dimecres, 11 de febrer del 2015

El Fraikin comença la segona volta amb mal peu

El Fraikin BM Granollers no va acabar bé la primera volta de la lliga i tampoc va començar bé la segona volta. En un mal partit en línies generals, però sobretot allà on no solia fallar –la defensa– i en un ambient gèlid, els de Carlos Viver van perdre contra un Villa de Aranda que ja els havia pispat un punt en la jornada inaugural i que es va endur els dos punts del Palau d’Esports per segona vegada de les tres que ha visitat Granollers –la temporada passada va guanyar 25 a 27.
Amb aquesta derrota –tercera consecutiva a la lliga– els granollerins veuen com el Naturhouse la Rioja –tot i patir van guanyar a la pista del Globalcaja Ciudad Encantada–, segon, s’allunya a cinc punts i com el Benidorm, quart, se’ls apropa a dos després de vèncer a la pista de l’Helvetia Anaitasuna.
A l’equip de Viver se li va escapar el partit durant els primers minuts; cinc pilotes perdudes en atac en deu minuts –moltes d’elles intentant connectar amb la posició de pivot molt ben tancada per la defensa del Villa de Aranda– i quatre aturades de Francisco Javier Santana –tres a Del Arco des de la llarga distància i una a Marc Garcia en contraatac–, van permetre l’equip de Jacobo Cuétara obrir la primera escletxa al marcador, aprofitant també la primera exclusió de Grundsten, al minut 4.
Al minut 10 els granollerins ja perdien de cinc gols (2-7), amb un Villa de Aranda atacant a plaer des de la primera línia –els brasilers Patrianova i Guimarâes van acabar amb sis gols cadascun–. Viver va canviar Pejanovic per Pol Sastre a la porteria però la millora no es va començar a notar fins minuts més tard, quan el Fraikin ja perdia de set gols (5-12); quatre aturades pràcticament seguides en pocs minuts van permetre al Fraikin apropar-se a tres gols (10-13), diferència que es va mantenir en arribar al descans.
Álvaro  Ruiz en una acció d'atac (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Tot just començar la segona part Valadâo va posar el Fraikin a només dos gols (14-16), però va ser el més a prop que van aconseguir estar. Els granollerins no van saber aprofitar les situacions de superioritat de què van disposar –tres més que el Villa de Aranda– i els de Cuétara van mantenir les distàncies entre els tres i els cinc gols.
El Villa de Aranda va aprofitar el marcador a favor per alentir el joc, amb atacs cada vegada més llargs –permesos pels àrbitres– que gairebé sempre acabaven en gol, mentre que el Fraikin no en tenia prou amb la millora ofensiva d’Álvaro Ruiz ni amb la retrobada connexió amb el pivotFigueras–. Els minuts anaven passant, la diferència es mantenia i les opcions s’acabaven. Amb el 24-30 al marcador, dos penals no xiulats en accions sobre Adrià Pérez i Moisès Blanxart van suposar la rendició dels de Viver.
DIMECRES, VISITA A LA PISTA DEL CUER GIJÓN
Sense gaire temps per lamentar-se ni llepar-se les ferides, el Fraikin intentarà redreçar el rumb a la competició domèstica a la pista del cuer, el Juanfersa Grupo Fegar de Gijón, dimecres a quarts de 9 del vespre. Una victòria necessària per afrontar el primer partit de la fase de grups de l’EHF, dissabte al Palau. “Cal canviar la dinàmica i la imatge de l’equip. Avui hem comès grans errors que no podem repetir a Gijón”, va assegurar Viver al final del partit.

Els protagonistes

Publicat el 9 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dilluns, 9 de febrer del 2015

Un partit especial

FC CARDEDEU 2 - CE LLERONA 2 (Dissabte, 11h, Municipal de Cardedeu)

Emocionats i decidits hem començat un partit especial. Un partit amb baixes, reincorporacions enyorades i un únic objectiu: fer un gran partit per dedicar-lo al nostre estimat amic i delegat.
A l'inici hem tingut ocasions de gol fallides que ens han desinflat una mica, però un gol del Cardedeu ens ha fet reaccionar i hem tret la força blava. Estones de desorganització barrejades amb tocs de "teva-meva" ens han dut a assolir l'empat.
En l'última part, quan ja ho teníem coll avall, un davanter ràpid i amb bon toc se'ns escapa i ni defenses ni porter poden parar el segon gol local...
Però aquests nois són molt grans, increïbles, incansables i, quan ja ningú creia en la remuntada fan una passada aquí, un regat allà, un xut a porteria i ens planten el segon gol empatant de nou el partit a pocs minuts del final. Això és emoció! Això és el futbol!
Empat amb ganes de més. Cal seguir millorant dia a dia i treballar en equip. Tot just comencem la segona volta i ens queda molt per disfrutar.
El crit unànime d'avui és i serà: AMUNT BLAUS! FORÇA ALEIX!!!!!!!!

Els protagonistes

FORÇA ALEIX

dissabte, 7 de febrer del 2015

La solidesa del líder i un mal arbitratge tomben el KH-7 BM Granollers

El KH-7 BM Granollers va perdre el primer partit de la segona volta contra el Balonmano Bera Bera, líder de la competició, per 21 a 31. L’equip de José Luis Villanueva va aguantar l’equilibri de forces fins més enllà del quart d’hora de joc, moment en què l’equip basc, entrenat per l’exjugador del BM Granollers Aitor Etxaburu, va trobar el punt feble en la defensa 5-1 granollerinaSandra Pérez com a jugadora avançada–, i va marcar un parcial d’1 a 9 que va deixar el partit pràcticament decidit abans d’arribar al descans (8-16).

Patricia Elorza atura l'atac de la granollerina Clara Poo (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
En tornar dels vestidors les granollerines van mantenir les distàncies fins que un seguit de decisions arbitrals discutibles van permetre al Bera Bera superar la barrera dels 10 gols –Villanueva va protestar unes passes en atac amb el marcador en 12-19 i, en la jugada següent, un gol fantasma d’Ezkurdia que els àrbitres van donar com a bo–. Les protestes li van costar l’exclusió i, en la jugada següent, Sandra Pérez va ser exclosa per entrar a pista quan no tocava; aquesta doble inferioritat va permetre al Bera Bera passar del 12-19 a un 13-25 impossible de remuntar-li al líder en tan sols un quart d’hora.
Malgrat tot, les granollerines no van defallir i, amb un joc ofensiu més ràpid i directe van aconseguir reduir la diferència fins al 21 a 31 definitiu.

Les protagonistes

Publicat el 6 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dijous, 5 de febrer del 2015

El Mollet, de penal, salva un punt en el derbi molletà

Tot i ser novell en la categoria, el Molletenca sembla que li té la mida presa al Mollet aquesta temporada; al partit d’anada, al municipal de la Zona Sud, els d’Antoni Filgaira van derrotar els d’Albert Cámara per 2-1 i, si no hagués estat per un penal al minut 87, aquest diumenge s’haurien endut també la victòria del municipal Germans Gonzalvo. Unes mans del lateral dret del Molletenca Jairo dins l’àrea les va fer bones Cristian des del punt fatídic per salvar un punt a última hora.
L’empat dels de Cámara, el tercer consecutiu, deixa el Mollet a mitja taula –vuitè– a deu punts del Granollers –líder–, mentre que el Molletenca es manté en zona de perill amb 22 punts.
El partit no va ser gens agraït, tot i que el vent tampoc hi va ajudar. El Mollet va ser qui més va intentar jugar la pilota però no va estar gens precís i el partit es va convertir en un seguit d’anades i vingudes sense arribar a bon port. Xuts llunyans desviats, o fluixos aturats per Yamandú –el més clar va ser obra de Peke pels volts de la mitja hora de partit–, van ser tot el bagatge ofensiu dels de Cámara a la primera part. El Molletenca en canvi, va avisar al minut set, amb un xut d’Édgar des de fora l’àrea –després d’un refús defensiu– que va sortir fregant el travesser, i amb un altre de Jordi Fernàndez, al minut 25, que va sortir arran del pal dret de la porteria de Pol Flores.

El jugador del Mollet Adrián Padilla pressionat per un jugador del Molletenca (Fotografia: JAIME BLANCO)
BALL TÀCTIC DESPRÉS DEL GOL DEL MOLLETENCA
Tot just començar la segona part una jugada per la banda dreta del Molletenca la va culminar Agustín amb un xut creuat que Flores no va poder aturar. Amb el 0-1, Cámara va arriscar posant més efectius al davant i deixant una defensa de tres mentre Filgaira feia tot el contrari –defensa de cinc–. El Mollet va guanyar profunditat amb l’entrada de Biyong però va buscar l’empat amb més ganes que no pas encert. Amb el vent a favor va errar moltes passades, amb pilotes perdent-se per la línia de fons o per la banda sense que ningú pogués arribar a controlar-les. Només una centrada xut d’Arroyo –enverinada pel vent–, que es va estavellar a la creueta, va portar perill abans de la jugada que va suposar el penal i l’empat.

Els protagonistes

Publicat el 2 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)


El Llerona remunta i acaba golejant el Súria

Àlex Español -al centre- va fer la passada de l'empat a dos i va marcar el 5 a 2 (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
El Llerona va acabar golejant el Súria per 5 gols a 2 en un partit –marcat pel fort vent durant tot el partit i una pedregada a la primera meitat– en què el Llerona va haver de remuntar un 1-2 advers després d’avançar-se al marcador.
El partit va començar amb un gol de David Cabezuelo, Cabe, però el Súria va aprofitar el vent a favor de la primera meitat per apropar-se a l’àrea, empatar i provocar un penal que els va posar amb avantatge, enmig d’una pedregada. Una gran jugada d’Español va servir perquè Sierra empatés abans del descans i, en la represa, el Llerona va traduir el major domini en tres gols. El millor, el quart, de Sierra de vaselina.

Els protagonistes

Publicat el 2 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)


El CB Mollet fa bo el primer quart

El Recanvis Gaudí CB Mollet va fer bo el primer quart del partit, en què va agafar una renda d’onze punts, per acabar derrotant el CB Castellar per deu punts de diferència (77-67). Els altres tres períodes van ser anivellats, amb més errades que encerts i amb estirades al marcador per part dels d’Àlex Coma que eren replicades pel Castellar. I quan el Castellar intentava pressionar per rebaixar la diferència el Mollet li ho impedia, controlant força bé el rebot, tant defensiu com ofensiu.
Aquesta victòria situa el Mollet en un grup de quatre equips –One Ceset, Auto Net&Oil Boet-Mataró i Baricentro Barberà i els de Coma– amb onze victòries, just per darrere del líder en solitari, el Netsport-el Masnou, que aquesta setmana va perdre a la pista del One Ceset (73-69). El Masnou, però, té tres victòries de marge respecte a aquest grup de quatre equips on es troba el Recanvis Gaudí CB Mollet.
El Castellar va començar el partit amb encert en els dos primers llançaments –un triple de Roure i un bàsquet sota els taulers d’Ewulu–. Però després va estar més de cinc minuts sense encistellar i el Mollet, amb un parcial de 14-0, va capgirar el marcador i va obrir un marge que ja no va deixar escapar durant la resta del partit. Un triple de Pau Reina va ser l’inici del parcial de 14-0 que va conduir del 2-5 en contra al 16-5 a favor. Tot això en tan sols cinc minuts. Després la diferència es va mantenir fins al 22-11 al final del primer quart.
A l’inici del segon quart el Castellar es va apropar a set punts (26-19) però el temps mort demanat per Coma va trencar la dinàmica, eixamplant el marge fins a un màxim de 15 punts (40-25) a dos minuts per arribar al descans, tot i arribar-hi amb els mateixos onze del primer quart (40-29). A l’inici del tercer quart va ser el Mollet qui va estirar el marcador fins als setze punts de diferència (49-33) però el Castellar va reduir-la una altra vegada a deu per començar un últim quart en què es va reproduir la dinàmica.

Els protagonistes

Publicat el 2 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimecres, 4 de febrer del 2015

Ben d'hora, ben d'hora

CF LES FRANQUESES 1 - CE LLERONA 1 (Diumenge, 9h, Municipal Corró d'Avall)

La lluita per defensar els córners va ser aferrissada
Amb un fred que pelava i amb baixes importants començava el partit al municipal de les Franqueses. Hi havia ganes de revenja; ells recordaven quan els vam eliminar al passat torneig (International Golden Cup), i avui, des de l'inici, han anat a per totes. Els nostres han aguantat l'envestida fins que ens han fet el gol, en una jugada amb poca fortuna.
Mitja part, no pinta bé...no ho veig clar...avui em sembla que...

Lluc Roig controla la pilota a prop de la banda
Però els nanos han apretat les dents, han lluitat més amb el cor que amb el cap però, endavant. Cal seguir, no podem perdre i, d'un bon xut de falta, GOOOOOOLLLL, empat i final!!!!!
Valuós punt, bon partit d'entrega i coratge.
Ni el fred, ni la Mitja han pogut amb els nostres. I, és que avui, des de ben d'hora, ben d'hora, s'ha escoltat: Força Llerona!!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografies: Esther Mas


dimarts, 3 de febrer del 2015

El KH-7 s'enfonsa a la represa

El KH-7 BM Granollers va aguantar força bé fins als deu primers minuts de la segona part però una apagada general, sobretot en l’aspecte ofensiu –la portera granollerina del Prosetecnisa BM Zuazo Lorena Ramírez hi va tenir molt a veure– va acabar suposant la desena derrota de la temporada del conjunt de José Luis Villanueva (23-29). Malgrat aquesta derrota, l’equip granollerí tanca la primera volta de la competició fora de la zona de descens, amb tres victòries, totes al Palau d’Esports.
La primera part va ser equilibrada, amb alternatives en el marcador i en el joc i amb avantatges curts per a un i altre equip. Va destacar per damunt de tot Ainhoa Hernández, autora d’11 gols –màxima golejadora–, que va saber aprofitar la seva corpulència física per fer molt mal en la posició de pivot –a la primera part va fer cinc gols i va forçar tres penals.

Judith Vizuete, en una jugada d'atac, obstaculitzada per Ainhoa Hernández i Oihane Gil (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
A deu minuts del descans el Zuazo guanyava de dos gols (9-11) però les de Villanueva van aconseguir deixar el desavantatge en només un gol en arribar al descans (12-13), marge que van capgirar a l’inici de la represa gràcies a un parcial de 4-1 aprofitant una situació de doble superioritat. Les granollerines van obrir una petita escletxa de tres gols (19-16) però es van quedar clavades aquí; l’atac, molt travat i amb poca capacitat per sorprendre el rival, va ser la creu d’un equip que va veure com cada errada ofensiva era penalitzada amb rapidesa i eficàcia pel conjunt basc.
El parcial en contra va anar creixent fins a un 1-11 que va suposar passar del 19-16 a favor al 20-27 en contra. L’ansietat i la precipitació es van apoderar de l’atac granollerí, que s’estavellava una i altra vegada en Lorena Ramírez –11 aturades a la segona part.

Les protagonistes

Publicat el 2 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimecres, 28 de gener del 2015

El Bellavista doblega un fluix Taradell amb un 'hat trick' de Fran

El Bellavista va ser el menys dolent en un partit sense ritme a la primera part i més mogut a la segona. El hat-trick de Fran va sentenciar un Taradell molt fluix, que va plantejar una defensa de cinc llançant pilotades llargues, frenades pel fort vent.

Jordi Carrasco (8) serveix de banda buscant Ezequiel Muñoz en una acció de la primera meitat (Fotografia: XAVI MAS)
Un xut d’Otman al minut dos i un de Fran al 35, tots dos refusats pel porter osonenc Nil, van ser les úniques ocasions de gol d’una primera part per oblidar. A la segona Fran va fer el primer en possible fora de joc i, malgrat quedar-se amb deu homes per l’expulsió del central Jordi Garcia, Fran va resoldre amb dos un contra un amb el porter, escapant-se amb velocitat dels defenses.

Els protagonistes **

Publicat el 26 de gener de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

** L'acta no reflecteix la realitat del moment en què es van transformar els gols. El primer no va ser al minut 7 sinó al 51, i el segon i tercer gols van ser posteriors a l'expulsió de Jordi Garcia -el segon, per tant, no va ser al minut 51 sinó posterior al minut 66. 
La mala cumplimentació d'una acta, per part dels àrbitres, comença a ser massa habitual...

dilluns, 26 de gener del 2015

Victòria justa

CE LLERONA 4 - UE CANOVELLES 3 (Diumenge, 9:30h, Instal·lacions Parroquials)

Partit molt disputat des de principi a fi. Semblava que el Llerona dominava i encarrilava el partit quan s'han posat 3 a 1, però el Canovelles, molt lluitador, ha aconseguit empatar, deixant el darrer quart a mans de qui marqués per sortir victoriós.
Pol Martínez condueix la pilota en una jugada d'atac del Llerona
Faltaven menys de 5 minuts quan, en una jugada molt treballada per la banda esquerra, amb una passada de la mort, ha acabat la pilota al fons de la xarxa. Uf!! quin patir! Com ha costat, però victòria final.
Avui era molt important guanyar per no deixar escapar els equips del davant, i així ha estat. Ara ve la segona volta i cal ser més segurs que mai.
Nois, aprenguem dels errors i solventem al més aviat possible els partits. Sou un bon equip però us ho heu de creure i voler jugar. Si ho feu, quedareu dels cinc primers de la classificació, i això seria un èxit.
Blaus, sigueu forts; tocar, lluitar, seguir, passar i xutar; aquesta és la llei dels triomfadors.
Sempre amb vosaltres, sempre al cor, sempre Llerona!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografia: Xavi Mas

divendres, 23 de gener del 2015

Necessita millorar!

La setmana passada -concretament diumenge- en un partit de futbol de categoria prebenjamí -estem parlant de nens de set anys- vaig veure quelcom que no em va agradar. No és d'estranyar! Veure coses que no haurien de passar sol ser habitual en un camp de futbol. I podria parlar de totes, però em centraré a parlar d'aquesta, perquè em recorda a una època anterior en què jo estava vinculat a l'esport més enllà del rol periodístic o del rol d'espectador.
L'àrbitre del partit va decidir assenyalar el final d'una de les quatre parts del partit en un moment concret que no va agradar als pares d'un dels equips i va alleujar als pares de l'altre equip. La qüestió és que, algun dels pares a qui no va agradar la decisió de l'àrbitre, la hi va voler discutir. (Normal: discutir-li coses a l'àrbitre sol ser un dels esports predilectes del públic). El que no vaig entendre però, és que l'àrbitre es posés al mateix nivell, intercanviant impressions i tornant-li les desconsideracions a l'aficionat.
"M'ha fet molta ràbia i no me n'he pogut estar", em va reconèixer l'àrbitre al final del partit.
Vaig coincidir amb ell camí dels vestidors i, tampoc me'n vaig poder estar -com em va dir ell-. Li vaig aconsellar que allò que havia fet s'ho hauria d'haver estalviat.
Com a excompany de col·lectiu -sí, jo també vaig ser àrbitre fa anys, per bé que no de futbol- li vaig explicar que respondre a un aficionat no sol calmar l'exacerbació i que el millor és fer veure que t'entra per una orella i et surt per l'altra. Cadascú ha de saber el seu rol i ja sabem que els aficionats, moltes vegades no respecten el que els correspon -que és animar al seu equip i sempre en positiu-. Però l'àrbitre tampoc hauria de traspassar el seu rol, que és impartir justícia amb total imparcialitat i sempre convençut de les decisions que prèn. Moltes vegades -en la majoria, per sort- acaba per oblidar-se tot, però sempre hi pot haver algun eixelebrat que faci que la situació empitjori. Per tant, li vaig dir que, si en un futur es volia estalviar problemes més grans, comptés fins a deu i respirés profund.
L'arbitre del partit en qüestió, d'esquena en la imatge
Un parell de dies més tard, mentre m'encarregava de fer-vos arribar la CRONIQUETA corresponent a aquell partit, em vaig adonar que l'àrbitre va fer un munt d'errors en la complimentació de l'acta del partit. I això és una altra cosa que no vaig entendre. Si no va ser capaç de redactar correctament l'acta d'un partit de nens de set anys, què pot passar quan li toqui fer-ho en un partit de més rellevància?
L'acta d'un partit ha de ser la transcripció fidedigna del què ha passat al camp. I creieu-me; l'acta d'un partit de futbol no és ni la meitat de complicada que una d'un partit de bàsquet o la d'un partit de voleibol -l'esport del qual vaig ser àrbitre-. A mi, cada divendres, quan m'assignaven els partits del cap de setmana, m'informaven també de les penalitzacions econòmiques que tindria per la mala complimentació d'una acta del cap de setmana anterior.
En l'acta de la discòrdia, l'àrbitre reflecteix malament l'ordre dels sis gols i els minuts (tal i com explico en la nota a peu de pàgina de l'esmentada CRONIQUETA).
Esperem que hagi estat un fet puntual, perquè necessita millorar!

