dimecres, 15 d’abril del 2015

El Llerona dóna la sorpresa i s'endú el derbi

El Llerona –cuer– va donar la sorpresa al camp del PBB la Roca –líder– en aconseguir la segona victòria de la temporada (3-4). L’equip roquerol es va avançar amb un gol de Mireia molt aviat i va fer lluir la portera del Llerona Jennifer en tres ocasions abans que un penal permetés al Llerona empatar. Un contraatac i una badada defensiva van fer que el Llerona marxés al descans amb un 1-3 que les roqueroles van neutralitzar amb dos gols d’Anabel. Un penal comès sobre Anna va permetre a Laura Moreno fer el 3-4 definitiu. D’aquí fins el final, el PBB la Roca ho va intentar però Manuela va refusar tots els xuts entre els tres pals.

Les jugadores del Llerona celebren la victòria (Fotografia: XAVI MAS)

Les protagonistes

Publicat el 13 d'abril de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)


El BM la Roca fa un pas important cap a la permanència

Victòria clau davant un rival directe
El BM la Roca va aconseguir una important victòria de cara a la seva lluita per la permanència en derrotar un dels seus rivals directes, el BM Torrelavega –fins dissabte empatat a punts– per 30 a 26. Ara, els de Guillem Estapé se situen a dos punts més el goal-average de l’equip càntabre –els roquerols han guanyat els dos partits–, que és qui marca la zona de descens.
Els d’Estapé van començar amb molta força i van fer un parcial de 6-0 de sortida, amb una bona defensa i sortint bé al contraatac. L’afició, que va omplir el pavelló a vessar, gaudia de valent amb aquest inici elèctric del seu equip, però el Torrelavega va calmar el seu joc d’atac i va començar a fer mal des de la primera línia. Tot i patir dues exclusions, l’equip càntabre va anar retallant distàncies aprofitant moments de desconcert en atac dels d’Estapé i passat el quart d’hora de joc van empatar el partit a 9. Estapé va aturar el joc, però del 9-9 es va passar a un 10-13 preocupant en què els roquerols es van bloquejar en atac durant cinc minuts tot i que, en un final un xic atropellat, van arribar al descans a dos gols (12-14).
L’afició empeny i l’equip respon
La segona part va començar amb un intercanvi de gols que es va trencar cap al minut vuit, després que el Torrelavega superés uns situació d’inferioritat sense encaixar gols; un contraatac de Pau Pérez va ser l’inici d’un parcial de 4-0 que va tornar a posar el BM la Roca per davant al marcador (19-18). L’afició va tornar a creure en la victòria i l’equip ho va corroborar ampliant el parcial fins a un 7-1 per passar del 15-18 al 22-19.
Els d’Estapé, aquest cop no van cometre les errades de precipitació de la primera meitat i van saber mantenir l’avantatge al marcador. El Torrelavega ho va seguir provant des de la llarga distància, amb Marcos i Villalobos com a referents, i es van posar a un gol (26-25) però van escollir malament els atacs als últims minuts i els roquerols no van perdonar.

L'equip celebra la important victòria (Fotografia: XAVI MAS)

Els protagonistes

Publicat el 13 d'abril de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Pejanovic lidera una nova remuntada

La porteria i els contraatacs condueixen  els de Carlos Viver a la dissetena victòria
La dissetena victòria de la temporada a la lliga del Fraikin BM Granollers va arribar després d’una nova remuntada, aquest cop contra el Globalcaja Ciudad Encantada, per quatre gols de diferència, (28-24). Els de Carlos Viver van fer una primera part molt fluixa però es van recuperar a la segona, gràcies a la porteria i la defensa, que van tornar a ser l’estendard que els va conduir a la victòria.
Aquesta victòria i la resta de resultats de la jornada deixen els de Viver a un sol punt d’assegurar-se la participació a l’EHF la temporada vinent i a tres d’assegurar la tercera posició.
Els tres primers minuts del partit van ser un autèntic despropòsit en atac, tant dels uns com dels altres. Passat el minut tres va ser el Ciudad Encantada qui es va avançar al marcador, avantatge que va mantenir fins a l’inici de la segona meitat. El Fraikin va fallar vuit atacs als primers deu minuts –amb quatre pèrdues de pilota– i va permetre que el Globalcaja es posés dos gols amunt (2-4) –no va ser més per les nombroses aturades de Pejanovic, al voltant del 50% d’encert durant la primera part–.
Passats els deu primers minuts, els de Viver van aconseguir minimitzar les pèrdues de pilota però, en canvi, van topar amb els pals –tres gairebé consecutius van permetre al Globalcaja obrir un preocupant forat de quatre gols (4-8), amb atacs molt llargs.
PEJANOVIC, EL MILLOR DEL PARTIT
Pejanovic seguia amb més d’un 40% d’encert sota els pals però incomprensiblement el Fraikin perdia de quatre gols, una diferència que va aconseguir retallar als últims minuts, amb un parcial de 3-0 que els va situar a un (11-12), malgrat que un gol de penal de Nacho Moya –va marcar els quatre que va llançar a la primera part– va deixar la diferència en dos en arribar al descans.
La segona part va començar com la primera; dues aturades de Pejanovic que es van desaprofitar en atac. Fins que una bona defensa va permetre a Adrià Pérez fer el 12-13 de contraatac. Un gol de Grundsten i un altre contraatac d’Adrià Pérez van donar el primer avantatge del partit als de Viver (14-13), just complert el minut 35.

Els contraatacs, com aquest d'Adrià Pérez, van permetre el Fraikin capgirar el marcador (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Malgrat que el Globalcaja es va tornar a posar al davant amb el 14-15 i malgrat les errades granollerines, Pejanovic va tornar a marcar el camí amb una espectacular aturada en una contra de Daniel Tolmos, prèvia a l’empat a 15 de Juan del Arco, també de contraatac.
Així –recuperacions i contraatacs de Grundsten i Solé– el Fraikin va aconseguir obrir un petit marge de dos gols (17-15), marge que va anar ampliant de mica en mica després de cada intervenció de Pejanovic o de cada recuperació defensiva, afinant en atac –Solé va tornar a ser referent amb vuit gols–.
L’última aturada de Pejanovic va ser el preludi del màxim avantatge granollerí del partit (28-21) –gol aconseguit per Álvaro Ruiz– abans que el Globalcaja maquillés el resultat final.

