Necessita millorar!

La setmana passada -concretament diumenge- en un partit de futbol de categoria prebenjamí -estem parlant de nens de set anys- vaig veure quelcom que no em va agradar. No és d'estranyar! Veure coses que no haurien de passar sol ser habitual en un camp de futbol. I podria parlar de totes, però em centraré a parlar d'aquesta, perquè em recorda a una època anterior en què jo estava vinculat a l'esport més enllà del rol periodístic o del rol d'espectador.
L'àrbitre del partit va decidir assenyalar el final d'una de les quatre parts del partit en un moment concret que no va agradar als pares d'un dels equips i va alleujar als pares de l'altre equip. La qüestió és que, algun dels pares a qui no va agradar la decisió de l'àrbitre, la hi va voler discutir. (Normal: discutir-li coses a l'àrbitre sol ser un dels esports predilectes del públic). El que no vaig entendre però, és que l'àrbitre es posés al mateix nivell, intercanviant impressions i tornant-li les desconsideracions a l'aficionat.
"M'ha fet molta ràbia i no me n'he pogut estar", em va reconèixer l'àrbitre al final del partit.
Vaig coincidir amb ell camí dels vestidors i, tampoc me'n vaig poder estar -com em va dir ell-. Li vaig aconsellar que allò que havia fet s'ho hauria d'haver estalviat.
Com a excompany de col·lectiu -sí, jo també vaig ser àrbitre fa anys, per bé que no de futbol- li vaig explicar que respondre a un aficionat no sol calmar l'exacerbació i que el millor és fer veure que t'entra per una orella i et surt per l'altra. Cadascú ha de saber el seu rol i ja sabem que els aficionats, moltes vegades no respecten el que els correspon -que és animar al seu equip i sempre en positiu-. Però l'àrbitre tampoc hauria de traspassar el seu rol, que és impartir justícia amb total imparcialitat i sempre convençut de les decisions que prèn. Moltes vegades -en la majoria, per sort- acaba per oblidar-se tot, però sempre hi pot haver algun eixelebrat que faci que la situació empitjori. Per tant, li vaig dir que, si en un futur es volia estalviar problemes més grans, comptés fins a deu i respirés profund.

L'arbitre del partit en qüestió, d'esquena en la imatge

Un parell de dies més tard, mentre m'encarregava de fer-vos arribar la CRONIQUETA corresponent a aquell partit, em vaig adonar que l'àrbitre va fer un munt d'errors en la complimentació de l'acta del partit. I això és una altra cosa que no vaig entendre. Si no va ser capaç de redactar correctament l'acta d'un partit de nens de set anys, què pot passar quan li toqui fer-ho en un partit de més rellevància?
L'acta d'un partit ha de ser la transcripció fidedigna del què ha passat al camp. I creieu-me; l'acta d'un partit de futbol no és ni la meitat de complicada que una d'un partit de bàsquet o la d'un partit de voleibol -l'esport del qual vaig ser àrbitre-. A mi, cada divendres, quan m'assignaven els partits del cap de setmana, m'informaven també de les penalitzacions econòmiques que tindria per la mala complimentació d'una acta del cap de setmana anterior.
En l'acta de la discòrdia, l'àrbitre reflecteix malament l'ordre dels sis gols i els minuts (tal i com explico en la nota a peu de pàgina de l'esmentada CRONIQUETA).
Esperem que hagi estat un fet puntual, perquè necessita millorar!