El Fraikin perd gairebé totes les opcions

La derrota a Dinamarca i la sorprenent victòria de l’Eskilstuna al grup D deixen els de Viver penjant d’un fil

Aquesta jornada podien passar moltes coses, fins i tot que el Fraikin BM Granollers perdés contra el Team Tvis Holstebro –com així va succeir–, però el que va acabar passant va ser la pitjor de les combinacions de resultats possibles. Els de Carlos Viver van cedir bona part de les seves opcions de classificació, no només per la derrota a Dinamarca (29-24) –clara, després d’una segona part en què el Holstebro va ser superior– sinó perquè a més, al grup D, l’Eskilstuna Guif suec, el pitjor segon classificat fins aquest cap de setmana, va derrotar contra pronòstic l’invicte Melsungen alemany (27-25).
Malgrat la derrota, i encara que dilluns el Constanta romanès guanyés a la pista del Sant Petersburg, el Fraikin seguiria com a segon classificat del grup B, però ara passaria a ser el pitjor segon, abans d’una última jornada en què, a part de necessitar guanyar el Sant Petersburg al Palau d’Esports, necessitaria una victòria del Balatonfüredi hongarès –sense opcions de classificació– contra l’Eskilstuna Guif suec o una victòria del Haslum Handballklubb noruec –hauria de ser una victòria per més de set gols per poder acabar segon– contra el Gorenje Velenje eslovè.

Álvaro Ruiz busca Nicklas Grundsten en una acció de la segona part del partit (Fotografia: XAVI MAS)

Hongaresos i suecs, al grup D, jugaran divendres, per tant dissabte, quan comenci el partit del Fraikin al Palau, Viver i els seus ja sabran si tenen opcions de classificació o no.
El partit de dissabte a Dinamarca va començar amb dues aturades seguides de Rasmuns Lind –un dels millors del partit– i un parcial de 2-0 del Holstebro que semblava anar per feina. Però aquesta primera escomesa local no va atemorir els de Viver, que a banda de Pejanovic i Toledo, van haver de prescindir de Guilherme Valadao –segueix tocat de l’espatlla dreta des del partit a Sant Petersburg–; els granollerins van capgirar el marcador (2-3) amb dos gols de Ferran Solé, un de Juan del Arco i dues bones intervencions de Pol Sastre.
El partit es va mantenir igualat durant tota la primera meitat, bàsicament pels errors granollerins –va fallar dos penals, un amb 3-4 i l’altre amb empat a 9-, i no va saber aprofitar els sis minuts de superioritat numèrica de què va disposar –quatre exclusions pels danesos per només una del Fraikin–. El Holstebro, amb un parcial de 3-0, va reaccionar bé al màxim avantatge granollerí de tot el matx (4-6), però els granollerins, molt aplicats, van seguir alternant els empats amb avantatges mínims fins arribar al descans, al qual es va arribar amb empat a 13 gols.

EL FRAIKIN S’ESTAVELLA EN LA DEFENSA I EN LIND

Malgrat totes les circumstàncies adverses –jugar en pista contrària, lesions o cansament acumulat–, l’empat a 13 deixava la segona part oberta i amb la sensació que es podia treure quelcom de profit de terres daneses. Però Lind va ser el primer de frenar els granollerins als minuts inicials de la segona part; tres aturades seves consecutives, amb els de Viver en inferioritat –per una exclusió de Blanxart a l’últim minut de la primera part– i dos gols del pivot Hansen i de l’extrem Larsen en contraatac, van posar el Holstebro dos gols amunt (15-13).
L’intercanvi de gols i d’aturades –tant Sastre com Lind van fer intervencions de mèrit però les del porter danès van acabar essent més decisives– va mantenir el Holstebro amb avantatges d’un o dos gols fins que al minut deu de la represa l’escletxa va arribar als quatre gols (19-15). Viver va aturar el joc però la dinàmica va canviar ben poc; la defensa danesa, molt oberta –a vegades 3-3, amb una primera línia als nou metres– i buscant sempre el contacte, va acabar passant factura a un Fraikin que va començar a perdre les seves opcions quan no se’n sortien en els uns contra uns ofensius.
Tot i que defensivament van aconseguir aturar l’estrella local Michael Nielsen –només dos gols– posant-li sempre algun defensor al damunt, aquesta mateixa tàctica va acabar deixant espais per on Christensen o Allan Nielsen van fer mal.
Amb 25-21, una aturada de Lind a Marc Garcia en contraatac a cinc minuts del final i el gol posterior de Christensen van dilapidar tota opció de remuntada.

Els protagonistes

El post-partit:

És una llàstima que ja no depenguem de nosaltres. (Carlos Viver)

De tornada a l’hotel i amb temps per haver reflexionat sobre el partit, Carlos Viver va reconèixer que “el parcial inicial de la segona part els havia tret del partit”. Els granollerins van encaixar un parcial de 2-0 en pocs minuts, jugant en inferioritat i, aquest cop, a diferència del de l’inici del partit, l’equip no va trobar resposta. “A partir d’aquell moment, anant a remolc, ens ha costat ajustar la defensa i ens ha faltat més mobilitat de pilota en atac”, problema que, segons Viver, es deu “a la bona defensa del Holstebro, que ho fonamenta tot en el contacte individual i a la qual a Espanya no hi estem acostumats”. En atac, a la segona part, ningú va ser capaç de desbordar en uns contra uns, aspecte que “ens servirà per saber què hem de millorar. De tot arreu es pot aprendre”, va afirmar.

L'equip va acabar el partit capcot (Fotografia: XAVI MAS)

“És una llàstima que ja no depenguem de nosaltres, perquè veient el nivell dels quatre equips del grup, traient el Holstebro que potser té un punt més de qualitat, i coneixent l’esforç que ha fet l’equip, crec sincerament que ens mereixeríem passar a quarts”, va asseverar rotund. Viver però, va assegurar no sentir-se decebut perquè “els qui estem al grup sabem que es pot estar més o menys afortunat, però l’equip s’ha exprimit al màxim i ha donat la cara tots els partits”, va dir. “Seria injust que la gent no valorés l’esforç que suposa estar en tres competicions. Nosaltres no som el Barça”, va concloure de forma taxativa.
Per la seva banda, el màxim golejador del partit, Álvaro Ruiz, va admetre que el secret de la derrota havia radicat “en el nostre atac, que a la segona part no ha sabut desbordar”. Segons Ruiz “en defensa hem apostat per anul•lar el seu millor home però la resta de l’equip se n’ha sortit prou bé”. Ruiz, com Viver, va acabar dient que a l’equip “no se li pot demanar més”.

Publicat el 16 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Estic trist

Avui no és un bon dia, no!

