SENSE PATIR NO ES POT LLUIR
O aquesta és la dita.
El Palau d’Esports de Granollers, ple com feia temps que no es veia –
2.900 espectadors–,
va viure com Ferran Solé culminava la remuntada al límit del temps amb un llançament des de l’extrem, amb poc angle i pel pal curt.
El porter de l’Sporting Clube de Portugal Ricardo Candeias –autèntic heroi del seu equip a la segona part–,
no va poder aturar aquest llançament que situava
el 25-23 final que donava la classificació als de Carlos Viver –tot i que a l’anada el
Fraikin va perdre també de dos gols, va marcar més gols que no pas l’Sporting al Palau.
El resultat de
l’eliminatòria va fluctuar com una muntanya russa. Al començament es va posar complicat amb els primers avantatges dels portuguesos (3-6), després el Granollers va redreçar el rumb i, amb un màxim avantatge de quatre gols, semblava que trencarien la resistència portuguesa. Però no va ser així; els de Federico Santos es van refer i van posar-se de nou tres gols amunt a cinc minuts del final (18-21).
De nou, però, la
capacitat de lluita dels homes de Viver es va fer palesa amb una nova remuntada,
esperonats pel públic i al límit del temps Solé va fer el gol que desfermava l’eufòria.
L’Sporting va començar imposant la seva defensa 5-1, amb ajudes constants;
l’atac del Fraikin no trobava forat i Portela va començar castigant la primera pèrdua de pilota amb un contraatac.
La dinàmica es va mantenir durant una bona estona i
l’Sporting va agafar una renda preocupant de tres gols (1-4) que va mantenir fins el
3-6. De mica en mica però, el
Fraikin va trobar
primer Grundsten i després encert des de la llarga distància. Passat el quart d’hora de joc
els granollerins van fer un parcial de 6 a 0 que va servir per passar
del 5-7 a un esperançador 11-7. Un avantatge de quatre gols que es va quedar en tres al descans.
DE LA DECEPCIÓ A L’EUFÒRIA EN CINC MINUTS
A l’
inici de la represa van tornar els quatre gols de renda (
14-10)
però a partir d’aquí
el porter Candeias va esdevenir protagonista aturant-ho pràcticament tot.
L’Sporting va capgirar el marcador i es va posar tres gols amunt a cinc minuts del final (18-21). Però el
Fraikin va lluitar-ho fins el final,
va empatar ràpidament a 21. En un silenci sepulcral
Solé va convertir un
penal en el
23-22 i, tot i que
Portela va empatar a 23 a un minut i mig del final,
un gol de Valadâo molt ràpid –el seu únic gol al partit–,
una bona defensa i un últim gol de Solé amb els nervis a flor de pell van donar la classificació.
 |
| Ferran Solé va ser l'artífex de la remuntada gràcies al seu gol a quatre segons del final (Fotografia: Xavier Solanas) |
Els protagonistes
El post-partit:
L'equip estava fos però ha continuat lluitant fins al final. (Carlos Viver)
Segurament la processó li anava per dins, però a la sala de premsa
Carlos Viver va mantenir la sobrietat en tot moment. El tècnic del Fraikin va explicar que sabien que el partit seria complicat
“perquè l’Sporting és un equip amb molta experiència i el resultat del partit d’anada deixava l’eliminatòria oberta”, va dir. Viver va tornar a destacar
“la lluita i l’entrega d’uns jugadors que no s’han rendit mai”. L’
entrenador portuguès Federico Santos va dir que havien notat en excés els quatre minuts de més que havien jugat en inferioritat i va admetre que el seu equip, als últims minuts, s’havia descentrat.
Viver va reconèixer que el seu
equip, en algun moment de la segona part,
“estava fos” i va tornar a recalcar que
“tot i això, han lluitat fins el final”. També
va admetre que l’equip
“està demanant a crits que arribi el Nadal”, va afirmar.
Jose Guilherme de Toledo,
màxim golejador amb sis gols, va reconèixer no estar al cent per cent de confiança.
“M’ha costat tornar després de la lesió i aquest partit, per a mi, ha estat molt important”, va dir.
Publicat l'1 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic
EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)
.jpg)
