dimecres, 30 de novembre de 2016

Álvaro Cabanas entra amb lletres d'or a la història del BM Granollers

El Fraikin BM Granollers va fer història a Ucraïna en aconseguir la primera remuntada a domicili de la seva història europea. Després d’un partit en què l’equip va anar de menys a més, Cabanas va aconseguir el gol d’una victòria i d’una classificació agòniques.

Xavi Mas (enviat especial)

El Fraikin BM Granollers necessitava omplir una nova pàgina en la història europea del club si volia classificar-se per a la tercera fase de grups consecutiva a la Copa EHF –s’havien aconseguit diverses remuntades, però sempre amb la tornada a casa, mai s’havia aconseguit a domicili– i un dels últims a arribar, Álvaro Cabanas, en va ser l’artífex.
Abans de començar el partit, l’objectiu era remuntar dos gols, però veient com va anar el partit, més que una remuntada, l’equip el que necessitava era un miracle –cinc gols per sota més els dos de l’anada, faltant poc més d’un quart d’hora de partit, situaven l’objectiu a set gols, o vuit de distància–. Però per més adversa que es posava la situació, l’equip mai hi va deixar de creure i, en un altre final de partit a cara o creu –no és el primer dels últims anys en competició europea–, la moneda va sortir cara.
El partit no va començar gens bé i això encara va dificultar més les opcions de remuntada; el Fraikin va començar amb un parcial advers de 3-0, amb Anton Dereviankin fent-se gegant sota els pals i rebent gols de contraatac, precisament el que l’equip volia evitar. De fet, el primer gol dels de Carlos Viver no va arribar fins gairebé el minut 7, i de penal. Després, i mentre la connexió amb Adrià Figueras va funcionar –un altre cop va destacar amb vuit gols–, l’equip va mantenir el partit igualat, però de nou les pèrdues de pilota van penalitzar molt els granollerins.
A la primera meitat el Zaporozhye va arribar a guanyar per sis gols (14-8) però el Granollers ho va retallar fins als tres que reflectia el marcador del descans (15-12) –talment el que va passar al Palau la setmana passada, però a l’inrevés–. I a la segona part els ucraïnesos van arribar a guanyar de cinc (20-15) al minut 41, quan Viver va demanar el primer temps mort de la segona meitat. El Fraikin va posar-se dins l’eliminatòria gràcies a un parcial d’1 a 8 (21-23) i ho va saber gestionar fins al final.

Els jugadors del Fraikin BM Granollers van fer pinya al mig de la pista (Fotografia: XAVI MAS)
UN MINUT INOBLIDABLE
A tres minuts del final Viver va demanar temps mort amb un 25-24 en contra i tot semblava impossible. Però van ser uns últims tres minuts d’autèntica bogeria, amb un intercanvi de gols que va afavorir arribar a la xifra de 30 gols final. Arnau Garcia va marcar el 28-29 però només quedava mig minut de partit. El Zaporozhye va intentar allargar l’atac i va aconseguir superar la defensa pressionant a tota la pista dels granollerins per trobar situació de llançament. Vicente Álamo va esdevenir el primer heroi del partit aturant-li un llançament a l’extrem Artemenko. La pilota va anar cap a la cantonada però en els 18 segons que quedaven Álamo va tenir temps d’anar-la a buscar i generar una última jugada d’atac, un xic atropellada, que va anar de cantó a cantó fins a arribar a Álvaro Cabanas, el segon heroi del partit. I aquest, sense gaire angle i jugant-se la falta en atac, es va treure un llançament per sota les cames de Dereviankin que va desfermar l’eufòria damunt la pista. Alguns jugadors saltant i botant, altres abraçant-se de felicitat, i altres amb les mans al cap, no s’ho acabaven de creure. L’equip havia tornat a fer història.

Els protagonistes **

El post-partit
Si no penses que pots aconseguir-ho, llavors és impossible. (Carlos Viver)

“Si no penses que pots aconseguir-ho, llavors sí que és impossible. Ho hem aconseguit perquè hi hem cregut”. Així de clar va ser Carlos Viver després d’un final de partit i d’una segona meitat per emmarcar. No es pot obviar que la situació, que ja era complicada abans del partit del Palau, s’havia complicat més després de perdre l’anada a casa. Però és que a més, el Zaporozhye va sortir amb molta empenta i encara ho va complicar més anant sempre per davant i amb avantatges força clars. “A la mitja part perdíem de tres però estàvem jugant bé en atac, tot i fallar més del compte i encaixar massa gols de contraatac. Després ho hem sabut corregir i això ens ha permès tenir les nostres opcions al final”, va dir el tècnic granollerí. “Quan ha calgut hem arriscat, com ja havíem fet en altres partits, i amb una mica més d’encert, un punt de sort i sense perdre l’esperança ens n’hem tornat a sortir”, va afegir un Viver que no es va estar de repetir que l’equip sempre està obligat a guanyar i fer més que les temporades anteriors. “Cada vegada és més complicat guanyar, aquí i a la lliga, però se’ns dóna per favorits sense haver jugat. La gent no és conscient de la dificultat que això suposa per a l’equip i per això estic tan orgullós del treball i l’esforç que realitza el meu equip”.

Carlos Viver i Vicente Álamo s'abracen eufòrics (Fotografia: XAVI MAS)
Álvaro Cabanas, màxim golejador del partit i artífex del gol que va donar la classificació, estava exultant d’alegria després del partit. “Estic molt content, no només pel gol, que és anecdòtic, sinó pel que significava per a l’equip. La classificació, per nosaltres, era primordial. A tots ens feia molta il·lusió i ens ha costat molt”, va dir. De fet, durant el partit, l’equip només va estar classificat després del seu gol, en cap altre moment del partit ho havia estat. L’extrem dret del Fraikin va explicar com havia vist l’última jugada del partit: “He mirat el marcador i he vist que faltaven 15 segons i que ens faltava un gol. L’Arnau ha fet una finta, me l’ha fet arribar, i tot i que tenia poc espai li he intentat tirar entre les cames i ha sortit bé”. Cabanas coincidia amb Viver que la clau va ser creure-hi. “No hem pensat mai en l’eliminació, ni tan sols quan les coses s’han torçat més”, va afegir.
L’altre protagonista del partit, Vicente Álamo, que ja havia viscut una remuntada al límit quan jugava a Lleó, va poder repetir-ho al seu club de sempre. “Vaig tornar per gaudir. Per aquest club entrar a la fase de grups era molt important i jo volia viure aquesta experiència. El partit d’avui fa que tornar hagi valgut la pena”, va assegurar.
Aquest dijous, a partir de les 11 del matí, el Fraikin sabrà els seus tres propers rivals.

Publicat el 28 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

** L'acta oficial de l'EHF no es correspon a la realitat (i per tant, tampoc a la fitxa tècnica publicada a El 9 Nou), ja que atorga un gol a Pol Sastre (que no va jugar), quatre a Vladan Loncar (que no va marcar) i un a Jorge Silva (que en va marcar quatre). Michal Kasal, que en va marcar un, consta com que no en va fer cap.

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada