dimecres, 30 de novembre del 2016

Condicions extremes

Desplaçament molt llarg per jugar en una pista lamentable
Xavi Mas (enviat especial)

De seguida que es va conèixer la sort del sorteig on els granollerins quedaven aparellats amb l’equip ucraïnès, equip, cos tècnic i club van ser conscients que no només la part esportiva –la classificació per a la fase de grups– seria complicada, sinó també la part logística; el desplaçament fins a aquesta ciutat del sud-est del país. Zaporoje –o Zaporíjia– és una ciutat industrial, amb prop de 800.000 habitants, que es troba a uns 445 quilòmetres al sud-est de Kíev i a uns 230 quilòmetres a l’oest de Donetsk –ciutat de gran record per al club, ja que va ser allà on el BM Granollers va guanyar l’any 1996 la segona Copa EHF.
El viatge va ser llarg –podia haver-ho estat més en funció de la combinació de vols triada–, amb sortida el dijous a les 6 de la tarda des del Palau d’Esports de Granollers i arribada a l’hotel Teatralny de Zaporoje cap a quarts de 3 de la tarda, hora catalana –una hora més a Ucraïna–, just per l’hora de dinar. Entremig, un primer vol de Barcelona fins a Viena, on l’equip hi va fer nit, i un segon vol des de la capital austríaca fins a l’ucraïnesa de Dnipró, a 85 quilòmetres de Zaporoje –recorregut que es va fer amb l’autocar de l’equip del Zaporozhye.
El viatge va ser llarg i es va fer llarg –sobretot per jugadors com Marc Garcia, que arrossega molèsties a l’esquena–, bàsicament perquè, a més dels dos viatges en avió s’hi va haver de sumar aquest trajecte d’una hora en autocar pel que es podria considerar una autovia, però amb paviment de carretera de muntanya –tot i ser a peu pla i amb unes llarguíssimes i inacabables rectes envoltades d’un paisatge rural a banda i banda.

L'equip, en la tradicional passejada del matí abans del partit per una zona de parades a l'aire lliure a prop de l'hotel (Fotografia: XAVI MAS)
L’anècdota del viatge d’anada va ser l’ambient d’handbol que es respirava a l’aeroport de Viena, on divendres al matí l’equip granollerí va coincidir amb l’equip alemany del Rhein Neckar Lowen –viatjava a Skopje per enfrontar-se al Vardar de Joan Cañellas– i amb el Dinamo de Bucarest –rival de la temporada passada i que també viatjava a Zaporoje, via Kíev, per enfrontar-se a l’altre equip de la ciutat, el Motor, on juga l’exgranollerí Aidenas Malasinskas.
PARQUET DETERIORAT
El pitjor de tot, l’estat de la pista; un pavelló molt antic, amb una pista de parquet molt trinxada, sobretot a la zona de les àrees on solen caure els jugadors després de llançar. De fet, a l’entrenament del dia previ al partit l’extrem Adrià Pérez es va clavar una estella de fusta entre els dits de la mà.
Al final però el partit s’havia de jugar, es va jugar i es va patir com mai. Amb dues úniques veus des de la grada –les del gerent Pep Blanchart i de la directiva Mireia Cammany– donant suport a l’equip davant les del miler d’aficionats locals i arribant a l’èxtasi amb el gol de Cabanas. Durant la celebració a l’hotel, l’expedició va rebre una visita molt especial, la d’Aidenas Malasinskas i l’endemà, amb la classificació a la butxaca, les hores i hores de viatge no es van fer tan feixugues.

Aquest és l'estat de la pista a la zona de les àrees: el parquet, vell i estellat (Fotografia: EDUARD BATLLES)

Publicat el 28 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Álvaro Cabanas entra amb lletres d'or a la història del BM Granollers

El Fraikin BM Granollers va fer història a Ucraïna en aconseguir la primera remuntada a domicili de la seva història europea. Després d’un partit en què l’equip va anar de menys a més, Cabanas va aconseguir el gol d’una victòria i d’una classificació agòniques.

