El KH-7 retroba el camí de la victòria a la lliga

Després de debutar la setmana passada a la Copa de la Reina amb una victòria, el KH-7 BM Granollers tornava a la lliga amb l’esperança de redreçar un rumb que havia començat bé –dues victòries en tres partits– però que es va torçar a mesura que van anar caient lesions –set derrotes seguides–. L’equip de José Luis Villanueva va aprofitar l’inèrcia de la victòria de dissabte passat per retrobar les bones sensacions davant un rival directe, el Clínicas Rincón Málaga Costa del Sol, que abans de començar el partit tenia els mateixos punts. El partit, igualat fins al descans, es va decidir en la represa gràcies sobretot a les 14 aturades d’Andrea de la Torre –10 a la segona– i als 10 gols de Judith Vizuete, Vizu.
El 28-21 final suposa la tercera victòria de la temporada per a les granollerines, enfosquida, però, per la recaiguda en la seva lesió als lligaments creuats de Raquel Ferrés, Kele, en la primera jugada en què va intervenir.

La granollerina Sandra Pérez és agafada de la samarreta per Estefanía Méndez (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

La primera meitat, tot i el 2-0 inicial –Vizu i Hatou de penal–, va ser força anivellada; l’equip malagueny va empatar ràpidament a 2 i abans del primer quart d’hora ja s’havia posat per davant (4-5).  Les aturades de Csilla Benedekne –vuit– van ser claus perquè l’equip andalús es mantingués dins del partit i, fins i tot, arribés a guanyar de dos gols (9-11), però les de Villanueva van capgirar el marcador, just abans del descans, amb un parcial de 3-0 que va culminar Míriam Moreno amb un gran gol amb rosca des de l’extrem.

PARCIAL ACUMULAT DE 6-0 QUE OBRE ESCLETXA

La bona dinàmica amb què havia acabat la primera meitat es va mantenir a l’inici de la segona amb un nou parcial de 3-0 –6-0 acumulat–, amb dos gols de Joana i un altre de Vizu –10 en total–. Les granollerines van obrir una escletxa que ja no van deixar tancar i, de mica en mica, amb una defensa més intensa i l’aportació d’Andrea de la Torre –10 aturades, dues de les quals de penal i dues en contraatacs– les granollerines van sentenciar un matx en què l’equip malagueny va fer aigües en defensa i que, en atac, va dependre massa de les accions individuals de Jennifer Gutiérrez.

Les protagonistes

Publicat el 19 de gener de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El Felmar BM la Roca perd amb un rival més intens en defensa

El Felmar BM la Roca es va veure sorprès per un Associació Lleidatana més intens i molt efectiu en atac i va perdre per 29 a 36 tot i haver començat el partit dominant clarament. A mitjans de la primera meitat l’equip lleidatà va canviar la dinàmica del partit, va marxar als vestidors amb avantatge i l’intent de remuntada de les de Jordi Rubí es va estavellar als pals i en una defensa lleidatana al límit del reglament. La derrota per set gols, a més, suposa perdre la diferència de gols particular amb l’equip del Segrià, a qui les roqueroles havien guanyat a l’anada per quatre gols, 22-26.
Veient com va començar el partit ningú podia pensar que aquest acabaria com va acabar; les de Rubí van sortir decidides a decantar el partit al seu favor i en pocs minuts es van posar amb un clar 7-1. De mica en mica, però, l’Associació Lleidatana va millorar la seva defensa –molt més intensa que al principi– i a les de Rubí els va costar cada vegada més arribar amb claredat a posicions de xut. La diferència era gran i tenien marge per la recuperació, però aquest va anar minvant i, amb un parcial d’1 a 5 als últims minuts, les lleidatanes van capgirar el marcador.
Aquest parcial de 0-4 va arribar a ser de 0-6 amb dos gols més a l’inici de la represa; les roqueroles van començar a deprimir-se quan els seus xuts s’estavellaven als pals i de mica en mica van anar baixant els braços. Defensivament les de Rubí van ser massa toves i això ho va aprofitar l’Associació Lleidatana per trobar situacions còmodes de llançament, arribant a sis metres amb facilitat. L’ansietat per remuntar i el mal arbitratge van acabar de descentrar un BM la Roca que va arribar a perdre de 10 gols (24-34).

Les protagonistes

Publicat el 19 de gener de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El Bigues planta cara al Mataró fins als últims minuts

El CHP Bigues i Riells va plantar cara a la pista del Mataró però als últims minuts se li va escapar el que hauria estat la segona victòria de la temporada. L’equip de Mariona Carmona va encaixar dos gols als primers minuts que el van obligar a anar a remolc durant tot el partit.
El Mataró va començar fort i va marcar al minut tres i al sis els dos primers gols, però de
mica en mica el Bigues va anar tancant les mataronines dins l’àrea; Marta Borràs va provar-ho amb xuts de lluny i Vane va disposar d’un penal que primer va aturar Escalas i el refús posterior va acabar al travesser. De tant insistir va arribar el gol de Gemma Camp, al segon pal, en rebre una bona passada de Borràs.
Només començar la segona part Borràs en una gran jugada personal va empatar a 2. L’alegria va durar poc perquè dos minuts després el Mataró va marcar de penal. Borràs va tornar a empatar en una falta directa i el Mataró va tornar a desequilibrar el marcador en un penal molt protestat pel Bigues. Abocades a l’atac les de Carmona van rebre dos gols més.

Laia Pera i Marta Borràs a punt de treure una falta a la segona part (Fotografia: XAVI MAS)

Les protagonistes

Publicat el 19 de gener de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Que dius que què?

CE LLERONA 3 - PB SANT CELONI 3 (Diumenge 11h, Instal·lacions Parroquials de Llerona)

Quan encara no ens havíem tret la son de les orelles ja ens havien fet dos gols. Bon dia Catalunya!!! Cal despertar que gairebé és migdia!!!!! On som? D'on venim? Que dius que què?
Per fi hem posat fil a l'agulla, s'ha apretat, lluitat i hem començat que sabem jugar a futbol.
I de sobte, ens fan el tercer.
Queden dues opcions: o marxem o ho intentem.
I quin és l'esperit blau? Mai donar-se per vençut. Queden dues parts i, fins que no es xiula, el partit no s'ha acabat.
Senyores i senyors; el despertador ha sonat com quan fas tard per anar a la feina, i la màquina ha començat a funcionar. Un, dos, tres, i partit empatat gairebé al darrer minut. Però la feina s'ha acabat.
Justet, però s'ha fet justícia i resultat salvat -tal i com havien anat les coses.
Seguim estant on ens toca, però no tingueu cap dubte que si ens llevem abans, no ens caldrà despertador per a guanyar els partits.
Jugadors, rentem-nos les cares, traguem-nos les lleganyes i apretem des del principi, que el resultat vindrà sol.
Blaus, no defalliu!!

Als segons deu minuts el Llerona va assentar el seu joc però va veure com el PB Sant Celoni li creava perill a la contra

Força Llerona!!!

Crònica: Josep Bru
Fotografia: Esther Mas

Els protagonistes **

** L'acta oficial penjada al web de la Federació Catalana de Futbol està mal complimentada per part de l'àrbitre del partit. Els sis gols no es van marcar als primers deu minuts; l'equip celoní es va avançar per 0-2 als primers deu minuts, va arribar al descans amb 0-3, el Llerona va retallar distàncies al tercer quart (1-3) i va marcar els gols que empataven el partit als últims deu minuts.

Llegir mes

Il·lusió

El somni del KH-7 BM Granollers continua ben viu. Almenys així ho va deixar clar dissabte passat al partit de Copa de la Reina davant el BM Porriño, on l'ambició, l'afany de superació i, sobretot, la il·lusió, van poder més que l'experiència d'un conjunt gallec que a la lliga ja havia vençut a les granollerines -va ser la primera d'un seguit de set derrotes- i que arribaven al Palau d'Esports de Granollers com a grans favorites per passar als quarts de final.
L'equip que dirigeix José Luis Villanueva va arribar a la nova categoria sense experiència però amb tota la il·lusió del món. Aquesta il·lusió -tot i haver començat amb una derrota lògica contra el vigent campió Bera Bera- es va traduir en dues victòries consecutives al Palau davant una afició que està responent -val a dir que podria fer-ho una miqueta més- a la crida de l'equip. L'efecte "cava" però, -m'entendreu si comparo la trajectòria de l'equip amb el d'una ampolla d'un bon cava català, plena d'energia quan se li treu el tap però que va perdent gas a mesura que roman oberta- es va apropiar de l'equip després d'aquelles dues victòries seguides i van arribar set derrotes consecutives que, malgrat tot, no han fet defallir l'equip.
La manca d'experiència en la categoria, sumada a les nombroses lesions de jugadores importants que va patir l'equip, van suposar una llosa massa pesada per tancar l'any 2014. Però l'equip de Villanueva no s'ha deixat endur pel desànim i, amb l'arribada del nou any i la recuperació de jugadores, ha recuperat la il·lusió després d'una victòria en una competició totalment nova que li ha de servir per retrobar el camí a la lliga.
En aquest sentit, el partit d'avui contra el Clínicas Rincón Málaga Costa del Sol esdevé de gran rellevància. L'equip andalús, amb dues victòries i vuit derrotes igual que l'equip granollerí, és un rival directe de les de Villanueva en la lluita per evitar la zona de descens i una victòria podria reimpulsar l'equip de cara al que resta de temporada.
I com que una imatge val més que mil paraules -perdoneu que no les hagi comptat però és el que diu la dita-, valgui aquesta fotografia per encoratjar l'equip a seguir creient en el seu somni.

L'equip celebra eufòric la classificació pels quarts de final de la Copa de la Reina (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Llegir mes

El CB Mollet torna amb força

El cava i els turrons no han afectat per res els jugadors d’un Recanvis Gaudí CB Mollet que va tornar a la competició en plena forma. L’equip d’Àlex Coma va apallissar el CB Tanino Cerdanyola per 98 a 78 en un partit eminentment ofensiu que els molletans havien deixat vist per sentència en arribar al descans (61-39). A la segona part les defenses van estar millor però el Cerdanyola no va poder capgirar el partit tot i que va intentar, com a mínim, arribar al final amb opcions.
La victòria dels de Coma és la novena de la temporada –nou victòries per cinc derrotes– i manté l’equip a tres victòries del líder Netsport-el Masnou en un grup perseguidor format per dos equips més –Auto Net&Oil Boet Mataró i One Ceset.
El Cerdanyola va començar amb força i va fer un parcial de 0-5 amb cinc punts de Salat –els únics de tot el partit– però el Mollet va capgirar ràpidament el marcador dominant el rebot –tant defensiu com ofensiu– i amb transicions ràpides (6-5) i va obrir la primera escletxa gràcies a dos triples seguits de Pedro Cuesta i Pau Reina. Un altre triple de Cuesta va fer arribar la diferència als deu punts (23-13) i un últim de Reina va situar l’avantatge molletà en els 12 punts al final del primer quart (30-18).
El marge va seguir creixent a l’inici del segon quart amb un parcial de 6-0 i tres triples consecutius més –dos de Darío Naharro i un altre de Reina– van situar l’avantatge per damunt dels 20 punts (53-31). La màxima diferència de tot el partit va ser de 24 punts (61-37), just abans del descans.
El Cerdanyola va intentar recuperar terreny al tercer quart i va arribar a situar-se a 14 punts (74-60) amb un parell de triples de Domènech i un de Garcia però no va tenir continuïtat i el Mollet ho va aprofitar per ampliar novament el marge fins als 20 punts (83-63).
L’últim quart, més travat i amb imprecisions a banda i banda, no va canviar res i els de Coma es van quedar al límit dels cent punts amb una última cistella de Piñero.

Els protagonistes

Publicat el 12 de gener de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Els penals classifiquen el KH-7

El KH-7 BM Granollers va escriure una nova pàgina daurada en la seva història en un partit de Copa de la Reina a cara o creu igualat i vibrant que es va haver de decidir en una tanda de penals llarguíssima. Fins a nou penals va haver de llançar cada equip per tal de resoldre un partit que havia acabat empatat a 20 i que continuava empatat –a 24– després de la pròrroga. Una aturada d’Adriana Ascaso a Carla Rivas i el gol de Judith Vizuete, Vizu, van desfermar l’eufòria entre les jugadores de José Luis Villanueva.

Judith Vizuete va ser clau en la victòria final (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

La nota positiva, doncs, va ser la classificació pels quarts de final després de derrotar el BM Porriño per 32-31; la negativa, la lesió de Maria Mora al turmell dret.
El partit va començar amb un seguit d’imprecisions que van situar el conjunt gallec per davant (0-2). A les de Villanueva els va costar molt atacar la defensa 6-0 del Porriño però van aconseguir restablir l’equilibri des dels extrems (3-3) i van aprofitar la primera exclusió del partit per posar-se per davant. Amb un parcial de 4-0 es van situar tres gols amunt (7-4), diferència que a partir d’aquell moment es va anar mantenint entre un i tres gols fins a arribar als dos del descans (12-10).
En tornar dels vestidors el KH-7 va disposar de dues situacions de superioritat per ampliar una mica més el marge però les va desaprofitar, i es va mantenir a un o dos gols. En canvi, el Porriño sí que va aprofitar les exclusions seguides de Clara Poo i Vizu per capgirar el marcador i posar-se novament per davant (17-18) –no hi anava des del 3-4– gràcies a un parcial de 0-3.
A partir d’aquí les porteres Andrea de la Torre i Susi Sánchez van ser les protagonistes d’un final amb molts nervis i imprecisions –el parcial de l’últim quart d’hora va ser de 3 a 2– que va desembocar en una última jugada de les granollerines resolta per Sandra Pérez amb un llançament a l’escaire.

PRÒRROGA, PENALS I MÉS NERVIS

L’empat a 20 obligava a jugar una pròrroga que va començar com havia acabat el partit; amb bones defenses, imprecisions i pocs gols. El Porriño allargava les possessions i va arribar amb avantatge als primers cinc minuts (21-22) però el braç de Clara –dues canonades seguides des de nou metres– va ser clau per empatar a 24. Pérez va poder sentenciar el partit en un contraatac però Susi li va aturar el xut.
Així doncs, els penals van acabar decidint. Adriana va aturar el primer i el novè llançaments del Porriño i Vizu va marcar el de la victòria.

