dimecres, 16 d’agost del 2017

Les noves cares del KH-7 esperen adaptar-se ràpidament

Tres de les sis incorporacions s'estrenaran a la màxima categoria de l'handbol estatal
Xavi Mas

Si per una cosa es caracteritza el BM Granollers és per ser un club formador i, alhora, aparador, pel qual molts jugadors i jugadores passen poques temporades abans de donar el salt a d’altres equips. Això fa que, any rere any, tant l’equip masculí –tradicionalment– com des de fa uns anys cap aquí també el femení, s’hagin de reinventar a base de fitxatges o incorporacions procedents del planter.
Aquesta temporada no serà una excepció per a un KH-7 BM Granollers que, a banda de patir diverses baixes sensibles a l’equip, també ha tingut un relleu a la banqueta. Tots aquests canvis, però, no haurien de suposar una pèrdua de nivell competitiu per un equip l’objectiu del qual és consolidar-se definitivament a la màxima categoria de l’handbol femení estatal. No ho hauria de suposar perquè el nou tècnic, Robert Cuesta, garanteix continuïtat en la línia de treball –les variants tàctiques que ell pugui aportar s’aplicaran sobre el treball que l’equip ja feia amb ell de segon de José Luis Villanueva les passades campanyes–, i perquè, de les sis incorporacions conegudes fins ara –Cuesta està a l’espera d’incorporar una nova jugadora per la posició de lateral dret–, tres ja coneixen la filosofia de treball del club, amb la qual cosa l’adaptació s’espera que sigui més ràpida. “Espero que el temps d’adaptació que necessiti l’equip sigui el menor possible”, va dir Cuesta el dia de la presentació.
La sueca Tilda Matthijs, la valenciana Fanny Monrós i la jove gallega Carmen Prelchi s’estrenaran a la Lliga Loterias amb el KH-7 BM Granollers, però Andrea de la Torre, Charlotte Svele Larsen i Cristina Calle tornen a la disciplina granollerina després d’un període fora. De la Torre i la jugadora noruega han estat un any recuperant-se de les seves respectives lesions –a l’espatlla totes dues– mentre que Calle, que arriba del Sant Joan Despí de Divisió d’Honor Plata, ja havia estat al club com a juvenil i a Lliga Catalana i Divisió d’Honor Plata amb el segon equip.

Larsen, Matthijs i Monrós -les tres primeres començant per la dreta a la fila de dalt- i Calle i De la Torre -les dues primeres començant per la dreta a la fila de baix-, juntament amb les jugadores que alternaran el segon equip amb el primer (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
ANY SABÀTIC REPARADOR
Els retorns d’Andrea de la Torre i Charlotte Svele Larsen es produeixen després que ambdues s’hagin pres un any sense competir, recuperant-se de les seves respectives lesions. “No em penedeixo d’haver pres la decisió de parar, però he trobat molt a faltar la competició, l’entrenament d’alta intensitat i estic encantada de tornar”, va afirmar la portera del KH-7. “Tenia moltes ganes de començar”, va afegir. De la Torre veu un equip amb molt potencial. “El Granollers es caracteritza per tenir moltes cares noves però el bloc que s’ha quedat està molt estabilitzat. És qüestió que les que ens incorporem sapiguem ubicar-nos i aprenguem a treballar juntes al més aviat possible”, va dir. “Ara em serà més fàcil l’adaptació perquè ja conec a moltes de les jugadores i a tot el cos tècnic”, va afirmar Charlotte Svele Larsen. La noruega està molt satisfeta amb el seu retorn. “Granollers és una ciutat que m’encanta. Aquí la vida és més tranquil·la i la gent és molt oberta”.
IL·LUSIÓ PER L’ESTRENA
Cristina Calle també torna a Granollers però, en el seu cas, per estrenar-se a la màxima categoria. “En Robert m’ha ofert una oportunitat única i espero proporcionar a l’equip el màxim”, va afirmar.
En canvi, per Fanny Monrós i Tilda Matthijs sí que serà una estrena a la Lliga Loterías. “Espero seguir el meu aprenentatge, seguir millorant dia a dia i de retruc, ajudar al màxim a l’equip”, va afirmar Monrós. “Per mi és difícil dir què puc esperar del rendiment de l’equip perquè no en tinc massa referències ni res per poder comparar”, va explicar Matthijs. “Només puc dir que donaré el màxim per tal que, al final, l’equip acabi millor que la temporada passada”, va afegir.
La central sueca es defineix com una jugadora eminentment ofensiva. “M’agrada ser agressiva, arribar a sis metres i m’agrada córrer si la defensa ho permet”, va explicar. Monrós serà la substituta de Paulina Buforn al lateral dret, tot i que pot jugar també com a extrem.

