Un Fraikin consistent remunta i es classifica per la fase final

L'equip d'Antonio Rama supera el gol advers de l'anada amb una victòria per set gols (28-21)

EL 9 NOU

El Fraikin BM Granollers va fer els deures que tocaven i va remuntar-li el gol advers de l'anada a l'Ángel Ximénez Avia Puente Genil per ser present a la final a 8 de la Copa del Rei. L'equip d'Antonio Rama, amb una defensa molt consistent i una gran actuació de Pol Sastre a la porteria, va endur-se la victòria per set gols de diferència (28-21) en un partit en què, a partir del minut 20, els granollerins van tenir controlat –diferència superior a dos gols que els classificava.
Les aturades de Sastre –quatre als primers cinc llançaments– van servir perquè les errades inicials en atac no tinguessin conseqüències negatives per al Fraikin i perquè els de Rama aconseguissin avançar-se al marcador. L'equilibri al marcador va durar ben poc –fins l'empat a 2– i en l'eliminatòria, tot i durar uns minuts més, també es va acabar abans del descans. L'avantatge va passar a ser d'entre un i dos gols i així es va mantenir fins passat el minut vint.

Tot i l'oposició d'un defensor del Puente Genil, Ian Tarrafeta busca el llançament a porteria (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

El Puente Genil aprofitava les errades granollerines per mantenir-se viu al partit però un parcial de 5-0 va servir per trencar el partit (13-7). Tarrafeta, amb un llançament de falta espectacular, va fer el 14-10 amb què es va arribar al descans.
Un parcial de 3-1 a l'inici de la represa va permetre al Fraikin recuperar els sis gols de marge, diferència que va anar mantenint davant un Puente Genil que va demostrar poca convicció i fe en la remuntada.

Els protagonistes

Publicat el 3 de febrer de 2020 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El Liberbank Cuenca deixa el Fraikin fora de la final

Als quarts de final els d'Antonio Rama derroten l'Ademar per primer cop aquesta temporada

EL 9 NOU

El gran partit realitzat pel Fraikin BM Granollers als quarts de final, davant l'Abanca Ademar León, feia pensar que l'equip tenia opcions d'arribar a la final i assegurar-se així la seva participació a Europa la temporada vinent. Però les bones sensacions es van esfumar massa aviat al partit de semifinals contra el Liberbank Cuenca i, tot i provar-ho fins al final, remuntar-li els set gols de desavantatge amb què van arribar al descans va ser impossible.

El camí per ser a Europa, doncs, queda restringit a la classificació a la lliga. Una lliga que tornarà a escena el 20 d'abril, precisament al pavelló municipal El Sargal de Conca, on els d'Antonio Rama hauran de sobreposar-se a la derrota de dissabte i buscar una victòria contra el seu botxí a la Copa i actual sisè classificat de la lliga, just per darrere del Fraikin.

A diferència del partit de quarts de final, la semifinal contra el Cuenca es va torçar molt aviat. L'intercanvi de gols inicial, favorable al Fraikin, es va trencar a partir del minut 7, amb un parcial de 6-1 del Cuenca –es va passar del 2-3 a favor del Fraikin al 8-4 a favor del conjunt de Lidio Jiménez–. Rama va aturar el partit al minut 13. Poc després, el Fraikin va veure com un parcial de 5-0 feia escapar les opcions de victòria (14-6, min. 23).

Mamadou Gassama intenta superar el porter del Liberbank Cuenca, Leo Maciel, amb un llançament amb rosca. L'extrem granollerí va ser el màxim golejador del partit (Fotografia: RFEBM / J.L. RECIO)

A la segona part el Fraikin ho va intentar tot, i va semblar que podia fer l'impossible, però amb 24-21 al marcador i cinc minuts al davant, va perdre tres atacs seguits per posar-se a només dos gols –dues faltes en atac i un llançament d'Oswaldo aturat per Leo Maciel– i el Cuenca ja no va tornar a fallar.

PARTIDÀS CONTRA L'ADEMAR LEÓN

Al partit de quarts de final es va poder veure un Fraikin amb ganes de vèncer un equip amb qui havien perdut els dos partits de lliga, i això va quedar ben palès des de l'inici. El bon treball defensiu va tornar a ser clau. A aquest bon treball defensiu s'hi va sumar un gran encert en atac i la bona aportació sota els pals; malgrat que les dades de Bombom Almeida no van ser gaire destacades, seva va ser l'aturada que va permetre al Fraikin posar-se al davant al marcador definitivament –4-5, aconseguit per Antonio García–. I les de Marc Guàrdia, a la segona part –va fregar el 50% d'encert– van fer que als de Rafa Guijosa se'ls fes la porteria molt petita.

El Fraikin, que havia començat marcant, es va tornar a posar per davant gràcies a un parcial de 0-4 –del 4-3 al 4-7– amb aportació d'Almeida, recuperacions defensives i gols d'Antonio García, Oswaldo Maestro –va fer cinc de cinc– i Mamadou Gassama. Tot i demanar temps mort, Guijosa no va poder canviar el rumb del seu equip, que va arribar a perdre de cinc gols (6-11 i 7-12) a la primera meitat i que es va apropar als tres del descans gràcies a les aturades de Dino Slavic.

A la segona part Rama va repartir minuts però l'equip va continuar responent. Álex Márquez va brillar en atac, mantenint l'encert del brasiler a la primera part, i Vukasin Rakocija, tot i no destacar en la faceta golejadora, va aportar minuts perquè pogués descansar Pol Valera. Guijosa va aturar el partit al llindar del 40 (15-21) i es va veure obligat a tornar-lo a aturar passat el 46 (18-26). El Fraikin va resoldre bé qualsevol de les alternatives defensives que va proposar l'entrenador de l'Ademar i es va tancar defensivament, de tal manera que els lleonesos tan sols van aconseguir marcar-ne 10. El recital va ser majúscul i l'objectiu es veia més proper. Dissabte, però, l'equip no va poder donar-li continuïtat.

