dijous, 9 de juny del 2016

Derrota en un derbi que esdevé secundari

Els de Carlos Viver van tornar a plantar cara al Barça el dia que sis jugadors s'acomiadaven de l'equip
Xavi Mas

El Fraikin BM Granollers va tornar a quedar-se a les portes de sorprendre el FC Barcelona (29-31) en un partit que, a diferència d’altres ocasions contra els blaugranes, va tenir més emocions fortes un cop acabat el partit que no pas durant el matx. El derbi català per excel·lència, al món de l’handbol, va arribar al Palau d’Esports just en l’última jornada de lliga, quan tot ja estava decidit –pel que fa a classificació només podia variar el fet que els granollerins acabessin tercers o quarts–, i va tenir un guió molt semblant al de partits anteriors: igualtat, embranzida del Barça per obrir forat, intent de remuntada granollerina i ofici blaugrana per mantenir la victòria fins al final.
Gonzalo Pérez de Vargas va començar demostrant, en la primera jugada del partit, que marcar-li un gol no seria una tasca senzilla. Malgrat això, els de Carlos Viver van començar manant al marcador amb un parcial de 2-0 –gols d’Arnau Garcia i Adrià Figueras en contraatac– i van mantenir el frec a frec amb els de Xavi Pascual fins passat el quart d’hora de joc.
Les aturades de Pérez de Vargas als primers minuts de partit van evitar que el Fraikin agafés una renda més àmplia i que, minuts més tard, de la mà d’un inspirat Kiril Lazarov, el seu equip es posés per davant. A banda de les intervencions del porter blaugrana, els de Viver van veure com el Barça obria una mica de forat al marcador aprofitant uns minuts de desencert ofensiu –errors en el llançament exterior i pèrdues de pilota–; en escassament tres minuts i mig es va passar del 7-7 a un 8-12 que va obligar Viver a aturar el partit.
11 ADÉUS: Onze jugadors es van acomiadar dels seus equips, sis per part del Fraikin BM Granollers i cinc per part del FC Barcelona
En un primer moment va semblar que els granollerins aturaven el cop, amb l’entrada de Pol Sastre, que va començar a aturar alguns llançaments exteriors, i d’un Teixeira que va tenir uns bons minuts d’inspiració a la primera part. Amb dos gols seguits del brasiler el Fraikin va reduir la diferència a dos gols (13-15) però els de Pascual van començar a dibuixar aquell guió que s’ha repetit diverses vegades contra els granollerins i no van deixar que el Fraikin s’apropés més al marcador –parcial de 0-4 en cinc minuts per agafar el màxim avantatge del partit (13-19)–. Marc Cañellas –que va tornar a fer un gran partit– i Marc Garcia, en un contraatac al límit del temps, van deixar el marge en quatre gols en arribar al descans.

Salva Puig, que ha decidit retirar-se de l'handbol, va ser mantejat pels seus companys (Fotografia: TONI TORRILLAS)
Pol Sastre, que havia substituït Bombóm Almeida a mitjans de la primera meitat, va començar a destacar a l’inici de la represa –en pocs minuts va doblar el nombre d’aturades que havia fet abans del descans, sobretot a llançaments exteriors d’Entrerríos o Jallouz– i, de mica en mica, el Fraikin es va anar apropant al marcador.
Tocava remuntada i els de Viver la van intentar, i van arribar a posar-se a un sol gol (21-22) després de la sisena aturada de Sastre –novena del partit– i d’un gol de qualitat d’Adrià Pérez des de l’extrem. En aquest moment però, va tornar a aparèixer Pérez de Vargas; n’hi va aturar dues de seguides a Arnau Garcia –molt destacat a la primera part– que van ser el preludi d’un altre parcial de 0-4 en pocs minuts.
EL BARÇA VA JUGAR AMB EL RELLOTGE, ALS ÚLTIMS MINUTS, PER EVITAR LA REACCIÓ DEL FRAIKIN
En un vist i no vist els blaugranes van esvair qualsevol intent de remuntada dels de Viver per tornar a posar-se cinc gols amunt (21-26). Els de Pascual, a partir d’aquest moment, van saber jugar amb el rellotge –com en la final de la Copa del Rei de la temporada passada a Gijón–, van alentir el joc cada vegada més i, malgrat que els granollerins ho van continuar intentant, van fallar un contraatac que els podia haver posat a un gol a un minut del final, i es mantenia així el 29-31 definitiu.