Campió d'hivern

A principis de novembre, just després del derbi entre l'Esport Club Granollers i el CF Mollet UE -victòria granollerina per 2-1- us vaig dir que em semblava que la condició de líder que ostentava l'Esport Club no era per casualitat. Per bé que era molt aviat per treure conclusions i per fer extrapolacions -tot just s'havien jugat vuit jornades- us vaig explicar que l'equip que entrena Raúl Matito tenia les idees molt clares i que feia trempar.
Aleshores l'equip granollerí era líder en solitari amb sis victòries, un empat i una sola derrota, i li treia un punt al Júpiter -l'històric equip barceloní però, tenia un partit ajornat en aquells moments-. A més, era un dels més golejadors -15 gols marcats- i dels menys golejats -7 gols encaixats.
Ara, amb la primera volta acabada, l'equip de Matito continua liderant la classificació, amb una mica més de marge respecte el segon, que continua essent el Júpiter -ara són tres punts de diferència en comptes d'un-. L'Esport Club ha guanyat 11 partits, n'ha empatat quatre i n'ha perdut dos, és el segon màxim golejador amb 33 gols -un menys que l'Escala, que és el tercer classificat- i és el menys golejat amb 15 -els mateixos que ha encaixat l'Escala. El títol honorífic de campió d'hivern doncs, malgrat que ni molt menys és definitiu, corrobora la bona línia que l'equip apuntava a principis de novembre.

Celebració del primer gol de l'Esport Club al derbi davant el Molletenca (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Evidentment dic que no és definitiu perquè, en el món de l'esport, tot depèn de si la pilota entra o no -bé, als esports que es juga amb pilota, és clar!!- i de si les lesions es mantenen allunyades. Disset partits són molts partits i les dinàmiques van i vénen -un exemple d'això podrien ser els dos equips molletans; mentre el Molletenca, acabat d'ascendir, va començar bé i ha anat perdent gas, el Mollet va començar amb dubtes i s'ha recuperat per sortir de la zona de perill i instal·lar-se a mitja taula mirant cap amunt-. Però m'agrada el joc exhibit pels de Matito, molt segur al darrere, amb jugadors que toquen la pilota amb criteri i que maduren les jugades i amb un punt de joc directe aprofitant el joc obert per les bandes i la velocitat d'alguns jugadors d'atac. Un joc que, a banda de les dues derrotes, li ha permès esquivar situacions difícils com les inferioritats numèriques davant Vic i Mollet -partits que van acabar amb victòria.
Demà doncs, l'equip granollerí començarà la segona volta al camp d'un Farners a qui va guanyar al camp del carrer Girona (3-1). Una segona volta que, per poc que l'equip segueixi fent les coses com fins ara, podria portar a l'Esport Club de nou a la Tercera Divisió, després d'anys de travessa pel desert. L'any passat va lluitar per l'ascens fins a poques jornades del final però les lesions van fer acte de presència i van fer-los abaixar els braços abans d'hora. Esperem que aquesta temporada la mala estrugança passi de llarg i al camp del carrer Girona es pugui celebrar, el 31 de maig, l'ascens que la temporada passada ja van celebrar al pavelló del carrer Girona -CB Granollers- i al Palau d'Esports de Granollers -KH-7 BM Granollers femení.
Si us agrada el futbol, no dubteu a passar-vos pel camp del carrer Girona. Trempareu com jo i l'equip segur que agrairà tenir el vostre suport.

El KH-7 retroba el camí de la victòria a la lliga

Després de debutar la setmana passada a la Copa de la Reina amb una victòria, el KH-7 BM Granollers tornava a la lliga amb l’esperança de redreçar un rumb que havia començat bé –dues victòries en tres partits– però que es va torçar a mesura que van anar caient lesions –set derrotes seguides–. L’equip de José Luis Villanueva va aprofitar l’inèrcia de la victòria de dissabte passat per retrobar les bones sensacions davant un rival directe, el Clínicas Rincón Málaga Costa del Sol, que abans de començar el partit tenia els mateixos punts. El partit, igualat fins al descans, es va decidir en la represa gràcies sobretot a les 14 aturades d’Andrea de la Torre –10 a la segona– i als 10 gols de Judith Vizuete, Vizu.
El 28-21 final suposa la tercera victòria de la temporada per a les granollerines, enfosquida, però, per la recaiguda en la seva lesió als lligaments creuats de Raquel Ferrés, Kele, en la primera jugada en què va intervenir.

La granollerina Sandra Pérez és agafada de la samarreta per Estefanía Méndez (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
La primera meitat, tot i el 2-0 inicial –Vizu i Hatou de penal–, va ser força anivellada; l’equip malagueny va empatar ràpidament a 2 i abans del primer quart d’hora ja s’havia posat per davant (4-5).  Les aturades de Csilla Benedeknevuit– van ser claus perquè l’equip andalús es mantingués dins del partit i, fins i tot, arribés a guanyar de dos gols (9-11), però les de Villanueva van capgirar el marcador, just abans del descans, amb un parcial de 3-0 que va culminar Míriam Moreno amb un gran gol amb rosca des de l’extrem.
PARCIAL ACUMULAT DE 6-0 QUE OBRE ESCLETXA
La bona dinàmica amb què havia acabat la primera meitat es va mantenir a l’inici de la segona amb un nou parcial de 3-0 –6-0 acumulat–, amb dos gols de Joana i un altre de Vizu –10 en total–. Les granollerines van obrir una escletxa que ja no van deixar tancar i, de mica en mica, amb una defensa més intensa i l’aportació d’Andrea de la Torre –10 aturades, dues de les quals de penal i dues en contraatacs– les granollerines van sentenciar un matx en què l’equip malagueny va fer aigües en defensa i que, en atac, va dependre massa de les accions individuals de Jennifer Gutiérrez.

Les protagonistes

Publicat el 19 de gener de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)


dijous, 22 de gener del 2015

El Felmar BM la Roca perd amb un rival més intens en defensa

El Felmar BM la Roca es va veure sorprès per un Associació Lleidatana més intens i molt efectiu en atac i va perdre per 29 a 36 tot i haver començat el partit dominant clarament. A mitjans de la primera meitat l’equip lleidatà va canviar la dinàmica del partit, va marxar als vestidors amb avantatge i l’intent de remuntada de les de Jordi Rubí es va estavellar als pals i en una defensa lleidatana al límit del reglament. La derrota per set gols, a més, suposa perdre la diferència de gols particular amb l’equip del Segrià, a qui les roqueroles havien guanyat a l’anada per quatre gols, 22-26.
Veient com va començar el partit ningú podia pensar que aquest acabaria com va acabar; les de Rubí van sortir decidides a decantar el partit al seu favor i en pocs minuts es van posar amb un clar 7-1. De mica en mica, però, l’Associació Lleidatana va millorar la seva defensa –molt més intensa que al principi– i a les de Rubí els va costar cada vegada més arribar amb claredat a posicions de xut. La diferència era gran i tenien marge per la recuperació, però aquest va anar minvant i, amb un parcial d’1 a 5 als últims minuts, les lleidatanes van capgirar el marcador.
Aquest parcial de 0-4 va arribar a ser de 0-6 amb dos gols més a l’inici de la represa; les roqueroles van començar a deprimir-se quan els seus xuts s’estavellaven als pals i de mica en mica van anar baixant els braços. Defensivament les de Rubí van ser massa toves i això ho va aprofitar l’Associació Lleidatana per trobar situacions còmodes de llançament, arribant a sis metres amb facilitat. L’ansietat per remuntar i el mal arbitratge van acabar de descentrar un BM la Roca que va arribar a perdre de 10 gols (24-34).

Les protagonistes

Publicat el 19 de gener de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Bigues planta cara al Mataró fins als últims minuts

El CHP Bigues i Riells va plantar cara a la pista del Mataró però als últims minuts se li va escapar el que hauria estat la segona victòria de la temporada. L’equip de Mariona Carmona va encaixar dos gols als primers minuts que el van obligar a anar a remolc durant tot el partit.
El Mataró va començar fort i va marcar al minut tres i al sis els dos primers gols, però de
mica en mica el Bigues va anar tancant les mataronines dins l’àrea; Marta Borràs va provar-ho amb xuts de lluny i Vane va disposar d’un penal que primer va aturar Escalas i el refús posterior va acabar al travesser. De tant insistir va arribar el gol de Gemma Camp, al segon pal, en rebre una bona passada de Borràs.
Només començar la segona part Borràs en una gran jugada personal va empatar a 2. L’alegria va durar poc perquè dos minuts després el Mataró va marcar de penal. Borràs va tornar a empatar en una falta directa i el Mataró va tornar a desequilibrar el marcador en un penal molt protestat pel Bigues. Abocades a l’atac les de Carmona van rebre dos gols més.

Laia Pera i Marta Borràs a punt de treure una falta a la segona part (Fotografia: XAVI MAS)
Les protagonistes

Publicat el 19 de gener de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimecres, 21 de gener del 2015

Que dius que què?

CE LLERONA 3 - PB SANT CELONI 3 (Diumenge 11h, Instal·lacions Parroquials de Llerona)

Quan encara no ens havíem tret la son de les orelles ja ens havien fet dos gols. Bon dia Catalunya!!! Cal despertar que gairebé és migdia!!!!! On som? D'on venim? Que dius que què?
Per fi hem posat fil a l'agulla, s'ha apretat, lluitat i hem començat que sabem jugar a futbol.
I de sobte, ens fan el tercer.
Queden dues opcions: o marxem o ho intentem.
I quin és l'esperit blau? Mai donar-se per vençut. Queden dues parts i, fins que no es xiula, el partit no s'ha acabat.
Senyores i senyors; el despertador ha sonat com quan fas tard per anar a la feina, i la màquina ha començat a funcionar. Un, dos, tres, i partit empatat gairebé al darrer minut. Però la feina s'ha acabat.
Justet, però s'ha fet justícia i resultat salvat -tal i com havien anat les coses.
Seguim estant on ens toca, però no tingueu cap dubte que si ens llevem abans, no ens caldrà despertador per a guanyar els partits.
Jugadors, rentem-nos les cares, traguem-nos les lleganyes i apretem des del principi, que el resultat vindrà sol.
Blaus, no defalliu!!

