Aires renovats al CN Granollers

El sènior masculí de waterpolo inicia nou projecte amb canvis a la banqueta i a la plantilla 

Toni Canyameras

Nou tècnic, i un total de nou altes i de sis baixes. El Club Natació Granollers ha decidit aplicar un pla renove al sènior masculí per aquesta temporada, així com en la direcció de la secció. Es tanca l'etapa de Pablo Quattrocchio com a entrenador del sènior i com a director esportiu del waterpolo per obrir la de l'eslovac Tomas Bruder, qui ocuparà ambdós càrrecs, en la que serà la quarta temporada consecutiva de l'equip granollerí a la categoria de plata del waterpolo estatal, que arrenca el 5 d'octubre amb el partit a casa contra el Málaga.
Bruder té una prestigiosa trajectòria com a jugador –va ser campió de la Copa d'Europa amb el CN Barcelona i va disputar Europeus i Mundials amb la seva selecció–, i com a entrenador, ja que ha dirigit diferents equips del seu país i ha estat preparador físic d'equips de la màxima categoria del waterpolo estatal. La plantilla ha incorporat tres jugadors del CN Rubí –Arnau Fernández, Marc Tarrés i Albert Tarrés–, tres del CN Mataró –Marc Mora, Josep Puig i Pau Shindler–, un del CN L'Hospitalet –Joel Bertrán–, i un del KZN Aquatics sudafricà –Tood Howard–. La llista de baixes està formada per Adrián Rodríguez, Carlos De la Cerda, Guido Martino, Jean Sánchez, Diego Villar i Raúl Loste. Per la seva part, Dani López, Magí Salvà, David Díaz, Gerard Troyano i Rodrigo Piedrabuena són els jugadors que continuen.

El sènior masculí de waterpolo del Club Natació Granollers, amb moltes cares noves, durant un entrenament de la setmana passada (Fotografia: TONI CANYAMERAS)

Tret de Shindler i Díaz, tots els integrants de la plantilla tenen 25 anys o menys. El president del CN Granollers, Eduard Escandell, té clar l'objectiu del nou projecte. "Teníem clar que volíem sang nova. El nou projecte té l'objectiu de deixar lloc als joves que venen del planter. Els nois de la base són els que ens permetran assumir cotes més altes en un futur", assegura Escandell. Un equip que es proposa aquesta temporada l'objectiu de la permanència i amb una idea de joc molt definida segons Tomas Bruder. "Quan agafo un equip nou el que tinc clar és que s'ha de començar treballant la defensa. Si hem de guanyar els partits per 1-0 es farà", afirma el tècnic, que compta amb el suport de la plantilla segons el capità, David Díaz. "És un entrenador professional que fa les sessions divertides. Hi ha molta il·lusió a l'equip per aquest any i això es nota als entrenaments", destaca Díaz.

Publicat el 16 de setembre de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Triomf històric del Fraikin al Palau Blaugrana

Un golàs de Rolandas Bernatonis trenca la ratxa de 146 partits invicte del Barça a l'Asobal

Eduard Batlles

El 13 d'abril del 2018 quedarà marcat a la història del BM Granollers. El club vallesà va aconseguir divendres el que era una quimera per a tots els equips de la lliga Asobal des del 18 de maig del 2013: una victòria contra el Barça. El totpoderós equip blaugrana va veure com un equip jove, ben treballat, sobrat de ganes i amb bona memòria del que va passar en el partit de la primera volta [derrota 19-43] li estripava tots els rècords. El de 146 partits invicte a la lliga Asobal i el de 185 partits sense perdre en competicions estatals, o el que és el mateix, gairebé cinc anys sense conèixer la derrota. El Granollers, en un partit més que complet, va fer història i va assaltar el Palau Blaugrana amb una victòria per 28 a 29. L'últim gol de Bernatonis va fer embogir tots els jugadors del Granollers, que aquesta temporada ja han aixecat un títol. No és físic, no es pot tocar, però la plantilla dirigida per Antonio Rama quedarà gravada a l'arxiu de la història com l'equip que va frenar un gegant de l'handbol mundial. 

El Granollers va sortir a la pista un pèl erràtic. Un parell de pilotes perdudes donaven al Barça un primer avantatge de 3 a 1. Els vallesans necessitaven connectar amb Figueras i quan ho van aconseguir el pivot es va encarregar d'anotar tres gols gairebé consecutius per donar al Granollers el primer avantatge (6-7). La batuta d'Entrerríos feia funcionar al Barça; el central, els gols de Syprzak al pivot i alguna fuetada de Dika Mem des de nou metres obligaven el Granollers a endurir la defensa. Marc García i Albert Pujol van rendir a un nivell altíssim, i Bombom Almeida sota pals va ser un mur en molts moments de la primera meitat. El Granollers creixia i el Barça s'apagava.

Quatre gols al descans per somiar

Els de Xavi Pascual es van quedar encallats més de cinc minuts amb 11 gols, estavellant-se una i altra vegada amb la defensa i la porteria granollerina. Un contracop de Marc García, els gols de Resina i Vukasin, i Figueras una altra vegada, van situar un 11 a 15 al marcador. Antonio Rama, a la prèvia del partit, havia demanat competir i, a la mitja part, el Granollers no només competia, sinó que guanyava 13-17 per sorpresa de més d'un.

Les sensacions no podien ser més positives al descans. El Barça no girava rodó. L'eliminació de la Champions i el fet de ja haver guanyat la lliga, a banda de l'anunci d'alguna marxa rellevant com la de Valero Rivera, pesaven a l'equip blaugrana. El guió de partit no era nou, ni de bon tros. El Barça era capaç de sortir a la segona meitat, fer un parcial de 5 o 6 a 0 i esclafar el Granollers. I més quan Xavi Pascual va fer un canvi a la porteria. Ristovski va deixar el seu lloc a Gonzalo Pérez de Vargas, que va saltar a la pista amb voluntat d'abaixar la persiana.

Rolandas Bernatonis, autor del gol de la victòria del Fraikin BM Granollers, intenta aturar la penetració del blaugrana Dika Mem amb l'ajuda de David Resina (Fotografia: VÍCTOR SALGADO)

Els 10 primers minuts de la represa van seguir el guió de tants i tants altres derbis. Un parcial de 7 a 3 favorable als blaugrana va deixar el partit empatat a 20. Dues exclusions seguides en contra del Fraikin, la primera inexistent a Pujol, i la segona a Marc Garcia, que a més li va suposar la targeta vermella –en tenia dues de la primera part–, van deixar els vallesans en quadre. La doble inferioritat va permetre al Barça tornar a liderar l'electrònic amb el 22 a 20. El Granollers físicament estava fos, però els vallesans van treure l'orgull per evitar que el Barça s'escapés. Porras, amb un gol marca de la casa des de sis metres, Bernatonis en contracop i Jorge Silva van tornar a situar el Granollers per sobre i l'intercanvi de cops entre els dos equips afavoria el Granollers. Un dels grans baluards del Barça, Pérez de Vargas, no va estar gens encertat i només va aturar cinc llançaments en tota la segona part.