Més enllà de la tragèdia aèria de la companyia Germanwings, que ha conmocionat més o menys a tothom, avui també ens ha deixat l'ALEIX BRU VENTURA, fill d'una companya de feina, de l'autor de les CRONIQUETES de futbol del prebanjamí A del CE Llerona i germà gran d'en Roger, jugador de l'equip.
L'ALEIX era el delegat de l'equip però, per damunt de tot, era un LLUITADOR. Feia temps que lluitava; no es volia rendir. Fins que no ha pogut més.

Des d'aquest humil espai vull dedicar-li una última abraçada, un últim record, i ho vull fer transmetent-vos el missatge que ens ha fet arribar la seva família:

Companys, l'ALEIX ha jugat l'últim partit.
Ha gaudit de tots vosaltres i de tot el que ha pogut fer.
Sempre ha estat un gran nen i amb vosaltres era feliç.
Ara descansa, no patirà mai més.
Un petó de la seva part per a tots.
ALEIX descansa, viuràs per sempre dins el nostre cor.
Fins aviat delegat!!!

Lourdes, Josep, Roger: No tinc paraules. Una abraçada ben forta!!!

ALEIX: allà on siguis, Descansa en Pau!!!

Així recordarem sempre l'ALEIX, com el gran delegat que era, d'un equip extraordinari

Llegir mes

Diari d'expedició: Constanta (i3)

I va arribar diumenge, el dia del partit.

El pavelló de Constanta (City Hall), per fora (Fotografia: XAVI MAS)

Després d'agafar forces amb l'esmorzar, cap al City Hall, on ens esperava la cordial benvinguda dels responsables del club romanès -va ser més cordial per a les dones de l'expedició, que van rebre unes tulipes i una rajola de xocolata de record per celebrar el Dia Mundial de la Dona-. Val a dir que el tracte va ser, en tot moment, exquisit.
El pavelló, antic, ens va rebre encara buit malgrat que, ben aviat, es va començar a omplir de gent -tota la que no havíem detectat durant la passejadeta del dissabte tarda-. Un pavelló, amb capacitat per 1.554 espectadors -segons els plànols informatius oficials, distribuïts per tot el recinte- que, per art de màgia, es va omplir amb 2.845 espectadors -quina manera més matussera d'inflar unes xifres!!!.

El City Hall per dins, abans de començar el partit (Fotografia: XAVI MAS)

Sigui per l'ambient o pel cansament o pel que sigui, la qüestió és que a Constanta va arribar la primera derrota a la fase de grups en un partit en què, tot i anar gairebé sempre a remolc, es va tenir la victòria a tocar.
Aquesta derrota però, no va ser l'única cosa que va esguerrar el viatge. Tot just sortir del City Hall, l'autocar que ens havia dut a tot arreu no arrencava. I no era cap broma -com es va encarregar d'assegurar en Pep Blanchart-. Per sort, la diligència amb què la gent del club va fer les gestions per aconseguir un autocar de substitució, va permetre no perdre massa temps -tot i que sí molta comoditat-. Aquest cop, tot i que el conductor va fer mans i mànigues per retallar el temps del trajecte, el cert és que aquest es va fer més llarg. I de dia vam descobrir que el paisatge que ens havíem perdut a l'anada tampoc era per llançar coets...
Els terminis es van acabar complint i l'expedició va arribar a temps per agafar el vol de Bucarest Otopeni a Roma Fiumicino, pas previ pel que l'havia de conduir de Roma Fiumicino a Barcelona-el Prat. Gairebé onze hores de viatge que van acabar al punt de partida, el Palau d'Esports de Granollers a la una de la matinada del dilluns 9 de març.

Llegir mes

No hem estat centrats

CF PARETS 2 - CE LLERONA 0 (Ds., 11:30h, Municipal Josep Seguer)

Partit difícil des de l'inici. Un Parets molt ben posicionat i amb les idees molt clares no ens ha permès fer el nostre joc. Ens ha incomodat i ha fet que ens traguéssim la pilota del damunt, enlloc de jugar-la.

Roger Bru (dreta) persegueix a un jugador del Parets

Ens han fet dos gols i han pogut augmentar el resultat, però durant gran part del partit els nostres han lluitat força per evitar-ho i ho han aconseguit. Però en atac hem tingut poques ocasions i poc clares.
Crec que ens han guanyat merescudament i ho hem d'acceptar, no ha estat un bon dia per nosaltres. Aquestes coses passen i han de servir per aprendre i millorar.
El nou color de l'equipació no ens ha ajudat, però de blau o de vermell, ens hi deixarem sempre la pell!
Que es prepari el Granollers, que no podrà vèncer als guerrers!

Força Llerona!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografies: Esther Mas

Llegir mes

Diari d'expedició: Constanta (i2)

Aquest cop -a diferència del viatge a Sant Petersburg- l'expedició granollerina va disposar de gairebé tot el dissabte sencer lliure -a terres russes el temps lliure es va limitar al dissabte tarda, després del partit-. Per a alguns -la fisioterapeuta de l'equip Erola Madrigal, la cap de premsa del club Meritxell Reina, el directiu de l'àrea esportiva designat per aquest partit, en Pepe Escurriola i la tresorera Mireia Cammany- el dia va començar ben d'hora, ben d'hora, i ben fred, ben fred. L'Erola té el costum de sortir a córrer pels matins, abans d'esmorzar, i aquest cop la seva convocatòria va tenir força èxit!!
Durant l'esmorzar, els quatre atletes ja van avisar que la ciutat no era, com ho podríem dir... una meravella, ni arquitectònicament, ni visualment. Malgrat que Constanta és una ciutat turística de platja -banyada pel Mar Negre-, amb més de 300.000 habitants, la sensació que ens va recórrer durant el trajecte en l'autocar per anar al pavelló a entrenar -dissabte al matí- i durant la passejadeta de grup de la tarda, va ser d'una ciutat poc desenvolupada -comparada amb una ciutat catalana, per exemple, d'aquestes dimensions-, trista, bruta i amb molt poc ambient. A més a més de molt freda, fins i tot més que a Sant Petersburg (i això que era difícil!!).

La zona peatonal del centre de Constanta, desèrtica (Fotografia: XAVI MAS)

A Constanta, amb més temps, l'equip va realitzar un entrenament a consciència, preparant tàcticament l'atac posicional i la defensa -la feina incansable d'Antonio Rama i Carlos Viver de preparació de vídeos dels rivals, a qualsevol moment i a qualsevol lloc, bé que s'ha de notar-, a banda del llançament a porteria. Després, durant els estiraments, un parell de periodistes -en Pol Estopiñan de Ràdio Granollers, exjugador de la base del club, i un servidor, exjugador d'handbol a l'escola- van desafiar durant una estona les dimensions de les porteries i la resina que els jugadors havien deixat en les pilotes -recordar temps passats sempre és bo... Conclusió: Carlos Viver ho tindria molt difícil per decidir quin dels dos podria completar la convocatòria de l'equip...
Després del dinar i d'una migdiadeta -alguns com el debutant Marc Guàrdia, van aprofitar per estudiar el rival, en imatges amb el portàtil, altres van aprofitar per descansar -bona falta els fa- o seguir els partits de la lliga espanyola de futbol, altres van optar per fer una visita al Museu de la Marina, mentre altres la visita la van fer a una pastisseria, per provar unes autèntiques "delicatessen" pròpies del territori.

