dimecres, 15 de novembre del 2017

Recordant els Jocs del 92

Quatre testimonis expliquen algunes de les anècdotes viscudes en una tertúlia
Xavi Mas

Uns Jocs Olímpics donen molt de si. Des dels anys previs, en què es prepara tota la infraestructura i tota la logística organitzativa fins als 15 dies de competició. Viure’ls en primera persona és una experiència que no tothom ha viscut. Granollers va formar part del més gran esdeveniment esportiu a nivell mundial: els Jocs Olímpics de Barcelona’92. Els seus habitants –i els del Vallès Oriental– van poder gaudir de l’ambient i de la competició durant uns 10 dies, però alguns privilegiats –uns 900– van poder viure l’experiència des de molt abans.
Dilluns, en una de les tertúlies que organitza l’arxiu municipal de Granollers, Josep Pipet Queralt, Lluís Sabata, Paco Agudo i Carles Font, quatre d’aquests privilegiats, van explicar algunes de les seves experiències i anècdotes; Queralt com a responsable de l’oficina olímpica de Granollers, Sabata com un dels enginyers encarregats de supervisar que el Palau d’Esports de Granollers es construïa segons els requisits del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92 (COOB’92), Agudo com a únic periodista acreditat d’un mitjà local i Font com a voluntari.

D'esquerra a dreta, a la taula, Carles Font, Paco Agudo, Lluís Sabata i Josep 'Pipet' Queralt (Fotografia: MERITXELL SOLER)
Com a introducció a la tertúlia es van passar imatges i vídeos de l’època per situar els esdeveniments. El primer de tots, el tall del vídeo en què l’aleshores president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, anunciava, el 17 d’octubre de 1986, la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992: “A la ville de, Barcelona, Espanya”, una frase present en la memòria de molts catalans. Després es va projectar un segon vídeo, fet expressament per promocionar la subseu de Granollers, així com diferents imatges de la signatura del conveni que convertia Granollers en subseu, de la col·locació de la primera pedra del que seria l’actual Palau d’Esports de Granollers –29 de setembre de 1989–, de la posterior inauguració, el 23 de juliol de 1991, dels voluntaris que hi van participar o del pas de la torxa olímpica per la ciutat, el 16 de juny de 1992.
VIVÈNCIES, ANÈCDOTES I UN XIC D’AUTOCRÍTICA
Els vídeos i les imatges van servir per situar els esdeveniments i per presentar els tertulians, que van exposar experiències personals, algunes de les quals es van convertir en anècdotes.
“El Palau d’Esports és una de les infraestrucutres més maques que es van construir en motiu dels Jocs Olímpics”, va afirmar un Sabata que, coneixedor al mil·límetre de la construcció del Palau, també va fer autocrítica: “Vam fer unes instal·lacions massa sofisticades, el manteniment del qual és elevadíssim”. A tall d’anècdota va explicar, entre altres coses, que la llum natural –un dels aspectes més destacables de la construcció del Palau– havia generat alguns problemes en les televisions o que els vestidors, un cop fets i provats, es van haver de refer perquè s’havien fet petits.
La visió del voluntariat la va donar Font, que va ser cap del control dels accessos a la instal·lació del Palau d’Esports. “Van ser uns dies molt gratificants”, va afirmar. Una de les seves tasques era el control de les acomodacions segons les entrades –numerades–, tasca que Font va convertir en anècdota. “La Casa de Moneda y Timbre va numerar seients de graderia que corresponien a la llotja. Cada matí patia per les entrades venudes. El dia que Espanya va quedar eliminada gairebé me’n vaig alegrar. Era quan més s’omplia el Palau”, va dir amb un somriure.
MÉS VOLUNTARIS DE L'ESPERAT
Queralt va explicar que la seva tasca al capdavant de l’oficina olímpica granollerina havia estat més intensa abans dels Jocs que no pas durant els dies de competició, i va aportar xifres de participació. “En un primer moment es van apuntar 326 voluntaris però es va arribar a 575, una xifra que mai hauríem imaginat”, va dir.
Agudo, per la seva banda, va destacar l’orgull que havia suposat per a ell ser-hi present com a periodista i els problemes que havia tingut. “Vaig ser l’únic periodista acreditat d’un mitjà local. Aconseguir-ho va ser una odissea i els mitjans que teníem com a ràdio local eren limitats, però ens en vam sortir”, va afirmar.