El blaugrana acaba ovacionant el Fraikin

El Barça ja no es tornaria a posar per sobre al marcador en cap moment del partit. El gol de Mamadou en contracop acostava el Granollers a la victòria (26-28). Al Barça encara li quedava molta benzina i a set segons del final Valero Rivera des de la línia de penal va empatar el partit. Rama va jugar-s'ho al tot o res, i va situar set jugadors de pista [sense porter]. Figueras va servir, Cañellas va conduir la jugada i Bernatonis amb un llançament de maluc, ajustat a la base del pal esquerra de la porteria blaugrana, va situar el 28 a 29 final al límit del temps. Ni el millor guionista podria haver escrit mai un final com el del Granollers al Palau Blaugrana per tornar a guanyar després de 25 anys. El partit va començar amb el Fraikin Granollers fent el passadís al Barça com a campió de lliga i va acabar amb el Palau Blaugrana aplaudint la gesta dels vallesans.

Els protagonistes

El postpartit

He pensat: Si no és ara, quan serà?. (Antonio Rama)

El tècnic és conscient de la importància d'aquesta victòria

Antonio Rama

El tècnic del Fraikin, Antonio Rama, estava exultant després del partit. "És el partit que buscàvem, un partit disputat, competit, i l'equip ho ha donat tot i més en una pista tan complicada com és aquesta", va explicar Rama, que va ser valent en l'última jugada del partit apostant per un atac amb set jugadors en sortir d'un temps mort. "He pensat: si no és ara, quan serà?". La victòria, que molts jugadors encara han de pair i comprovar que no ha estat cap somni, entrarà directe en un dels capítols d'or del club. "Els que portem tota la vida al BM Granollers sabem quina importància té aquesta victòria", va dir el tècnic, que també va assegurar que el partit dels seus jugadors havia estat "extremadament seriós".

El vestidor granollerí, exultant

Jugadors i tècnics destaquen les hores de treball que hi ha darrere aquesta victòria

Divendres passat va ser un dia molt coral, en què cada jugador va aportar el millor. "És un partit històric, ells portaven molt de temps guanyant; nosaltres hem sortit molt mentalitzats que el que havia passat a l'anada no podia tornar a passar", assegurava Adrià Figueras en declaracions a Ràdio Granollers. "Hem plantejat el partit a trams perquè plantejar-lo a 60 minuts contra el Barça és gairebé impossible", afegia. Un dels jugadors més joves de la plantilla, Ian Tarrafeta, que no va poder disputar el partit per lesió, se'n feia creus. "Com ho païm ara això?", explicava. "Sempre que vens al Palau a jugar contra el Barça surts amb la idea de competir i és el que hem fet". El central granollerí, que evidentment la temporada 1992/1993 no havia nascut, explicava que la seva lesió al turmell avança favorablement i podria entrar en la convocatòria en el partit de Copa EHF contra el Saint-Raphaël.

Els jugadors, tècnics i directius del BM Granollers van celebrar dins del vestidor el que havia estat una victòria històrica (Fotografia: BM GRANOLLERS)

El central Álvaro Ferrer, un dels que més partits ha jugat contra el Barça, tant en les categories inferiors com amb el primer equip, reconeixia sentir una alegria immensa. "És una sensació quasi orgàsmica", va dir. Ferrer, que havia decidit retirar-se al final de la temporada passada i que el club va repescar arran de la lesió durant la pretemporada d'Albert Pujol, va admetre que no s'ho esperava. "Qui ho hauria dit, que encara escriuria una fita històrica més amb aquest equip", va dir. "És difícil valorar-ho, perquè no deixen de ser dos punts més, però és cert que hem aconseguit trencar una ratxa que era de bogeria –146 partits sense perdre–. És una victòria de molt mèrit i vull reconèixer el mèrit que ha tingut el Barça en aconseguir-ho", va concloure. 

"Ha sortit tot rodó, hi ha moltes hores de treball a darrere i aquest equip s'ho mereix sense cap mena de dubte", descrivia gairebé amb llàgrimes als ulls el segon entrenador, David Ginesta. La derrota per 24 gols de diferència contra el Barça en la primera volta, assegurava Ginesta, va ser un punt motivacional molt potent per encarar el partit.

Xavi Pascual admet dubtes a l'equip  

Per altra banda, l'entrenador del Barça, Xavi Pascual, va felicitar el Granollers. "No tinc res a dir, han estat millors", explicava en roda de premsa després del partit. "No m'importen els 146 partits invicte, volíem guanyar avui [per divendres passat]". Paski va admetre que el Barça no passa pel seu millor moment. "Estem jugant amb molt pocs jugadors, no tinc res a recriminar-li a l'equip". En clau blaugrana, la plantilla havia de celebrar el títol de lliga després del partit en un sopar d'equip, però finalment el sopar es va anul·lar.

Jaume Fort

Jaume Fort: "El Granollers va creure sempre en la victòria "

El president de la Federació Catalana de Handbol, Jaume Fort,  creu que la seguretat i la fe en la victòria van ser cabdals per la victòria granollerina. "El Granollers ha tingut una fe en la victòria impressionant que explica que hagi pogut guanyar contra el Barça. Aquesta victòria al Palau és històrica perquè el Barça l'ha fet històrica. La increïble història de imbatibilitat que hi ha darrere per part del Barça magnifica aquesta victòria del Granollers".

Carlos Viver

Carlos Viver: "He gaudit molt veient l'alegria de la plantilla"

L'última victòria del Granollers al Barça data de la temporada 1992/1993, quan alguns jugadors de l'actual plantilla del Fraikin no havien ni nascut. Aleshores, el Granollers va guanyar (27-29) el tercer partit de les semifinals del play-off pel títol. "Vam fer un dels millors partits de la temporada", explica Carlos Viver, que va jugar aquell partit. El Granollers va accedir a la final, però la va perdre contra el Teka. "Sabem el que costa guanyar el Barça i he gaudit molt veient l'alegria de tota la plantilla".

L'última victòria, el 19 de maig de 1993

El 19 de maig de 1993, al tercer partit de les semifinals del play-off pel títol, l'equip entrenat per Manolo Montoya va derrotar el Barça al Palau Blaugrana i es va classificar per una final que va acabar perdent davant el Teka de Santander. Aquella victòria, a més, va permetre al Granollers tornar a Europa després de vuit anys d'absència.

Publicat el 16 d'abril de 2018 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Recordant els Jocs del 92

Quatre testimonis expliquen algunes de les anècdotes viscudes en una tertúlia

Xavi Mas

Uns Jocs Olímpics donen molt de si. Des dels anys previs, en què es prepara tota la infraestructura i tota la logística organitzativa fins als 15 dies de competició. Viure’ls en primera persona és una experiència que no tothom ha viscut. Granollers va formar part del més gran esdeveniment esportiu a nivell mundial: els Jocs Olímpics de Barcelona’92. Els seus habitants –i els del Vallès Oriental– van poder gaudir de l’ambient i de la competició durant uns 10 dies, però alguns privilegiats –uns 900– van poder viure l’experiència des de molt abans.
Dilluns, en una de les tertúlies que organitza l’arxiu municipal de Granollers, Josep Pipet Queralt, Lluís Sabata, Paco Agudo i Carles Font, quatre d’aquests privilegiats, van explicar algunes de les seves experiències i anècdotes; Queralt com a responsable de l’oficina olímpica de Granollers, Sabata com un dels enginyers encarregats de supervisar que el Palau d’Esports de Granollers es construïa segons els requisits del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92 (COOB’92), Agudo com a únic periodista acreditat d’un mitjà local i Font com a voluntari.