Els protagonistes

El post-partit

Ens ha faltat molt poc per aconseguir quelcom bonic. (Carlos Viver)
El tècnic granollerí va desitjar sort als jugadors que marxen

L’entrenador del Fraikin BM Granollers, Carlos Viver, va voler treure ferro al resultat final recalcant que el més important del partit de dissabte era acomiadar-se amb una bona imatge. “Crec que el partit passava a un segon pla. L’objectiu era oferir una bona imatge per tal d’acomiadar-nos com cal d’una afició que enguany ens ha ajudat moltíssim i perquè els jugadors que deixen l’equip poguessin fer-ho amb bones sensacions”, va dir en acabar el partit. Viver creu que l’equip es tornarà a reinventar “com ja ha fet aquestes últimes temporades quan ha marxat gent important”, i va desitjar molta sort als jugadors que abandonen la disciplina de l’equip. “Espero que els vagi molt bé allà on vagin”, va afirmar.

Carlos Viver dóna instruccions en un temps mort (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Tot i deixar-ho com a secundari, el tècnic granollerí sí que es va quedar una altra vegada amb la recança que es podia haver aconseguit quelcom més però que no havia pogut ser. “Ens ha faltat molt poc. Sempre és aquell poquet que ens manca per aconseguir quelcom molt bonic”, va assegurar. “Hi ha hagut alguns moments que els hauríem pogut pressionar més i fer que el partit tornés a arribar a un cos a cos fins al final, perquè ells no han acabat de matar el partit”, va continuar dient. “Empates el partit, faltant cada vegada menys i llavors, mai saps com pot acabar”, va afegir.
Viver està convençut que arribarà el moment que un equip derroti el Barça. “Arribarà aquest dia i això ajudarà l’handbol espanyol. S’ha de buscar una dinàmica en què hi hagi més igualtat i per aconseguir-ho s’hi ha de creure”, va afegir. Viver veu el seu equip capaç d’aconseguir-ho.

Emocions a flor de pell en l'hora dels adéus
Puig, Solé, Blanxart, Pacheco, Almeida i Teixeira deixen l'equip
Un cop acabat el partit va arribar el moment més emotiu de la jornada, i potser el més trist: el moment dels comiats. I en van ser un força, perquè un total de sis jugadors –Guilherme Valadao ja fa temps que va deixar la disciplina de l’equip per poder-se operar del genoll i ja no tornarà–, Salva Puig, Ferran Solé, Moisès Blanxart, César Almeida, Fernando Pacheco i Henrique Teixeira, no seguiran la temporada vinent al club.

Blanxart, Pacheco, Almeida, Teixeira, Puig i Solé -d'esquerra a dreta- van rebre un obsequi (Fotografia: TONI TORRILLAS)
El primer de saber-se que deixava l’equip, per retirar-se definitivament de l’handbol, va ser Salva Puig, que va agrair al club haver-lo ajudat a créixer “com a jugador i com a persona”. Puig, després de 20 anys, creia que era el millor moment per acomiadar-se. “Amb un partit contra el Barça en una temporada que ha estat de somni, crec que no podia haver-hi millor moment”, va dir.
Ferran Solé, el segon que va anunciar que deixava l’equip per marxar a Tolosa, va reconèixer que era un moment trist. “Marxo d’un club que per mi ha estat molt important però em quedo amb totes les vivències que he tingut durant aquests 10 anys”, va explicar. Moisès Blanxart, que tampoc seguirà al club després de nou anys al primer equip i 18 al club se’n va “amb una motxilla plena d’amistat amb un munt de jugadors”.
Pel que fa als brasilers César Almeida, Fernando Pacheco i Henrique Teixeira, van destacar la bona acollida que havien tingut. “Ens han fet sentir com si estiguéssim a casa”, va dir Pacheco. “Vaig venir per aconseguir alguna cosa bonica i ho hem aconseguit”, va afirmar Almeida.

La ciutat homenatja l'equip pel gran paper a la lliga i l'EHF
La plantilla del Fraikin BM Granollers, acompanyada del cos tècnic i representants de la junta directiva del club –amb el president Josep Pujadas al capdavant–, va ser objecte d’una recepció oficial, dijous al vespre a l’ajuntament. Amb l’acte, l’alcalde, Josep Mayoral, en nom del Consistori, va felicitar l’equip per l’excel·lent paper a la Copa EHF (va acabar tercer) i la gran actuació també a la lliga, en què l’equip s’ha mantingut entre els primers i s’ha tornat a classificar per Europa.