El Casino de Constanta, abandonat (Fotografia: XAVI MAS)

A mitja tarda, vista la tristor i el poc ambient del centre de Constanta un dissabte a la tarda, i vist el fred que feia degut al fort vent, la passejadeta de grup va durar el temps d'arribar de l'hotel a un mirador amb vistes al Mar Negre i tornar -malgrat que alguns es van resistir a claudicar tan aviat i es van atansar a l'edifici més emblemàtic de la ciutat, un Casino d'estil clàssic, enmig del passeig marítim...malauradament abandonat.

De retorn a l'hotel, mentre alguns seguien la derrota del Madrid al nou San Mamés, altres van decidir recuperar-se del fred assaborint un licor típic de Romania (70º) -i d'altres països de l'Europa de l'Est-, el Pálinka, per gentilesa de l'amo de l'establiment. Un servidor, que va ser un dels que es va decidir a tastar-lo perquè no es pogués dir que no m'integrava al país que visitava..., us pot ben assegurar que el fred va desaparèixer de cop!
Després de sopar, recollida general -jugadors- o visita a un bar desèrtic i amb ganes de tancar -la cambrera encara deu somiar amb els desconeguts que la van assaltar- per fer l'última cervesa del dia o l'última copeta de vi -tot, productes autòctons, eh!!.

Llegir mes

Diari d'expedició: Constanta (i1)

Ara que l'expedició del Fraikin BM Granollers ja ha començat el tercer i últim viatge d'aquesta fase de grups de l'EHF Cup, deixeu-me que us faci cinc cèntims del segon, a terres romaneses.
 El viatge a Constanta va començar, puntual, a les 15h del divendres 6 de març, i sense entrebancs. Amb una convocatòria de 15 jugadors -les lesions passen factura-, deu dels quals formats a la casa -Marc Guàrdia i Mamadou Gassama que s'estrenaven en un desplaçament europeu, més Pol Sastre, Moisès Blanxart, David Resina, Adrià Pérez, Ferran Solé, Marc Cañellas, Pol Capdevila i Juan del Arco- i aquest cop sense metge -el doctor Vives es va haver de quedar fent guàrdia al Palau d'Esports pel partit de lliga del KH-7 BM Granollers davant el BM Porriño-, l'expedició es va encabir com va poder en el minúscul -bàsicament per l'estretor- avió de la companyia Blue Air que els havia de dur a l'aeroport Otopeni de Bucarest, la capital romanesa.
Abans que s'enlairés aquest artil•lugi amb ales, el joc de les cadires -sense deixar ningú sense, és clar-, va servir per solucionar les incomoditats que pateixen els jugadors en aquests casos -les cames d'en Mamadou per exemple, que s'asseia al meu costat, tot i tenir seient de passadís assignat, no hi cabien ni en broma- i, després de gairebé quatre hores inacabables, un aterratge mogudet ens va permetre tocar terra a Bucarest amb puntualitat.
Quedaven unes tres horetes més de trajecte fins a Constanta, aquest cop en autocar -Bucarest queda al centre del país i Constanta a la costa est, banyada pel Mar Negre- i tothom ja es temia el pitjor -més estretors, ara sobre rodes-. Però, sorpresa!!!! L'autocar que ens va venir a rebre a l'aeroport de Bucarest era l'oficial que utilitza l'HCM Constanta per fer els seus desplaçaments, un autocar espaiós i còmode que va permetre fer l'avorrit viatge per carreteres romaneses -avorrit perquè el paisatge no era gens agraït, molt planer i sense massa ciutats a la vista, i totalment

L'autocar estava decorat amb la bufanda del Constanta i un munt de banderins d'altres equips (Fotografia: XAVI MAS)

nocturn- més suportable. I com a bon autocar oficial d'equip esportiu, no podien faltar-hi els banderins i les bufandes d'alguns dels rivals -recordo els del Barça, Ciudad Real, Atlético de Madrid i Valladolid, entre altres.
Cap a la una de la matinada, enmig de carrers totalment deserts -a excepció de les paradetes ambulants de flors, sorprenentment obertes- l'autocar ens va deixar a l'entrada del Ten Hotel, un hotel clàssic però amb habitacions espaioses, molt a prop del centre de la ciutat. A aquelles hores, evidentment, hi van haver corredisses per veure qui arribava primer a l'habitació.
I les ovelles van començar a fer saltirons per les habitacions...

Llegir mes

Constanta, la ciutat fantasma

L'expedició granollerina, a prop del Mar Negre i ben abrigats pel fort vent i el fred (Fotografia: XAVI MAS)

Constanta, com a ciutat, és l’antítesi de Sant Petersburg. Tot i ser una ciutat costanera –està a la costa del Mar Negre– i amb una certa fama de turística, està força deixada i trista, amb molt poc ambient –un dissabte per la tarda– per ser una ciutat amb més de 300.000 habitants. Edificis abandonats, infraestructures limitades i molta brutícia van ser el denominador comú, tant pels agosarats que van desafiar el fred de primera hora del matí per anar a córrer –la fisio Erola Madrigal, la cap de premsa Meritxell Reina, el directiu Josep Lluís, Pepe, Escurriola i la tresorera Mireia Cammany–, com per l’expedició en bloc quan, durant la tarda de dissabte, va sortir a passejar. La passejada però, va ser molt curta, bàsicament perquè el fort vent va fer que la sensació tèrmica fós, fins i tot, més freda que a Sant Petersburg. Alguns però, van voler apropar-se a l’edifici més emblemàtic de la ciutat, el Casino, malauradament abandonat.
L’equip, que havia fet un entrenament com cal al matí –a diferència de Sant Petersburg–, va fer la passejada de la tarda, els àpats predeterminats i, sobretot, descans –a molts jugadors els convé, degut als múltiples problemes físics que arrosseguen per la concentració de partits.