D'esquerra a dreta, a la taula, Carles Font, Paco Agudo, Lluís Sabata i Josep 'Pipet' Queralt (Fotografia: MERITXELL SOLER)

Com a introducció a la tertúlia es van passar imatges i vídeos de l’època per situar els esdeveniments. El primer de tots, el tall del vídeo en què l’aleshores president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, anunciava, el 17 d’octubre de 1986, la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992: “A la ville de, Barcelona, Espanya”, una frase present en la memòria de molts catalans. Després es va projectar un segon vídeo, fet expressament per promocionar la subseu de Granollers, així com diferents imatges de la signatura del conveni que convertia Granollers en subseu, de la col·locació de la primera pedra del que seria l’actual Palau d’Esports de Granollers –29 de setembre de 1989–, de la posterior inauguració, el 23 de juliol de 1991, dels voluntaris que hi van participar o del pas de la torxa olímpica per la ciutat, el 16 de juny de 1992.

VIVÈNCIES, ANÈCDOTES I UN XIC D’AUTOCRÍTICA

Els vídeos i les imatges van servir per situar els esdeveniments i per presentar els tertulians, que van exposar experiències personals, algunes de les quals es van convertir en anècdotes.
“El Palau d’Esports és una de les infraestrucutres més maques que es van construir en motiu dels Jocs Olímpics”, va afirmar un Sabata que, coneixedor al mil·límetre de la construcció del Palau, també va fer autocrítica: “Vam fer unes instal·lacions massa sofisticades, el manteniment del qual és elevadíssim”. A tall d’anècdota va explicar, entre altres coses, que la llum natural –un dels aspectes més destacables de la construcció del Palau– havia generat alguns problemes en les televisions o que els vestidors, un cop fets i provats, es van haver de refer perquè s’havien fet petits.
La visió del voluntariat la va donar Font, que va ser cap del control dels accessos a la instal·lació del Palau d’Esports. “Van ser uns dies molt gratificants”, va afirmar. Una de les seves tasques era el control de les acomodacions segons les entrades –numerades–, tasca que Font va convertir en anècdota. “La Casa de Moneda y Timbre va numerar seients de graderia que corresponien a la llotja. Cada matí patia per les entrades venudes. El dia que Espanya va quedar eliminada gairebé me’n vaig alegrar. Era quan més s’omplia el Palau”, va dir amb un somriure.

MÉS VOLUNTARIS DE L'ESPERAT

Queralt va explicar que la seva tasca al capdavant de l’oficina olímpica granollerina havia estat més intensa abans dels Jocs que no pas durant els dies de competició, i va aportar xifres de participació. “En un primer moment es van apuntar 326 voluntaris però es va arribar a 575, una xifra que mai hauríem imaginat”, va dir.
Agudo, per la seva banda, va destacar l’orgull que havia suposat per a ell ser-hi present com a periodista i els problemes que havia tingut. “Vaig ser l’únic periodista acreditat d’un mitjà local. Aconseguir-ho va ser una odissea i els mitjans que teníem com a ràdio local eren limitats, però ens en vam sortir”, va afirmar.

Publicat el 10 de novembre de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Adeu a Mr. Handbol

Bernhard Kempa va ser un llegendari jugador d'handbol que va aconseguir nombrosos títols amb el seu equip, el Göppingen, i amb la selecció alemanya, i que va tenir una especial vinculació amb el BM Granollers. Les seves lliçons, a finals dels anys 50, van ser el punt d'inflexió per a un club que va esdevenir capdavanter a l'Estat. 

Kempa, amb Alemanya, llançant a porteria durant un partit del Mundial de 1952

Xavi Mas

Tothom, aficionat de l'esport o no, ha sentit a parlar de Pelé, Kubala, Maradona, Magic Johnson, Michael Jordan, Bob Beamon o Carl Lewis, entre d'altres. Grans atletes i grans campions d'esports populars com el futbol, el bàsquet o l'atletisme convertits en veritables mites. En canvi, però, al món de l'handbol han passat totalment desapercebudes al gran públic les figures de grans jugadors, una de les quals ens va deixar la setmana passada: Bernhard Kempa.

La mort de Kempa, a 96 anys, no ha passat desapercebuda a Granollers –ciutat on l'handbol es viu d'una manera especial–, ni al BM Granollers, club amb qui el jugador alemany va tenir una forta vinculació durant la segona meitat de la dècada dels 50. Les lliçons que va impartir a Granollers aquest mite de l'handbol conegut com a Monsieur Handball, van servir perquè el BM Granollers es convertís en un referent d'aquest esport a escala estatal. "Podríem dir que gràcies a ell vam aprendre realment a jugar a handbol", assegura Miquel Prat, un dels jugadors històrics del club que va aconseguir la Recopa de 1976, el primer títol internacional aconseguit per un club estatal. "Ell ens va aportar idees noves que van servir perquè Granollers esdevingués un equip capdavanter", explica Alejandro Viaña, un altre dels jugadors rellevants en la història del club.

Els entrenaments a la pista de Tetuan, amb Bernhard Kempa –a l'esquerra amb samarreta blanca de tirants– van ser molt ben aprofitats pels jugadors granollerins (Fotografia: ARXIU EMILI BOTEY)

PRIMER CONTACTE EL 1954

Tot va començar l'any 1954 durant una gira que el BM Granollers va fer per terres alemanyes. Allà, Vilà –entrenador–, Fontdevila, Cabrera, Pregona o Barbany (Joan i Eduard), entre d'altres, van conèixer Kempa, jugador del Göppingen. Posteriorment va ser Kempa qui va visitar Granollers en una gira amb el seu equip. La càlida rebuda que va tenir a Granollers li va permetre crear uns forts vincles d'amistat, vincles que el van portar, pocs anys després, a fer-hi unes estades durant uns quants estius per ajudar a perfeccionar la tècnica de l'handbol, assessorant l'aleshores tècnic granollerí, Pepe Vilà.

El llegendari jugador alemany és font d'inspiració de la marca esportiva que duu el seu nom

IMPULSOR DE L'HANDBOL MODERN A GRANOLLERS

"Per nosaltres, l'handbol era quelcom molt estàtic: passar, córrer i llançar", explica Miquel Prat. Per això les lliçons de Kempa serviren als jugadors granollerins per fer un salt qualitatiu. "Se'l considera l'impulsor de l'handbol modern a Granollers", afirma Jaume Vivé, impulsor del Verkami per restaurar els trofeus del BM Granollers i gran coneixedor de la història del club.

