Triomf històric del Fraikin al Palau Blaugrana

Un golàs de Rolandas Bernatonis trenca la ratxa de 146 partits invicte del Barça a l'Asobal

Eduard Batlles

El 13 d'abril del 2018 quedarà marcat a la història del BM Granollers. El club vallesà va aconseguir divendres el que era una quimera per a tots els equips de la lliga Asobal des del 18 de maig del 2013: una victòria contra el Barça. El totpoderós equip blaugrana va veure com un equip jove, ben treballat, sobrat de ganes i amb bona memòria del que va passar en el partit de la primera volta [derrota 19-43] li estripava tots els rècords. El de 146 partits invicte a la lliga Asobal i el de 185 partits sense perdre en competicions estatals, o el que és el mateix, gairebé cinc anys sense conèixer la derrota. El Granollers, en un partit més que complet, va fer història i va assaltar el Palau Blaugrana amb una victòria per 28 a 29. L'últim gol de Bernatonis va fer embogir tots els jugadors del Granollers, que aquesta temporada ja han aixecat un títol. No és físic, no es pot tocar, però la plantilla dirigida per Antonio Rama quedarà gravada a l'arxiu de la història com l'equip que va frenar un gegant de l'handbol mundial. 

El Granollers va sortir a la pista un pèl erràtic. Un parell de pilotes perdudes donaven al Barça un primer avantatge de 3 a 1. Els vallesans necessitaven connectar amb Figueras i quan ho van aconseguir el pivot es va encarregar d'anotar tres gols gairebé consecutius per donar al Granollers el primer avantatge (6-7). La batuta d'Entrerríos feia funcionar al Barça; el central, els gols de Syprzak al pivot i alguna fuetada de Dika Mem des de nou metres obligaven el Granollers a endurir la defensa. Marc García i Albert Pujol van rendir a un nivell altíssim, i Bombom Almeida sota pals va ser un mur en molts moments de la primera meitat. El Granollers creixia i el Barça s'apagava.

Quatre gols al descans per somiar

Els de Xavi Pascual es van quedar encallats més de cinc minuts amb 11 gols, estavellant-se una i altra vegada amb la defensa i la porteria granollerina. Un contracop de Marc García, els gols de Resina i Vukasin, i Figueras una altra vegada, van situar un 11 a 15 al marcador. Antonio Rama, a la prèvia del partit, havia demanat competir i, a la mitja part, el Granollers no només competia, sinó que guanyava 13-17 per sorpresa de més d'un.

Les sensacions no podien ser més positives al descans. El Barça no girava rodó. L'eliminació de la Champions i el fet de ja haver guanyat la lliga, a banda de l'anunci d'alguna marxa rellevant com la de Valero Rivera, pesaven a l'equip blaugrana. El guió de partit no era nou, ni de bon tros. El Barça era capaç de sortir a la segona meitat, fer un parcial de 5 o 6 a 0 i esclafar el Granollers. I més quan Xavi Pascual va fer un canvi a la porteria. Ristovski va deixar el seu lloc a Gonzalo Pérez de Vargas, que va saltar a la pista amb voluntat d'abaixar la persiana.

Rolandas Bernatonis, autor del gol de la victòria del Fraikin BM Granollers, intenta aturar la penetració del blaugrana Dika Mem amb l'ajuda de David Resina (Fotografia: VÍCTOR SALGADO)

Els 10 primers minuts de la represa van seguir el guió de tants i tants altres derbis. Un parcial de 7 a 3 favorable als blaugrana va deixar el partit empatat a 20. Dues exclusions seguides en contra del Fraikin, la primera inexistent a Pujol, i la segona a Marc Garcia, que a més li va suposar la targeta vermella –en tenia dues de la primera part–, van deixar els vallesans en quadre. La doble inferioritat va permetre al Barça tornar a liderar l'electrònic amb el 22 a 20. El Granollers físicament estava fos, però els vallesans van treure l'orgull per evitar que el Barça s'escapés. Porras, amb un gol marca de la casa des de sis metres, Bernatonis en contracop i Jorge Silva van tornar a situar el Granollers per sobre i l'intercanvi de cops entre els dos equips afavoria el Granollers. Un dels grans baluards del Barça, Pérez de Vargas, no va estar gens encertat i només va aturar cinc llançaments en tota la segona part.

El blaugrana acaba ovacionant el Fraikin

El Barça ja no es tornaria a posar per sobre al marcador en cap moment del partit. El gol de Mamadou en contracop acostava el Granollers a la victòria (26-28). Al Barça encara li quedava molta benzina i a set segons del final Valero Rivera des de la línia de penal va empatar el partit. Rama va jugar-s'ho al tot o res, i va situar set jugadors de pista [sense porter]. Figueras va servir, Cañellas va conduir la jugada i Bernatonis amb un llançament de maluc, ajustat a la base del pal esquerra de la porteria blaugrana, va situar el 28 a 29 final al límit del temps. Ni el millor guionista podria haver escrit mai un final com el del Granollers al Palau Blaugrana per tornar a guanyar després de 25 anys. El partit va començar amb el Fraikin Granollers fent el passadís al Barça com a campió de lliga i va acabar amb el Palau Blaugrana aplaudint la gesta dels vallesans.

