dilluns, 22 de desembre del 2014

A mig gas i Bones Festes!!

CE LLERONA 8 - OLÍMPIC LA GARRIGA 1 (Dissabte 10:30h, Instal·lacions Parroquials Llerona)

Avui s'ha jugat el partit més fàcil del que portem de temporada. De seguida els nens del Llerona s'han vist superiors i, per la via ràpida, han resolt el matx amb una golejada.
Al veure la victòria tan clara, han afluixat el ritme i s'han deixat anar, fent un joc fàcil, poc brillant però suficient per resoldre i guanyar tres punts més. Resumint: efectivitat i cinquena victòria consecutiva al sarró.
Parlant de sarró; ara vénen festes i toca fruir amb la família i descansar de futbol. Els nens, pares i entrenadors volen aprofitar per desitjar-vos molta salut, prosperitat i joia per aquest any que s'acaba i pel que està a punt de néixer. Fruiu del moment; penseu amb la sort que teniu de tenir aquests nens tan grans; amb tot el que vivim i ens divertim; en les bones estones que compartim. Som uns afortunats que moltes vegades no valorem com es mereix el que tenim.
Serà el futbol?
Seran els nens?
Serà el Llerona?
Serà, serà...
Som la suma de tots i de tot; voler és poder i tots/es nosaltres podem demostrar al món que amb molt poques coses som capaços de tenir-ho tot. Que res ni ningú ens robi la il·lusió; mai ho aconseguiran.

Força Llerona i Bon Nadal!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru



dilluns, 15 de desembre del 2014

El Fraikin surt vençut i acaba apallissat

La bona feina feta durant tretze jornades, llançada per la borda en mitja hora. Així es podria definir el paper del Fraikin BM Granollers al derbi català de dimarts al Palau Blaugrana. La millor defensa de la Lliga Asobal –mitjana de 24,5 gols encaixats per partit– va semblar un colador i se’n va emportar cap a casa 43. La clau va radicar en la pèssima primera meitat de l’equip de Carlos Viver, apàtic en actitud, lent i inofensiu en atac i tovet, molt tovet, en defensa. Un caramel que va ser devorat per l’equip de Xavier Pascual en una primera meitat per oblidar. En tornar del descans els granollerins es van adonar que, per aquell camí, només podien acabar ridiculitzats i la millora va servir per acabar el partit de manera més digna.
Sorhaindo atura Jose Guilherme de Toledo (Fotogarfia: MIGUEL RUIZ, FCB)
Aquesta derrota, combinada amb la victòria del Naturhouse la Rioja –dimecres contra el Frigoríficos Morrazo Cangas (32-25)– fa que el Fraikin perdi el tercer lloc en benefici dels de Logronyo, a una jornada per arribar al final de la primera volta.
Els primers minuts de partit van ser simptomàtics; els tres primers atacs granollerins van acabar en no res, després de dues aturades de l’exporter del Fraikin Gonzalo Pérez de Vargas i una pèrdua de pilota, mentre Karabatic i Sarmiento posaven un ràpid 3-0 al marcador. Els de Viver, amb un atac molt lent i previsible, intentava connectar amb el pivot o la circulació dels extrems però la defensa blaugrana es va tancar bé, va impedir aquestes opcions i va obligar la primera línia a llançar, moltes vegades sense bones posicions.
PÉREZ DE VARGAS, UNA PARET 
El jove porter blaugrana va esdevenir un autèntic mur infranquejable –14 aturades a la primera meitat per un 59% d’encert– i, quan no hi arribava, els pals li donaven un cop de mà –els quatre xuts de Jordi Puig van topar amb la fusta–. En canvi, la primera aturada del Fraikin va arribar passat el primer quart d’hora de joc amb 11-4 al marcador. El Barça, a més, va penalitzar com sempre les pèrdues de pilota granollerines amb ràpids contraatacs i els de Viver van arribar al descans amb un decebedor 23 a 10.
RELAXAMENT D’UNS, MILLORA DELS ALTRES
Difícilment les coses podien anar a pitjor. Pejanovic, que va tornar a la porteria després d’haver començat el partit amb mal peu, va començar a aturar algun llançament ajudat per una defensa que sortia més a contactar i que es movia més, i en atac també es va trobar porteria amb més facilitat. Així, el Fraikin va estar guanyant bona part de la segona meitat per dos o tres gols de diferència, fins que la lesió de Valadâo –esquinç al turmell en una acció defensiva– va tornar a enfosquir el panorama; el Fraikin guanyava 10-13 el parcial de la segona meitat i el va acabar perdent per 20 a 18 amb Ariño i Rutenka com a protagonistes.

