diumenge, 20 de desembre del 2015

Històries de bàsquet

Francesc Jané repassa, en una tertúlia a Granollers, vivències i anècdotes com a exjugador
Xavi Mas

L’Arxiu Municipal de Granollers va dedicar al món de la cistella l’última tertúlia del cicle que ha organitzat aquest any. Dimarts a Can Jonch, i sota el nom “Històries del bàsquet a Granollers”, l’encarregat de conduir la tertúlia va ser una de les persones que enguany rebrà la Medalla de la Ciutat, el doctor en medicina i especialista en farmacologia Francesc Jané Carrencà que, com a exjugador del Club Bàsquet Granollers de finals dels anys 50 i principis dels 60, va poder aportar moltes dades de l’etapa en què aquest esport es va consolidar a la ciutat.
La tertúlia va sorgir d’una exposició fotogràfica –de febrer a maig– organitzada pel mateix Arxiu Municipal, dins dels actes de Granollers Ciutat del Bàsquet 2015, les fotografies de la qual es van transformar en diapositives com a fil conductor, per tal que Jané pogués explicar les seves vivències i anècdotes.
EL PRIMER EQUIP, FEMENÍ
La xerrada va començar amb una fotografia del primer equip de bàsquet que hi va haver a Granollers –el Granollers Sport Club femení–, l’any 1932, i va acabar amb fotografies de la inauguració del Pavelló Municipal El Parquet, malgrat que Jané va seguir repassant algunes dades fins a l’època més actual. Els primers equips de bàsquet de la ciutat –el Granollers Sport Club, el de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i els de l’Agrupació Excursionista–, els primers partits, també de l’any 1932 i les primeres pistes de joc, van ser l’inici d’un repàs històric que va passar pels canvis de nom en l’època de la Guerra Civil, l’aparició de noves pistes per jugar i entrenar, la constitució del Club Bàsquet Granollers com a tal, l’any 1958, l’estrena del Pavelló Municipal l’any 1960 o la de l’actual pavelló del carrer Girona l’any 1986.

Francesc Jané en un moment de la xerrada. A la primera fila, al centre, el president del CB Granollers Joan Nadal (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Jané va explicar que el bàsquet, a Granollers, havia tingut moltes nissagues familiars com la seva. “Els meus fills estan al club com a entrenadors i els meus néts, com a jugadors”, va afirmar amb un somriure. “Els meus néts no em reconeixen a les fotos”, va afegir. De la seva època com a jugador també va explicar que li havia quedat el malnom de “finillo” i que en la inauguració del Pavelló Municipal, contra el Joventut de Badalona, “els cèrcols, fets de filferro, es van trencar”.
En darrer terme, i en referència a èpoques més properes, Jané va recordar la fuga de jugadors emblemàtics al BM Granollers, i el que va qualificar com a fet extraordinari. “L’any 1979 va caure la grossa a Granollers i l’equip va derrotar el Madrid per 95 a 86, dos fets que difícilment es repeteixin”, va dir. Per acabar la seva exposició va destacar el mèrit que tenia el club en l’actualitat. “Tenir 27 equips requereix molta gent. És com una màfia, això”, va ironitzar.

Publicat el 18 de desembre de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)