Els protagonistes de la semifinal
Els protagonistes dels quarts de final

L'equip cadet es proclama campió de la Minicopa

El club granollerí no va tornar del tot amb les mans buides de terres alacantines perquè l'equip cadet va aconseguir classificar-se per jugar la final de la Minicopa i, a més, va aconseguir proclamar-se'n campió, en derrotar el cadet de l'Ademar León per 19 a 25. D'aquesta manera l'equip que entrena Pablo Larrumbide, amb Sergi Ginesta i Mamadou Gassama d'assistents, recupera el tron que havia perdut la temporada passada, quan va arribar a la final però la va perdre –havia guanyat també l'edició de 2016/2017.

El jugador Marc Bermúdez va marcar el gol que tancava el marcador (Fotografia: RFEBM / J.L. RECIO)

A la final l'equip granollerí es va posar al davant de seguida però l'Ademar no va permetre que s'escapés al marcador, i va arribar al descans amb un gol de marge (11-12). La segona part també va ser molt igualada però als últims minuts els granollerins van fer un parcial definitiu. Els de Larrumbide van arribar a la final immaculats, guanyant de forma clara el Puente Genil (44-18), el Cuenca (10-30) i el Logroño (43-19). Gerard Domingo va ser escollit millor jugador de la final.

Publicat el 8 d'abril de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El KH-7 s’endú la Minicopa

L'equip de Sergi Escurriola venç l'Ademar en la final i tanca una temporada rodona

EL 9 NOU

L'equip cadet del KH-7 BM Granollers va arrodonir aquest diumenge el que ha estat una temporada per emmarcar; l'equip que entrena Sergi Escurriola, que la setmana passada s'havia proclamat campió d'Espanya, i que setmanes enrere s'havia proclamat Campió de Catalunya, es va proclamar campió de la Minicopa Asobal, competició que es va disputar paral·lelament a la Copa del Rei. Els d'Escurriola van fer una competició immaculada, i van guanyar els tres partits de la fase prèvia i imposant-se amb molta facilitat a l'Ademar León (22 a 39) en la final.

El KH-7 va començar la competició el divendres amb una contundent victòria contra el BM Huesca per 33 a 7. El segon partit, també divendres, va ser com una final anticipada. Els d'Escurriola es van enfrontar al FC Barcelona i els granollerins van tornar a demostrar tenir la mida presa als blaugrana, aquesta temporada, tot i que va ser el partit més igualat de tota la competició i es va decidir amb un gol dels granollerins a 15 segons del final. Després d'això, el KH-7 es va tornar a imposar còmodament al cadet del Cangas per un clar 11-41 i, en la final, també van ser molt superiors a l'equip amfitrió en un partit que es va encarrilar als primers minuts.

Aquesta és la quarta vegada que un equip cadet del club s'endú la Minicopa Asobal i coincideix amb la temporada en què ho ha aconseguit, per primera vegada, l'equip femení, en una temporada immillorable per l'handbol base granollerí.

El president de la Federació Espanyola Francisco Blázquez va fer l'entrega del trofeu a l'equip granollerí (Fotografia: BM GRANOLLERS)

Publicat el 12 de juny de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Dictadura blaugrana

El Fraikin no té cap opció davant el Barça i cau en les semifinals per un clar 23 a 37

Eduard Batlles

La papereta era difícil, però el Fraikin BM Granollers tenia il·lusió per discutir o, almenys, fer patir el Barça. Els de Xavi Pascual venien de perdre els dos partits de Colònia, a la final four de la Champions, i tot i que anímicament encara els pesava, esportivament continuen mantenint la seva hegemonia absoluta en totes les competicions d'àmbit estatal. El Granollers no tenia marge d'error i les quatre pilotes perdudes en els 10 primers minuts de partit van ser el pròleg d'una victòria còmode del Barça per 23 a 37. El Granollers, físicament, també venia tocat després del partit de quarts de final amb victòria per 31 a 29 contra el Bidasoa Irun; va ser un partit complet del Fraikin, però que va passar factura.  

El Fraikin no va començar malament el partit; Figueras va prendre el protagonisme en les primeres accions i l'internacional no va fallar. En defensa, Álamo va començar prou entonat i va salvar alguns llançaments de la primera línia blaugrana. Però el Barça ràpidament va anar collant defensivament els granollerins i els d'Antonio Rama van errar. Algunes pèrdues de pilota de Michal Kasal i Jorge Silva van donar contraatacs fàcils, sobretot a Valero Rivera, que es va inflar ràpid al contracop. Pascual no volia cap mena de sorpresa i no se la va jugar en cap posició, a la porteria (on potser hi ha més diferències entre els dos jugadors), Pérez de Vargas ho va jugar tot. La lesió de Timothey N'Guessan no va restar potencial al Barça i qui va entrar va ser Jallouz. Una rotació de banqueta àmplia, mentre que Rama havia de donar descans a homes com Arnau, Cañellas o Silva. Al descans la diferència ja era massa àmplia (10-17).  

A la represa, el Barça no va afluixar, decidit a fer encara més gran la ferida. Tot i que el Granollers no va abaixar els braços, va continuar veient com el Barça el superava. Bons minuts d'Adrià Cumplido, amb tres gols des de l'extrem, i de Miquel Flores al central. Els dos centrals defensius titulars de tota la temporada, Álvaro Ferrer i Marc Garcia, van patir, sobretot amb el pivot Kamil Syprzak, que va ser un corcó durant tot el partit –amb alguna acció fora del reglament–. Ja amb la diferència per sobre dels 10 gols, el partit va perdre tot l'interès, amb un Fraikin sense opcions i físicament i anímica tocat.

