La defensa dona vida als d'Antonio Rama a la segona part
EL 9 NOU
Aquesta temporada el Fraikin BM Granollers s'acomiadarà de la Copa EHF diumenge vinent al Palau d'Esports, contra el GOG danès. Els d'Antonio Rama no van aconseguir el miracle de guanyar a la pista del potentíssim THW Kiel alemany i es van quedar sense la darrera opció que els quedava per seguir vius fins a la darrera jornada. La derrota'Azoty-Pulawy polonès (41-29) farà que el partit de diumenge sigui totalment intranscendent per als granollerins malgrat que es convertiran, indirectament, en àrbitres de la lluita per no ser el pitjor segon classificat. L'equip danès té assegurat ja el segon lloc del grup però, molt probablement, necessitarà un empat o una victòria per assegurar-se la classificació pels quarts de final. Un segon lloc al qual no accedirà el Fraikin per primera vegada en les cinc temporades consecutives que fa que juga la fase de grups de l'EHF, la qual cosa demostra la gran dificultat que tenia el grup d'enguany, amb el Kiel –segon classificat de la lliga alemanya– i el GOG –segon de la lliga danesa.
Al partit d'anada al Palau, quan el porter Niklas Landin va començar el seu recital d'aturades, el Kiel va marcar diferències. A l'Sparkassen Arena, les aturades del porter campió del món amb Dinamarca no es van fer esperar i el Kiel va poder imposar el ritme de joc alt que li convenia per mantenir el control del partit. En només sis minuts Landin va aturar quatre llançaments als de Rama, i el Kiel es va avançar amb un parcial de 5-1 que va obligar el tècnic del Fraikin a demanar temps mort.
Va ser un punt d'inflexió, perquè els vallesans van començar a connectar amb Adrià Figueras i van poder córrer al contraatac després de recuperacions del centre defensiu –Marc García i Álvaro Ferrer–. Un petit desconcert que el Kiel va poder aturar a temps perquè el Fraikin no aconseguís empatar. A partir d'aquí, cada gol granollerí era respost amb rapidesa pel Kiel, que es va tornar a escapar al marcador amb noves aturades de Landin –11 a la primera part– i amb contraatacs contundents per deixar mig decidit el partit.
A la segona part al Fraikin li va costar més trobar Figueras als sis metres però, en canvi, Oswaldo i Rakocija van trobar la manera de perforar defensa i porteria i Valera va provocar un munt de jugades que van acabar en penal –tots ells, quatre, convertits per Antonio García–. Amb aquest dibuix, i amb l'habitual intensitat defensiva dels de Rama, el Fraikin va començar a retallar distàncies de mica en mica.
 |
| Tot i que el porter Niklas Landin va ser un dels destacats del Kiel, en aquesta acció Adrià Figueras el supera amb un llançament de qualitat (Fotografia: SASCHA KLAHN) |
PAU FERRÉ VA GAUDIR DE L'OCASIÓ DE DEBUTAR EN UN MARC INCOMPARABLE
El Kiel, amb l'entrada de Domagoj Duvnjak en la direcció del joc, va alentir el seu joc –ràpid i contundent a la primera part– i la remuntada del Fraikin va trigar però va fer concebre esperances. A un quart d'hora del final Alfred Gislason va aturar el partit amb el Fraikin a tres gols (25-22). Pocs minuts després Valera va rebaixar la diferència a dos gols (26-24). Dues recuperacions defensives haurien pogut posar l'equip a només un gol però els dos contraatacs van acabar al travesser o a les mans de Landin, i aquí es va acabar el partit. Als últims minuts Rama va donar l'alternativa al jove Pau Ferré, que va debutar en competició europea en un marc incomparable.
Kiel: la catedral de l'handbol
Imma Juncà
En l'any que celebra el seu 75è aniversari, el Balonmano Granollers ha rebut un regal enverinat i alhora emocionant, en el sorteig de la fase de grups de l'EHF: enfrontar-se per primera vegada al totpoderós Kiel, l'equip alemany que ha dominat la millor lliga d'handbol, la Bundesliga, des del anys noranta del segle passat. Vint títols de lliga l'avalen en tota la seva història, tot i que en les tres últimes temporades se'ls ha resistit el campionat de la regularitat. Per aquest equip han passat jugadors mundialment coneguts com Magnus Wislander, Nenad Perunicic, Nikola Karabatic, Daniel Narcisse, Thierry Omeyer, Filip Jicha... I no fas pas gaires temporades, Joan Cañellas, com tothom sap, format al BM Granollers.
El Kiel és, sens dubte, un equip de Champions (en tenen tres) farcit d'estrelles i de mundialistes per als qui l'EHF és una competició de segona categoria. Convençuts que la guanyaran van demanar ser seu de la Final Four.
Anar a veure un partit d'handbol a l'Sparkassen Arena seria l'equivalent a anar al Camp Nou, per als amants del bon futbol. Tota una experiència vital. Al recinte, on juguen els zebres, se l'anomena l'infern del nord. Crec que tots els qui ens vam desplaçar per animar al BM Granollers vam comprendre ràpidament el perquè. Per començar, tot i que el Kiel ja estava classificat com a primer de grup, el pavelló es va omplir fins a la bandera. L'espectacle comença a escalfar motors bastant abans que s'iniciï el partit. La posada en escena és digna d'una olimpíada o d'un gran torneig. Banderes, llums, música, làsers, fum de gel sec, efectes de tot tipus acompanyen la sortida dels jugadors. Els de casa són rebuts com una mena de llibertadors dels víkings. El presentador diu el nom de pila de cada jugador i les més de 9.000 ànimes del pavelló reciten el cognom com si fossin les taules de multiplicar. Imagino que deu acoquinar de valent l'equip contrari. A mi, personalment, em va semblar un espectacle meravellós. Aquestes mateixes estrelles (Landin, el que les atura totes; Wiencek, tot un armari; Ekberg, Bilyk..) són les que, acabat el partit, signen pacientment autògrafs als aficionats que els esperen a la pista. Els nens els acosten cromos tipus Adrenalyn per signar però aquí són d'handbol en lloc de futbol. Quina enveja! I és que l'esport rei a mig món passa a segon terme a Kiel, capital de la regió de Schleswig-Holstein, vinculada recentment a l'actualitat política catalana.
Anar a veure un partit d'handbol a l'Sparkassen Arena seria l'equivalent a anar al Camp Nou, per als amants del bon futbol. Tota una experiència vital. Al recinte, on juguen els zebres, se l'anomena l'infern del nord. Crec que tots els qui ens vam desplaçar per animar al BM Granollers vam comprendre ràpidament el perquè. Per començar, tot i que el Kiel ja estava classificat com a primer de grup, el pavelló es va omplir fins a la bandera. L'espectacle comença a escalfar motors bastant abans que s'iniciï el partit. La posada en escena és digna d'una olimpíada o d'un gran torneig. Banderes, llums, música, làsers, fum de gel sec, efectes de tot tipus acompanyen la sortida dels jugadors. Els de casa són rebuts com una mena de llibertadors dels víkings. El presentador diu el nom de pila de cada jugador i les més de 9.000 ànimes del pavelló reciten el cognom com si fossin les taules de multiplicar. Imagino que deu acoquinar de valent l'equip contrari. A mi, personalment, em va semblar un espectacle meravellós. Aquestes mateixes estrelles (Landin, el que les atura totes; Wiencek, tot un armari; Ekberg, Bilyk..) són les que, acabat el partit, signen pacientment autògrafs als aficionats que els esperen a la pista. Els nens els acosten cromos tipus Adrenalyn per signar però aquí són d'handbol en lloc de futbol. Quina enveja! I és que l'esport rei a mig món passa a segon terme a Kiel, capital de la regió de Schleswig-Holstein, vinculada recentment a l'actualitat política catalana.
 |
| L'afició granollerina desplaçada a Kiel va gaudir d'allò més i va acabar orgullosa del seu equip |
Em permeto fer servir el comentari d'una bona companya d'expedició: "Mai havíem sortit tant contents per haver perdut." Ja se sap que les diferències de pressupost o de seguidors en el Twitter entre el Kiel i el BM Granollers, per posar dos exemples molt diferents, són siderals. I, malgrat això, l'equip vallesà va caure amb la cara ben alta. Es mereixen tot l'escalf que van rebre. A Kiel i també al Palau! Més que mai, #OrgullBMG!
0 comentarios :
Publica un comentari a l'entrada