"Jo encara era de l'equip juvenil. Recordo que va veure en mi un gran potencial de llançament i em va ensenyar a explotar-lo", explica Prat. "Ens va ensenyar a fer una finta per esquivar el defensor, a fer blocatges, a fer circulacions de pilota per dins i per fora... Era una meravella, entrenar amb ell. En sabia tant!", afegeix Prat. "És el millor entrenador que ha passat per aquí. El número u, com el Messi d'ara", afirma Eduard Barbany, un altre dels jugadors de l'època.

Bernhard Kempa fa broma amb un ruc als jardins de l'Hotel Sant Bernat, al Montseny (Fotografia: ARXIU EMILI BOTEY)

GRANS AMISTATS

Kempa va fer bons amics a Granollers, com les famílies Barbany –Joan i Eduard eren jugadors– i Botey –Emili Botey era el president del club–, amb qui va passar bones estones. "Aquí no només hi va trobar gent interessada a aprendre, sinó que hi va trobar grans amics. Per això venia cada estiu", explica Eduard Barbany. Una amistat que es concretava amb trobades cada vegada que hi havia l'ocasió.

De ben segur que aquestes trobades s'haurien pogut repetir al febrer d'aquest any, quan el Granollers va viatjar a Göppingen durant la fase de grups de la Copa EHF. L'equip granollerí, curiosament, es va allotjar al poble de Bad Boll –on residia Kempa–, però el seu ja precari estat de salut va fer impossible aquest nou contacte.

Kempa i Emili Botey en una trobada amb la família Botey -Marci Botey, Rosa M. Vila, Sabina Prat i Marianne- al Montseny (Fotografia: ARXIU EMILI BOTEY)

Kempa: inventor del 'fly' i desllorigador de la defensa de l'Atlético de Madrid

Kempa deixa com a llegat, més enllà dels títols aconseguits com a jugador i com a entrenador, la invenció d'una jugada característica que aquí es coneix com a fly, però que arreu és coneguda com la jugada Kempa –un jugador fa una passada a un altre mentre aquest salta i la rep en l'aire, per acabar llançant sense oposició de defensors. Una jugada que Kempa es va treure del barret durant un entrenament amb el Göppingen i que s'ha convertit en una de les jugades més espectaculars del món de l'handbol. "És una de les moltíssimes coses que ens va ensenyar que no coneixíem", diu Alejandro Viaña.

A banda del fly, i en clau granollerina, les ensenyances de Kempa als jugadors de Pepe Vilà van servir perquè poguessin derrotar el seu màxim rival d'aleshores: l'Atlético de Madrid. "Tenien uns jugadors molt alts i feien una defensa sis-zero que ens costava molt d'atacar. Emili Botey va trucar a Kempa i li va demanar consell. Aquell estiu, quan va venir, ens va ensenyar qüestions tàctiques de com atacar defenses", explica Viaña. Els bloquejos, la passada del central al pivot o les fintes a punt fort i punt dèbil són algunes de les tècniques que van fer del BM Granollers un equip capdavanter a l'Estat.

Kempa va dedicar aquesta postal al seu bon amic Joan Barbany (Fotografia: ARXIU JOAN BARBANY)

"Els jugadors estaven àvids d'aprendre"

En el llibre autobiogràfic Ball ist Trumpf ('La pilota és triomf'), Bernhard Kempa menciona les seves estades a Granollers i la relació d'amistat que l'unia amb gent del club.

"El 23 de setembre de 1958 vaig assistir, amb el Frisch –el Göppingen– a una gira a Granollers. [...] Allà jo havia entrenat durant sis anys, un rere l'altre. Amb el més gran dels èxits: els del BM Granollers varen ser campions d'Espanya sis cops consecutius. El que resulta especial és que es tracta de l'únic club a Espanya en què es juga exclusivament a handbol", relata.

"Els jugadors estaven àvids d'aprendre, tenien ganes d'entrenar, eren temperamentals i, a més, intel·ligents. Aquest entrenament em va donar moltes satisfaccions, i els jugadors del Granollers van aprendre molt", continua.

"Hi va haver una festa d'agraïment [...]. Un detall em va fer veure com m'honorava aquella ciutat: en tot el local del club no penjava cap foto del general Franco, sinó un gran retrat meu. [...] El més bonic de tot és que, encara avui dia, em lliga amb Granollers i amb molts dels protagonistes d'aleshores una amistat cordial", acaba dient.

Lambert Botey, cineasta i escriptor

El darrer 'fly' de Monsieur Handball

Dijous passat va morir, a 96 anys, Bernhard Kempa, l'home que va modernitzar l'handbol. Al nostre país la seva mort ha passat sense gaire ressò. La televisió pública, més interessada en la gira del Barça, ho ha obviat, i el mateix podem dir de la resta de mitjans de comunicació; de fet, l'handbol difícilment ocupa grans titulars.

Bernhard Kempa va començar a jugar quan només tenia 14 anys, però la seva progressió es va aturar cinc anys després a causa de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Va estar set anys sense jugar, i quan el conflicte es va acabar, es va instal·lar amb dos dels seus germans (n'havia perdut un a la guerra) a la ciutat de Göppingen, on va fitxar per al club local i es va convertir en un jugador extraordinari i en una icona de l'handbol alemany, ja que va guanyar molts títols (incloent-hi dos mundials). 

A partir del 1957 va començar la seva també carrera d'èxit com a entrenador. Arran de la seva estada a França, el van passar a anomenar Monsieur Handball. Al llarg d'uns quants anys, Europa s'havia convertit en una segona casa per a ell i va viatjar a moltes ciutats ensenyant els seus conceptes de l'handbol modern; una d'aquestes va ser Granollers.

Si el nostre club continua essent una referència, una petita part del mèrit l'hauríem de donar a ell 

Per això, tot i que va ser una figura clau en la història de l'handbol, la notícia de la seva mort ens afecta molt especialment, ja que també va contribuir a modernitzar l'handbol (llavors balonmano) al nostre club, fent, al llarg d'uns quants estius, una sèrie d'entrenaments en els quals els jugadors del BM Granollers van aprendre allò que ni tan sols podien imaginar-se que es podia arribar a fer: bloqueigs, rectificats des de l'extrem i qui sap si també el seu invent, el fly, una jugada que a la resta d'Europa anomenen Kempa. Jo llavors era un nen, i la veritat és que estava fascinat per aquell gegant alemany, que mantenia una estreta amistat amb la meva família, i per això recordo més l'home que l'esportista. Kempa era un ésser entranyable i força comediant. Em feia riure molt i gaudia jugant amb ell. Intento recordar algunes vivències, però de tot ja fa molt de temps. Remiro, això sí, algunes de les fotos dels àlbums familiars i en una el veig intentant imitar un ruc que se'l mira amb cara de no entendre res. En altres apareix al meu costat, i a la meva mirada no hi ha més que admiració.

La seva empremta a l'handbol és indiscutible, i si el nostre club avui en dia continua sent una referència en l'handbol, una petita part del mèrit l'hauríem de donar a ell. Estic convençut que li hauria agradat tornar a ser a la nostra ciutat en la darrera visita que el Göppingen ens va fer, però ja llavors estava molt malalt i no crec que fos possible. 

