Fotografia: XAVI MAS |
Pels jugadors roquerols, que gràcies a l'ascens a Divisió d'Honor Plata s'havien guanyat el dret de jugar aquesta competició per primera vegada, era un somni i un incentiu jugar contra un equip de la màxima categoria. La victòria contra el Barakaldo (@CBBarakaldo), la primera de la temporada, era un bon precedent i l'equip sabia què podia suposar aconseguir-ne una altra -jugar contra un altre equip Asobal, dels de pedigree. Però també era conscient -i així m'ho va reconèixer l'entrenador, en Guillem Estapé, al final del partit- que el partit important de debò era el d'aquest dissabte, a Alcobendas, per no perdre més pistonada a la lliga -l'equip ha sumat un punt de deu possibles.
Així doncs, el partit va començar amb la il·lusió i l'empenta d'un equip i una afició que volien seguir somiant. Durant la primera meitat i fins a mitjans de la segona els homes d'Estapé es pot dir que mantenien el somni ben viu -guanyaven de tres (11-8) a sis minuts del descans i perdien d'un (20-21) passat el quart d'hora de la segona-. Després però, el cansament -la defensa avançada ordenada per Estapé va ser molt exigent físicament- va permetre el Zamora imposar la lògica superioritat.
El despertar del somni va ser dolç. L'equip s'hi va deixar les banyes i l'esma, i l'afició la veu, però tant uns com altres van tornar a casa satisfets d'haver viscut una gran experiència. "Per la gent que no hem viscut l'elit, això ha estat molt maco", em va dir en Guillem.
Quanta raó! Inoblidable, sens dubte!
Fotografia: RAMON FERRANDIS |