Els protagonistes

El postpartit

He pensat: Si no és ara, quan serà?. (Antonio Rama)

El tècnic és conscient de la importància d'aquesta victòria

Antonio Rama

El tècnic del Fraikin, Antonio Rama, estava exultant després del partit. "És el partit que buscàvem, un partit disputat, competit, i l'equip ho ha donat tot i més en una pista tan complicada com és aquesta", va explicar Rama, que va ser valent en l'última jugada del partit apostant per un atac amb set jugadors en sortir d'un temps mort. "He pensat: si no és ara, quan serà?". La victòria, que molts jugadors encara han de pair i comprovar que no ha estat cap somni, entrarà directe en un dels capítols d'or del club. "Els que portem tota la vida al BM Granollers sabem quina importància té aquesta victòria", va dir el tècnic, que també va assegurar que el partit dels seus jugadors havia estat "extremadament seriós".

El vestidor granollerí, exultant

Jugadors i tècnics destaquen les hores de treball que hi ha darrere aquesta victòria

Divendres passat va ser un dia molt coral, en què cada jugador va aportar el millor. "És un partit històric, ells portaven molt de temps guanyant; nosaltres hem sortit molt mentalitzats que el que havia passat a l'anada no podia tornar a passar", assegurava Adrià Figueras en declaracions a Ràdio Granollers. "Hem plantejat el partit a trams perquè plantejar-lo a 60 minuts contra el Barça és gairebé impossible", afegia. Un dels jugadors més joves de la plantilla, Ian Tarrafeta, que no va poder disputar el partit per lesió, se'n feia creus. "Com ho païm ara això?", explicava. "Sempre que vens al Palau a jugar contra el Barça surts amb la idea de competir i és el que hem fet". El central granollerí, que evidentment la temporada 1992/1993 no havia nascut, explicava que la seva lesió al turmell avança favorablement i podria entrar en la convocatòria en el partit de Copa EHF contra el Saint-Raphaël.

Els jugadors, tècnics i directius del BM Granollers van celebrar dins del vestidor el que havia estat una victòria històrica (Fotografia: BM GRANOLLERS)

El central Álvaro Ferrer, un dels que més partits ha jugat contra el Barça, tant en les categories inferiors com amb el primer equip, reconeixia sentir una alegria immensa. "És una sensació quasi orgàsmica", va dir. Ferrer, que havia decidit retirar-se al final de la temporada passada i que el club va repescar arran de la lesió durant la pretemporada d'Albert Pujol, va admetre que no s'ho esperava. "Qui ho hauria dit, que encara escriuria una fita històrica més amb aquest equip", va dir. "És difícil valorar-ho, perquè no deixen de ser dos punts més, però és cert que hem aconseguit trencar una ratxa que era de bogeria –146 partits sense perdre–. És una victòria de molt mèrit i vull reconèixer el mèrit que ha tingut el Barça en aconseguir-ho", va concloure. 

"Ha sortit tot rodó, hi ha moltes hores de treball a darrere i aquest equip s'ho mereix sense cap mena de dubte", descrivia gairebé amb llàgrimes als ulls el segon entrenador, David Ginesta. La derrota per 24 gols de diferència contra el Barça en la primera volta, assegurava Ginesta, va ser un punt motivacional molt potent per encarar el partit.

Xavi Pascual admet dubtes a l'equip  

Per altra banda, l'entrenador del Barça, Xavi Pascual, va felicitar el Granollers. "No tinc res a dir, han estat millors", explicava en roda de premsa després del partit. "No m'importen els 146 partits invicte, volíem guanyar avui [per divendres passat]". Paski va admetre que el Barça no passa pel seu millor moment. "Estem jugant amb molt pocs jugadors, no tinc res a recriminar-li a l'equip". En clau blaugrana, la plantilla havia de celebrar el títol de lliga després del partit en un sopar d'equip, però finalment el sopar es va anul·lar.

Jaume Fort

Jaume Fort: "El Granollers va creure sempre en la victòria "

El president de la Federació Catalana de Handbol, Jaume Fort,  creu que la seguretat i la fe en la victòria van ser cabdals per la victòria granollerina. "El Granollers ha tingut una fe en la victòria impressionant que explica que hagi pogut guanyar contra el Barça. Aquesta victòria al Palau és històrica perquè el Barça l'ha fet històrica. La increïble història de imbatibilitat que hi ha darrere per part del Barça magnifica aquesta victòria del Granollers".

Carlos Viver

Carlos Viver: "He gaudit molt veient l'alegria de la plantilla"

L'última victòria del Granollers al Barça data de la temporada 1992/1993, quan alguns jugadors de l'actual plantilla del Fraikin no havien ni nascut. Aleshores, el Granollers va guanyar (27-29) el tercer partit de les semifinals del play-off pel títol. "Vam fer un dels millors partits de la temporada", explica Carlos Viver, que va jugar aquell partit. El Granollers va accedir a la final, però la va perdre contra el Teka. "Sabem el que costa guanyar el Barça i he gaudit molt veient l'alegria de tota la plantilla".

L'última victòria, el 19 de maig de 1993

El 19 de maig de 1993, al tercer partit de les semifinals del play-off pel títol, l'equip entrenat per Manolo Montoya va derrotar el Barça al Palau Blaugrana i es va classificar per una final que va acabar perdent davant el Teka de Santander. Aquella victòria, a més, va permetre al Granollers tornar a Europa després de vuit anys d'absència.

Publicat el 16 d'abril de 2018 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)