dijous, 26 de març del 2015

Derrota contra el líder

El BM la Roca planta cara durant la primera meitat però acusa l’esforç a la segona
El BM la Roca va intentar plantar cara al líder i l’esforç el va aguantar fins a principis de la segona part. Després, el Teucro va imposar la lògica superioritat, aprofitant les imprecisions ofensives dels roquerols i el seu major fons d’armari, i va aconseguir una victòria per vuit gols de diferència (26-34) –un xic enganyosa– que l’acosten una mica més a l’ascens després de l’empat del Go Fit, màxim perseguidor. Els de Guillem Estapé continuen fora de la zona de descens, però tan sols a un punt, just abans d’afrontar els partits decisius contra els rivals directes amb qui lluita per eludir-lo.

Jordi Deumal en una jugada de contraatac (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Els d’Estapé van començar forts i van fer un parcial de 3-0 que no va intimidar el Teucro. Als gallecs els va costar ficar-se al partit però de mica en mica van anar apropant-se i van capgirar el marcador amb un parcial de 0-5 –del 7-5 al 7-10.
L’empenta dels roquerols els va permetre posar-se novament per davant abans del descans (13-12) –obligant el tècnic del Teucro Quique Domínguez a demanar un temps mort– i marxar als vestidors amb empat a 14. En la represa, però, les imprecisions en atac cap al quart d’hora i jugant en superioritat, van permetre al Teucro fer un parcial de 0-6 per arribar al 20-28 de màxim avantatge. El Teucro va mantenir aquests vuit gols de marge fins al final i la Roca va acabar dignament.

Els protagonistes

Publicat el 23 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Victòria amarga

La victòria contra el Sant Petersburg no evita l’eliminació i, a més, Carlos Viver perd David Resina per lesió
Al final no va poder ser. El Fraikin BM Granollers va aconseguir la victòria que necessitava en l’última jornada de la fase de grups –30-26 contra l’HC Sant Petersburg rus– però la combinació de resultats que també necessitava per no quedar com el pitjor segon dels quatre grups no es va produir; l’Eskilstuna Guif suec va guanyar divendres a la pista del Balatonfüredi hongarès (23-25) i el Gorenje Velenje eslovè també va guanyar a la pista del Haslum Handballklubb noruec (22-34). Suecs i eslovens, amb vuit punts, i l’Skjern danès, amb deu, –seran els tres segons de grup que jugaran els quarts de final– i la classificació directa del Füchse Berlinorganitzador de la final a 4 i que, per reglament, evita jugar els quarts de final– deixen fora els granollerins, segons amb set punts.
El Fraikin va començar el partit sabent que l’Eskilstuna suec no havia fallat i, durant els primers minuts, els jugadors van estar força imprecisos. L’equip rus, que també va cometre moltes errades clamoroses en atac, i la permissivitat arbitral en el contacte durant els llançaments, van descentrar un Fraikin que va trigar uns quants minuts a assentar-se damunt la pista. Així, les alternatives i el joc una mica esbojarrat van afavorir el Sant Petersburg, que es va posar dos gols amunt (3-5 i 4-6). Un cop assentat, la bona defensa que caracteritza l’equip de Carlos Viver i tres aturades de Pol Sastre van permetre capgirar el marcador a base de ràpids contraatacs –primer amb el 7-6 i després amb l’11-9–. La irregularitat, però, es va mantenir i el Sant Petersburg es va tornar a posar per davant (11-12) i va aconseguir arribar al descans amb empat a 13 tot i acabar la primera meitat en inferioritat.

Juan del Arco supera la defensa de Kiselev i Kalarash per arribar a sis metres (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
LESIÓ INOPORTUNA DE DAVID RESINA
En tornar del descans, amb empat a 14, els àrbitres van anul•lar un gol a Mamadou Gassama per trepitjar l’àrea. Va ser una jugada molt protestada, just abans de la lesió de David Resina en una jugada ràpida de contraatac –va rebre una empenta i, quan anava a frenar, va trepitjar una zona mullada i es va regirar el turmell–. Van ser, una altra vegada, moments de desconcert que el Sant Petersburg va aprofitar per escapar-se de tres gols (15-18), però de nou, des de la defensa i la porteria, el Fraikin va remuntar el vol.
Un parcial de 4-0 amb dos gols de contraatac de Mamadou Gassama van obligar el tècnic rus a aturar el joc, però el Fraikin, amb dues aturades més de Sastre i un contraatac d’Adrià Pérez, va ampliar el parcial fins al 5-0 (20-18). Cinc minuts després, amb el 23-19, el Sant Petersburg va tornar a aturar el joc; una aturada de Victor Kireev i un gol de Gleb Kalarash van situar l’equip rus a dos gols (23-21) però els de Viver no van donar opció a la sorpresa i van aprofitar tres exclusions seguides de jugadors russos –als últims minuts els contactes van embrutar una mica el partit– per tornar a ampliar el marcador i assegurar una victòria que sabien perfectament que resultava estèril.

Els protagonistes

El pre-partit:

Viatcheslav Atavin rep un homenatge al Palau
El BM Granollers va fer un petit homenatge a Viatcheslav Atavin que va fer el servei d’honor del partit. El jugador rus, resident a la Roca del Vallès, és exjugador granollerí i exjugador del Leningrad –actual Sant Petersburg–. Atavin és el jugador estranger que més temporades ha jugat a Granollers –vuit– i el que més títols europeus ha aconseguit –dues EHF–. Amb 116 gols, a més, és el segon màxim golejador europeu del Granollers.

Atavin va fer el servei d'honor (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

El post-partit:

És un orgull mirar la pista i veure quins jugadors hi ha. (Carlos Viver)

El tècnic del Fraikin va començar explicant que l’equip va començar el partit amb una sensació “molt estranya. Saber que no depens de tu genera dubtes”, va dir, tot i puntualitzar que “l’equip ha jugat a guanyar des del primer minut sense preocupar-se dels altres resultats”. Viver va admetre que l’equip havia fallat llançaments clars a la primera part. “Hem marxat al descans amb 11 xuts fallats, molts dels quals de sis metres, on tenim bons percentatges”. L’entrenador del Fraikin va tornar a remarcar l’esforç que està fent l’equip. “Fa un mes i mig que juguem cada tres dies, amb moltes lesions i amb gent molt jove, que fa poc eren del Nacional”, va dir. “Mirar a la pista i veure amb quins jugadors s’està lluitant per uns quarts de final de l’EHF ens omple d’orgull, tant a mi com a l’Antonio [Rama], que també ho hem viscut”, va concloure.

Publicat el 23 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Del vent romanès al danès

El viatge va tenir un vol en un avió molt peculiar
L'expedició granollerina es va voler fotografiar amb l'avió que els havia de dur a terres daneses (Fotografia: JOAN VIVES)
Com que l’expedició granollerina no en va tenir prou la setmana passada amb el llarguíssim viatge de tornada de Constanta a Barcelona –més de tres hores d’autocar i un vol de Bucarest a Barcelona amb escala a Roma–, aquesta setmana la combinació per arribar a Holstebro no va tenir desperdici; primer un vol des de Barcelona a Estocolm, la terra natal de Nicklas Grundsten, després un altre vol des d’Estocolm a l’aeroport de Billund –ja en terres daneses–, un trajecte en autocar de més d’una hora des d’allà fins al pavelló de Holstebro i, per acabar, un altre de vint minuts des del pavelló a l’hotel de concentració, en un poblet de costa –Struer– als afores de Holstebro.
El viatge havia començat a les nou del matí de divendres i va acabar al Grand Hotel Struer cap a les deu del vespre, just per sopar.
Tot semblava anar sobre rodes –en aquest cas queda millor dir sobre ales– fins que, a l’aeroport d’Estocolm, l’expedició va descobrir l’avió en el qual havia de fer el desplaçament fins a Billund –un miniavió de la companyia sueca Braathens Regional, tipus jet privat i motor Rolls Royce–, que va generar un xic de desconfiança.
El vol, de poc més d’una hora, va passar sense més i, camí del pavelló, dins l’autocar, es va poder apreciar que el cos tècnic granollerí treballa en qualsevol moment i en qualsevol circumstància –la fisio Erola Madrigal va aprofitar per embenar els jugadors dins l’autocar per tal d’arribar i, com se sol dir, moldre.
Struer, tot i ser un poble petit, va ser més agraït que Constanta per fer el passeig de rigor abans del partit.

Un selfie de Valadao, camí del pavelló de Holstebro abans del partit (Fotografia: GUILHERME VALADAO)
Publicat el 16 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Fraikin perd gairebé totes les opcions

La derrota a Dinamarca i la sorprenent victòria de l’Eskilstuna al grup D deixen els de Viver penjant d’un fil
Aquesta jornada podien passar moltes coses, fins i tot que el Fraikin BM Granollers perdés contra el Team Tvis Holstebro –com així va succeir–, però el que va acabar passant va ser la pitjor de les combinacions de resultats possibles. Els de Carlos Viver van cedir bona part de les seves opcions de classificació, no només per la derrota a Dinamarca (29-24) –clara, després d’una segona part en què el Holstebro va ser superior– sinó perquè a més, al grup D, l’Eskilstuna Guif suec, el pitjor segon classificat fins aquest cap de setmana, va derrotar contra pronòstic l’invicte Melsungen alemany (27-25).
Malgrat la derrota, i encara que dilluns el Constanta romanès guanyés a la pista del Sant Petersburg, el Fraikin seguiria com a segon classificat del grup B, però ara passaria a ser el pitjor segon, abans d’una última jornada en què, a part de necessitar guanyar el Sant Petersburg al Palau d’Esports, necessitaria una victòria del Balatonfüredi hongarès –sense opcions de classificació– contra l’Eskilstuna Guif suec o una victòria del Haslum Handballklubb noruec –hauria de ser una victòria per més de set gols per poder acabar segon– contra el Gorenje Velenje eslovè.

