dijous, 26 de març del 2015

Derrota contra el líder

El BM la Roca planta cara durant la primera meitat però acusa l’esforç a la segona
El BM la Roca va intentar plantar cara al líder i l’esforç el va aguantar fins a principis de la segona part. Després, el Teucro va imposar la lògica superioritat, aprofitant les imprecisions ofensives dels roquerols i el seu major fons d’armari, i va aconseguir una victòria per vuit gols de diferència (26-34) –un xic enganyosa– que l’acosten una mica més a l’ascens després de l’empat del Go Fit, màxim perseguidor. Els de Guillem Estapé continuen fora de la zona de descens, però tan sols a un punt, just abans d’afrontar els partits decisius contra els rivals directes amb qui lluita per eludir-lo.

Jordi Deumal en una jugada de contraatac (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Els d’Estapé van començar forts i van fer un parcial de 3-0 que no va intimidar el Teucro. Als gallecs els va costar ficar-se al partit però de mica en mica van anar apropant-se i van capgirar el marcador amb un parcial de 0-5 –del 7-5 al 7-10.
L’empenta dels roquerols els va permetre posar-se novament per davant abans del descans (13-12) –obligant el tècnic del Teucro Quique Domínguez a demanar un temps mort– i marxar als vestidors amb empat a 14. En la represa, però, les imprecisions en atac cap al quart d’hora i jugant en superioritat, van permetre al Teucro fer un parcial de 0-6 per arribar al 20-28 de màxim avantatge. El Teucro va mantenir aquests vuit gols de marge fins al final i la Roca va acabar dignament.

Els protagonistes

Publicat el 23 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Victòria amarga

La victòria contra el Sant Petersburg no evita l’eliminació i, a més, Carlos Viver perd David Resina per lesió
Al final no va poder ser. El Fraikin BM Granollers va aconseguir la victòria que necessitava en l’última jornada de la fase de grups –30-26 contra l’HC Sant Petersburg rus– però la combinació de resultats que també necessitava per no quedar com el pitjor segon dels quatre grups no es va produir; l’Eskilstuna Guif suec va guanyar divendres a la pista del Balatonfüredi hongarès (23-25) i el Gorenje Velenje eslovè també va guanyar a la pista del Haslum Handballklubb noruec (22-34). Suecs i eslovens, amb vuit punts, i l’Skjern danès, amb deu, –seran els tres segons de grup que jugaran els quarts de final– i la classificació directa del Füchse Berlinorganitzador de la final a 4 i que, per reglament, evita jugar els quarts de final– deixen fora els granollerins, segons amb set punts.
El Fraikin va començar el partit sabent que l’Eskilstuna suec no havia fallat i, durant els primers minuts, els jugadors van estar força imprecisos. L’equip rus, que també va cometre moltes errades clamoroses en atac, i la permissivitat arbitral en el contacte durant els llançaments, van descentrar un Fraikin que va trigar uns quants minuts a assentar-se damunt la pista. Així, les alternatives i el joc una mica esbojarrat van afavorir el Sant Petersburg, que es va posar dos gols amunt (3-5 i 4-6). Un cop assentat, la bona defensa que caracteritza l’equip de Carlos Viver i tres aturades de Pol Sastre van permetre capgirar el marcador a base de ràpids contraatacs –primer amb el 7-6 i després amb l’11-9–. La irregularitat, però, es va mantenir i el Sant Petersburg es va tornar a posar per davant (11-12) i va aconseguir arribar al descans amb empat a 13 tot i acabar la primera meitat en inferioritat.

Juan del Arco supera la defensa de Kiselev i Kalarash per arribar a sis metres (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
LESIÓ INOPORTUNA DE DAVID RESINA
En tornar del descans, amb empat a 14, els àrbitres van anul•lar un gol a Mamadou Gassama per trepitjar l’àrea. Va ser una jugada molt protestada, just abans de la lesió de David Resina en una jugada ràpida de contraatac –va rebre una empenta i, quan anava a frenar, va trepitjar una zona mullada i es va regirar el turmell–. Van ser, una altra vegada, moments de desconcert que el Sant Petersburg va aprofitar per escapar-se de tres gols (15-18), però de nou, des de la defensa i la porteria, el Fraikin va remuntar el vol.
Un parcial de 4-0 amb dos gols de contraatac de Mamadou Gassama van obligar el tècnic rus a aturar el joc, però el Fraikin, amb dues aturades més de Sastre i un contraatac d’Adrià Pérez, va ampliar el parcial fins al 5-0 (20-18). Cinc minuts després, amb el 23-19, el Sant Petersburg va tornar a aturar el joc; una aturada de Victor Kireev i un gol de Gleb Kalarash van situar l’equip rus a dos gols (23-21) però els de Viver no van donar opció a la sorpresa i van aprofitar tres exclusions seguides de jugadors russos –als últims minuts els contactes van embrutar una mica el partit– per tornar a ampliar el marcador i assegurar una victòria que sabien perfectament que resultava estèril.

Els protagonistes

El pre-partit:

Viatcheslav Atavin rep un homenatge al Palau
El BM Granollers va fer un petit homenatge a Viatcheslav Atavin que va fer el servei d’honor del partit. El jugador rus, resident a la Roca del Vallès, és exjugador granollerí i exjugador del Leningrad –actual Sant Petersburg–. Atavin és el jugador estranger que més temporades ha jugat a Granollers –vuit– i el que més títols europeus ha aconseguit –dues EHF–. Amb 116 gols, a més, és el segon màxim golejador europeu del Granollers.

Atavin va fer el servei d'honor (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

El post-partit:

És un orgull mirar la pista i veure quins jugadors hi ha. (Carlos Viver)

El tècnic del Fraikin va començar explicant que l’equip va començar el partit amb una sensació “molt estranya. Saber que no depens de tu genera dubtes”, va dir, tot i puntualitzar que “l’equip ha jugat a guanyar des del primer minut sense preocupar-se dels altres resultats”. Viver va admetre que l’equip havia fallat llançaments clars a la primera part. “Hem marxat al descans amb 11 xuts fallats, molts dels quals de sis metres, on tenim bons percentatges”. L’entrenador del Fraikin va tornar a remarcar l’esforç que està fent l’equip. “Fa un mes i mig que juguem cada tres dies, amb moltes lesions i amb gent molt jove, que fa poc eren del Nacional”, va dir. “Mirar a la pista i veure amb quins jugadors s’està lluitant per uns quarts de final de l’EHF ens omple d’orgull, tant a mi com a l’Antonio [Rama], que també ho hem viscut”, va concloure.

Publicat el 23 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Del vent romanès al danès

El viatge va tenir un vol en un avió molt peculiar
L'expedició granollerina es va voler fotografiar amb l'avió que els havia de dur a terres daneses (Fotografia: JOAN VIVES)
Com que l’expedició granollerina no en va tenir prou la setmana passada amb el llarguíssim viatge de tornada de Constanta a Barcelona –més de tres hores d’autocar i un vol de Bucarest a Barcelona amb escala a Roma–, aquesta setmana la combinació per arribar a Holstebro no va tenir desperdici; primer un vol des de Barcelona a Estocolm, la terra natal de Nicklas Grundsten, després un altre vol des d’Estocolm a l’aeroport de Billund –ja en terres daneses–, un trajecte en autocar de més d’una hora des d’allà fins al pavelló de Holstebro i, per acabar, un altre de vint minuts des del pavelló a l’hotel de concentració, en un poblet de costa –Struer– als afores de Holstebro.
El viatge havia començat a les nou del matí de divendres i va acabar al Grand Hotel Struer cap a les deu del vespre, just per sopar.
Tot semblava anar sobre rodes –en aquest cas queda millor dir sobre ales– fins que, a l’aeroport d’Estocolm, l’expedició va descobrir l’avió en el qual havia de fer el desplaçament fins a Billund –un miniavió de la companyia sueca Braathens Regional, tipus jet privat i motor Rolls Royce–, que va generar un xic de desconfiança.
El vol, de poc més d’una hora, va passar sense més i, camí del pavelló, dins l’autocar, es va poder apreciar que el cos tècnic granollerí treballa en qualsevol moment i en qualsevol circumstància –la fisio Erola Madrigal va aprofitar per embenar els jugadors dins l’autocar per tal d’arribar i, com se sol dir, moldre.
Struer, tot i ser un poble petit, va ser més agraït que Constanta per fer el passeig de rigor abans del partit.

Un selfie de Valadao, camí del pavelló de Holstebro abans del partit (Fotografia: GUILHERME VALADAO)
Publicat el 16 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Fraikin perd gairebé totes les opcions

La derrota a Dinamarca i la sorprenent victòria de l’Eskilstuna al grup D deixen els de Viver penjant d’un fil
Aquesta jornada podien passar moltes coses, fins i tot que el Fraikin BM Granollers perdés contra el Team Tvis Holstebro –com així va succeir–, però el que va acabar passant va ser la pitjor de les combinacions de resultats possibles. Els de Carlos Viver van cedir bona part de les seves opcions de classificació, no només per la derrota a Dinamarca (29-24) –clara, després d’una segona part en què el Holstebro va ser superior– sinó perquè a més, al grup D, l’Eskilstuna Guif suec, el pitjor segon classificat fins aquest cap de setmana, va derrotar contra pronòstic l’invicte Melsungen alemany (27-25).
Malgrat la derrota, i encara que dilluns el Constanta romanès guanyés a la pista del Sant Petersburg, el Fraikin seguiria com a segon classificat del grup B, però ara passaria a ser el pitjor segon, abans d’una última jornada en què, a part de necessitar guanyar el Sant Petersburg al Palau d’Esports, necessitaria una victòria del Balatonfüredi hongarès –sense opcions de classificació– contra l’Eskilstuna Guif suec o una victòria del Haslum Handballklubb noruec –hauria de ser una victòria per més de set gols per poder acabar segon– contra el Gorenje Velenje eslovè.

Álvaro Ruiz busca Nicklas Grundsten en una acció de la segona part del partit (Fotografia: XAVI MAS)
Hongaresos i suecs, al grup D, jugaran divendres, per tant dissabte, quan comenci el partit del Fraikin al Palau, Viver i els seus ja sabran si tenen opcions de classificació o no.
El partit de dissabte a Dinamarca va començar amb dues aturades seguides de Rasmuns Lind –un dels millors del partit– i un parcial de 2-0 del Holstebro que semblava anar per feina. Però aquesta primera escomesa local no va atemorir els de Viver, que a banda de Pejanovic i Toledo, van haver de prescindir de Guilherme Valadao –segueix tocat de l’espatlla dreta des del partit a Sant Petersburg–; els granollerins van capgirar el marcador (2-3) amb dos gols de Ferran Solé, un de Juan del Arco i dues bones intervencions de Pol Sastre.
El partit es va mantenir igualat durant tota la primera meitat, bàsicament pels errors granollerins –va fallar dos penals, un amb 3-4 i l’altre amb empat a 9-, i no va saber aprofitar els sis minuts de superioritat numèrica de què va disposar –quatre exclusions pels danesos per només una del Fraikin–. El Holstebro, amb un parcial de 3-0, va reaccionar bé al màxim avantatge granollerí de tot el matx (4-6), però els granollerins, molt aplicats, van seguir alternant els empats amb avantatges mínims fins arribar al descans, al qual es va arribar amb empat a 13 gols.
EL FRAIKIN S’ESTAVELLA EN LA DEFENSA I EN LIND
Malgrat totes les circumstàncies adverses –jugar en pista contrària, lesions o cansament acumulat–, l’empat a 13 deixava la segona part oberta i amb la sensació que es podia treure quelcom de profit de terres daneses. Però Lind va ser el primer de frenar els granollerins als minuts inicials de la segona part; tres aturades seves consecutives, amb els de Viver en inferioritat –per una exclusió de Blanxart a l’últim minut de la primera part– i dos gols del pivot Hansen i de l’extrem Larsen en contraatac, van posar el Holstebro dos gols amunt (15-13).
L’intercanvi de gols i d’aturades –tant Sastre com Lind van fer intervencions de mèrit però les del porter danès van acabar essent més decisives– va mantenir el Holstebro amb avantatges d’un o dos gols fins que al minut deu de la represa l’escletxa va arribar als quatre gols (19-15). Viver va aturar el joc però la dinàmica va canviar ben poc; la defensa danesa, molt oberta –a vegades 3-3, amb una primera línia als nou metres– i buscant sempre el contacte, va acabar passant factura a un Fraikin que va començar a perdre les seves opcions quan no se’n sortien en els uns contra uns ofensius.
Tot i que defensivament van aconseguir aturar l’estrella local Michael Nielsen –només dos gols– posant-li sempre algun defensor al damunt, aquesta mateixa tàctica va acabar deixant espais per on Christensen o Allan Nielsen van fer mal.
Amb 25-21, una aturada de Lind a Marc Garcia en contraatac a cinc minuts del final i el gol posterior de Christensen van dilapidar tota opció de remuntada.

Els protagonistes

El post-partit:

És una llàstima que ja no depenguem de nosaltres. (Carlos Viver)

De tornada a l’hotel i amb temps per haver reflexionat sobre el partit, Carlos Viver va reconèixer que “el parcial inicial de la segona part els havia tret del partit”. Els granollerins van encaixar un parcial de 2-0 en pocs minuts, jugant en inferioritat i, aquest cop, a diferència del de l’inici del partit, l’equip no va trobar resposta. “A partir d’aquell moment, anant a remolc, ens ha costat ajustar la defensa i ens ha faltat més mobilitat de pilota en atac”, problema que, segons Viver, es deu “a la bona defensa del Holstebro, que ho fonamenta tot en el contacte individual i a la qual a Espanya no hi estem acostumats”. En atac, a la segona part, ningú va ser capaç de desbordar en uns contra uns, aspecte que “ens servirà per saber què hem de millorar. De tot arreu es pot aprendre”, va afirmar.

L'equip va acabar el partit capcot (Fotografia: XAVI MAS)
“És una llàstima que ja no depenguem de nosaltres, perquè veient el nivell dels quatre equips del grup, traient el Holstebro que potser té un punt més de qualitat, i coneixent l’esforç que ha fet l’equip, crec sincerament que ens mereixeríem passar a quarts”, va asseverar rotund. Viver però, va assegurar no sentir-se decebut perquè “els qui estem al grup sabem que es pot estar més o menys afortunat, però l’equip s’ha exprimit al màxim i ha donat la cara tots els partits”, va dir. “Seria injust que la gent no valorés l’esforç que suposa estar en tres competicions. Nosaltres no som el Barça”, va concloure de forma taxativa.
Per la seva banda, el màxim golejador del partit, Álvaro Ruiz, va admetre que el secret de la derrota havia radicat “en el nostre atac, que a la segona part no ha sabut desbordar”. Segons Ruiz “en defensa hem apostat per anul•lar el seu millor home però la resta de l’equip se n’ha sortit prou bé”. Ruiz, com Viver, va acabar dient que a l’equip “no se li pot demanar més”.

Publicat el 16 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimarts, 24 de març del 2015

Estic trist

Avui no és un bon dia, no!

Més enllà de la tragèdia aèria de la companyia Germanwings, que ha conmocionat més o menys a tothom, avui també ens ha deixat l'ALEIX BRU VENTURA, fill d'una companya de feina, de l'autor de les CRONIQUETES de futbol del prebanjamí A del CE Llerona i germà gran d'en Roger, jugador de l'equip.
L'ALEIX era el delegat de l'equip però, per damunt de tot, era un LLUITADOR. Feia temps que lluitava; no es volia rendir. Fins que no ha pogut més.

Des d'aquest humil espai vull dedicar-li una última abraçada, un últim record, i ho vull fer transmetent-vos el missatge que ens ha fet arribar la seva família:

Companys, l'ALEIX ha jugat l'últim partit.
Ha gaudit de tots vosaltres i de tot el que ha pogut fer.
Sempre ha estat un gran nen i amb vosaltres era feliç.
Ara descansa, no patirà mai més.
Un petó de la seva part per a tots.
ALEIX descansa, viuràs per sempre dins el nostre cor.
Fins aviat delegat!!!

Lourdes, Josep, Roger: No tinc paraules. Una abraçada ben forta!!!

ALEIX: allà on siguis, Descansa en Pau!!!

Així recordarem sempre l'ALEIX, com el gran delegat que era, d'un equip extraordinari

dissabte, 21 de març del 2015

Diari d'expedició: Constanta (i3)

I va arribar diumenge, el dia del partit.
El pavelló de Constanta (City Hall), per fora (Fotografia: XAVI MAS)
Després d'agafar forces amb l'esmorzar, cap al City Hall, on ens esperava la cordial benvinguda dels responsables del club romanès -va ser més cordial per a les dones de l'expedició, que van rebre unes tulipes i una rajola de xocolata de record per celebrar el Dia Mundial de la Dona-. Val a dir que el tracte va ser, en tot moment, exquisit.
El pavelló, antic, ens va rebre encara buit malgrat que, ben aviat, es va començar a omplir de gent -tota la que no havíem detectat durant la passejadeta del dissabte tarda-. Un pavelló, amb capacitat per 1.554 espectadors -segons els plànols informatius oficials, distribuïts per tot el recinte- que, per art de màgia, es va omplir amb 2.845 espectadors -quina manera més matussera d'inflar unes xifres!!!.

El City Hall per dins, abans de començar el partit (Fotografia: XAVI MAS)
Sigui per l'ambient o pel cansament o pel que sigui, la qüestió és que a Constanta va arribar la primera derrota a la fase de grups en un partit en què, tot i anar gairebé sempre a remolc, es va tenir la victòria a tocar.
Aquesta derrota però, no va ser l'única cosa que va esguerrar el viatge. Tot just sortir del City Hall, l'autocar que ens havia dut a tot arreu no arrencava. I no era cap broma -com es va encarregar d'assegurar en Pep Blanchart-. Per sort, la diligència amb què la gent del club va fer les gestions per aconseguir un autocar de substitució, va permetre no perdre massa temps -tot i que sí molta comoditat-. Aquest cop, tot i que el conductor va fer mans i mànigues per retallar el temps del trajecte, el cert és que aquest es va fer més llarg. I de dia vam descobrir que el paisatge que ens havíem perdut a l'anada tampoc era per llançar coets...
Els terminis es van acabar complint i l'expedició va arribar a temps per agafar el vol de Bucarest Otopeni a Roma Fiumicino, pas previ pel que l'havia de conduir de Roma Fiumicino a Barcelona-el Prat. Gairebé onze hores de viatge que van acabar al punt de partida, el Palau d'Esports de Granollers a la una de la matinada del dilluns 9 de març.