El post-partit:

Carlos Viver: “Aquesta no és la imatge real de l’equip”
Adrià Figueras (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Al final del partit la decepció era evident en el rostre d’un Carlos Viver desencaixat i decebut per la imatge oferta pel seu equip. “La d’avui no és la imatge real de l’equip, la que ens hem generat a base de feina durant el que portem de temporada” va assegurar. “No podem estar contents; a la primera part ens hem endut un sever correctiu propiciat per la manca d’intensitat de l’equip”, va reconèixer, per afegir que “al Blaugrana no es pot venir a fer especulacions. L’equip havia de sortir més dur, més concentrat, amb més intensitat i arriscant”.
Els jugadors també eren conscients del mal partit. “Hem llançat a les escombraries la feina de tres o quatre dies”, va afirmar el pivot Adrià Figueras, que aquesta temporada va arribar a Granollers procedent del club blaugrana. “Hem pecat de falta d’intensitat durant 15 o 20 minuts i aquests regals al Barça no se li poden concedir perquè et fan un estrip”, va dir.
Carlos Viver (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Viver va fer una reflexió: “Espero que haguem après la lliçó perquè dissabte tornem a tenir un partit molt important i hem de sortir amb un rol completament diferent. De fet, estic convençut que així serà”. Segons el tècnic del Fraikin, la imatge de la segona part “per bé que ells potser també han jugat una mica mirant el marcador” s’assembla més a la re“A la Supercopa els vam atacar bé la defensa 5-1 i els vam plantar cara”, va afirmar. “La idea és competir contra ells i contra qualsevol equip amb qui ens enfrontem, no com el que ha passat a la primera meitat”, va afegir. I Figueras va concloure: “Seguirem treballant perquè, si hi ha una altra oportunitat, sigui totalment diferent”.
al de l’equip.

Publicat el 12 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Ed. Vallès Oriental)


El central Álvaro Ferrer, reforç de luxe del BM la Roca

Després d’haver fet la pretemporada amb el BM la Roca i de passar les tres últimes setmanes entrenant-se amb l’equip, el central granollerí Álvaro Ferrer va decidir aquesta setmana tornar a la competició al club roquerol amb el principal objectiu de recuperar la forma perduda després d’un període d’inactivitat a l’espera d’alguna proposta que ja li comença a rondar. L’exjugador del Fraikin BM Granollers, de l’Ademar León, de l’Atlético de Madrid, del Porto i del Hannover va debutar dissabte amb l’equip de Guillem Estapé amb una victòria davant un exequip de Lliga Asobal com l’Academia Octavio, on es va retrobar amb un altre excompany de Granollers: Antonio Corcera.
Al final del partit Ferrer va assegurar que començar guanyant era “la millor manera de debutar”. El central va admetre haver rebut ofertes de fora però creu que encara no està en plena forma: “Per motius laborals m’havia deixat anar una miqueta i necessitava posar el cos a punt. El BM la Roca em va obrir les portes a l’agost, m’han tractat molt bé i, per això, he decidit afegir-me a la competició, per tenir aquell plus de motivació a l’hora d’entrenar”, va explicar.
Álvaro Ferrer a la banqueta del BM la Roca (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
Ferrer s’ha agafat el repte de jugar amb els roquerols, conscient de la diferència existent entre l’handbol professional al qual estava acostumat i aquest, “totalment amateur però igualment exigent. La il•lusió és màxima i de moment m’ho estic passant molt bé perquè el grup és molt jove i és molt amè entrenar amb ells”, va admetre. Espera poder aportar el seu granet de sorra pel que fa a experiència “a un grup que per joventut potser no en té tanta però que hi posa allò que s’hi ha de posar”, va afegir. “Intentaré aportar allò que estigui a les meves mans per ajudar l’equip a madurar el seu joc”, va concloure. El tècnic roquerol, Guillem Estapé, espera d’ell “que ens aporti en atac aquella experiència als moments decisius, quan el marcador està ajustat, i que ajudi a consolidar el nostre sistema defensiu”, va afirmar.