El central del Fraikin BM Granollers Marc Cañellas intenta passar entre dos jugadors del FC Barcelona en una acció d'atac de la semifinal de dissabte, a Lleó (Fotografia: JAVIER QUINTANA)

COMIATS DE VICENTE ÁLAMO I ÁLVARO FERRER

El Palacio de los Deportes de León va reconèixer i agrair els anys d'handbol de dos jugadors vitals d'aquest Granollers que ahir vivien el seu últim partit: Álvaro Ferrer i Vicente Álamo –tots dos exjugadors de l'Ademar León–. El central es retira després de 16 temporades a l'elit, 13 al BM Granollers. Ferrer no va poder contenir les llàgrimes al final del partit en una de les imatges més boniques de la competició, abraçant-se a la seva dona. Álamo, després de 23 anys a l'elit, també va penjar el dorsal 1. "M'hauria agradat que aquest no hagués estat l'últim dia, que hagués estat demà [per aquest diumenge] però el partit ha estat molt complicat, moltes pèrdues de pilota; acabo en unes semifinals de la Copa del Rei davant un superequip i ara sí que poso el punt final a la meva carrera", explicava visiblement emocionat Álamo en declaracions a Ràdio Granollers. "Estic molt orgullós de la meva carrera", afegia. "Són dos referents, sap greu per ells haver acabat així, ha estat una experiència brutal estar al seu costat i s'ha pogut retirar en el club de la seva vida com tots voldríem fer sempre", comentava Miquel Flores.

Rama: "No estàvem al nivell per competir-los de tu a tu"

El tècnic del Granollers en aquesta Copa del Rei, Antonio Rama, era molt clar després del partit. "No estàvem al nivell per poder competir de tu a tu amb el Barça, hi ha una superioritat física que no es pot contrarestar", analitzava. Rama va explicar que per guanyar el Barça "has d'arriscar i que et surti bé, si no, has d'arriscar encara més; sabíem què ens farien i sabíem com juguen, però tot i així són superiors i nosaltres no estàvem al nivell, sobretot físic".  

Pel que fa la competició, Rama considera que "sempre és millor perdre contra el Barça a les semifinals que contra el Bidasoa als quarts". "Pel Vicente i l'Álvaro potser no ha estat el millor comiat, però ha estat digne; els he d'agrair la manera com han treballat. Penso que hem après molt, els jugadors joves i nosaltres; la pèrdua de l'Álvaro es notarà molt en l'aspecte defensiu, serà una baixa important", avança el tècnic de la propera temporada.

Publicat el 12 de juny de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

L’hora d’Antonio Rama

El nou tècnic del Fraikin dirigirà per primer cop l'equip a la Copa del Rei

Ramon Solé

"Entre espantat i il·lusionat". Així descriu el seu propi estat d'ànim Antonio Rama, fins ara segon entrenador del Fraikin BM Granollers i, a partir d'aquesta setmana, màxim responsable de la banqueta. No ho serà oficialment [substitueix Carlos Viver, que té compromisos amb la selecció] però sí, i a tots els efectes, a la pràctica: des d'aquest dilluns, Rama dirigirà els entrenaments previs a la Copa del Rei, que començarà aquest divendres a Lleó i que suposarà el debut del tècnic granollerí com a primer entrenador en una banqueta d'elit.

Antonio Rama, a l'esquerra, agafa aquesta setmana definitivament el relleu a Carlos Viver (dreta) (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

"Agafo l'equip a final de temporada, en un projecte en què he participat però que no he liderat. Per tant, aquests dies és qüestió de seguir la línia sense destorbar gaire el que s'havia fet. La gent té ganes d'acabar la temporada, i els que saben que marxaran volen acomiadar-se bé. Aquestes dues últimes setmanes es fan llargues", explica el tècnic. La setmana passada va començar la transició de tècnics en els entrenaments: Carlos Viver hi era, però Rama dirigia les sessions. "A aquestes alçades no és qüestió d'introduir novetats en la manera d'entrenar. Ni tens temps ni crec que sigui normal: no és el moment d'aplicar coses noves", diu l'entrenador. Els primers dies després d'acabar la lliga es van fer entrenaments de caire més lúdic i es va aprofitar per carregar una mica el pla físic perquè els jugadors no perdessin la forma i arribessin bé a la Copa del Rei. La setmana passada només hi va haver dos dies d'entrenaments.

"EL BIDASOA ENS HA COMPLICAT LES COSES"

El Fraikin BM Granollers debutarà a la fase final de la Copa del Rei aquest divendres a 2/4 d'1 del migdia davant el Bidasoa Irún. Antonio Rama alerta dels perills del conjunt basc. "Aquest any el Bidasoa ens ha complicat molt les coses. Allà vam perdre i aquí vam guanyar però ens va costar molt. És un equip amb el joc molt pautat i la defensa molt dura. Pel joc que fan podrien haver quedat molt més ben classificats a la lliga", explica el tècnic.

Si el Granollers supera el Bidasoa, s'enfrontarà en semifinals, dissabte a les 6 de la tarda, contra el guanyador del partit entre el FC Barcelona Lassa-Bada Huesca. Davant el més que probable supòsit que el rival sigui el Barça, Antonio Rama considera que cal preparar aquest partit com qualsevol altre. "Has d'explicar a la gent que qualsevol partit s'ha d'intentar guanyar i que no té sentit llençar-lo; altres equips ja compten que no guanyaran el Barça i no posen els millors jugadors. La vegada que hem estat més a prop de guanyar-los va ser en una final a Gijón, en què ells venien de jugar la Final Four de la Champions, igual que ara. Ells tenen molta qualitat, però va anar d'un pèl", apunta Rama.

Publicat el 5 de juny de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Digna eliminació del Fraikin

Els de Carlos Viver tornen a plantar cara al totpoderós Barça fins a deu minuts del final

Xavi Mas

Sense Pol Sastre, Henrique Teixeira, Mamadou Gassama, Salva Puig i Guilherme Valadao –tots ells lesionats– ni Bombóm Almeida i Zeba Pacheco –es van desplaçar al Palau Blaugrana però no van jugar per precaució– però, malgrat tot, el Fraikin BM Granollers va tornar a plantar-li cara al FC Barcelona fins que, a 10 minuts del final, els de Xavi Pascual es van escapar definitivament per acabar guanyant de vuit gols (32-24).

