Campió d'hivern

A principis de novembre, just després del derbi entre l'Esport Club Granollers i el CF Mollet UE -victòria granollerina per 2-1- us vaig dir que em semblava que la condició de líder que ostentava l'Esport Club no era per casualitat. Per bé que era molt aviat per treure conclusions i per fer extrapolacions -tot just s'havien jugat vuit jornades- us vaig explicar que l'equip que entrena Raúl Matito tenia les idees molt clares i que feia trempar.
Aleshores l'equip granollerí era líder en solitari amb sis victòries, un empat i una sola derrota, i li treia un punt al Júpiter -l'històric equip barceloní però, tenia un partit ajornat en aquells moments-. A més, era un dels més golejadors -15 gols marcats- i dels menys golejats -7 gols encaixats.
Ara, amb la primera volta acabada, l'equip de Matito continua liderant la classificació, amb una mica més de marge respecte el segon, que continua essent el Júpiter -ara són tres punts de diferència en comptes d'un-. L'Esport Club ha guanyat 11 partits, n'ha empatat quatre i n'ha perdut dos, és el segon màxim golejador amb 33 gols -un menys que l'Escala, que és el tercer classificat- i és el menys golejat amb 15 -els mateixos que ha encaixat l'Escala. El títol honorífic de campió d'hivern doncs, malgrat que ni molt menys és definitiu, corrobora la bona línia que l'equip apuntava a principis de novembre.

Celebració del primer gol de l'Esport Club al derbi davant el Molletenca (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

Evidentment dic que no és definitiu perquè, en el món de l'esport, tot depèn de si la pilota entra o no -bé, als esports que es juga amb pilota, és clar!!- i de si les lesions es mantenen allunyades. Disset partits són molts partits i les dinàmiques van i vénen -un exemple d'això podrien ser els dos equips molletans; mentre el Molletenca, acabat d'ascendir, va començar bé i ha anat perdent gas, el Mollet va començar amb dubtes i s'ha recuperat per sortir de la zona de perill i instal·lar-se a mitja taula mirant cap amunt-. Però m'agrada el joc exhibit pels de Matito, molt segur al darrere, amb jugadors que toquen la pilota amb criteri i que maduren les jugades i amb un punt de joc directe aprofitant el joc obert per les bandes i la velocitat d'alguns jugadors d'atac. Un joc que, a banda de les dues derrotes, li ha permès esquivar situacions difícils com les inferioritats numèriques davant Vic i Mollet -partits que van acabar amb victòria.
Demà doncs, l'equip granollerí començarà la segona volta al camp d'un Farners a qui va guanyar al camp del carrer Girona (3-1). Una segona volta que, per poc que l'equip segueixi fent les coses com fins ara, podria portar a l'Esport Club de nou a la Tercera Divisió, després d'anys de travessa pel desert. L'any passat va lluitar per l'ascens fins a poques jornades del final però les lesions van fer acte de presència i van fer-los abaixar els braços abans d'hora. Esperem que aquesta temporada la mala estrugança passi de llarg i al camp del carrer Girona es pugui celebrar, el 31 de maig, l'ascens que la temporada passada ja van celebrar al pavelló del carrer Girona -CB Granollers- i al Palau d'Esports de Granollers -KH-7 BM Granollers femení.
Si us agrada el futbol, no dubteu a passar-vos pel camp del carrer Girona. Trempareu com jo i l'equip segur que agrairà tenir el vostre suport.