Publicat el 9 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Grundsten, dubte pel derbi

Dimarts el Palau Blaugrana serà l’escenari, a partir de 2/4 de 9 del vespre, de la segona cita de la temporada del clàssic de l’handbol català i estatal: el derbi FC Barcelona-Fraikin BM Granollers. Amb el precedent de la derrota granollerina a la final de la Supercopa Asobal per 32 a 28 encara present, el primer derbi de la temporada a la Lliga Asobal arriba amb tots dos equips encapçalant la classificació; el Barça com a líder invicte i els de Carlos Viver com a segons classificats –posició que podrien perdre en cas de derrota– amb onze victòries, un empat i una derrota en tretze partits.
El gran potencial del Barça els situa com a favorits per la victòria, i més tenint en compte les baixes per lesió de Marc Garcia i Nicklas Grundsten a l’eix de la defensa granollerina. No obstant això, Viver espera “plantar-los cara i lluitar fins al final, que és una cosa que l’equip està demostrant que sap fer”, va afirmar després d’aconseguir la victòria divendres davant el Benidorm.
El Fraikin arribarà al derbi amb un dèficit de descans i amb lesions importants, però moralment al màxim. “L’equip està endollat mentalment però a les cames es comencen a notar els quilòmetres, els cops i la intensitat de tants partits de resultat ajustat”, va admetre el tècnic. La victòria europea de fa una setmana i les victòries a la lliga contra l’Osca i el Benidorm han recarregat la moral de l’equip després de l’ensopegada a Conca. En canvi el Barça de Xavi Pascual, líder indiscutible a la Lliga Asobal, arribarà al partit de dimarts després de la primera ensopegada important en competició europea –derrota contra l’Orlen Wisla Plock de l’extècnic del Fraikin Manolo Cadenas per 34 a 31–. Tot i això, Viver creu que serà molt difícil aconseguir la victòria. “El Barça ha tingut algun problema fora de casa però al Palau Blaugrana, fins que no es demostri el contrari, són invencibles”, va assegurar.
GRUNDSTEN APUNTA A PERDRE’S EL DERBI
La lesió que pateix Nicklas Grundsten des del partit contra l’Sporting Clube de Portugal, que el va obligar a perdre’s el partit de divendres, tot i no ser molt greu, sí que li impedirà jugar el derbi. “Potser podria forçar, però cal plantejar-se si cal”, va admetre Viver. Dimarts Salva Puig, un dels que el substituirà en tasques defensives, espera “plantar cara i gaudir del partit. Al Blaugrana sempre solem fer bons partits”, va afirmar.

Nicklas Grundsten, en la imatge en la final de la Copa Asobal de l'any passat, es pot perdre el derbi de dimarts per lesió
Publicat el 9 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)


diumenge, 14 de desembre del 2014

Cop de geni

CF VILANOVA VALLÈS 1 - CE LLERONA 3 (Dissabte 12h, Mpal. Vilanova del Vallès)

Des del primer minut el Llerona s'ha posat la samarreta de treball i ha imprès una força i una empenta que ha enxampat a l'equip contrari amb els pixats al ventre. Ha estat una classe magistral de lluita i entrega al llarg de tot el partit.
On tenen el límit aquests nens? ens preguntem...
Sembla que com més difícil és el repte, ells es creixen més; quan més fred fa ells s'arremanguen i no paren de sorprendre'ns.
Fa unes setmanes estaven al pou de la classificació; avui juguen contra el tercer classificat, tractant-lo de tu a tu, sense cap mena de complexe, només jugant com ells saben amb ganes i il·lusió, de tal manera que han deixat en evidència el rànquing de la taula. I a l'afició contrària, abatuda i rendida als peus dels nanos de Llerona.
En poques paraules, un sol equip ha manat, dominat i sabut jugar a futbol. Si us plau, pares i mares: eixugueu-vos la baba, però no guardeu el mocador que s'haurà de tornar a fer servir molt aviat!!!
Nois al nostre cor, entrenadors mestres, pares tutors, una barreja blava que enlluerna la comarca.
Força Llerona!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografia: Esther Mas