Els protagonistes

Publicat el 13 d'abril de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dijous, 9 d’abril del 2015

L'Esport Club cedeix el liderat

L'empat amb el Júpiter i la victòria clara del Manresa situen aquest com a nou líder
L’Esport Club Granollers fa setmanes que veu com els rivals se li aproximen en la classificació i, aquesta setmana, després del tercer empat consecutiu, un Manresa en clara progressió –va guanyar al camp del Banyoles per un clar 0 a 3 i ja suma quatre victòries seguides– l’ha superat. L’equip de Raúl Matito va capgirar el 0-1 matiner del Júpiter amb dos gols de Fajardo i Juanlu però, a set minuts del final, va veure com el Júpiter li empatava el partit en una jugada polèmica. El Granollers fins i tot hauria pogut perdre, però Aliaga va salvar miraculosament un contraatac del Júpiter quatre contra un.
El partit el va començar dominant el Júpiter, amb molta pressió al mig del camp i obrint el joc sobretot per la banda dreta, on Mechi va fer força mal. Va ser en una jugada d’ell que va arribar el 0-1. Mechi va arribar a la línia de fons i la seva centrada la va rematar Prat des del límit de l’àrea petita, de primeres, sense que Aliaga la pogués aturar –la va tocar però no suficientment.
Va ser una galleda d’aigua freda per a un Granollers imprecís al mig del camp, que fins a la mitja hora de partit només va provar xuts de lluny. Al 29, una entrega errònia del porter Buetas va arribar a Ramon Suàrez, aquest la va fer arribar a Fajardo però el xut d’aquest el va aturar bé Buetas. Va ser el primer avís d’un Granollers que va tenir una altra clara ocasió per empatar al 38, refusada per la defensa, i que va aconseguir l’empat al límit del descans; un servei de banda llarg de Béjar, refusat per la defensa del Júpiter, va arribar a Fajardo i aquest va engaltar un xut ras des de fora l’àrea que Buetas no va poder aturar.
L’EMPAT, PRECEDIT D’UNA FALTA NO XIULADA
Mechi va posar l’ai al cor dels granollerins amb un xut al pal al minut 55 i Duran va esmenar una greu errada de Bellavista al 61. Al 65, una bona centrada de Béjar la va resoldre Juanlu amb un xut amb poc angle però ben ajustat al pal i amunt, on Buetas no va arribar. Sergi Estrada, al 73, va poder fer el 3-1 però el seu xut va sortir fora per poc i, després d’això, el Granollers va fer un pas enrere que el Júpiter va aprofitar per buscar l’empat. Aquest va arribar al 83; Bauli va rebre una empenta en un salt i no va poder controlar la pilota. L’àrbitre va deixar seguir la jugada de contraatac del Júpiter, que va acabar amb una centrada de Darbra i una rematada d’Àlex dins l’àrea, de cap i en semierrada –li va sortir picada– que va superar Aliaga.

El jugador de l'Esport Club Héctor Miguel controla una pilota al mig del camp (Fotografia: RAMON FERRANDIS)

Els protagonistes

Publicat el 30 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El KH-7 planta cara

El KH-7 BM Granollers va plantar cara fins al final a l’Helvetia BM Alcobendas –on juga Mònica Ausàs, germana de la granollerina Sílvia Ausàs– però al final la lògica es va imposar i l’equip madrileny es va endur la victòria per tres gols, 27 a 30.
L’equip de José Luis Villanueva sempre va anar a remolc d’un o dos gols durant la primera meitat fins el 8-9, moment en què l’Alcobendas va eixamplar l’avantatge fins als quatre gols (8-12). Les granollerines van intentar recuperar terreny però l’intercanvi de gols que es va produir fins al descans no els ho va permetre.
En tornar dels vestidors el desavantatge granollerí va fluctuar entre els tres i els quatre gols però just passat el quart d’hora de la represa la diferència es va ampliar fins als sis gols (19-25).
Villanueva va incorporar la figura de portera-jugadora per jugar tots els atacs en superioritat però cada vegada que les granollerines marcaven l’Alcobendas reaccionava amb gols ràpids de les germanes Francés –Teresa i María–. La pressió defensiva als últims minuts va permetre retallar fins al 27-29 amb opció de 28-29, però aquest gol no va arribar –quatre atacs fallats seguits– i l’Alcobendas va rematar amb un gol de Noelia.

La jugadora del KH-7 BM Granollers Clara Poo en una jugada d'atac (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Les protagonistes

Publicat el 30 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimecres, 8 d’abril del 2015

Una victòria dedicada

CF MARTORELLES 1 - CE LLERONA 3 (Ds. 11h, Municipal de Martorelles)


Drets i en silenci uníem els nostres cors mirant al cel amb un sol pensament:
"ALEIX, SEMPRE ESTARÀS ENTRE NOSALTRES"!!
Així vam iniciar un partit estrany. Un partit ple de sentiment i d'emoció continguda que va fer que els nostres petits blaus sortissin a mig gas, preocupant-se més del rival que estava a terra que de defensar la pilota que havíem deixat passar i acabava en gol...
Però la força blava és molt gran i hi ha una veu que ens segueix animant ben fort, des d'allà on sigui, i ens va fer treure les forces, l'empenta...i va començar el gran joc del Llerona! Jugada assajada, si senyors!! Em toco el cap quan vaig al córner, tu saps que vas aquí, tu allà i... goooooooool!!!!
A partir d'aquí ja vam arrencar; vàries ocasions, lluites en defensa, parades esplèndides i dos golets més dedicats al cel.
Victòria estranya i dedicada a qui sempre ens donarà l'empenta quan ens manqui i a aquells que no hi han pogut ser però que esperem amb els braços oberts.

Victòria dedicada a l'ALEIX BRU VENTURA i tota la seva família

Força Llerona!!

Els protagonistes

Fotografies: Esther Mas

dilluns, 6 d’abril del 2015

No va poder ser

CE LLERONA 1 - EC GRANOLLERS 5 (Dg. 10h, Instal·lacions Parroquials)

Ben posicionats i molt sabedors que jugaven contra un dels de dalt, van apretar des de l'inici amb molta empenta i ganes de guanyar el partit.
L'equip contrari també va lluitar, fregant el límit -i passant-lo de vegades- amb un joc de molt contacte, amb el permís de l'àrbitre. Aquest va estar nefast, prepotent i desencertat, influint molt negativament en el bon fer del partit. Noi, tranquil que mai seràs un professional de l'arbitratge!! Que et vagi bé!!
Lletja també l'actitud de l'entrenador de l'Esport Club (exlleroní), demanant a l'àrbitre que anessin a la graderia els nostres entrenadors, quan ja estaven correctament fora del camp. Lleig, molt lleig. No calia. O era por?
Tant és! Tranquil, igual que l'àrbitre, tampoc arribaràs lluny! Que et vagi bé!
No cal dir gaire més. Vam perdre, sí, però ho vam intentar. Ens van trencar el ritme amb un gol on la pilota havia sortit de banda, dues vegades. Sí, dues vegades!!!

David Mateo intenta tallar una jugada del Granollers al mig del camp
Total, potser no feia falta tantes històries, doncs potser ens haguessin guanyat igualment, però a la primera volta els vàrem fotre un bany de joc i també van donar per vàlid un gol en fora de joc. Quines casualitats es donen a vegades, oi?
En fi, vam perdre, però els nens s'ho van passar bé i això és el més important. Per cert, els nens del totpoderós Granollers es van poder dutxar amb aigua calenta i els seus pares van poder fer servir uns lavabos nets -a la primera volta, quan vam anar al seu camp, pels nostres nens aigua freda a les dutxes i pels pares uns lavabos embussats fins dalt de pixum. Quin record d'aquell camp!!!.
De blau o de vermell, sempre ens hi deixarem la pell.

Força Llerona!!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografies: Esther Mas


dimecres, 1 d’abril del 2015

Remuntada espectacular del Fraikin

El Fraikin BM Granollers va suar de valent per endur-se un partit que l’Ángel Ximénez Puente Genil –fins dissabte segon millor equip de la segona volta només superat pel Barça– li va complicar, i molt. Els de Carlos Viver, que van anar a remolc gairebé tot el partit i que havien aconseguit mantenir equilibrat en arribar al descans, van veure com l’equip andalús s’escapava perillosament a l’inici de la represa i s’arribava a posar amb sis gols de marge (19-25). La remuntada granollerina, amb Juan del Arco i Dimitrije Pejanovic com a grans artífexs, va ser espectacular, amb un parcial de 10 a 2 que li va donar la setzena victòria de la temporada per mantenir el pols per la segona posició amb el Naturhouse, just abans de la tornada dels quarts de final de la Copa del Rei contra l’Ademar León, dimecres, on el Fraikin defensarà l’empat a 28 de l’anada.
Malgrat dues aturades d’Álvaro de Hita –una en un contraatac de Blanxart– el Fraikin es va posar per davant amb un 2-0 que ràpidament el Puente Genil va capgirar. Un gol del pivot Rafa Baena –amb la seva corpulència va fer molt mal en la posició de pivot– i dos de l’extrem José Cuenca van donar el primer avantatge a l’equip andalús (2-3), avantatge que van mantenir gairebé durant tota la primera meitat. Una nova aturada de De Hita va permetre l’exgranollerí Chispi marcar el 3-5 i, a partir d’aquí, l’intercanvi de gols va mantenir aquest desavantatge pels granollerins fins que aquests, amb un parcial de 3-0 amb dos gols seguits de contraatac de Blanxart, van posar-se novament per davant (11-10).
El Puente Genil va tornar a posar-se per davant (12-13) aprofitant l’exclusió de Salva Puig i va arribar als dos gols de marge (13-15) abans que tres gols consecutius de Figueras servissin per empatar el partit a 16 en arribar al descans.
REINICI NEFAST AMB REMUNTADA FINAL
Tot just tornar dels vestidors el Puente Genil va escapar-se de quatre gols (16-20) en només tres minuts i mig i Viver es va veure obligat a aturar el joc. La dinàmica, però, no va canviar gaire; els andalusos feien el seu partit i els granollerins, precipitats en l’intent de millorar, van veure com el Puente Genil s’escapava fins als sis gols (18-24 i 19-25) aprofitant una exclusió de Nicklas Grundsten.
El partit semblava perdut, Viver va canviar l’habitual defensa 6-0 per una defensa 5-1 amb Adrià Pérez perseguint Nacho Moya per tota la pista i aquí va ser quan va canviar la dinàmica del partit; el Puente Genil va perdre la clarividència i l’efectivitat en atac, Pejanovic –després de ser el revulsiu tot just entrar al camp, s’havia apagat– va tornar a fer-se gran sota els pals i Del Arco es va carregar l’equip a l’esquena en atac –cinc dels seus vuit gols van arribar a l’últim quart d’hora–. El Fraikin va empatar el partit amb un parcial de 6-0 (25-25) i el va rematar amb un de 4-2.

Juan del Arco supera Miguel Ángel Olea i es planta als sis metres (Fotografia: RAMON FERRANDIS)

Publicat el 30 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dijous, 26 de març del 2015

Derrota contra el líder

El BM la Roca planta cara durant la primera meitat però acusa l’esforç a la segona
El BM la Roca va intentar plantar cara al líder i l’esforç el va aguantar fins a principis de la segona part. Després, el Teucro va imposar la lògica superioritat, aprofitant les imprecisions ofensives dels roquerols i el seu major fons d’armari, i va aconseguir una victòria per vuit gols de diferència (26-34) –un xic enganyosa– que l’acosten una mica més a l’ascens després de l’empat del Go Fit, màxim perseguidor. Els de Guillem Estapé continuen fora de la zona de descens, però tan sols a un punt, just abans d’afrontar els partits decisius contra els rivals directes amb qui lluita per eludir-lo.

Jordi Deumal en una jugada de contraatac (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Els d’Estapé van començar forts i van fer un parcial de 3-0 que no va intimidar el Teucro. Als gallecs els va costar ficar-se al partit però de mica en mica van anar apropant-se i van capgirar el marcador amb un parcial de 0-5 –del 7-5 al 7-10.
L’empenta dels roquerols els va permetre posar-se novament per davant abans del descans (13-12) –obligant el tècnic del Teucro Quique Domínguez a demanar un temps mort– i marxar als vestidors amb empat a 14. En la represa, però, les imprecisions en atac cap al quart d’hora i jugant en superioritat, van permetre al Teucro fer un parcial de 0-6 per arribar al 20-28 de màxim avantatge. El Teucro va mantenir aquests vuit gols de marge fins al final i la Roca va acabar dignament.

Els protagonistes

Publicat el 23 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Victòria amarga

La victòria contra el Sant Petersburg no evita l’eliminació i, a més, Carlos Viver perd David Resina per lesió
Al final no va poder ser. El Fraikin BM Granollers va aconseguir la victòria que necessitava en l’última jornada de la fase de grups –30-26 contra l’HC Sant Petersburg rus– però la combinació de resultats que també necessitava per no quedar com el pitjor segon dels quatre grups no es va produir; l’Eskilstuna Guif suec va guanyar divendres a la pista del Balatonfüredi hongarès (23-25) i el Gorenje Velenje eslovè també va guanyar a la pista del Haslum Handballklubb noruec (22-34). Suecs i eslovens, amb vuit punts, i l’Skjern danès, amb deu, –seran els tres segons de grup que jugaran els quarts de final– i la classificació directa del Füchse Berlin –organitzador de la final a 4 i que, per reglament, evita jugar els quarts de final– deixen fora els granollerins, segons amb set punts.
El Fraikin va començar el partit sabent que l’Eskilstuna suec no havia fallat i, durant els primers minuts, els jugadors van estar força imprecisos. L’equip rus, que també va cometre moltes errades clamoroses en atac, i la permissivitat arbitral en el contacte durant els llançaments, van descentrar un Fraikin que va trigar uns quants minuts a assentar-se damunt la pista. Així, les alternatives i el joc una mica esbojarrat van afavorir el Sant Petersburg, que es va posar dos gols amunt (3-5 i 4-6). Un cop assentat, la bona defensa que caracteritza l’equip de Carlos Viver i tres aturades de Pol Sastre van permetre capgirar el marcador a base de ràpids contraatacs –primer amb el 7-6 i després amb l’11-9–. La irregularitat, però, es va mantenir i el Sant Petersburg es va tornar a posar per davant (11-12) i va aconseguir arribar al descans amb empat a 13 tot i acabar la primera meitat en inferioritat.