Publicat l'11 d'agost de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dilluns, 14 d’agost del 2017

El jove serbi Vukasin Rakocija, el lateral que li mancava al Fraikin

Xavi Mas

El Fraikin BM Granollers va fer oficial, aquest dijous, el fitxatge de la peça que li mancava per tancar el primer trencaclosques de l’era Antonio Rama. Vukasin Rakocija, un jove serbi de només 21 anys ha estat l’escollit pels tècnics del Fraikin per acompanyar a Rolandas Bernatonis en la posició de lateral esquerra –havia quedat completament buida després de les marxes d’Arnau García i Michal Kasal–. Rakocija prové de l’RK Spartak Vojput de Subotica on ha estat les dues últimes temporades jugant a la màxima divisió de la lliga sèrbia i a la SEHA League –South East Handball Associtation, una lliga que engloba els millors equips de l’Europa de l’est.
El serbi, que ha estat 51 vegades internacional amb les seleccions juvenil i júnior del seu país, ha estat a prova durant tota la setmana i ha convençut al cos tècnic granollerí. “Té velocitat, molta capacitat de salt, és bon llançador, bon fintador i decideix bé. Serà un bon recanvi per a Bernatonis”, ha assegurat el tècnic Antonio Rama a aquest periòdic. “És molt jove però té molt marge per evolucionar i Granollers és un bon lloc perquè exploti aquestes qualitats que té”, afegeix.
“Estic molt agraït al club per l’oportunitat que em donen i per la càlida rebuda que he tingut per part de la resta dels meus nous companys i del cos tècnic”, ha afirmat Rakocija. “Coneixia el club pel renom que té i crec que estic preparat per fer una bona temporada”, continua. “Intentaré donar el millor de mi”, conclou el jove serbi.
D’altra banda, la baixa de darrera hora de l’extrem dret Adrià Cumplido fa que l’arribada de Rakocija no doni per tancada la plantilla, a l’espera d’un possible recanvi per Álvaro Cabanas mentre Mamadou Gassama es recupera de la seva lesió al genoll. El cos tècnic no descarta que el substitut pugui sortir del planter.

Vukasin Rakocija, dijous al Palau d'Esports (Fotografia: RAMON FERRANDIS)

Publicat l'11 d'agost de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dijous, 10 d’agost del 2017

El Fraikin BM Granollers arrenca amb molta il·lusió

L'equip que enguany dirigirà Antonio Rama segueix apostant fermament per la gent de la casa

Xavi Mas

La temporada 2017/18 del Fraikin BM Granollers ja està en marxa. Aquest dijous a la tarda, el Palau d'Esports va ser l'escenari del tradicional discurs del president Josep Pujadas a tots els components de la plantilla, la sessió de fotos protocolària i del primer entrenament amb pilota, un entrenament suau en què les noves incorporacions aprofiten per anar coneixent la resta de companys i tècnics per tal d'adaptar-se al més ràpidament possible.
La benvinguda tradicional de Pujadas a les noves incorporacions, aquest cop, no només es va limitar als jugadors que arriben, sinó també al cos tècnic, que tot i ser de la casa, és completament renovat, amb Antonio Rama agafant les regnes de l'equip en substitució de Carlos Viver i David Ginesta agafant el rol de segon entrenador que tenia Rama fins la passada temporada. Una aposta de la casa que, segons Pujadas, "és quelcom recurrent perquè és la característica que ens distingeix com a club: la formació". Pujadas va referir-se al factor sort, com un dels factors que sempre s'ha de tenir en compte –bàsicament en esquivar tant com sigui possible les tant temudes lesions– i va fer èmfasi en què l'equip ha de seguir aspirant al màxim possible. "Els bons resultats de temporades anteriors ens ha permès que Europa ja sigui un àmbit natural de joc per nosaltres, àmbit que hem de fer nostre cada vegada més. Hem d'aspirar sempre al màxim possible i, si es pot, millorar els resultats de temporades anteriors", va concloure.