L'eliminació dels de Carlos Viver per 15 gols de diferència global –set a l'anada i vuit a la tornada, podria fer pensar que els granollerins no van tenir mai opcions. La realitat, però, és que el Fraikin va competir-li al Barça de forma molt digna, en partits que no es van resoldre definitivament fins als últims minuts de cadascun i, cada vegada, amb menys efectius per culpa de les lesions.

Dues aturades de Gonzalo Pérez de Vargas –no va estar a l'alçada de Saric en l'anada, però també va estar molt fi– van permetre al Barça començar amb un marge de tres gols (5-2) que, minuts més tard, van ampliar fins a cinc (8-3) –Viver va aturar el joc amb 7-3–. El Barça tenia el partit on volia i va saber mantenir el joc controlat fins que els granollerins els van deixar vuit minuts sense marcar després del 13-8.

Víctor Tomás en una acció de llançament davant el porter granollerí Marc Guàrdia (Fotografia: VÍCTOR SALGADO)

EL FRAIKIN REMUNTA, ELS ÀRBITRES, RETRATATS

Tres aturades de Marc Guàrdia –va jugar tot el partit– i alguns errors blaugranes per voler córrer o adornar-s'hi massa van permetre al Fraikin escurçar la diferència fins a la mínima expressió (13-12) però Pascual va demanar temps mort i Filip Jicha va desencallar l'atac del Barça amb una de les seves canonades a l'escaire (14-12). El jugador txec va ser protagonista de les últimes accions abans del descans; primer els àrbitres es van estalviar la seva exclusió després d'agafar pel coll  Álex Márquez en l'acció del 14-13. En la jugada següent va marcar el 15-13 després d'una bona finta amb bot però trepitjant l'àrea en el llançament i en la darrera va tornar a cometre una falta molt dura sobre Márquez –al límit del temps– que li va suposar una targeta groga. Els àrbitres, que ja n'havien ensenyat tres a jugadors blaugranes l'haurien d'haver exclòs –el reglament obliga a excloure a la quarta targeta groga– però ni ells ni la taula es van adonar de l'error, malgrat les protestes de tota la banqueta granollerina. Márquez va llançar el cop franc –amb el temps exhaurit– davant d'una tanca completa –sis jugadors– i el Barça va començar la segona meitat sense cap mena de sanció.

A la segona part el Barça va mantenir sempre una distància de seguretat de dos i tres gols. El Fraikin, en inferioritat per l'exclusió de Marc Garcia, va arribar a posar-se a un gol (21-20, min. 45 i 22-21, min. 46). Dos xuts al travesser seguits d'Arnau i Blanxart van esvair el possible 23-22 i, just després, el Barça va obrir el forat definitiu al marcador. La primera línia blaugrana va connectar amb l'altíssim pivot Kamil Syprzak o definia des de lluny –Lazarov i Jallouz– i Ariño va sentenciar amb un parell de contraatacs de gran qualitat.

Els protagonistes

El post-partit

Hem lluitat i continuarem fent-ho, amb la gent que tinguem. (Carlos Viver)

Carlos Viver (Fotografia: TONI TORRILLAS)

Carlos Viver va deixar clar que el resultat era enganyós: "És difícil explicar, a algú que només vegi el resultat, que no ha estat un bany, però els que hi érem sabem que hem lluitat fins al final i que el paper de l'equip ha estat molt digne", va afirmar. I també va deixar clar que, davant l'allau de lesions que afecten l'equip, no es planteja reservar jugadors a la lliga: "Estem en una situació en què hem de lluitar en les dues competicions", va començar dient. "A la lliga estem en situació de defensar una posició que ens torna a situar a Europa, i a l'EHF estem en situació de lluitar per la classificació", va afegir. "Hem lluitat i continuarem fent-ho, amb la gent que tinguem". El tècnic granollerí va treure ferro a l'error arbitral i va admetre que no havia tingut res a veure en el resultat final, però sí que va reconèixer que l'havia molestat: "Ha estat un error molt greu, que de seguida hem advertit a la taula, però no l'han volgut rectificar i ens l'hem hagut d'empassar", va concloure.

"Hem estat a un gran nivell. Sempre hem estat a dos o tres gols, fins i tot menys, però al final, contra el Barça, sempre poden acabar fallant les forces perquè t'obliguen a estar al màxim", va dir el capità David Resina, que va acabar tocat i podria afegir-se a la llista de baixes pel partit de dimecres.

David Resina (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

El Fraikin rebrà dimecres el Cangas amb la infermeria plena

Dimecres el Frigoríficos Morrazo –el primer equip que va derrotar el Fraikin aquesta temporada, derrota que va acabar suposant quedar fora de la final a 4 de la Copa Asobal– visitarà el Palau d'Esports en una setmana clau pels interessos granollerins; l'equip ha de defensar la tercera posició a la lliga i ha de lluitar, a Bucarest, per seguir amb opcions de classificació a l'EHF. Una setmana clau que arriba en el pitjor moment per als de Viver, que tenen la infermeria plena, a la qual es podria afegir David Resina, que va acabar el partit de dissabte amb molèsties. El de dimecres, doncs, serà una nova prova de foc per a l'equip granollerí.