Publicat el 10 de novembre de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El KH-7, a les portes de vèncer el líder

L'equip de Robert Cuesta s'estavella en Silvia Navarro als últims minuts
EL 9 NOU

La veterania és un grau. O això diu la dita que va semblar confirmar-se dimecres al Palau d’Esports al partit que enfrontava el KH-7 BM Granollers amb el líder de la competició, el Rocasa Gran Canaria, en un partit avançat de la jornada del cap de setmana. L’equip de Robert Cuesta, que venia de perdre a la pista d’un altre dels equips grans –el Bera Bera– després d’un bon partit, va estar a punt de ser el primer equip a donar-li un disgust al fins ara invicte Rocasa, però es va estavellar en la portera Silvia Navarro als últims atacs. El partit estava igualat i la gran actuació de la portera internacional va impedir que es produís la sorpresa.

La lateral esquerra Lora Sarandeva, màxima golejadora del seu equip executa una falta per sobre de la tanca del Rocasa Gran Canaria (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
El partit va mantenir la intensitat i l’emoció dels primers minuts durant tot el matx. Els avantatges inicials del KH-7 es van tornar avantatges per al Rocasa a partir del minut 5, en què l’equip canari va capgirar un 2-1 favorable a les granollerines per passar al 2-4 al seu favor. Els gols de Seynabou Mbengue van donar al Rocasa un màxim avantatge de tres gols (3-6) que les granollerines van neutralitzar amb els gols des de la distància de Tilda Matthijs i Lora Sarandeva, les penetracions de Judith Vizuete o les connexions amb Kaba Gassama al pivot. Així, l’equip de Cuesta va empatar a 10 i va posar-se per davant amb l’11-10 –parcial de 3-0 amb gols d’Ona Vegué, Sarandeva i Vizuete– però les alternatives van continuar als últims minuts de la primera meitat, i van arribar al descans amb el màxim avantatge del partit per l’equip de Cuesta (16-14).
REACCIÓ VISITANT
La bona sortida del Rocasa en tornar dels vestidors va posar l’equip canari novament per davant (16-17), però l’equip de Cuesta va demostrar tenir ben estudiat el rival. En defensa van generar-li força problemes a l’atac canari, i en atac van saber trobar les situacions idònies per superar la defensa del Rocasa. L’exclusió de María González va permetre al KH-7 posar-se dos gols amunt (20-18), però l’equip canari va igualar de nou el matx i va aprofitar l’exclusió de Vizuete per posar-se dos gols amunt (21-23). I va ser a partir d’aquest moment que la figura de Silvia Navarro es va fer més present. L’equip de Cuesta va aconseguir empatar a 24 i a 25 però als últims minuts Navarro va fer quatre grans aturades. L’última possessió, per empatar, va ser granollerina, però el Rocasa va forçar una falta que va matar el partit de forma definitiva.

Les protagonistes

El post-partit

Ha estat un gran partit del qual ens queda un regust agredolç. (Robert Cuesta)

Mai l’equip de Robert Cuesta havia estat tan a prop de doblegar el líder de la competició i únic equip estatal que es manté viu en competició europea, el Rocasa Gran Canaria. Potser per això la derrota va saber més greu del compte a les files granollerines. “Estic molt content per l’esforç i la lluita de les meves jugadores. Ha estat un gran partit, del qual ens queda un regust agredolç perquè hem tingut la victòria a tocar i se’ns ha escapat pels pèls”, va afirmar el tècnic granollerí Robert Cuesta. L’entrenador del KH-7 va veure un Rocasa molt motivat. “Mai ens van considerar un equip petit. Van venir al Palau a competir des del minut u i l’eufòria amb què han celebrat la victòria així ho demostra”.

Robert Cuesta i les seves jugadores fan pinya al partit contra el Castelló. El tècnic va quedar molt satisfet del seu equip (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Sobre el Rocasa Cuesta va destacar-ne, sens dubte, l’actuació de Silvia Navarro, que els havia privat de la victòria. “Ha demostrat la seva gran categoria com a portera amb les seves aturades en els moments més decisius”, va afirmar. I va destacar la lluita de les seves jugadores. “L’equip ha cregut en tot moment que podia guanyar a un gran rival”, va dir. “Ens feia falta un partit així, competint durant els 60 minuts contra un rival teòricament més potent que el nostre”, va seguir. “L’equip està treballant moltíssim i ho està fent molt bé. Estic convençut que l’experiència d’aquest partit ens servirà com a punt d’inflexió, sobretot a nivell anímic”, va concloure el tècnic del KH-7.

