divendres, 29 de març del 2019

El Mollet B s’endú el derbi i fa un pas de gegant cap a la permanència

Pau Garcia s'estrena a la banqueta molletana amb una victòria contra el Granollers per 73 a 77
Xavi Mas

L'estrena de Pau Garcia a la banqueta –en substitució d'Àlex Coma– va portar sort al Recanvis Gaudí CB Mollet B, que es va endur el derbi vallesà contra el CB Granollers per quatre punts de diferència (73-77) en un partit en què els molletans van anar de menys a més. El Granollers va començar el partit amb empenta i va dominar la primera meitat, però a mesura que passaven els minuts es va anar desinflant i va ser el Mollet B el que va recuperar terreny fins a donar-li la volta al marcador.
Aquesta victòria apropa els molletans a la permanència –una victòria més els l'asseguraria– mentre que els granollerins tornen a situar-se a una de la zona de perill.
El Mollet B va començar amb un parcial de 0-4 que els granollerins van eixugar ràpidament a base d'encert en el tir exterior. El primer triple, de Diop, va servir per empatar a 7, i n'hi va haver tres més, de Jordi Farrando, Carles Homs i Ricardo Baltà, que van situar el Granollers amb nou punts de marge al final del primer quart (26-17).

El molletà Jonny Seidi va aconseguir una de les cistelles que sentenciaven el partit (Fotografia: JULIÁN VÁZQUEZ)
El segon quart va començar tal com havia acabat el primer, amb un triple de Ricardo Baltà (29-17) i un Granollers que, tot i el ritme frenètic dels atacs, va aconseguir escapar-se de 14 punts (33-19) just després que els àrbitres assenyalessin una falta antiesportiva al molletà Pau Ruzafa. Però als granollerins se'ls va acabar l'encert en el tir i el Mollet B ho va aprofitar per començar a reduir distàncies i arribar al descans 11 punts per sota.
Als últims minuts del segon quart ja s'havia pogut veure un canvi de tendència que es va confirmar en tornar dels vestidors. Un triple de Jonny Seidi va posar el Mollet a només un punt (46-45), diferència que després d'un estira-i-arronsa es va mantenir per començar l'últim quart amb un avantatge mínim pel Granollers.
Una cistella de Tejada va posar el Mollet de nou per davant i el partit va mantenir un frec a frec, amb el Mollet sempre al davant, que es va acabar després del 68-70, en què els granollerins van fallar un atac per empatar. Seidi i Roger Guàrdia van sentenciar la victòria molletana.


Publicat el 25 de març de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimarts, 26 de març del 2019

El Fraikin planta cara però es queda sense miracle a Kiel

La defensa dona vida als d'Antonio Rama a la segona part
EL 9 NOU

Aquesta temporada el Fraikin BM Granollers s'acomiadarà de la Copa EHF diumenge vinent al Palau d'Esports, contra el GOG danès. Els d'Antonio Rama no van aconseguir el miracle de guanyar a la pista del potentíssim THW Kiel alemany i es van quedar sense la darrera opció que els quedava per seguir vius fins a la darrera jornada. La derrota'Azoty-Pulawy polonès (41-29) farà que el partit de diumenge sigui totalment intranscendent per als granollerins malgrat que es convertiran, indirectament, en àrbitres de la lluita per no ser el pitjor segon classificat. L'equip danès té assegurat ja el segon lloc del grup però, molt probablement, necessitarà un empat o una victòria per assegurar-se la classificació pels quarts de final. Un segon lloc al qual no accedirà el Fraikin per primera vegada en les cinc temporades consecutives que fa que juga la fase de grups de l'EHF, la qual cosa demostra la gran dificultat que tenia el grup d'enguany, amb el Kiel –segon classificat de la lliga alemanya– i el GOG –segon de la lliga danesa.
Al partit d'anada al Palau, quan el porter Niklas Landin va començar el seu recital d'aturades, el Kiel va marcar diferències. A l'Sparkassen Arena, les aturades del porter campió del món amb Dinamarca no es van fer esperar i el Kiel va poder imposar el ritme de joc alt que li convenia per mantenir el control del partit. En només sis minuts Landin va aturar quatre llançaments als de Rama, i el Kiel es va avançar amb un parcial de 5-1 que va obligar el tècnic del Fraikin a demanar temps mort.
Va ser un punt d'inflexió, perquè els vallesans van començar a connectar amb Adrià Figueras i van poder córrer al contraatac després de recuperacions del centre defensiu –Marc García i Álvaro Ferrer–. Un petit desconcert que el Kiel va poder aturar a temps perquè el Fraikin no aconseguís empatar. A partir d'aquí, cada gol granollerí era respost amb rapidesa pel Kiel, que es va tornar a escapar al marcador amb noves aturades de Landin –11 a la primera part– i amb contraatacs contundents per deixar mig decidit el partit.

