El Fraikin perd gairebé totes les opcions

La derrota a Dinamarca i la sorprenent victòria de l’Eskilstuna al grup D deixen els de Viver penjant d’un fil

Aquesta jornada podien passar moltes coses, fins i tot que el Fraikin BM Granollers perdés contra el Team Tvis Holstebro –com així va succeir–, però el que va acabar passant va ser la pitjor de les combinacions de resultats possibles. Els de Carlos Viver van cedir bona part de les seves opcions de classificació, no només per la derrota a Dinamarca (29-24) –clara, després d’una segona part en què el Holstebro va ser superior– sinó perquè a més, al grup D, l’Eskilstuna Guif suec, el pitjor segon classificat fins aquest cap de setmana, va derrotar contra pronòstic l’invicte Melsungen alemany (27-25).
Malgrat la derrota, i encara que dilluns el Constanta romanès guanyés a la pista del Sant Petersburg, el Fraikin seguiria com a segon classificat del grup B, però ara passaria a ser el pitjor segon, abans d’una última jornada en què, a part de necessitar guanyar el Sant Petersburg al Palau d’Esports, necessitaria una victòria del Balatonfüredi hongarès –sense opcions de classificació– contra l’Eskilstuna Guif suec o una victòria del Haslum Handballklubb noruec –hauria de ser una victòria per més de set gols per poder acabar segon– contra el Gorenje Velenje eslovè.

Álvaro Ruiz busca Nicklas Grundsten en una acció de la segona part del partit (Fotografia: XAVI MAS)

Hongaresos i suecs, al grup D, jugaran divendres, per tant dissabte, quan comenci el partit del Fraikin al Palau, Viver i els seus ja sabran si tenen opcions de classificació o no.
El partit de dissabte a Dinamarca va començar amb dues aturades seguides de Rasmuns Lind –un dels millors del partit– i un parcial de 2-0 del Holstebro que semblava anar per feina. Però aquesta primera escomesa local no va atemorir els de Viver, que a banda de Pejanovic i Toledo, van haver de prescindir de Guilherme Valadao –segueix tocat de l’espatlla dreta des del partit a Sant Petersburg–; els granollerins van capgirar el marcador (2-3) amb dos gols de Ferran Solé, un de Juan del Arco i dues bones intervencions de Pol Sastre.
El partit es va mantenir igualat durant tota la primera meitat, bàsicament pels errors granollerins –va fallar dos penals, un amb 3-4 i l’altre amb empat a 9-, i no va saber aprofitar els sis minuts de superioritat numèrica de què va disposar –quatre exclusions pels danesos per només una del Fraikin–. El Holstebro, amb un parcial de 3-0, va reaccionar bé al màxim avantatge granollerí de tot el matx (4-6), però els granollerins, molt aplicats, van seguir alternant els empats amb avantatges mínims fins arribar al descans, al qual es va arribar amb empat a 13 gols.

EL FRAIKIN S’ESTAVELLA EN LA DEFENSA I EN LIND

Malgrat totes les circumstàncies adverses –jugar en pista contrària, lesions o cansament acumulat–, l’empat a 13 deixava la segona part oberta i amb la sensació que es podia treure quelcom de profit de terres daneses. Però Lind va ser el primer de frenar els granollerins als minuts inicials de la segona part; tres aturades seves consecutives, amb els de Viver en inferioritat –per una exclusió de Blanxart a l’últim minut de la primera part– i dos gols del pivot Hansen i de l’extrem Larsen en contraatac, van posar el Holstebro dos gols amunt (15-13).
L’intercanvi de gols i d’aturades –tant Sastre com Lind van fer intervencions de mèrit però les del porter danès van acabar essent més decisives– va mantenir el Holstebro amb avantatges d’un o dos gols fins que al minut deu de la represa l’escletxa va arribar als quatre gols (19-15). Viver va aturar el joc però la dinàmica va canviar ben poc; la defensa danesa, molt oberta –a vegades 3-3, amb una primera línia als nou metres– i buscant sempre el contacte, va acabar passant factura a un Fraikin que va començar a perdre les seves opcions quan no se’n sortien en els uns contra uns ofensius.
Tot i que defensivament van aconseguir aturar l’estrella local Michael Nielsen –només dos gols– posant-li sempre algun defensor al damunt, aquesta mateixa tàctica va acabar deixant espais per on Christensen o Allan Nielsen van fer mal.
Amb 25-21, una aturada de Lind a Marc Garcia en contraatac a cinc minuts del final i el gol posterior de Christensen van dilapidar tota opció de remuntada.

Els protagonistes

El post-partit:

És una llàstima que ja no depenguem de nosaltres. (Carlos Viver)

De tornada a l’hotel i amb temps per haver reflexionat sobre el partit, Carlos Viver va reconèixer que “el parcial inicial de la segona part els havia tret del partit”. Els granollerins van encaixar un parcial de 2-0 en pocs minuts, jugant en inferioritat i, aquest cop, a diferència del de l’inici del partit, l’equip no va trobar resposta. “A partir d’aquell moment, anant a remolc, ens ha costat ajustar la defensa i ens ha faltat més mobilitat de pilota en atac”, problema que, segons Viver, es deu “a la bona defensa del Holstebro, que ho fonamenta tot en el contacte individual i a la qual a Espanya no hi estem acostumats”. En atac, a la segona part, ningú va ser capaç de desbordar en uns contra uns, aspecte que “ens servirà per saber què hem de millorar. De tot arreu es pot aprendre”, va afirmar.

L'equip va acabar el partit capcot (Fotografia: XAVI MAS)

“És una llàstima que ja no depenguem de nosaltres, perquè veient el nivell dels quatre equips del grup, traient el Holstebro que potser té un punt més de qualitat, i coneixent l’esforç que ha fet l’equip, crec sincerament que ens mereixeríem passar a quarts”, va asseverar rotund. Viver però, va assegurar no sentir-se decebut perquè “els qui estem al grup sabem que es pot estar més o menys afortunat, però l’equip s’ha exprimit al màxim i ha donat la cara tots els partits”, va dir. “Seria injust que la gent no valorés l’esforç que suposa estar en tres competicions. Nosaltres no som el Barça”, va concloure de forma taxativa.
Per la seva banda, el màxim golejador del partit, Álvaro Ruiz, va admetre que el secret de la derrota havia radicat “en el nostre atac, que a la segona part no ha sabut desbordar”. Segons Ruiz “en defensa hem apostat per anul•lar el seu millor home però la resta de l’equip se n’ha sortit prou bé”. Ruiz, com Viver, va acabar dient que a l’equip “no se li pot demanar més”.

Publicat el 16 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)