Aquest cop -a diferència del viatge a Sant Petersburg- l'expedició granollerina va disposar de gairebé tot el dissabte sencer lliure -a terres russes el temps lliure es va limitar al dissabte tarda, després del partit-. Per a alguns -la fisioterapeuta de l'equip Erola Madrigal, la cap de premsa del club Meritxell Reina, el directiu de l'àrea esportiva designat per aquest partit, en Pepe Escurriola i la tresorera Mireia Cammany- el dia va començar ben d'hora, ben d'hora, i ben fred, ben fred. L'Erola té el costum de sortir a córrer pels matins, abans d'esmorzar, i aquest cop la seva convocatòria va tenir força èxit!!
Durant l'esmorzar, els quatre atletes ja van avisar que la ciutat no era, com ho podríem dir... una meravella, ni arquitectònicament, ni visualment. Malgrat que Constanta és una ciutat turística de platja -banyada pel Mar Negre-, amb més de 300.000 habitants, la sensació que ens va recórrer durant el trajecte en l'autocar per anar al pavelló a entrenar -dissabte al matí- i durant la passejadeta de grup de la tarda, va ser d'una ciutat poc desenvolupada -comparada amb una ciutat catalana, per exemple, d'aquestes dimensions-, trista, bruta i amb molt poc ambient. A més a més de molt freda, fins i tot més que a Sant Petersburg (i això que era difícil!!).
A Constanta, amb més temps, l'equip va realitzar un entrenament a consciència, preparant tàcticament l'atac posicional i la defensa -la feina incansable d'Antonio Rama i Carlos Viver de preparació de vídeos dels rivals, a qualsevol moment i a qualsevol lloc, bé que s'ha de notar-, a banda del llançament a porteria. Després, durant els estiraments, un parell de periodistes -en Pol Estopiñan de Ràdio Granollers, exjugador de la base del club, i un servidor, exjugador d'handbol a l'escola- van desafiar durant una estona les dimensions de les porteries i la resina que els jugadors havien deixat en les pilotes -recordar temps passats sempre és bo... Conclusió: Carlos Viver ho tindria molt difícil per decidir quin dels dos podria completar la convocatòria de l'equip...
Després del dinar i d'una migdiadeta -alguns com el debutant Marc Guàrdia, van aprofitar per estudiar el rival, en imatges amb el portàtil, altres van aprofitar per descansar -bona falta els fa- o seguir els partits de la lliga espanyola de futbol, altres van optar per fer una visita al Museu de la Marina, mentre altres la visita la van fer a una pastisseria, per provar unes autèntiques "delicatessen" pròpies del territori.
A mitja tarda, vista la tristor i el poc ambient del centre de Constanta un dissabte a la tarda, i vist el fred que feia degut al fort vent, la passejadeta de grup va durar el temps d'arribar de l'hotel a un mirador amb vistes al Mar Negre i tornar -malgrat que alguns es van resistir a claudicar tan aviat i es van atansar a l'edifici més emblemàtic de la ciutat, un Casino d'estil clàssic, enmig del passeig marítim...malauradament abandonat.
De retorn a l'hotel, mentre alguns seguien la derrota del Madrid al nou San Mamés, altres van decidir recuperar-se del fred assaborint un licor típic de Romania (70º) -i d'altres països de l'Europa de l'Est-, el Pálinka, per gentilesa de l'amo de l'establiment. Un servidor, que va ser un dels que es va decidir a tastar-lo perquè no es pogués dir que no m'integrava al país que visitava..., us pot ben assegurar que el fred va desaparèixer de cop!
Després de sopar, recollida general -jugadors- o visita a un bar desèrtic i amb ganes de tancar -la cambrera encara deu somiar amb els desconeguts que la van assaltar- per fer l'última cervesa del dia o l'última copeta de vi -tot, productes autòctons, eh!!.
Durant l'esmorzar, els quatre atletes ja van avisar que la ciutat no era, com ho podríem dir... una meravella, ni arquitectònicament, ni visualment. Malgrat que Constanta és una ciutat turística de platja -banyada pel Mar Negre-, amb més de 300.000 habitants, la sensació que ens va recórrer durant el trajecte en l'autocar per anar al pavelló a entrenar -dissabte al matí- i durant la passejadeta de grup de la tarda, va ser d'una ciutat poc desenvolupada -comparada amb una ciutat catalana, per exemple, d'aquestes dimensions-, trista, bruta i amb molt poc ambient. A més a més de molt freda, fins i tot més que a Sant Petersburg (i això que era difícil!!).
 |
| La zona peatonal del centre de Constanta, desèrtica (Fotografia: XAVI MAS) |
Després del dinar i d'una migdiadeta -alguns com el debutant Marc Guàrdia, van aprofitar per estudiar el rival, en imatges amb el portàtil, altres van aprofitar per descansar -bona falta els fa- o seguir els partits de la lliga espanyola de futbol, altres van optar per fer una visita al Museu de la Marina, mentre altres la visita la van fer a una pastisseria, per provar unes autèntiques "delicatessen" pròpies del territori.
 |
| El Casino de Constanta, abandonat (Fotografia: XAVI MAS) |
De retorn a l'hotel, mentre alguns seguien la derrota del Madrid al nou San Mamés, altres van decidir recuperar-se del fred assaborint un licor típic de Romania (70º) -i d'altres països de l'Europa de l'Est-, el Pálinka, per gentilesa de l'amo de l'establiment. Un servidor, que va ser un dels que es va decidir a tastar-lo perquè no es pogués dir que no m'integrava al país que visitava..., us pot ben assegurar que el fred va desaparèixer de cop!Després de sopar, recollida general -jugadors- o visita a un bar desèrtic i amb ganes de tancar -la cambrera encara deu somiar amb els desconeguts que la van assaltar- per fer l'última cervesa del dia o l'última copeta de vi -tot, productes autòctons, eh!!.