Juan del Arco supera la defensa de Kiselev i Kalarash per arribar a sis metres (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
LESIÓ INOPORTUNA DE DAVID RESINA
En tornar del descans, amb empat a 14, els àrbitres van anul•lar un gol a Mamadou Gassama per trepitjar l’àrea. Va ser una jugada molt protestada, just abans de la lesió de David Resina en una jugada ràpida de contraatac –va rebre una empenta i, quan anava a frenar, va trepitjar una zona mullada i es va regirar el turmell–. Van ser, una altra vegada, moments de desconcert que el Sant Petersburg va aprofitar per escapar-se de tres gols (15-18), però de nou, des de la defensa i la porteria, el Fraikin va remuntar el vol.
Un parcial de 4-0 amb dos gols de contraatac de Mamadou Gassama van obligar el tècnic rus a aturar el joc, però el Fraikin, amb dues aturades més de Sastre i un contraatac d’Adrià Pérez, va ampliar el parcial fins al 5-0 (20-18). Cinc minuts després, amb el 23-19, el Sant Petersburg va tornar a aturar el joc; una aturada de Victor Kireev i un gol de Gleb Kalarash van situar l’equip rus a dos gols (23-21) però els de Viver no van donar opció a la sorpresa i van aprofitar tres exclusions seguides de jugadors russos –als últims minuts els contactes van embrutar una mica el partit– per tornar a ampliar el marcador i assegurar una victòria que sabien perfectament que resultava estèril.

Els protagonistes

El pre-partit:

Viatcheslav Atavin rep un homenatge al Palau
El BM Granollers va fer un petit homenatge a Viatcheslav Atavin que va fer el servei d’honor del partit. El jugador rus, resident a la Roca del Vallès, és exjugador granollerí i exjugador del Leningrad –actual Sant Petersburg–. Atavin és el jugador estranger que més temporades ha jugat a Granollers –vuit– i el que més títols europeus ha aconseguit –dues EHF–. Amb 116 gols, a més, és el segon màxim golejador europeu del Granollers.

Atavin va fer el servei d'honor (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

El post-partit:

És un orgull mirar la pista i veure quins jugadors hi ha. (Carlos Viver)

El tècnic del Fraikin va començar explicant que l’equip va començar el partit amb una sensació “molt estranya. Saber que no depens de tu genera dubtes”, va dir, tot i puntualitzar que “l’equip ha jugat a guanyar des del primer minut sense preocupar-se dels altres resultats”. Viver va admetre que l’equip havia fallat llançaments clars a la primera part. “Hem marxat al descans amb 11 xuts fallats, molts dels quals de sis metres, on tenim bons percentatges”. L’entrenador del Fraikin va tornar a remarcar l’esforç que està fent l’equip. “Fa un mes i mig que juguem cada tres dies, amb moltes lesions i amb gent molt jove, que fa poc eren del Nacional”, va dir. “Mirar a la pista i veure amb quins jugadors s’està lluitant per uns quarts de final de l’EHF ens omple d’orgull, tant a mi com a l’Antonio [Rama], que també ho hem viscut”, va concloure.

Publicat el 23 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Del vent romanès al danès

El viatge va tenir un vol en un avió molt peculiar
L'expedició granollerina es va voler fotografiar amb l'avió que els havia de dur a terres daneses (Fotografia: JOAN VIVES)
Com que l’expedició granollerina no en va tenir prou la setmana passada amb el llarguíssim viatge de tornada de Constanta a Barcelona –més de tres hores d’autocar i un vol de Bucarest a Barcelona amb escala a Roma–, aquesta setmana la combinació per arribar a Holstebro no va tenir desperdici; primer un vol des de Barcelona a Estocolm, la terra natal de Nicklas Grundsten, després un altre vol des d’Estocolm a l’aeroport de Billund –ja en terres daneses–, un trajecte en autocar de més d’una hora des d’allà fins al pavelló de Holstebro i, per acabar, un altre de vint minuts des del pavelló a l’hotel de concentració, en un poblet de costa –Struer– als afores de Holstebro.
El viatge havia començat a les nou del matí de divendres i va acabar al Grand Hotel Struer cap a les deu del vespre, just per sopar.
Tot semblava anar sobre rodes –en aquest cas queda millor dir sobre ales– fins que, a l’aeroport d’Estocolm, l’expedició va descobrir l’avió en el qual havia de fer el desplaçament fins a Billund –un miniavió de la companyia sueca Braathens Regional, tipus jet privat i motor Rolls Royce–, que va generar un xic de desconfiança.
El vol, de poc més d’una hora, va passar sense més i, camí del pavelló, dins l’autocar, es va poder apreciar que el cos tècnic granollerí treballa en qualsevol moment i en qualsevol circumstància –la fisio Erola Madrigal va aprofitar per embenar els jugadors dins l’autocar per tal d’arribar i, com se sol dir, moldre.
Struer, tot i ser un poble petit, va ser més agraït que Constanta per fer el passeig de rigor abans del partit.

Un selfie de Valadao, camí del pavelló de Holstebro abans del partit (Fotografia: GUILHERME VALADAO)
Publicat el 16 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Fraikin perd gairebé totes les opcions

La derrota a Dinamarca i la sorprenent victòria de l’Eskilstuna al grup D deixen els de Viver penjant d’un fil
Aquesta jornada podien passar moltes coses, fins i tot que el Fraikin BM Granollers perdés contra el Team Tvis Holstebro –com així va succeir–, però el que va acabar passant va ser la pitjor de les combinacions de resultats possibles. Els de Carlos Viver van cedir bona part de les seves opcions de classificació, no només per la derrota a Dinamarca (29-24) –clara, després d’una segona part en què el Holstebro va ser superior– sinó perquè a més, al grup D, l’Eskilstuna Guif suec, el pitjor segon classificat fins aquest cap de setmana, va derrotar contra pronòstic l’invicte Melsungen alemany (27-25).
Malgrat la derrota, i encara que dilluns el Constanta romanès guanyés a la pista del Sant Petersburg, el Fraikin seguiria com a segon classificat del grup B, però ara passaria a ser el pitjor segon, abans d’una última jornada en què, a part de necessitar guanyar el Sant Petersburg al Palau d’Esports, necessitaria una victòria del Balatonfüredi hongarès –sense opcions de classificació– contra l’Eskilstuna Guif suec o una victòria del Haslum Handballklubb noruec –hauria de ser una victòria per més de set gols per poder acabar segon– contra el Gorenje Velenje eslovè.

Álvaro Ruiz busca Nicklas Grundsten en una acció de la segona part del partit (Fotografia: XAVI MAS)
Hongaresos i suecs, al grup D, jugaran divendres, per tant dissabte, quan comenci el partit del Fraikin al Palau, Viver i els seus ja sabran si tenen opcions de classificació o no.
El partit de dissabte a Dinamarca va començar amb dues aturades seguides de Rasmuns Lind –un dels millors del partit– i un parcial de 2-0 del Holstebro que semblava anar per feina. Però aquesta primera escomesa local no va atemorir els de Viver, que a banda de Pejanovic i Toledo, van haver de prescindir de Guilherme Valadao –segueix tocat de l’espatlla dreta des del partit a Sant Petersburg–; els granollerins van capgirar el marcador (2-3) amb dos gols de Ferran Solé, un de Juan del Arco i dues bones intervencions de Pol Sastre.
El partit es va mantenir igualat durant tota la primera meitat, bàsicament pels errors granollerins –va fallar dos penals, un amb 3-4 i l’altre amb empat a 9-, i no va saber aprofitar els sis minuts de superioritat numèrica de què va disposar –quatre exclusions pels danesos per només una del Fraikin–. El Holstebro, amb un parcial de 3-0, va reaccionar bé al màxim avantatge granollerí de tot el matx (4-6), però els granollerins, molt aplicats, van seguir alternant els empats amb avantatges mínims fins arribar al descans, al qual es va arribar amb empat a 13 gols.
EL FRAIKIN S’ESTAVELLA EN LA DEFENSA I EN LIND
Malgrat totes les circumstàncies adverses –jugar en pista contrària, lesions o cansament acumulat–, l’empat a 13 deixava la segona part oberta i amb la sensació que es podia treure quelcom de profit de terres daneses. Però Lind va ser el primer de frenar els granollerins als minuts inicials de la segona part; tres aturades seves consecutives, amb els de Viver en inferioritat –per una exclusió de Blanxart a l’últim minut de la primera part– i dos gols del pivot Hansen i de l’extrem Larsen en contraatac, van posar el Holstebro dos gols amunt (15-13).
L’intercanvi de gols i d’aturades –tant Sastre com Lind van fer intervencions de mèrit però les del porter danès van acabar essent més decisives– va mantenir el Holstebro amb avantatges d’un o dos gols fins que al minut deu de la represa l’escletxa va arribar als quatre gols (19-15). Viver va aturar el joc però la dinàmica va canviar ben poc; la defensa danesa, molt oberta –a vegades 3-3, amb una primera línia als nou metres– i buscant sempre el contacte, va acabar passant factura a un Fraikin que va començar a perdre les seves opcions quan no se’n sortien en els uns contra uns ofensius.
Tot i que defensivament van aconseguir aturar l’estrella local Michael Nielsen –només dos gols– posant-li sempre algun defensor al damunt, aquesta mateixa tàctica va acabar deixant espais per on Christensen o Allan Nielsen van fer mal.
Amb 25-21, una aturada de Lind a Marc Garcia en contraatac a cinc minuts del final i el gol posterior de Christensen van dilapidar tota opció de remuntada.

Els protagonistes

El post-partit:

És una llàstima que ja no depenguem de nosaltres. (Carlos Viver)

De tornada a l’hotel i amb temps per haver reflexionat sobre el partit, Carlos Viver va reconèixer que “el parcial inicial de la segona part els havia tret del partit”. Els granollerins van encaixar un parcial de 2-0 en pocs minuts, jugant en inferioritat i, aquest cop, a diferència del de l’inici del partit, l’equip no va trobar resposta. “A partir d’aquell moment, anant a remolc, ens ha costat ajustar la defensa i ens ha faltat més mobilitat de pilota en atac”, problema que, segons Viver, es deu “a la bona defensa del Holstebro, que ho fonamenta tot en el contacte individual i a la qual a Espanya no hi estem acostumats”. En atac, a la segona part, ningú va ser capaç de desbordar en uns contra uns, aspecte que “ens servirà per saber què hem de millorar. De tot arreu es pot aprendre”, va afirmar.

L'equip va acabar el partit capcot (Fotografia: XAVI MAS)
“És una llàstima que ja no depenguem de nosaltres, perquè veient el nivell dels quatre equips del grup, traient el Holstebro que potser té un punt més de qualitat, i coneixent l’esforç que ha fet l’equip, crec sincerament que ens mereixeríem passar a quarts”, va asseverar rotund. Viver però, va assegurar no sentir-se decebut perquè “els qui estem al grup sabem que es pot estar més o menys afortunat, però l’equip s’ha exprimit al màxim i ha donat la cara tots els partits”, va dir. “Seria injust que la gent no valorés l’esforç que suposa estar en tres competicions. Nosaltres no som el Barça”, va concloure de forma taxativa.
Per la seva banda, el màxim golejador del partit, Álvaro Ruiz, va admetre que el secret de la derrota havia radicat “en el nostre atac, que a la segona part no ha sabut desbordar”. Segons Ruiz “en defensa hem apostat per anul•lar el seu millor home però la resta de l’equip se n’ha sortit prou bé”. Ruiz, com Viver, va acabar dient que a l’equip “no se li pot demanar més”.

Publicat el 16 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimarts, 24 de març del 2015

Estic trist

Avui no és un bon dia, no!

Més enllà de la tragèdia aèria de la companyia Germanwings, que ha conmocionat més o menys a tothom, avui també ens ha deixat l'ALEIX BRU VENTURA, fill d'una companya de feina, de l'autor de les CRONIQUETES de futbol del prebanjamí A del CE Llerona i germà gran d'en Roger, jugador de l'equip.
L'ALEIX era el delegat de l'equip però, per damunt de tot, era un LLUITADOR. Feia temps que lluitava; no es volia rendir. Fins que no ha pogut més.

Des d'aquest humil espai vull dedicar-li una última abraçada, un últim record, i ho vull fer transmetent-vos el missatge que ens ha fet arribar la seva família:

Companys, l'ALEIX ha jugat l'últim partit.
Ha gaudit de tots vosaltres i de tot el que ha pogut fer.
Sempre ha estat un gran nen i amb vosaltres era feliç.
Ara descansa, no patirà mai més.
Un petó de la seva part per a tots.
ALEIX descansa, viuràs per sempre dins el nostre cor.
Fins aviat delegat!!!

Lourdes, Josep, Roger: No tinc paraules. Una abraçada ben forta!!!

ALEIX: allà on siguis, Descansa en Pau!!!