Les protagonistes

Publicat el 12 de gener de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Segon derbi per l'Esport Club

El segon derbi vallesà al camp del carrer Girona –aquest cop contra el Molletenca– va acabar com el primer amb el Mollet, amb victòria granollerina per 2-1. Una victòria treballada i soferta fins al darrer instant en un partit amb alternatives a banda i banda. Amb empat a 1, abans del descans, el Molletenca va poder desnivellar la balança però li va faltar encert. I a la segona part va ser l’Esport Club qui va poder matar el matx però va fallar en la definició i va acabar el partit demanant l’hora.
La victòria manté l’equip de Raúl Matito al capdavant de la classificació, amb dos punts de marge respecte al Júpiter –segon classificat– i permet ampliar a cinc punts el marge respecte al Manresa –tercer.

Els granollerins celebren el primer gol (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

Els de Matito es van avançar al marcador ben aviat, gràcies a un gol de Fajardo al minut 7, i semblava que dominaven el joc però sense gaire profunditat. Al minut 23 però, un penal absurd de Mario a Néstor –s’havia quedat sense angle de xut dins l’àrea– va permetre a Néstor establir l’empat. Arran d’aquest gol el Molletenca va saber aprofitar el petit desconcert granollerí –moltes imprecisions en la passada– per crear perill; Santi –dues vegades– i Néstor van poder avançar el Molletenca, mentre que el Granollers va tenir un cop de cap de Novo que va sortir fregant el pal.
La lesió de Bruno a la mitja hora de joc –va anar per terra quatre vegades en deu minuts i el joc va quedar aturat força estona– va fer que l’àrbitre allargués tres minuts la primera part, i va ser al límit del descans que una centrada d’Edu Cosme la va rematar Àlex Gil espectacularment de tisora per fer el 2-1.
Als deu primers minuts de la represa el Molletenca va tenir quatre noves ocasions per marcar –una d’elles de Jordi Fernàndez que va anar al travesser– però li va faltar punteria, igual que als granollerins. L’entrada de Peque i Rubén va donar aire fresc i velocitat a la davantera dels de Matito, mentre que Filgaira va arriscar amb una defensa de tres als últims minuts. L’Esport Club, però, va fallar en la definició en tots els contraatacs de què va disposar.

Els protagonistes

Publicat el 12 de gener de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Desencertats

CF MOLLET UE 3 - CE LLERONA 0 (Diumenge 12h, Municipal Germans Gonzalvo)

Els jugadors del Llerona defensen un servei de banda del Mollet

Visita al camp del líder després de festes; potser no era la millor manera de tornar a competir. Ens hem trobat un equip molt lluitador, ben posicionat al terreny de joc i amb tres jugadors que la tocaven molt bé.
Nosaltres hem iniciat el partit molt perduts, poc centrats i, jo diria, un pèl atemorits al saber que al davant teníem els primers del campionat. Això ha fet que ens fessin dos gols molt aviat i se'ns compliqués molt el partit. Malgrat tot, les dues parts següents hem incrementat la intensitat i hem tingut diverses ocasions per fer algun gol, però no hi ha hagut sort i fins a quatre vegades la pilota ha sortit a un pam dels pals.
Desencert i un xic de mala sort, doncs d'haver entrat alguna d'aquestes ocasions ens hagués esperonat i qui sap què hagués pogut passar.

Cesc busca un company desmarcat a qui passar-li la pilota

Cap al final, un gol en fora de joc tancava el marcador i tallava el seguit de victòries que dúiem fins ara.
L'àrbitre, actuació de "Caga tió".
Nois: cura d'humilitat. Cal arremangar-se i tornar a entrenar dur. Esforceu-vos i jugueu com sabeu. Amunt els caps i, si us plau, feu-nos dis
frutar. Teniu tot el nostre suport; volem veure la força blava.
Amunt Llerona!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografies: Esther Mas

Llegir mes

A mig gas i Bones Festes!!

CE LLERONA 8 - OLÍMPIC LA GARRIGA 1 (Dissabte 10:30h, Instal·lacions Parroquials Llerona)

Avui s'ha jugat el partit més fàcil del que portem de temporada. De seguida els nens del Llerona s'han vist superiors i, per la via ràpida, han resolt el matx amb una golejada.
Al veure la victòria tan clara, han afluixat el ritme i s'han deixat anar, fent un joc fàcil, poc brillant però suficient per resoldre i guanyar tres punts més. Resumint: efectivitat i cinquena victòria consecutiva al sarró.
Parlant de sarró; ara vénen festes i toca fruir amb la família i descansar de futbol. Els nens, pares i entrenadors volen aprofitar per desitjar-vos molta salut, prosperitat i joia per aquest any que s'acaba i pel que està a punt de néixer. Fruiu del moment; penseu amb la sort que teniu de tenir aquests nens tan grans; amb tot el que vivim i ens divertim; en les bones estones que compartim. Som uns afortunats que moltes vegades no valorem com es mereix el que tenim.
Serà el futbol?
Seran els nens?
Serà el Llerona?
Serà, serà...
Som la suma de tots i de tot; voler és poder i tots/es nosaltres podem demostrar al món que amb molt poques coses som capaços de tenir-ho tot. Que res ni ningú ens robi la il·lusió; mai ho aconseguiran.

Força Llerona i Bon Nadal!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru

Llegir mes

El Fraikin surt vençut i acaba apallissat

La bona feina feta durant tretze jornades, llançada per la borda en mitja hora. Així es podria definir el paper del Fraikin BM Granollers al derbi català de dimarts al Palau Blaugrana. La millor defensa de la Lliga Asobal –mitjana de 24,5 gols encaixats per partit– va semblar un colador i se’n va emportar cap a casa 43. La clau va radicar en la pèssima primera meitat de l’equip de Carlos Viver, apàtic en actitud, lent i inofensiu en atac i tovet, molt tovet, en defensa. Un caramel que va ser devorat per l’equip de Xavier Pascual en una primera meitat per oblidar. En tornar del descans els granollerins es van adonar que, per aquell camí, només podien acabar ridiculitzats i la millora va servir per acabar el partit de manera més digna.

Sorhaindo atura Jose Guilherme de Toledo (Fotogarfia: MIGUEL RUIZ, FCB)

Aquesta derrota, combinada amb la victòria del Naturhouse la Rioja –dimecres contra el Frigoríficos Morrazo Cangas (32-25)– fa que el Fraikin perdi el tercer lloc en benefici dels de Logronyo, a una jornada per arribar al final de la primera volta.
Els primers minuts de partit van ser simptomàtics; els tres primers atacs granollerins van acabar en no res, després de dues aturades de l’exporter del Fraikin Gonzalo Pérez de Vargas i una pèrdua de pilota, mentre Karabatic i Sarmiento posaven un ràpid 3-0 al marcador. Els de Viver, amb un atac molt lent i previsible, intentava connectar amb el pivot o la circulació dels extrems però la defensa blaugrana es va tancar bé, va impedir aquestes opcions i va obligar la primera línia a llançar, moltes vegades sense bones posicions.

PÉREZ DE VARGAS, UNA PARET 

El jove porter blaugrana va esdevenir un autèntic mur infranquejable –14 aturades a la primera meitat per un 59% d’encert– i, quan no hi arribava, els pals li donaven un cop de mà –els quatre xuts de Jordi Puig van topar amb la fusta–. En canvi, la primera aturada del Fraikin va arribar passat el primer quart d’hora de joc amb 11-4 al marcador. El Barça, a més, va penalitzar com sempre les pèrdues de pilota granollerines amb ràpids contraatacs i els de Viver van arribar al descans amb un decebedor 23 a 10.