Kempa ha fet el seu darrer fly, i la pilota, ben segur, entrarà tocant l'escaire i no s'aturarà a la xarxa, sinó que anirà fins a l'infinit.

Publicat el 31 de juliol de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Cracs, també dels fogons

Jugadors del BM Granollers cuinen en un sopar benèfic a la Porxada

Ramon Solé

Sis jugadors i jugadores sènior del BM Granollers van demostrar, dimecres al vespre a la Porxada, que a banda de jugar a handbol també són uns cracs amb el davantal posat. Amb el suport de diversos restaurants del Gremi d’Hostaleria del Vallès Oriental, els esportistes van cuinar, per parelles, tres plats que va valorar un jurat. Paral·lelament, 125 persones van assaborir els mateixos plats (elaborats pels restaurants però emplatats pels jugadors) en una activitat benèfica que va recollir prop de 2.800 euros per a la Creu Roja de Granollers.
Les parelles les van formar Kaba Gassama i Arnau Garcia, Miquel Flores i Ona Vegué i Marc Garcia i Míriam Gonzàlez. El jurat va valorar la presentació, l’originalitat, el sabor i l’aprenentatge i hi va haver un empat entre el maki de tonyina i romesco de Garcia i Gassama i el cruixent de iogurt amb crema de poma i mil fulls de Míriam González i Marc Garcia. Al final, el triomf va ser compartit: la votació popular va donar com a guanyadores les postres i el jurat, el maki. En darrer terme, Miquel Flores i Ona Vegué van cuinar un ànec que dorm sota la palla.

D'esquerra a dreta, Arnau Garcia, Kaba Gassama, Ona Vegué, Miquel Flores, Míriam Gonzàlez i Marc Garcia (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

El concurs va tenir una prèvia, dilluns, en què les parelles van anar a comprar els ingredients al supermercat Comerco, també en format competitiu: havien d’aplegar el màxim nombre d’ingredients de la llista en 10 minuts. Posteriorment, van anar al Gremi d’Hostaleria a assajar el plat que van cuinar dimecres. El president del gremi, David Vázquez, va dirigir els processos culinaris.

Publicat el 16 de juny de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Finalíssima al Palau

Les opcions del Fraikin a l'EHF passen per, com a mínim, empatar amb el Göppingen

Ramon Solé

Totes les opcions de Fraikin BM Granollers en aquesta Copa EHF passen per puntuar, aquest diumenge a les 7 de la tarda al Palau, contra el Frisch Auf Göppingen. Els vallesans són segons del grup amb quatre punts però el tècnic Carlos Viver considera que han de sumar més de dos punts en els dos partits que queden si volen tenir possibilitats de passar a quarts de final. “És molt probable que amb sis punts no en tinguem prou o, si més no, no puguem dependre de nosaltres mateixos”, assegura.
Una victòria diumenge deixaria els vallesans amb sis punts i la possibilitat d’augmentar-los fins a vuit en l’últim partit, a la pista del Midtjylland; amb un empat, sumarien cinc punts i es veurien obligats a guanyar a Dinamarca. Una derrota deixaria el Granollers amb quatre punts i una situació pràcticament definitiva.

Arnau Garcia, en una acció del partit d'anada a Göppingen (Fotografia: JÜRGEN WEBER)

“Tot el que no sigui un empat o victòria ens complica molt la vida. Sabíem des del primer moment que el grup era complicat i el Göppingen ha demostrat la qualitat que té, és l’actual campió. Tot i així, si juguem al nostre nivell tindrem opcions”, comenta Viver. Al record de l’equip és ben viu l’excel·lent paper al partit d’anada a Alemanya, en què van fregar la victòria (29-28). Amb les lliçons apreses, l’entrenador vallesà exposa les claus per guanyar diumenge. “Haurem de fer un partit molt complet: caldrà tancar la circulació dels extrems i vigilar el seu treball de primera línia, tant el xut exterior com el treball amb el pivot. El Göppingen és com un martell i en tot moment està a un nivell molt alt, de manera que qualsevol despistada es paga molt cara. Després, defensivament són molt durs: haurem de trobar espais per fer-los mal a l’esquena”, explica.
Una peça clau del Fraikin que podria reaparèixer en aquest partit és Adrià Figueras, que aquest dimecres estava en disposició de jugar uns minuts i ja s’entrena amb normalitat. “La recuperació ha estat molt ràpida. Estarà convocat segur però en funció d’aquests últims dies veurem si l’hem de regular gaire o no”, diu l’entrenador granollerí.

Publicat el 24 de març de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Mig segle d'esport i salut

El Club Natació Granollers compleix 50 anys convertit en referent social a la ciutat i esportiu arreu de l'Estat

El club amb més socis de la comarca compleix mig segle. Al llarg d’aquests 50 anys, el CN Granollers ha format part de la vida quotidiana de diverses generacions de ciutadans, que hi han trobat una manera de cuidar la salut i fer comunitat. Paral·lelament, l’entitat s’ha convertit en una potent escola d’esportistes d’elit i és, de llarg, el club que ha fet brillar el nom de la ciutat als nivells més alts, en podis mundials i olímpics.

Ramon Solé

El CN Granollers celebra enguany el 50è aniversari. Durant aquest mig segle, l’entitat ha proporcionat als veïns i veïnes de la ciutat la possibilitat de fer esport i portar una vida més sana, en un context social que també ha propiciat la relació i la creació de comunitat. Actualment és difícil trobar algú de certa edat a Granollers que no hagi tingut algun vincle amb l’entitat com a soci, alumne dels cursets de natació, etc. Al costat d’aquesta tasca social, el club s’ha convertit en una escola d’esportistes d’elit de referència internacional: els èxits de la sincronitzada (amb esportistes sortides del club que han fet podis en Mundials i Jocs Olímpics), la gimnàstica (amb dos ors olímpics), la natació i, més recentment, el waterpolo, han erigit el CN Granollers en el club que ha projectat el nom de la ciutat als nivells més alts de la competició esportiva internacional. El club compleix 50 anys amb uns 6.000 socis i 500 esportistes.

La primera piscina coberta, inaugurada el 1972. Generacions de granollerins hi han passat per aprendre a nedar       (Fotografia: CLUB NATACIÓ GRANOLLERS)

“Els metges parlen amb els nostres tècnics i ens diuen que s’ha fet una gran tasca, sobretot en la gent gran. Ara la gent porta una vida molt més sana que abans. A banda, ensenyem a la gent jove, i a la no tant jove, que cuidar-se és molt important”, explica el president de l'entitat, Josep Maria Mas.

BERTRAN: “EL FUTUR DEL CLUB APUNTA A L’ÈXIT”

El president de la Federació Catalana de Natació, Enric Bertran, està convençut que “el futur del club no només està assegurat sinó que apunta a l’èxit”. Bertran considera el CN Granollers un dels puntals històrics al panorama català. “Granollers té molta història amb els esports d’aigua; el club té 50 anys però va recollir una tradició que ja venia de dècades enrere. Des de llavors, el CN Granollers ha estat sempre un dels clubs punters del país en natació i waterpolo, però el gran salt l’ha fet en els últims 10 anys, amb la gran aposta per la sincronitzada, que l’ha portat a ser un referent a tot l’Estat. El Granollers ha contribuït a potenciar, popularitzar i fer més gran un esport que era força minoritari i desconegut al nostre país”, considera.
Enric Bertran creu que els projectes futurs vinculats al club, com el centre de tecnificació de sincronitzada a les Franqueses, consolidaran aquesta feina de forma definitiva.