No hem estat centrats

CF PARETS 2 - CE LLERONA 0 (Ds., 11:30h, Municipal Josep Seguer)

Partit difícil des de l'inici. Un Parets molt ben posicionat i amb les idees molt clares no ens ha permès fer el nostre joc. Ens ha incomodat i ha fet que ens traguéssim la pilota del damunt, enlloc de jugar-la.
Roger Bru (dreta) persegueix a un jugador del Parets
Ens han fet dos gols i han pogut augmentar el resultat, però durant gran part del partit els nostres han lluitat força per evitar-ho i ho han aconseguit. Però en atac hem tingut poques ocasions i poc clares.
Crec que ens han guanyat merescudament i ho hem d'acceptar, no ha estat un bon dia per nosaltres. Aquestes coses passen i han de servir per aprendre i millorar.
El nou color de l'equipació no ens ha ajudat, però de blau o de vermell, ens hi deixarem sempre la pell!
Que es prepari el Granollers, que no podrà vèncer als guerrers!

Força Llerona!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografies: Esther Mas

dissabte, 14 de març del 2015

Diari d'expedició: Constanta (i2)

Aquest cop -a diferència del viatge a Sant Petersburg- l'expedició granollerina va disposar de gairebé tot el dissabte sencer lliure -a terres russes el temps lliure es va limitar al dissabte tarda, després del partit-. Per a alguns -la fisioterapeuta de l'equip Erola Madrigal, la cap de premsa del club Meritxell Reina, el directiu de l'àrea esportiva designat per aquest partit, en Pepe Escurriola i la tresorera Mireia Cammany- el dia va començar ben d'hora, ben d'hora, i ben fred, ben fred. L'Erola té el costum de sortir a córrer pels matins, abans d'esmorzar, i aquest cop la seva convocatòria va tenir força èxit!!
Durant l'esmorzar, els quatre atletes ja van avisar que la ciutat no era, com ho podríem dir... una meravella, ni arquitectònicament, ni visualment. Malgrat que Constanta és una ciutat turística de platja -banyada pel Mar Negre-, amb més de 300.000 habitants, la sensació que ens va recórrer durant el trajecte en l'autocar per anar al pavelló a entrenar -dissabte al matí- i durant la passejadeta de grup de la tarda, va ser d'una ciutat poc desenvolupada -comparada amb una ciutat catalana, per exemple, d'aquestes dimensions-, trista, bruta i amb molt poc ambient. A més a més de molt freda, fins i tot més que a Sant Petersburg (i això que era difícil!!).

La zona peatonal del centre de Constanta, desèrtica (Fotografia: XAVI MAS)
A Constanta, amb més temps, l'equip va realitzar un entrenament a consciència, preparant tàcticament l'atac posicional i la defensa -la feina incansable d'Antonio Rama i Carlos Viver de preparació de vídeos dels rivals, a qualsevol moment i a qualsevol lloc, bé que s'ha de notar-, a banda del llançament a porteria. Després, durant els estiraments, un parell de periodistes -en Pol Estopiñan de Ràdio Granollers, exjugador de la base del club, i un servidor, exjugador d'handbol a l'escola- van desafiar durant una estona les dimensions de les porteries i la resina que els jugadors havien deixat en les pilotes -recordar temps passats sempre és bo... Conclusió: Carlos Viver ho tindria molt difícil per decidir quin dels dos podria completar la convocatòria de l'equip...
Després del dinar i d'una migdiadeta -alguns com el debutant Marc Guàrdia, van aprofitar per estudiar el rival, en imatges amb el portàtil, altres van aprofitar per descansar -bona falta els fa- o seguir els partits de la lliga espanyola de futbol, altres van optar per fer una visita al Museu de la Marina, mentre altres la visita la van fer a una pastisseria, per provar unes autèntiques "delicatessen" pròpies del territori.

El Casino de Constanta, abandonat (Fotografia: XAVI MAS)
A mitja tarda, vista la tristor i el poc ambient del centre de Constanta un dissabte a la tarda, i vist el fred que feia degut al fort vent, la passejadeta de grup va durar el temps d'arribar de l'hotel a un mirador amb vistes al Mar Negre i tornar -malgrat que alguns es van resistir a claudicar tan aviat i es van atansar a l'edifici més emblemàtic de la ciutat, un Casino d'estil clàssic, enmig del passeig marítim...malauradament abandonat.

De retorn a l'hotel, mentre alguns seguien la derrota del Madrid al nou San Mamés, altres van decidir recuperar-se del fred assaborint un licor típic de Romania (70º) -i d'altres països de l'Europa de l'Est-, el Pálinka, per gentilesa de l'amo de l'establiment. Un servidor, que va ser un dels que es va decidir a tastar-lo perquè no es pogués dir que no m'integrava al país que visitava..., us pot ben assegurar que el fred va desaparèixer de cop!
Després de sopar, recollida general -jugadors- o visita a un bar desèrtic i amb ganes de tancar -la cambrera encara deu somiar amb els desconeguts que la van assaltar- per fer l'última cervesa del dia o l'última copeta de vi -tot, productes autòctons, eh!!.

Diari d'expedició: Constanta (i1)

Ara que l'expedició del Fraikin BM Granollers ja ha començat el tercer i últim viatge d'aquesta fase de grups de l'EHF Cup, deixeu-me que us faci cinc cèntims del segon, a terres romaneses.
 El viatge a Constanta va començar, puntual, a les 15h del divendres 6 de març, i sense entrebancs. Amb una convocatòria de 15 jugadors -les lesions passen factura-, deu dels quals formats a la casa -Marc Guàrdia i Mamadou Gassama que s'estrenaven en un desplaçament europeu, més Pol Sastre, Moisès Blanxart, David Resina, Adrià Pérez, Ferran Solé, Marc Cañellas, Pol Capdevila i Juan del Arco- i aquest cop sense metge -el doctor Vives es va haver de quedar fent guàrdia al Palau d'Esports pel partit de lliga del KH-7 BM Granollers davant el BM Porriño-, l'expedició es va encabir com va poder en el minúscul -bàsicament per l'estretor- avió de la companyia Blue Air que els havia de dur a l'aeroport Otopeni de Bucarest, la capital romanesa.
Abans que s'enlairés aquest artil•lugi amb ales, el joc de les cadires -sense deixar ningú sense, és clar-, va servir per solucionar les incomoditats que pateixen els jugadors en aquests casos -les cames d'en Mamadou per exemple, que s'asseia al meu costat, tot i tenir seient de passadís assignat, no hi cabien ni en broma- i, després de gairebé quatre hores inacabables, un aterratge mogudet ens va permetre tocar terra a Bucarest amb puntualitat.
Quedaven unes tres horetes més de trajecte fins a Constanta, aquest cop en autocar -Bucarest queda al centre del país i Constanta a la costa est, banyada pel Mar Negre- i tothom ja es temia el pitjor -més estretors, ara sobre rodes-. Però, sorpresa!!!! L'autocar que ens va venir a rebre a l'aeroport de Bucarest era l'oficial que utilitza l'HCM Constanta per fer els seus desplaçaments, un autocar espaiós i còmode que va permetre fer l'avorrit viatge per carreteres romaneses -avorrit perquè el paisatge no era gens agraït, molt planer i sense massa ciutats a la vista, i totalment
L'autocar estava decorat amb la bufanda del Constanta i un munt de banderins d'altres equips (Fotografia: XAVI MAS)
nocturn- més suportable. I com a bon autocar oficial d'equip esportiu, no podien faltar-hi els banderins i les bufandes d'alguns dels rivals -recordo els del Barça, Ciudad Real, Atlético de Madrid i Valladolid, entre altres.
Cap a la una de la matinada, enmig de carrers totalment deserts -a excepció de les paradetes ambulants de flors, sorprenentment obertes- l'autocar ens va deixar a l'entrada del Ten Hotel, un hotel clàssic però amb habitacions espaioses, molt a prop del centre de la ciutat. A aquelles hores, evidentment, hi van haver corredisses per veure qui arribava primer a l'habitació.
I les ovelles van començar a fer saltirons per les habitacions...