MAMADOU I GUÀRDIA, S’ESTRENEN A L’EHF

Si fa quinze dies a Sant Petersburg era Marc Cañellas qui s’estrenava en un desplaçament europeu amb el primer equip, aquest cop a Constanta, els que van estrenar convocatòria van ser el porter Marc Guàrdia i l’extrem dret Mamadou Gassama. “Sento molta emoció i, alhora, nerviosisme però del bo”, va assegurar Guàrdia dissabte a la tarda, en una estona lliure que va aprofitar per repassar, en vídeo, les jugades d’atac del Constanta al partit d’anada. “Si em toca jugar, primer agrairé a Viver l’oportunitat que em doni i pensaré només en una cosa: que no entrin pilotes”. Guàrdia va explicar que té com a referents “Raül Campos com a jugador i el porter de la selecció danesa, Nicklas Landin”, tot i afirmar que ha après molt entrenant amb Gonzalo Pérez de Vargas, Matías Schulz i Pejanovic. Mamadou Gassama, autor del gol 19.000 del club a la Lliga Asobal, també afrontava el possible debut “amb il•lusió. És un somni per tots els qui pugem de la base. Si tinc minuts, espero poder aprofitar-los perquè sóc dels que intenten fer el que han après des de petits i no m’amago”, va concloure.

Els dos debutants, Marc Guàrdia i Mamadou Gassama, en una acció  de l'entrenament de dissabte (Fotografia: XAVI MAS)

Publicat el 9 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Emocionant fins el final

CE LLERONA 7 - UNIF. STA. PERPÈTUA 6 (Dg. 10:30h, Instal·lacions Parroquials Llerona)

Així va marcar Pau Perales el 7 a 5 a favor del Llerona

Partit d'anada i tornada, empatx de gols per part dels dos equips.
Hem començat amb dos gols molt ràpids però, els nostres adversaris, amb dues faltes directes, ens han empatat. Tenien tres jugadors que marcaven la diferència, amb molta força en el xut, però els nostres han estat cabuts i lluitadors. Volien guanyar el partit per tossuderia.
La resta de partit ha es
tat un anar i venir, amb intercanvi de gols, fins al punt de semblar un partit de tennis.

El jugador del Santa Perpètua Adriel Burillo prova una xilena

Set ball, match ball! Última apretada al darrer quart, i victòria final!!!
No ha estat fàcil, s'ha hagut de lluitar molt, però els hem tornat la moneda de la primera volta i els deixem enrere en la classificació.
Felicitats nois!! Avui la vostra act
itud ha estat d'equip gran. I és que sou molt grans!!

Força Llerona!!


Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografies: Esther Mas

Llegir mes

L'esforç del Fraikin es queda sense premi

Malgrat les baixes i el mal arbitratge els de Viver acaronen la victòria als últims minuts

Al Fraikin BM Granollers se li va escapar a última hora una victòria que hagués estat clau per, pràcticament, segellar la classificació pels quarts de final. Tot i que a la primera meitat els de Carlos Viver van anar gairebé sempre a remolc, a la segona part va donar la sensació que es podia guanyar; de fet, a tres minuts del final, un gol de contraatac de Juan del Arco va donar el màxim avantatge de tot el partit (25-27), però el Constanta, empès per un pavelló ple a vessar, va capgirar el marcador amb un parcial de 3-0. Els granollerins van tenir opció d’empatar en l’última jugada però els àrbitres van permetre la duresa defensiva del Constanta –no van xiular penal– que va evitar el llançament directe i va forçar una falta amb el temps exhaurit que Solé no va poder transformar.
La primera derrota dels granollerins a la fase de grups mantindrà els de Viver al segon lloc de la classificació –a l’espera del partit d’aquest dilluns del Holstebro contra el Sant Petersburg– però ara a tan sols dos punts de distància de l’equip romanès, que suma la seva primera victòria.
El partit va començar esbojarrat i amb moltes imprecisions; pèrdues de pilota locals i quatre pilotes al pal –una de Cutura i tres del Fraikin gairebé seguides–. Juan del Arco –està en un moment de forma immillorable i va tornar a ser màxim golejador del partit amb vuit gols– es va encarregar d’obrir la llauna amb un xut des de la llarga distància però el Constanta va capgirar el marcador gràcies a l’encert de Dalibor Cutura des del punt de penal –cinc dels seus set gols van ser-ho, quatre dels quals als primers vint minuts.
Fins l’empat a sis els granollerins van mantenir la igualtat amb alternances al marcador, però un llançament de Solé al travesser –quart del partit– i la immediata exclusió de Marc Garcia i el tercer penal a favor del Constanta van ser l’inici d’un parcial de 3-0 que va donar el màxim avantatge del partit a l’equip romanès (9-6). Als de Viver els va costar atacar durant aquesta fase del partit i la valentia de Marc Cañellas en accions individuals va permetre el Fraikin mantenir la diferència a ratlla en arribar al descans.

Marc Cañellas en una de les seves incursions a sis metres que va acabar en gol (Fotografia: XAVI MAS)

REACCIÓ A LA REPRESA QUE QUEDA CURTA

Els granollerins van sortir amb molta empenta tot just tornar dels vestidors, amb una molt bona defensa que va permetre recuperar possessions i fer un parcial d’1 a 4, amb tres dels gols de contraatac, per empatar el partit a 15. El Constanta va mantenir-se per davant al marcador, amb avantatges d’un o dos gols com a màxim, amb una duresa que van patir jugadors com Adrià Figueras o Marc Cañellas i que els àrbitres no van castigar –a la primera meitat van ser molt rigorosos excloent Marc Garcia en dues ocasions, fet que va obligar a Viver a fer-lo descansar.
Després del cinquè penal a favor del Constanta –per només un a favor del Fraikin–, Cutura va aconseguir el 22-20, últim cop que els romanesos es van posar dos gols amunt. Un contraatac de Grundsten va servir per empatar a 22 i poc després Del Arco va posar per davant els granollerins (23-24). A partir d’aquí, l’intercanvi de gols va afavorir el Fraikin –Figueras amb molta sang freda va marcar de vaselina i Blanxart des de l’extrem.
Un llançament de Cutura fora i un contraatac de Buricea al travesser van permetre Del Arco marcar el 25-27 en un ràpid contraatac. Humet va fer el 26-27 i, després d’una pèrdua de pilota en una falta a Solé no xiulada, Toma va empatar a 27 i posteriorment Humet va fer el 28 a 27 que va acabar sent definitiu.