Jugadors, tècnics i directius del BM Granollers acompanyats de l'alcalde Josep Mayoral (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Publicat el 6 de juny de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Victòria al límit per tancar una gran temporada

Tot i que el partit no va començar massa bé els nois d'en Nico Font van jugar a allò que saben fer millor, tocar-la i tocar-la, buscant sempre la millor opció i, d'aquesta manera, van capgirar el marcador, no sense suspens final. Així, amb la victòria, el benjamí E de l'Esport Club Granollers va tancar la temporada en un excel·lent cinquè lloc i amb una evident evolució de tots els nanos.
El partit va començar tan malament, que tot just començar l'Ametlla del Vallès ja es va avançar al marcador amb un gol d'en Marc (Lozano). Tocava anar a remolc una altra vegada però i els nois d'en Nico no van variar la seva manera de jugar, fidels al seu estil. I si les coses podien empitjorar, van empitjorar; cinc minuts després del 0-1, en un ràpid contraatac l'Enric va fer el 0-2.

En Marc va tenir una bona ocasió per marcar però el seu xut va topar amb l'esquena d'un defensa (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Tanta mala sort no podia ser i l'equip, al segon quart, va seguir generant joc i jugades de perill, amb la diferència que, aquest cop, la mala sort només va ser en atac. Al minut dos hi va haver una primera ocasió -doble-; primer l'esquena d'en Pau (Codina) va refusar una rematada d'en Marc (Palacios) a la sortida d'un córner, i després va ser el porter Dídac qui va refusar el següent xut d'en Xavi des de fora de l'àrea. Minuts després en Pau (Perales), va xutar per damunt del travesser una falta lateral, l'Arnau, molt forçat, no va poder xutar a porteria en l'atac següent i la seva centrada no la va poder rematar en Marc (Palacios) i després en Dídac va aturar en dos temps un bon xut d'en Dani des de molt lluny. La pilota semblava que no volia entrar, però aquest cop tampoc per part de l'Ametlla, que just després del xut d'en Dani va tenir una gran ocasió que l'Enric va estavellar al pal -un altre ràpid contraatac després d'una pèrdua de pilota granollerina-. I l'Ametlla en va tenir una altra després que en Pol refusés malament una pilota; aquesta va arribar-li al Marc (Lozano) però en Pol va rectificar bé del seu error i va aturar-li el xut, jugada amb la qual es va arribar al descans.
SALVATS PER LA CAMPANA
En tornar dels vestidors la dinàmica va continuar igual, amb els granollerins tocant i creant joc i perill. En Xavi va ser el primer d'avisar, amb un xut desviat després d'una recuperació defensiva i una molt bona jugada entre en Gerard i en Guillem. I en Guillem va ser el segon d'avisar, però ho va fer amb el primer gol; en Raúl va treure la pilota jugada des del darrere, la va passar a en Xavi i aquest a en Guillem, que va fer un retall cap endins i va superar l'Alessandro amb un bon xut creuat. La mala sort en atac semblava que s'havia acabat. Uns minuts més tard, i després d'un parell d'ocasions sense concretar, en Guillem va interceptar un servei de porteria i va ser objecte d'un penal que ell mateix va transformar en el gol de l'empat. Amb l'empat l'Ametlla va fer un últim intent però el xut d'en Sergi va sortir fora per ben poc.

Amb aquest llançament de penal en Guillem va marcar l'empat a dos (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Arribava el quart decisiu amb empat al marcador i tots dos van tenir ocasions per desfer aquest empat, però la pilota no volia entrar; en Pol i el travesser van evitar que l'Ametlla marqués el 2-3 i les ocasions granollerines anaven fora per poc, fins que a l'últim minut va arribar un gol d'aquells que en diuen "in extremis"; en Gerard, sol al segon pal, va rebre una centrada i el seu xut el va aturar en Dídac, tot i que se li va escapar la pilota. L'Arnau, molt atent, va posar la punta de la bota, la pilota va rodolar poc a poc fins entrar dins la porteria i, quan ja havia creuat la línia de gol, en Dídac la va treure -massa tard-. No quedava temps per més, però l'àrbitre va allargar el partit quatre minuts; l'Ametlla no semblava crear perill però els nervis li van jugar una mala passada a en Dani, que va fer una passada enrere cap a en Pol, que havia sortit fora de la porteria i, per sort, la pilota va anar al pal i no va entrar. Passat l'ensurt, el xiulet final va confirmar la victòria dels nois d'en Nico, que avançaven l'Ametlla en la classificació per acabar cinquens.