dijous, 12 de març del 2015

Constanta, la ciutat fantasma

L'expedició granollerina, a prop del Mar Negre i ben abrigats pel fort vent i el fred (Fotografia: XAVI MAS)
Constanta, com a ciutat, és l’antítesi de Sant Petersburg. Tot i ser una ciutat costanera –està a la costa del Mar Negre– i amb una certa fama de turística, està força deixada i trista, amb molt poc ambient –un dissabte per la tarda– per ser una ciutat amb més de 300.000 habitants. Edificis abandonats, infraestructures limitades i molta brutícia van ser el denominador comú, tant pels agosarats que van desafiar el fred de primera hora del matí per anar a córrer –la fisio Erola Madrigal, la cap de premsa Meritxell Reina, el directiu Josep Lluís, Pepe, Escurriola i la tresorera Mireia Cammany–, com per l’expedició en bloc quan, durant la tarda de dissabte, va sortir a passejar. La passejada però, va ser molt curta, bàsicament perquè el fort vent va fer que la sensació tèrmica fós, fins i tot, més freda que a Sant Petersburg. Alguns però, van voler apropar-se a l’edifici més emblemàtic de la ciutat, el Casino, malauradament abandonat.
L’equip, que havia fet un entrenament com cal al matí –a diferència de Sant Petersburg–, va fer la passejada de la tarda, els àpats predeterminats i, sobretot, descans –a molts jugadors els convé, degut als múltiples problemes físics que arrosseguen per la concentració de partits.
MAMADOU I GUÀRDIA, S’ESTRENEN A L’EHF
Si fa quinze dies a Sant Petersburg era Marc Cañellas qui s’estrenava en un desplaçament europeu amb el primer equip, aquest cop a Constanta, els que van estrenar convocatòria van ser el porter Marc Guàrdia i l’extrem dret Mamadou Gassama. “Sento molta emoció i, alhora, nerviosisme però del bo”, va assegurar Guàrdia dissabte a la tarda, en una estona lliure que va aprofitar per repassar, en vídeo, les jugades d’atac del Constanta al partit d’anada. “Si em toca jugar, primer agrairé a Viver l’oportunitat que em doni i pensaré només en una cosa: que no entrin pilotes”. Guàrdia va explicar que té com a referents Raül Campos com a jugador i el porter de la selecció danesa, Nicklas Landin, tot i afirmar que ha après molt entrenant amb Gonzalo Pérez de Vargas, Matías Schulz i Pejanovic. Mamadou Gassama, autor del gol 19.000 del club a la Lliga Asobal, també afrontava el possible debut “amb il•lusió. És un somni per tots els qui pugem de la base. Si tinc minuts, espero poder aprofitar-los perquè sóc dels que intenten fer el que han après des de petits i no m’amago”, va concloure.

Els dos debutants, Marc Guàrdia i Mamadou Gassama, en una acció  de l'entrenament de dissabte (Fotografia: XAVI MAS)

Publicat el 9 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Emocionant fins el final

CE LLERONA 7 - UNIF. STA. PERPÈTUA 6 (Dg. 10:30h, Instal·lacions Parroquials Llerona)

Així va marcar Pau Perales el 7 a 5 a favor del Llerona
Partit d'anada i tornada, empatx de gols per part dels dos equips.
Hem començat amb dos gols molt ràpids però, els nostres adversaris, amb dues faltes directes, ens han empatat. Tenien tres jugadors que marcaven la diferència, amb molta força en el xut, però els nostres han estat cabuts i lluitadors. Volien guanyar el partit per tossuderia.
La resta de partit ha es
tat un anar i venir, amb intercanvi de gols, fins al punt de semblar un partit de tennis.
El jugador del Santa Perpètua Adriel Burillo prova una xilena

Set ball, match ball! Última apretada al darrer quart, i victòria final!!!
No ha estat fàcil, s'ha hagut de lluitar molt, però els hem tornat la moneda de la primera volta i els deixem enrere en la classificació.
Felicitats nois!! Avui la vostra act
itud ha estat d'equip gran. I és que sou molt grans!!

Força Llerona!!


Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografies: Esther Mas

dimecres, 11 de març del 2015

L'esforç del Fraikin es queda sense premi

Malgrat les baixes i el mal arbitratge els de Viver acaronen la victòria als últims minuts
Al Fraikin BM Granollers se li va escapar a última hora una victòria que hagués estat clau per, pràcticament, segellar la classificació pels quarts de final. Tot i que a la primera meitat els de Carlos Viver van anar gairebé sempre a remolc, a la segona part va donar la sensació que es podia guanyar; de fet, a tres minuts del final, un gol de contraatac de Juan del Arco va donar el màxim avantatge de tot el partit (25-27), però el Constanta, empès per un pavelló ple a vessar, va capgirar el marcador amb un parcial de 3-0. Els granollerins van tenir opció d’empatar en l’última jugada però els àrbitres van permetre la duresa defensiva del Constanta –no van xiular penal– que va evitar el llançament directe i va forçar una falta amb el temps exhaurit que Solé no va poder transformar.
La primera derrota dels granollerins a la fase de grups mantindrà els de Viver al segon lloc de la classificació –a l’espera del partit d’aquest dilluns del Holstebro contra el Sant Petersburg– però ara a tan sols dos punts de distància de l’equip romanès, que suma la seva primera victòria.
El partit va començar esbojarrat i amb moltes imprecisions; pèrdues de pilota locals i quatre pilotes al pal –una de Cutura i tres del Fraikin gairebé seguides–. Juan del Arco –està en un moment de forma immillorable i va tornar a ser màxim golejador del partit amb vuit gols– es va encarregar d’obrir la llauna amb un xut des de la llarga distància però el Constanta va capgirar el marcador gràcies a l’encert de Dalibor Cutura des del punt de penal –cinc dels seus set gols van ser-ho, quatre dels quals als primers vint minuts.
Fins l’empat a sis els granollerins van mantenir la igualtat amb alternances al marcador, però un llançament de Solé al travesser –quart del partit– i la immediata exclusió de Marc Garcia i el tercer penal a favor del Constanta van ser l’inici d’un parcial de 3-0 que va donar el màxim avantatge del partit a l’equip romanès (9-6). Als de Viver els va costar atacar durant aquesta fase del partit i la valentia de Marc Cañellas en accions individuals va permetre el Fraikin mantenir la diferència a ratlla en arribar al descans.

Marc Cañellas en una de les seves incursions a sis metres que va acabar en gol (Fotografia: XAVI MAS)
REACCIÓ A LA REPRESA QUE QUEDA CURTA
Els granollerins van sortir amb molta empenta tot just tornar dels vestidors, amb una molt bona defensa que va permetre recuperar possessions i fer un parcial d’1 a 4, amb tres dels gols de contraatac, per empatar el partit a 15. El Constanta va mantenir-se per davant al marcador, amb avantatges d’un o dos gols com a màxim, amb una duresa que van patir jugadors com Adrià Figueras o Marc Cañellas i que els àrbitres no van castigar –a la primera meitat van ser molt rigorosos excloent Marc Garcia en dues ocasions, fet que va obligar a Viver a fer-lo descansar.
Després del cinquè penal a favor del Constanta –per només un a favor del Fraikin–, Cutura va aconseguir el 22-20, últim cop que els romanesos es van posar dos gols amunt. Un contraatac de Grundsten va servir per empatar a 22 i poc després Del Arco va posar per davant els granollerins (23-24). A partir d’aquí, l’intercanvi de gols va afavorir el Fraikin –Figueras amb molta sang freda va marcar de vaselina i Blanxart des de l’extrem.
Un llançament de Cutura fora i un contraatac de Buricea al travesser van permetre Del Arco marcar el 25-27 en un ràpid contraatac. Humet va fer el 26-27 i, després d’una pèrdua de pilota en una falta a Solé no xiulada, Toma va empatar a 27 i posteriorment Humet va fer el 28 a 27 que va acabar sent definitiu.

Els protagonistes

El post-partit:

Hem tingut una opció, molt treballada, però s'ha escapat. (Carlos Viver)

Tot i les baixes per lesió –aquest cop Pejanovic i Toledo no van viatjar– que van obligar Carlos Viver a emportar-se a Romania 15 jugadors molts d’ells tocats, deu dels quals formats a la base del club –va debutar el porter Marc Guàrdia–, la duresa del rival i l’actuació arbitral, el Fraikin va tenir opció de guanyar i Viver va voler transmetre aquest missatge positiu malgrat la derrota. “Hem tingut una opció, molt treballada, però se’ns ha escapat. Ha estat una llàstima”, va dir el tècnic. “La lectura que fem del partit ha de ser obligatòriament positiva perquè l’equip ho ha donat tot, s’ha esforçat al màxim en unes circumstàncies totalment adverses i hem tingut la victòria a tocar”, va seguir. “Al final potser ens ha faltat marcar algun gol més o fer una altra bona defensa però ells han fet un bon parcial final que no hem pogut contrarrestar”.
Malgrat que no sol parlar dels arbitratges, el tècnic del Fraikin va admetre que “el criteri arbitral ha estat molt difícil d’assumir per nosaltres; ens han collat en tot, fins i tot en el joc lent, quan hem jugat més ràpid que ells”. Viver, a més, va destacar l’actuació del porter Popescu: “Ha fet intervencions de molt mèrit en moments clau que ens haurien donat tranquil•litat”, va dir.
Viver donarà descans dilluns a l’equip per tal que es puguin recuperar del cansament i dels cops rebuts i afrontar dimecres “una altra batalla a la lliga davant un rival que es juga les garrofes per no baixar”, va afirmar referint-se al partit contra el BM Aragó.

Carlos Viver durant l'últim temps mort del partit (Fotografia: XAVI MAS)
Juan del Arco va admetre trobar-se “molt bé i amb molta confiança”, però també va voler destacar el paper de tot l’equip: “Estem en un moment molt complicat però els que estem, siguem els que siguem, ho estem donant tot”. Del Arco, com Viver, creu que les opcions de passar a quarts estan intactes i depenen d’ells. “Afrontarem el partit de la setmana vinent a Holstebro com una final”, va afirmar, recordant que el partit de lliga de dimecres no serà gens fàcil: “s’han reforçat i es juguen el descens”.

Publicat el 9 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dijous, 5 de març del 2015

Diari d'expedició: Sant Petersburg (i2)

El diumenge 22 de febrer va arribar el plat fort d'aquest viatge.
Entrenament suau vist des de les alçades de l'Arena (Fotografia: XAVI MAS)
Després d'un bon esmorzar, l'equip va fer un suau entrenament per posar la musculatura a to, sense asfixiar-la. En Carlos Viver i l'Antonio Rama -disculpeu que els tutegi però segur que em permetran aquest luxe després de compartir tantes hores i anècdotes junts- sabien perfectament que no podien exigir als jugadors res més, tenint en compte la càrrega de partits en poc temps, els problemes físics que arrosseguen alguns i no saber quin rival es trobarien damunt la pista.
Mentre ells s'exercitaven a la pista, alguns -el doctor Joan Vives o jo mateix- ens vam dedicar a fer el tafaner per aquell immens pavelló -amb capacitat per a 7.500 espectadors i amb una verticalitat que dóna a l'espectador molt bona visibilitat-, i d'altres (en Pep Blanchart i el delegat Jordi Boixaderas) es reunien a la comissió tècnica pre-partit amb els representants de l'equip rus, el delegat federatiu -de Letònia- i els àrbitres -alemanys-. (Allà és on es prenen, i s'acaten, decisions tan importants com no portar, sota l'equipament oficial, cap element -tipus escalfador, samarreta tèrmica, etc...- que en sobresurti sense ser del mateix color -qüestió d'uniformitat!.
Després de la tafaneria d'alguns, la distracció per gairebé tots va ser veure com s'anaven desinflant i anaven caient damunt la pista els globus d'una festa que hi havia hagut la nit anterior. Per sort tots es van anar desinflant abans que comencés el partit!! -no m'imagino què hagués passat si, enmig d'una jugada, un globus hagués aparegut de sobte des del cel... (entre tant rus i alemany, vull dir!!). Ja m'enteneu!

