dimarts, 24 de setembre del 2019

Aires renovats al CN Granollers

El sènior masculí de waterpolo inicia nou projecte amb canvis a la banqueta i a la plantilla 
Toni Canyameras

Nou tècnic, i un total de nou altes i de sis baixes. El Club Natació Granollers ha decidit aplicar un pla renove al sènior masculí per aquesta temporada, així com en la direcció de la secció. Es tanca l'etapa de Pablo Quattrocchio com a entrenador del sènior i com a director esportiu del waterpolo per obrir la de l'eslovac Tomas Bruder, qui ocuparà ambdós càrrecs, en la que serà la quarta temporada consecutiva de l'equip granollerí a la categoria de plata del waterpolo estatal, que arrenca el 5 d'octubre amb el partit a casa contra el Málaga.
Bruder té una prestigiosa trajectòria com a jugador –va ser campió de la Copa d'Europa amb el CN Barcelona i va disputar Europeus i Mundials amb la seva selecció–, i com a entrenador, ja que ha dirigit diferents equips del seu país i ha estat preparador físic d'equips de la màxima categoria del waterpolo estatal. La plantilla ha incorporat tres jugadors del CN Rubí –Arnau Fernández, Marc Tarrés i Albert Tarrés–, tres del CN Mataró –Marc Mora, Josep Puig i Pau Shindler–, un del CN L'Hospitalet –Joel Bertrán–, i un del KZN Aquatics sudafricà –Tood Howard–. La llista de baixes està formada per Adrián Rodríguez, Carlos De la Cerda, Guido Martino, Jean Sánchez, Diego Villar i Raúl Loste. Per la seva part, Dani López, Magí Salvà, David Díaz, Gerard Troyano i Rodrigo Piedrabuena són els jugadors que continuen.

El sènior masculí de waterpolo del Club Natació Granollers, amb moltes cares noves, durant un entrenament de la setmana passada (Fotografia: TONI CANYAMERAS)
Tret de Shindler i Díaz, tots els integrants de la plantilla tenen 25 anys o menys. El president del CN Granollers, Eduard Escandell, té clar l'objectiu del nou projecte. "Teníem clar que volíem sang nova. El nou projecte té l'objectiu de deixar lloc als joves que venen del planter. Els nois de la base són els que ens permetran assumir cotes més altes en un futur", assegura Escandell. Un equip que es proposa aquesta temporada l'objectiu de la permanència i amb una idea de joc molt definida segons Tomas Bruder. "Quan agafo un equip nou el que tinc clar és que s'ha de començar treballant la defensa. Si hem de guanyar els partits per 1-0 es farà", afirma el tècnic, que compta amb el suport de la plantilla segons el capità, David Díaz. "És un entrenador professional que fa les sessions divertides. Hi ha molta il·lusió a l'equip per aquest any i això es nota als entrenaments", destaca Díaz.

Publicat el 16 de setembre de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El ‘Touch Rugby’ pren visibilitat a la comarca amb un triangular a Caldes

EL 9 NOU

El Rugby&Touch Caldes, secció esportiva del Centre Democràtic i Progressista, va organitzar aquest dissabte la primera edició del Triangular 11 de Setembre, on hi van participar també la Selecció catalana i l'Ecolania Touch, un conglomerat de jugadors d'altres clubs catalans.
"Volíem visibilitzar aquest esport i vam pensar que aquesta era una bona manera", explica Marc Congost, entrenador, jugador i fundador del club calderí. Aquesta serà la segona temporada del club a la Lliga Catalana, una lliga de 10 equips on aquesta temporada, també hi haurà un altre club vallesà, el Touch Montseny, de Santa Maria de Palautordera.
El touch rugby va néixer a Austràlia als anys 60 i s'ha anat expandint arreu. "A Espanya només hi ha lliga a Catalunya, que és l'única comunitat que té prou equips", apunta Congost. És una variant del rugbi en què els equips són mixtos, juguen sis jugadors per equip, les dimensions del camp són més reduïdes –70x50 metres– i el contacte és mínim. "No hi ha placatges ni melés, ni empentes, els contactes han de ser suaus", explica Congost. L'equip ha d'aconseguir arribar a la zona d'assaig abans que els seus jugadors rebin sis tocs, que és quan la possessió passa al rival.

Un jugador de la Selecció catalana rep el contacte d'un jugador de l'Ecolania Touch i es veu obligat a aturar el joc (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
La Selecció catalana, formada pels millors jugadors de l'especialitat, va ser la guanyadora d'un triangular que el Rugby&Touch Caldes vol repetir l'any vinent.
El municipal de Les Cremades no es va omplir "però va venir més gent de la que pensàvem", segons va dir Congost. Abans de començar, la coral del Centre Democràtic i Progressista va cantar el Cant dels Segadors, ja que el triangular forma part de les activitats de la Diada. L'alcalde Isidre Pineda, la regidora d'esports Núria Carné i la de cultura Laia Cuscó van ser els representants municipals a l'acte.

Publicat el 16 de setembre de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Derrota mínima a pilota aturada

L'Esport Club domina tota la segona meitat però no troba el camí del gol contra el Terrassa
EL 9 NOU

Un gol a pilota aturada i la manca de definició davant de porteria van impedir que l'Esport Club sumés quelcom de positiu en el segon desplaçament de la temporada, aquest cop a l'Olímpic de Terrassa. Els de José Solivelles van jugar a remolc durant la primera meitat, que és quan van encaixar el gol de córner de Pelegrín, però van millorar considerablement en la represa. L'únic problema va ser que no van saber materialitzar cap de les ocasions de què van disposar.  La primera derrota de la temporada situa els granollerins en la 14a posició amb cinc punts, després d'haver aconseguit una victòria –a domicili– i dos empats –a casa.
El partit va començar amb domini egarenc, un domini que es va fer extensiu fins a arribar al descans. El bon posicionament defensiu dels de Solivelles i les poques intervencions de Sergio Fernández es van veure tacats per una errada de marcatge en un córner, passada la mitja hora de joc. El central Pelegrín va entrar sol al primer pal i va marcar l'únic gol del partit.

El capità de l'Esport Club Granollers, Marc García, persegueix el jugador del Terrassa Yaya Sidibe (Fotografia: JUANMA MEDINA / TERRASSA FC)
A la segona el dibuix va canviar com de la nit al dia. L'Esport Club va passar a ser l'amo i senyor de la pilota i va anar tancant de mica en mica el Terrassa dins el seu camp. Dos xuts al travesser van ser l'únic bagatge ofensiu d'un Terrassa que va veure com els de Solivelles arribaven una i altra vegada. Només la manca d'encert va fer que cap de les set ocasions clares de gol acabessin al fons de la xarxa per, com a mínim, treure l'empat.

Els protagonistes

Publicat el 16 de setembre de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

L’Avannubo BM La Roca cau davant el Morverdre però demostra un bon nivell

EL 9 NOU

Una estrena complicada la que tenia l'Avannubo BM La Roca davant el descendit CB Morvedre. El partit va començar amb molta igualtat per part dels dos equips, amb un marcador força baix a causa de l'efectivitat de les dues defenses. La primera escletxa del partit va arribar a l'equador del primer temps amb un parcial de 0-3 per les visitants. L'error en el llançament va penalitzar la Roca, que va marxar un gol per sota al descans (9-10). L'inici de la segona part va passar factura a les roqueroles, que van anotar un gol en 12 minuts de joc. El Morverdre va aprofitar l'avinentesa i va marxar de fins a set gols en el marcador (12-19). La Roca va arriscar i va posar una defensa molt més pressionant, fet que va permetre acostar-se en el marcador. Tot i la millora de l'equip, la diferència va ser insalvable. Bones sensacions de les d'Israel Damont, a pesar de la derrota.

L'extrem Anna Guerreiro en una acció de llançament contra el Morvedre (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Les protagonistes

Publicat el 16 de setembre de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

La primera victòria, a domicili

Oswaldo, fins ara lesionat, i el nou fitxatge Drasko Nenadic, s'estrenen amb l'equip
EL 9 NOU

Per primera vegada aquesta temporada, Antonio Rama disposava de tot l'equip al complet per afrontar un partit –va recuperar el lesionat Oswaldo dos Santos Maestro i va fer debutar l'última incorporació, Drasko Nenadic– i el Fraikin BM Granollers va aconseguir a Cantàbria la primera victòria de la temporada. No necessàriament una pot ser conseqüència directa de l'altra, però, si més no, ajuda.
Els homes de Rama van dominar el partit des d'un bon començament –aturada de Pol Sastre i posterior gol d'Álex Márquez–, sempre amb un gol de marge com a mínim –a excepció de l'empat a 1– i amb un Adrià Figueras que va tornar a portar de corcoll la defensa càntabra i es va convertir en l'autèntic referent ofensiu de l'equip –màxim golejador del partit amb 12 gols.
Ben aviat el marge va ser de dos gols; poc abans del descans va passar a ser de tres i a l'inici de la represa la diferència va arribar a la seva màxima expressió (10-15). El Sinfín va aprofitar una exclusió de Nenadic per fer un parcial de 3-0 i apropar-se a dos gols, però el Fraikin va saber aturar la reacció a temps per mantenir les distàncies fins al final.
El partit va començar amb una aturada de Pol Sastre a Ánder Torriko –el jugador més hàbil i perillós del Sinfín–, una exclusió de Nacho Valles i un gol d'Álex Márquez. L'empat a 1 aconseguit per Nicolás Zungri va ser l'última vegada que el marcador va estar igualat perquè dos gols seguits de Figueras –un de penal i un altre de contraatac després d'una recuperació de Márquez–, van donar al Fraikin el primer marge de dos gols. Després del 3-5 d'Ian Tarrafeta –un altre que va tenir les idees clares en atac– el partit es va encallar, amb pèrdues de pilota, exclusions –Muñiz per part local i Bonanno per part granollerina– i llançaments al pal o aturades dels porters.
El jugador del Fraikin BM Granollers Nicolás Bonanno defensat per Diego Muñiz. L'argentí va disposar de les primeres opcions ofensives aquesta temporada (Fotografia: LUIS A. TRAPERO)
Aquesta dinàmica d'errors es va acabar amb un gol de Diego Muñiz, que va aprofitar el rebot d'una aturada de Sastre sobre ell mateix però el Fraikin va mantenir la distància amb un gol de vaselina de Figueras ben assistit per Tarrafeta. Una aturada de Pol Sastre a Alberto Pla i un gol d'Oswaldo van situar els tres de marge per al Fraikin, una diferència que els de Rama van mantenir –malgrat les canonades de l'exgranollerí Jorge Silva– fins al descans, amb un gol de Tarrafeta en una jugada assajada just després d'un temps mort.
Tot just tornar dels vestidors Rama va donar minuts a Marc Guàrdia sota els pals, va fer debutar Drasko Nenadic, i va situar Sergi Franco i Édgar Pérez als extrems. D'ells dos van ser els dos primers gols de la represa, en dos contraatacs que van donar el màxim avantatge al Fraikin (10-15), un avantatge que es va reduir a tres i que es va tornar a situar en cinc al minut 10 amb dos gols seguits de Tarrafeta i Figueras.
Rodrigo Reñones va demanar temps mort i el seu equip es va apropar a dos gols després d'una exclusió de Nenadic (19-21). Un gol d'Ivan Popovic va trencar el parcial de 3-0 local i, d'aquí fins al final, l'intercanvi de gols va afavorir un Fraikin que finalment va sumar els dos punts.


El post-partit
Aquest punt de confiança és important per rebre l'Ademar. (Antonio Rama)
L'entrenador del Fraikin BM Granollers, Antonio Rama, va mostrar-se content després de la victòria i confiat per rebre la visita de l'Ademar. "Aquest punt de confiança és important per a nosaltres. Ademar també va guanyar ahir i va fer un bon partit", va afirmar en declaracions a Ràdio Granollers.

Antonio Rama felicita els seus homes en un partit al Palau d'Esports (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Rama també va explicar en quin punt de la temporada es troba l'equip i què espera del partit de divendres: "Espero que sigui un partit que nosaltres puguem disputar. De mica en mica, anem agafant aquesta fluïdesa en el joc", va dir. "És molt important tenir penetració, tenir tir exterior, que el pivot ens ajudi, que els extrems encertin i que puguem defensar bé. Si tens tot això, el rival ho ha de fer molt bé per guanyar-te", va afegir. Rama va valorar l'estat en què es troben els fitxatges. "A en Nico (Bonanno) i Drasko (Nenadic) encara els falta una mica, però són una alternativa més que tenim en atac", va afirmar satisfet.
El Fraikin afronta ara la visita de l'Ademar, divendres al Palau d'Esports, i la visita al Palau Blaugrana, el dimarts següent.

Publicat el 23 de setembre de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dilluns, 23 de setembre del 2019

El KH-7 suma la primera victòria a la pista del Guardés

L'equip de Robert Cuesta decanta el partit al seu favor a l'inici de la segona part
EL 9 NOU

El KH-7 BM Granollers va fer un gran partit a la pista del Mecalia Atlético Guardés i es va refer de la derrota de la jornada inaugural derrotant l'equip gallec per 26 a 30. L'equip de Robert Cuesta, que va anar bona part del partit al davant al marcador, va decantar la balança al seu favor als primers minuts de la represa.
L'extraordinària actuació de Sol Carratú sota els pals de la porteria del Guardés –sobretot a la primera part– no va ser suficient per doblegar un KH-7 BM Granollers que va fer un joc molt seriós i constant, també amb una gran actuació de Nicole Wiggins. De fet, les intervencions de les dues porteres van fer que als primers 10 minuts l'aportació golejadora fos més aviat escassa i on només Giulia Guarieiro semblava tenir les coses clares –els tres primers gols van ser seus i va ser la màxima golejadora del partit amb 10.
Mireia Torras, a l'esquerra, i Lora Sarandeva intenten impedir que la pivot del Guardés Sara Valero arribi a sis metres (Fotografia: RICARDO GROBAS / FARO DE VIGO)
Quan les de José Ignacio Prades van aconseguir aturar la brasilera del KH-7 va ser quan van capgirar el marcador. Sota un ambient eixordador, amb un públic abocat amb el seu equip i pressionant els àrbitres, el Guardés va fer un parcial de 6-1 que va obligar Cuesta a demanar temps mort al minut 19 amb un 7-4 al marcador. Guarieiro va tornar a aparèixer amb dos gols seguits, es va recuperar la igualtat i, d'aquí fins al descans, van imperar els avantatges mínims, primer del Guardés i després del KH-7, que va marxar al descans al davant (11-12).
Un parcial de 0-3 de sortida va situar el KH-7 amb quatre gols de marge (11-15), que van passar a ser cinc poc després (12-17). Prades, que havia donat descans a Carratú, la va tornar a pista i aquesta va aturar les dues primeres que li van llançar –Jessie Lepère i Ona Vegué–. A més, va introduir una mixta sobre Guarieiro que tan sols va aconseguir aturar-la a ella uns minuts. El KH-7 va trobar solucions, va trobar més forats per Kaba Gassama i va arribar a una màxima de sis poc abans del 26-30 final.

Les protagonistes

El post-partit
Per guanyar en aquesta pista s'ha dde fer un gran partit. (Robert Cuesta)
L'entrenador del KH-7, Robert Cuesta, va reconèixer la importància de la victòria i va destacar el paper de tot l'equip. "Per guanyar en aquesta pista s'ha de fer un gran partit", va dir, en clara referència a l'ambient que genera l'afició local. "És una de les millors aficions d'Espanya. Per superar-ho s'ha d'estar molt concentrat i les jugadores ho van aconseguir", va afegir.
El tècnic va destacar l'actuació de Nicole Wiggins sota els pals, però també el de la defensa. "Defensivament ens ha sortit un partit espectacular i hem impedit que poguessin sortir a la contra", va concloure.
Pels compromisos de la Selecció estatal, el proper partit ja no serà fins al 5 d'octubre.

Publicat el 16 de setembre de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Empat, i encara gràcies

El Fraikin cedeix un punt davant el BM Nava i el club anuncia el retorn de Drasko Nenadic
Xavi Mas

Millors sensacions, però mal resultat. Com a mínim, per les expectatives que podia generar la visita al Palau d'Esports d'un debutant a la Lliga Asobal, perquè mirat fredament, els d'Antonio Rama van fregar la derrota i el gol d'Ian Tarrafeta que va servir per salvar un punt es podria agafar positivament.
La millora va venir més per la part defensiva que per l'ofensiva, i sobretot, pel rendiment de la porteria, on Pol Sastre va estar excel·lent en moltes fases del partit –va acabar amb 14 aturades per un 36% d'encert–, amb la qual cosa va demostrar que el baix rendiment a Cangas havia estat un accident. "Defensivament hem estat més forts i això, òbviament, ens ajuda molt als porters", va afirmar el porter granollerí un cop acabat el partit.
Cap dels dos equips va ser capaç d'imposar el seu joc. L'alternança d'avantatges al marcador va ser constant i el Nava va demostrar jugar sense cap mena de complex. El Fraikin va respondre al domini inicial dels segovians al marcador amb dos gols seguits d'Adrià Figueras. El pivot va ser una mina en atac i en contraatac durant tota la primera meitat, en la qual va marcar vuit dels seus deu gols, aprofitant algunes de les aturades de Sastre, alguna recuperació i la bona connexió amb els companys de la primera línia.
No obstant això, el Fraikin tan sols va arribar a disposar de dos gols de màxima renda, a mitjans de la primera meitat i just en arribar al descans, per culpa d'algunes imprecisions en atac però també per la bona actuació de Yeray Lamariano, que també va estar molt encertat sota els pals –12 aturades per un 32% d'encert.
Un gol d'Álex Márquez als primers minuts de la represa –va jugar tot el partit, per la lesió d'Oswaldo dos Santos, i va marcar cinc gols–, va permetre al Fraikin adquirir el màxim avantatge de tot el partit (14-11), però va ser una diferència que el Nava va eixugar massa ràpid.

Marcelo, a l'esquerra, i Rodrigues, a la dreta, aturen en falta un intent de penetració a sis metres d'Álex Márquez (Fotografia: TONI TORRILLAS)
La dinàmica de gol amunt gol avall va conduir a un final perillós on els nervis i les presses van forçar errors. Un parcial de 3-0 va situar el Fraikin al davant (22-21), però a un minut del final un gol del pivot Darío Ajo Villarraso va encendre totes les alarmes (24-25). Una genialitat de Tarrafeta i una bona defensa van permetre empatar i mantenir l'empat en l'últim atac del partit.
"Fa ràbia dir-ho, però al final hem guanyat un punt perquè als últims minuts el partit estava perdut", va afirmar l'entrenador del Fraikin, Antonio Rama, amb un cert regust amarg perquè davant d'un debutant molts esperaven aconseguir els dos punts. "Òbviament, sense l'Antonio  [García], hem hagut d'apostar per una primera línia amb menys tir exterior, que ha fet que de mica en mica perdéssim també la connexió amb el pivot", va reconèixer.
Al matí, el club i l'empresa Sorea van signar un nou conveni de col·laboració –la relació entre ambdues entitats havia començat la passada temporada– a partir del qual Sorea participarà del finançament del club i de la Fundació BM Granollers, que gestiona el planter. La novetat del conveni d'enguany és que l'empresa estarà visible en les equipacions, tant del Fraikin com del KH-7.

El club presenta Drasko Nenadic com a substitut d'Antonio García

Un vell conegut ha estat l'escollit pel club per cobrir la baixa d'Antonio García: Drasko Nenadic. El serbi, que va arribar per primera vegada a Granollers amb 20 anys, va ser presentat en una roda de premsa exprés durant el descans del partit. La temporada passada Nenadic s'havia proclamat campió de la lliga eslovena amb el Celje però s'havia quedat sense equip, i arriba per una temporada amb opció a una segona. "Estic molt feliç de tornar al club", va dir durant la seva presentació. "Estava remenant opcions, buscant la millor, i quan vaig rebre la trucada del club ni m'ho vaig pensar", va explicar a aquest periòdic just acabat el partit. "Per la seva envergadura ens pot aportar molt en defensa, i en atac té bon llançament i entén el joc", va dir l'entrenador Antonio Rama.

El president Josep Pujadas i Drasko Nenadic encaixen de mans per rubricar el fitxatge (Fotografia: JULIÁN VÁZQUEZ)
Nenadic, que va ser a Granollers les temporades 2010/2011 i 2011/2012 –va fer 76 gols a l'Asobal i 10 a l'EHF–, va guanyar la Champions League amb el Flensburg la temporada 2013/14.

Publicat el 16 de setembre de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dijous, 11 de juliol del 2019

L’Estatal sub-20 d’atletisme fa rècord de participació

Les grades de les pistes d'atletisme de Granollers s'omplen per veure prop de 1.000 atletes
Xavi Mas

El Campionat d'Espanya d'atletisme sub-20 va tornar a ser tot un èxit, tant organitzativament com en participació i resultats. Organitzativament perquè, a banda de l'esforç dels voluntaris que hi van prendre part, les decisions preses –fer les curses de velocitat a la contrarecta per aprofitar el vent– van afavorir veure unes grans marques. Quant a participació perquè, amb gairebé un miler d'atletes inscrits, es va assolir un nou rècord de participants en l'Estatal d'aquesta categoria, i en resultats perquè es van poder veure un rècord d'Espanya, un de Catalunya i sis del mateix campionat, a banda de 27 medalles per a atletes catalans –14 ors, 8 plates i 5 bronzes.
El rècord d'Espanya el va aconseguir dissabte el canari Yasiel Brayan Sotero (CD UAVA) en el llançament de disc, on va aconseguir un llançament de 63,68 metres, superant el seu propi rècord que havia establert el 7 de juny amb 63,40 metres. Sotero va superar clarament Víctor Faus (Playas de Castellón), que va fer un millor llançament de 56,44 metres, i Nicolás García (RC Celta), que va llançar-lo a 53,87 metres.
El rècord de Catalunya –va ser alhora rècord del campionat– el va aconseguir María Vicente (CD Nike Running) al salt de llargada amb un salt de 6,47 metres, superant el seu propi rècord en 10 centímetres i per davant d'Olaia Gisela Becerril (Atlético Femenino Celta), amb un salt de 6,09 metres, i Yaiza Sanz (Atletismo Ardoi), que va fer un millor salt de 5,72 metres. Vicente, a més, es va endur l'or en la prova dels 200 metres llisos.

María Vicente aterra en un dels salts de la final de llargada en què es va proclamar campiona d'Espanya (Fotografia: JULIÁN VÁZQUEZ)
Els rècords dels campionats els van aconseguir, a banda del de Vicente i del de Sotero, les també catalanes Jael Bestué (FC Barcelona) als 100 metres llisos, amb un temps d'11,56 segons i Sara Gallego (ISS l'Hospitalet) als 400 metres tanques amb un registre de 58,68 segons, i els valencians Enrique Llopis (CA Gandía) als 100 metres tanques amb un temps de 13,45 segons i Andrea Jiménez (Playas de Castellón) als 400 metres amb un temps de 53,82 segons.
VALORACIÓ POSITIVA AMB ALGUNA CRÍTICA
El president de la Real Federación Española de Atletismo, l'exatleta de triple salt Raúl Chapado, va voler destacar l'excepcional tasca realitzada pel club i la Federació Catalana. "No hi ha hagut ni una queixa, i a nivell tècnic la decisió de portar les curses de velocitat a la contrarecta ha estat tot un encert a la vista dels resultats", va afirmar. També va destacar l'elevada participació. "Enguany s'ha arribat al màxim, en part també per l'increment de participació de les noies i de l'alt nivell que estan demostrant", va dir, i no va oblidar-se de la tasca del club. "Que acullin un campionat estatal per quart any seguit parla molt bé de la feina que fan el club i les administracions implicades, a banda d'engrandir encara més la Marca Granollers dins l'atletisme", va concloure.
El president del Club Atlètic Granollers, Joan Cutrina, i el de la Federació Catalana, Joan Villuendas, van coincidir a destacar la part organitzativa, la part esportiva i, amb algun matís, la d'assistència. "Aquest cap de setmana feia goig veure les grades de les pistes plenes de gom a gom", va afirmar Cutrina. "Però hem trobat a faltar més gent de Granollers, tot i que ja sabem que no es mobilitza gaire, ni per l'atletisme ni per cap altre esport", va afegir. Villuendas va agrair el suport de l'Ajuntament, però va llançar una certa crítica a d'altres sectors de la ciutat i de la comarca. "Hem omplert hotels i restaurants, però el retorn que tenim per part del Gremi d'Hostaleria és nul", va afirmar.

Millor marca per a Arnau Sagrera
Ariadna Domínguez es queda a un pas de medalla a la final de pes
A nivell vallesà van destacar les actuacions d'Arnau Sagrera, del Club Atlètic Granollers, i Ariadna Domínguez, del Club Atletisme Montornès. Sagrera es va classificar per les semifinals dels 200 metres llisos amb un temps de 22,72 segons –millor marca personal– i a la semifinal, tot i acabar sisè, va millorar la seva marca de nou (22,71 segons). "No m'esperava arribar a les semifinals. Fa tres dies em van treure el guix d'un dit trencat", va admetre. "Millorar la marca és important perquè és la base per seguir millorant", va afegir.
Domínguez, per la seva banda, va acabar quarta en la final de llançament de pes, amb un llançament d'11,30 metres. Israel Ferrón, també del Montornès, va acabar 9è a la final de triple salt, amb un salt de 13,75 metres.

Publicat el 8 de juliol de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dissabte, 25 de maig del 2019

Enhorabona, CAMPIONS

Ara ja es pot dir. CAMPIONS!!!!


L'aleví A del CE Llerona ha fet una temporada excel·lent i s'ha proclamat campió de lliga a una jornada del final.
Un títol totalment merescut, aconseguit amb humilitat però amb grans dosis de competitivitat, perquè malgrat la superioritat demostrada en la gran majoria dels partits, heu demostrat també una cohesió i una progressió com a grup humà que és, sens dubte, l'objectiu de qualsevol equip i que de ben segur farà que en Jordi i l'Héctor se sentin orgullosos de la feina feta. Fer-ho com a campions, doncs, és un gran premi.
La Penya Blanc-i-Blava de la Roca no us ho ha posat gens fàcil. Recordeu que va ser l'únic equip que us va aconseguir vèncer. I això també és un aspecte a destacar, perquè us ha obligat a mantenir el nivell d'exigència fins el final i ho heu aconseguit amb escreix.
Una sola derrota i 28 victòries. 299 gols marcats -ara no us baralleu la propera setmana per veure qui marca el 300, eh!!- i només 22 rebuts. En Joel, que durant moltes estones semblava que no hi fos, i tant que hi era! Ell ha estat una de les claus dels pocs gols encaixats, així com la seguretat defensiva, i protagonista de la filosofia de joc de l'equip, sortint sempre amb la pilota controlada des del darrere. En Pol, en Pau i en "Ruchi" són una autèntica assegurança al centre de la defensa, amb en Sergi i en Xavi sempre atents per donar ajudes i sortida a la pilota. En David i l'Arnau, uns cracks al mig del camp, uns mestres en el control, la direcció i la visió de joc, i en Roger, en Cesc i en Jonay, sempre amb la canya a punt.
Però és que tots heu fet una mica de tot. En Jordi us ha donat diferents papers durant la temporada i tots us heu sabut adaptar i respondre a la perfecció, sempre exigint-vos el màxim malgrat que els partits estiguessin clarament decidits. Ho heu fet bé, i us ho heu passat millor. I això és el que us ha de fer sentir més satisfets.
La celebració d'avui és ben merescuda!

ENHORABONA NOIS!!!


divendres, 24 de maig del 2019

Tot pendent de la tornada

El Lliçà fa un partit irregular en atac però perd per només dos punts
EL 9 NOU

En un partit força irregular, comparat amb els partits de la lliga regular, el CB Lliçà d'Amunt va perdre per només dos punts (66-64) el partit d'anada de la primera eliminatòria de la fase final de la Copa Catalunya, amb la qual cosa el pas a la següent eliminatòria quedarà pendent del partit de tornada, la setmana vinent a Lliçà.
L'equip de Romà Cutrina es va trobar amb un Maristes Ademar molt agressiu en defensa, que va provocar que no poguessin fer el seu joc habitual en atac. Al Lliçà li va mancar fluïdesa ofensiva i estabilitat en el seu joc d'atac, però els de Cutrina ho van compensar, a partir de la segona meitat, amb més rigor defensiu. Això va fer que l'equip de Badalona perdés l'encert ofensiu que havia presentat durant la primera part i, fins i tot, tenir alguna opció de victòria al final.