En Lluc i en Marc encerclen a un jugador del Vilanova en una jugada d'atac dels groc-i-negres a la segona part

Tercera victòria del BM la Roca

Álvaro Ferrer no podia començar amb millor peu la seva etapa al BM la Roca. El central granollerí va poder aportar experiència a l’eix de la defensa i dos gols en atac en la tercera victòria de la temporada –segona consecutiva– dels homes de Guillem Estapé. Els roquerols, que han guanyat tres dels últims cinc partits, han sortit de la cua de la classificació i ara mateix són dotzens amb set punts.
Els d’Estapé van dominar el marcador des del primer gol de Marc Navarro, amb avantatges d’entre un i tres gols durant la primera meitat, una màxima diferència de cinc gols al descans (17-12) i a l’inici de la represa (19-14) i, malgrat que l’Academia Octavio va tenir diversos atacs consecutius per empatar, no ho van permetre i van tornar a obrir una escletxa de quatre gols (28-24) que els va permetre arribar al final amb tranquil•litat.
Tots dos equips van començar amb defenses obertes –5-1– i amb diverses imprecisions en atac, però després del primer gol de Marc Navarro van arribar tres aturades seguides de Miquel Gonzàlez que van permetre a l’equip d’Estapé consolidar l’avantatge amb un altre gol de Garchi. Tot i que l’Octavio va equilibrar el marcador, el BM la Roca va pressionar ben aviat; després de l’empat a cinc, quatre aturades més del porter roquerol en un minut –11 aturades a la primera part de 23 llançaments– i l’efectivitat en atac van portar al primer temps mort dels gallecs amb el 8-5 al marcador.

Josep Morales en una acció d'atac. Fotografia: RAMON FERRANDIS
Dos gols seguits del primera línia Queiros de Oliveira van tornar a ajustar el partit però els d’Estapé sempre van mantenir un avantatge mínim d’un gol, gràcies a l’intercanvi de gols a la meitat de la primera part, i van intentar trencar el partit abans del descans amb un parell de contraatacs que els van situar amb un avantatge clar de cinc gols (17-12).
A l’inici de la segona part, amb un contraatac acabat per Deumal, es va igualar la màxima diferència (19-14), però a partir d’aquest moment l’Octavio es va apropar gràcies a la millora sota els pals de Jorge García –només quatre aturades a la primera part i nou a la segona–. Però quan va poder igualar el marcador va desaprofitar les seves ocasions –dues de seguides amb 20-19 i una després del 21-20–. La primera aturada de Pau Puget i un contraatac de Pere Vaquer van situar el 26 a 23 al marcador, una renda de tres gols que va donar tranquil•litat des d’aquest moment fins al final del partit.
El debutant Álvaro Ferrer va aconseguir el 28-24 –el seu segon gol al partit–, que va ser clau; el tècnic gallec va demanar temps mort però el seu equip ja no va poder recuperar-se. Es va apropar a dos gols (28-26) però Marc Sànchez va fer el gol de la tranquil•litat.

Els protagonistes

Publicat el 9 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimarts, 9 de desembre del 2014