Tot i que el porter Niklas Landin va ser un dels destacats del Kiel, en aquesta acció Adrià Figueras el supera amb un llançament de qualitat (Fotografia: SASCHA KLAHN)
A la segona part al Fraikin li va costar més trobar Figueras als sis metres però, en canvi, Oswaldo i Rakocija van trobar la manera de perforar defensa i porteria i Valera va provocar un munt de jugades que van acabar en penal –tots ells, quatre, convertits per Antonio García–. Amb aquest dibuix, i amb l'habitual intensitat defensiva dels de Rama, el Fraikin va començar a retallar distàncies de mica en mica.
PAU FERRÉ VA GAUDIR DE L'OCASIÓ DE DEBUTAR EN UN MARC INCOMPARABLE
El Kiel, amb l'entrada de Domagoj Duvnjak en la direcció del joc, va alentir el seu joc –ràpid i contundent a la primera part– i la remuntada del Fraikin va trigar però va fer concebre esperances. A un quart d'hora del final Alfred Gislason va aturar el partit amb el Fraikin a tres gols (25-22). Pocs minuts després Valera va rebaixar la diferència a dos gols (26-24). Dues recuperacions defensives haurien pogut posar l'equip a només un gol però els dos contraatacs van acabar al travesser o a les mans de Landin, i aquí es va acabar el partit. Als últims minuts Rama va donar l'alternativa al jove Pau Ferré, que va debutar en competició europea en un marc incomparable.