El jugador del Lliçà Vithor Henrique Juliatto -dorsal 32- i el del Maristes Ademar Pol Quintana -dorsal 18- en el moment de fer el salt inicial del partit
El primer quart va ser el millor del Lliçà pel que fa a anotació. Els de Cutrina van encistellar cinc llançaments triples –dos d'Espuña, un de Rusom, un de Bogunyà i un de Castro– i van dominar el marcador, i van arribar a un màxim avantatge de set punts (11-18 i 14-21), que va quedar reduït a tres a base de tirs lliures de l'Ademar.
Al segon quart els badalonins van mantenir l'encert ofensiu –al primer quart havien encistellat tres triples i en aquest en van aconseguir quatre– i l'agressivitat defensiva va frenar l'atac del Lliçà, que només van aconseguir 12 punts i van veure com arribaven al descans cinc punts per sota (38-33).
En tornar del descans el Lliçà va posar una marxa més en defensa i, amb dos triples seguits, es va posar a un sol punt (40-39). Es va posar al davant (44-49) però un triple de Carlos Sánchez va provocar l'empat a 49 i arribar al darrer quart amb un punt d'avantatge a favor dels badalonins. En aquest darrer quart el Maristes Ademar va arribar a tenir el seu màxim avantatge de tot el partit (65-58) però el Lliçà ho va revertir, es va posar a dos punts i va fallar un parell d'accions d'atac per poder empatar o fins i tot guanyar.


Publicat el 20 de maig de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

L’eficàcia de l’Ametlla li permet fer un pas de gegant per l’ascens a Tercera Catalana

EL 9 NOU

L'Ametlla va aconseguir una victòria molt important davant el Montesquiu, en el partit d'anada de l'eliminatòria d'ascens a Tercera Catalana.

Bryan Mendoza, un dels jugadors més destacats de l'equip, en una acció del partit (Fotografia: JULIÁN VÁZQUEZ)
El conjunt local va tenir el domini de la pilota des d'un inici. Tot i això, va tenir dificultats per circular la pilota a causa de la forta pressió, que van exercir els visitants amb les línies avançades. Roca va avançar els locals al minut 23. Lluny de relaxar-se, l'Ametlla va seguir creant ocasions mitjançant Puig i Mendoza, els seus dos jugadors més actius. A la primera jugada de la represa, Borrell va augmentar l'avantatge amb el 2-0. El visitant Soler va retallar distàncies amb el 2-1,  gol important pel factor del camp contrari. Arnau Puig va segellar la victòria amb el 3-1 definitiu. Una victòria important que deixa l'Ametlla a un pas de l'ascens.


Publicat el 20 de maig de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

L’Esport Club acaba desè

José Solivelles fa debutar el xinès Han Chen en la victòria contra la Fundació Esportiva Grama
EL 9 NOU

L'Esport Club Granollers va tancar la temporada amb el que millor han sabut fer els de José Solivelles: guanyant a domicili. Els granollerins, amb gols de Víctor Díaz i Oriol Molins, es van imposar per 1 gol a 2 al camp de la Fundació Esportiva Grama, un equip que fa setmanes va perdre la categoria.
Aquesta victòria a domicili, doncs, referma la condició de segon millor equip fora de casa dels de Solivelles 11 victòries, 4 empats i 5 derrotes–, només superats per l'Hospitalet, que n'ha guanyat 12. Al final, l'equip granollerí ha acabat en la desena posició, amb 61 punts –16 victòries, 13 empats i 11 derrotes–, a dos punts del sisè classificat –l'Europa– i a 11 del seu immediat perseguidor, el Cerdanyola del Vallès.
El partit entre tots dos equips era totalment intranscendent pel que fa a la classificació, i això es va poder observar durant el partit, amb molta menys tensió que en un partit en què encara hi ha coses en joc. Tot i això, van ser els de José Solivelles els qui van dominar més i, de fet, això es va veure beneficiat pel gol matiner de Víctor Díaz, que va rematar de cap una centrada des de la cantonada de Pau Darbra. El gol no va servir per esperonar l'equip local, que va seguir a remolc d'un Esport Club que dominava més la pilota tot i tenir certs dubtes defensius en les arribades de la Grama que no va saber aprofitar.

Marc Pluvins, de l'EC Granollers, en una acció del partit disputat aquest diumenge a Santa Coloma de Gramenet (Fotografia: PEDRO GONZÁLEZ)
Amb aquest dibuix no semblava que pogués arribar l'empat, que va arribar en una gran jugada individual d'Isaac Padilla, que va aconseguir internar-se dins l'àrea granollerina i engaltar un fort xut a l'escaire al qual Sergio Fernández no va poder arribar. Després de l'empat, però, més domini granollerí i un parell de bones ocasions per avançar-se de nou al marcador, totes dues d'Oriol Molins, sense fortuna; en la primera, el seu xut va sortir desviat per poc, i en la segona, la seva rematada de cap va sortir fregant el travesser.
Amb l'empat es va arribar al descans, i tal com havia succeït a la primera, tot just començar la segona part l'Esport Club Granollers va tornar a marcar; Oriol Molins va recollir una bona assistència a l'espai de Pau Darbra i, aquest cop sí, el seu xut va anar al fons de la porteria. Els de Solivelles van continuar dominant i van saber gestionar bé el temps, tot i que la Grama va tenir dues ocasions per empatar, a peus de Padilla i de Lucas Álvarez.
En aquest partit Solivelles va fer debutar Han Chen –arribat durant el mercat d'hivern–, que va sortir en l'onze inicial.


Publicat el 20 de maig de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dijous, 23 de maig del 2019

El KH-7 s’acomiada de l’afició amb Europa un xic més a prop

L'equip de Robert Cuesta guanya el Mecalia Atlético Guardés i puja al quart lloc
Xavi Mas

