dissabte, 21 de març del 2015

Diari d'expedició: Constanta (i3)

I va arribar diumenge, el dia del partit.
El pavelló de Constanta (City Hall), per fora (Fotografia: XAVI MAS)
Després d'agafar forces amb l'esmorzar, cap al City Hall, on ens esperava la cordial benvinguda dels responsables del club romanès -va ser més cordial per a les dones de l'expedició, que van rebre unes tulipes i una rajola de xocolata de record per celebrar el Dia Mundial de la Dona-. Val a dir que el tracte va ser, en tot moment, exquisit.
El pavelló, antic, ens va rebre encara buit malgrat que, ben aviat, es va començar a omplir de gent -tota la que no havíem detectat durant la passejadeta del dissabte tarda-. Un pavelló, amb capacitat per 1.554 espectadors -segons els plànols informatius oficials, distribuïts per tot el recinte- que, per art de màgia, es va omplir amb 2.845 espectadors -quina manera més matussera d'inflar unes xifres!!!.

El City Hall per dins, abans de començar el partit (Fotografia: XAVI MAS)
Sigui per l'ambient o pel cansament o pel que sigui, la qüestió és que a Constanta va arribar la primera derrota a la fase de grups en un partit en què, tot i anar gairebé sempre a remolc, es va tenir la victòria a tocar.
Aquesta derrota però, no va ser l'única cosa que va esguerrar el viatge. Tot just sortir del City Hall, l'autocar que ens havia dut a tot arreu no arrencava. I no era cap broma -com es va encarregar d'assegurar en Pep Blanchart-. Per sort, la diligència amb què la gent del club va fer les gestions per aconseguir un autocar de substitució, va permetre no perdre massa temps -tot i que sí molta comoditat-. Aquest cop, tot i que el conductor va fer mans i mànigues per retallar el temps del trajecte, el cert és que aquest es va fer més llarg. I de dia vam descobrir que el paisatge que ens havíem perdut a l'anada tampoc era per llançar coets...
Els terminis es van acabar complint i l'expedició va arribar a temps per agafar el vol de Bucarest Otopeni a Roma Fiumicino, pas previ pel que l'havia de conduir de Roma Fiumicino a Barcelona-el Prat. Gairebé onze hores de viatge que van acabar al punt de partida, el Palau d'Esports de Granollers a la una de la matinada del dilluns 9 de març.

No hem estat centrats

CF PARETS 2 - CE LLERONA 0 (Ds., 11:30h, Municipal Josep Seguer)

Partit difícil des de l'inici. Un Parets molt ben posicionat i amb les idees molt clares no ens ha permès fer el nostre joc. Ens ha incomodat i ha fet que ens traguéssim la pilota del damunt, enlloc de jugar-la.
Roger Bru (dreta) persegueix a un jugador del Parets
Ens han fet dos gols i han pogut augmentar el resultat, però durant gran part del partit els nostres han lluitat força per evitar-ho i ho han aconseguit. Però en atac hem tingut poques ocasions i poc clares.
Crec que ens han guanyat merescudament i ho hem d'acceptar, no ha estat un bon dia per nosaltres. Aquestes coses passen i han de servir per aprendre i millorar.
El nou color de l'equipació no ens ha ajudat, però de blau o de vermell, ens hi deixarem sempre la pell!
Que es prepari el Granollers, que no podrà vèncer als guerrers!

Força Llerona!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografies: Esther Mas