Publicat el 14 de març de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Saric allunya el Fraikin de la final a quatre

Els de Carlos Viver fan un bon partit però s'estavellen en el mur del porter blaugrana

Xavi Mas

El sorteig va voler que Fraikin BM Granollers i FC Barcelona Lassa –finalistes en les dues últimes edicions– s’enfrontessin als quarts de final de la Copa del Rei d’enguany i, a més, amb el partit d’anada al Palau d’Esports. Malgrat la complicació de partida, els granollerins van fer un partit força digne i van intentar resistir, de totes totes, el gran potencial blaugrana. En estàtic l’equip va resistir prou bé però la gran actuació del porter Danjel Saric i el joc ràpid posterior va permetre el Barça endur-se una victòria per set gols de diferència (27-34) que fa de la remuntada una qüestió èpica.
El porter bosni del Barça va començar a marcar galons tot just començar i els de Xavi Pascual es van posar per davant (1-3) en pocs minuts. Bombóm Almeida no volia ser menys i, gràcies a les seves intervencions i algun contraatac, els de Carlos Viver van capgirar el marcador (5-4). Com el dia del Magdeburg, els granollerins van reaccionar a un inici advers i van mantenir l’equilibri, i el tu a tu als de Pascual, fins que Saric es va fer encara més gran sota els pals –els joves Arnau Garcia i Marc Cañellas van ser els qui més en van patir les conseqüències–. Set aturades seves –en va fer 15 (53%) a la primera part– en menys de nou minuts van ser claus perquè el Barça passés de l’empat a 7 a un 10-17 gairebé definitiu.

L'extrem vallesà Ferran Solé en una de les accions espectaculars que va realitzar (Fotografia: RAMON FERRANDIS)

Els de Viver no es van voler donar per vençuts tan aviat i van aconseguir un parcial de 3-0 abans del descans, per reduir la diferència fins als quatre gols (13-17) –Saric va evitar amb una doble intervenció que la diferència fos menor–, però Saric va començar la segona part com havia començat i acabat la primera i el Barça es va tornar a escapar de set gols en un obrir i tancar d’ulls (13-20).
Lluny de defallir els de Viver van seguir intentant-ho de la millor manera que ho sap fer: bona defensa i bona porteria –Almeida va acabar amb 18 aturades i un 35% d’encert–. Però cada vegada que l’equip s’apropava als blaugranes, tornava a aparèixer Saric per aturar algun contraatac, algun llançament exterior o, fins i tot, un penal –va acabar amb 25 aturades i un 48% d’encert.
Els de Pascual van consolidar l’avantatge entre els cinc i els sis gols durant bona part de la segona meitat, demostrant en tot moment la gran qualitat de tot el conjunt i, malgrat que el Fraikin es va apropar a quatre gols (26-30), a poc més de tres minuts del final, Lazarov, Sorhaindo i Jallouz van tornar a eixamplar la diferència per, gairebé, sentenciar l’eliminatòria.

Els protagonistes

El post-partit

El resultat és correcte i el treball dels meus homes és molt digne. (Carlos Viver)

És un gran resultat. (Xavi Pascual)

Eduard Batlles

Carlos Viver

El resultat final, òbviament no va deixar satisfet l’entrenador del Fraikin, Carlos Viver, però sí que ho va fer el joc: “L’equip no ha defallit fins als últims tres o quatre minuts, en què s’han tornat a escapar de set gols. L’equip ha patit però ha respost sempre amb parcials per no deixar morir el partit”, va explicar. “Donada la situació de l’equip, crec que el resultat és correcte i el treball dels meus homes molt digne”, va afegir. Abans del partit Viver ja s’havia pronunciat sobre la dificultat d’una eliminatòria a doble partit contra el Barça i després del partit s’hi va tornar a referir: “Abans de començar l’eliminatòria ja estava molt complicada, a dos partits i amb la tornada a la seva pista”, va començar dient. “No podem dir que el resultat és definitiu perquè, si fos així, no tindria sentit anar a jugar dissabte al Blaugrana. Ells saben que lluitarem fins al final. Només espero que l’equip faci un paper digne com ha fet avui”, va seguir.

Xavi Pascual

Xavi Pascual, per la seva banda, es va mostrar molt satisfet per un resultat que no s’esperava. “Per nosaltres és un gran resultat. Jugar contra el Granollers no és gens fàcil, com tampoc ho serà dissabte, malgrat aquest còmode avantatge”, va dir.
El gran protagonista del partit, el porter Danjel Saric, es va mostrar satisfet per la seva actuació, malgrat que va reconèixer que era la seva feina. “Dissabte vaig descansar i no he fet res més del que em pertocava fer”. Saric, a més, va admetre que la victòria del Fraikin contra el Magdeburg els havia augmentat encara més “el respecte que ens generen”. Arnau Garcia, que el va patir en gran manera, va admetre que l’equip havia fallat molts llançaments. “Saric ha estat espectacular però nosaltres hem donat la cara”, va assegurar el jugador del Fraikin BM Granollers.

Publicat l'11 de març de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El Recam Làser cau als penals

Els vallesans fan un gran partit però el Noia té més encert en la pena màxima

Eduard Batlles (enviat especial)

El Recam Làser Caldes va caure als quarts de final de la Copa del Rei, després d'un partit més que igualat contra el Noia Freixenet. Després d'acabar els 50 minuts amb 5-5 i d'una pròrroga sense gols, el partit es va haver de resoldre a la tanda de penals.

El Noia va dominar uns primers instants de partit completament bojos, amb ocasions a les dues porteries. Els del Penedès van colpejar primer amb un xut llunyà de Del Amor que Campor no va veure. Segons després, era Humberto Mendes qui empatava des del punt de penal. Pocs moments de relaxament en uns primers minuts elèctrics. Mendes, molt motivat, va estar a punt de fer l'1-2 al minut 4 en una acció individual. El Noia, en un contraatac, va fer el 2-1 amb una rematada d'Esteller al segon pal. El Recam Làser no canviava la seva idea de joc i madurava les jugades fins que Xavi Rovira es va treure un gran xut des del mig del camp que va agafar el porter Luis Gil desprevingut. El Caldes va perdre una oportunitat claríssima per avançar-se en un contraatac, i el Noia també en va tenir una altra al minut 25, que Campor va aturar.