Així recordarem sempre l'ALEIX, com el gran delegat que era, d'un equip extraordinari

dissabte, 21 de març del 2015

Diari d'expedició: Constanta (i3)

I va arribar diumenge, el dia del partit.
El pavelló de Constanta (City Hall), per fora (Fotografia: XAVI MAS)
Després d'agafar forces amb l'esmorzar, cap al City Hall, on ens esperava la cordial benvinguda dels responsables del club romanès -va ser més cordial per a les dones de l'expedició, que van rebre unes tulipes i una rajola de xocolata de record per celebrar el Dia Mundial de la Dona-. Val a dir que el tracte va ser, en tot moment, exquisit.
El pavelló, antic, ens va rebre encara buit malgrat que, ben aviat, es va començar a omplir de gent -tota la que no havíem detectat durant la passejadeta del dissabte tarda-. Un pavelló, amb capacitat per 1.554 espectadors -segons els plànols informatius oficials, distribuïts per tot el recinte- que, per art de màgia, es va omplir amb 2.845 espectadors -quina manera més matussera d'inflar unes xifres!!!.

El City Hall per dins, abans de començar el partit (Fotografia: XAVI MAS)
Sigui per l'ambient o pel cansament o pel que sigui, la qüestió és que a Constanta va arribar la primera derrota a la fase de grups en un partit en què, tot i anar gairebé sempre a remolc, es va tenir la victòria a tocar.
Aquesta derrota però, no va ser l'única cosa que va esguerrar el viatge. Tot just sortir del City Hall, l'autocar que ens havia dut a tot arreu no arrencava. I no era cap broma -com es va encarregar d'assegurar en Pep Blanchart-. Per sort, la diligència amb què la gent del club va fer les gestions per aconseguir un autocar de substitució, va permetre no perdre massa temps -tot i que sí molta comoditat-. Aquest cop, tot i que el conductor va fer mans i mànigues per retallar el temps del trajecte, el cert és que aquest es va fer més llarg. I de dia vam descobrir que el paisatge que ens havíem perdut a l'anada tampoc era per llançar coets...
Els terminis es van acabar complint i l'expedició va arribar a temps per agafar el vol de Bucarest Otopeni a Roma Fiumicino, pas previ pel que l'havia de conduir de Roma Fiumicino a Barcelona-el Prat. Gairebé onze hores de viatge que van acabar al punt de partida, el Palau d'Esports de Granollers a la una de la matinada del dilluns 9 de març.

No hem estat centrats

CF PARETS 2 - CE LLERONA 0 (Ds., 11:30h, Municipal Josep Seguer)

Partit difícil des de l'inici. Un Parets molt ben posicionat i amb les idees molt clares no ens ha permès fer el nostre joc. Ens ha incomodat i ha fet que ens traguéssim la pilota del damunt, enlloc de jugar-la.
Roger Bru (dreta) persegueix a un jugador del Parets
Ens han fet dos gols i han pogut augmentar el resultat, però durant gran part del partit els nostres han lluitat força per evitar-ho i ho han aconseguit. Però en atac hem tingut poques ocasions i poc clares.
Crec que ens han guanyat merescudament i ho hem d'acceptar, no ha estat un bon dia per nosaltres. Aquestes coses passen i han de servir per aprendre i millorar.
El nou color de l'equipació no ens ha ajudat, però de blau o de vermell, ens hi deixarem sempre la pell!
Que es prepari el Granollers, que no podrà vèncer als guerrers!

Força Llerona!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografies: Esther Mas

dissabte, 14 de març del 2015

Diari d'expedició: Constanta (i2)

Aquest cop -a diferència del viatge a Sant Petersburg- l'expedició granollerina va disposar de gairebé tot el dissabte sencer lliure -a terres russes el temps lliure es va limitar al dissabte tarda, després del partit-. Per a alguns -la fisioterapeuta de l'equip Erola Madrigal, la cap de premsa del club Meritxell Reina, el directiu de l'àrea esportiva designat per aquest partit, en Pepe Escurriola i la tresorera Mireia Cammany- el dia va començar ben d'hora, ben d'hora, i ben fred, ben fred. L'Erola té el costum de sortir a córrer pels matins, abans d'esmorzar, i aquest cop la seva convocatòria va tenir força èxit!!
Durant l'esmorzar, els quatre atletes ja van avisar que la ciutat no era, com ho podríem dir... una meravella, ni arquitectònicament, ni visualment. Malgrat que Constanta és una ciutat turística de platja -banyada pel Mar Negre-, amb més de 300.000 habitants, la sensació que ens va recórrer durant el trajecte en l'autocar per anar al pavelló a entrenar -dissabte al matí- i durant la passejadeta de grup de la tarda, va ser d'una ciutat poc desenvolupada -comparada amb una ciutat catalana, per exemple, d'aquestes dimensions-, trista, bruta i amb molt poc ambient. A més a més de molt freda, fins i tot més que a Sant Petersburg (i això que era difícil!!).

La zona peatonal del centre de Constanta, desèrtica (Fotografia: XAVI MAS)
A Constanta, amb més temps, l'equip va realitzar un entrenament a consciència, preparant tàcticament l'atac posicional i la defensa -la feina incansable d'Antonio Rama i Carlos Viver de preparació de vídeos dels rivals, a qualsevol moment i a qualsevol lloc, bé que s'ha de notar-, a banda del llançament a porteria. Després, durant els estiraments, un parell de periodistes -en Pol Estopiñan de Ràdio Granollers, exjugador de la base del club, i un servidor, exjugador d'handbol a l'escola- van desafiar durant una estona les dimensions de les porteries i la resina que els jugadors havien deixat en les pilotes -recordar temps passats sempre és bo... Conclusió: Carlos Viver ho tindria molt difícil per decidir quin dels dos podria completar la convocatòria de l'equip...
Després del dinar i d'una migdiadeta -alguns com el debutant Marc Guàrdia, van aprofitar per estudiar el rival, en imatges amb el portàtil, altres van aprofitar per descansar -bona falta els fa- o seguir els partits de la lliga espanyola de futbol, altres van optar per fer una visita al Museu de la Marina, mentre altres la visita la van fer a una pastisseria, per provar unes autèntiques "delicatessen" pròpies del territori.

El Casino de Constanta, abandonat (Fotografia: XAVI MAS)
A mitja tarda, vista la tristor i el poc ambient del centre de Constanta un dissabte a la tarda, i vist el fred que feia degut al fort vent, la passejadeta de grup va durar el temps d'arribar de l'hotel a un mirador amb vistes al Mar Negre i tornar -malgrat que alguns es van resistir a claudicar tan aviat i es van atansar a l'edifici més emblemàtic de la ciutat, un Casino d'estil clàssic, enmig del passeig marítim...malauradament abandonat.

De retorn a l'hotel, mentre alguns seguien la derrota del Madrid al nou San Mamés, altres van decidir recuperar-se del fred assaborint un licor típic de Romania (70º) -i d'altres països de l'Europa de l'Est-, el Pálinka, per gentilesa de l'amo de l'establiment. Un servidor, que va ser un dels que es va decidir a tastar-lo perquè no es pogués dir que no m'integrava al país que visitava..., us pot ben assegurar que el fred va desaparèixer de cop!
Després de sopar, recollida general -jugadors- o visita a un bar desèrtic i amb ganes de tancar -la cambrera encara deu somiar amb els desconeguts que la van assaltar- per fer l'última cervesa del dia o l'última copeta de vi -tot, productes autòctons, eh!!.

Diari d'expedició: Constanta (i1)

Ara que l'expedició del Fraikin BM Granollers ja ha començat el tercer i últim viatge d'aquesta fase de grups de l'EHF Cup, deixeu-me que us faci cinc cèntims del segon, a terres romaneses.
 El viatge a Constanta va començar, puntual, a les 15h del divendres 6 de març, i sense entrebancs. Amb una convocatòria de 15 jugadors -les lesions passen factura-, deu dels quals formats a la casa -Marc Guàrdia i Mamadou Gassama que s'estrenaven en un desplaçament europeu, més Pol Sastre, Moisès Blanxart, David Resina, Adrià Pérez, Ferran Solé, Marc Cañellas, Pol Capdevila i Juan del Arco- i aquest cop sense metge -el doctor Vives es va haver de quedar fent guàrdia al Palau d'Esports pel partit de lliga del KH-7 BM Granollers davant el BM Porriño-, l'expedició es va encabir com va poder en el minúscul -bàsicament per l'estretor- avió de la companyia Blue Air que els havia de dur a l'aeroport Otopeni de Bucarest, la capital romanesa.
Abans que s'enlairés aquest artil•lugi amb ales, el joc de les cadires -sense deixar ningú sense, és clar-, va servir per solucionar les incomoditats que pateixen els jugadors en aquests casos -les cames d'en Mamadou per exemple, que s'asseia al meu costat, tot i tenir seient de passadís assignat, no hi cabien ni en broma- i, després de gairebé quatre hores inacabables, un aterratge mogudet ens va permetre tocar terra a Bucarest amb puntualitat.
Quedaven unes tres horetes més de trajecte fins a Constanta, aquest cop en autocar -Bucarest queda al centre del país i Constanta a la costa est, banyada pel Mar Negre- i tothom ja es temia el pitjor -més estretors, ara sobre rodes-. Però, sorpresa!!!! L'autocar que ens va venir a rebre a l'aeroport de Bucarest era l'oficial que utilitza l'HCM Constanta per fer els seus desplaçaments, un autocar espaiós i còmode que va permetre fer l'avorrit viatge per carreteres romaneses -avorrit perquè el paisatge no era gens agraït, molt planer i sense massa ciutats a la vista, i totalment
L'autocar estava decorat amb la bufanda del Constanta i un munt de banderins d'altres equips (Fotografia: XAVI MAS)
nocturn- més suportable. I com a bon autocar oficial d'equip esportiu, no podien faltar-hi els banderins i les bufandes d'alguns dels rivals -recordo els del Barça, Ciudad Real, Atlético de Madrid i Valladolid, entre altres.
Cap a la una de la matinada, enmig de carrers totalment deserts -a excepció de les paradetes ambulants de flors, sorprenentment obertes- l'autocar ens va deixar a l'entrada del Ten Hotel, un hotel clàssic però amb habitacions espaioses, molt a prop del centre de la ciutat. A aquelles hores, evidentment, hi van haver corredisses per veure qui arribava primer a l'habitació.
I les ovelles van començar a fer saltirons per les habitacions...

dijous, 12 de març del 2015

Constanta, la ciutat fantasma

L'expedició granollerina, a prop del Mar Negre i ben abrigats pel fort vent i el fred (Fotografia: XAVI MAS)
Constanta, com a ciutat, és l’antítesi de Sant Petersburg. Tot i ser una ciutat costanera –està a la costa del Mar Negre– i amb una certa fama de turística, està força deixada i trista, amb molt poc ambient –un dissabte per la tarda– per ser una ciutat amb més de 300.000 habitants. Edificis abandonats, infraestructures limitades i molta brutícia van ser el denominador comú, tant pels agosarats que van desafiar el fred de primera hora del matí per anar a córrer –la fisio Erola Madrigal, la cap de premsa Meritxell Reina, el directiu Josep Lluís, Pepe, Escurriola i la tresorera Mireia Cammany–, com per l’expedició en bloc quan, durant la tarda de dissabte, va sortir a passejar. La passejada però, va ser molt curta, bàsicament perquè el fort vent va fer que la sensació tèrmica fós, fins i tot, més freda que a Sant Petersburg. Alguns però, van voler apropar-se a l’edifici més emblemàtic de la ciutat, el Casino, malauradament abandonat.
L’equip, que havia fet un entrenament com cal al matí –a diferència de Sant Petersburg–, va fer la passejada de la tarda, els àpats predeterminats i, sobretot, descans –a molts jugadors els convé, degut als múltiples problemes físics que arrosseguen per la concentració de partits.
MAMADOU I GUÀRDIA, S’ESTRENEN A L’EHF
Si fa quinze dies a Sant Petersburg era Marc Cañellas qui s’estrenava en un desplaçament europeu amb el primer equip, aquest cop a Constanta, els que van estrenar convocatòria van ser el porter Marc Guàrdia i l’extrem dret Mamadou Gassama. “Sento molta emoció i, alhora, nerviosisme però del bo”, va assegurar Guàrdia dissabte a la tarda, en una estona lliure que va aprofitar per repassar, en vídeo, les jugades d’atac del Constanta al partit d’anada. “Si em toca jugar, primer agrairé a Viver l’oportunitat que em doni i pensaré només en una cosa: que no entrin pilotes”. Guàrdia va explicar que té com a referents “Raül Campos com a jugador i el porter de la selecció danesa, Nicklas Landin”, tot i afirmar que ha après molt entrenant amb Gonzalo Pérez de Vargas, Matías Schulz i Pejanovic. Mamadou Gassama, autor del gol 19.000 del club a la Lliga Asobal, també afrontava el possible debut “amb il•lusió. És un somni per tots els qui pugem de la base. Si tinc minuts, espero poder aprofitar-los perquè sóc dels que intenten fer el que han après des de petits i no m’amago”, va concloure.

Els dos debutants, Marc Guàrdia i Mamadou Gassama, en una acció  de l'entrenament de dissabte (Fotografia: XAVI MAS)

Publicat el 9 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Emocionant fins el final

CE LLERONA 7 - UNIF. STA. PERPÈTUA 6 (Dg. 10:30h, Instal·lacions Parroquials Llerona)

Així va marcar Pau Perales el 7 a 5 a favor del Llerona
Partit d'anada i tornada, empatx de gols per part dels dos equips.
Hem començat amb dos gols molt ràpids però, els nostres adversaris, amb dues faltes directes, ens han empatat. Tenien tres jugadors que marcaven la diferència, amb molta força en el xut, però els nostres han estat cabuts i lluitadors. Volien guanyar el partit per tossuderia.
La resta de partit ha es
tat un anar i venir, amb intercanvi de gols, fins al punt de semblar un partit de tennis.
El jugador del Santa Perpètua Adriel Burillo prova una xilena

Set ball, match ball! Última apretada al darrer quart, i victòria final!!!
No ha estat fàcil, s'ha hagut de lluitar molt, però els hem tornat la moneda de la primera volta i els deixem enrere en la classificació.
Felicitats nois!! Avui la vostra act
itud ha estat d'equip gran. I és que sou molt grans!!