Pol Sastre i Marc Cañellas trepitjen el riu Neva, glaçat (X.M.)
Una ràpida escapadeta pels voltants del pavelló, a -5ºC, va servir per acabar de despertar aquells qui encara estaven mig adormits, malgrat que no ho podríem qualificar de turisme -bàsicament perquè el pavelló i l'hotel quedaven en una espècie de polígon, apartat del centre de la ciutat, on només s'hi podien veure edificis en construcció (el nou camp de futbol del Zenit i un pont que travessa la desembocadura del riu Neva), neu i molt de glaç. Com que la curiositat mata el gat, alguns agosarats van arriscar-se a trepitjar la llera glaçada d'aquesta desembocadura del riu al mar i, per sort, no es van haver de lamentar víctimes...

Viatcheslav Atavin i família, amb tota l'expedició granollerina (X.M.)
Després de dinar i de descansar, va arribar l'hora del partit, en què els granollerins van fer una exhibició a la primera meitat, que va deixar glaçada -o més del que ja ho estava- la parròquia local i en què van saber administrar marcador i forces per aconseguir una important victòria que feia bo l'empat del primer partit contra el Team Tvis Holstebro. El pavelló va comptar amb la presència de 1.700 espectadors, 1.694 russos, dos russos "vallesans" -l'exjugador del BM Granollers Viatcheslav Atavin i la seva dona, que viuen a la Roca del Vallès però que no es van voler perdre el partit- i quatre catalans -el doctor Joan Vives, Pep Blanchart, Josep Maria Catot i la tresorera del club Mireia Cammany.

Joan Vives, Pep Blanchart, Josep Maria Catot i Mireia Cammany, els quatre infiltrats catalans a l'Arena de Sant Petersburg (X.M.)
La Mireia, que s'havia desplaçat a Sant Petersburg un parell de dies abans, es va convertir en la millor guia que podia tenir l'expedició per visitar l'Hermitage (per fora, dissortadament), la plaça del Palau de Sant Petersburg o l'Església del Salvador sobre la sang vessada -el nom fa por, però arquitectònicament no us la podeu perdre!- entre altres. Una visita que no va començar fins que, un servidor, va haver complert amb les seves obligacions periodístiques, i fins que els taxistes "temeraris" -per dir-ho d'una manera fina- no ens van deixar a la plaça del Palau de Sant Petersburg.
La passejadeta i el fred van desfermar les ganes de tastar productes autòctons i, sobretot, de resguardar-se de les baixes temperatures. Cervesetes, sopar, celebració i algun taxista força peculiar -el contracte de confidencialitat no em permet explicar els secrets sobre l' "esbojarrada" nit a Sant Petersburg- van ser el preludi d'un viatge de tornada força més còmode -és d'agrair que Aeroflot consideri rellevants els espais entre seients- però un xic més llarg per l'escala a l'aeroport de Sheremetievo de Moscou.

I per cert, aprofito aquestes línies per agrair:
Vladislav Kalarash (esquerra) amb el seu fill Gleb (X.M.)
- Les gestions d'en Pep Blanchart per facilitar i fer possible la meva presència a l'Arena de Sant Petersburg.
- El tracte dispensat per la cap de premsa Marina Zhurova i pel fotògraf Stanislav Fedorov.
- La disponibilitat de l'exjugador del BM Granollers Vladislav Kalarash per poder parlar de la nissaga Kalarash, juntament amb el seu fill, actual jugador del Sant Petersburg.

- La càlida rebuda a l'expedició per part de tot l'equip (un altre dels motius que m'ha empès a allargar l'aventura cap a Romania i Dinamarca).
- La companyia de Pol Estopiñan, company d'habitació i de fatigues periodístiques, amb qui compartiré un parell de viatges més.

Pels que no conegueu Sant Petersburg però en tingueu bones referències, aquí hi ha uns exemples que us poden acabar de convèncer d'anar-hi...

Entrada a l'Hermitage (Fotografia: XAVI MAS)

























Darrere l'equip, vista de l'Església del Salvador sobre la sang vessada (Fotografia: XAVI MAS)













A partir de demà, més!!


Diari d'expedició: Sant Petersburg (i1)

Ja sé que em direu que, a bones hores!! que ja fa quinze dies de tot plegat!!
Però és que si jugadors i tècnics comencen a notar el cansament de tant viatge i tant partit -17 en dos mesos, a ritme de dimecres-dissabte-dimecres, etc...-, a mi, tanta acumulació també m'està afectant els biorritmes -per dir-ho d'una manera científica i "polida".
Aquesta temporada, diguem que m'he liat la manta al cap, he trencat la guardiola i m'he afegit a l'expedició del Fraikin BM Granollers als desplaçaments europeus de la fase de grups de la Copa EHF -com a l'equip li passi pel cap classificar-se pels quarts de final o per arribar a la final de Berlin, potser més que una guardiola necessitaré atracar un banc! (però que això no surti d'aquí, eh!!).
L'experiència de viatjar a Zamora amb l'equip per als vuitens de final de la Copa del Rei i la trempera de la classificació èpica per a la fase de grups de l'EHF eliminant l'Sporting Clube de Portugal al Palau em va fer pensar que bé s'ho valia.
I, de moment, encara no me n'he penedit.
El primer viatge, a Sant Petersburg, va anar prou bé -i no em refereixo tan sols a la victòria a la pista- com per decidir tornar-hi aquest cap de setmana -Constanta (Romania) ens espera-. I ja posats, com que d'aquí a una setmana toca Dinamarca, doncs què caram!! Seguirem!!
El viatge a terres russes va començar el dissabte 21 de febrer i va acabar el dilluns 23. Va ser un viatge llarg -al sorteig l'equip de Carlos Viver es va salvar dels rivals alemanys però es va "menjar" els desplaçaments més llargs i feixucs que li podien tocar- però intens, que amb l'esplèndida victòria aconseguida a la pista es va poder digerir millor.
L'espera al Burger King del Prat és un clàssic dels desplaçaments de l'equip
El meu viatge -i el dels que no érem jugadors ni tècnics, és a dir, d'en Pol Estopiñan de Ràdio Granollers, del gerent Pep Blanchart i del vicepresident Josep Maria Catot- va començar a les 10:45h de dissabte i força més relaxat que el dels jugadors, que ja van pujar a l'autocar havent suat la cansalada des de les 9h en un entrenament. Lògic doncs, que els dos entrepans que em van lliurar pel viatge s'allarguessin fins arribar a la T2 de l'aeroport del Prat, mentre alguns s'arribaven al Burger King per acabar d'omplir els buits a l'estómac que els dos entrepans no havien acabat d'omplir. (I no estic parlant només de Nicklas Grundsten...).

Airbus 320 de Rossiya Airlines
Entrada a la terminal de sortides de l'aeroport de Pulkovo
Després de passar per la facturació -on hi va haver el primer, i diria únic, imprevist, solucionat amb una trucada- i pel feixuc control de seguretat -a partir de demà ho serà encara més per les noves normes de seguretat als aeroports-, un estret Airbus 320 de la companyia Rossiya Airlines (la low cost d'Aeroflot) ens va dur a l'aeroport de Pulkovo (Sant Petersburg). Allà, després d'un altre feixuc control de visats -feixuc perquè va ser excessivament lent- un autocar ens esperava per portar-nos a l'hotel -bé, de fet el vam haver d'esperar nosaltres a ell i, un cop en marxa, el conductor no sabia arribar a l'hotel!!.
A l'Hotel Arena, enganxat a l'Arena -nom del pavelló-, vam seguir corroborant les estrictes mesures de seguretat russes, malgrat que el tracte va ser molt cordial -amb alguna cambrera com a excepció (la típica russa rossa, estirada de nassos). L'arribada, just per sopar i dormir, va anar perfecta per carregar energies de cara a un diumenge que va deparar emocions fortes.

L'Hotel Arena (edifici de l'esquerra) amb el pavelló (a la dreta) just al costat (Fotografies: XAVI MAS)







dimecres, 4 de març del 2015

Set dies immillorables pel Fraikin

Els de Carlos Viver sumen la segona victòria a l’EHF i colideren el grup B amb cinc punts
El Fraikin BM Granollers potser no està en el seu millor moment de joc; els de Carlos Viver estan començant a notar el cansament de la competició cada tres dies, els desplaçaments llargs i els problemes físics. Però els resultats no se’n ressenteixen perquè allà on no arriben amb les cames o els braços, hi arriben amb el cap. I dissabte van completar una setmana perfecta, pel que fa a resultats, amb una victòria a l’EHF contra el Constanta romanès (23-21) –la segona a la fase de grups en tres partits–, després d’haver tornat de Sant Petersburg i Logronyo amb dues victòries més.
La conseqüència d’aquesta setmana perfecta és que l’equip granollerí colidera el grup B de l’EHF juntament amb el Holstebro danès i que s’apropa a tres punts del Naturhouse a la Lliga Asobal. Sense temps per assaborir aquests èxits, el Fraikin viatjarà a Lleó dimecres i, tot just tornar, a Romania per començar la segona volta de la fase de grups europea.

Juan del Arco va ser el màxim golejador de l'equip amb cinc gols (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
El partit contra el Constanta va començar amb encert dels  porters –dues aturades de Pejanovic i dues de Popescu als primers cinc minuts– i una exclusió de Jose Guilherme de Toledo al primer minut; el Constanta es va avançar al marcador però després de l’1 a 2, els de Viver van capgirar el marcador gràcies a un parcial de 4-0 amb una molt bona defensa i encert ofensiu i, a partir d’aquest moment, van liderar joc i marcador. L’equip romanès, molt dur en el contacte, va ser penalitzat amb més exclusions que els granollerins però els de Viver no van saber aprofitar-ho i mai van ser capaços de trencar el partit.
QUATRE GOLS DE MÀXIMA RENDA A LA REPRESA
El Fraikin va manar al marcador, amb avantatges d’entre un i tres gols a la primera meitat –tret de l’empat a 7 del minut 20– i va mantenir les distàncies a la represa. Cada vegada que el Constanta es posava a un gol el Fraikin reaccionava per augmentar el marge; després del 19 a 18, un parcial de 3-0 els va donar el màxim avantatge de tot el partit (22-18), però tampoc va ser definitiu. Pejanovic i Popescu, amb 14 aturades cadascun, van ser els més destacats en un partit en què les defenses es van imposar als atacs. El Fraikin, que va cometre menys errades, es va endur el premi.

Els protagonistes

El post-partit:

Seguim vius a totes les competicions. (Carlos Viver)

Carlos Viver
No haver decidit el partit abans és l’únic però que va trobar l’entrenador granollerí Carlos Viver. “Anar sempre per davant dóna sensació de seguretat però és cert que no trencar el partit genera una mica d’angoixa”, va dir, puntualitzant que “la intensitat de l’equip no es pot discutir. Els problemes físics d’alguns jugadors comencen a ser evidents i el rival també juga, però l’equip s’ha posat la granota de feina i ha tret el partit amb ofici i amb estones de bon joc”.
David Resina
Els resultats de l’última setmana fan que jugadors i tècnics estiguin molt satisfets. “Seguim vius a totes les competicions, que és el que volem” però Viver no amaga que l’equip té certes mancances: “Aquesta segona volta tenim problemes en atac que anem resolent amb situacions diferents i que seguim treballant per solucionar”, va assegurar.
Sobre el Constanta el tècnic va dir que “ens ho ha posat difícil perquè en defensa eren molt durs i en atac jugaven amb dos pivots molt grans que ens dificultaven esquivar els bloquejos”. Segons Viver “la seva duresa no ha estat gratuïta, sinó que ha estat en uns contra uns amb jugadors com Del Arco, Solé o Valadâo, que saben desequilibrar molt bé”.
Per la seva banda el capità David Resina va reconèixer que cada vegada els costa més “perquè el cansament acumulat i les lesions que van sortint passen factura”, alhora que llançava un missatge de confiança: “Estem tots agafats amb pinces però la il•lusió d’estar vius a totes les competicions fa que l’equip hi posi un punt més. El jugador, tocat o no, vol estar a la pista i ajudar”, va concloure.

Publicat el 2 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)