L'últim partit de la temporada pel KH-7 BM Granollers, al Palau d'Esports de Granollers, era decisiu perquè l'equip de Robert Cuesta pogués mantenir intactes les seves opcions de jugar a Europa la temporada vinent. Un partit tan rellevant, i contra el Mecalia Atlético Guardés, tercer classificat, no presagiava que es pogués veure un partit tan espectacular com el que es va poder veure. Les de Cuesta van fer el partit perfecte; els va sortir tot –les errades van ser mínimes– i a més es van permetre el luxe de fer-ho bonic. El 34-25 final demostra la claredat de la victòria i va desfermar l'eufòria entre jugadores i cos tècnic, que veuen el somni d'estar a Europa cada vegada més a prop.
La victòria situa de nou el KH-7 al quart lloc de la classificació, una posició que no dona accés a Europa de per si –les tres primeres posicions sí, mes l'Aula Alimentos de Valladolid com a finalista de la Copa de la Reina perquè el campió, el Super Amara Bera Bera, ja la té assegurada–, però que podria comportar una wild card –invitació–, gràcies al títol aconseguit pel Rocasa Gran Canaria la setmana passada –es va proclamar campió de la Challenge Cup–. A més, de cara a la darrera jornada, hi ha un enfrontament directe entre l'equip gallec i l'Elche Mustang –tercer i cinquè classificats– mentre que el KH-7 jugarà a la pista del cuer, el BM Castellón, amb la qual cosa la tercera posició –està a un sol punt– continua a l'abast de les de Cuesta.
Al començament el partit va mantenir la igualtat que es podia preveure entre tots dos equips. El KH-7 va dominar el marcador –a excepció del 6-7 i del 7-8, passat el minut 10– amb avantatges mínims que eren neutralitzats per l'equip gallec. Amb el 4-3, una aturada d'Andrea de la Torre va donar la primera opció de posar-se amb dos gols de marge, però els àrbitres van xiular falta en atac a Giulia Guarieiro i el Guardés, a la contra, va tornar a empatar.
L'equip de Cuesta no va aprofitar la primera exclusió del partit de l'Atlético Guardés i just després va arribar el primer avantatge gallec, després que Marisol Carratú li aturés un llançament a Kaba Gassama. Però era un partit de tu a tu, amb molt d'encert en atac i amb un joc granollerí molt variat, aprofitant la profunditat de la defensa gallega per fer arribar la pilota als extrems –cinc gols de Míriam González i un d'Ona Muñoz a la primera part– però també connectant amb Gassama –tres gols i dos penals forçats– o amb l'aportació de la primera línia –sis gols de Judith Vizuete i dos de Guarieiro.

Kaba Gassama llança a porteria en una jugada de contraatac. La pivot del KH-7 BM Granollers va ser una de les més destacades de l'equip en atac (Fotografia: JULIÁN VÁZQUEZ)
L'11-9 va ser el primer avantatge de més d'un gol i va ser el moment en què el tècnic visitant, José Ignacio Prades, va demanar temps mort. Una aturada que comportar l'efecte contrari que buscava, perquè va ser just després que el KH-7 va aconseguir un parcial de 3-0 per posar-se amb quatre d'avantatge (14-10) –dues aturades de De la Torre i dues pèrdues de pilota de l'equip gallec–. L'Atlético Guardés va perdre l'encert ofensiu, desaprofitant les aturades d'Estela Carrera –havia substituït Carratú–, i un gol de Guarieiro, al límit del descans, va permetre mantenir els quatre de marge (17-13).
El partit es va trencar a l'inici de la represa, amb un parcial de 5-0 (22-13) que Prades va intentar aturar al minut 35, amb un altre temps mort, quan encara era de 3-0 (20-13). El tècnic visitant ho va provar tot; va fer entrar una tercera portera –Meriem Ezbida– i va provar una defensa mixta sobre Vizuete primer i Guarieiro després, però l'únic que va aconseguir va ser frenar la sagnia. El partit es va equilibrar de nou, amb un Guardés que sobrevivia gràcies a les individualitats d'Estela Doiro o de les aturades d'Ezbida. Les de Cuesta, amb el marge, van arrodonir la seva actuació amb jugades de gran talent i espectacularitat.


El post-partit
L'equip ha estat espectacular, de 10. (Robert Cuesta)

L'alegria al final del partit era òbvia i eloqüent. Les jugadores i el cos tècnic van celebrar aquesta important victòria com si d'un títol es tractés, i com sempre van agrair el suport del públic recorrent el Palau amb somriures d'orella a orella. Així ho va transmetre també Robert Cuesta, al final del partit. "Abans de començar el partit, dins del vestidor, ja es veien les ganes que tenien totes que les coses sortissin bé. Estic molt feliç per elles", va afirmar emocionat. "L'equip ha estat espectacular, de 10", va dir rotund mentre agraïa també el suport del públic. "Ha sortit un partit rodó. Hem pogut acomiadar-nos de la nostra afició amb un gran partit, gaudint tant nosaltres damunt la pista com ells des de la grada", va afegir. Cuesta potser no s'esperava un partit tan rodó, però sí que l'equip hi posés moltes ganes. "En tot moment han estat disciplinades, tant en atac com en defensa, i és cert que hi ha hagut moments en què ens sortia tot", va explicar el tècnic del KH-7.
Tot i que en la darrera jornada s'enfrontaran amb el cuer, Cuesta no se'n vol refiar. Sap que el partit no serà fàcil i que els nervis també podrien entrar en joc. "Sempre hi són presents. Serà un altre dels aspectes que treballarem durant la setmana, a banda del tema tàctic i tècnic", va dir. 
Queden 60 minuts de competició, i podrien servir per omplir una nova pàgina en la història del club.

Publicat el 20 de maig de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dijous, 16 de maig del 2019

Els errors passen massa factura

L'Esport Club falla un penal d'inici i encaixa gols per badades clamoroses
Xavi Mas

L'Esport Club Granollers va pagar molt cars els errors comesos en defensa davant un Castelldefels que lluita per eludir les posicions que podrien fer-li perdre la categoria si es produïssin descensos no compensats de Segona Divisió B. Els de José Solivelles van fallar un penal amb empat a zero i, tot i dominar la possessió, van veure com el Castelldefels els penalitzava cada error defensiu. La derrota –fa cinc jornades que l'Esport Club no guanya– fa que els de Solivelles perdin la novena posició en benefici del Vilafranca.
L'Esport Club va tenir el control de la pilota, tot i que el Castelldefels va dificultar-ho fent una pressió molt alta sobre la sortida de la pilota. Al començament, les arribades amb més perill dels granollerins eren a base de nombrosos córners, centrats molt tancats, que van posar a prova la defensa visitant i l'habilitat de Manu Martín sota els pals. Al minut 10 Oriol Molins va rebre en cursa i, dins l'àrea, va ser travat per darrere però Raúl Torres va llençar el penal als núvols. El mateix Torres, al minut 19, va perdre una pilota en zona compromesa i va permetre un contraatac per la banda dreta que va acabar amb una bona rematada de Francesc Xavier Piera per fer el 0-1. Al 27 Sergi Pastells va ser objecte d'un possible penal que l'àrbitre no va concedir –n'hi va haver un altre de més clar, al 65 sobre Pau Darbra, empentat per darrere, que tampoc va concedir– i al 28 Martí Soler va rematar malament una altra centrada des de la cantonada.

Albert Caparrós, Capa -en la imatge pressionat per Francesc Xavier Piera- va jugar de central i a la segona part va haver de ser substituït per lesió (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
De tant avisar, finalment va arribar l'empat, amb un gran xut amb la punta de la bota de Molins després de rebre de Joel Brey i de fer una gran retallada en curt, però al límit del descans tota la defensa va badar en una falta al mig del camp que Piera va penjar llarga –van demanar fora de joc i van deixar passar la pilota– i Pedro Bilbao no va perdonar.
A la segona part l'Esport Club va continuar controlant més la pilota però era el Castelldefels qui portava el perill. Álvaro va refusar a córner un xut de falta de Jordi Aumatell, i Bilbao va estavellar una centrada-xut al travesser. En una bona pressió defensiva l'Esport Club va forçar una mala cessió al porter i Xavi Civil no la va desaprofitar per fer l'empat a 2.
Quedava, però, l'estocada final, que va arribar deu minuts després; el Castelldefels va trobar Jordi Cano amb una passada vertical i aquest va etzibar un fort xut que va doblegar les mans del porter Álvaro, que va veure com la pilota li passava per sota les cames.


Publicat el 13 de maig de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Lliçà s’endú l’últim derbi després d’una pròrroga

El Maristes Ademar de Badalona, primer rival dels de Romà Cutrina a la fase final
EL 9 NOU

El CB Lliçà d'Amunt tanca la fase regular de la competició com a campió i líder en solitari després de vèncer el Recanvis Gaudí CB Mollet B al derbi vallesà de l'última jornada. La victòria per als de Romà Cutrina (97-89) va arribar després d'una pròrroga que va forçar el base molletà Pau Ruzafa amb un triple als últims segons després d'anar gairebé tot el partit al darrere al marcador. Henrique Juliatto i Ramon Espuña –cinc i vuit punts respectivament– van ser claus pel Lliçà al temps extra.
Amb res més en joc que l'opció d'acabar com a líder en solitari, els de Cutrina s'enfrontaven a un Mollet B que arribava a Lliçà com el millor equip en atac però amb una de les pitjors defenses del grup. Això feia presagiar un partit amb anotació molt alta i així va ser, amb dos equips que van superar els 80 punts per forçar la pròrroga.
El Lliçà va dominar el marcador durant tot el partit però les diferències mai no van ser definitives. Els de Cutrina van començar amb un parcial de 10 a 0, amb dos triples consecutius de Jonas Rusom, en un primer quart amb molta aportació del joc interior, faceta en la qual els de Pau García eren més febles. Al segon quart, en canvi, els molletans van equilibrar les forces de mica en mica, retallant distàncies al marcador fins a arribar al descans amb empat a 35.

El pivot del Lliçà Hernán Olaguibe defensat pel molletà Jaume Viñallonga (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
El tercer quart va ser un festival ofensiu, amb molt d'encert en el tir exterior –cinc triples del Lliçà i tres del Mollet B– i un Lliçà que va dominar el marcador a partir del minut 5. A l'últim quart el Lliçà va continuar dominant però l'encert en els triples de Ruzafa va permetre els molletans empatar i forçar la pròrroga, però allà el Lliçà va trencar definitivament el partit amb un parcial de 5-0 –triple de Juliatto i cistella d'Espuña–, que no va trobar resposta per part molletana. Amb el 90-85 ambdós equips van encistellar des de la línia de tir lliure. Al final del partit, l'afició, que va omplir el pavelló de gom a gom, va celebrar la victòria i el títol.
Ara, com a primers del grup 1, els de Cutrina s'hauran d'enfrontar, a partir del proper cap de setmana, al quart classificat del grup 2, el Maristes Ademar de Badalona.

Publicat el 13 de maig de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El PBB La Roca i el Palautordera tanquen la temporada amb empat

Subirana avança el Palautordera i Cristina fa l'empat per les roqueroles
EL 9 NOU

L'últim partit de la temporada, amb la classificació d'ambdós equips ja decidida, enfrontava el líder Palautordera amb el segon classificat, la Penya Blanc-i-Blava de la Roca. Malgrat que a efectes de classificació tot estava dat i beneït, els dos equips van buscar la victòria però els va mancar sort de cara a porteria. L'ambient a les grades també va ser el de les millors ocasions en un derbi.
El Palautordera va tenir un parell més d'ocasions clares que l'equip de Rubén Álvarez durant la primera meitat, amb tres uns contra uns que no van saber aprofitar mentre les roqueroles van estavellar un xut al pal.
Amb tot per decidir, a la segona part va ser el Palautordera qui es va avançar al marcador amb un gol de la golejadora Anna Subirana en un contraatac. A vuit minuts del final Cristina González, amb un xut des de fora de l'àrea, va establir l'empat.
Tots dos equips, juntament amb el Llerona –tercer– i el Júpiter –quart– jugaran la Copa Catalunya.

Les protagonistes

Publicat el 13 de maig de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Més d’un miler de nens i nenes al 24è Trofeu Coaliment

EL 9 NOU

El Trofeu Coaliment, les trobades d'handbol escolar organitzades pel BM Granollers, va arribar al seu equador aquest diumenge –va començar el cap de setmana passat i durarà fins al 26 de maig–. L'estampa que caracteritza el trofeu, no competitiu, és el de les instal·lacions del Palau plenes d'infants –més d'un miler repartits enguany en 106 equips– amb els diferents colors distintius de cada escola –unes 19 de tot el Vallès Oriental– i de pares i mares que volen veure els seus fills debutant en l'handbol. A més de jugar, els participants gaudeixen de la presència de jugadors i jugadores del Fraikin i del KH-7 per signar-los algun autògraf.

El Trofeu Coaliment és, per molts dels nens i nenes que hi prenen part, el primer contacte amb el món de l'handbol (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Publicat el 13 de maig de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Victòria quatre jornades després

La bona actuació de Bombom Almeida, amb un 57% d'encert, clau pel canvi de dinàmica
Xavi Mas

El Fraikin BM Granollers va retrobar el camí de la victòria a la Lliga Asobal quatre jornades després d'haver guanyat l'Alcobendas. Els d'Antonio Rama, que havien perdut contra el Liberbank Cuenca i contra el Barça Lassa i havien empatat contra el Recoletas Atlético Valladolid, van vèncer un Frigoríficos Morrazo que va arribar al Palau d'Esports disposat a aconseguir el punt que li mancava per assegurar-se la permanència.
Va ser un partit irregular en què va destacar la gran actuació de César Bombom Almeida, que va entrar a la segona part i que, amb el seu 57% d'encert, va catapultar l'equip per trencar la dinàmica de la primera. Malgrat la victòria, el Fraikin queda ja sense opcions matemàtiques de jugar a Europa la propera temporada després que ho aconseguissin Bidasoa i Logroño, que també van aconseguir guanyar els seus respectius partits.
Al Fraikin li va costar atacar posicionalment durant la primera part. L'equip del cardedeuenc Magí Serra va tancar-se molt bé a la zona central per impedir el joc amb Adrià Figueras i només les recuperacions i les sortides al contraatac semblaven fer-los mal.
L'extrem esquerre del Fraikin BM Granollers Adrià Martínez va ser un dels jugadors destacats de l'equip. Seus van ser els dos últims gols que asseguraven la victòria (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Els gallecs, amb empenta i animats per una colla d'aficionats molt sorollosos, van manar al marcador durant gran part de la primera meitat. Van ser avantatges mínims d'un o dos gols i un màxim de tres amb el 7-10 per començar i el 10-13 per acabar, quan el Fraikin, gràcies a un parcial de 4-0, va capgirar el marcador al llindar del descans. Un avantatge que es va esvair en arribar al descans després que Mihajlo Mitic empatés i que Javi Díaz li aturés un penal a Figueras amb el temps exhaurit.
Un altre parcial de 4-0 del Fraikin, només de sortida, va posar el partit de cara, però el Fraikin no va aprofitar aquesta embranzida per sentenciar i el Frigoríficos Morrazo va tornar a ficar-s'hi, i va capgirar fins i tot el marcador amb el 20-21. Les aturades d'Almeida i la clarividència d'Álex Márquez –malgrat jugar amb molèsties, va tornar a ser decisiu en atac– van servir perquè l'equip es tornés a posar al davant. Amb 23-21 al marcador, i després de vuit minuts sense gols per part de cap dels dos equips –Almeida i Javi Díaz van aturar-ho tot–, el Fraikin va ser capaç de superar la defensa 5-1 i la pressió per tota la pista dels gallecs per assegurar la victòria i pujar al cinquè lloc.