Álvaro Ruiz busca Nicklas Grundsten en una acció de la segona part del partit (Fotografia: XAVI MAS)
Hongaresos i suecs, al grup D, jugaran divendres, per tant dissabte, quan comenci el partit del Fraikin al Palau, Viver i els seus ja sabran si tenen opcions de classificació o no.
El partit de dissabte a Dinamarca va començar amb dues aturades seguides de Rasmuns Lind –un dels millors del partit– i un parcial de 2-0 del Holstebro que semblava anar per feina. Però aquesta primera escomesa local no va atemorir els de Viver, que a banda de Pejanovic i Toledo, van haver de prescindir de Guilherme Valadao –segueix tocat de l’espatlla dreta des del partit a Sant Petersburg–; els granollerins van capgirar el marcador (2-3) amb dos gols de Ferran Solé, un de Juan del Arco i dues bones intervencions de Pol Sastre.
El partit es va mantenir igualat durant tota la primera meitat, bàsicament pels errors granollerins –va fallar dos penals, un amb 3-4 i l’altre amb empat a 9-, i no va saber aprofitar els sis minuts de superioritat numèrica de què va disposar –quatre exclusions pels danesos per només una del Fraikin–. El Holstebro, amb un parcial de 3-0, va reaccionar bé al màxim avantatge granollerí de tot el matx (4-6), però els granollerins, molt aplicats, van seguir alternant els empats amb avantatges mínims fins arribar al descans, al qual es va arribar amb empat a 13 gols.
EL FRAIKIN S’ESTAVELLA EN LA DEFENSA I EN LIND
Malgrat totes les circumstàncies adverses –jugar en pista contrària, lesions o cansament acumulat–, l’empat a 13 deixava la segona part oberta i amb la sensació que es podia treure quelcom de profit de terres daneses. Però Lind va ser el primer de frenar els granollerins als minuts inicials de la segona part; tres aturades seves consecutives, amb els de Viver en inferioritat –per una exclusió de Blanxart a l’últim minut de la primera part– i dos gols del pivot Hansen i de l’extrem Larsen en contraatac, van posar el Holstebro dos gols amunt (15-13).
L’intercanvi de gols i d’aturades –tant Sastre com Lind van fer intervencions de mèrit però les del porter danès van acabar essent més decisives– va mantenir el Holstebro amb avantatges d’un o dos gols fins que al minut deu de la represa l’escletxa va arribar als quatre gols (19-15). Viver va aturar el joc però la dinàmica va canviar ben poc; la defensa danesa, molt oberta –a vegades 3-3, amb una primera línia als nou metres– i buscant sempre el contacte, va acabar passant factura a un Fraikin que va començar a perdre les seves opcions quan no se’n sortien en els uns contra uns ofensius.
Tot i que defensivament van aconseguir aturar l’estrella local Michael Nielsen –només dos gols– posant-li sempre algun defensor al damunt, aquesta mateixa tàctica va acabar deixant espais per on Christensen o Allan Nielsen van fer mal.
Amb 25-21, una aturada de Lind a Marc Garcia en contraatac a cinc minuts del final i el gol posterior de Christensen van dilapidar tota opció de remuntada.

Els protagonistes

El post-partit:

És una llàstima que ja no depenguem de nosaltres. (Carlos Viver)

De tornada a l’hotel i amb temps per haver reflexionat sobre el partit, Carlos Viver va reconèixer que “el parcial inicial de la segona part els havia tret del partit”. Els granollerins van encaixar un parcial de 2-0 en pocs minuts, jugant en inferioritat i, aquest cop, a diferència del de l’inici del partit, l’equip no va trobar resposta. “A partir d’aquell moment, anant a remolc, ens ha costat ajustar la defensa i ens ha faltat més mobilitat de pilota en atac”, problema que, segons Viver, es deu “a la bona defensa del Holstebro, que ho fonamenta tot en el contacte individual i a la qual a Espanya no hi estem acostumats”. En atac, a la segona part, ningú va ser capaç de desbordar en uns contra uns, aspecte que “ens servirà per saber què hem de millorar. De tot arreu es pot aprendre”, va afirmar.

L'equip va acabar el partit capcot (Fotografia: XAVI MAS)
“És una llàstima que ja no depenguem de nosaltres, perquè veient el nivell dels quatre equips del grup, traient el Holstebro que potser té un punt més de qualitat, i coneixent l’esforç que ha fet l’equip, crec sincerament que ens mereixeríem passar a quarts”, va asseverar rotund. Viver però, va assegurar no sentir-se decebut perquè “els qui estem al grup sabem que es pot estar més o menys afortunat, però l’equip s’ha exprimit al màxim i ha donat la cara tots els partits”, va dir. “Seria injust que la gent no valorés l’esforç que suposa estar en tres competicions. Nosaltres no som el Barça”, va concloure de forma taxativa.
Per la seva banda, el màxim golejador del partit, Álvaro Ruiz, va admetre que el secret de la derrota havia radicat “en el nostre atac, que a la segona part no ha sabut desbordar”. Segons Ruiz “en defensa hem apostat per anul•lar el seu millor home però la resta de l’equip se n’ha sortit prou bé”. Ruiz, com Viver, va acabar dient que a l’equip “no se li pot demanar més”.

Publicat el 16 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)