Objectiu Copa Asobal: complert

Després de classificar-se per la fase de grups de l’EHF en un partit difícil d’oblidar, l’objectiu més immediat del Fraikin BM Granollers era classificar-se per jugar la Copa Asobal –per segona temporada consecutiva– i l’equip de Carlos Viver ho va aconseguir després de vèncer l’equip revelació de la temporada, el BM Benidorm, per 30 a 25. Ni la baixa de Marc Garcia primer, ni ara la de Nicklas Grundsten –dues baixes molt sensibles al centre de la millor defensa de la Lliga Asobal– han estat suficients per frenar la bona marxa d’un equip que segueix sumant victòries –11 de 13 a la lliga– i complint objectius –segon a la lliga després de 13 jornades i classificat pels quarts de final de la Copa del Rei, per la final a quatre de la Copa Asobal i per la fase de grups de l’EHF.
La victòria, per bé que treballada, mai no va arribar a perillar després que els granollerins reaccionessin ràpidament al 13-15 amb el qual es va avançar el Benidorm al minut cinc de la represa. Una victòria que, a més del premi de la Copa Asobal, permetia als de Viver mantenir el segon lloc just abans d’afrontar el derbi amb el Barça, aquest dimarts.
Tot i començar perdent amb un gol de David Jiménez –quatre gols a la primera part i cap a la segona–, el Fraikin va agafar ben aviat el control del partit i del marcador i, abans del quart d’hora de joc, ja havia obert una escletxa de quatre gols (9-5). Les aturades de Pejanovic –nou a la primera part– i la bona defensa van permetre obrir aquesta escletxa de quatre gols amb ràpids contraatacs i amb l’encert de Juan del Arco –màxim golejador del partit amb nou gols–. La diferència es va mantenir entre els tres i els quatre gols fins que les exclusions de Solé i Salva Puig al mateix minut i un seguit d’errades en atac van permetre al Benidorm empatar a 11, equilibri que es va mantenir (12-12) en arribar al descans, després d’un penal rigorós que va transformar David Cuartero –màxim golejador de la lliga i des de la línia dels set metres– amb el temps exhaurit.
REACCIÓ RÀPIDA AL BON INICI DEL BENIDORM
Tot just començar la segona part el Benidorm va aconseguir el seu màxim avantatge (13-15) però el Fraikin, amb un parcial de 7 a 1 en poc més de cinc minuts, va tornar a agafar una renda de quatre gols (20-16) que ja va ser definitiva. Malgrat que van patir més exclusions que el Benidorm –quatre el Fraikin per dues els alacantins– els de Viver es van multiplicar defensivament i van mantenir l’encert ofensiu. L’avantatge granollerí mai no va baixar dels tres gols i va arribar a un màxim de sis, per segellar una nova victòria.

Els protagonistes

Salva Puig intenta evitar el bloqueig del pivot del BM Benidorm Gonzalo Porras (Fotogragia: XAVIER SOLANAS)

El post-partit:

Viver: "Aquests dos punts eren vitals"
Carlos Viver va acabar el partit satisfet perquè sabia de la importància de guanyar el Benidorm i de la dificultat que comportaria. “Aquests dos punts eren fonamentals i estem molt contents perquè, a més, ens han classificat directament per la Copa Asobal”, va afirmar. “Del partit em quedo amb la sensació de tenir-lo força controlat”, va dir, tot i que va reconèixer que, abans del descans, amb les exclusions de Solé i Puig s’havien “descentrat una mica. Això potser ha generat algun dubte que a la segona part, amb la bona feina de l’equip, hem esvaït”, va seguir explicant. “Hem tallat bé les línies de passada amb el pivot Gonzalo Porras, que està fent molt mal en tots els partits, i a la segona part en atac hem sabut desfer-nos bé de la doble mixta que ens han plantejat obrint pilotes a l’exterior, sobretot en superioritat, que és un aspecte que ens costa”, va admetre.
Per la seva banda, Salva Puig va coincidir amb Viver en la dificultat que comportava el partit davant el Benidorm. “És un equip que mai es rendeix, que ha sabut aprofitar els nostres moments de desconcert i que al Barça ja li havia plantejat molts problemes”, va afirmar. Puig, un dels que va agafar més protagonisme en defensa amb la baixa de Grundsten, va assegurar que “l’equip està notant les lesions i la càrrega de partits però s’ha demostrat que qui surt des de la banqueta respon a la perfecció”, va dir.

Publicat el 9 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dilluns, 8 de desembre del 2014

No ha estat un somni!!