Als segons deu minuts el Llerona va assentar el seu joc però va veure com el PB Sant Celoni li creava perill a la contra

Força Llerona!!!

Crònica: Josep Bru
Fotografia: Esther Mas

Els protagonistes **

** L'acta oficial penjada al web de la Federació Catalana de Futbol està mal complimentada per part de l'àrbitre del partit. Els sis gols no es van marcar als primers deu minuts; l'equip celoní es va avançar per 0-2 als primers deu minuts, va arribar al descans amb 0-3, el Llerona va retallar distàncies al tercer quart (1-3) i va marcar els gols que empataven el partit als últims deu minuts.

dissabte, 17 de gener del 2015

Il·lusió

El somni del KH-7 BM Granollers continua ben viu. Almenys així ho va deixar clar dissabte passat al partit de Copa de la Reina davant el BM Porriño, on l'ambició, l'afany de superació i, sobretot, la il·lusió, van poder més que l'experiència d'un conjunt gallec que a la lliga ja havia vençut a les granollerines -va ser la primera d'un seguit de set derrotes- i que arribaven al Palau d'Esports de Granollers com a grans favorites per passar als quarts de final.
L'equip que dirigeix José Luis Villanueva va arribar a la nova categoria sense experiència però amb tota la il·lusió del món. Aquesta il·lusió -tot i haver començat amb una derrota lògica contra el vigent campió Bera Bera- es va traduir en dues victòries consecutives al Palau davant una afició que està responent -val a dir que podria fer-ho una miqueta més- a la crida de l'equip. L'efecte "cava" però, -m'entendreu si comparo la trajectòria de l'equip amb el d'una ampolla d'un bon cava català, plena d'energia quan se li treu el tap però que va perdent gas a mesura que roman oberta- es va apropiar de l'equip després d'aquelles dues victòries seguides i van arribar set derrotes consecutives que, malgrat tot, no han fet defallir l'equip.
La manca d'experiència en la categoria, sumada a les nombroses lesions de jugadores importants que va patir l'equip, van suposar una llosa massa pesada per tancar l'any 2014. Però l'equip de Villanueva no s'ha deixat endur pel desànim i, amb l'arribada del nou any i la recuperació de jugadores, ha recuperat la il·lusió després d'una victòria en una competició totalment nova que li ha de servir per retrobar el camí a la lliga.
En aquest sentit, el partit d'avui contra el Clínicas Rincón Málaga Costa del Sol esdevé de gran rellevància. L'equip andalús, amb dues victòries i vuit derrotes igual que l'equip granollerí, és un rival directe de les de Villanueva en la lluita per evitar la zona de descens i una victòria podria reimpulsar l'equip de cara al que resta de temporada.
I com que una imatge val més que mil paraules -perdoneu que no les hagi comptat però és el que diu la dita-, valgui aquesta fotografia per encoratjar l'equip a seguir creient en el seu somni.

L'equip celebra eufòric la classificació pels quarts de final de la Copa de la Reina (Fotografia: XAVIER SOLANAS)


dimarts, 13 de gener del 2015

El CB Mollet torna amb força

El cava i els turrons no han afectat per res els jugadors d’un Recanvis Gaudí CB Mollet que va tornar a la competició en plena forma. L’equip d’Àlex Coma va apallissar el CB Tanino Cerdanyola per 98 a 78 en un partit eminentment ofensiu que els molletans havien deixat vist per sentència en arribar al descans (61-39). A la segona part les defenses van estar millor però el Cerdanyola no va poder capgirar el partit tot i que va intentar, com a mínim, arribar al final amb opcions.
La victòria dels de Coma és la novena de la temporada –nou victòries per cinc derrotes– i manté l’equip a tres victòries del líder Netsport-el Masnou en un grup perseguidor format per dos equips més –Auto Net&Oil Boet Mataró i One Ceset.
El Cerdanyola va començar amb força i va fer un parcial de 0-5 amb cinc punts de Salat –els únics de tot el partit– però el Mollet va capgirar ràpidament el marcador dominant el rebot –tant defensiu com ofensiu– i amb transicions ràpides (6-5) i va obrir la primera escletxa gràcies a dos triples seguits de Pedro Cuesta i Pau Reina. Un altre triple de Cuesta va fer arribar la diferència als deu punts (23-13) i un últim de Reina va situar l’avantatge molletà en els 12 punts al final del primer quart (30-18).
El marge va seguir creixent a l’inici del segon quart amb un parcial de 6-0 i tres triples consecutius més –dos de Darío Naharro i un altre de Reina– van situar l’avantatge per damunt dels 20 punts (53-31). La màxima diferència de tot el partit va ser de 24 punts (61-37), just abans del descans.
El Cerdanyola va intentar recuperar terreny al tercer quart i va arribar a situar-se a 14 punts (74-60) amb un parell de triples de Domènech i un de Garcia però no va tenir continuïtat i el Mollet ho va aprofitar per ampliar novament el marge fins als 20 punts (83-63).
L’últim quart, més travat i amb imprecisions a banda i banda, no va canviar res i els de Coma es van quedar al límit dels cent punts amb una última cistella de Piñero.