El Caldes va lluitar fins al final en un duel en què els porters Campor i Gil van ser protagonistes (Fotografia: J.A. SENDIN)

Als 30 segons de la represa Del Amor va tornar a xutar des de fora de l'àrea per avançar el Noia. Els vallesans van aturar l'embranzida inicial i Molera va fer el 3-3. Humberto Mendes va tornar a forçar un penal però Gil li va aturar. El partit es va escalfar i Esteller va veure la blava per protestar. Tot i això el Noia va mantenir el resultat amb tres homes a pista i va forçar la desena falta del Caldes. Albesa la va convertir en el 4-3. El Caldes no es va rendir i un contracop portat per Mendes el va culminar Molera en el 4-4. Xavi Rovira va fallar una falta directa i en la següent jugada, Albesa, també de falta, va fer el 5-4 a set minuts del final. Jordi Urbano, que no havia aparegut gaire, va etzibar un potent xut llunyà per fer l'empat a 5. En el tram final, Campor va aturar un penal vital per forçar la pròrroga. 

Després d'una pròrroga amb dos equips més preocupats de no encaixar gols va arribar la tanda de penals, que es va resoldre a la mort sobtada després d'empatar els cinc llançaments. Marc Palau va fer el gol que eliminava el Caldes de la Copa.

Els protagonistes

Publicat el 26 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

La Copa s'escapa pels pèls

El Fraikin manté el Barça a ratlla durant tot el partit però als últims minuts se li esmuny la victòria de les mans

Més a prop que mai però, al final, es va tornar a escapar. El Fraikin BM Granollers va acaronar la victòria i va estar a punt de trencar l’hegemonia de l’invencible FC Barcelona –ha guanyat set títols de set possibles– però la rèplica granollerina a l’última embranzida dels blaugranes a deu minuts del final es va quedar a un gol.
El Fraikin va començar la final amb força, malgrat l’esforç físic del partit de semifinals de dissabte en què va haver de remuntar un marcador advers durant tot el partit. Després del gol inicial de Sigurdsson els de Viver es van posar per davant amb un parcial de 0-3 –De Toledo, Del Arco i Grundsten– però el Barça es va recuperar de la mà d’un inspiradíssim Gonzalo Pérez de Vargas –13 aturades per un 48% d’encert a la primera part– amb dues aturades que van precedir l’empat a 3. Va ser un partit d’intervencions espectaculars de tots dos porters, malgrat que les aturades de Gonzalo van permetre el Barça escapar-se de quatre gols (10-6). Els granollerins no es van rendir i van aconseguir empatar a 11 i marxar al descans només un gol per sota (15-14).

La gran temporada de Juan del Arco l'ha portat a ser convocat amb la Selecció estatal (Fotografia: ALBERTO AZCÁRATE)

Els de Viver van començar encara més forts a la segona part, amb un parcial de 0-4 –0-5 acumulat amb l’últim gol de la primera– gràcies a les bones intervencions de Pejanovic, que no va voler ser menys que el porter blaugrana. El Fraikin es va escapar de tres gols (15-18) però el Barça es va recuperar de seguida.
Una exclusió de Ferran Solé va permetre als blaugranes capgirar de nou el marcador (19-18) –Noddesbo va fer molta feina a la posició de pivot–. El Fraikin va mantenir el frec a frec fins que, una nova exclusió d’Adrià Figueres just en la jugada de l’empat a 23, va permetre el Barça fer una nova estirada al marcador (27-23). Dos gols d’Álvaro Ruiz i un fly de Solé a mig minut del final va fer pensar en l’empat, però el Barça va refredar l’última jugada, sense penalització de passivitat per part dels àrbitres i el partit es va acabar escapant de les mans.

Els protagonistes de la final:

FC Barcelona: Pérez de Vargas, Víctor Tomàs (7), Sorhaindo (1), Gurbindo (1), Sigurdsson (1), Morros (1) i Karabatic (4) -set inicial-; Noddesbo (6), Entrerríos (6), Ariño i Lazarov.

Fraikin BM Granollers: Pejanovic, Solé (5, 1p), Resina, Ruiz (4, 2p), Grundsten (2), De Toledo (3) i Del Arco (4) -set inicial-; Blanchart, Marc Garcia, Adrià Pérez (4), Figueras (4) i Salva Puig.

Àrbitres: Ignacio Garcia i Andreu Marin. Exclusions: Karabatic, Noddesbo i Víctor Tomàs (VD, min 58) del FC Barcelona i Salva Puig, Marc Garcia, Solé i Figueras del Fraikin BM Granollers.

Parcials: 2-3, 5-5, 9-6, 10-8, 13-12 i 15-14 -descans-; 15-16, 18-18, 19-20, 22-22, 25-23 i 27-26 -final.

Els protagonistes de la semifinal:

Juanfersa Gijón: Pejcinovic, Adrián Fernández (4), Huerta (3), Pellitero (2, 1p), Paraja (5, 2p), Paredes (4) i Potic (4) -set inicial-; Rial (4), Río, Nacho Fernández (ps), Serdio, Montoya, Ortega i Blanco.

Fraikin BM Granollers: Pejanovic, Marc Garcia, Solé (3, 2p), Resina (3), Grundsten (3), De Toledo (7) i Del Arco (7) -set inicial-; Blanchart, Cañellas, Adrià Pérez, Guàrdia (ps), Figueras (1), Ruiz (4) i Salva Puig.

Àrbitres: Rafael Alberto García i Gregorio Muro. Exclusions: Paraja, Adrián Fernández, Serdio (VD, min 23) i Serdio del Juanfersa Gijón i De Toledo del Fraikin BM Granollers.

Parcials: 3-2, 4-3, 6-5, 9-7, 12-9 i 15-12 -descans-; 15-15, 17-18, 21-20, 23-23, 25-26 i 26-28 -final.