Xavi Mas (enviat especial)

El Fraikin BM Granollers necessitava omplir una nova pàgina en la història europea del club si volia classificar-se per a la tercera fase de grups consecutiva a la Copa EHF –s’havien aconseguit diverses remuntades, però sempre amb la tornada a casa, mai s’havia aconseguit a domicili– i un dels últims a arribar, Álvaro Cabanas, en va ser l’artífex.
Abans de començar el partit, l’objectiu era remuntar dos gols, però veient com va anar el partit, més que una remuntada, l’equip el que necessitava era un miracle –cinc gols per sota més els dos de l’anada, faltant poc més d’un quart d’hora de partit, situaven l’objectiu a set gols, o vuit de distància–. Però per més adversa que es posava la situació, l’equip mai hi va deixar de creure i, en un altre final de partit a cara o creu –no és el primer dels últims anys en competició europea–, la moneda va sortir cara.
El partit no va començar gens bé i això encara va dificultar més les opcions de remuntada; el Fraikin va començar amb un parcial advers de 3-0, amb Anton Dereviankin fent-se gegant sota els pals i rebent gols de contraatac, precisament el que l’equip volia evitar. De fet, el primer gol dels de Carlos Viver no va arribar fins gairebé el minut 7, i de penal. Després, i mentre la connexió amb Adrià Figueras va funcionar –un altre cop va destacar amb vuit gols–, l’equip va mantenir el partit igualat, però de nou les pèrdues de pilota van penalitzar molt els granollerins.
A la primera meitat el Zaporozhye va arribar a guanyar per sis gols (14-8) però el Granollers ho va retallar fins als tres que reflectia el marcador del descans (15-12) –talment el que va passar al Palau la setmana passada, però a l’inrevés–. I a la segona part els ucraïnesos van arribar a guanyar de cinc (20-15) al minut 41, quan Viver va demanar el primer temps mort de la segona meitat. El Fraikin va posar-se dins l’eliminatòria gràcies a un parcial d’1 a 8 (21-23) i ho va saber gestionar fins al final.

Els jugadors del Fraikin BM Granollers van fer pinya al mig de la pista (Fotografia: XAVI MAS)
UN MINUT INOBLIDABLE
A tres minuts del final Viver va demanar temps mort amb un 25-24 en contra i tot semblava impossible. Però van ser uns últims tres minuts d’autèntica bogeria, amb un intercanvi de gols que va afavorir arribar a la xifra de 30 gols final. Arnau Garcia va marcar el 28-29 però només quedava mig minut de partit. El Zaporozhye va intentar allargar l’atac i va aconseguir superar la defensa pressionant a tota la pista dels granollerins per trobar situació de llançament. Vicente Álamo va esdevenir el primer heroi del partit aturant-li un llançament a l’extrem Artemenko. La pilota va anar cap a la cantonada però en els 18 segons que quedaven Álamo va tenir temps d’anar-la a buscar i generar una última jugada d’atac, un xic atropellada, que va anar de cantó a cantó fins a arribar a Álvaro Cabanas, el segon heroi del partit. I aquest, sense gaire angle i jugant-se la falta en atac, es va treure un llançament per sota les cames de Dereviankin que va desfermar l’eufòria damunt la pista. Alguns jugadors saltant i botant, altres abraçant-se de felicitat, i altres amb les mans al cap, no s’ho acabaven de creure. L’equip havia tornat a fer història.