Els protagonistes

La contracrònica

Kiel: la catedral de l'handbol
Imma Juncà

En l'any que celebra el seu 75è aniversari, el Balonmano Granollers ha rebut un regal enverinat i alhora emocionant, en el sorteig de la fase de grups de l'EHF: enfrontar-se per primera vegada al totpoderós Kiel, l'equip alemany que ha dominat la millor lliga d'handbol, la Bundesliga, des del anys noranta del segle passat. Vint títols de lliga l'avalen en tota la seva història, tot i que en les tres últimes temporades se'ls ha resistit el campionat de la regularitat. Per aquest equip han passat jugadors mundialment coneguts com Magnus Wislander, Nenad Perunicic, Nikola Karabatic, Daniel Narcisse, Thierry Omeyer, Filip Jicha... I no fas pas gaires temporades, Joan Cañellas, com tothom sap, format al BM Granollers.
El Kiel és, sens dubte, un equip de Champions (en tenen tres) farcit d'estrelles i de mundialistes per als qui l'EHF és una competició de segona categoria. Convençuts que la guanyaran van demanar ser seu de la Final Four.
 Anar a veure un partit d'handbol a l'Sparkassen Arena seria l'equivalent a anar al Camp Nou, per als amants del bon futbol. Tota una experiència vital. Al recinte, on juguen els zebres, se l'anomena l'infern del nord. Crec que tots els qui ens vam desplaçar per animar al BM Granollers vam comprendre ràpidament el perquè. Per començar, tot i que el Kiel ja estava classificat com a primer de grup, el pavelló es va omplir fins a la bandera. L'espectacle comença a escalfar motors bastant abans que s'iniciï el partit. La posada en escena és digna d'una olimpíada o d'un gran torneig. Banderes, llums, música, làsers, fum de gel sec, efectes de tot tipus acompanyen la sortida dels jugadors. Els de casa són rebuts com una mena de llibertadors dels víkings. El presentador diu el nom de pila de cada jugador i les més de 9.000 ànimes del pavelló reciten el cognom com si fossin les taules de multiplicar. Imagino que deu acoquinar de valent l'equip contrari. A mi, personalment, em va semblar un espectacle meravellós. Aquestes mateixes estrelles (Landin, el que les atura totes; Wiencek, tot un armari; Ekberg, Bilyk..) són les que, acabat el partit, signen pacientment autògrafs als aficionats que els esperen a la pista. Els nens els acosten cromos tipus Adrenalyn per signar però aquí són d'handbol en lloc de futbol. Quina enveja! I és que l'esport rei a mig món passa a segon terme a Kiel, capital de la regió de Schleswig-Holstein, vinculada recentment a l'actualitat política catalana.
L'afició granollerina desplaçada a Kiel va gaudir d'allò més i va acabar orgullosa del seu equip
I què dir de l'afició, una cinquantena llarga de persones, que es va desplaçar des de Granollers? Doncs que no va parar d'animar amb els càntics habituals i algun de més sorprenent com El Virolai, potser per encomanar-nos a la marededéu quan els granollerins van acostar-se a dos gols, en una segona part en què el miracle semblava a tocar. La imatgeria granollerina estava composta per la bandera del Balonmano Granollers, la senyera, la bandera de Blancs i Blaus, i la que reclamava la llibertat dels presos polítics, amb l'acompanyament musical d'una gralla. Des del galliner de l'Sparkassen Arena es van fer sentir.
Em permeto fer servir el comentari d'una bona companya d'expedició: "Mai havíem sortit tant contents per haver perdut." Ja se sap que les diferències de pressupost o de seguidors en el Twitter entre el Kiel i el BM Granollers, per posar dos exemples molt diferents, són siderals. I, malgrat això, l'equip vallesà va caure amb la cara ben alta. Es mereixen tot l'escalf que van rebre. A Kiel i també al Palau! Més que mai, #OrgullBMG!

Publicat el 25 de març de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimecres, 20 de març del 2019

El Fraikin neutralitza del tot el Puente Genil

Marc Guàrdia acaba amb un 41% d'encert el dia que debuta el jove Pau Ferré
Xavi Mas

El partit contra l'Ángel Ximénez-Avia Puente Genil es presumia complicat pel Fraikin BM Granollers, però a l'hora de la veritat, va acabar sent un dels més rodons de la temporada. L'equip d'Antonio Rama va aconseguir una victòria molt còmoda (34-24) que va permetre, entre altres coses, veure el debut del jove Pau Ferré, o que Rama pogués donar descans als jugadors que continuaven amb molèsties –César Bombom Almeida i Sergi Franco
Com sempre, la base d'aquesta contundència es va trobar en la defensa i en la porteria, que aquest cop va propiciar contraatacs ben finalitzats –10 de 12– i que el marcador s'anés obrint de mica en mica sense aturador. Les 17 aturades de Marc Guàrdia –dues en llançaments des dels set metres– van ser una de les xifres destacades del partit, com també els vuit gols de Mamadou Gassama, quatre dels quals en ràpids contraatacs.
La victòria manté els granollerins en la cinquena posició, ara en solitari –per la derrota del Bada Huesca contra l'Abanca Ademar León (32-28)–, a dos punts del segon lloc –Bidasoa– i a un del tercer i quart classificats –BM Logroño i Ademar.
El partit va començar amb intercanvi de parcials i un equilibri al marcador que es va començar a desfer passat el quart d'hora de joc. El Fraikin va respondre al gol inicial del Puente Genil amb un parcial de 3-0, el qual també va contrarestar l'equip andalús amb un altre 0-3. El Puente Genil trobava, en ràpides transicions, la solució als seus atacs atropellats mentre el Fraikin també responia amb contraatacs finalitzats amb contundència per Mamadou Gassama.