Els protagonistes

El post-partit:

Hem tingut una opció, molt treballada, però s'ha escapat. (Carlos Viver)

Tot i les baixes per lesió –aquest cop Pejanovic i Toledo no van viatjar– que van obligar Carlos Viver a emportar-se a Romania 15 jugadors molts d’ells tocats, deu dels quals formats a la base del club –va debutar el porter Marc Guàrdia–, la duresa del rival i l’actuació arbitral, el Fraikin va tenir opció de guanyar i Viver va voler transmetre aquest missatge positiu malgrat la derrota. “Hem tingut una opció, molt treballada, però se’ns ha escapat. Ha estat una llàstima”, va dir el tècnic. “La lectura que fem del partit ha de ser obligatòriament positiva perquè l’equip ho ha donat tot, s’ha esforçat al màxim en unes circumstàncies totalment adverses i hem tingut la victòria a tocar”, va seguir. “Al final potser ens ha faltat marcar algun gol més o fer una altra bona defensa però ells han fet un bon parcial final que no hem pogut contrarrestar”.
Malgrat que no sol parlar dels arbitratges, el tècnic del Fraikin va admetre que “el criteri arbitral ha estat molt difícil d’assumir per nosaltres; ens han collat en tot, fins i tot en el joc lent, quan hem jugat més ràpid que ells”. Viver, a més, va destacar l’actuació del porter Popescu: “Ha fet intervencions de molt mèrit en moments clau que ens haurien donat tranquil•litat”, va dir.
Viver donarà descans dilluns a l’equip per tal que es puguin recuperar del cansament i dels cops rebuts i afrontar dimecres “una altra batalla a la lliga davant un rival que es juga les garrofes per no baixar”, va afirmar referint-se al partit contra el BM Aragó.

Carlos Viver durant l'últim temps mort del partit (Fotografia: XAVI MAS)

Juan del Arco va admetre trobar-se “molt bé i amb molta confiança”, però també va voler destacar el paper de tot l’equip: “Estem en un moment molt complicat però els que estem, siguem els que siguem, ho estem donant tot”. Del Arco, com Viver, creu que les opcions de passar a quarts estan intactes i depenen d’ells. “Afrontarem el partit de la setmana vinent a Holstebro com una final”, va afirmar, recordant que el partit de lliga de dimecres no serà gens fàcil: “s’han reforçat i es juguen el descens”.

Publicat el 9 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Diari d'expedició: Sant Petersburg (i2)

El diumenge 22 de febrer va arribar el plat fort d'aquest viatge.

Entrenament suau vist des de les alçades de l'Arena (Fotografia: XAVI MAS)

Després d'un bon esmorzar, l'equip va fer un suau entrenament per posar la musculatura a to, sense asfixiar-la. En Carlos Viver i l'Antonio Rama -disculpeu que els tutegi però segur que em permetran aquest luxe després de compartir tantes hores i anècdotes junts- sabien perfectament que no podien exigir als jugadors res més, tenint en compte la càrrega de partits en poc temps, els problemes físics que arrosseguen alguns i no saber quin rival es trobarien damunt la pista.
Mentre ells s'exercitaven a la pista, alguns -el doctor Joan Vives o jo mateix- ens vam dedicar a fer el tafaner per aquell immens pavelló -amb capacitat per a 7.500 espectadors i amb una verticalitat que dóna a l'espectador molt bona visibilitat-, i d'altres (en Pep Blanchart i el delegat Jordi Boixaderas) es reunien a la comissió tècnica pre-partit amb els representants de l'equip rus, el delegat federatiu -de Letònia- i els àrbitres -alemanys-. (Allà és on es prenen, i s'acaten, decisions tan importants com no portar, sota l'equipament oficial, cap element -tipus escalfador, samarreta tèrmica, etc...- que en sobresurti sense ser del mateix color -qüestió d'uniformitat!.
Després de la tafaneria d'alguns, la distracció per gairebé tots va ser veure com s'anaven desinflant i anaven caient damunt la pista els globus d'una festa que hi havia hagut la nit anterior. Per sort tots es van anar desinflant abans que comencés el partit!! -no m'imagino què hagués passat si, enmig d'una jugada, un globus hagués aparegut de sobte des del cel... (entre tant rus i alemany, vull dir!!). Ja m'enteneu!

Pol Sastre i Marc Cañellas trepitjen el riu Neva, glaçat (X.M.)

Una ràpida escapadeta pels voltants del pavelló, a -5ºC, va servir per acabar de despertar aquells qui encara estaven mig adormits, malgrat que no ho podríem qualificar de turisme -bàsicament perquè el pavelló i l'hotel quedaven en una espècie de polígon, apartat del centre de la ciutat, on només s'hi podien veure edificis en construcció (el nou camp de futbol del Zenit i un pont que travessa la desembocadura del riu Neva), neu i molt de glaç. Com que la curiositat mata el gat, alguns agosarats van arriscar-se a trepitjar la llera glaçada d'aquesta desembocadura del riu al mar i, per sort, no es van haver de lamentar víctimes...

Viatcheslav Atavin i família, amb tota l'expedició granollerina (X.M.)

Després de dinar i de descansar, va arribar l'hora del partit, en què els granollerins van fer una exhibició a la primera meitat, que va deixar glaçada -o més del que ja ho estava- la parròquia local i en què van saber administrar marcador i forces per aconseguir una important victòria que feia bo l'empat del primer partit contra el Team Tvis Holstebro. El pavelló va comptar amb la presència de 1.700 espectadors, 1.694 russos, dos russos "vallesans" -l'exjugador del BM Granollers Viatcheslav Atavin i la seva dona, que viuen a la Roca del Vallès però que no es van voler perdre el partit- i quatre catalans -el doctor Joan Vives, Pep Blanchart, Josep Maria Catot i la tresorera del club Mireia Cammany.

Joan Vives, Pep Blanchart, Josep Maria Catot i Mireia Cammany, els quatre infiltrats catalans a l'Arena de Sant Petersburg (X.M.)

La Mireia, que s'havia desplaçat a Sant Petersburg un parell de dies abans, es va convertir en la millor guia que podia tenir l'expedició per visitar l'Hermitage (per fora, dissortadament), la plaça del Palau de Sant Petersburg o l'Església del Salvador sobre la sang vessada -el nom fa por, però arquitectònicament no us la podeu perdre!- entre altres. Una visita que no va començar fins que, un servidor, va haver complert amb les seves obligacions periodístiques, i fins que els taxistes "temeraris" -per dir-ho d'una manera fina- no ens van deixar a la plaça del Palau de Sant Petersburg.
La passejadeta i el fred van desfermar les ganes de tastar productes autòctons i, sobretot, de resguardar-se de les baixes temperatures. Cervesetes, sopar, celebració i algun taxista força peculiar -el contracte de confidencialitat no em permet explicar els secrets sobre l' "esbojarrada" nit a Sant Petersburg- van ser el preludi d'un viatge de tornada força més còmode -és d'agrair que Aeroflot consideri rellevants els espais entre seients- però un xic més llarg per l'escala a l'aeroport de Sheremetievo de Moscou.

I per cert, aprofito aquestes línies per agrair:

Vladislav Kalarash (esquerra) amb el seu fill Gleb (X.M.)