El post-partit

Als jugadors els he dit que poden estar orgullosos. (Carlos Viver)

Carlos Viver en un moment de la final (Fotografia: ALBERTO AZCÁRATE)

Carlos Viver estava content malgrat la derrota. “És difícil d’explicar una sensació de placidesa després d’una derrota”, va començar dient. “Això és molt important per al Granollers; hem tocat el títol amb els dits però al final no ha pogut ser”, va continuar. “L’equip s’ha buidat durant tot el partit, no es pot demanar més”, va afegir, abans de tancar la valoració amb una afirmació rotunda: “Els he dit als jugadors que poden estar molt orgullosos perquè han fet una temporada excel•lent”.
Ferran Solé, màxim golejador de l’equip, va dir que havia estat una llàstima. “Tenir un equip com el Barça contra les cordes i perdre sap greu”. Solé va afegir que la temporada havia estat “espectacular”, va afegir.

DEL ARCO, A LA SELECCIÓ

Al final del partit el seleccionador estatal Manolo Cadenas li va comunicar a Juan del Arco la seva convocatòria per jugar, a partir de dimecres, dos partits classificatoris per l’europeu 2016. Serà la seva primera experiència amb la Selecció estatal absoluta.

Publicat el 8 de juny de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El Fraikin, endavant a la Copa

Amb més feina de la que es podria despendre en veure el marcador final (24-31), però el Fraikin BM Granollers va començar amb bon peu el seu camí a la Copa del Rei d’enguany i ja se’n pot oblidar fins el mes de febrer, en què es jugaran els quarts de final –aquests a doble partit–. A l’equip de Carlos Viver li va costar trobar remei a la bona defensa plantejada pel MMT Seguros Zamora, que sempre buscava la primera línia granollerina molt endavant –una línia de tres als nou metres–, però quan el va trobar començada la segona meitat, va posar la directa i el Zamora ja no va poder reaccionar.
El Fraikin va fallar els quatre primers atacs, amb dues pèrdues de pilota forçades per la bona defensa local i amb dues bones aturades de l’habitual porter suplent del Zamora, Luis Posado –de llarg, el millor del seu equip a la primera part amb deu aturades–. Així, el Zamora va aconseguir un parcial de 5 a 2, amb tres gols de contraatac, aprofitant un total de quatre pèrdues de pilota del Fraikin i de tres aturades de Posado. Viver, que ja tenia la targeta per demanar temps mort amb 4-2 al marcador, es va estalviar finalment de demanar-lo per la reacció de l’equip, amb dos gols d’Álvaro Ruiz –els únics en tot el matx– i tres de consecutius de Ferran Solé –màxim golejador del partit amb onze– que van servir per empatar el partit a sis.
A partir d’aquest moment, el partit es va mantenir equilibrat, amb encerts i errades d’uns i altres –set aturades de Posado i quatre de Pejanovic– i amb alternances al marcador, un gol amunt, un gol avall que es van mantenir fins més enllà del descans (13-13). Després d’un gol d’Iñaki Gómez (14-13) que va agafar Pejanovic a contrapeu, va arribar un parcial de 0-5 amb tres gols seguits de Solé i dos de Grundsten que ni un temps mort demanat pel tècnic local van poder aturar.

"Solé, amb onze gols, i Blanxart i Resina des de l'extrem, van trencar la defensa local"

Solé va estar excel•lent des de la línia dels set metres –va marcar els quatre penals de què va disposar l’equip– i va ser el primer dels jugadors granollerins de primera línia de trobar escletxes en la defensa avançada del Zamora. Amb Álvaro Ruiz molt marcat, també Valadâo va agafar el relleu en atac –dos gols–, però sobretot van ser els extrems David Resina i Moisès Blanxart els qui van trobar el punt feble de la defensa del Zamora –quatre i tres gols, respectivament– quan l’equip, amb paciència, circulava la pilota fins a trobar la millor situació.
El Zamora, superada la barrera dels cinc gols en contra, es va rendir a l’evidència tot i acabar el partit amb molta dignitat.

L'equip fa pinya després d'aconseguir la classificació pels quarts de final (Fotografia: XAVI MAS)

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 7 de novembre de 2014)

Llegir mes

Diari de bord (2a part)

Fotografia: XAVI MAS

Vaig acabar el diari d'ahir desitjant sort a l'equip. I com podeu veure a la fotografia, tan l'equip del MMT Seguros Zamora com l'afició local present al Polideportivo Ángel Nieto van acabar aplaudint esportivament el bon joc i la victòria aconseguida pels de Carlos Viver. Una victòria que no va ser fàcil malgrat els set gols de diferència (24-31) que reflectia el marcador al final del matx.
Però després de la petita celebració, al mig de la pista, per la consecució del pas als quarts de final, calia afanyar-se. Recollida ràpida dels trastets -unitats mòbils radiofòniques i portàtils del sector premsa-, una dutxa ràpida -els jugadors, és clar- i cap a l'autocar on esperava un sopar "personalitzat".
Com ja us he explicat abans, en "Buixa" tenia el pla de viatge calculat al mil·límetre i es van complir els horaris estrictament, com a mínim fins a l'arribada a l'estació de Renfe de Palència. Allà, el que ni en "Buixa" ni l'expedició sencera esperàvem era:

Fotografia: XAVI MAS

Un retard de 45 minuts al tren que venia de Galícia i que ens havia de retornar a terres catalanes -hora prevista: 1:24h; hora estimada: 2:11h, com es podia comprovar a la pantalla de l'estació-.
L'autocar ens havia deixat, fins i tot abans d'hora, a l'estació de Palència -eren quarts d'una de la matinada- i ens havíem d'esperar en una estació desèrtica durant gairebé dues hores!!!
En "Buixa" no es va quedar tranquil fins que va esbrinar el motiu del retard: "M'han explicat que el tren ha atropellat un gos i s'ha hagut d'aturar una bona estona", m'ha dit aquest matí, ja amb el cafetó a la mà, al vagó cafeteria.
No vull ni pensar com haurien estat aquelles gairebé dues hores després d'una derrota, però amb la victòria al sac, l'estómac ple i poca son, l'equip s'ho va agafar amb certa filosofia.