Els protagonistes **

El post-partit
Si no penses que pots aconseguir-ho, llavors és impossible. (Carlos Viver)

“Si no penses que pots aconseguir-ho, llavors sí que és impossible. Ho hem aconseguit perquè hi hem cregut”. Així de clar va ser Carlos Viver després d’un final de partit i d’una segona meitat per emmarcar. No es pot obviar que la situació, que ja era complicada abans del partit del Palau, s’havia complicat més després de perdre l’anada a casa. Però és que a més, el Zaporozhye va sortir amb molta empenta i encara ho va complicar més anant sempre per davant i amb avantatges força clars. “A la mitja part perdíem de tres però estàvem jugant bé en atac, tot i fallar més del compte i encaixar massa gols de contraatac. Després ho hem sabut corregir i això ens ha permès tenir les nostres opcions al final”, va dir el tècnic granollerí. “Quan ha calgut hem arriscat, com ja havíem fet en altres partits, i amb una mica més d’encert, un punt de sort i sense perdre l’esperança ens n’hem tornat a sortir”, va afegir un Viver que no es va estar de repetir que l’equip sempre està obligat a guanyar i fer més que les temporades anteriors. “Cada vegada és més complicat guanyar, aquí i a la lliga, però se’ns dóna per favorits sense haver jugat. La gent no és conscient de la dificultat que això suposa per a l’equip i per això estic tan orgullós del treball i l’esforç que realitza el meu equip”.

Carlos Viver i Vicente Álamo s'abracen eufòrics (Fotografia: XAVI MAS)
Álvaro Cabanas, màxim golejador del partit i artífex del gol que va donar la classificació, estava exultant d’alegria després del partit. “Estic molt content, no només pel gol, que és anecdòtic, sinó pel que significava per a l’equip. La classificació, per nosaltres, era primordial. A tots ens feia molta il·lusió i ens ha costat molt”, va dir. De fet, durant el partit, l’equip només va estar classificat després del seu gol, en cap altre moment del partit ho havia estat. L’extrem dret del Fraikin va explicar com havia vist l’última jugada del partit: “He mirat el marcador i he vist que faltaven 15 segons i que ens faltava un gol. L’Arnau ha fet una finta, me l’ha fet arribar, i tot i que tenia poc espai li he intentat tirar entre les cames i ha sortit bé”. Cabanas coincidia amb Viver que la clau va ser creure-hi. “No hem pensat mai en l’eliminació, ni tan sols quan les coses s’han torçat més”, va afegir.
L’altre protagonista del partit, Vicente Álamo, que ja havia viscut una remuntada al límit quan jugava a Lleó, va poder repetir-ho al seu club de sempre. “Vaig tornar per gaudir. Per aquest club entrar a la fase de grups era molt important i jo volia viure aquesta experiència. El partit d’avui fa que tornar hagi valgut la pena”, va assegurar.
Aquest dijous, a partir de les 11 del matí, el Fraikin sabrà els seus tres propers rivals.

Publicat el 28 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

** L'acta oficial de l'EHF no es correspon a la realitat (i per tant, tampoc a la fitxa tècnica publicada a El 9 Nou), ja que atorga un gol a Pol Sastre (que no va jugar), quatre a Vladan Loncar (que no va marcar) i un a Jorge Silva (que en va marcar quatre). Michal Kasal, que en va marcar un, consta com que no en va fer cap.

Es compliquen la vida

El Fraikin haurà de remuntar-li dos gols a un Zaporozhye molt expeditiu en defensa
Xavi Mas