El club dona 3.000 fotografies a l'arxiu municipal

Fotografia: XAVIER SOLANAS

Xavi Mas

El primer dels actes que des del Club Natació Granollers es van organitzar per celebrar aquest 50è aniversari va ser la formalització d’una donació de fons documental a l’arxiu municipal, la signatura de la qual es va fer dilluns, entre el president de l’entitat, Josep Maria Mas, i l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral. Es tracta d’un fons que conté més de 3.000 documents, entre fotografies –un 90% segons Mas– i documentació del club i que Mas creu que encara pot créixer més. “Estem demanant a la gent que ens portin tot el que tinguin a casa”, va explicar el president del CN Granollers.
Una inundació, fa uns anys, va malmetre part de la documentació que tenien al club, i això va fer pensar en aquesta donació, per tal de protegir “el que són petites parts de la història d’aquest club que ha esdevingut una gran entitat”, va afirmar Mas. “Vam pensar que la celebració del 50è aniversari era el millor moment per portar a terme aquesta donació”, va afegir.
Classificar, datar i digitalitzar les fotografies no serà feina fàcil. “Sempre busquem un fil conductor, com podria ser separar-les primer per disciplines, per després establir un ordre cronològic i poder-les datar”, va explicar la documentalista de l’arxiu municipal Carme Pérez, encarregada de rebre tot aquest fons. Un cop digitalitzades, algunes es podran consultar al web de l’arxiu.

L’EVOLUCIÓ DEL CLUB, EN FOTOGRAFIES

Part de les fotografies de què consta la donació estan exposades tota aquesta setmana a la sala Tarafa, punt neuràlgic dels actes del 50è aniversari. Fotografies dividides en dues parts, una on es pot apreciar l’evolució del club i les seves instal·lacions, i una altra de la gent que ha format part del club i on tothom es pot buscar.
Aquest divendres, una taula rodona a càrrec del psicòleg esportiu Marc Vilà, amb la participació del sincronista Pau Ribes i el nedador paralímpic Miguel Luque, entre d’altres, tancarà els actes d’aquesta setmana.

Fotografia: XAVIER SOLANAS

Publicat el 17 de març de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El CB Mollet, l'equip més en forma

L’equip d’Àlex Terés suma 12 victòries seguides i és líder en solitari del seu grup a la Lliga EBA

Xavi Mas

L’equip més en forma de la Lliga EBA, a hores d’ara, és el Recanvis Gaudí CB Mollet. L’equip dirigit per Àlex Terés lidera en solitari el grup C-B –un dels dos grups que engloben els equips catalans, aragonesos, valencians i balears– amb un balanç de 15 victòries i 3 derrotes, i acumula una ratxa de 12 victòries seguides, a tres de la millor ratxa de victòries, que ostenta el líder del grup A-A, l’Igualatorio Cantabria Estela de Santander amb 15.
Aquesta ratxa de victòries dels molletans va començar en la setena jornada, en vèncer el BC Morabanc Andorra B per 78 a 57, just després de perdre amb el CB Quart-Germans Cruz (76-74). L’equip gironí és un dels rivals que persegueixen els molletans en la classificació, a una sola victòria de distància, i serà, precisament, qui posarà a prova aquesta ratxa dels de Terés aquest dissabte, a les 8 del vespre al municipal Plana Lledó. “Plantegem aquest partit pensant en un equip que juga pràcticament de memòria”, explica el tècnic del Mollet en referència a un CB Quart en què la plantilla és pràcticament la mateixa des de fa temporades.

Albert Ferrer condueix una pilota en el partit contra l'Igualada, el gener passat (Fotografia: RAMON FERRANDIS)

Terés reconeix tenir una de les millors plantilles de la categoria però afirma que amb això no n’hi ha prou. “És un grup de jugadors que es deixa entrenar. La qualitat, sense esforç, ni treball, ni ambició, no serveix de res. A més, cal un punt de sort, i amb les lesions n’hem tingut”, apunta. Per Terés, la ratxa és una simple anècdota. “Costa molt aconseguir-la i molt poc perdre-la”, assegura el tècnic, que té com a objectiu fer-ho cada vegada millor. “Si això porta a jugar les fases d’ascens, millor que millor”, conclou.

Publicat el 3 de març de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Serà capriciós Murphy?

El tercer lloc aconseguit pel Fraikin BM Granollers la temporada passada a la Lliga Asobal -per segon any consecutiu- li permetrà tornar a disputar aquesta temporada la Copa EHF -per vuitena vegada a la història del club-, la segona en importància dins el calendari europeu de clubs per darrere de la Champions League.

Ferran Solé va ser decisiu contra l'equip portuguès (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

L'equip de Carlos Viver, que la temporada passada va quedar-ne eliminat a la fase de grups, prèvia als quarts de final, disputarà enguany, i per vuitena vegada a la història del club, una competició en què, per igualar el paper de la temporada passada, haurà de superar la tercera eliminatòria -la primera a la qual prendrà part-, com ja va haver de fer la temporada passada, en aquella eliminatòria de final èpic al Palau d'Esports de Granollers davant l'Sporting Clube de Portugal amb un gol miraculós de Ferran Solé, al límit del temps, des de l'extrem, pel pal curt i sense angle.
Amb aquesta vuitena participació a la Copa EHF, el club igualarà les vuit participacions a l'antiga Copa d'Europa -fins ara la competició europea més disputada al club- i arribarà a la 24a participació europea -8 a la Copa d'Europa, 8 a l'EHF, 4 a la Recopa, 2 a l'IHF, 1 a la City Cup (aquestes tres desaparegudes) i una a la Supercopa-. Més de 3.100 gols a favor -l'equip podria arribar als 1.500 a l'EHF aquesta edició-, 80 victòries i tres títols -una Recopa i dues EHF- avalen una participació europea al club degà de l'handbol estatal que, després d'anys gloriosos -va ser el primer club espanyol a guanyar un títol europeu amb la Recopa de 1976- intenta recuperar prestigi europeu -l'últim títol data de 1996.

El sorteig, aquest dimarts

El BM Granollers, igual que l'Helvetia Anaitasuna i el Frigoríficos Morrazo, s'incorporaran a la competició en la tercera eliminatòria, amb possibles rivals que ja n'acumulen dues des de principis de setembre -els equips de la Lliga Asobal, per rànquing, estan exempts de les dues primeres eliminatòries-. El sorteig d'on en sortirà el rival dels de Viver serà aquest dimarts, malgrat que el primer partit no serà fins a finals de novembre -cap de setmana del 21 i 22 l'anada i el següent cap de setmana la tornada.
El sorteig, i per tant, l'atzar, ja se sap que pot comportar sorpreses agradables o desagradables. Com a cap de sèrie, la bola del Fraikin BM Granollers evitarà els rivals, a priori, més complicats, però el rival que li pugui tocar no serà tampoc una floreta, com no ho va ser l'equip portuguès la temporada passada.

