L'osonenc Joan Arumí intenta relacionar cooperació i competició en un llibre
Xavi Mas
En l'esport no tot és guanyar. Sí que en sol ser l'objectiu, però hi ha maneres i maneres d'arribar a una victòria. I això és el que ha volgut demostrar l'osonenc Joan Arumí –entrenador d'un equip de minibàsquet femení a Sant Julià de Vilatorta i professor del grau de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la UVic– a través d'un llibre, que es va presentar a La Gralla el dijous passat i que sorgeix de la seva tesi doctoral, en la qual intentava relacionar la cooperació amb la competició.
En l'esport no tot és guanyar. Sí que en sol ser l'objectiu, però hi ha maneres i maneres d'arribar a una victòria. I això és el que ha volgut demostrar l'osonenc Joan Arumí –entrenador d'un equip de minibàsquet femení a Sant Julià de Vilatorta i professor del grau de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la UVic– a través d'un llibre, que es va presentar a La Gralla el dijous passat i que sorgeix de la seva tesi doctoral, en la qual intentava relacionar la cooperació amb la competició.
El llibre neix d'un estudi que Arumí va fer l'any 2011, quan era entrenador d'un equip de nois de 13 anys del CB Vic, i que el va portar a gravar i transcriure les converses postpartit al vestidor, per veure l'evolució del comportament dels seus jugadors aplicant la fórmula de l'entrenador cooperatiu. "Encara és l'hora que es demostri que un entrenador autoritari assoleix millors resultats que un entrenador cooperatiu", va afirmar un Arumí, que acaba el llibre amb una conclusió: "He après a escoltar".
 |
| Joan Arumí, en primer terme, va explicar la seva teoria de l'entrenador cooperatiu acompanyat de Manel Blanco (Fotografia: RAMON FERRANDIS) |
0 comentarios :
Publica un comentari a l'entrada