Al Fraikin BM Granollers li tocarà remuntar si vol estar en la tercera fase de grups consecutiva a la Copa EHF. L'equip granollerí va tornar a experimentar –en menor mesura que la temporada passada en el partit inaugural de la fase de grups contra el Dinamo de Bucarest– que a Europa els partits es tanquen després de 60 minuts. L'equip de Carlos Viver va fer uns excel·lents primers 27 minuts de partit en què defensivament es va saber aturar el potent atac del Zaporozhye i va tenir força encert en atac. Però en només tres minuts es va passar d'un magnífic 17 a 11 a un bon 17-14 en arribar al descans i a un preocupant 17-17 tot just començar la segona part. A partir d'aquí la igualtat es va mantenir i es va trencar del cantó ucraïnès, als últims minuts, gràcies a les grans intervencions del porter Anton Dereviankin.
Els primers 10 minuts van ser força igualats; el llançament exterior del Zaporozhye –l'esquerrà Ganchev sobretot i el dretà Karamyshev– es va demostrar que era potent, però també l'encert des dels extrems –l'esquerrà Severyn al principi i sobretot el dretà Artemenko– i les sortides a la contra, mentre que per part granollerina Silva va començar força encertat, així com el capità David Resina –cinc de cinc a la primera meitat– i Michal Kasal.
Els ucraïnesos, excessivament durs en els contactes defensius, es van carregar ràpidament d'exclusions –l'arbitratge va ser molt estricte a cantó i cantó– i això el Fraikin ho va saber aprofitar sobretot a partir del minut 10. Després de l'empat a cinc els granollerins van aconseguir un parcial de 5-0 que va situar l'equip de Viver amb un bon 10 a 5 poc després del quart d'hora de partit. L'entrenador ucraïnès Vitaliy Nat, que havia demanat temps mort amb el 8-5 al marcador– va veure com els seus jugadors aconseguien aturar la sagnia durant una bona estona, gràcies a un intercanvi de gols que va mantenir les distàncies malgrat les exclusions –quatre a la primera meitat–. A les acaballes de la primera part el Fraikin va aconseguir la màxima diferència del partit (17-11) però va veure com l'exclusió de Jorge Silva –la primera del partit– li acabava suposant un parcial de 0-3 que ficava de nou el Zaporozhye dins del partit.

Adrià Figueras és agafat de la samarreta per Denys Isanchuk i Oleksandr Tilte (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Tot just començar la segona meitat els ucraïnesos van fer un altre parcial de 0-3 –0-6 acumulat– que va obligar Viver a aturar el partit. Els seus homes van aconseguir tallar la dinàmica negativa gràcies a l'únic gol de Gonzalo Porras, però no va saber treure profit de les noves exclusions del rival –quatre més per un total de vuit.
L'estira-i-arronsa va ser la dinàmica de bona part de la segona meitat, amb el Fraikin escapant-se de dos gols i el Zaporozhye equilibrant de nou la balança sense arribar a posar-se per davant. Fins que va aparèixer la figura de Dereviankin sota els pals i de Ganchev en atac. Sis aturades gairebé consecutives i quatre gols gairebé seguits de l'esquerrà van posar el 26-27 al marcador. Dereviankin va evitar l'empat i el Zaporozhye, mitjançant els extrems Severyn i Artemenko, van posar els dos gols finals de diferència.

Els protagonistes

El post-partit

Ens cal més sang freda. (Carlos Viver)
L'entrenador del Fraikin reconeix que va faltar encert en atac

Carlos Viver sabia que l'eliminatòria no seria gens fàcil i, després de la derrota, la complicació serà molt més alta. "És difícil transmetre que guanyar no és senzill. L'eliminatòria ja sabíem que seria complicada, i ara encara més", va començar afirmant. Viver va dir que tenien una setmana per davant per polir el que no van saber fer bé –menys si es té en compte que dimecres hi ha partit de lliga contra Helvetia Anaitasuna–. "Hem d'analitzar allò que no hem sabut solucionar i per què no hem sabut tancar algunes situacions", va dir. El porter Dereviankin va ser l'autèntic heroi del partit i Viver va destacar, com a coses a millorar, precisament les opcions d'atac més clares. "Hem fallat moltes situacions clares de llançament, sobretot a la segona part i als sis metres, on hem acabat amb un 50% d'encert justet", va afirmar. "Potser ens cal més sang freda en aquestes situacions", va afegir.
De cara al partit de tornada, i veient la duresa del rival, Viver té clar què han d'evitar i què han de millorar. "La pilota ha de circular amb més fluïdesa perquè en el cos a cos hi sortirem perdent segur. I quan trobem situacions de desequilibri les hem d'aprofitar", va explicar. "Ara, el que està clar és que haurem d'anar allà i estar millor que avui", va dir amb certa resignació.

Publicat el 21 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)