Caps de sèrie:

Alpla HC Hard                           (Àustria)
Aalborg Handball                      (Dinamarca)
Bjerringbro-Silkeborg               (Dinamarca)
Fraikin BM Granollers        
Frigoríficos Morrazo            
Helvetia Anaitasuna
HBC Nantes                                (França)
Saint Raphael Var Handball     (França)
Frisch Auf Göppingen               (Alemanya)
Füchse Berlin                              (Alemanya)
SC Magdeburg                            (Alemanya)
Grundfos Tatabanya KC           (Hongria)
OCI-Lions                                   (Holanda)
KS Azoty-Pulawy                       (Polònia)
RK Gorenje Velenje                   (Eslovènia)
RK Maribor Branic                    (Eslovènia)

Possibles rivals:

Hubo Initia Hasselt                    (Bèlgica)
RK Borac m:tel                          (Bòsnia i Hercegovina)
SKA Minsk                                 (Bielorússia)
RK Nexe                                      (Croàcia)
Talent MAT Plzen                     (República Txeca)
Team Tvis Holstebro                 (Dinamarca)
Chambery Savoie Handball      (França)
Csurgói KK                                (Hongria)
Haukar                                        (Islàndia)
OIF Arendal                               (Noruega)
Górnik Zabrze                           (Polònia)
CSM Bucuresti                          (Romania)
Dinamo Bucuresti                      (Romania)
Pfadi Winterthur                       (Suïssa)
TSV St. Omar St. Gallen          (Suïssa)
Ystads IF                                    (Suècia)

Evitat l'aparellament de la temporada passada, que tant li va costar a l'equip granollerí -l'Sporting Clube de Portugal ha caigut eliminat en la segona eliminatòria pel Team Tvis Holstebro per tan sols un gol de diferència global (64-63)-, el morbo per al Fraikin es manté latent, ja que com a rival podria tocar el botxí de la temporada passada a la fase de grups, precisament l'equip danès.

L'empat al Palau i la derrota a Dinamarca van ser claus per l'eliminació del Fraikin (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Serà capriciós doncs, el Sr. Murphy? Dimarts ho sabrem...

Llegir mes

Bàsquets i hoqueis, en joc

De mica en mica entren en competició més equips vallesans i, de retruc, més esports. Després que comencés la gran majoria del futbol amateur català i de l'handbol estatal, aquest cap de setmana s'incorporen a la competició la resta d'equips amateurs de futbol, tan masculins com femenins -Quarta Catalana masculina i Primera Catalana femenina-, la gran majoria dels bàsquets amateurs catalans -a excepció de la Lliga EBA i del bàsquet femení- i tots els hoqueis amateurs catalans -malgrat que l'OK Lliga comença també aquest cap de setmana, l'únic representant vallesà que hi participa, el Recam Làser Caldes, té el partit ajornat fins el proper 6 d'octubre.

FUTBOL
Pel que fa al futbol amateur, els 25 equips vallesans que comencen aquest cap de setmana estan distribuïts en quatre grups diferents; Castellterçol i Aiguafreda, com sempre, jugaran al grup 4 (Osona), la Batllòria ho farà al grup 28 (la Selva i Baix Empordà), mentre que els 22 equips restants ho faran als habituals grups 8 i 9 -el primer, compartit amb equips del Vallès Occidental, i el segon totalment del Vallès Oriental.
Pel que fa al futbol amateur femení, després que la Penya Blanc-i-blava de la Roca comencés ja la competició a la Segona Estatal, aquest cap de setmana, Palautordera i Llerona s'enfrontaran entre ells en la primera jornada de la Primera Catalana.

BÀSQUET
Un total de 18 equips amateurs vallesans -en categoria sènior- començaran a botar i encistellar la pilota a partir d'aquest cap de setmana. El CB Granollers masculí i femení, a la Copa Catalunya. Lliçà d'Amunt i Sant Gervasi s'han quedat solets a Primera Catalana després dels descensos de Cardedeu i la Garriga la temporada passada a Segona. Aquests, juntament amb Sant Celoni, Mollet B i Caldes, estaran a Segona Catalana mentre nou equips més començaran la competició a la Tercera Catalana.

HOQUEI
Qui vulgui veure molts partits d'hoquei aquesta temporada, que s'acosti al pavelló de Bigues i Riells. Fins a cinc equips, dos masculins i tres femenins -entre ells el d'OK Lliga femenina- tindrà el club en unes competicions que també comencen aquest cap de setmana. Caldes, amb tres equips -OK Lliga masculina, Nacional Catalana i Primera Catalana- i Sant Feliu de Codines, amb tres equips més -Primera Estatal masculina i Primera Catalana masculina i femenina- seran els altres clubs amb més representació, a banda del Mollet -Segona Catalana masculina i femenina-, la Garriga -Primera Catalana masculina- i les Franqueses -Segona Catalana.

Molta sort i molts èxits a tots ells!!

Llegir mes

Jornada de nervis, emocions i xarxes socials pels equips de bàsquet vallesans

La jornada que comença aquesta tarda serà decisiva pel futur immediat dels equips vallesans de la Copa Catalunya i Primera Catalana de bàsquet. Com ja he explicat a l'article publicat a l'edició del divendres 8 de maig de 2015 del periòdic EL 9 NOU, la permanència automàtica del CB Granollers no depèn només de la seva victòria contra el Barberà sinó també de la derrota d'un tercer -l'Argentona, que juga a casa contra un equip descendit-, mentre que l'opció del CB Mollet de poder tornar a la Lliga EBA sí depèn només d'una victòria.
Però a Primera Catalana hi ha dos dels quatre equips vallesans que es juguen mantenir-se o perdre la categoria: el CB Cardedeu i el CB la Garriga. Dels dos equips, el Cardedeu és qui ho té menys complicat per mantenir-se; una victòria a la pista del Pineda li permetria evitar el descens directe i jugar les fases de permanència, això sí, amb el factor pista en contra -un possible tercer partit de desempat l'hauria de jugar lluny de Cardedeu-. Una derrota també li podria valdre per evitar el descens directe, sempre i quan el Garrotxa-Santjoanenc i el CB la Garriga no guanyessin els seus partits, perquè de fer-ho, el triple empat enviaria el Cardedeu a Segona Catalana. En aquest objectiu dels de David Planas, també hi juga en contra el fet de jugar fora de casa i que el seu rival, el Pineda, voldrà assegurar-se la permanència i evitar unes possibles fases de descens -si perdés i guanyés l'Arbúcies.