INTERNATIONAL GOLDEN CUP 2014 (Dissabte 6 i diumenge 7 de desembre)

Torneig complicat al què ens enfrontàvem, amb equips de nivell i habituats a aquest tipus de competició. Nosaltres som un equip d'amics, que no toquem malament la pilota però que tenim orgull, som lluitadors i tenim coratge.
Quan tothom descansa, nosaltres seguim jugant. Quan els nens dormen, els nostres somien en xutar una falta. Quan algú respira, els nostres llencen un córner. Ho porten dins, ho viuen, ho senten i ho transmeten.
El que hem viscut ha estat inoblidable; els pares estem desfets, la sang encara ens brolla a mil per hora. Quines sensacions, quins moments d'esgarrifança! No em digueu que ja no us tremolen les cames! Això és passió. Això és futbol. Mentre encara hi ha entrenadors que demanen l'hora a l'àrbitre, nosaltres ja hem tocat el cel. No cal guanyar, podem quedar quarts, com així ha estat, però això no importa perquè mai ningú ens podrà esborrar el que hem viscut.
Pares, entrenadors i, sobretot, nens: gràcies per venir! Mai un pont havia estat tan festiu.
Llerona blau i ben blau, com el mar, com el cel. Mai havíem estat tan a prop de tocar-lo amb les mans.
Us estimo!!!


Crònica: Josep Bru
Fotomuntatge: Esther Mas

Tremolor

Tremolor, pessigolleig, formigueig, adormiment, entumiment. Vaja, el que en terminologia mèdica s'anomena parestèsia. Això és el que vaig sentir durant els últims cinc minuts del partit entre el Fraikin BM Granollers i l'Sporting Clube de Portugal, al Palau d'Esports de Granollers. El de la #RemuntadaBMG. Des de l'empat a 23 i la llarguíssima espera abans d'un penal transformat per Ferran Solé, els meus braços i mans -la parestèsia sol afectar a les extremitats, tan inferiors com superiors- van perdre la sensibilitat. M'era impossible escriure res de l'emoció, sensació que no va passar fins minuts després que la pista s'inundés de gent al voltant d'un equip que va tornar a fer pinya per celebrar la victòria. Una victòria molt important.

L'equip va tornar a fer pinya al mig de la pista després d'aconseguir la victòria (Fotografia: XAVI MAS)

Estic convençut que, abans de començar el partit, molta gent veia possible remuntar-li dos gols a l'equip portuguès. De fet, crec que cada un dels 2.900 espectadors que van omplir el Palau hi creia en la remuntada. El que ja no tinc tan clar -en el meu cas us ben asseguro que no- és si esperaven que l'equip ho aconseguís a quatre segons del final, pels mateixos dos gols de diferència del partit d'anada i pel valor d'haver-ne marcat més a Portugal. Com diria el tòpic, en un final no apte per malalts cardíacs.
Recordo que va ser un partit en què es va passar de l'optimisme al pessimisme en qüestió de minuts. I a l'inrevés. Els de Federico Santos van començar com si fossin ells els qui haguessin de remuntar -marcant territori amb una defensa al límit del reglament i atacant ràpid per no deixar respirar els de Carlos Viver-, i d'aquesta manera van agafar els primers avantatges del partit, de fins a tres gols. Això exigia una remuntada de cinc gols -o sis, perquè el marcador pintava alt-, sensiblement més difícil d'aconseguir. Però si l'equip ens ha demostrat alguna cosa aquesta temporada és que sap resistir, persistir i lluitar fins a l'extenuació. De perdre de tres -cinc en el còmput de l'eliminatòria- es va passar a guanyar el partit de quatre -de dos en l'eliminatòria-, i amb aquesta dinàmica positiva es va arribar al descans i a l'inici de la segona part. El Palau seguia creient en la remuntada i l'equip també, però els portuguesos tampoc es volien rendir abans d'hora i van voler posar a prova els ànims i els cors de més d'un: a cinc minuts del final tornaven a guanyar el partit de tres gols i l'eliminatòria de cinc.
Jo, aquí, us he de reconèixer que vaig imaginar, per primera vegada, cares de desil·lusió i d'abatiment al final del partit.
Però no havia arribat l'hora dels adéus. Les decisions des de la banqueta, la determinació de l'equip i la il·lusió dels 2.900 espectadors van conduir a una remuntada, qualificada d'èpica, en uns últims cinc minuts en què es va passar de la cridòria eixordadora per pressionar l'atac dels portuguesos al silenci sepulcral davant un llançament de penal de Solé i a l'eufòria després de l'últim gol d'aquest jove jugador que es va convertir en l'heroi del partit.
Si no hi vàreu ser, o no el vàreu seguir en directe per televisió (Esport3), o hi vàreu ser però us voleu tornar a recrear en aquells últims minuts màgics, premeu aquí. Jo ja ho he fet!