Els protagonistes

Publicat el 12 de gener de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Els penals classifiquen el KH-7

El KH-7 BM Granollers va escriure una nova pàgina daurada en la seva història en un partit de Copa de la Reina a cara o creu igualat i vibrant que es va haver de decidir en una tanda de penals llarguíssima. Fins a nou penals va haver de llançar cada equip per tal de resoldre un partit que havia acabat empatat a 20 i que continuava empatat –a 24– després de la pròrroga. Una aturada d’Adriana Ascaso a Carla Rivas i el gol de Judith Vizuete, Vizu, van desfermar l’eufòria entre les jugadores de José Luis Villanueva.
Judith Vizuete va ser clau en la victòria final (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
La nota positiva, doncs, va ser la classificació pels quarts de final després de derrotar el BM Porriño per 32-31; la negativa, la lesió de Maria Mora al turmell dret.
El partit va començar amb un seguit d’imprecisions que van situar el conjunt gallec per davant (0-2). A les de Villanueva els va costar molt atacar la defensa 6-0 del Porriño però van aconseguir restablir l’equilibri des dels extrems (3-3) i van aprofitar la primera exclusió del partit per posar-se per davant. Amb un parcial de 4-0 es van situar tres gols amunt (7-4), diferència que a partir d’aquell moment es va anar mantenint entre un i tres gols fins a arribar als dos del descans (12-10).
En tornar dels vestidors el KH-7 va disposar de dues situacions de superioritat per ampliar una mica més el marge però les va desaprofitar, i es va mantenir a un o dos gols. En canvi, el Porriño sí que va aprofitar les exclusions seguides de Clara Poo i Vizu per capgirar el marcador i posar-se novament per davant (17-18) –no hi anava des del 3-4– gràcies a un parcial de 0-3.
A partir d’aquí les porteres Andrea de la Torre i Susi Sánchez van ser les protagonistes d’un final amb molts nervis i imprecisions –el parcial de l’últim quart d’hora va ser de 3 a 2– que va desembocar en una última jugada de les granollerines resolta per Sandra Pérez amb un llançament a l’escaire.
PRÒRROGA, PENALS I MÉS NERVIS
L’empat a 20 obligava a jugar una pròrroga que va començar com havia acabat el partit; amb bones defenses, imprecisions i pocs gols. El Porriño allargava les possessions i va arribar amb avantatge als primers cinc minuts (21-22) però el braç de Clara –dues canonades seguides des de nou metres– va ser clau per empatar a 24. Pérez va poder sentenciar el partit en un contraatac però Susi li va aturar el xut.
Així doncs, els penals van acabar decidint. Adriana va aturar el primer i el novè llançaments del Porriño i Vizu va marcar el de la victòria.

Les protagonistes

Publicat el 12 de gener de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Segon derbi per l'Esport Club

El segon derbi vallesà al camp del carrer Girona –aquest cop contra el Molletenca– va acabar com el primer amb el Mollet, amb victòria granollerina per 2-1. Una victòria treballada i soferta fins al darrer instant en un partit amb alternatives a banda i banda. Amb empat a 1, abans del descans, el Molletenca va poder desnivellar la balança però li va faltar encert. I a la segona part va ser l’Esport Club qui va poder matar el matx però va fallar en la definició i va acabar el partit demanant l’hora.
La victòria manté l’equip de Raúl Matito al capdavant de la classificació, amb dos punts de marge respecte al Júpiter –segon classificat– i permet ampliar a cinc punts el marge respecte al Manresa –tercer.
Els granollerins celebren el primer gol (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Els de Matito es van avançar al marcador ben aviat, gràcies a un gol de Fajardo al minut 7, i semblava que dominaven el joc però sense gaire profunditat. Al minut 23 però, un penal absurd de Mario a Néstor –s’havia quedat sense angle de xut dins l’àrea– va permetre a Néstor establir l’empat. Arran d’aquest gol el Molletenca va saber aprofitar el petit desconcert granollerí –moltes imprecisions en la passada– per crear perill; Santi –dues vegades– i Néstor van poder avançar el Molletenca, mentre que el Granollers va tenir un cop de cap de Novo que va sortir fregant el pal.
La lesió de Bruno a la mitja hora de joc –va anar per terra quatre vegades en deu minuts i el joc va quedar aturat força estona– va fer que l’àrbitre allargués tres minuts la primera part, i va ser al límit del descans que una centrada d’Edu Cosme la va rematar Àlex Gil espectacularment de tisora per fer el 2-1.
Als deu primers minuts de la represa el Molletenca va tenir quatre noves ocasions per marcaruna d’elles de Jordi Fernàndez que va anar al travesser– però li va faltar punteria, igual que als granollerins. L’entrada de Peque i Rubén va donar aire fresc i velocitat a la davantera dels de Matito, mentre que Filgaira va arriscar amb una defensa de tres als últims minuts. L’Esport Club, però, va fallar en la definició en tots els contraatacs de què va disposar.

Els protagonistes

Publicat el 12 de gener de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)