- Les gestions d'en Pep Blanchart per facilitar i fer possible la meva presència a l'Arena de Sant Petersburg.
- El tracte dispensat per la cap de premsa Marina Zhurova i pel fotògraf Stanislav Fedorov.
- La disponibilitat de l'exjugador del BM Granollers Vladislav Kalarash per poder parlar de la nissaga Kalarash, juntament amb el seu fill, actual jugador del Sant Petersburg.

- La càlida rebuda a l'expedició per part de tot l'equip (un altre dels motius que m'ha empès a allargar l'aventura cap a Romania i Dinamarca).
- La companyia de Pol Estopiñan, company d'habitació i de fatigues periodístiques, amb qui compartiré un parell de viatges més.

Pels que no conegueu Sant Petersburg però en tingueu bones referències, aquí hi ha uns exemples que us poden acabar de convèncer d'anar-hi...

Entrada a l'Hermitage (Fotografia: XAVI MAS)

Darrere l'equip, vista de l'Església del Salvador sobre la sang vessada (Fotografia: XAVI MAS)

A partir de demà, més!!

Llegir mes

Diari d'expedició: Sant Petersburg (i1)

Ja sé que em direu que, a bones hores!! que ja fa quinze dies de tot plegat!!
Però és que si jugadors i tècnics comencen a notar el cansament de tant viatge i tant partit -17 en dos mesos, a ritme de dimecres-dissabte-dimecres, etc...-, a mi, tanta acumulació també m'està afectant els biorritmes -per dir-ho d'una manera científica i "polida".
Aquesta temporada, diguem que m'he liat la manta al cap, he trencat la guardiola i m'he afegit a l'expedició del Fraikin BM Granollers als desplaçaments europeus de la fase de grups de la Copa EHF -com a l'equip li passi pel cap classificar-se pels quarts de final o per arribar a la final de Berlin, potser més que una guardiola necessitaré atracar un banc! (però que això no surti d'aquí, eh!!).
L'experiència de viatjar a Zamora amb l'equip per als vuitens de final de la Copa del Rei i la trempera de la classificació èpica per a la fase de grups de l'EHF eliminant l'Sporting Clube de Portugal al Palau em va fer pensar que bé s'ho valia.
I, de moment, encara no me n'he penedit.
El primer viatge, a Sant Petersburg, va anar prou bé -i no em refereixo tan sols a la victòria a la pista- com per decidir tornar-hi aquest cap de setmana -Constanta (Romania) ens espera-. I ja posats, com que d'aquí a una setmana toca Dinamarca, doncs què caram!! Seguirem!!
El viatge a terres russes va començar el dissabte 21 de febrer i va acabar el dilluns 23. Va ser un viatge llarg -al sorteig l'equip de Carlos Viver es va salvar dels rivals alemanys però es va "menjar" els desplaçaments més llargs i feixucs que li podien tocar- però intens, que amb l'esplèndida victòria aconseguida a la pista es va poder digerir millor.

L'espera al Burger King del Prat és un clàssic dels desplaçaments de l'equip

El meu viatge -i el dels que no érem jugadors ni tècnics, és a dir, d'en Pol Estopiñan de Ràdio Granollers, del gerent Pep Blanchart i del vicepresident Josep Maria Catot- va començar a les 10:45h de dissabte i força més relaxat que el dels jugadors, que ja van pujar a l'autocar havent suat la cansalada des de les 9h en un entrenament. Lògic doncs, que els dos entrepans que em van lliurar pel viatge s'allarguessin fins arribar a la T2 de l'aeroport del Prat, mentre alguns s'arribaven al Burger King per acabar d'omplir els buits a l'estómac que els dos entrepans no havien acabat d'omplir. (I no estic parlant només de Nicklas Grundsten...).

Airbus 320 de Rossiya Airlines

Entrada a la terminal de sortides de l'aeroport de Pulkovo

Després de passar per la facturació -on hi va haver el primer, i diria únic, imprevist, solucionat amb una trucada- i pel feixuc control de seguretat -a partir de demà ho serà encara més per les noves normes de seguretat als aeroports-, un estret Airbus 320 de la companyia Rossiya Airlines (la low cost d'Aeroflot) ens va dur a l'aeroport de Pulkovo (Sant Petersburg). Allà, després d'un altre feixuc control de visats -feixuc perquè va ser excessivament lent- un autocar ens esperava per portar-nos a l'hotel -bé, de fet el vam haver d'esperar nosaltres a ell i, un cop en marxa, el conductor no sabia arribar a l'hotel!!.
A l'Hotel Arena, enganxat a l'Arena -nom del pavelló-, vam seguir corroborant les estrictes mesures de seguretat russes, malgrat que el tracte va ser molt cordial -amb alguna cambrera com a excepció (la típica russa rossa, estirada de nassos). L'arribada, just per sopar i dormir, va anar perfecta per carregar energies de cara a un diumenge que va deparar emocions fortes.

L'Hotel Arena (edifici de l'esquerra) amb el pavelló (a la dreta) just al costat (Fotografies: XAVI MAS)

Llegir mes

Set dies immillorables pel Fraikin

Els de Carlos Viver sumen la segona victòria a l’EHF i colideren el grup B amb cinc punts

El Fraikin BM Granollers potser no està en el seu millor moment de joc; els de Carlos Viver estan començant a notar el cansament de la competició cada tres dies, els desplaçaments llargs i els problemes físics. Però els resultats no se’n ressenteixen perquè allà on no arriben amb les cames o els braços, hi arriben amb el cap. I dissabte van completar una setmana perfecta, pel que fa a resultats, amb una victòria a l’EHF contra el Constanta romanès (23-21) –la segona a la fase de grups en tres partits–, després d’haver tornat de Sant Petersburg i Logronyo amb dues victòries més.
La conseqüència d’aquesta setmana perfecta és que l’equip granollerí colidera el grup B de l’EHF juntament amb el Holstebro danès i que s’apropa a tres punts del Naturhouse a la Lliga Asobal. Sense temps per assaborir aquests èxits, el Fraikin viatjarà a Lleó dimecres i, tot just tornar, a Romania per començar la segona volta de la fase de grups europea.

Juan del Arco va ser el màxim golejador de l'equip amb cinc gols (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

El partit contra el Constanta va començar amb encert dels  porters –dues aturades de Pejanovic i dues de Popescu als primers cinc minuts– i una exclusió de Jose Guilherme de Toledo al primer minut; el Constanta es va avançar al marcador però després de l’1 a 2, els de Viver van capgirar el marcador gràcies a un parcial de 4-0 amb una molt bona defensa i encert ofensiu i, a partir d’aquest moment, van liderar joc i marcador. L’equip romanès, molt dur en el contacte, va ser penalitzat amb més exclusions que els granollerins però els de Viver no van saber aprofitar-ho i mai van ser capaços de trencar el partit.