Publicat el 10 de novembre de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Adrià Figueras esdevé heroi amb un gol a l’últim segon

El Fraikin es manté tercer després de vèncer el Bidasoa en un partit de màxima igualtat
Xavi Mas

No és la primera vegada que el Palau viu al límit d'un atac de cor. Fa dues jornades es va viure la creu –amb l'empat a darrera hora del Ciudad Encantada– i divendres es va viure la cara amb el gol salvador d'Adrià Figueras que donava dos nous punts a un Fraikin BM Granollers que es manté tercer. 
No hi ha partit fàcil en l'edició d'enguany de la lliga Asobal, com es va demostrar divendres. El Bidasoa és un rival que sempre posa problemes en les seves visites a Granollers i divendres va estar a punt d'endur-se un punt –o fins i tot tots dos– en un partit de molta igualtat, que va dominar el Fraikin però que podia haver guanyat qualsevol i que es va decidir al límit del temps.

Álex Márquez i la resta de jugadors del Fraikin BM Granollers van a abraçar-se amb l'artífex del gol de la victòria, Adrià Figueras (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Els d'Antonio Rama van començar espessos i van permetre que el Bidasoa agafés tres gols d'avantatge (1-4 i fins al 3-6) gràcies a diverses segones opcions en no tancar bé el centre de la defensa. Però just després del 3-6 l'equip es va centrar i va aconseguir un parcial de 5-0, amb aturades de Bombóm Almeida –de nou força inspirat–, recuperacions defensives i transicions ràpides. Una canonada d'Eduard Nonó –un dels millors homes del conjunt basc– va trencar una sequera de sis minuts sense marcar i el Bidasoa va tornar a igualar el partit. El Fraikin va controlar l'intercanvi i va arribar a disposar de tres gols de marge (17-14) a quatre minuts del descans, però va cometre algun error de llançament i va arribar al descans amb dos gols de renda.
IGUALTAT I GOL 'IN EXTREMIS'
El Bidasoa va canviar Zubiría per Ledo sota els pals i aquest canvi va comportar que el Fraikin perdés el marge de dos gols gràcies a les seves grans intervencions. El conjunt basc va igualar el partit a 18 en un tres i no res i es va tornar a una igualtat que encara es va exacerbar més. Cada gol del Fraikin –amb un recuperat Álex Márquez com a abanderat– era respost pel Bidasoa amb l'empat, i a cada aturada de Ledo en seguia una altra d'Almeida –de penal o de contraatac entre altres.
Amb el 28-26 el Fraikin semblava encarar el partit, però de sobte va precipitar-se en atac com no ho havia fet fins aleshores i el Bidasoa es va posar preocupantment per davant (28-29). Bombóm va evitar el 28-30 i Figueras va empatar a 29. El Bidasoa va demanar temps mort però la va perdre en el seu últim atac i va donar una última possessió al Fraikin, que, després d'un altre temps mort, es va resoldre en un cop franc servit ràpidament per Márquez; aquest va connectar amb Figueras i el pivot es va posar la capa d'heroi i va desfermar l'eufòria final.

Els protagonistes

El post-partit

Són jugades que surten als últims minuts i, per sort, ha sortit bé. (Adrià Figueras)

"No la teníem pas assajada", va dir eloqüentment Álex Márquez. "Són jugades que surten als últims minuts i, per sort, ha sortit bé", va dir Adrià Figueras. Tots dos van reconèixer al final del partit que havien improvisat just després de la falta comesa pel Bidasoa.
L'entrenador del Fraikin, Antonio Rama, va posar en valor l'assistència i l'actitud del públic al Palau. "Hi ha pistes on es nota molt l'ambient. Avui, aquí, ho hem pogut notar i això és d'agrair", va dir. "Sigui per això, o no, ells han perdut la penúltima bola i ens han donat a nosaltres l'opció de guanyar, amb aquell punt de sort que no havíem tingut en la jugada anterior quan l'hem perduda en contraatac", va explicar.