RELAXAMENT D’UNS, MILLORA DELS ALTRES

Difícilment les coses podien anar a pitjor. Pejanovic, que va tornar a la porteria després d’haver començat el partit amb mal peu, va començar a aturar algun llançament ajudat per una defensa que sortia més a contactar i que es movia més, i en atac també es va trobar porteria amb més facilitat. Així, el Fraikin va estar guanyant bona part de la segona meitat per dos o tres gols de diferència, fins que la lesió de Valadâo –esquinç al turmell en una acció defensiva– va tornar a enfosquir el panorama; el Fraikin guanyava 10-13 el parcial de la segona meitat i el va acabar perdent per 20 a 18 amb Ariño i Rutenka com a protagonistes.

El post-partit:

Carlos Viver: “Aquesta no és la imatge real de l’equip”

Adrià Figueras (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Al final del partit la decepció era evident en el rostre d’un Carlos Viver desencaixat i decebut per la imatge oferta pel seu equip. “La d’avui no és la imatge real de l’equip, la que ens hem generat a base de feina durant el que portem de temporada” va assegurar. “No podem estar contents; a la primera part ens hem endut un sever correctiu propiciat per la manca d’intensitat de l’equip”, va reconèixer, per afegir que “al Blaugrana no es pot venir a fer especulacions. L’equip havia de sortir més dur, més concentrat, amb més intensitat i arriscant”.
Els jugadors també eren conscients del mal partit. “Hem llançat a les escombraries la feina de tres o quatre dies”, va afirmar el pivot Adrià Figueras, que aquesta temporada va arribar a Granollers procedent del club blaugrana. “Hem pecat de falta d’intensitat durant 15 o 20 minuts i aquests regals al Barça no se li poden concedir perquè et fan un estrip”, va dir.

Carlos Viver (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Viver va fer una reflexió: “Espero que haguem après la lliçó perquè dissabte tornem a tenir un partit molt important i hem de sortir amb un rol completament diferent. De fet, estic convençut que així serà”. Segons el tècnic del Fraikin, la imatge de la segona part “per bé que ells potser també han jugat una mica mirant el marcador” s’assembla més a la re“A la Supercopa els vam atacar bé la defensa 5-1 i els vam plantar cara”, va afirmar. “La idea és competir contra ells i contra qualsevol equip amb qui ens enfrontem, no com el que ha passat a la primera meitat”, va afegir. I Figueras va concloure: “Seguirem treballant perquè, si hi ha una altra oportunitat, sigui totalment diferent”.
al de l’equip.

Publicat el 12 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Ed. Vallès Oriental)

Llegir mes

El central Álvaro Ferrer, reforç de luxe del BM la Roca

Després d’haver fet la pretemporada amb el BM la Roca i de passar les tres últimes setmanes entrenant-se amb l’equip, el central granollerí Álvaro Ferrer va decidir aquesta setmana tornar a la competició al club roquerol amb el principal objectiu de recuperar la forma perduda després d’un període d’inactivitat a l’espera d’alguna proposta que ja li comença a rondar. L’exjugador del Fraikin BM Granollers, de l’Ademar León, de l’Atlético de Madrid, del Porto i del Hannover va debutar dissabte amb l’equip de Guillem Estapé amb una victòria davant un exequip de Lliga Asobal com l’Academia Octavio, on es va retrobar amb un altre excompany de Granollers: Antonio Corcera.
Al final del partit Ferrer va assegurar que començar guanyant era “la millor manera de debutar”. El central va admetre haver rebut ofertes de fora però creu que encara no està en plena forma: “Per motius laborals m’havia deixat anar una miqueta i necessitava posar el cos a punt. El BM la Roca em va obrir les portes a l’agost, m’han tractat molt bé i, per això, he decidit afegir-me a la competició, per tenir aquell plus de motivació a l’hora d’entrenar”, va explicar.

Álvaro Ferrer a la banqueta del BM la Roca (Fotografia: RAMON FERRANDIS)

Ferrer s’ha agafat el repte de jugar amb els roquerols, conscient de la diferència existent entre l’handbol professional al qual estava acostumat i aquest, “totalment amateur però igualment exigent. La il•lusió és màxima i de moment m’ho estic passant molt bé perquè el grup és molt jove i és molt amè entrenar amb ells”, va admetre. Espera poder aportar el seu granet de sorra pel que fa a experiència “a un grup que per joventut potser no en té tanta però que hi posa allò que s’hi ha de posar”, va afegir. “Intentaré aportar allò que estigui a les meves mans per ajudar l’equip a madurar el seu joc”, va concloure. El tècnic roquerol, Guillem Estapé, espera d’ell “que ens aporti en atac aquella experiència als moments decisius, quan el marcador està ajustat, i que ajudi a consolidar el nostre sistema defensiu”, va afirmar.

Publicat el 9 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Grundsten, dubte pel derbi

Dimarts el Palau Blaugrana serà l’escenari, a partir de 2/4 de 9 del vespre, de la segona cita de la temporada del clàssic de l’handbol català i estatal: el derbi FC Barcelona-Fraikin BM Granollers. Amb el precedent de la derrota granollerina a la final de la Supercopa Asobal per 32 a 28 encara present, el primer derbi de la temporada a la Lliga Asobal arriba amb tots dos equips encapçalant la classificació; el Barça com a líder invicte i els de Carlos Viver com a segons classificats –posició que podrien perdre en cas de derrota– amb onze victòries, un empat i una derrota en tretze partits.
El gran potencial del Barça els situa com a favorits per la victòria, i més tenint en compte les baixes per lesió de Marc Garcia i Nicklas Grundsten a l’eix de la defensa granollerina. No obstant això, Viver espera “plantar-los cara i lluitar fins al final, que és una cosa que l’equip està demostrant que sap fer”, va afirmar després d’aconseguir la victòria divendres davant el Benidorm.
El Fraikin arribarà al derbi amb un dèficit de descans i amb lesions importants, però moralment al màxim. “L’equip està endollat mentalment però a les cames es comencen a notar els quilòmetres, els cops i la intensitat de tants partits de resultat ajustat”, va admetre el tècnic. La victòria europea de fa una setmana i les victòries a la lliga contra l’Osca i el Benidorm han recarregat la moral de l’equip després de l’ensopegada a Conca. En canvi el Barça de Xavi Pascual, líder indiscutible a la Lliga Asobal, arribarà al partit de dimarts després de la primera ensopegada important en competició europea –derrota contra l’Orlen Wisla Plock de l’extècnic del Fraikin Manolo Cadenas per 34 a 31–. Tot i això, Viver creu que serà molt difícil aconseguir la victòria. “El Barça ha tingut algun problema fora de casa però al Palau Blaugrana, fins que no es demostri el contrari, són invencibles”, va assegurar.

GRUNDSTEN APUNTA A PERDRE’S EL DERBI

La lesió que pateix Nicklas Grundsten des del partit contra l’Sporting Clube de Portugal, que el va obligar a perdre’s el partit de divendres, tot i no ser molt greu, sí que li impedirà jugar el derbi. “Potser podria forçar, però cal plantejar-se si cal”, va admetre Viver. Dimarts Salva Puig, un dels que el substituirà en tasques defensives, espera “plantar cara i gaudir del partit. Al Blaugrana sempre solem fer bons partits”, va afirmar.

Nicklas Grundsten, en la imatge en la final de la Copa Asobal de l'any passat, es pot perdre el derbi de dimarts per lesió

Publicat el 9 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Cop de geni

CF VILANOVA VALLÈS 1 - CE LLERONA 3 (Dissabte 12h, Mpal. Vilanova del Vallès)

Des del primer minut el Llerona s'ha posat la samarreta de treball i ha imprès una força i una empenta que ha enxampat a l'equip contrari amb els pixats al ventre. Ha estat una classe magistral de lluita i entrega al llarg de tot el partit.

On tenen el límit aquests nens? ens preguntem...

Sembla que com més difícil és el repte, ells es creixen més; quan més fred fa ells s'arremanguen i no paren de sorprendre'ns.

Fa unes setmanes estaven al pou de la classificació; avui juguen contra el tercer classificat, tractant-lo de tu a tu, sense cap mena de complexe, només jugant com ells saben amb ganes i il·lusió, de tal manera que han deixat en evidència el rànquing de la taula. I a l'afició contrària, abatuda i rendida als peus dels nanos de Llerona.

En poques paraules, un sol equip ha manat, dominat i sabut jugar a futbol. Si us plau, pares i mares: eixugueu-vos la baba, però no guardeu el mocador que s'haurà de tornar a fer servir molt aviat!!!

Nois al nostre cor, entrenadors mestres, pares tutors, una barreja blava que enlluerna la comarca.

Força Llerona!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru

Fotografia: Esther Mas

En Lluc i en Marc encerclen a un jugador del Vilanova en una jugada d'atac dels groc-i-negres a la segona part

Llegir mes

Tercera victòria del BM la Roca

Álvaro Ferrer no podia començar amb millor peu la seva etapa al BM la Roca. El central granollerí va poder aportar experiència a l’eix de la defensa i dos gols en atac en la tercera victòria de la temporada –segona consecutiva– dels homes de Guillem Estapé. Els roquerols, que han guanyat tres dels últims cinc partits, han sortit de la cua de la classificació i ara mateix són dotzens amb set punts.
Els d’Estapé van dominar el marcador des del primer gol de Marc Navarro, amb avantatges d’entre un i tres gols durant la primera meitat, una màxima diferència de cinc gols al descans (17-12) i a l’inici de la represa (19-14) i, malgrat que l’Academia Octavio va tenir diversos atacs consecutius per empatar, no ho van permetre i van tornar a obrir una escletxa de quatre gols (28-24) que els va permetre arribar al final amb tranquil•litat.
Tots dos equips van començar amb defenses obertes –5-1– i amb diverses imprecisions en atac, però després del primer gol de Marc Navarro van arribar tres aturades seguides de Miquel Gonzàlez que van permetre a l’equip d’Estapé consolidar l’avantatge amb un altre gol de Garchi. Tot i que l’Octavio va equilibrar el marcador, el BM la Roca va pressionar ben aviat; després de l’empat a cinc, quatre aturades més del porter roquerol en un minut –11 aturades a la primera part de 23 llançaments– i l’efectivitat en atac van portar al primer temps mort dels gallecs amb el 8-5 al marcador.

Josep Morales en una acció d'atac. Fotografia: RAMON FERRANDIS

Dos gols seguits del primera línia Queiros de Oliveira van tornar a ajustar el partit però els d’Estapé sempre van mantenir un avantatge mínim d’un gol, gràcies a l’intercanvi de gols a la meitat de la primera part, i van intentar trencar el partit abans del descans amb un parell de contraatacs que els van situar amb un avantatge clar de cinc gols (17-12).
A l’inici de la segona part, amb un contraatac acabat per Deumal, es va igualar la màxima diferència (19-14), però a partir d’aquest moment l’Octavio es va apropar gràcies a la millora sota els pals de Jorge García –només quatre aturades a la primera part i nou a la segona–. Però quan va poder igualar el marcador va desaprofitar les seves ocasions –dues de seguides amb 20-19 i una després del 21-20–. La primera aturada de Pau Puget i un contraatac de Pere Vaquer van situar el 26 a 23 al marcador, una renda de tres gols que va donar tranquil•litat des d’aquest moment fins al final del partit.
El debutant Álvaro Ferrer va aconseguir el 28-24 –el seu segon gol al partit–, que va ser clau; el tècnic gallec va demanar temps mort però el seu equip ja no va poder recuperar-se. Es va apropar a dos gols (28-26) però Marc Sànchez va fer el gol de la tranquil•litat.

Els protagonistes

Publicat el 9 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Objectiu Copa Asobal: complert

Després de classificar-se per la fase de grups de l’EHF en un partit difícil d’oblidar, l’objectiu més immediat del Fraikin BM Granollers era classificar-se per jugar la Copa Asobal –per segona temporada consecutiva– i l’equip de Carlos Viver ho va aconseguir després de vèncer l’equip revelació de la temporada, el BM Benidorm, per 30 a 25. Ni la baixa de Marc Garcia primer, ni ara la de Nicklas Grundsten –dues baixes molt sensibles al centre de la millor defensa de la Lliga Asobal– han estat suficients per frenar la bona marxa d’un equip que segueix sumant victòries –11 de 13 a la lliga– i complint objectius –segon a la lliga després de 13 jornades i classificat pels quarts de final de la Copa del Rei, per la final a quatre de la Copa Asobal i per la fase de grups de l’EHF.
La victòria, per bé que treballada, mai no va arribar a perillar després que els granollerins reaccionessin ràpidament al 13-15 amb el qual es va avançar el Benidorm al minut cinc de la represa. Una victòria que, a més del premi de la Copa Asobal, permetia als de Viver mantenir el segon lloc just abans d’afrontar el derbi amb el Barça, aquest dimarts.
Tot i començar perdent amb un gol de David Jiménez –quatre gols a la primera part i cap a la segona–, el Fraikin va agafar ben aviat el control del partit i del marcador i, abans del quart d’hora de joc, ja havia obert una escletxa de quatre gols (9-5). Les aturades de Pejanovic –nou a la primera part– i la bona defensa van permetre obrir aquesta escletxa de quatre gols amb ràpids contraatacs i amb l’encert de Juan del Arco –màxim golejador del partit amb nou gols–. La diferència es va mantenir entre els tres i els quatre gols fins que les exclusions de Solé i Salva Puig al mateix minut i un seguit d’errades en atac van permetre al Benidorm empatar a 11, equilibri que es va mantenir (12-12) en arribar al descans, després d’un penal rigorós que va transformar David Cuartero –màxim golejador de la lliga i des de la línia dels set metres– amb el temps exhaurit.

REACCIÓ RÀPIDA AL BON INICI DEL BENIDORM

Tot just començar la segona part el Benidorm va aconseguir el seu màxim avantatge (13-15) però el Fraikin, amb un parcial de 7 a 1 en poc més de cinc minuts, va tornar a agafar una renda de quatre gols (20-16) que ja va ser definitiva. Malgrat que van patir més exclusions que el Benidorm –quatre el Fraikin per dues els alacantins– els de Viver es van multiplicar defensivament i van mantenir l’encert ofensiu. L’avantatge granollerí mai no va baixar dels tres gols i va arribar a un màxim de sis, per segellar una nova victòria.

Els protagonistes

Salva Puig intenta evitar el bloqueig del pivot del BM Benidorm Gonzalo Porras (Fotogragia: XAVIER SOLANAS)

El post-partit:

Viver: "Aquests dos punts eren vitals"

Carlos Viver va acabar el partit satisfet perquè sabia de la importància de guanyar el Benidorm i de la dificultat que comportaria. “Aquests dos punts eren fonamentals i estem molt contents perquè, a més, ens han classificat directament per la Copa Asobal”, va afirmar. “Del partit em quedo amb la sensació de tenir-lo força controlat”, va dir, tot i que va reconèixer que, abans del descans, amb les exclusions de Solé i Puig s’havien “descentrat una mica. Això potser ha generat algun dubte que a la segona part, amb la bona feina de l’equip, hem esvaït”, va seguir explicant. “Hem tallat bé les línies de passada amb el pivot Gonzalo Porras, que està fent molt mal en tots els partits, i a la segona part en atac hem sabut desfer-nos bé de la doble mixta que ens han plantejat obrint pilotes a l’exterior, sobretot en superioritat, que és un aspecte que ens costa”, va admetre.
Per la seva banda, Salva Puig va coincidir amb Viver en la dificultat que comportava el partit davant el Benidorm. “És un equip que mai es rendeix, que ha sabut aprofitar els nostres moments de desconcert i que al Barça ja li havia plantejat molts problemes”, va afirmar. Puig, un dels que va agafar més protagonisme en defensa amb la baixa de Grundsten, va assegurar que “l’equip està notant les lesions i la càrrega de partits però s’ha demostrat que qui surt des de la banqueta respon a la perfecció”, va dir.

Publicat el 9 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

No ha estat un somni!!

INTERNATIONAL GOLDEN CUP 2014 (Dissabte 6 i diumenge 7 de desembre)

Torneig complicat al què ens enfrontàvem, amb equips de nivell i habituats a aquest tipus de competició. Nosaltres som un equip d'amics, que no toquem malament la pilota però que tenim orgull, som lluitadors i tenim coratge.
Quan tothom descansa, nosaltres seguim jugant. Quan els nens dormen, els nostres somien en xutar una falta. Quan algú respira, els nostres llencen un córner. Ho porten dins, ho viuen, ho senten i ho transmeten.
El que hem viscut ha estat inoblidable; els pares estem desfets, la sang encara ens brolla a mil per hora. Quines sensacions, quins moments d'esgarrifança! No em digueu que ja no us tremolen les cames! Això és passió. Això és futbol. Mentre encara hi ha entrenadors que demanen l'hora a l'àrbitre, nosaltres ja hem tocat el cel. No cal guanyar, podem quedar quarts, com així ha estat, però això no importa perquè mai ningú ens podrà esborrar el que hem viscut.
Pares, entrenadors i, sobretot, nens: gràcies per venir! Mai un pont havia estat tan festiu.
Llerona blau i ben blau, com el mar, com el cel. Mai havíem estat tan a prop de tocar-lo amb les mans.
Us estimo!!!

Crònica: Josep Bru
Fotomuntatge: Esther Mas

Llegir mes

Tremolor

Tremolor, pessigolleig, formigueig, adormiment, entumiment. Vaja, el que en terminologia mèdica s'anomena parestèsia. Això és el que vaig sentir durant els últims cinc minuts del partit entre el Fraikin BM Granollers i l'Sporting Clube de Portugal, al Palau d'Esports de Granollers. El de la #RemuntadaBMG. Des de l'empat a 23 i la llarguíssima espera abans d'un penal transformat per Ferran Solé, els meus braços i mans -la parestèsia sol afectar a les extremitats, tan inferiors com superiors- van perdre la sensibilitat. M'era impossible escriure res de l'emoció, sensació que no va passar fins minuts després que la pista s'inundés de gent al voltant d'un equip que va tornar a fer pinya per celebrar la victòria. Una victòria molt important.

L'equip va tornar a fer pinya al mig de la pista després d'aconseguir la victòria (Fotografia: XAVI MAS)

Estic convençut que, abans de començar el partit, molta gent veia possible remuntar-li dos gols a l'equip portuguès. De fet, crec que cada un dels 2.900 espectadors que van omplir el Palau hi creia en la remuntada. El que ja no tinc tan clar -en el meu cas us ben asseguro que no- és si esperaven que l'equip ho aconseguís a quatre segons del final, pels mateixos dos gols de diferència del partit d'anada i pel valor d'haver-ne marcat més a Portugal. Com diria el tòpic, en un final no apte per malalts cardíacs.
Recordo que va ser un partit en què es va passar de l'optimisme al pessimisme en qüestió de minuts. I a l'inrevés. Els de Federico Santos van començar com si fossin ells els qui haguessin de remuntar -marcant territori amb una defensa al límit del reglament i atacant ràpid per no deixar respirar els de Carlos Viver-, i d'aquesta manera van agafar els primers avantatges del partit, de fins a tres gols. Això exigia una remuntada de cinc gols -o sis, perquè el marcador pintava alt-, sensiblement més difícil d'aconseguir. Però si l'equip ens ha demostrat alguna cosa aquesta temporada és que sap resistir, persistir i lluitar fins a l'extenuació. De perdre de tres -cinc en el còmput de l'eliminatòria- es va passar a guanyar el partit de quatre -de dos en l'eliminatòria-, i amb aquesta dinàmica positiva es va arribar al descans i a l'inici de la segona part. El Palau seguia creient en la remuntada i l'equip també, però els portuguesos tampoc es volien rendir abans d'hora i van voler posar a prova els ànims i els cors de més d'un: a cinc minuts del final tornaven a guanyar el partit de tres gols i l'eliminatòria de cinc.
Jo, aquí, us he de reconèixer que vaig imaginar, per primera vegada, cares de desil·lusió i d'abatiment al final del partit.
Però no havia arribat l'hora dels adéus. Les decisions des de la banqueta, la determinació de l'equip i la il·lusió dels 2.900 espectadors van conduir a una remuntada, qualificada d'èpica, en uns últims cinc minuts en què es va passar de la cridòria eixordadora per pressionar l'atac dels portuguesos al silenci sepulcral davant un llançament de penal de Solé i a l'eufòria després de l'últim gol d'aquest jove jugador que es va convertir en l'heroi del partit.
Si no hi vàreu ser, o no el vàreu seguir en directe per televisió (Esport3), o hi vàreu ser però us voleu tornar a recrear en aquells últims minuts màgics, premeu aquí. Jo ja ho he fet!

Llegir mes

El Caldes, més murri, s'endú els tres punts de Cardedeu

Fotografia: Griselda Escrigas

Segona victòria consecutiva del Caldes de Montbui que es va endur el derbi al camp del Cardedeu en aprofitar una de les dues ocasions de què va disposar. El Cardedeu en canvi, en va tenir set, amb dos xuts al pal.
El Cardedeu va començar amb un intent de gol olímpic aturat per Vilarrasa i un xut al pal, totes dues ocasions a peus de Gerard Beltrán. Al límit del descans el Caldes ho va provar amb una falta llunyana que Matamala va refusar a córner. En la represa el Cardedeu va seguir creant ocasions; Vilarrasa en va treure una damunt la línia de gol i el pal en va treure una altra de Beltrán. Una falta ràpida treta pel Caldes, aprofitant la passivitat del Cardedeu, la va aprofitar Veraguas per fer el 0-1.

Els protagonistes

Publicat l'1 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Victòria del CB Mollet en un partit intens i molt ofensiu

Els jugadors dels dos equips es van afegir a la protesta contra la Llei de Professions de l'Esport i la seva aplicació (Fotografia: Xavier Mas)

El Recanvis Gaudí CB Mollet va aconseguir una treballada victòria (84-81) contra La Llosa Artés en un partit intens i amb moltes alternatives que no es va decidir fins a l’últim minut. Una jugada individual de Naharro que va acabar amb un llançament forçat que va entrar picant al tauler (82-81) i dos tirs lliures de Ferrer van capgirar el 80-81 favorable als bagencs a 36 segons del final.
El partit va tenir constants alternances al marcador entre dos equips eminentment ofensius –l’Artés és el millor atac del grup–, amb deu triples encistellats per cada equip. El Mollet va començar fort i es va escapar de vuit punts però l’Artés, a base de triples, va capgirar el marcador al final del primer quart. Els d’Àlex Coma, amb un parcial de 9-0 final, van marxar al descans amb avantatge (47-42) però l’Artés va arribar a tenir un màxim avantatge de set punts al tercer quart (60-67) que el Mollet va capgirar amb un parcial acumulat de 10-0 entre el final del tercer quart i l’inici de l’últim. Portella va poder forçar la pròrroga però va fallar el triple en l’última jugada del partit.

Els protagonistes

Publicat l'1 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Ferran Solé classifica el Fraikin

SENSE PATIR NO ES POT LLUIR 

O aquesta és la dita. El Palau d’Esports de Granollers, ple com feia temps que no es veia –2.900 espectadors–, va viure com Ferran Solé culminava la remuntada al límit del temps amb un llançament des de l’extrem, amb poc angle i pel pal curt.
El porter de l’Sporting Clube de Portugal Ricardo Candeias –autèntic heroi del seu equip a la segona part–, no va poder aturar aquest llançament que situava el 25-23 final que donava la classificació als de Carlos Viver –tot i que a l’anada el Fraikin va perdre també de dos gols, va marcar més gols que no pas l’Sporting al Palau.

El resultat de l’eliminatòria va fluctuar com una muntanya russa. Al començament es va posar complicat amb els primers avantatges dels portuguesos (3-6), després el Granollers va redreçar el rumb i, amb un màxim avantatge de quatre gols, semblava que trencarien la resistència portuguesa. Però no va ser així; els de Federico Santos es van refer i van posar-se de nou tres gols amunt a cinc minuts del final (18-21).
De nou, però, la capacitat de lluita dels homes de Viver es va fer palesa amb una nova remuntada, esperonats pel públic i al límit del temps Solé va fer el gol que desfermava l’eufòria.
L’Sporting va començar imposant la seva defensa 5-1, amb ajudes constants; l’atac del Fraikin no trobava forat i Portela va començar castigant la primera pèrdua de pilota amb un contraatac.
La dinàmica es va mantenir durant una bona estona i l’Sporting va agafar una renda preocupant de tres gols (1-4) que va mantenir fins el 3-6. De mica en mica però, el Fraikin va trobar primer Grundsten i després encert des de la llarga distància. Passat el quart d’hora de joc els granollerins van fer un parcial de 6 a 0 que va servir per passar del 5-7 a un esperançador 11-7. Un avantatge de quatre gols que es va quedar en tres al descans.

DE LA DECEPCIÓ A L’EUFÒRIA EN CINC MINUTS

A l’inici de la represa van tornar els quatre gols de renda (14-10) però a partir d’aquí el porter Candeias va esdevenir protagonista aturant-ho pràcticament tot. L’Sporting va capgirar el marcador i es va posar tres gols amunt a cinc minuts del final (18-21). Però el Fraikin va lluitar-ho fins el final, va empatar ràpidament a 21. En un silenci sepulcral Solé va convertir un penal en el 23-22 i, tot i que Portela va empatar a 23 a un minut i mig del final, un gol de Valadâo molt ràpid –el seu únic gol al partit–, una bona defensa i un últim gol de Solé amb els nervis a flor de pell van donar la classificació.

Ferran Solé va ser l'artífex de la remuntada gràcies al seu gol a quatre segons del final (Fotografia: Xavier Solanas)

Els protagonistes

El post-partit:

L'equip estava fos però ha continuat lluitant fins al final. (Carlos Viver)

 Segurament la processó li anava per dins, però a la sala de premsa Carlos Viver va mantenir la sobrietat en tot moment. El tècnic del Fraikin va explicar que sabien que el partit seria complicat “perquè l’Sporting és un equip amb molta experiència i el resultat del partit d’anada deixava l’eliminatòria oberta”, va dir. Viver va tornar a destacar “la lluita i l’entrega d’uns jugadors que no s’han rendit mai”. L’entrenador portuguès Federico Santos va dir que havien notat en excés els quatre minuts de més que havien jugat en inferioritat i va admetre que el seu equip, als últims minuts, s’havia descentrat.
Viver va reconèixer que el seu equip, en algun moment de la segona part, “estava fos” i va tornar a recalcar que “tot i això, han lluitat fins el final”. També va admetre que l’equip “està demanant a crits que arribi el Nadal”, va afirmar.
Jose Guilherme de Toledo, màxim golejador amb sis gols, va reconèixer no estar al cent per cent de confiança. “M’ha costat tornar després de la lesió i aquest partit, per a mi, ha estat molt important”, va dir.

Publicat l'1 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Al mal temps, bona cara

CE LLERONA 3 - CE LLIÇÀ D'AMUNT 1 (Diumenge, 10h, Instal·lacions Parroquials de Llerona)

Pluja, vent i afany d'encarrilar un partit que ens podia donar la tercera victòria seguida i pujar posicions. Fa unes setmanes estàvem al pou de la classificació i, avui, estem setens.
Sense fer un gran partit, s'ha sabut controlar el tempo del partit i, malgrat tenir estones de somnolència i de poca empenta, els nois del Llerona han sabut superar a un dèbil adversari.

En David encara l'àrea rival en una jugada d'atac

Ha estat una victòria a mig gas, que no ha de ser el tarannà de l'equip, i menys quan altres setmanes ens ho han demostrat. Victòria sí, però cal ser exigents i aprendre a fer-ho bé, i hi ha fusta per fer bons mobles. Els d'Ikea no ens identifiquen.
Cal seguir pel bon camí, jugar i disfrutar, aprendre i treballar, perseguir al contrari, posar la cama i no mirar tant, desmarcar-se, anticipar-se, xutar i lluitar fins el final, no menystenir el contrari i no refiar-se; tot és futbol i altres equips ens esperaran amb la lliçó apresa així que, quan abans ho tinguem après, abans serem forts i capaços d'enfrontar-nos a qui sigui.
Força i coratge, que la International Golden Cup ens espera i allí hem de ser temuts.
Llerona, més blaus que mai. Som-hi!!!

Crònica: Josep Bru
Fotografia: Esther Mas

Els protagonistes

Llegir mes

#RemuntadaBMG

Avui acaba la primera -esperem que no sigui l'última- minimarató de partits pel Fraikin BM Granollers -cinc partits, tres de Lliga Asobal i dos d'EHF Cup, en quinze dies-. Si no és l'última, voldrà dir que els de Carlos Viver hauran remuntat el 27-25 amb què van perdre, al partit d'anada de la primera eliminatòria europea d'enguany, contra l'Sporting Clube de Portugal -el que tothom coneix com Sporting de Lisboa- i que s'hauran classificat per jugar una fase de grups que els assegurarà sis partits més a Europa, tres dels quals al Palau d'Esports.

Pedro Portela va fer set gols al partit d'anada (Fotografia: Diario A Bola)

Dos gols semblen una diferència més o menys assumible -el Palau ha vist remuntades de fins a sis gols-, però l'Sporting, com ja va demostrar diumenge passat al Pavilhao Desportivo Municipal de Mafra, és un equip que sap penalitzar les errades del rival amb ràpids contraatacs o amb transicions ràpides defensa-atac després de rebre gol. Característiques contraposades al joc del Fraikin, que prefereix controlar el ritme del joc i defensar en atac estàtic -és la millor defensa de la Lliga Asobal-. Per tant l'equip de Viver -home rècord al club, en competició europea, amb 125 gols marcats i 42 partits jugats-, més que mai, necessitarà tenir el suport d'una afició que creï aquell ambient de les grans cites, que atemoreixi el rival des del minut 0 i que el faci entrar a pista pensant: "ai com patirem per aguantar aquests dos gols...".
El cansament dels quatre partits seguits i dels quilòmetres de viatge en pocs dies -Conca, Lisboa (Mafra) i Osca- no serà excusa. "Lluitem per això: per poder jugar totes les competicions, per estar al més amunt possible en totes, per repetir participació a la Copa Asobal. No ens pot entrar ara la por escènica ni posar el cansament com a excusa. Formen part de la competició i ja ens agradaria tenir aquestes oportunitats cada any", va afirmar l'entrenador Carlos Viver després de vèncer al Fertiberia Puerto Sagunto al Palau i just abans del desplaçament a Lisboa. Després d'aquell partit Viver també va afirmar que l'equip lluitava com feia temps que no ho veia -el seu equip va anar gairebé tot el partit a remolc però va creure en la victòria fins el final i la va aconseguir- i que els bons resultats de l'equip no es valoraven prou.
I com que no podria estar més d'acord amb aquestes paraules, des d'aquest petit raconet em sumo a la crida que fa l'equip per omplir el Palau d'Esports aquest vespre: #objectiu3000 #euroremuntada. I ho faig recordant dades que poden ser importants:

1. L'únic precedent europeu contra l'Sporting (Copa d'Europa 1967/68) és favorable als granollerins -el Granollers va guanyar l'anada 26-16 i els portuguesos no van poder remuntar-ho a la tornada (20-16).
2. El BM Granollers va ser un referent europeu -primer club espanyol a guanyar una competició europea (Recopa 1975/76), a més de tenir dos títols de l'EHF (temporades 1994/95 i 95/96)- i ho vol tornar a ser.
3. La secció d'handbol de l'Sporting Clube de Portugal -club multidisciplinar com el FC Barcelona- data de 1932 i té un palmarès força extens que inclou un títol europeu a la Copa Challenge. A més, la temporada passada va superar la fase de grups, caient eliminat als quarts de final.
4. Al Palau d'Esports se li van remuntar cinc gols al potent Flensburg alemany, a les semifinals de l'EHF 95/96, per acabar sent campions (derrota a Alemanya per 27-22 i victòria al Palau 25-17).
5. La remuntada més gran al Palau data de l'EHF 1996/97, on l'equip va remuntar-li sis gols (30-22) al Jafa Promet Resen macedoni després d'haver perdut 22-16 al partit d'anada dels vuitens de final.
6. El Fraikin BM Granollers, a dia d'avui, ha millorat els extraordinaris registres de la temporada passada a la Lliga Asobal (és segon, a tres punts del Barça, amb deu victòries, un empat i una sola derrota i té la millor defensa de la competició), a part de continuar endavant a la Copa del Rei i estar a punt de classificar-se per jugar la Copa Asobal (finalista la temporada passada en totes dues competicions).

   

   Expedició del Fraikin BM Granollers a Portugal (Fotografia: BM Granollers)

I tot això, fet amb un equip majoritàriament format a casa -8 dels 14 jugadors que es van desplaçar a Portugal diumenge passat han sortit de la base del club- i amb un cos tècnic també de la casa.
Al·licients per donar suport a l'equip doncs, no en falten. Els aficionats a l'handbol, al bon handbol, no podem fallar. Cal omplir el Palau d'Esports de Granollers per viure una nit màgica que en porti unes quantes més.

Tretze dels 19 jugadors que formen la plantilla 2014/15 estan formats a la base del club

Llegir mes

Recital d'atac i golejada contra el cuer

Després de la derrota de la setmana passada al camp del Sants, l’Esport Club Granollers tenia un partit teòricament assequible contra el Montcada –cuer– i els de Raúl Matito no van desaprofitar l’ocasió per redimir-se amb una victòria. Abans del descans els granollerins ja havien sentenciat el matx amb un 5 a 0 i un hat trick de Diego Novo que se situa com a màxim golejador de l’equip amb sis gols.
La victòria dels de Matito, combinada amb la derrota del Júpiter al camp del Mollet per 1 gol a 0, permet als granollerins ampliar la diferència a quatre punts al capdavant de la classificació –ara el segon classificat és el Vic amb 24 punts, pels 28 de l’Esport Club.

Fotografia: RAMON FERRANDIS

El partit no va començar bé pel Montcada, que va veure com el porter Bracons es lesionava als 10 minuts de joc. Poc després del canvi de porter van arribar 10 minuts en què els granollerins van trencar el partit; Mario va obrir el marcador al minut 16 i Novo va fer dos gols en sis minuts. Al Montcada la pilota li durava ben poc als peus per la bona pressió del mig del camp granollerí. Gràcies a aquesta pressió va arribar el gol més bonic de la primera meitat; una recuperació de pilota i una passada llarga la va aprofitar Novo per superar la sortida del porter Pérez amb un barret suau i després definir a porta buida suaument amb l’exterior del peu. El mateix Novo va completar el seu hat trick en una acció en què va trencar el fora de joc i va aprofitar una passada vertical de Mañosa per tornar a superar Pérez.
Poc abans del descans Almendros va rebre una passada d’Edu Cosme, tot caient dins l’àrea després d’una gran jugada individual, i va definir perfectament amb l’interior del peu dret agafant a contrapeu el porter Pérez.

"EL JUVENIL BALCELLS DEBUTA AMB GOL"

A la segona part el Montcada va intentar sorprendre el Granollers amb jugades aïllades i, en una d’elles, va obligar la defensa granollerina a treure la pilota de sota els pals. En canvi, el Granollers seguia buscant el gol amb bones combinacions d’atac i en una Rubén, després de fer la paret amb Balcells, va marcar el 6-0 amb un xut ras i col•locat al pal llarg. La golejada granollerina la va tancar el debutant Balcells, que va aprofitar el refús del pal en un xut d’Edu Cosme.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 24 de novembre de 2014)

Llegir mes