dilluns, 24 d’octubre de 2016

Adrià Figueras: "Aquest premi reconeix una trajectòria d'esforç"

El pivot del BM Granollers analitza i valora el premi rebut com a jugador més valuós
Xavi Mas

Després de passar uns anys complicats a Almeria –va ser un dels equips que van desaparèixer en l’època de vaques flaques– i d’un any a l’ombra d’un dels referents dels últims anys al BM Granollers –Nicklas Grundsten–, Adrià Figueras va explotar la temporada passada amb un joc i unes xifres que li han valgut el reconeixement com a millor pivot de la Lliga Asobal 2015/2016 i el premi al jugador més valuós.

   Que els entrenadors de la lliga l’hagin triat com el millor jugador de la temporada no deu ser casualitat.
   Si he de ser sincer, no m’ho esperava. Sabia que m’havien triat com el millor pivot, per votació popular, però un cop allà a la gala, envoltat de tants bons jugadors i tenint en compte que competim amb grans equips com el Barça, el Naturhouse o l’Ademar, que tenen grandíssims jugadors, no m’hauria imaginat mai que podia ser l’escollit.
   Però els seus números van ser excepcionals...
   És cert. Si mirem les meves estadístiques de la temporada passada, va ser un any increïble. Però no és només mèrit meu, l’equip hi té molt a veure també. Que l’equip fes un paper excepcional a la lliga, classificant-se de nou per jugar l’EHF, i que arribés a la final a quatre de l’EHF segur que també ha influït a l’hora d’aconseguir aquests reconeixements a títol personal.
   Què suposa per a vostè aquest premi?
   És quelcom molt especial, perquè suposa un reconeixement a una trajectòria de treball dia a dia, d’esforç, de creure en un mateix. Sempre hi ha algun moment en què les coses es torcen o no surten com un vol i és complicat continuar treballant al màxim. Per això crec que és un reconeixement a aquest esforç, com també és un reconeixement a la manera de jugar que tinc.
   La posició de pivot és una posició oblidada?
   Potser sí. És una posició estranya, que depèn molt del treball col·lectiu de tot l’equip i moltes vegades no es valora prou el treball que fem els pivots.
   Que s’hagi premiat un pivot, i que no sigui un jugador estranger, demostra que la Lliga Asobal ha canviat aquests últims anys?
   Hi va haver un primer canvi, fa uns anys, que crec que no va ser positiu i aquests últims anys hi ha hagut un segon canvi on sí que sembla que s’estan començant a fer les coses bé. A mi em va tocar viure una mala experiència en un equip on les coses no es feien bé i pel que fa a pagaments ens en ressentíem. Com a conseqüència d’això la lliga ha anat millorant, s’està aconseguint que tant jugadors com entrenadors puguin treballar en millors condicions, i gràcies a això el nivell esportiu també està pujant. Els últims anys la lliga Asobal ha fet un salt de qualitat, i aquesta temporada, amb l’arribada de dos històrics com són el Bidasoa i el Valladolid, aquest salt qualitatiu ha pujat un graó més.
   Quin treball específic feu els pivots?
   Durant els entrenaments fem una part de treball individual, amb l’Antonio Rama –segon entrenador–. En Gonzalo [Porras], jo i en Carles Asensio del segon equip, que entrena moltes vegades amb nosaltres, fem un treball específic de recepció de pilota, de desmarcades i de bloquejos. Evidentment, per assolir aquesta millora també és imprescindible el treball col·lectiu, perquè la nostra posició està molt condicionada pel treball tàctic de l’equip. L’evolució es nota molt quan no tenim baixes i podem entrenar tots. Conèixer els mecanismes de la gent amb qui jugues és molt important perquè l’equip funcioni.
   Amb l’arribada dels nous fitxatges a la primera línia, heu notat molt canvi en la manera de jugar?
   Amb l’arribada de Michal Kasal, Vladan Loncar i Jorge Silva, i amb l’Arnau Garcia i l’Álex Márquez, tenim una primera línia que amenaça molt amb el tir exterior i obliga les defenses a sortir. Això fa que els pivots tinguem molts més espais a les esquenes de les defenses. I si ens volen aturar a nosaltres, ells tenen més opcions de llançament. Crec que ha estat tot un encert del Carlos [Viver] i l’Antonio a l’hora de configurar la plantilla, analitzant els punts forts i els punts febles que vam tenir la passada temporada.
   Els pivots sou els que us endueu més garrotades?
   D’això en podeu estar segurs –somriu–. És part del treball. Som conscients que estar a sis metres és estar rodejat de rivals i que això implica rebre cops, però ara mateix no tornaria a la posició de central on vaig començar perquè estic molt a gust jugant de pivot.
   Vostè és un pivot atípic...
   No sóc el típic pivot fort, alt i de molts quilos, és cert. Potser és el meu tret distintiu. Puc atacar i defensar, i això em permet córrer, moure’m àgilment i marcar molts gols.
   Atacar o defensar?
   A mi m’agrada molt més atacar, però si li pregunteu als entrenadors, us diran que el més important és defensar. A tot jugador li agrada atacar, fer gols i el públic vol gaudir veient handbol, i crec que la faceta ofensiva és primordial per això.
   On és el límit d’aquest equip?
   Des que vaig arribar a Granollers que el llistó ha anat pujant. Estem fent les coses bé i la sort també influeix perquè hi ha resultats que es decideixen per petits detalls. Si continuem treballant igual de bé, anant partit a partit, podem assolir grans reptes.

Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS
Del futbol a l'handbol, i de central a pivot

No és el típic pivot corpulent al qual els aficionats a l’handbol estaven acostumats però potser per això ha arribat on ha arribat. De petit, l’Adrià Figueras va iniciar-se en el món de l’esport jugant a futbol, però quan els seus companys de l’escola SAFA Horta van passar-se a l’handbol, ell els va acompanyar. En només dos anys el Barça es va fixar en ell, i de la seva formació allà, primer com a central, i de mica en mica, transformat a pivot, se’n va derivar el seu salt a la Lliga Asobal, primer al Keymare Almería i després al Fraikin BM Granollers, on va arribar la temporada 2014/2015. A Granollers, aquest barceloní de 28 anys va créixer a l’ombra de Nicklas Grundsten però, amb la marxa del suec, Viver li va atorgar galons i ell va respondre erigint-se en el màxim golejador de l’equip a la lliga, amb un joc i uns detalls de gran qualitat.

Publicat el 21 d'octubre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada