dimarts, 1 de març del 2016

Victòria pensant en Alemanya

Als de Carlos Viver els costa arrencar, sentencien passat el descans i es relaxen al final
Xavi Mas

El partit davant un equip –el cuer BM Aragón– que no té res a perdre i molt a guanyar podia ser una trampa per a un equip com el Fraikin BM Granollers amb un calendari tan atapeït que no li permet preparar amb temps els partits. I al començament del partit així ho semblava, amb moltes imprecisions que van permetre a l'equip aragonès mantenir el frec a frec i l'esperança, però l'estat de gràcia en què es troba Bombóm Almeida i l'habitual bona defensa granollerina van permetre encarrilar el partit just abans del descans i sentenciar-lo tot just tornar-ne. El relaxament posterior va permetre al BM Aragón maquillar el resultat als últims deu minuts.

Ferran Solé intenta llançar a porteria obstaculitzat per Pedro Fuentes (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Al Fraikin li convenia marcar el ritme però que aquest no fos excessivament alt –els jugadors ja comencen a notar el cansament, i tan sols han arribat a una tercera part de la fase de doble partit per setmana– i això va topar amb la defensa dels homes de Jorge Juan Millán, una 6-0 amb sortides d'Amadeo Sorli. Els de Viver van cometre moltes imprecisions en atac –nou pèrdues de pilota i sis llançaments fallats a la primera meitat– i el BM Aragón ho va aprofitar per mantenir el frec a frec i l'alternança al marcador.
UN PARCIAL DE 4-0 PER MARCAR DISTÀNCIES
Passat el quart d'hora de joc, després d'un temps mort de Viver i del primer gol de l'exjugador granollerí Borja Lancina (9-10), la bona defensa granollerina va començar a donar fruits i quatre gols seguits van marcar distàncies en poc més de tres minuts –13-10 al minut 19–. Millán també va aturar el joc però els granollerins van seguir sòlids defensivament –Almeida va arribar al descans amb vuit aturades i un 40% d'encert i la defensa va recuperar algunes possessions– i efectius al contraatac, i va arribar al descans amb sis gols de marge (18-12).
DEU MINUTS PER RESOLDRE I DEU PER DOSIFICAR
Al començament de la segona part el Fraikin va seguir intens en defensa; Almeida va fer tres aturades més a llançaments exteriors i els aragonesos es van veure obligats a buscar el joc amb el pivot, però en van abusar i la defensa granollerina va saber anticipar-se i recuperar moltes pilotes.
Quatre gols pràcticament seguits de David Resina van fer arribar els granollerins a un màxim avantatge d'onze gols (26-15) –minut 42– just després d'un temps mort demanat pels visitants, que no va aportar solucions i, durant uns minuts els de Viver van mantenir el marge amb un estètic –i un xic afortunat– gol de Valadao (27-16).
El partit estava resolt i els jugadors van frenar l'impuls –dissabte els granollerins tenen un altre partit transcendent a la Copa EHF amb un altre llarg desplaçament a Alemanya–; els atacs es van fer cada vegada més llargs i el nivell d'encert va baixar. L'equip aragonès, que no es va rendir en cap moment, va seguir lluitant amb il·lusió i amb un canvi defensiu que els va començar a donar rèdits; Millán va ordenar una defensa oberta 3-3 que va fer encallar l'atac granollerí. De mica en mica el marcador es va anar escurçant, i va arribar als quatre gols de diferència (29-25), però sense temps per arribar enlloc més.

Els protagonistes

El post-partit

Estic molt satisfet pel joc i l'esforç de l'equip. (Carlos Viver)

Carlos Viver dóna instruccions als seus jugadors (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Abans del partit Carlos Viver havia avisat que el partit podia ser perillós i després del matx va repetir el perquè: "Ells són un equip que no dóna mai ni la temporada per perduda ni els partits per perduts", va afirmar el tècnic granollerí. "Per això van guanyar davant un gran equip com és Anaitasuna i, per això, quan nosaltres hem començat a pensar en quelcom diferent del partit que estàvem jugant –el partit de dissabte a Magdeburg– se'ns han atansat al marcador", va afegir. "Al final han fet un parcial que potser pot entelar un partit del qual estic molt satisfet, pel joc i per l'esforç de l'equip", va emfasitzar. "Són dos punts molt valuosos perquè seguim tercers, perquè continuem lluitant per ser a la part alta i perquè som un equip que ha passat per diverses situacions canviants aquesta temporada i, a vegades, ens n'oblidem", va concloure.
El partit de dimecres va servir perquè l'afició del Palau d'Esports ovacionés un jugador, el cardedeuenc Borja Lancina, que tornava per primera vegada com a rival després de nou anys a les categories inferiors del club. "Ha estat molt emocionant. Ha vingut gent de Cardedeu i els nanos han jugat a la mitja part", va afirmar. "Ho he donat tot per aquest club, sempre vull que guanyi i la gent no ho oblida", va dir emocionat.

Publicat el 26 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Recam Làser cau als penals

Els vallesans fan un gran partit però el Noia té més encert en la pena màxima
Eduard Batlles (enviat especial)

El Recam Làser Caldes va caure als quarts de final de la Copa del Rei, després d'un partit més que igualat contra el Noia Freixenet. Després d'acabar els 50 minuts amb 5-5 i d'una pròrroga sense gols, el partit es va haver de resoldre a la tanda de penals.
El Noia va dominar uns primers instants de partit completament bojos, amb ocasions a les dues porteries. Els del Penedès van colpejar primer amb un xut llunyà de Del Amor que Campor no va veure. Segons després, era Humberto Mendes qui empatava des del punt de penal. Pocs moments de relaxament en uns primers minuts elèctrics. Mendes, molt motivat, va estar a punt de fer l'1-2 al minut 4 en una acció individual. El Noia, en un contraatac, va fer el 2-1 amb una rematada d'Esteller al segon pal. El Recam Làser no canviava la seva idea de joc i madurava les jugades fins que Xavi Rovira es va treure un gran xut des del mig del camp que va agafar el porter Luis Gil desprevingut. El Caldes va perdre una oportunitat claríssima per avançar-se en un contraatac, i el Noia també en va tenir una altra al minut 25, que Campor va aturar.

El Caldes va lluitar fins al final en un duel en què els porters Campor i Gil van ser protagonistes (Fotografia: J.A. SENDIN)
Als 30 segons de la represa Del Amor va tornar a xutar des de fora de l'àrea per avançar el Noia. Els vallesans van aturar l'embranzida inicial i Molera va fer el 3-3. Humberto Mendes va tornar a forçar un penal però Gil li va aturar. El partit es va escalfar i Esteller va veure la blava per protestar. Tot i això el Noia va mantenir el resultat amb tres homes a pista i va forçar la desena falta del Caldes. Albesa la va convertir en el 4-3. El Caldes no es va rendir i un contracop portat per Mendes el va culminar Molera en el 4-4. Xavi Rovira va fallar una falta directa i en la següent jugada, Albesa, també de falta, va fer el 5-4 a set minuts del final. Jordi Urbano, que no havia aparegut gaire, va etzibar un potent xut llunyà per fer l'empat a 5. En el tram final, Campor va aturar un penal vital per forçar la pròrroga. 
Després d'una pròrroga amb dos equips més preocupats de no encaixar gols va arribar la tanda de penals, que es va resoldre a la mort sobtada després d'empatar els cinc llançaments. Marc Palau va fer el gol que eliminava el Caldes de la Copa.

Els protagonistes

Publicat el 26 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)