Pau Ferré -en la imatge agafat de la samarreta per Juanlu Moyano- va debutar a la Lliga Asobal i va aconseguir el gol que tancava el marcador (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Passat el minut 11 el tècnic visitant, Julián Ruiz, va aturar el joc amb 6-5 al marcador i va fer els primers canvis, però pocs minuts després el Fraikin va aconseguir un nou parcial de 3-0 per passar del 7-7 al 10-7 –un gol de camp a camp d'Oswaldo Dos Santos Maestro, un de contraatac d'Adrià Martínez i un de Gassama que va netejar les teranyines de l'escaire– i prendre definitivament la davantera al marcador. Aquesta diferència va arribar a ser de quatre gols (13-9 i 14-10) i va tornar als tres en arribar al descans.
GUÀRDIA, DEFENSA I CONTRAATAC
La segona part es va mantenir equilibrada durant els primers cinc minuts. Un contraatac de Sergio Henrique Monteiro va apropar el Puente Genil a dos gols (18-16) just abans que el Fraikin encarrilés la victòria amb un parcial de 4-0 (22-16) gràcies a la determinació d'Álex Márquez, les aturades de Guàrdia i els contraatacs de Víctor Sáez o Adrià Figueras.
El Fraikin havia aconseguit neutralitzar la connexió de la primera línia andalusa amb el pivot i va minimitzar el seu llançament exterior. Això va provocar atacs amb dubtes, pèrdues de pilota dels andalusos i més contraatacs per acabar de rematar la feina. L'atac sense porter –per l'exclusió de Juanlu Moyano– no els va sortir bé i el Fraikin es va posar deu gols amunt (31-21) amb dos gols de Marc García i Mamadou a porta buida. El sisè gol de Figueras va suposar el màxim avantatge de tot el partit (33-22).
Després de tres convocatòries de lliga i dues a la Copa EHF, finalment va arribar el moment del debut de Pau Ferré, que va saltar a pista a cinc minuts del final i que, fins i tot, va poder rebre la seva primera ovació després de marcar el seu primer gol a la màxima categoria, que tancava el marcador.
Dimecres el Fraikin tornarà a la dinàmica de doble partit per setmana i ho farà amb dos partits vitals; dimecres, a la pista del Bada Huesca, per desfer-se d'un rival directe, i dissabte, a l'Sparkassen Arena de Kiel, per esgotar les opcions de classificació pels quarts de final de l'EHF.

Els protagonistes

El post-partit

El treball del dia a dia ha servit per tenir aquesta oportunitat. (Pau Ferré)

Un dels protagonistes del partit, sens dubte, va ser el jove Pau Ferré, que va poder debutar a l'Asobal i, a més, marcant un gol en una jugada que va admetre que estava preparada. "M'han dit que faríem una jugada per mi, per fer l'un contra un amb el tercer defensiu, i ha sortit tal i com esperàvem", va dir. Ferré, que va controlar bé els nervis pel debut, estava satisfet per l'oportunitat que li va brindar el tècnic Antonio Rama. "Venia de diverses convocatòries amb partits molt ajustats i finalment, el treball del dia a dia, ha servit per tenir aquesta oportunitat", va afegir.
Per la seva banda l'entrenador del Fraikin Antonio Rama estava molt content per la victòria i per com s'havia produït. "Quan tens l'equip tan tocadet costa trobar partits així", va dir. "Ha sortit tot rodat; la defensa ha anat molt bé, la porteria ha acompanyat moltíssim i hem pogut córrer bé al contraatac, cosa que ens havia mancat darrerament", va seguir. Rama es va sorprendre de la poca aportació de la primera línia del Puente Genil –entre Moyano, Jiménez i Rudovic tan sols van sumar un gol– i va admetre que havien buscat el gol de Ferré. "Quan ha vingut al canvi li hem dit: 'vés a trencar-lo'. Hi ha anat i l'ha trencat pel mig", va afegir. "Està bé que un jugador que ens aporta tant en el dia a dia s'emporti aquest gol", va concloure un Antonio Rama que ja està pensant en el partit de dimecres contra el Bada Huesca, rival directe.

Publicat el 18 de març de 2019 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)