QUATRE GOLS DE MÀXIMA RENDA A LA REPRESA

El Fraikin va manar al marcador, amb avantatges d’entre un i tres gols a la primera meitat –tret de l’empat a 7 del minut 20– i va mantenir les distàncies a la represa. Cada vegada que el Constanta es posava a un gol el Fraikin reaccionava per augmentar el marge; després del 19 a 18, un parcial de 3-0 els va donar el màxim avantatge de tot el partit (22-18), però tampoc va ser definitiu. Pejanovic i Popescu, amb 14 aturades cadascun, van ser els més destacats en un partit en què les defenses es van imposar als atacs. El Fraikin, que va cometre menys errades, es va endur el premi.

Els protagonistes

El post-partit:

Seguim vius a totes les competicions. (Carlos Viver)

Carlos Viver

No haver decidit el partit abans és l’únic però que va trobar l’entrenador granollerí Carlos Viver. “Anar sempre per davant dóna sensació de seguretat però és cert que no trencar el partit genera una mica d’angoixa”, va dir, puntualitzant que “la intensitat de l’equip no es pot discutir. Els problemes físics d’alguns jugadors comencen a ser evidents i el rival també juga, però l’equip s’ha posat la granota de feina i ha tret el partit amb ofici i amb estones de bon joc”.

David Resina

Els resultats de l’última setmana fan que jugadors i tècnics estiguin molt satisfets. “Seguim vius a totes les competicions, que és el que volem” però Viver no amaga que l’equip té certes mancances: “Aquesta segona volta tenim problemes en atac que anem resolent amb situacions diferents i que seguim treballant per solucionar”, va assegurar.
Sobre el Constanta el tècnic va dir que “ens ho ha posat difícil perquè en defensa eren molt durs i en atac jugaven amb dos pivots molt grans que ens dificultaven esquivar els bloquejos”. Segons Viver “la seva duresa no ha estat gratuïta, sinó que ha estat en uns contra uns amb jugadors com Del Arco, Solé o Valadâo, que saben desequilibrar molt bé”.
Per la seva banda el capità David Resina va reconèixer que cada vegada els costa més “perquè el cansament acumulat i les lesions que van sortint passen factura”, alhora que llançava un missatge de confiança: “Estem tots agafats amb pinces però la il•lusió d’estar vius a totes les competicions fa que l’equip hi posi un punt més. El jugador, tocat o no, vol estar a la pista i ajudar”, va concloure.

Publicat el 2 de març de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Sense pietat

CE LLERONA 0 - CF CALDES MONTBUI 6 (Ds., 9h, Instal·lacions parroquials Llerona)

Partit que es disputava contra el segon classificat, per tant, un dels més difícils d'aquest inici de la segona volta.
Un Caldes molt ben posicionat, amb les idees molt clares i amb molta empenta, han posat el llistó molt alt pels nostres. Hem aguantat molt bé les dues primeres parts, però després hem tocat fons, ens han golejat, davant la impotència i ràbia dels lleronins.
No estem acostumats a perdre d'aquesta manera, però és que hi ha clubs i entrenadors que els agrada fer sang si poden, i aquest és l'estil del Caldes. Ja ho van fer igual l'any passat, fer gols i apretar acarnissadament fins a desfer l'equip rival. No importa estar guanyant per cinc gols de diferència, s'ha de mirar de fer-ne deu; no n'hi ha prou en guanyar i fer un bon futbol, s'ha de matxacar el rival, sense pietat!!

Molt bé senyor entrenador del Caldes, ho ha aconseguit; que sigui molt feliç i passi un bon cap de setmana. Segurament serà felicitat pel seu club i pels pares dels nens, enhorabona!!
Però, sap què passa?
Nosaltres tenim un altre estil; som bona gent, som humils, no ens cal destrossar el contrari per ser feliços i, el més important de tot, els nostres nens cada dia en saben més, s'ho passen bé, disfruten dins i fora del camp, aprenen valors per ser persones respectuoses i solidàries. I cregui'm, també ens agrada guanyar i aprendre de les derrotes.
Així doncs, que li aprofiti el dinar, però quan acabi els postres, algun dia el seu equip viurà el mateix que hem viscut nosaltres, i llavors estaran perduts, sense rumb, no sabran sortir-se'n, mentre nosaltres seguirem avançant pel nostre camí amb el cap ben alt.
Nois, no canvieu mai! Sou grans! Blaus per sempre!!
Força Llerona!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografies: Esther Mas

Llegir mes

Marc Cañellas s'estrena en un desplaçament europeu

La nissaga Cañellas continua deixant petjada a Granollers, ara amb el petit dels tres germans, en Marc, que amb 19 anys s’estrena a Sant Petersburg en un desplaçament europeu del Fraikin BM Granollers –tot i que va estar a punt de quedar-se a Barcelona–. “Quan estàvem facturant m’he adonat que el passaport m’havia caigut de la butxaca dins l’autocar. Per sort hem pogut trucar el xofer, que l’ha trobat i ens l’ha portat”, explicava amb un somriure. Va ser l’anècdota d’una experiència que defineix com “il•lusionant. Són experiències que molt poca gent pot viure”, va dir. “Quan comences a jugar de petit somies en poder jugar algun dia partits com aquest”, va seguir.
El petit dels Cañellas, que internacionalment té experiència a nivell de seleccions –“la sub-21 i la júnior”–, va saber divendres que entrava a la convocatòria pel partit, tot i que ja s’ensumava alguna cosa per les baixes per lesió d’Arnau Garcia i els germans Puig.

Marc Cañellas a l'habitació de l'hotel (Fotografia: XAVI MAS)

En Marc assegura no sentir cap mena de pressió per ser germà del qui molta gent ja considera millor jugador del món. “En Joan fa temps que està a l’elit i, si en algun moment he sentit pressió, crec que ja l’he superada”, va afirmar. En Marc es defineix com un jugador d’equip, sobretot d’atac, amb bona combinació amb el pivot i en el joc dos contra dos. A l’habitació de l’hotel, durant l’entrevista, esperava no posar-se nerviós si li tocava saltar a pista. “He de sortir amb intensitat i donar el màxim sense precipitació”, va finalitzar.

Publicat el 23 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El primer viatge, al fred rus

El primer viatge d’aquesta fase de grups va portar l’equip al nord de Rússia, a una ciutat atractiva per fer-hi turisme malgrat que l’equip no va tenir temps de fer-ne gaire. L’expedició va comptar amb la presència de 14 jugadors, tot el cos tècnic –Carlos Viver, Antonio Rama, Jordi Boixaderas, Erola Madrigal –fisioterapeuta– i Joan Vives –metge de l’equip–, el gerent Pep Blanchart i el directiu Josep Maria Catot, i va ser rebuda a l’hotel per l’única persona que, pel seu compte, també es va desplaçar fins a terres russes un parell de dies abans –la tresorera del club Mireia Cammany.