El primer entrenament del Fraikin BM Granollers va comptar amb la presència de 19 jugadors, comptant les noves incorporacions i alguns jugadors del planter (Fotografia: RAMON FERRANDIS)

Per la seva banda, Rama va respondre als desitjos de Pujadas. "Nosaltres intentarem correspondre amb molt de treball i moltes ganes de competir. Se'ns valorarà pels resultats que aconseguim i només amb treball arribarem a aquella regularitat que permet obtenir bons resultats", va afirmar.
RETORNS DE PES
Entre les cares noves amb què comptarà Rama hi ha dos retorns de pes: un és el del porter César Bombóm Almeida –torna després d'un any a l'Arendal noruec– i l'altre el d'Albert Pujol, jugador format a la casa i que després de tres temporades fora –i de superar dues lesions– torna per agafar una posició de pes: substituir Álvaro Ferrer al centre de la defensa i formar amb Marc Garcia un altre bon duet defensiu. "Em fa molta il·lusió tornar al club que em va veure créixer", va assegurar Pujol. "De seguida vaig tenir clar que volia tornar, i tant de bo puguem repetir els resultats de la temporada que vaig ser aquí", va dir el porter brasiler.

El club sondeja el mercat per trobar un lateral esquerre

El cos tècnic del club no dona encara la plantilla per tancada. A l'equip li falta un lateral esquerre que faci parella amb Rolandas Bernatonis –el primer per la dreta en la imatge–, una altra de les incorporacions d'aquesta temporada. El lituà i la peça que falta substituiran les baixes d'Arnau García i Michal Kasal. Bombóm Almeida i Marc Guàrdia –al centre i segon per la dreta, respectivament– formaran un nou tàndem sota els pals en substitució de Vicente Álamo i Pol Sastre, mentre que l'extrem Édgar Pérez –segon per l'esquerra– cobrirà la baixa d'Adrià Pérez i Albert Pujol –primer per l'esquerra–, farà parella amb Marc Garcia al centre de la defensa.

Fotografia: RAMON FERRANDIS
L'objectiu és clar, ser competitius. (Antonio Rama)
El tècnic creu que els nouvinguts s'adaptaran amb facilitat

El nou tècnic esperava estar més nerviós del que en realitat va estar en aquesta primera posada en escena com a nou entrenador de l'equip. "Suposo que el fet d'haver dirigit l'equip al final de la temporada passada en la fase final de la Copa del Rei ha ajudat a treure aquell neguit dels inicis", va reconèixer. No obstant, no obvia que és tot un repte el que té per endavant: "Ser primer entrenador és un repte que pesa, però alhora me l'agafo amb molta il·lusió i ganes. El club on he estat sempre ha confiat en mi, i ara toca començar i posar tot el que creus que saps per intentar que es vegi a la pista que la màquina funciona i que els resultats arribin". Rama no es vol posar un objectiu específic. "Ho anirem veient sobre la marxa", va dir. "L'objectiu és clar, ser competitius i posar tot el que tenim nosaltres per tal de ser-ho", va afegir. A més, va reconèixer que la majoria d'incorporacions ja coneixien la filosofia de treball. "Això ajudarà que l'adaptació sigui més ràpida", va concloure.

Rama es dirigeix als seus jugadors minuts abans de començar l'entrenament (Fotografia: RAMON FERRANDIS)

Publicat el 4 d'agost de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dilluns, 7 d’agost del 2017

El nou KH-7 BM Granollers de Robert Cuesta, en marxa

El KH-7 BM Granollers va fer la presentació oficial aquest dimecres al Palau d'Esports, amb un cos tècnic totalment renovat i moltes cares noves a l'equip (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
L'equip, amb moltes cares noves, comença a entrenar amb l'ambició com a lema de treball
Xavi Mas

El KH-7 BM Granollers, que aquesta temporada dirigirà Robert Cuesta, va posar-se en marxa aquest dimecres amb moltes cares noves i encara amb alguna absència; el nou tècnic, que substitueix José Luis Villanueva al capdavant de l'equip, està pendent de tancar la plantilla amb el fitxatge d'una jugadora esquerrana per a la posició de lateral dret i va comptar amb les absències de tres jugadores que estan disputant, amb la selecció espanyola, l'europeu sub-19 –la portera Nicole Morales, l'extrem Ona Vegué i la pivot i nova incorporació Carmen Prelchi.
L'equip ha perdut peces clau com són la portera Ayelen Rosalez (BM Porriño), Paulina Buforn (Prosetecnisa Zuazo), Hatou Jabby (Rincón Fertilidad Málaga), Laura Steinbach (Magdeburg) o Carlota Rubio (Canyamelar València), però compta amb el retorn d'Andrea de la Torre –sota els pals– i de Charlotte Svele Larsen –especialista defensiva– i les cares noves de la central sueca Tilda Matthijs, la lateral dret Fanny Monrós o les pivots Cristina Calle i Carmen Prelchi.
AMBICIÓ COM A LEMA
Al discurs que Cuesta va fer a les jugadores abans de començar l'entrenament va demanar ambició. "Vull un equip ambiciós. Cada dia que passi, més i més ambiciós. Aquesta ambició, en el dia a dia es veu en el treball. Només així es poden assolir els objectius i cridarem l'atenció del públic del Palau", va dir.

Això és casa meva, em fa molta il·lusió el nou repte. (Robert Cuesta)
Robert Cuesta (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
Després de l'entrenament, Robert Cuesta va afirmar que veia l'equip amb molt bon estat físic i amb molta il·lusió per començar. "He vist moltes ganes i ambició, que és precisament el que volem", va dir. Cuesta és conscient que, amb la renovació, l'equip requerirà un temps d'adaptació. "Esperem que sigui el menys temps possible per començar la competició amb les màximes garanties", va afegir el tècnic, que s'estrena al capdavant de l'equip. "És un gran repte, però això és casa meva i aquest repte em fa molta il·lusió", va afirmar. Cuesta creu que la lliga serà molt igualada i que la clau serà "mantenir l'ambició per buscar regularitat i una línia ascendent de joc".

Publicat el 4 d'agost de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

diumenge, 6 d’agost del 2017

Adeu a Mr. Handbol

Bernhard Kempa va ser un llegendari jugador d'handbol que va aconseguir nombrosos títols amb el seu equip, el Göppingen, i amb la selecció alemanya, i que va tenir una especial vinculació amb el BM Granollers. Les seves lliçons, a finals dels anys 50, van ser el punt d'inflexió per a un club que va esdevenir capdavanter a l'Estat. 

Kempa, amb Alemanya, llançant a porteria durant un partit del Mundial de 1952
Xavi Mas

Tothom, aficionat de l'esport o no, ha sentit a parlar de Pelé, Kubala, Maradona, Magic Johnson, Michael Jordan, Bob Beamon o Carl Lewis, entre d'altres. Grans atletes i grans campions d'esports populars com el futbol, el bàsquet o l'atletisme convertits en veritables mites. En canvi, però, al món de l'handbol han passat totalment desapercebudes al gran públic les figures de grans jugadors, una de les quals ens va deixar la setmana passada: Bernhard Kempa.
La mort de Kempa, a 96 anys, no ha passat desapercebuda a Granollers –ciutat on l'handbol es viu d'una manera especial–, ni al BM Granollers, club amb qui el jugador alemany va tenir una forta vinculació durant la segona meitat de la dècada dels 50. Les lliçons que va impartir a Granollers aquest mite de l'handbol conegut com a Monsieur Handball, van servir perquè el BM Granollers es convertís en un referent d'aquest esport a escala estatal. "Podríem dir que gràcies a ell vam aprendre realment a jugar a handbol", assegura Miquel Prat, un dels jugadors històrics del club que va aconseguir la Recopa de 1976, el primer títol internacional aconseguit per un club estatal. "Ell ens va aportar idees noves que van servir perquè Granollers esdevingués un equip capdavanter", explica Alejandro Viaña, un altre dels jugadors rellevants en la història del club.

Els entrenaments a la pista de Tetuan, amb Bernhard Kempa –a l'esquerra amb samarreta blanca de tirants– van ser molt ben aprofitats pels jugadors granollerins (Fotografia: ARXIU EMILI BOTEY)
PRIMER CONTACTE EL 1954
Tot va començar l'any 1954 durant una gira que el BM Granollers va fer per terres alemanyes. Allà, Vilà –entrenador–, Fontdevila, Cabrera, Pregona o Barbany (Joan i Eduard), entre d'altres, van conèixer Kempa, jugador del Göppingen. Posteriorment va ser Kempa qui va visitar Granollers en una gira amb el seu equip. La càlida rebuda que va tenir a Granollers li va permetre crear uns forts vincles d'amistat, vincles que el van portar, pocs anys després, a fer-hi unes estades durant uns quants estius per ajudar a perfeccionar la tècnica de l'handbol, assessorant l'aleshores tècnic granollerí, Pepe Vilà.

El llegendari jugador alemany és font d'inspiració de la marca esportiva que duu el seu nom
IMPULSOR DE L'HANDBOL MODERN A GRANOLLERS
"Per nosaltres, l'handbol era quelcom molt estàtic: passar, córrer i llançar", explica Miquel Prat. Per això les lliçons de Kempa serviren als jugadors granollerins per fer un salt qualitatiu. "Se'l considera l'impulsor de l'handbol modern a Granollers", afirma Jaume Vivé, impulsor del Verkami per restaurar els trofeus del BM Granollers i gran coneixedor de la història del club.
"Jo encara era de l'equip juvenil. Recordo que va veure en mi un gran potencial de llançament i em va ensenyar a explotar-lo", explica Prat. "Ens va ensenyar a fer una finta per esquivar el defensor, a fer blocatges, a fer circulacions de pilota per dins i per fora... Era una meravella, entrenar amb ell. En sabia tant!", afegeix Prat. "És el millor entrenador que ha passat per aquí. El número u, com el Messi d'ara", afirma Eduard Barbany, un altre dels jugadors de l'època.
Bernhard Kempa fa broma amb un ruc als jardins de l'Hotel Sant Bernat, al Montseny (Fotografia: ARXIU EMILI BOTEY)
GRANS AMISTATS
Kempa va fer bons amics a Granollers, com les famílies Barbany –Joan i Eduard eren jugadors– i Botey –Emili Botey era el president del club–, amb qui va passar bones estones. "Aquí no només hi va trobar gent interessada a aprendre, sinó que hi va trobar grans amics. Per això venia cada estiu", explica Eduard Barbany. Una amistat que es concretava amb trobades cada vegada que hi havia l'ocasió.
De ben segur que aquestes trobades s'haurien pogut repetir al febrer d'aquest any, quan el Granollers va viatjar a Göppingen durant la fase de grups de la Copa EHF. L'equip granollerí, curiosament, es va allotjar al poble de Bad Boll –on residia Kempa–, però el seu ja precari estat de salut va fer impossible aquest nou contacte.

Kempa i Emili Botey en una trobada amb la família Botey -Marci Botey, Rosa M. Vila, Sabina Prat i Marianne- al Montseny (Fotografia: ARXIU EMILI BOTEY)
Kempa: inventor del 'fly' i desllorigador de la defensa de l'Atlético de Madrid

Kempa deixa com a llegat, més enllà dels títols aconseguits com a jugador i com a entrenador, la invenció d'una jugada característica que aquí es coneix com a fly, però que arreu és coneguda com la jugada Kempa –un jugador fa una passada a un altre mentre aquest salta i la rep en l'aire, per acabar llançant sense oposició de defensors. Una jugada que Kempa es va treure del barret durant un entrenament amb el Göppingen i que s'ha convertit en una de les jugades més espectaculars del món de l'handbol. "És una de les moltíssimes coses que ens va ensenyar que no coneixíem", diu Alejandro Viaña.
A banda del fly, i en clau granollerina, les ensenyances de Kempa als jugadors de Pepe Vilà van servir perquè poguessin derrotar el seu màxim rival d'aleshores: l'Atlético de Madrid. "Tenien uns jugadors molt alts i feien una defensa sis-zero que ens costava molt d'atacar. Emili Botey va trucar a Kempa i li va demanar consell. Aquell estiu, quan va venir, ens va ensenyar qüestions tàctiques de com atacar defenses", explica Viaña. Els bloquejos, la passada del central al pivot o les fintes a punt fort i punt dèbil són algunes de les tècniques que van fer del BM Granollers un equip capdavanter a l'Estat.

Kempa va dedicar aquesta postal al seu bon amic Joan Barbany (Fotografia: ARXIU JOAN BARBANY)
"Els jugadors estaven àvids d'aprendre"

En el llibre autobiogràfic Ball ist Trumpf ('La pilota és triomf'), Bernhard Kempa menciona les seves estades a Granollers i la relació d'amistat que l'unia amb gent del club.
"El 23 de setembre de 1958 vaig assistir, amb el Frisch –el Göppingen– a una gira a Granollers. [...] Allà jo havia entrenat durant sis anys, un rere l'altre. Amb el més gran dels èxits: els del BM Granollers varen ser campions d'Espanya sis cops consecutius. El que resulta especial és que es tracta de l'únic club a Espanya en què es juga exclusivament a handbol", relata.
"Els jugadors estaven àvids d'aprendre, tenien ganes d'entrenar, eren temperamentals i, a més, intel·ligents. Aquest entrenament em va donar moltes satisfaccions, i els jugadors del Granollers van aprendre molt", continua.
"Hi va haver una festa d'agraïment [...]. Un detall em va fer veure com m'honorava aquella ciutat: en tot el local del club no penjava cap foto del general Franco, sinó un gran retrat meu. [...] El més bonic de tot és que, encara avui dia, em lliga amb Granollers i amb molts dels protagonistes d'aleshores una amistat cordial", acaba dient.


Lambert Botey, cineasta i escriptor
El darrer 'fly' de Monsieur Handball

Dijous passat va morir, a 96 anys, Bernhard Kempa, l'home que va modernitzar l'handbol. Al nostre país la seva mort ha passat sense gaire ressò. La televisió pública, més interessada en la gira del Barça, ho ha obviat, i el mateix podem dir de la resta de mitjans de comunicació; de fet, l'handbol difícilment ocupa grans titulars.
Bernhard Kempa va començar a jugar quan només tenia 14 anys, però la seva progressió es va aturar cinc anys després a causa de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Va estar set anys sense jugar, i quan el conflicte es va acabar, es va instal·lar amb dos dels seus germans (n'havia perdut un a la guerra) a la ciutat de Göppingen, on va fitxar per al club local i es va convertir en un jugador extraordinari i en una icona de l'handbol alemany, ja que va guanyar molts títols (incloent-hi dos mundials). 
A partir del 1957 va començar la seva també carrera d'èxit com a entrenador. Arran de la seva estada a França, el van passar a anomenar Monsieur Handball. Al llarg d'uns quants anys, Europa s'havia convertit en una segona casa per a ell i va viatjar a moltes ciutats ensenyant els seus conceptes de l'handbol modern; una d'aquestes va ser Granollers.
Si el nostre club continua essent una referència, una petita part del mèrit l'hauríem de donar a ell 
Per això, tot i que va ser una figura clau en la història de l'handbol, la notícia de la seva mort ens afecta molt especialment, ja que també va contribuir a modernitzar l'handbol (llavors balonmano) al nostre club, fent, al llarg d'uns quants estius, una sèrie d'entrenaments en els quals els jugadors del BM Granollers van aprendre allò que ni tan sols podien imaginar-se que es podia arribar a fer: bloqueigs, rectificats des de l'extrem i qui sap si també el seu invent, el fly, una jugada que a la resta d'Europa anomenen Kempa. Jo llavors era un nen, i la veritat és que estava fascinat per aquell gegant alemany, que mantenia una estreta amistat amb la meva família, i per això recordo més l'home que l'esportista. Kempa era un ésser entranyable i força comediant. Em feia riure molt i gaudia jugant amb ell. Intento recordar algunes vivències, però de tot ja fa molt de temps. Remiro, això sí, algunes de les fotos dels àlbums familiars i en una el veig intentant imitar un ruc que se'l mira amb cara de no entendre res. En altres apareix al meu costat, i a la meva mirada no hi ha més que admiració.
La seva empremta a l'handbol és indiscutible, i si el nostre club avui en dia continua sent una referència en l'handbol, una petita part del mèrit l'hauríem de donar a ell. Estic convençut que li hauria agradat tornar a ser a la nostra ciutat en la darrera visita que el Göppingen ens va fer, però ja llavors estava molt malalt i no crec que fos possible. 
Kempa ha fet el seu darrer fly, i la pilota, ben segur, entrarà tocant l'escaire i no s'aturarà a la xarxa, sinó que anirà fins a l'infinit.

Publicat el 31 de juliol de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)