dimecres, 3 de desembre del 2014

El Caldes, més murri, s'endú els tres punts de Cardedeu

Fotografia: Griselda Escrigas
Segona victòria consecutiva del Caldes de Montbui que es va endur el derbi al camp del Cardedeu en aprofitar una de les dues ocasions de què va disposar. El Cardedeu en canvi, en va tenir set, amb dos xuts al pal.
El Cardedeu va començar amb un intent de gol olímpic aturat per Vilarrasa i un xut al pal, totes dues ocasions a peus de Gerard Beltrán. Al límit del descans el Caldes ho va provar amb una falta llunyana que Matamala va refusar a córner. En la represa el Cardedeu va seguir creant ocasions; Vilarrasa en va treure una damunt la línia de gol i el pal en va treure una altra de Beltrán. Una falta ràpida treta pel Caldes, aprofitant la passivitat del Cardedeu, la va aprofitar Veraguas per fer el 0-1.

Els protagonistes

Publicat l'1 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Victòria del CB Mollet en un partit intens i molt ofensiu

Els jugadors dels dos equips es van afegir a la protesta contra la Llei de Professions de l'Esport i la seva aplicació (Fotografia: Xavier Mas)

El Recanvis Gaudí CB Mollet va aconseguir una treballada victòria (84-81) contra La Llosa Artés en un partit intens i amb moltes alternatives que no es va decidir fins a l’últim minut. Una jugada individual de Naharro que va acabar amb un llançament forçat que va entrar picant al tauler (82-81) i dos tirs lliures de Ferrer van capgirar el 80-81 favorable als bagencs a 36 segons del final.
El partit va tenir constants alternances al marcador entre dos equips eminentment ofensius –l’Artés és el millor atac del grup–, amb deu triples encistellats per cada equip. El Mollet va començar fort i es va escapar de vuit punts però l’Artés, a base de triples, va capgirar el marcador al final del primer quart. Els d’Àlex Coma, amb un parcial de 9-0 final, van marxar al descans amb avantatge (47-42) però l’Artés va arribar a tenir un màxim avantatge de set punts al tercer quart (60-67) que el Mollet va capgirar amb un parcial acumulat de 10-0 entre el final del tercer quart i l’inici de l’últim. Portella va poder forçar la pròrroga però va fallar el triple en l’última jugada del partit.

Els protagonistes

Publicat l'1 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Ferran Solé classifica el Fraikin

SENSE PATIR NO ES POT LLUIR 

O aquesta és la dita. El Palau d’Esports de Granollers, ple com feia temps que no es veia –2.900 espectadors–, va viure com Ferran Solé culminava la remuntada al límit del temps amb un llançament des de l’extrem, amb poc angle i pel pal curt.
El porter de l’Sporting Clube de Portugal Ricardo Candeias –autèntic heroi del seu equip a la segona part–, no va poder aturar aquest llançament que situava el 25-23 final que donava la classificació als de Carlos Viver –tot i que a l’anada el Fraikin va perdre també de dos gols, va marcar més gols que no pas l’Sporting al Palau.