El post-partit
Teníem ganes de sumar els dos punts. (Antonio Rama)
Malgrat la irregularitat de l'equip, Antonio Rama va sortir del partit satisfet pel resultat: "Teníem ganes de sumar els dos punts novament." El tècnic del Frakin BM Granollers va reconèixer que durant la primera part l'equip no havia estat bé, sobretot defensivament. "Semblava que esperàvem que ells cometessin algun error per poder tenir èxit", va explicar. "A la segona ens hem posat les piles, amb l'ajuda de la porteria hem pogut córrer i ens hem vist més en el nostre joc", va afegir. "Al final ells han hagut d'arriscar i gràcies al talent individual hem pogut trencar la seva defensa i resoldre el partit", va concloure.

Publicat el 13 de maig de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimecres, 8 de maig del 2019

Katy Dunne, campiona del Torneig Internacional de tennis Els Gorchs

La britànica s'imposa en la final a la cap de sèrie número 1, i defensora del títol, Paula Badosa
Xavi Mas

La britànica Katy Dunne, número 299 del rànquing WTA (Women's Tennis Association) es va proclamar campiona de la 8a edició del Torneig Internacional de Les Franqueses de tennis en vèncer en la final a la cap de sèrie número u del torneig Paula Badosa. Dunne es va imposar en dos sets (7-5 i 6-3), a la catalana, número 124 del rànquing WTA, que no va poder reeditar el títol aconseguit la temporada passada en derrotar la russa Margarita Gasparyan en tres sets.
Badosa no va poder imposar mai la seva teòrica superioritat de rànquing davant una Katy Dunne que va saber buscar-li els punts febles. Tot i això, el primer set va ser molt igualat, amb totes dues jugadores mantenint el seu servei i concedint poques opcions de trencament. Amb 6-5 per Dunne, la britànica va disposar de les seves tres primeres pilotes de trencament i va aprofitar la tercera per endur-se el primer set.
Tot just començar el segon set Dunne va tornar a trencar-li el servei a Badosa i es va posar amb 2-0. La gironina va recuperar-li el servei tot seguit però en el següent joc va tornar a cedir-lo. Va ser amb un últim punt polèmic. Badosa va recriminar-li al jutge de cadira que s'havia equivocat, i fins i tot es va encarar amb el públic, que no va entendre la falta de respecte de la jugadora envers l'àrbitre. Dunne no va fallar en el següent, i es va posar 4-1, i a partir d'aquí, buscant sempre el revés de Badosa com a punt feble de la catalana, Dunne va aconseguir aïllar-se de la pressió per aconseguir la victòria final.

La jugadora britànica Katy Dunne en un moment de la final de diumenge. Dunne va guanyar, contra pronòstic, la catalana Paula Badosa (Fotografia: CLUB TENNIS ELS GORCHS)
Dunne va arribar a la final després de vèncer en primera ronda la també britànica Eden Silva (6-3 i 6-4), en segona ronda María Gutiérrez (6-3 i 6-2), als quarts de final la britànica Jodie Anna Burrage (4-6, 7-5 i 6-2) i en semifinals la sèrbia –cap de sèrie número 4– Nina Stojanovic (3-6, 6-2 i 7-5), mentre que Badosa es va plantar a la final després de vèncer la francesa Lucie Wargnier en primera ronda (6-2 i 6-3), la canadenca Gabriela Dabrowski en segona ronda (7-5 i 7-6), la suïssa Susan Bandecchi als quarts de final (6-2, 0-6 i 7-5) i la catalana d'origen moldau Cristina Bucsa –cap de sèrie número 8– (6-4 i 7-5).
Jaume Marquès, president del Club de Tennis Els Gorchs, organitzador del torneig, es va mostrar molt satisfet de l'edició d'enguany i va apuntar possibles canvis de cara a la propera temporada. "Mirarem de canviar de dates i passar-ho a setembre, per adaptar-nos a la temporada de pista dura, i intentarem augmentar-ne la dotació i passar dels 60.000 dòlars als 80.000", va explicar. Un augment que, segons Marquès, dependrà de "trobar nous patrocinadors" i que podria ser un efecte crida per pujar encara més el nivell de les participants.

Publicat el 6 de maig de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Empat contra el líder

L'Esport Club acaba el partit amb deu homes per l'expulsió de Guillem Pujol
EL 9 NOU

L'Esport Club Granollers cau al novè lloc de la classificació, en detriment del Terrassa Olímpica –va guanyar al camp de la Fundació Grama per 2 a 3– després d'empatar a un gol, al camp del carrer Girona, contra el líder Llagostera. Els de José Solivelles van començar millor però van veure com el Llagostera reaccionava abans del descans. A la segona part el partit va ser molt igualat i els granollerins van tornar a acabar amb 10 jugadors –ja li va passar la setmana passada al camp del Terrassa–, aquest cop per l'expulsió de Guillem Pujol.
Al Llagostera l'empat li servia per mantenir-se com a líder en solitari i no va arriscar en cap moment, i va donar per bo el punt, mentre que els granollerins van tenir una última ocasió per fer el 2-1 que el porter Marcos va aturar.
Els de Solivelles van començar manant; van tenir més possessió, movent la pilota de cantó a cantó i intentant donar amplitud al seu joc. Això va comportar que arribessin les primeres aproximacions a l'àrea del Llagostera, tot i que sense concreció, mentre que al darrere controlaven bé el joc més directe dels gironins. Al minut 26 Aimar Moratalla va cometre penal sobre Guillem Pujol i Xavi Civil es va encarregar de transformar el penal en l'1 a 0.

El central de l'Esport Club Granollers Víctor Díaz intenta avançar amb la pilota controlada davant la pressió del jugador del Llagostera Marc Medina (Fotografia: TONI CANYAMERAS)
El gol va fer reaccionar el Llagostera, que va posar a prova el porter Álvaro en diverses ocasions fins que Sascha, a la sortida d'un córner, va fer l'empat. Poc després, just abans del descans, hi va haver una jugada polèmica, amb una petita picabaralla entre entrenadors que va acabar amb targeta per a tots dos i amb l'expulsió del segon entrenador granollerí.
A la segona part el Llagostera va començar dominant però de mica en mica el joc es va anar igualant, amb molt ritme i aproximacions a les àrees però poques ocasions clares. A un quart d'hora del final l'àrbitre va expulsar Guillem Pujol amb vermella directa per travar Moussa en una escapada al contraatac per la banda.


Publicat el 6 de maig de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)