Fotografia: XAVI MAS

Mentre la gran majoria jugava o tuitejava amb tauletes, mòbils o iphones, i altres entaulaven llargues converses -a saber de què deurien estar parlant en Pejanovic i en Pol Estopiñan de la ràdio durant gairebé dues hores- els místers -Viver i Rama- editaven i visualitzaven vídeos de partits del Frigoríficos Morrazo Cangas, rival de dissabte al Palau d'Esports. D'això sí que se'n diu aprofitar el temps!!
A les 2:11h en punt, el Tren-Hotel va arribar a l'estació de Palència, cadascú es va tancar als compartiments corresponents, i a fer nones!

Cap a les nou del matí, ja en terres catalanes, una dutxa i un cafè han servit per espavilar a més d'un (no desvetllaré qui...).

Un cop a Barcelona Sants ha tornat la infal·libilitat d'en "Buixa": bescanvi de bitllets pels de Rodalies direcció Granollers Centre i arribada a casa sense més problemes.

Objectiu complert: 1/4 de final aconseguits i aparcats fins el febrer i a pensar en el Cangas de dissabte, partit clau pensant en la lliga i en una possible Copa Asobal al desembre -avui s'ha sabut que es jugarà a Lleó-, per tancar l'any. "Tan de bo cada any a partir d'ara poguéssim disputar tantes competicions com siguin possibles, Europa inclosa. El cansament mai el posarem com excusa en una derrota", m'ha reconegut el míster.
Doncs sí, tan de bo!!

M'agradaria acabar aquest diari de bord amb dues coses:
- pels que llegiu això: valia la pena veure jugar aquest equip la temporada passada i continua valent la pena veure'l jugar aquesta. Amb molts jugadors de la casa, entrenadors de la casa, imbatuts i amb unes ganes de guanyar i d'agradar inacabables. Si no sou assidus del Palau, afanyeu-vos a fer-vos-en!!
- per l'equip i el cos tècnic: ha estat un plaer compartir aquest viatge amb vosaltres. Moltes gràcies a tots per aquesta gran experiència! (a tu també Pol, gran company de viatge!!)

Llegir mes

Diari de bord (1a part)

Fotografia: XAVI MAS

Avui el Fraikin BM Granollers ha posat rumb a Zamora per començar el camí de l'edició d'enguany de la Copa del Rei.
Ben d'hora, ben d'hora, un autocar esperava jugadors, tècnics i premsa -en Pol Estopiñan de Ràdio Granollers i un servidor- per dur-los a la T2 de l'aeroport del Prat (prèvia aturada a Llars Mundet per recollir els barcelonins Marc Garcia i Adrià Figueras).
Un vol de Ryanair ha conduït l'expedició fins a l'aeroport de Valladolid, on un altre autocar esperava per fer el trasllat fins a l'Hotel Casa Aurelia, als afores de Zamora, primera aturada del viatge.

Fotografia: XAVI MAS

En Jordi Boixaderas -delegat de l'equip des de 1996, l'home que ho sap tot del club i que ho té tot sota control-, tenia ben planificat els horaris del viatge:
A les 14h: dinar (déu n'hi do com mengen aquests ganàpies!!)

Fotografia: POL ESTOPIÑAN

De 14:45h a 17:15h: migdiada (alguns, com els brasilers Guilherme Valadâo i Jose Guilherme de Toledo, encara amb jet lag després de tornar del Brasil de jugar amb la seva selecció, la necessiten més que altres)
De 17:30h a 18h: passeig per la vora del Duero (fa un bon dia de sol i fred i després de la migdiada cal estirar la musculatura)
De 18h a 18:30h: sessió de vídeo (cal estudiar al rival abans d'enfrontar-s'hi)
De 18:30h a 19h: berenar
A les 19h: trasllat al pavelló
A les 19:20h arribada al Polideportivo Ángel Nieto

Fotografia: XAVI MAS

I a les 21h, inici del partit de vuitens de final: MMT Seguros Zamora-Fraikin BM Granollers

Fotografia: XAVI MAS

Molta sort!!

Llegir mes

El BM la Roca frega la proesa

L’afició del BM la Roca va sortir del partit de dimecres molt orgullosa del seu equip. Els vallesans van caure eliminats de la Copa del Rei a la segona eliminatòria, però ho van fer després d’un partit formidable davant del MMT Seguros Zamora de lliga Asobal, que no va poder encarrilar el triomf fins als darrers 10 minuts de partit. El resultat final de 25-31, resulta enganyós: l’equip de Guillem Estapé va portar la iniciativa durant pràcticament tota la primera part i va resistir l’empenta visitant fins al minut 20 de la segona, en què els roquerols van començar a acusar el desgast físic i van veure com el rival obria forat al marcador.

Fotografia: RAMON FERRANDIS

El pavelló oferia un aspecte de gala, amb una afició presta a viure un partit històric. El BM la Roca va sortir amb moltíssima intensitat i va encendre les graderies amb els primers parcials favorables (4-1 al minut 10); en aquest primer tram de partit, els dos porters van tenir intervencions destacables. Amb un 11-8 en contra, l’entrenador visitant va demanar un temps mort i el Zamora va aconseguir empatar. Dues accions desafortunades de la Roca (una pèrdua de pilota i una aturada del porter visitant) als segons finals del primer temps van resoldre’s amb contraatac i gol en contra i el primer avantatge visitant (12-14).
A la represa el BM la Roca va tornar a sortir intens i va empatar el partit a 14 gols; a partir d’allà, uns i altres van anar augmentant els marcadors amb diferències d’un o dos gols fins al minut 20: el Zamora, amb molt bona connexió amb el pivot i aprofitant-se de les mancances locals en llançament exterior, va marxar en el marcador. Els darrers minuts no van tenir història però l’afició va animar l’equip com si guanyessin. No n’hi havia per menys.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el dia 24 d'octubre de 2014)

Llegir mes