Durant l'esmorzar, els quatre atletes ja van avisar que la ciutat no era, com ho podríem dir... una meravella, ni arquitectònicament, ni visualment. Malgrat que Constanta és una ciutat turística de platja -banyada pel Mar Negre-, amb més de 300.000 habitants, la sensació que ens va recórrer durant el trajecte en l'autocar per anar al pavelló a entrenar -dissabte al matí- i durant la passejadeta de grup de la tarda, va ser d'una ciutat poc desenvolupada -comparada amb una ciutat catalana, per exemple, d'aquestes dimensions-, trista, bruta i amb molt poc ambient. A més a més de molt freda, fins i tot més que a Sant Petersburg (i això que era difícil!!).
La zona peatonal del centre de Constanta, desèrtica (Fotografia: XAVI MAS) |
Després del dinar i d'una migdiadeta -alguns com el debutant Marc Guàrdia, van aprofitar per estudiar el rival, en imatges amb el portàtil, altres van aprofitar per descansar -bona falta els fa- o seguir els partits de la lliga espanyola de futbol, altres van optar per fer una visita al Museu de la Marina, mentre altres la visita la van fer a una pastisseria, per provar unes autèntiques "delicatessen" pròpies del territori.
El Casino de Constanta, abandonat (Fotografia: XAVI MAS) |
De retorn a l'hotel, mentre alguns seguien la derrota del Madrid al nou San Mamés, altres van decidir recuperar-se del fred assaborint un licor típic de Romania (70º) -i d'altres països de l'Europa de l'Est-, el Pálinka, per gentilesa de l'amo de l'establiment. Un servidor, que va ser un dels que es va decidir a tastar-lo perquè no es pogués dir que no m'integrava al país que visitava..., us pot ben assegurar que el fred va desaparèixer de cop!
Després de sopar, recollida general -jugadors- o visita a un bar desèrtic i amb ganes de tancar -la cambrera encara deu somiar amb els desconeguts que la van assaltar- per fer l'última cervesa del dia o l'última copeta de vi -tot, productes autòctons, eh!!.
0 comentarios :
Publica un comentari a l'entrada