La festa del bàsquet català enlluerna Granollers

L'AllStar de Copa Catalunya torna a omplir les grades del pavelló del carrer Girona

Xavi Mas

La festa anual que la Federació Catalana de Basquetbol organitza des de fa quatre temporades va desembarcar aquest cap de setmana a Granollers. L'AllStar de la Copa Catalunya –la primera categoria del bàsquet català– arribava enguany a la seva quarta edició i ho feia per omplir de nou el pavelló de bàsquet del carrer Girona, com en les èpoques enyorades en què el CB Granollers jugava a l'ACB.
Espectacle de música i llums en les presentacions dels equips –al més pur estil de l'NBA–, ampli dispositiu de mitjans i un pavelló ple a vessar per veure, dissabte, el partit de les estrelles de la Copa Catalunya masculina i el concurs d'esmaixades, i diumenge, el corresponent a la Copa Catalunya femenina i el concurs de triples. Una festa del bàsquet català que, a més de portar espectacle arreu del país –Cornellà, Sabadell, Manresa, i ara Granollers–, també volia ser un reconeixement als clubs –28 en el cas de la categoria masculina i 14 en el de la femenina– que cada any dignifiquen la màxima categoria del bàsquet català i que es va materialitzar al descans d'ambdós partits.

Marc Subirachs del CB Granollers -a l'esquerra- i Marc Rabaseda (Lliçà d'Amunt), de costat, amb la grada del pavelló del carrer Girona plena a vessar (Fotografia: JULIÁN VÁZQUEZ)

Dissabte, després de l'espectacular presentació dels equips va començar el duel entre l'equip format per jugadors dels equips del grup 1 de Copa Catalunya –entre els quals hi ha el CB Granollers Blockchain BCN-AP, el Recanvis Gaudí CB Mollet B, el Ripotrans Lliçà d'Amunt i el Sant Gervasi– i del grup 2. L'equip del grup 2, en un partit de marcat to ofensiu –com marca la tradició– es va imposar al del grup 1 (80-97) on hi van ser presents Marc Subirachs (Granollers), Marc Rabaseda (Lliçà) i Jordi Serra (Mollet B) –José Manuel Coego, representant del Sant Gervasi, no va poder jugar per problemes a l'esquena–. Luis González, del Sant Cugat del grup 2, va ser escollit millor jugador. Després, al concurs d'esmaixades, el jugador del CB Granollers Carles Homs va arribar a la final, juntament amb Jordi Puig, del CB Ripollet, que és qui es va acabar imposant, tot i alguna discordança entre públic i jurat –entre els quals s'hi trobaven els exjugadors granollerins Joan Chichi Creus i Òscar Cervantes.
Diumenge, en el torn de les noies, l'equip de la conferència sud es va imposar per 69 a 66 en un partit en què Marta Guerrero de l'Unilever Viladecans va ser escollida millor jugadora. Nairin de la Torre, del Lima Horta, es va imposar a Pilar Comella, del CB Lleida al concurs de triples, repetint la victòria que ella mateixa havia aconseguit a Manresa la temporada passada.

Publicat el 27 de gener de 2020 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Monòleg de resultat massa curt

L'Esport Club derrota el Banyoles i torna a situar-se en zona de 'play-off' d'ascens

Xavi Mas

Dos gols dels dos davanters de referència –Albert Ruiz i Muñi–, en dues jugades per la banda dreta –Darbra i Garzón– van marcar la diferència a favor de l'Esport Club Granollers en un partit, davant el Banyoles, en què el millor va ser el resultat i tornar a la zona de play-off d'ascens.
El partit va ser més monòleg –de l'Esport Club– que diàleg, però sense precisió a l'hora de buscar l'última passada o la porteria de Bartrina. Capítol a banda té l'àrbitre del partit, que va marcar un llistó molt alt ensenyant-li targeta groga a Ñito al minut 3, per una falta qualsevol al mig del camp, i perdonant una i altra vegada les faltes de Marc Bech –sobretot– sobre el far del joc granollerí, Ricky Alcántara, que va recuperar la titularitat, o de qualsevol dels seus companys sobre Darbra o Albert Ruiz, per posar algun exemple. Bech no hauria d'haver acabat la primera meitat i va arribar als 82 minuts -quan va ser substituït- immaculat.

Ricky disputa una pilota al mig del camp. El capità de l'Esport Club va controlar el ritme del partit a la perfecció (Fotografia: JULIÁN VÁZQUEZ)

L'Esport Club va ser l'amo i senyor de la pilota sense que el Banyoles li volgués pas discutir. Ricky, Morales, i en menor proporció, Ñito, dirigien i distribuïen el joc ofensiu de l'equip, que buscava les bandes perquè Darbra o Garzón la fessin arribar a l'àrea. Les centrades, però, sempre van anar a mans de Bartrina. Curiosament, l'ocasió més perillosa va ser pel Banyoles, que en una contra va estar a punt de marcar. Quan tot indicava arribar al descans amb l'empat a 0 inicial, una paret Morales-Darbra, i una genialitat d'aquest per la dreta fins a guanyar la línia de fons li va permetre fer la passada enrere perquè Ruiz marqués a plaer.
Els de José Solivelles van mantenir la batuta tot i algun ensurt per part del Banyoles a la contra –minuts 56 i 76– o a pilota aturada –minut 50–. Amb el cansament l'equip va fer un passet enrere, mantenint el control i buscant més pilota llarga, tot sense èxit. Quan tot feia pensar en l'1-0 final, una bona jugada de Garzón per la dreta va acabar amb una centrada i rematada de Muñi, dins l'àrea petita, per fer el 2-0 sense que quedés temps per res més.

Els protagonistes

Publicat el 27 de gener de 2020 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes