Des del primer minut el Llerona s'ha posat la samarreta de treball i ha imprès una força i una empenta que ha enxampat a l'equip contrari amb els pixats al ventre. Ha estat una classe magistral de lluita i entrega al llarg de tot el partit.
On tenen el límit aquests nens? ens preguntem...
Sembla que com més difícil és el repte, ells es creixen més; quan més fred fa ells s'arremanguen i no paren de sorprendre'ns.
Fa unes setmanes estaven al pou de la classificació; avui juguen contra el tercer classificat, tractant-lo de tu a tu, sense cap mena de complexe, només jugant com ells saben amb ganes i il·lusió, de tal manera que han deixat en evidència el rànquing de la taula. I a l'afició contrària, abatuda i rendida als peus dels nanos de Llerona.
En poques paraules, un sol equip ha manat, dominat i sabut jugar a futbol. Si us plau, pares i mares: eixugueu-vos la baba, però no guardeu el mocador que s'haurà de tornar a fer servir molt aviat!!!
Nois al nostre cor, entrenadors mestres, pares tutors, una barreja blava que enlluerna la comarca.
Crònica: Josep Bru
Fotografia: Esther Mas
 |
| En Lluc i en Marc encerclen a un jugador del Vilanova en una jugada d'atac dels groc-i-negres a la segona part |
0 comentarios :
Publica un comentari a l'entrada