dimarts, 25 d’octubre del 2016

Nova ensopegada del KH-7

L'equip de José Luis Villanueva, molt castigat pels àrbitres, continua sense guanyar
Xavi Mas

Els qui van anar dissabte al Palau d'Esports, per veure primer el partit del Fraikin davant l'Ademar i després el partit del KH-7 davant l'Elche Mustang, segur que en aquest segon partit van tenir un déjà vu. Amb alguna excepció –arbitratge, bàsicament– tots dos partits es van complicar a la primera part de mala manera, i van quedar mig sentenciats en arribar al descans, i tots dos van tenir segones parts de ritme lent i exasperant –per part dels rivals, amb el marcador favorable– i amb un Granollers intentant-ho tot sense aconseguir gairebé res.
En el cas del KH-7, però, la derrota és més punyent perquè suposa la sisena consecutiva d'un equip que, en competició oficial, encara no sap què és guanyar.
El partit de les de José Luis Villanueva no va començar gens bé, encaixant un parcial de 0-4 i amb una exclusió –la primera de les set amb què els àrbitres les van castigar–, però es va saber recuperar i, malgrat dues exclusions més abans del primer quart d'hora de partit, l'equip va aconseguir eixugar diferències de mica en mica fins a arribar a empatar (9-9) al minut 16.
Paulina Buforn circula a doble pivot i rep la pilota per llançar sense oposició. Buforn va ser la màxima golejadora del partit (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Els àrbitres, amb un criteri desigual a cantó i cantó, van continuar castigant la defensa granollerina –cinc exclusions a la primera part i set en total per tan sols una a l'Elche en tot el partit– i l'equip de Villanueva va veure com l'Elche Mustang, amb Ivet Musons i Laura Hernández com a jugadores més desequilibrants, s'escapaven al marcador aprofitant primer l'exclusió d'Anna Rojas i poc després la de Vizu. Així, l'equip alacantí va arribar a una màxima diferència de vuit gols (11-19) poc abans del descans.
MASSA DIFERÈNCIA PER RETALLAR
L'Elche, com l'Ademar, va alentir el joc tant com li van permetre els àrbitres, i va arribar a gaudir d'una màxima renda de 10 gols (14-24) al minut sis de la represa. Villanueva va ordenar defensa mixta sobre Musons, va utilitzar set jugadores en atac i va deixar la porteria buida i l'equip va aconseguir retallar distàncies fins al 23-27 –igual que havia fet el Fraikin– però l'ansietat va poder més que el cap i la diferència era massa àmplia.

Les protagonistes

Publicat el 24 d'octubre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Primera derrota al Palau

El Fraikin comet massa errors en atac i l'Ademar li pispa la segona posició
Xavi Mas

El partit entre el Fraikin BM Granollers i l'Abanca Ademar León posava el segon lloc de la classificació en joc. Els granollerins l'havien de defensar i els castellans lluitar per prendre'ls-la, i al final va passar això últim. L'equip de Lleó va saber aprofitar les errades dels de Carlos Viver per posar-se per davant durant la primera part i després van saber aguantar l'avantatge durant una segona part de ritme molt i molt lent. A la segona part les defenses i les porteries van tenir un paper significatiu en l'escarransit 10-10, marcador que no va permetre als granollerins recuperar el 14-19 en contra amb què havien marxat als vestidors.
Els granollerins van començar bé tot i els dos primers llançaments de Silva estavellats al pal –el Granollers va estavellar 10 pilotes als pals, entre les quals quatre de Jorge Silva i un penal de Cabanas– i es van posar amb un 2-0 i un 3-1 a favor als primers minuts de partit però el primer gol de contraatac de Mario López –en va fer cinc, tots a la primera part– va restablir l'equilibri (3-3).
Els de Viver no van saber trobar ni Figueras al principi, ni Porras més tard, en la posició de pivot i van fonamentar molt del joc ofensiu de la primera part en un xut exterior que massa vegades va topar amb els pals. I quan no eren els pals eren pèrdues de pilota que l'Ademar va aprofitar a la perfecció per penalitzar amb ràpids contraatacs –cinc de Mario López i un de Diego Piñeiro.
El pivot de l'Ademar Diego Piñeiro -dorsal 10- i Mario López agafen Adrià Figueras en un intent de llançament (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
L'Ademar es va escapar de tres gols gràcies als primers contraatacs (6-9) però els granollerins van reaccionar, després d'un temps mort demanat per Viver, amb un parcial de 3-0 en dos minuts i mig, també amb dos gols de contraatac. Després d'aquest empat a 9, les aturades primer de Vladimir Cupara i després de Nacho Biosca i amb algun gol més de contraatac, l'Ademar es va tornar a escapar de tres gols primer i de sis gols després –el màxim avantatge de la primera part (13-19)– just abans d'arribar al descans amb un 14-19.
VOLER PERÒ NO PODER
Amb cinc gols de marge l'Ademar ho va tenir clar a la segona part: alentir el joc fins al límit del passiu. Això, el major encert sota els pals –tant Pol Sastre com Nacho Biosca van estar molt fins– i de nou els pals, van fer que el marcador a la segona part fos molt curt.
Passat el quart d'hora de la represa l'Ademar va agafar el seu màxim avantatge (19-26) i va ser quan Viver va ordenar a Cabanas i Adrià Pérez una doble mixta a Simonet i Sampaio. El Fraikin va retallar distàncies fins al 23-27 però quedaven menys de cinc minuts i, a més, va seguir faltant encert en atac. Un llançament al pal d'Arnau Garcia va evitar que el Granollers es posés a tres gols i va significar la rendició definitiva.
"No hem sabut llegir la seva defensa; quan podíem buscar el pivot hem llançat de fora i hem fallat més del compte, i quan podíem llançar de fora a la segona part, no ho hem fet", va explicar Viver un cop acabat el partit.

Els protagonistes

Publicat el 24 d'octubre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

L’entrenador cooperatiu

L'osonenc Joan Arumí intenta relacionar cooperació i competició en un llibre

Xavi Mas

En l'esport no tot és guanyar. Sí que en sol ser l'objectiu, però hi ha maneres i maneres d'arribar a una victòria. I això és el que ha volgut demostrar l'osonenc Joan Arumí –entrenador d'un equip de minibàsquet femení a Sant Julià de Vilatorta i professor del grau de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la UVic– a través d'un llibre, que es va presentar a La Gralla el dijous passat i que sorgeix de la seva tesi doctoral, en la qual intentava relacionar la cooperació amb la competició.
El llibre neix d'un estudi que Arumí va fer l'any 2011, quan era entrenador d'un equip de nois de 13 anys del CB Vic, i que el va portar a gravar i transcriure les converses postpartit al vestidor, per veure l'evolució del comportament dels seus jugadors aplicant la fórmula de l'entrenador cooperatiu. "Encara és l'hora que es demostri que un entrenador autoritari assoleix millors resultats que un entrenador cooperatiu", va afirmar un Arumí, que acaba el llibre amb una conclusió: "He après a escoltar".

Joan Arumí, en primer terme, va explicar la seva teoria de l'entrenador cooperatiu acompanyat de Manel Blanco (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
La presentació del llibre, molt amena i amb molta participació per part del públic assistent, va comptar amb la presència de l'entrenador del CB Granollers, Manel Blanco, amic d'Arumí. Blanco va ajudar Arumí a extreure l'essència del contingut del llibre, va aportar la seva experiència a les banquetes i va ajudar a dinamitzar una xerrada que va tenir l'eix principal de la conversa en els valors i els comportaments, emmarcant l'esport com una manera més d'educar les persones.

Publicat el 24 d'octubre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)