Els de Carlos Viver sumen la segona victòria a l’EHF i colideren el grup B amb cinc puntsEl Fraikin BM Granollers potser no està en el seu millor moment de joc; els de Carlos Viver estan començant a notar el cansament de la competició cada tres dies, els desplaçaments llargs i els problemes físics. Però els resultats no se’n ressenteixen perquè allà on no arriben amb les cames o els braços, hi arriben amb el cap. I dissabte van completar una setmana perfecta, pel que fa a resultats, amb una victòria a l’EHF contra el Constanta romanès (23-21) –la segona a la fase de grups en tres partits–, després d’haver tornat de Sant Petersburg i Logronyo amb dues victòries més.
La conseqüència d’aquesta setmana perfecta és que l’equip granollerí colidera el grup B de l’EHF juntament amb el Holstebro danès i que s’apropa a tres punts del Naturhouse a la Lliga Asobal. Sense temps per assaborir aquests èxits, el Fraikin viatjarà a Lleó dimecres i, tot just tornar, a Romania per començar la segona volta de la fase de grups europea.
Juan del Arco va ser el màxim golejador de l'equip amb cinc gols (Fotografia: XAVIER SOLANAS) |
QUATRE GOLS DE MÀXIMA RENDA A LA REPRESAEl Fraikin va manar al marcador, amb avantatges d’entre un i tres gols a la primera meitat –tret de l’empat a 7 del minut 20– i va mantenir les distàncies a la represa. Cada vegada que el Constanta es posava a un gol el Fraikin reaccionava per augmentar el marge; després del 19 a 18, un parcial de 3-0 els va donar el màxim avantatge de tot el partit (22-18), però tampoc va ser definitiu. Pejanovic i Popescu, amb 14 aturades cadascun, van ser els més destacats en un partit en què les defenses es van imposar als atacs. El Fraikin, que va cometre menys errades, es va endur el premi.
Els protagonistes
El post-partit:
Seguim vius a totes les competicions. (Carlos Viver)
Carlos Viver |
David Resina |
Sobre el Constanta el tècnic va dir que “ens ho ha posat difícil perquè en defensa eren molt durs i en atac jugaven amb dos pivots molt grans que ens dificultaven esquivar els bloquejos”. Segons Viver “la seva duresa no ha estat gratuïta, sinó que ha estat en uns contra uns amb jugadors com Del Arco, Solé o Valadâo, que saben desequilibrar molt bé”.
Per la seva banda el capità David Resina va reconèixer que cada vegada els costa més “perquè el cansament acumulat i les lesions que van sortint passen factura”, alhora que llançava un missatge de confiança: “Estem tots agafats amb pinces però la il•lusió d’estar vius a totes les competicions fa que l’equip hi posi un punt més. El jugador, tocat o no, vol estar a la pista i ajudar”, va concloure.
Publicat el 2 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)
0 comentarios :
Publica un comentari a l'entrada