Força Llerona!!


Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografies: Esther Mas

dimecres, 11 de març del 2015

L'esforç del Fraikin es queda sense premi

Malgrat les baixes i el mal arbitratge els de Viver acaronen la victòria als últims minuts
Al Fraikin BM Granollers se li va escapar a última hora una victòria que hagués estat clau per, pràcticament, segellar la classificació pels quarts de final. Tot i que a la primera meitat els de Carlos Viver van anar gairebé sempre a remolc, a la segona part va donar la sensació que es podia guanyar; de fet, a tres minuts del final, un gol de contraatac de Juan del Arco va donar el màxim avantatge de tot el partit (25-27), però el Constanta, empès per un pavelló ple a vessar, va capgirar el marcador amb un parcial de 3-0. Els granollerins van tenir opció d’empatar en l’última jugada però els àrbitres van permetre la duresa defensiva del Constanta –no van xiular penal– que va evitar el llançament directe i va forçar una falta amb el temps exhaurit que Solé no va poder transformar.
La primera derrota dels granollerins a la fase de grups mantindrà els de Viver al segon lloc de la classificació –a l’espera del partit d’aquest dilluns del Holstebro contra el Sant Petersburg– però ara a tan sols dos punts de distància de l’equip romanès, que suma la seva primera victòria.
El partit va començar esbojarrat i amb moltes imprecisions; pèrdues de pilota locals i quatre pilotes al pal –una de Cutura i tres del Fraikin gairebé seguides–. Juan del Arco –està en un moment de forma immillorable i va tornar a ser màxim golejador del partit amb vuit gols– es va encarregar d’obrir la llauna amb un xut des de la llarga distància però el Constanta va capgirar el marcador gràcies a l’encert de Dalibor Cutura des del punt de penal –cinc dels seus set gols van ser-ho, quatre dels quals als primers vint minuts.
Fins l’empat a sis els granollerins van mantenir la igualtat amb alternances al marcador, però un llançament de Solé al travesser –quart del partit– i la immediata exclusió de Marc Garcia i el tercer penal a favor del Constanta van ser l’inici d’un parcial de 3-0 que va donar el màxim avantatge del partit a l’equip romanès (9-6). Als de Viver els va costar atacar durant aquesta fase del partit i la valentia de Marc Cañellas en accions individuals va permetre el Fraikin mantenir la diferència a ratlla en arribar al descans.

Marc Cañellas en una de les seves incursions a sis metres que va acabar en gol (Fotografia: XAVI MAS)
REACCIÓ A LA REPRESA QUE QUEDA CURTA
Els granollerins van sortir amb molta empenta tot just tornar dels vestidors, amb una molt bona defensa que va permetre recuperar possessions i fer un parcial d’1 a 4, amb tres dels gols de contraatac, per empatar el partit a 15. El Constanta va mantenir-se per davant al marcador, amb avantatges d’un o dos gols com a màxim, amb una duresa que van patir jugadors com Adrià Figueras o Marc Cañellas i que els àrbitres no van castigar –a la primera meitat van ser molt rigorosos excloent Marc Garcia en dues ocasions, fet que va obligar a Viver a fer-lo descansar.
Després del cinquè penal a favor del Constanta –per només un a favor del Fraikin–, Cutura va aconseguir el 22-20, últim cop que els romanesos es van posar dos gols amunt. Un contraatac de Grundsten va servir per empatar a 22 i poc després Del Arco va posar per davant els granollerins (23-24). A partir d’aquí, l’intercanvi de gols va afavorir el Fraikin –Figueras amb molta sang freda va marcar de vaselina i Blanxart des de l’extrem.
Un llançament de Cutura fora i un contraatac de Buricea al travesser van permetre Del Arco marcar el 25-27 en un ràpid contraatac. Humet va fer el 26-27 i, després d’una pèrdua de pilota en una falta a Solé no xiulada, Toma va empatar a 27 i posteriorment Humet va fer el 28 a 27 que va acabar sent definitiu.

Els protagonistes

El post-partit:

Hem tingut una opció, molt treballada, però s'ha escapat. (Carlos Viver)

Tot i les baixes per lesió –aquest cop Pejanovic i Toledo no van viatjar– que van obligar Carlos Viver a emportar-se a Romania 15 jugadors molts d’ells tocats, deu dels quals formats a la base del club –va debutar el porter Marc Guàrdia–, la duresa del rival i l’actuació arbitral, el Fraikin va tenir opció de guanyar i Viver va voler transmetre aquest missatge positiu malgrat la derrota. “Hem tingut una opció, molt treballada, però se’ns ha escapat. Ha estat una llàstima”, va dir el tècnic. “La lectura que fem del partit ha de ser obligatòriament positiva perquè l’equip ho ha donat tot, s’ha esforçat al màxim en unes circumstàncies totalment adverses i hem tingut la victòria a tocar”, va seguir. “Al final potser ens ha faltat marcar algun gol més o fer una altra bona defensa però ells han fet un bon parcial final que no hem pogut contrarrestar”.
Malgrat que no sol parlar dels arbitratges, el tècnic del Fraikin va admetre que “el criteri arbitral ha estat molt difícil d’assumir per nosaltres; ens han collat en tot, fins i tot en el joc lent, quan hem jugat més ràpid que ells”. Viver, a més, va destacar l’actuació del porter Popescu: “Ha fet intervencions de molt mèrit en moments clau que ens haurien donat tranquil•litat”, va dir.
Viver donarà descans dilluns a l’equip per tal que es puguin recuperar del cansament i dels cops rebuts i afrontar dimecres “una altra batalla a la lliga davant un rival que es juga les garrofes per no baixar”, va afirmar referint-se al partit contra el BM Aragó.

Carlos Viver durant l'últim temps mort del partit (Fotografia: XAVI MAS)
Juan del Arco va admetre trobar-se “molt bé i amb molta confiança”, però també va voler destacar el paper de tot l’equip: “Estem en un moment molt complicat però els que estem, siguem els que siguem, ho estem donant tot”. Del Arco, com Viver, creu que les opcions de passar a quarts estan intactes i depenen d’ells. “Afrontarem el partit de la setmana vinent a Holstebro com una final”, va afirmar, recordant que el partit de lliga de dimecres no serà gens fàcil: “s’han reforçat i es juguen el descens”.

Publicat el 9 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)