L'Arnau marca el 3 a 2 definitiu fent passar la pilota per sota el porter de l'Ametlla (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

MOLT BONA FEINA NOIS!! ENHORABONA!!!!

Els protagonistes

dimecres, 1 de juny del 2016

Brahim Fateh i Gema Barrachina s’enduen la setena Milla Urbana

Els atletes vallesans ocupen la major part de les posicions de podi en les categories inferiors
Xavi Mas

L'atleta de l'ISS l'Hospitalet Brahim Fateh i Gema Barrachina, del Bilbao Atletismo, van ser els guanyadors de la setena edició de la Milla Urbana de Granollers, una edició que va comptar amb un total de 300 participants entre totes les categories i que era Campionat de Catalunya. El bon temps i que el recorregut fos en ple centre de la ciutat –carrer Anselm Clavé, entre la plaça de la Corona i la plaça de Lluís Perpinyà– van afavorir una bona afluència de públic a banda i banda del circuit, cosa que els atletes van agrair. Els atletes vallesans van tenir un paper força destacat en les proves de categories inferiors, en què van ocupar bona part de les places de podi.
La cursa absoluta masculina va ser l'última de disputar-se i la més igualada de totes. Els atletes participants van completar la primera volta al recorregut –des de la plaça Maluquer i Salvador fins a la de la Corona i tornar– i fins a cinc atletes van començar el camí de pujada des de la Corona fins a l'arribada a Lluís Perpinyà per disputar-se la victòria. D'aquests cinc tres van arribar als últims metres amb opcions i el guanyador es va decidir en un ajustat esprint que va endur-se Fateh, per davant d'El Mehdi Aboujanah –que no puntuava pel campionat de Catalunya–, Youssef Taoussi (Playas de Castellón) i Mohamed Zarhouni (FC Barcelona). "Ha estat una cursa molt tàctica i igualada. Ha vingut de ben poc", va dir Fateh amb un somriure.

Míriam Ortiz -dorsal 33- va començar molt forta però Barrachina -dorsal 25- es va endur la victòria (Fotografia: TONI TORRILLAS)
Pel que fa a la categoria femenina, la cursa es va començar a trencar ben aviat; Míriam Ortiz (Agrupació Atlètica Catalunya) –segona classificada– va sortir molt forta i va obrir forat ben aviat, però no va poder aguantar el ritme fins al final i en la recta final es va veure superada per Barrachina. Isabel Rodríguez (Pamplona Atlético), va acabar tercera. "La Míriam ha sortit molt forta però he aguantat força bé i al final, malgrat que era en pujada i amb el vent en contra, l'he pogut superar", va explicar Barrachina, valenciana resident a Santa Agnès de Malanyanes. Barrachina feia més de dos anys que no competia, primer per culpa d'una lesió i després perquè va ser mare. "Tornar a la competició al màxim nivell i fer-ho amb una victòria és el millor de tot. Realment no m'ho esperava", va afegir la guanyadora.

ELS VALLESANS DESTAQUEN EN INFERIORS
En categoria absoluta no hi va haver cap representant vallesà al podi però en les categories de base hi va haver molts guanyadors i molts podis amb atletes locals –sis victòries i onze podis pels atletes del CA Canovelles, tres victòries i dos podis pel CA Granollers, quatre podis per atletes del CA Parets i un podi per un representant del CA Sant Celoni–. "És del que estem més orgullosos. La salut de l'atletisme català, a nivell de la base, està en creixement", va afirmar Joan Villuendas, president de la Federació Catalana. Villuendas creu que la Milla Urbana de Granollers ja està consolidada en el calendari de curses i ara es plantegen donar-li caire internacional de cara a properes edicions.

Els atletes vallesans van ser els dominadors en les categories inferiors (Fotografia: TONI TORRILLAS)

Publicat el 30 de maig de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)