El resultat de l’eliminatòria va fluctuar com una muntanya russa. Al començament es va posar complicat amb els primers avantatges dels portuguesos (3-6), després el Granollers va redreçar el rumb i, amb un màxim avantatge de quatre gols, semblava que trencarien la resistència portuguesa. Però no va ser així; els de Federico Santos es van refer i van posar-se de nou tres gols amunt a cinc minuts del final (18-21).
De nou, però, la capacitat de lluita dels homes de Viver es va fer palesa amb una nova remuntada, esperonats pel públic i al límit del temps Solé va fer el gol que desfermava l’eufòria.
L’Sporting va començar imposant la seva defensa 5-1, amb ajudes constants; l’atac del Fraikin no trobava forat i Portela va començar castigant la primera pèrdua de pilota amb un contraatac.
La dinàmica es va mantenir durant una bona estona i l’Sporting va agafar una renda preocupant de tres gols (1-4) que va mantenir fins el 3-6. De mica en mica però, el Fraikin va trobar primer Grundsten i després encert des de la llarga distància. Passat el quart d’hora de joc els granollerins van fer un parcial de 6 a 0 que va servir per passar del 5-7 a un esperançador 11-7. Un avantatge de quatre gols que es va quedar en tres al descans.
DE LA DECEPCIÓ A L’EUFÒRIA EN CINC MINUTS
A l’inici de la represa van tornar els quatre gols de renda (14-10) però a partir d’aquí el porter Candeias va esdevenir protagonista aturant-ho pràcticament tot. L’Sporting va capgirar el marcador i es va posar tres gols amunt a cinc minuts del final (18-21). Però el Fraikin va lluitar-ho fins el final, va empatar ràpidament a 21. En un silenci sepulcral Solé va convertir un penal en el 23-22 i, tot i que Portela va empatar a 23 a un minut i mig del final, un gol de Valadâo molt ràpid –el seu únic gol al partit–, una bona defensa i un últim gol de Solé amb els nervis a flor de pell van donar la classificació.

Ferran Solé va ser l'artífex de la remuntada gràcies al seu gol a quatre segons del final (Fotografia: Xavier Solanas)

Els protagonistes

El post-partit:

L'equip estava fos però ha continuat lluitant fins al final. (Carlos Viver)
 Segurament la processó li anava per dins, però a la sala de premsa Carlos Viver va mantenir la sobrietat en tot moment. El tècnic del Fraikin va explicar que sabien que el partit seria complicat “perquè l’Sporting és un equip amb molta experiència i el resultat del partit d’anada deixava l’eliminatòria oberta”, va dir. Viver va tornar a destacar “la lluita i l’entrega d’uns jugadors que no s’han rendit mai”. L’entrenador portuguès Federico Santos va dir que havien notat en excés els quatre minuts de més que havien jugat en inferioritat i va admetre que el seu equip, als últims minuts, s’havia descentrat.
Viver va reconèixer que el seu equip, en algun moment de la segona part, “estava fos” i va tornar a recalcar que “tot i això, han lluitat fins el final”. També va admetre que l’equip “està demanant a crits que arribi el Nadal”, va afirmar.
Jose Guilherme de Toledo, màxim golejador amb sis gols, va reconèixer no estar al cent per cent de confiança. “M’ha costat tornar després de la lesió i aquest partit, per a mi, ha estat molt important”, va dir.

Publicat l'1 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dilluns, 1 de desembre del 2014

Al mal temps, bona cara

CE LLERONA 3 - CE LLIÇÀ D'AMUNT 1 (Diumenge, 10h, Instal·lacions Parroquials de Llerona)

Pluja, vent i afany d'encarrilar un partit que ens podia donar la tercera victòria seguida i pujar posicions. Fa unes setmanes estàvem al pou de la classificació i, avui, estem setens.
Sense fer un gran partit, s'ha sabut controlar el tempo del partit i, malgrat tenir estones de somnolència i de poca empenta, els nois del Llerona han sabut superar a un dèbil adversari.
En David encara l'àrea rival en una jugada d'atac
Ha estat una victòria a mig gas, que no ha de ser el tarannà de l'equip, i menys quan altres setmanes ens ho han demostrat. Victòria sí, però cal ser exigents i aprendre a fer-ho bé, i hi ha fusta per fer bons mobles. Els d'Ikea no ens identifiquen.
Cal seguir pel bon camí, jugar i disfrutar, aprendre i treballar, perseguir al contrari, posar la cama i no mirar tant, desmarcar-se, anticipar-se, xutar i lluitar fins el final, no menystenir el contrari i no refiar-se; tot és futbol i altres equips ens esperaran amb la lliçó apresa així que, quan abans ho tinguem après, abans serem forts i capaços d'enfrontar-nos a qui sigui.
Força i coratge, que la International Golden Cup ens espera i allí hem de ser temuts.
Llerona, més blaus que mai. Som-hi!!!

Crònica: Josep Bru
Fotografia: Esther Mas

Els protagonistes