L'entrenador del Fraikin Antonio Rama demana seny a Rolandas Bernatonis (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
L'entrenador granollerí va repetir que la lliga està molt igualada i que guanyar no és gens fàcil. "Els entrenadors no ens cansem de repetir-ho. Els equips que abans estaven a baix tenen més nivell i això fa que guanyar qualsevol partit, a casa o a fora, sigui molt complicat", va afirmar.
Rama va destacar la regularitat de Bombóm Almeida i l'aportació d'Álex Márquez. "El partit d'avui li donarà més confiança". I va avisar de la dificultat del partit de dimecres: "És una pista desagradable, esportivament parlant. Guanyar serà difícil".

Publicat el 13 de novembre de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Més gols, i de nou la porteria a zero

L'aleví A del CF Les Franqueses va aconseguir, contra el CE Bigues, deixar per segon partit consecutiu la seva porteria a zero. L'equip que entrena en Diego va tenir alguns problemes per aconseguir obrir el marcador, però un cop ho va aconseguir ja no va tenir aturador.
El Bigues va plantejar el partit de tal manera que esperava, de mig camp cap enrere, esperant l'error dels nois de Les Franqueses per poder sortir a la contra. Així, durant els deu primer minuts només hi van haver dues rematades sense fortuna i moltes anades i vingudes majoritàriament amb la pilota als peus dels nanos d'en Diego. De tant provar-ho, al final el gol va arribar; l'Èric, després d'una conducció des del darrere, la va passar llarga en diagonal cap a l'Ibra i aquest no va perdonar. El gol va suposar obrir la caixa dels trons, i dos minuts després en Pau va executar perfectament una falta des del vèrtex de l'àrea per marcar el 2-0. L'Oriol, el porter del Bigues, va aturar-li un xut molt potent a l'Ibra però no va poder aturar-li el següent xut al José -Cabrera-.

En José, que va marcar el 3-0, intenta tallar una jugada del Bigues (Fotografia: ESTHER MAS)
Amb el 3-0 es va acabar el primer quart i al segon, en van arribar tres més per deixar el partit pràcticament sentenciat. Després del primer xut a porteria del Bigues -de l'Aleix-, aturat pel Fassoun, una errada defensiva va permetre l'Àlex pispar la pilota al límit de l'àrea, esquivar la sortida de l'Oriol i marcar el 4-0 a plaer. En Fassoun, amb la punta dels dits, va desviar lo just perquè una rematada de córner d'en Joel acabés al travesser i poc després l'Èric, a l'altra porteria, va rematar perfectament de cap un córner centrat pel Bruga. El 5-0 no va ser l'últim gol perquè l'Àlex va aprofitar un servei de banda de l'Ibra en llarg, per preparar-se-la i marcar amb un xut ajustat al pal.

Un jugador del Bigues agafa per l'espatlla a en Pau quan aquest s'escapava per la banda dreta (Fotografia: ESTHER MAS)

MOLTES OCASIONS, MENYS GOLS
Tot just començar el tercer quart l'Ibra hagués pogut marcar el 7-0 però un primer xut seu va topar-se amb el travesser -falta directa- i un segon el va treure l'Oriol amb els peus. A la tercera però, va ser la vençuda; l'Ibra va xutar a porteria en un córner assajat en curt, la defensa va refusar malament i l'Àlex, molt atent dins l'àrea, només la va haver d'empènyer. Després de dos xuts més de l'Ibra va arribar el vuitè i últim gol en una jugada desafortunada pel Bigues; l'Èric va fer una internada per la banda dreta i va centrar-la a l'àrea. L'Édgar, en l'intent de refusar, la va xutar cap a la seva pròpia porteria. Després d'aquest gol, l'Àlex va tenir un remat al travesser i el Bigues va tenir dues aproximacions de l'Aleix i en Yeray, però els seus xuts van sortir desviats.

Moment en què la pilota s'estavella al travesser després d'un gran xut de falta de l'Ibra (Fotografia: ESTHER MAS)
A l'últim quart l'Oriol va aturar un fort xut de l'Ibra en un contraatac i un altre en un xut de falta, i dues ocasions del Bruga, l'última en un intent de vaselina. Per acabar el partit l'Àlex, en un ràpid contraatac, va superar el porter però el seu xut va anar al pal.
Set victòries de set partits suposa un inici de lliga immillorable, amb molt bon joc i molta efectivitat de cara a porteria. Els nanos s'ho passen bé dins del camp i la resta ho disfrutem des de fora. Seguiu treballant així, nois!!

Els protagonistes