Diari d'expedició: Sant Petersburg (i1)

Ja sé que em direu que, a bones hores!! que ja fa quinze dies de tot plegat!!
Però és que si jugadors i tècnics comencen a notar el cansament de tant viatge i tant partit -17 en dos mesos, a ritme de dimecres-dissabte-dimecres, etc...-, a mi, tanta acumulació també m'està afectant els biorritmes -per dir-ho d'una manera científica i "polida".
Aquesta temporada, diguem que m'he liat la manta al cap, he trencat la guardiola i m'he afegit a l'expedició del Fraikin BM Granollers als desplaçaments europeus de la fase de grups de la Copa EHF -com a l'equip li passi pel cap classificar-se pels quarts de final o per arribar a la final de Berlin, potser més que una guardiola necessitaré atracar un banc! (però que això no surti d'aquí, eh!!).
L'experiència de viatjar a Zamora amb l'equip per als vuitens de final de la Copa del Rei i la trempera de la classificació èpica per a la fase de grups de l'EHF eliminant l'Sporting Clube de Portugal al Palau em va fer pensar que bé s'ho valia.
I, de moment, encara no me n'he penedit.
El primer viatge, a Sant Petersburg, va anar prou bé -i no em refereixo tan sols a la victòria a la pista- com per decidir tornar-hi aquest cap de setmana -Constanta (Romania) ens espera-. I ja posats, com que d'aquí a una setmana toca Dinamarca, doncs què caram!! Seguirem!!
El viatge a terres russes va començar el dissabte 21 de febrer i va acabar el dilluns 23. Va ser un viatge llarg -al sorteig l'equip de Carlos Viver es va salvar dels rivals alemanys però es va "menjar" els desplaçaments més llargs i feixucs que li podien tocar- però intens, que amb l'esplèndida victòria aconseguida a la pista es va poder digerir millor.

L'espera al Burger King del Prat és un clàssic dels desplaçaments de l'equip

El meu viatge -i el dels que no érem jugadors ni tècnics, és a dir, d'en Pol Estopiñan de Ràdio Granollers, del gerent Pep Blanchart i del vicepresident Josep Maria Catot- va començar a les 10:45h de dissabte i força més relaxat que el dels jugadors, que ja van pujar a l'autocar havent suat la cansalada des de les 9h en un entrenament. Lògic doncs, que els dos entrepans que em van lliurar pel viatge s'allarguessin fins arribar a la T2 de l'aeroport del Prat, mentre alguns s'arribaven al Burger King per acabar d'omplir els buits a l'estómac que els dos entrepans no havien acabat d'omplir. (I no estic parlant només de Nicklas Grundsten...).

Airbus 320 de Rossiya Airlines

Entrada a la terminal de sortides de l'aeroport de Pulkovo

Després de passar per la facturació -on hi va haver el primer, i diria únic, imprevist, solucionat amb una trucada- i pel feixuc control de seguretat -a partir de demà ho serà encara més per les noves normes de seguretat als aeroports-, un estret Airbus 320 de la companyia Rossiya Airlines (la low cost d'Aeroflot) ens va dur a l'aeroport de Pulkovo (Sant Petersburg). Allà, després d'un altre feixuc control de visats -feixuc perquè va ser excessivament lent- un autocar ens esperava per portar-nos a l'hotel -bé, de fet el vam haver d'esperar nosaltres a ell i, un cop en marxa, el conductor no sabia arribar a l'hotel!!.
A l'Hotel Arena, enganxat a l'Arena -nom del pavelló-, vam seguir corroborant les estrictes mesures de seguretat russes, malgrat que el tracte va ser molt cordial -amb alguna cambrera com a excepció (la típica russa rossa, estirada de nassos). L'arribada, just per sopar i dormir, va anar perfecta per carregar energies de cara a un diumenge que va deparar emocions fortes.

L'Hotel Arena (edifici de l'esquerra) amb el pavelló (a la dreta) just al costat (Fotografies: XAVI MAS)