El CB la Garriga necessita guanyar i una carambola de resultats

El CB la Garriga en canvi, ho té força més complicat; la derrota l'enviaria directament a Segona Catalana mentre una victòria no necessàriament el salvaria del descens directe. L'equip de Rai Nualart necessita una victòria a la pista del Sant Narcís i que Palamós i Garrotxa-Santjoanenc -empatats a victòries- no guanyin. L'altra combinació que li permetria eludir el descens directe als garriguencs seria una victòria, combinada amb la del Garrotxa-Santjoanenc i una derrota del Cardedeu; en aquest cas, el triple empat seria el Cardedeu el perjudicat.
Els de Nualart no tindran fàcil aconseguir la carambola de resultats; jugaran fora de casa i el seu rival, el Sant Narcís, té una petita opció de jugar fases d'ascens amb una victòria. El rival del Palamós, el CB Quart, no s'hi juga res -faci el que faci jugarà fases de permanència- i el rival del Garrotxa-Santjoanenc, l'Escola Sant Gervasi-1 de Mollet, tampoc s'hi juga res -està fora de perill, guanyi o perdi.
Així doncs, les emocions estaran a flor de pell i els nervis segur que entraran en joc.
Esperem que tots tinguin molta sort i aconsegueixen els seus objectius!

Llegir mes

Diari d'expedició: Constanta (i3)

I va arribar diumenge, el dia del partit.

El pavelló de Constanta (City Hall), per fora (Fotografia: XAVI MAS)

Després d'agafar forces amb l'esmorzar, cap al City Hall, on ens esperava la cordial benvinguda dels responsables del club romanès -va ser més cordial per a les dones de l'expedició, que van rebre unes tulipes i una rajola de xocolata de record per celebrar el Dia Mundial de la Dona-. Val a dir que el tracte va ser, en tot moment, exquisit.
El pavelló, antic, ens va rebre encara buit malgrat que, ben aviat, es va començar a omplir de gent -tota la que no havíem detectat durant la passejadeta del dissabte tarda-. Un pavelló, amb capacitat per 1.554 espectadors -segons els plànols informatius oficials, distribuïts per tot el recinte- que, per art de màgia, es va omplir amb 2.845 espectadors -quina manera més matussera d'inflar unes xifres!!!.

El City Hall per dins, abans de començar el partit (Fotografia: XAVI MAS)

Sigui per l'ambient o pel cansament o pel que sigui, la qüestió és que a Constanta va arribar la primera derrota a la fase de grups en un partit en què, tot i anar gairebé sempre a remolc, es va tenir la victòria a tocar.
Aquesta derrota però, no va ser l'única cosa que va esguerrar el viatge. Tot just sortir del City Hall, l'autocar que ens havia dut a tot arreu no arrencava. I no era cap broma -com es va encarregar d'assegurar en Pep Blanchart-. Per sort, la diligència amb què la gent del club va fer les gestions per aconseguir un autocar de substitució, va permetre no perdre massa temps -tot i que sí molta comoditat-. Aquest cop, tot i que el conductor va fer mans i mànigues per retallar el temps del trajecte, el cert és que aquest es va fer més llarg. I de dia vam descobrir que el paisatge que ens havíem perdut a l'anada tampoc era per llançar coets...
Els terminis es van acabar complint i l'expedició va arribar a temps per agafar el vol de Bucarest Otopeni a Roma Fiumicino, pas previ pel que l'havia de conduir de Roma Fiumicino a Barcelona-el Prat. Gairebé onze hores de viatge que van acabar al punt de partida, el Palau d'Esports de Granollers a la una de la matinada del dilluns 9 de març.

Llegir mes

Diari d'expedició: Constanta (i2)

Aquest cop -a diferència del viatge a Sant Petersburg- l'expedició granollerina va disposar de gairebé tot el dissabte sencer lliure -a terres russes el temps lliure es va limitar al dissabte tarda, després del partit-. Per a alguns -la fisioterapeuta de l'equip Erola Madrigal, la cap de premsa del club Meritxell Reina, el directiu de l'àrea esportiva designat per aquest partit, en Pepe Escurriola i la tresorera Mireia Cammany- el dia va començar ben d'hora, ben d'hora, i ben fred, ben fred. L'Erola té el costum de sortir a córrer pels matins, abans d'esmorzar, i aquest cop la seva convocatòria va tenir força èxit!!
Durant l'esmorzar, els quatre atletes ja van avisar que la ciutat no era, com ho podríem dir... una meravella, ni arquitectònicament, ni visualment. Malgrat que Constanta és una ciutat turística de platja -banyada pel Mar Negre-, amb més de 300.000 habitants, la sensació que ens va recórrer durant el trajecte en l'autocar per anar al pavelló a entrenar -dissabte al matí- i durant la passejadeta de grup de la tarda, va ser d'una ciutat poc desenvolupada -comparada amb una ciutat catalana, per exemple, d'aquestes dimensions-, trista, bruta i amb molt poc ambient. A més a més de molt freda, fins i tot més que a Sant Petersburg (i això que era difícil!!).

La zona peatonal del centre de Constanta, desèrtica (Fotografia: XAVI MAS)

A Constanta, amb més temps, l'equip va realitzar un entrenament a consciència, preparant tàcticament l'atac posicional i la defensa -la feina incansable d'Antonio Rama i Carlos Viver de preparació de vídeos dels rivals, a qualsevol moment i a qualsevol lloc, bé que s'ha de notar-, a banda del llançament a porteria. Després, durant els estiraments, un parell de periodistes -en Pol Estopiñan de Ràdio Granollers, exjugador de la base del club, i un servidor, exjugador d'handbol a l'escola- van desafiar durant una estona les dimensions de les porteries i la resina que els jugadors havien deixat en les pilotes -recordar temps passats sempre és bo... Conclusió: Carlos Viver ho tindria molt difícil per decidir quin dels dos podria completar la convocatòria de l'equip...
Després del dinar i d'una migdiadeta -alguns com el debutant Marc Guàrdia, van aprofitar per estudiar el rival, en imatges amb el portàtil, altres van aprofitar per descansar -bona falta els fa- o seguir els partits de la lliga espanyola de futbol, altres van optar per fer una visita al Museu de la Marina, mentre altres la visita la van fer a una pastisseria, per provar unes autèntiques "delicatessen" pròpies del territori.

El Casino de Constanta, abandonat (Fotografia: XAVI MAS)

A mitja tarda, vista la tristor i el poc ambient del centre de Constanta un dissabte a la tarda, i vist el fred que feia degut al fort vent, la passejadeta de grup va durar el temps d'arribar de l'hotel a un mirador amb vistes al Mar Negre i tornar -malgrat que alguns es van resistir a claudicar tan aviat i es van atansar a l'edifici més emblemàtic de la ciutat, un Casino d'estil clàssic, enmig del passeig marítim...malauradament abandonat.

De retorn a l'hotel, mentre alguns seguien la derrota del Madrid al nou San Mamés, altres van decidir recuperar-se del fred assaborint un licor típic de Romania (70º) -i d'altres països de l'Europa de l'Est-, el Pálinka, per gentilesa de l'amo de l'establiment. Un servidor, que va ser un dels que es va decidir a tastar-lo perquè no es pogués dir que no m'integrava al país que visitava..., us pot ben assegurar que el fred va desaparèixer de cop!
Després de sopar, recollida general -jugadors- o visita a un bar desèrtic i amb ganes de tancar -la cambrera encara deu somiar amb els desconeguts que la van assaltar- per fer l'última cervesa del dia o l'última copeta de vi -tot, productes autòctons, eh!!.

Llegir mes