![]() |
| Fotografia: XAVI MAS |
Pels jugadors roquerols, que gràcies a l'ascens a Divisió d'Honor Plata s'havien guanyat el dret de jugar aquesta competició per primera vegada, era un somni i un incentiu jugar contra un equip de la màxima categoria. La victòria contra el Barakaldo (@CBBarakaldo), la primera de la temporada, era un bon precedent i l'equip sabia què podia suposar aconseguir-ne una altra -jugar contra un altre equip Asobal, dels de pedigree. Però també era conscient -i així m'ho va reconèixer l'entrenador, en Guillem Estapé, al final del partit- que el partit important de debò era el d'aquest dissabte, a Alcobendas, per no perdre més pistonada a la lliga -l'equip ha sumat un punt de deu possibles.Així doncs, el partit va començar amb la il·lusió i l'empenta d'un equip i una afició que volien seguir somiant. Durant la primera meitat i fins a mitjans de la segona els homes d'Estapé es pot dir que mantenien el somni ben viu -guanyaven de tres (11-8) a sis minuts del descans i perdien d'un (20-21) passat el quart d'hora de la segona-. Després però, el cansament -la defensa avançada ordenada per Estapé va ser molt exigent físicament- va permetre el Zamora imposar la lògica superioritat.
El despertar del somni va ser dolç. L'equip s'hi va deixar les banyes i l'esma, i l'afició la veu, però tant uns com altres van tornar a casa satisfets d'haver viscut una gran experiència. "Per la gent que no hem viscut l'elit, això ha estat molt maco", em va dir en Guillem.
Quanta raó! Inoblidable, sens dubte!
| Fotografia: RAMON FERRANDIS |
