El diumenge 22 de febrer va arribar el plat fort d'aquest viatge.
 |
| Entrenament suau vist des de les alçades de l'Arena (Fotografia: XAVI MAS) |
Després d'un bon esmorzar, l'equip va fer un suau entrenament per posar la musculatura a to, sense asfixiar-la. En
Carlos Viver i l'
Antonio Rama -disculpeu que els tutegi però segur que em permetran aquest luxe després de compartir tantes hores i anècdotes junts- sabien perfectament que no podien exigir als jugadors res més, tenint en compte la càrrega de partits en poc temps, els problemes físics que arrosseguen alguns i no saber quin rival es trobarien damunt la pista.
Mentre ells s'exercitaven a la pista, alguns -el doctor
Joan Vives o jo mateix- ens vam dedicar a fer el tafaner per aquell immens pavelló -amb capacitat per a 7.500 espectadors i amb una verticalitat que dóna a l'espectador molt bona visibilitat-, i d'altres (en
Pep Blanchart i el delegat
Jordi Boixaderas) es reunien a la comissió tècnica pre-partit amb els representants de l'equip rus, el delegat federatiu -de Letònia- i els àrbitres -alemanys-. (Allà és on es prenen, i s'acaten, decisions tan importants com no portar, sota l'equipament oficial, cap element -tipus escalfador, samarreta tèrmica, etc...- que en sobresurti sense ser del mateix color -qüestió d'uniformitat!.
Després de la tafaneria d'alguns, la distracció per gairebé tots va ser veure com s'anaven desinflant i anaven caient damunt la pista els globus d'una festa que hi havia hagut la nit anterior. Per sort tots es van anar desinflant abans que comencés el partit!! -no m'imagino què hagués passat si, enmig d'una jugada, un globus hagués aparegut de sobte des del cel... (entre tant rus i alemany, vull dir!!). Ja m'enteneu!
Una ràpida escapadeta pels voltants del pavelló, a -5ºC, va servir per acabar de despertar aquells qui encara estaven mig adormits, malgrat que no ho podríem qualificar de turisme -bàsicament perquè el pavelló i l'hotel quedaven en una espècie de polígon, apartat del centre de la ciutat, on només s'hi podien veure edificis en construcció (el nou camp de futbol del Zenit i un pont que travessa la desembocadura del riu Neva), neu i molt de glaç. Com que la curiositat mata el gat, alguns
agosarats van arriscar-se a trepitjar la llera glaçada d'aquesta desembocadura del riu al mar i, per sort, no es van haver de lamentar víctimes...
 |
| Viatcheslav Atavin i família, amb tota l'expedició granollerina (X.M.) |
Després de dinar i de descansar, va arribar
l'hora del partit, en què els granollerins van fer una exhibició a la primera meitat, que va deixar glaçada -o més del que ja ho estava- la parròquia local i en què van saber administrar marcador i forces per aconseguir una important victòria que feia bo l'empat del primer partit contra el
Team Tvis Holstebro. El pavelló va comptar amb la presència de 1.700 espectadors, 1.694 russos, dos russos "vallesans" -l'exjugador del
BM Granollers Viatcheslav Atavin i la seva dona, que viuen a la Roca del Vallès però que no es van voler perdre el partit- i quatre catalans -el doctor Joan Vives, Pep Blanchart, Josep Maria Catot i la tresorera del club Mireia Cammany.
 |
| Joan Vives, Pep Blanchart, Josep Maria Catot i Mireia Cammany, els quatre infiltrats catalans a l'Arena de Sant Petersburg (X.M.) |
La Mireia, que s'havia desplaçat a Sant Petersburg un parell de dies abans, es va convertir en la millor guia que podia tenir l'expedició per visitar l'Hermitage (per fora, dissortadament), la plaça del Palau de Sant Petersburg o l'Església del Salvador sobre la sang vessada -el nom fa por, però arquitectònicament no us la podeu perdre!- entre altres. Una visita que no va començar fins que, un servidor, va haver complert amb les seves obligacions periodístiques, i fins que els taxistes "temeraris" -per dir-ho d'una manera fina- no ens van deixar a la plaça del Palau de Sant Petersburg.
La passejadeta i el fred van desfermar les ganes de tastar productes autòctons i, sobretot, de resguardar-se de les baixes temperatures. Cervesetes, sopar, celebració i algun taxista força peculiar -el contracte de confidencialitat no em permet explicar els secrets sobre l' "esbojarrada" nit a Sant Petersburg- van ser el preludi d'un viatge de tornada força més còmode -és d'agrair que Aeroflot consideri rellevants els espais entre seients- però un xic més llarg per l'escala a l'aeroport de Sheremetievo de Moscou.
I per cert, aprofito aquestes línies per agrair:
 |
| Vladislav Kalarash (esquerra) amb el seu fill Gleb (X.M.) |
- Les gestions d'en Pep Blanchart per facilitar i fer possible la meva presència a l'Arena de Sant Petersburg.
- El tracte dispensat per la cap de premsa Marina Zhurova i pel fotògraf Stanislav Fedorov.
- La disponibilitat de l'exjugador del BM Granollers Vladislav Kalarash per poder parlar de la nissaga Kalarash, juntament amb el seu fill, actual jugador del Sant Petersburg.
- La càlida rebuda a l'expedició per part de tot l'equip (un altre dels motius que m'ha empès a allargar l'aventura cap a Romania i Dinamarca).
- La companyia de
Pol Estopiñan, company d'habitació i de fatigues periodístiques, amb qui compartiré un parell de viatges més.
Pels que no conegueu Sant Petersburg però en tingueu bones referències, aquí hi ha uns exemples que us poden acabar de convèncer d'anar-hi...
 |
| Entrada a l'Hermitage (Fotografia: XAVI MAS) |
 |
| Darrere l'equip, vista de l'Església del Salvador sobre la sang vessada (Fotografia: XAVI MAS) |
A partir de demà, més!!
.JPG)