Sessió d'estiraments a l'Arena de Sant Petersburg (Fotografia: XAVI MAS)

L’arribada a l’hotel –enganxat al pavelló– a quarts de 10 de la nit de dissabte, hora russa –hi ha dues hores de diferència amb Catalunya–, no va donar marge per a res més que sopar i anar a les habitacions. Diumenge al matí, després d’esmorzar, Viver va planificar una suau sessió d’entrenament –uns jocs i exercicis amb pilota per estirar les cames per la pista de joc i un quart d’hora d’estiraments.
Abans de dinar, alguns agosarats van desafiar el fred (-5ºC) i es van arribar fins a la llera de la desembocadura del riu Neva amb el Golf de Finlàndia –situat al Mar Bàltic–. Després de dinar a una hora ben poc habitual –quarts de 12 hora local, quarts de 10 hora catalana–, el temps just per canviar-se, assistir a la sessió de vídeo prèvia al partit i a preparar-se per saltar a la pista de l’Arena Sant Petersburg a les 3 de la tarda.

Solé, Pérez, Cañellas, Sastre, Figueras i Del Arco desafien el fred amb un somriure (Fotografia: XAVI MAS)

Publicat el 23 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El Fraikin BM Granollers s'endú de Sant Petersburg una victòria valuosa

Els de Carlos Viver fan uns primers vint minuts espectaculars, sobretot defensivament, i trenquen el partit amb un parcial de 0-7

Després de cedir un empat a casa contra el Team Tvis Holstebro (28-28) la setmana passada era vital pel Fraikin BM Granollers aconseguir la victòria a la pista del Sant Petersburg i els homes de Carlos Viver no van fallar. Amb una primera meitat espectacular en tasques defensives i una segona contemporitzant i aguantant la pressió de l’intent de remuntada rus, els granollerins es van endur la victòria per cinc gols de diferència, 22 a 27, i comparteixen liderat amb l’equip danès, que dissabte es va imposar al Constanta romanès –proper rival dels granollerins– per 34 a 28.
La gran feina de tota la línia defensiva a la primera meitat, sumada a l’efectivitat en atac i les aturades de Dimitrije Pejanovic –catorze aturades, deu de les quals a la primera part– van deixar l’equip rus en només sis gols en arribar al descans –tres passat el minut 20–. En aquest partit, a més, Ferran Solé va aconseguir el gol 3.000 en competició europea del BM Granollers –el 4-11.

Nicklas Grundsten va arribar als 50 gols a Europa (Fotografia: Stanislav Fedorov)

Els dos equips van començar fallant els primers atacs –una pèrdua de pilota, un pal de Grundsten en contraatac i una aturada de Shitsko per part granollerina i una pèrdua de pilota i una aturada de Pejanovic per part russa–.  Taras Dryapochko va marcar el primer gol del partit, i aquest va ser l’únic avantatge de tot el partit a favor del Sant Petersburg. David Resina, recollint el rebot d’un refús de Shitsko a Álvaro Ruiz, va fer l’empat i dues aturades seguides de Pejanovic van ser el preludi del primer avantatge granollerí, aconseguit per Nicklas Grundsten.

UN MUR A LA DEFENSA I SOTA ELS PALS

Fins l’empat a tres, l’intercanvi d’aturades, pèrdues i gols va mantenir l’equip rus al partit però, després de desaprofitar la primera exclusió del partit –Gleb Kalarash– el Fraikin va fer un parcial de 0-7 que va trencar el partit.
La defensa 6-0 granollerina, intensa i vasculant perfectament per no deixar forats, va aconseguir tallar moltes passades al pivot i forçar pèrdues de pilota que van permetre sortir amb ràpids contraatacs. I menció especial també per a Pejanovic, que passat el minut 20 de partit acumulava un encert sota els pals superior al 70%.

David Resina va ser el màxim golejador del Fraikin (Fotografia: XAVI MAS)

Una canonada d’Álvaro Ruiz a la base del pal va ser l’inici del parcial de 0-7 que el tècnic rus, Konstantin Andreenko, va intentar aturar amb un temps mort pels volts del minut 18 amb el marcador 3 a 6. Pejanovic acabava d’aturar dos llançaments més des de la llarga distància i Resina havia culminat les accions a la contra.
Però el temps mort no va reactivar l’equip rus, que va seguir estavellant-se en el bloc defensiu dels de Viver i en Pejanovic. Toledo, Del Arco (2) i Solé de penal, van posar el 3 a 10 al marcador després de deixar el Sant Petersburg durant més de deu minuts sense marcar.
Després del 4-10, Ferran Solé va aconseguir el gol 3.000 del BM Granollers en el còmput general de les competicions europees. L’avantatge encara va créixer fins als vuit gols (6-14) en arribar al descans. Però en la represa el Sant Petersburg no podia empitjorar més; va començar a atacar amb més velocitat en la circulació de pilota i va començar a retallar les distàncies.
Els de Viver tenien força controlat el partit –rendes entre 4 i 5 gols– fins que Grundsten va marcar el seu gol 50 en competició europea. Després el Sant Petersburg, amb un parcial de 4-0 es va posar a dos gols, 22-24, però Del Arco en una contra va sentenciar la victòria. Després una nova aturada de Pejanovic i els gols de Toledo i Solé van posar el 22-27 definitiu al marcador.

L'expedició granollerina va celebrar la victòria amb un espectador especial, Viatcheslav Atavin (Fotografia: XAVI MAS)

Els protagonistes

El post-partit:

Ens ha sortit una primera meitat rodona. (Carlos Viver)

Al final del partit Carlos Viver no podia amagar la satisfacció per la victòria i, sobretot, per l’esforç que havia fet l’equip. “Podria afirmar que la primera meitat, sobretot a nivell defensiu, ha estat la millor des de començament de temporada”, va afirmar el tècnic a peu de camp. “Ens ha sortir una primera meitat rodona i sabíem que la segona part seria més complicada, i així ha estat”, va seguir explicant. “A la segona part s’ha vist l’autèntic nivell del Sant Petersburg, amb circulacions més ràpides de pilota, i això ens ha complicat la feina defensiva”, motiu pel qual l’equip rus, que va millorar en atac, va retallar distàncies. “Com en tots els partits i en tots els equips, hem tingut una petita davallada que hem sabut superar novament des del bon treball defensiu”. Aquesta victòria, segons Viver, “fa bo l’empat de la primera jornada, veient la resta de resultats”, va finalitzar.
Per la seva banda Pejanovic va reconèixer que l’equip havia patit a la segona. “La competició cada tres dies és molt exigent. Estàvem fosos però ens n’hem sortit”, va dir.

Carlos Viver felicita als jugadors després de la victòria (Fotografia: XAVI MAS)

Publicat el 23 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes