Bloqueig generalitzat

Fred, pluja i vent. Una combinació que donava al partit entre el Cardedeu i l'Esport Club un caire èpic i la necessitat d'adaptar-se a les circumstàncies i, sens dubte, el Cardedeu va ser qui va saber reaccionar millor a tot plegat.
A la primera part el fred i la pluja perjudicaven a tots dos equips, però el vent afavoria els nanos de l'Alberto. Però no en van saber treure profit. Va ser una primera part escassa en gols i amb més sensació de perill generada pel Cardedeu que no pas pel Granollers. Ben aviat en Marc va haver d'aparèixer a darrera hora per evitar un xut del local Ivan, que havia quedat tot sol davant d'en Max. Va ser el preludi del primer gol; en Guiu es va escapar d'en Marc, en Pau es va quedar a mig sortir i el cardedeuenc va enganyar totalment en Max. Poc després, una altra arribada del Cardedeu per la banda dreta va estar a punt d'acabar en gol però la rematada de l'Ivan va sortir massa creuada. Els granollerins, en canvi, tan sols van disposar de dos xuts llunyans d'en Dani, sense encert -el primer va sortir alt i el segon el va aturar el porter del Cardedeu.

En Gerard intenta escapar-se per la banda esquerra (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

Al començament del segon quart en Dani va tenir una bona ocasió, després de recuperar una pilota al mig del camp, però la pilota va córrer massa i el porter del Cardedeu va arribar a temps per refusar-la. Acte seguit, el Cardedeu va estavellar una pilota al travesser i va marcar el segon, en una jugada semblant a la del primer quart que l'Ivan no havia encertat a rematar. Aquest cop, la centrada des de la dreta va superar la posició d'en Raúl i li va arribar al Víctor, que va rematar a gol sense oposició. Després d'això, un xut fluix d'en Biel i un xut de falta d'en Pau aturat per l'altre Pau (Torres) van conduir al descans.

INADAPTACIÓ AL VENT EN CONTRA

A la tercera va la vençuda diuen... I això és el que va aconseguir el cardedeuenc Ivan, que havia fallat en les dues primeres ocasions. Una pèrdua d'en Xavi a camp contrari va provocar una contraatac de 3 contra 2 del Cardedeu, que va acabar l'Ivan amb el tercer gol. La cosa es complicava per moments, però acte seguit l'Eduard va marcar dos gols seguits per donar emoció al partit; el primer el va aconseguir després d'una bona passada en profunditat d'en Gerard, i el segon després d'una bona jugada entre en Gerard, en Marc i en Raúl que va acabar amb un xut a la mitja volta. Però no hi va haver continuïtat i, de cop i volta, l'equip es va bloquejar intentant jugar la pilota llarga. Amb el vent en contra, gairebé sempre el Cardedeu recuperava la pilota i generava perill. I el quart gol, d'en Biel, va ser una llosa pels granollerins.

Amb aquest xut a la mitja volta l'Eduard va marcar el 3 a 2 (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

A l'últim quart només va existir un equip al camp: el Cardedeu. En Guiu, en Lluc per dues vegades i l'Ivan van poder ampliar el marcador davant d'un Esport Club que una i altra vegada perdia la pilota abans d'arribar al mig del camp. En Lluc va aconseguir un gran gol des de fora l'àrea, el 5 a 2, que va ser l'últim gràcies a dues grans aturades d'en Max a un minut del final.

En Max va salvar en més d'una ocasió que l'equip rebés una golejada més gran (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

Els protagonistes

Llegir mes

L’Esport Club retroba el camí del gol davant el Muntanyesa

Carrillo al minut 44 i Cano al 48 encarrilen la victòria per als d'Albert Cámara

Xavi Mas

Després de dos partits en què l'Esport Club Granollers semblava donar-li l'esquena al gol, aquest diumenge aquesta dinàmica es va trencar. Dos gols dels anomenats psicològics –un a l'últim minut de la primera meitat i un altre als tres de la represa– van encarrilar una victòria per 3 a 0 que és el mateix resultat que el Muntanyesa havia aconseguit davant els granollerins en la primera volta. Ara, els d'Albert Cámara superen l'equip barceloní en la classificació –28 punts per l'Esport Club i 27 pel Muntanyesa– i se situen al novè lloc.

Els primers 20 minuts van servir per veure un Esport Club que intentava dominar la possessió sense gaire èxit i un Muntanyesa amb un joc més directe i que provava xuts des de lluny –tots desviats o massa alts–. El primer xut entre els tres pals va arribar al minut 21, obra del granollerí Carrillo, que Burgada va aturar. Els de Cámara van començar a rondar l'àrea del Muntanyesa i al minut 27 va ser Alejandro qui va estavellar un xut de fora l'àrea al pit d'un defensor visitant quan la pilota ja entrava a la porteria. Quan tot semblava encaminar al descans amb l'empat a 0 inicial va arribar el primer gol granollerí; després d'una primera acció de perill refusada per la defensa visitant, la pilota li va arribar a Alejandro, que la va penjar a l'àrea. Tres defensors del Muntanyesa van saltar però van deixar passar la pilota pensant que es perdria per la línia de fons però Javi González, entrant des de la segona línia, va sorprendre tothom, va evitar el fora de porteria, va fer la passada enrere i Carrillo, arribant en cursa, va afusellar Burgada.

El davanter de l'Esport Club Granollers Carlos Cano va tornar a sortir d'inici i va marcar dos dels tres gols de l'equip (Fotografia: TONI TORRILLAS)

Amb un gol va començar també la segona; Carrillo va tallar al mig del camp una mala passada del Muntanyesa en la sortida de pilota, va buscar l'àrea, va obrir la pilota cap a Javi Sánchez i aquest va fer la centrada de la mort perquè la rematés Cano al fons de la xarxa.

Carrillo va fer lluir Burgada en el llançament d'una falta lateral i poc després Javi Sánchez va ser objecte d'un penal que Cano va transformar per deixar sentenciat el partit. El Muntanyesa, a la segona part, va provar sort amb dues faltes que Santaló va refusar bé, i va provocar amb males arts l'expulsió de Ramon Suárez, al minut 79, que es perdrà el proper partit.

Els protagonistes

Publicat el 23 de gener de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El Granollers perdona el líder i deixa escapar el partit als dos últims minuts

Xavi Mas

El CB Granollers va tenir contra les cordes el líder Aracena-CB Sant Josep però no va saber jugar els últims dos minuts i va acabar perdent 63-65 en encaixar un parcial final de 0-8. Una cistella inversemblant de Gueye, a dos segons del final, va donar la victòria a un Sant Josep que es va sobreposar a un gran primer quart dels granollerins i a una jugada amb tres tècniques en contra que situava els granollerins amb un 56-49 i possessió a poc més de cinc minuts del final.

Els protagonistes

Publicat el 23 de gener de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Laura Steinbach ja decideix

El nou fitxatge del KH-7 BM Granollers lidera la victòria davant el Base Villaverde amb 14 gols i nombroses assistències

Xavi Mas

Si José Luis Villanueva buscava un canvi de dinàmica amb el fitxatge de Laura Steinbach, de ben segur que buscava quelcom semblant al que va passar dissabte. Steinbach, amb 14 gols, va esdevenir clau en una victòria que el KH-7 BM Granollers necessitava com mai, i més tenint en compte que el seu rival, el BM Base Villaverde, era un dels seus rivals directes en la lluita per la permanència. Una victòria, i un joc, que fan veure el futur amb més optimisme.

Quatre gols de la jugadora alemanya, dos de Jéssica Bonilla i les aturades d'Ayelen Rosalez van servir per agafar la primera renda de tres gols (6-3). L'equip madrileny es va apropar a tan sols un gol (7-6) amb dos gols seguits de Lorena Montilla, però les de Villanueva, amb un parcial de 5-1, van començar a encarrilar el partit (12-7).

Laura Steinbach -en la imatge, celebrant un dels seus 14 gols- va carregar-se el pes del joc ofensiu de l'equip a l'esquena i no va decebre en el seu debut (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

El KH-7 va començar la segona meitat amb quatre gols de marge (17-13) i va augmentar-lo a vuit amb un parcial inicial de 4-0. La defensa granollerina va posar moltes traves a l'atac madrileny i al minut 10 de la segona meitat la diferència ja era de 10 gols (24-14). A partir d'aquí, a banda de marcar gols, Steinbach també es va dedicar a repartir joc i fer les delícies del públic.

Les protagonistes

Publicat el 16 de gener de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El KH-7 BM Granollers referma la seva condició de líder

Xavi Mas

El KH-7 BM Granollers va començar l'any 2017 tal com va acabar el 2016: marcant la pauta. Els de Sergio Pozo, líders en solitari, començaven l'any enfrontant-se a un dels equips que formen la tripleta perseguidora, l'Augi UE Sarrià, que va aguantar el tipus fins al descans però que després va anar desapareixent de mica en mica.

La primera meitat va ser igualada, amb alternances al marcador d'un i altre equip; primer va dominar el KH-7 fins l'empat a cinc, després ho va fer el Sarrià i, després d'un temps mort de Pozo i gràcies a un parcial de 3-0, el KH-7 va arribar al descans per davant (12-11). Un parcial de 6-0, amb 12-13 al marcador, va servir per trencar el partit i encarrilar la victòria.

Els protagonistes

Publicat el 16 de gener de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

L'Esport Club comença l'any amb la pólvora mullada

Els d'Albert Cámara es mostren negats en atac però molt segurs darrere

Xavi Mas

L’Esport Club Granollers, mancat d’encert de cara a porteria, va cedir un empat sense gols davant el Pobla de Mafumet en la tornada a la competició. Els jugadors d’Albert Cámara van disposar de nombroses ocasions per desfer aquest empat, tres de les quals molt clares –inclòs un penal– però no van saber materialitzar-les. Els de Martin Posse, en canvi, van disposar de tres aproximacions amb perill, una de les quals molt clara, que Víctor Colchero va refusar amb encert.
Aquest empat manté els dos equips separats per un sol punt –l’Esport Club en té 25 pels 24 dels tarragonins–, amb els de Cámara en la novena posició i els de Martin Posse en la dotzena.
En un inici de partit en què tots dos equips buscaven imposar el joc de toc sense massa encert, el Granollers va poder avançar-se ben aviat; Javi González i Àlex Español van fer una bona combinació per la banda esquerra i des de camp propi Español la va penjar a l’àrea. Carrillo la va controlar en l’aire i va rebre penal. Javi Sánchez va xutar el penal ras, a la dreta del porter, però Perales li va endevinar el cantó i va refusar amb encert. D’aquesta errada al minut 8 fins a la primera ocasió dels tarragonins van passar 10 minuts. Al 18 Colchero va refusar un xut de Brugui i al 20 Ruxi va rematar massa alt una centrada des de l’esquerra.

El jugador de l'Esport Club Àlex Español li disputa una pilota a Pol Valentín en una acció de la segona meitat (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

PENAL NO ASSENYALAT AL LÍMIT DEL DESCANS

Abans del descans Carrillo va tenir tres ocasions per marcar –la més clara al minut 30 en una jugada embolicada que va intentar acabar des del segon pal amb un xut massa creuat– i Colchero va evitar el 0-1 en una rematada a boca de canó de Brugui. Al límit del descans, Javi González es va internar a l’àrea tarragonina i, en frenar i fer el retall, Roger Figueras el va escombrar. L’àrbitre, però, en comptes d’assenyalar el penal, li va ensenyar targeta al granollerí per simular la caiguda.
En tornar dels vestidors els de Cámara van ser clarament superiors en el joc però van seguir pecant de manca d’encert ofensiu. L’entrada de Cano primer i la d’Alejandro després van oxigenar el mig camp i van proporcionar més sensació de perill. Una pilota penjada a l’àrea per Adrián, pentinada per Vadillo i a la qual Brugui no va arribar, va ser l’única arribada visitant en tota la segona part. El Granollers va pressionar i va tenir una clara ocasió al minut 83 però Español, tot sol, no va encertar a rematar una centrada de Carrillo.

Els protagonistes

Publicat el 9 de gener de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Any nou, resultats antics

L'inici competitiu de l'any 2017 no va portar res de nou pel benjamí A de l'Esport Club Granollers. Una nova derrota, aquest cop contra un Mercantil C que va marcar quatre dels seus sis gols en jugades a pilota aturada. Tot i no fer un dels seus millors partits, els nanos de l'Alberto van aguantar bé fins a la segona part, però com en anteriors partits, quan es van veure a remolc ja no van tenir poder de reacció.
El Mercantil va començar amb molta força i en només dos minuts ja va posar a prova els reflexes d'en Max, que va aturar bé els xuts visitants -dos, un tercer va anar directament fora-. Els granollerins però, van començar a treure's la pressió visitant del damunt amb un xut de falta d'en Pau que es va estavellar al travesser i després amb dues jugades d'en Marc que va aturar el porter del Mercantil.
El primer quart va acabar sense gols i, en canvi, al segon se'n van poder veure quatre, dos de cada equip. Tot just començar en Nouhoun va rebre una bona passada llarga al vèrtex dret de l'àrea, va retallar cap endins i, amb l'exterior del peu va fer un xut -fluixet- que va tocar en les cames d'un defensa i va entrar lentament a la porteria sense que el porter del Mercantil ho pogués evitar. S'havia fet el més difícil i això va animar l'equip, que ho va provar en la jugada següent per la banda esquerra; l'Eduard la va conduir, la va lluitar quan van intentar prendre-li i va seguir progressant fins a fer un xut que el porter visitant li va refusar. Com sempre però, quan millor jugava l'equip, va arribar un gol en contra; una falta molt rigorosa a la frontal la va executar perfectament Unai per fer l'empat. Poc després, en Guillem no va arribar a una passada lateral de l'Eduard i el visitant Pau Garcia la va tallar al cercle central. Amb la defensa desguarnida el jugador del Mercantil es va aproximar a l'àrea i va marcar amb un xut ajustat al pal. L'equip va reaccionar ràpid al gol encaixat i en Xavi va tornar a empatar amb un bon xut creuat des del vèrtex de l'àrea.

FALTES I PENALS PER SENTENCIAR

El tercer quart va començar com el primer, amb el Mercantil apretant. En Max va aturar un xut d'en Joan i va haver de sortir per refusar una pilota llarga i molt perillosa del Mercantil. Al minut tres va arribar l'únic xut granollerí, d'en Dani, que va sortir desviat, mentre el Mercantil va generar perill en un córner i en una falta lateral; els granollerins van refusar en primera instància la centrada d'aquesta falta, però la pilota li va arribar a l'Alejandro que va marcar des de fora l'àrea.
A partir d'aquí el Mercantil va intentar adormir el partit i va aconseguir que els nanos de l'Alberto generessin poc perill. A més a més, en una falta llunyana, l'Unai va tornar a marcar i va posar el 2-4, un resultat que els granollerins ja no va poder recuperar. En Gerard, de falta, i en Nouhoun -que no va poder aprofitar el refús del porter- van tenir l'opció de retallar distàncies, però en comptes d'això, van arribar més gols dels visitants. El 2 a 5 després d'una jugada en què el Nouhoun va pecar d'individualista, va perdre la pilota i va permetre el Mercantil marcar de contraatac amb un xut creuat de l'Àxel. A l'últim minut en Pau va refusar a córner una internada per la banda del Mercantil però l'àrbitre, incomprensiblement, va assenyalar un penal totalment injust que va transformar en Cristian.

Els protagonistes

Llegir mes

Ambient gèlid i ànims glaçats per acabar l'any

L'últim partit de l'any 2016, al camp del Vic-Riuprimer, va ser una autèntica trampa, en un camp molt petit -i de gespa natural al qual no estan acostumats els jugadors granollerins- i amb una àrbitra que va escombrar cap a casa. Va ser un partit en què, tot i els condicionants, els nanos de l'Esport Club van començar guanyant i van dominar durant molta estona, però quan els vigatans es van posar per davant es van desinflar i van acabar lluitant però sense premi.
Tot i el fred inicial, el partit va començar molt bé pels granollerins, amb una primera aturada d'en Max i una primera jugada d'atac per la banda d'en Cifu, que va aconseguir marcar el 0-1 tot i ser perseguit per diversos defensors del Vic. El primer quart va acabar amb una gran jugada de perill dels locals que va en Marc, des de la mateixa línia de gol, va evitar que es transformés en el gol de l'empat.
El segon quart va començar mogut; primer el Vic va empatar amb un gol de l'Eloi, que va fer un xut alt que en Max, tot i estirar-se tant com va poder, no va aconseguir aturar. I després per l'1 a 2 que va marcar en Guillem. En Xavi es va escapar per velocitat i va fer un xut que va refusar el porter local, però en Guillem, atent, va aprofitar el refús per marcar. El joc va seguir animat i, dos minuts més tard, va arribar un altre empat, aquest cop a la sortida d'un córner. Però el Granollers va aconseguir avançar-se de nou abans del descans gràcies a un altre gol d'en Guillem, que va rebre una passada de lateral a lateral i va marcar amb un xut llarg i alt.

En Marc pressiona la sortida de pilota dels jugadors del Vic Riuprimer (Fotografia: OLGA PARRA)

COMPORTAMENT POC ESPORTIU DEL VIC I DESÀNIM FINAL

Al començament del tercer quart el Vic va aconseguir empatar una altra vegada; els nois de l'Alberto van perdre una pilota al mig del camp i en Pau Galobardes ho va aprofitar per escapar-se i marcar. Cada vegada es veia millor joc, per part de tots dos equips i les ocasions van seguir arribant. Però també la polèmica. En Raúl va provar sort amb un xut de fora l'àrea que va sortir desviat i després en David va connectar molt bé amb la pujada d'en Cifu, però aquest va anar pel terra sense que l'àrbitra xiulés la falta. Amb això encara a la retina va arribar una altra jugada polèmica; en Pau va enganxar una pilota al mig del camp i la va engaltar amb força. La pilota va tocar el travesser i després va botar damunt la línia però l'àrbitra no va concedir el gol.
Al primer minut de l'últim quart va seguir la polèmica, amb una falta inexistent contra el Granollers que va acabar precedint el 4-3. El xut de la falta va anar al pal, el posterior refús el va tornar a refusar en Max però aquest segon refúsPau Galobardes per fer el 4-3. Aquest gol va desinflar els ànims dels granollerins, que van veure com en Max es convertia més en protagonista que no pas els jugadors d'atac. I per acabar-ho d'arrodonir, en una nova falta sobre en Marc no assenyalada, el Vic va marcar el 5-3 mentre en Marc seguia estès al terra.
el va aprofitar en
Sens dubte una acció totalment antiesportiva que no s'hauria de permetre en partits de futbol formatiu.
L'equip va acabar l'any lluitant com sempre, enfangat fins al coll i sense premi a tant esforç. Però ho seguirà provant al 2017.

Els protagonistes

Llegir mes

Carlos Viver serà l’entrenador de la Selecció catalana

Catalunya s'enfrontarà a Qatar al pavelló del carrer Girona

EL 9 NOU/Xavi Mas

La Federació Catalana d'Handbol va fer oficial aquesta setmana que el pavelló del carrer Girona serà la seu, els dies 21 i 22 de desembre, de la novena edició de la Copa de les Nacions d'handbol femení i del partit que enfrontarà a la Selecció catalana absoluta –que no jugava un partit oficial des de 2009 contra Egipte– amb la de Qatar. En aquest partit, que servirà per commemorar el 75è aniversari de la Federació Catalana, s'hi podrà veure per primera vegada Carlos Viver com a seleccionador català, mentre que a l'altra banqueta s'hi podrà veure un altre entrenador català: Valero Rivera.

Aquesta serà la primera vegada que es podrà veure un partit d'handbol al pavelló del carrer Girona –a banda dels partits que s'hi disputen des de fa tres anys per la Granollers Cup–, tradicionalment dedicat al bàsquet.

Carlos Viver dirigirà a la Selecció de Catalunya el proper 22 de desembre (Fotografia: TONI TORRILLAS)

"És una molt bona notícia que la Selecció de Catalunya torni a jugar un partit perquè feia anys que no jugava", va dir Viver després del partit de diumenge contra el Guadalajara. "És un premi pels jugadors que vinguin, que seran de diversos equips i de diverses lligues, i per mi serà un orgull ser-ne el seleccionador", va afegir. Tot i que la llista de convocats encara no s'ha fet oficial, Viver sí que va avançar que el cos tècnic estarà format per gent de Granollers o que ha passat o sortit de Granollers i que serà una selecció "bonica de veure i amb força nivell", va afirmar.

Publicat el 12 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El Fraikin recupera sensacions

L'equip granollerí doblega el Quabit Guadalajara a base de defensa i contraatac

Xavi Mas

Algú havia de pagar els plats trencats de la dura derrota de dimecres a la pista del Naturhouse la Rioja, i aquest va ser el Quabit Guadalajara. Diumenge, en l'últim partit de l'any al Palau d'Esports, els de Carlos Viver van recuperar les bones sensacions que feia alguns partits que havien perdut i van atropellar el Guadalajara de la mateixa manera que ho havien fet, jornades abans, contra el Fertiberia Puerto Sagunto: amb una defensa molt sòlida recolzada amb bones intervencions a la porteria, i amb un contraatac mortífer. 

Amb aquestes armes els granollerins van deixar el partit vist per sentència en arribar al descans, al qual van arribar amb un clar avantatge de 10 gols (19-9). Una diferència que es va ampliar a mitjans de la segona meitat, fins a una màxima diferència de 13 gols (27-14) i que el Quabit va acabar maquillant amb el 34-24 definitiu. Una victòria que manté els granollerins al quart lloc amb 18 punts, un menys que els aconseguits la temporada passada al final de la primera volta, però que a diferència de la temporada passada, no els permetrà encara marxar de vacances perquè hauran de jugar, el proper cap de setmana, la Copa Asobal, a Lleó.

El partit va començar amb un intercanvi de gols que va afavorir el Quabit Guadalajara als primers minuts; José María Bozalongo va obrir el marcador amb un llançament exterior i després va ser Chema Márquez –germà del jugador del Fraikin Álex Márquez i que arribava a Granollers com a quart màxim golejador de la competició– qui li va prendre el relleu amb tres gols seguits. Després del 3 a 4 els jugadors del Fraikin van saber aturar aquesta primera línia del Guadalajara; les recuperacions defensives i les aturades de Pol Sastre –vuit aturades per un 47% d'encert a la primera part– van permetre sortir en ràpids contraatacs i els de Viver, amb un parcial de 7-0 (10-4), van començar a decantar la balança al seu favor.

Adrià Figueras cau acrobàticament a l'àrea després d'un llançament. El pivot va acabar el partit com a màxim golejador (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

El veterà Hombrados es va veure totalment superat per les arribades a la contra dels granollerins –set de vuit abans del descans–, amb un encertadíssim Adrià Figueras, màxim golejador del partit. El tècnic visitant, César Montes, es va veure obligat a demanar dos temps morts abans del descans –minuts 11 i 24– però no va aconseguir aturar la sagnia defensiva ni quan va canviar a una defensa 4-2 oberta, en què la primera línia granollerina va trobar de nou a Figueras perquè inflés el seu compte golejador.

Malgrat que la segona part va començar amb un parcial de 0-4, els jugadors del Fraikin van saber reaccionar i van tornar a ampliar l'avantatge fins a passar dels 10 gols (27-14, minut 42), exhibint un joc bonic i efectiu i amb un Mamadou Gassama que va aprofitar molt bé els minuts de què va disposar –set gols de set llançaments–. Als últims minuts del partit es va tornar a l'intercanvi de gols i això va permetre al Guadalajara retallar les diferències –amb algun contraatac– per deixar-les en els mateixos 10 gols que hi havia en arribar al descans.

Els protagonistes

Publicat el 12 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

L’Ademar, rival a la Copa Asobal

El Fraikin s'enfrontarà a l'amfitrió i el Barça ho farà amb el Naturhouse la Rioja

Xavi Mas

Malgrat la derrota de dimecres passat a la pista del Naturhouse la Rioja, la combinació de la resta de resultats de la jornada intersetmanal va permetre que el Fraikin BM Granollers s'assegurés tornar a jugar la Copa Asobal que juguen els quatre primers classificats al final de la primera volta. Dissabte es va fer el sorteig amb els aparellaments de les dues semifinals –la Copa Asobal es jugarà a Lleó el proper cap de setmana– i al Fraikin li va correspondre l'equip amfitrió com a rival, mentre que l'altra semifinal la jugaran el FC Barcelona i el Naturhouse la Rioja.

L'equip granollerí, que hi havia participat dos anys seguits –temporades 2013/2014 a Barcelona i 2014/2015 a Lleó– en va quedar fora la temporada passada en acabar cinquè al final de la primera volta per culpa de la derrota a la pista del Frigoríficos Morrazo Cangas –tots dos equips van acabar la primera volta empatats amb 19 punts però aquesta derrota va permetre l'equip gallec jugar la Copa Asobal com a quart classificat–. Aquesta temporada, però, amb un punt menys, la tornarà a disputar i amb el mateix rival que en l'última participació fa dues temporades.

Jorge Silva i Álvaro Cabanas en una acció del partit de lliga d'aquesta temporada jugat al Palau d'Esports de Granollers i que va acabar amb victòria de l'Ademar (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Els últims precedents contra l'equip de Lleó no són gens positius –derrota al Palau aquesta temporada i derrota als dos partits de lliga de la temporada passada– i el fet de jugar a casa dóna el cartell de favorit a l'Ademar. "Ens han guanyat els últims partits que hem jugat contra ells i en un torneig organitzat per ells, amb la seva afició animant-los, la complicació de la semifinal serà màxima", afirma un Carlos Viver que tot i així no renuncia a una possible victòria. "Al partit d'aquesta temporada ens van quedar coses al tinter que intentarem tornar a posar damunt la taula en aquest partit i estic segur que tindrem les nostres opcions. Anirem allà a lluitar", afegeix el tècnic granollerí.

La semifinal contra l'Ademar Lleó serà la reedició de la semifinal de la temporada 2014/2015 que van guanyar els granollerins

La semifinal d'enguany serà la reedició de la de fa dos anys de tan bon record pels granollerins. Els de Viver van imposar-se per 27 a 30 i van jugar la final contra el Barça, amb qui van perdre 37-26. L'equip granollerí ha jugat tres vegades la Copa Asobal i sempre ha arribat a la final; la temporada 1993/1994 va ser-ne el campió guanyant el Barça 21-19. Per contra, les temporades 2013/2014 i 2014/2015 els granollerins van perdre les respectives finals contra el Barça.

Publicat el 12 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El BM La Roca es refà de l’última derrota guanyant la Salle Montcada

L'equip de Ramon Plans decanta el partit a l'inici de la represa

Xavi Mas

El BM La Roca es va recuperar amb rapidesa de la darrera ensopegada amb una victòria davant la Salle Montcada per 28 a 25. Un partit que suposava l'enfrontament entre el pare, Jaume Puig –exjugador del BM Granollers i actualment entrenador de la Salle Montcada– i el fill, Jordi Puig –també exjugador del Granollers i ara jugador del BM La Roca, i que es va acabar enduent el fill, autor de cinc dels 28 gols de l'equip roquerol.

Tres defensors de la Salle Montcada intenten aturar la jugada d'atac del roquerol Dani Ferrer (Fotografia: TONI TORRILLAS)

El Montcada va començar amb força, liderat per Albert Maresma, i va agafar dos gols de marge (2-4) però la bona defensa i algun contraatac van permetre que l'equip de Ramon Plans capgirés el marcador i agafés la iniciativa. Una iniciativa al marcador que ja no va abandonar fins al final del partit, controlant el ritme del joc i mantenint un marge de seguretat d'entre dos i tres gols.

A cinc minuts per arribar al descans els roquerols van agafar la màxima renda de la primera part (12-9) i pels volts del quart d'hora de la segona meitat van arribar al màxim avantatge de tot el partit (22-15). De la mà dels germans Maresma i de Chus Jiménez la Salle Montcada va fer un parcial de 2-6 per posar-se a tres gols (24-21) però la Roca no va donar opció a la sorpresa.

Els protagonistes

Publicat el 12 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El Felmar BM La Roca es complica la vida davant el cuer

L'equip de Dani Lara erra sis penals i es queda curt en la remuntada a la segona part

Xavi Mas

El Felmar BM la Roca tenia una bona oportunitat, davant el cuer OAR Gràcia Sabadell, de sumar la tercera victòria de la temporada i, de retruc, allunyar-se de la zona de descens però va fallar massa ocasions clares de gol i això, al final, els va comportar perdre per un sol gol (21-22) davant un rival que encara no sabia què era guanyar –havia perdut els 12 partits jugats fins ara–. L'equip no va fer un bon inici de partit i per culpa d'això es va veure obligat a anar sempre a remolc. La millora a l'inici de la segona part, però, va perdre la continuïtat just quan l'equip tenia l'opció d'empatar i després l'OAR Gràcia va agafar un marge que les roqueroles no van poder eixugar.

Els gols d'Irene Garcia –tant en penetracions fins als sis metres com en els llançaments exteriors– i de Clàudia Ruiz van situar l'OAR Gràcia amb quatre gols de marge massa aviat (4-8, minut 14). Des de la defensa i amb una mica més d'encert ofensiu l'equip de Dani Lara va fer un petit repunt que va ser com un miratge en un desert;  els gols d'Ana Redondo, Glòria Blancafort i una aturada de Clàudia Fonseca van permetre al Felmar BM la Roca posar-se a dos gols (6-8), però aquest repunt no va tenir continuïtat en un equip que va veure com l'OAR es tornava a escapar al marcador –de sis gols en arribar al descans– i com aconseguia marcar només a través de la clarividència d'Agnès Ribas –la portera de l'OAR, Amanda Riera, també hi va tenir molt a veure amb les seves grans intervencions.

MANCA D'ENCERT DES DELS SET METRES

Un dels aspectes que va passar factura a l'equip de Lara van ser els errors des dels set metres; fins a nou llançaments de penal va tenir l'equip per intentar apropar-se al marcador, però dels nou en va fallar sis. No obstant això, l'equip va millorar en defensa, Fonseca va treure algunes pilotes i l'OAR va estar més de 14 minuts sense marcar. De l'11-17 es va passar a un ajustat 16-17 però sense arribar a empatar. L'OAR es va tornar a escapar de quatre gols i l'intent de remuntada final es va quedar curt per la manca d'encert.

Les protagonistes

Publicat el 12 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Bon partit, mal resultat

Després de dues victòries consecutives i de la millora del joc, la visita al camp del Sabadell B era una bona presa de contacte per veure la consistència d'aquesta millora experimentada per l'equip de l'Alberto. El canvi de sistema de joc ha permès que l'equip guanyi en seguretat i mantingui més la pilota que als primers partits de la competició. Tot i avançar-se per dues vegades al marcador a Sabadell, al final la sort no els va somriure i el Sabadell B, rival de la part alta de la classificació, va acabar capgirant el resultat per endur-se els tres punts.
El partit va començar de manera immillorable pel benjamí A de l'Esport Club Granollers, amb una gran jugada per la banda entre en Dani, en Marc i en Xavi que va acabar aquest amb el primer gol del partit. Tots dos equips van demostrar tenir bon toc de pilota però el Sabadell B va pressionar molt i va dificultar el joc granollerí. La defensa granollerina i en Max van refusar tres xuts dels sabadellencs previs al gol de l'empat. També abans de l'empat en Xavi va tenir el 0-2 en una bona jugada començada pel Marc i continuada pel Gerard, però en Leo, el porter del Sabadell B, li va aturar el xut. A l'últim minut en Max no va poder evitar l'empat gràcies a un xut del Mario que va anar alt, per sobre les mans del porter granollerí.

En Xavi intenta escapar-se per velocitat. Ell va ser l'autor del primer gol del partit (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

El segon quart va començar amb una bona jugada d'en Nouhoun, que es va escapar sol a la sortida d'un córner del Sabadell i el seu xut va sortir fora. El mateix Nouhoun i en Gerard van tenir ocasions de perill però també el Sabadell va fer lluir el porter Adrià. Cap a les acaballes del segon quart en Pau va recuperar una pilota en zona defensiva i la va fer arribar a en Nouhoun -passada llarga i precisa-, que va marcar amb un xut ajustat al pal. En l'última jugada abans del descans el Sabadell B va poder empatar però l'Adrià, amb el peu, va evitar el gol.

Dels peus d'en Marc en van sortir algunes de les jugades de més perill (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

EL SABADELL B, MÉS AFORTUNAT A LA SEGONA PART

Les alternatives van continuar després del descans, amb ocasions per uns i altres, però va ser el Sabadell B qui va tenir més fortuna. En Raúl va tenir una bona ocasió de gol però el seu xut va topar en un defensa i va sortir desviat, però el Sabadell també va portar perill en una acció que en Marc va haver de treure de sota els pals. Poc després d'aquest primer avís, va arribar el gol de l'empat d'en Max (Fernández). Després de l'empat en Pau va provar-ho de falta però en Leo li va aturar el xut i en David va tenir una altra ocasió molt clara que va sortir fora per ben poc. I de dues ocasions per desfer l'empat a favor dels granollerins es va passar al 3-2 a favor del Sabadell B, en Max (Fernández), al peu del canó, va aprofitar el refús d'en Max (Sala).

En Gerard va ser l'autor del 4-3 aprofitant el refús defensiu d'un córner (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

Tot just començar l'últim quart en Guillem va cometre falta per salvar una jugada de perill del Sabadell B, i de la falta en va sortir igualment el 4-2; l'Adrià va refusar inicialment el xut dels sabadellencs però va perdre la pilota de vista i en Mario, atent, va marcar. Els nanos de l'Alberto no es van rendir i poc després van reduir distàncies gràcies a un gol d'en Gerard a la sortida d'un córner provocat per una altra corredissa d'en Nouhoun. En Gerard i en Nouhoun van poder empatar de nou el partit però sense sort. En canvi, a les acaballes del partit, el Sabadell va fer un contraatac que va refusar inicialment l'Adrià però que en Fabián, molt atent al refús, va fer el definitiu 5 a 3.
Va ser un mal resultat després d'un bon partit, fet que no hauria de preocupar als nanos, que estan més confiats en el seu joc.

Els protagonistes

Llegir mes

Podi històric de Laia Andreu, del CA Granollers

Aquest podi és el primer d'una atleta del club en les 50 curses disputades fins ara

Xavi Mas

La cursa absoluta i promesa femenina, a diferència de la masculina, ha tingut un inici amb les participants més agrupades. La vigatana del CA Granollers Laia Andreu va ser l'autèntica animadora de la cursa; va ser la primera a marcar un ritme fort i això va permetre veure com el grup capdavanter es trencava de mica en mica. Andreu va liderar la cursa fins ben entrada la tercera de les quatre voltes que havien de completar al circuit. Salima Charki (Cueva de Nerja Atletismo), que havia quedat segona l'any passat, es va voler treure l'espina i va atacar just abans de començar l'última volta, atac que Andreu no va poder respondre. Tot i això, Andreu va aguantar el segon lloc, i aconseguia per primera vegada a la història una atleta femenina del club granollerí pugés al podi de la cursa.

Per darrere de Charki i d'Andreu va arribar Marta Galimany (FC Barcelona) –guanyadora de l'edició de 2014–, que va repetir el tercer lloc aconseguit l'any passat. El bon paper de les atletes sèniors del CA Granollers es va veure refermat amb la novena posició d'Encarna Núñez, la 13a posició d'Anna Comet i la 14a posició de Marta Molist, posicions que els van permetre ser les guanyadores en la classificació per equips.

Laia Andreu, de blau en primer terme, va liderar la cursa des del començament i fins a l'inici de la darrera volta    (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

"És un honor per mi ser la primera representant del club que puja al podi", va afirmar Laia Andreu acabada la cursa. La vigatana del CA Granollers va explicar que havia intentat imposar el seu ritme. "M'he centrat a buscar el meu ritme i l'he mantingut fins que la Salima ha atacat. Després he intentat que la Marta no m'atrapés perquè és més ràpida que jo", va dir. La guanyadora va destacar el nivell de les rivals: "la cursa ha estat complicada perquè venia d'estar malalta tota la setmana i perquè el nivell de les rivals era molt alt però he pogut atacar al final". Per la seva banda, Marta Galimany, tercera, va destacar el circuit. "És ràpid i de bona trepitjada. Jo m'hi adapto molt bé i sempre el tinc marcat al calendari".

Els atletes vallesans destaquen en les categories de formació

Més enllà del segon lloc de Laia Andreu en la prova absoluta femenina i de la victòria del CA Granollers per equips femenins, també va destacar el CA Mollet, que va guanyar per equips en la categoria juvenil femenina –a la fotografia–, amb Maria Carner, que va acabar en la tercera posició. En categoria prebenjamí Max Garcia i Laia Escote (CAG) van acabar segons; en categoria benjamí femení la guanyadora va ser Irene Rodríguez (Sant Feliu Corre); en alevins, Albert González (CA Canovelles) va guanyar en categoria masculina i Júlia Lahosa (CA Parets) va acabar segona en la femenina. Adam Mounim (CA Canovelles) va acabar segon en la categoria infantil masculí, Isaac Paradas (CA Mollet) va ser tercer en la categoria cadet masculí i Júlia de la Piedra (CA Canovelles) va ser la guanyadora en la categoria cadet femení.

El podi és històric i la participació del club, molt alta. (Joan Cutrina)

Si algú, malgrat la pluja final, estava cofoi en finalitzar totes les curses, aquest era el president del Club Atlètic Granollers, Joan Cutrina. "Estic molt content per dues raons molt importants: la primera, per l'històric podi aconseguit per la Laia Andreu, i la segona, per l'alta participació d'atletes del nostre club", va dir. Una elevada participació que va permetre veure alguns i algunes atletes pujant als diversos podis. "En aquests moments el club té una base formativa molt sòlida i és això el que ens interessa potenciar, ja que econòmicament és l'únic esport que es pot mantenir", va explicar. "Actualment el club compta amb 11 monitors per cobrir les necessitats formatives d'uns 170 atletes en les categories de base, que van des de la categoria prebenjamí –nens de quatre anys– fins a la categoria cadet –15 anys–", va afirmar Jordi Cladellas, màxim responsable de les categories formatives del club.

POSSIBLES ACTES DE CARA A L'ANY VINENT

Un altre dels aspectes que va destacar Cutrina va ser arribar a les 50 curses. "Aguantar 50 anys organitzant una cursa com aquesta, ininterrompudament, pocs clubs ho poden dir", va afirmar. Cutrina es planteja fer algun acte de cara a la propera edició, però que dependrà de l'aspecte econòmic. "No distraurem cap euro que trobem en detriment de la base ni restarem nivell al cros més important de Catalunya", va explicar.

Publicat el 5 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Torna el domini africà al Cros

El kenyà Titus Kipjumba Mbishei s'imposa a Emmanuel Bor al 50è Cros Internacional Ciutat de Granollers

Xavi Mas

Tres coses van destacar al 50è Cros Internacional Ciutat de Granollers; la primera, una dada per a la història, com va ser el primer podi en categoria femenina per a una atleta del Club Atlètic Granollers –el va aconseguir Laia Andreu–. La segona, el retorn del domini africà –en l'edició d'enguany va guanyar el kenyà Titus Kipjumba Mbishei– en la prova absoluta masculina després de la victòria de l'any passat de Carles Castillejo, i la tercera, l'elevada participació, amb gairebé 1.700 participants entre totes les categories.

Capítol a banda va merèixer la pluja; després de l'aigua caiguda a primera hora del matí, que va estovar el terreny, el temps va respectar els atletes fins a la cursa absoluta masculina. Allà els atletes van haver de patir un intens però curt aiguat i, poc després de l'entrega de premis, la pluja més forta la van patir els nens i nenes de les categories més petites –alevins, benjamins i prebenjamins.

Poc després de donar-se el tret de sortida els atletes del FC Barcelona Marc Alcalà i Mohamed Zarhouni van posar-se per davant. Zarhouni –a la dreta de la imatge– va acabar tercer de la cursa i va guanyar en la categoria promesa           (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

La cursa absoluta masculina, sobre una distància total de 10 quilòmetres –cinc voltes a un circuit de dos quilòmetres– es va trencar ben aviat; quan encara no s'havia completat la primera volta al circuit els dos atletes kenyans van imposar un fort ritme que gairebé ningú va poder seguir; Titus Kipjumba Mbishei i Emmanuel Bor es van destacar al capdavant i van passar per primera vegada per la línia d'arribada amb uns metres d'avantatge respecte a Mohamed Zarhouni i Marc Alcalà. De mica en mica, però, les distàncies es van anar incrementant i el català del FC Barcelona, més especialitzat en proves de mig fons, va anar cedint terreny, i va deixar tot sol el seu company d'equip Zarhouni en la persecució dels kenyans. En l'últim tram de baixada abans d'entrar a les pistes d'atletisme Mbishei va apujar el ritme i l'actual subcampió de la Mitja Marató, Emmanuel Bor, va haver de conformar-se amb el segon lloc. Fora del podi, en sisena posició, va arribar l'atleta del CA Montornès Driss Lakouaja, mentre que el primer atleta classificat del CA Granollers va ser Ramon Linares, que va creuar la línia d'arribada en la 30a posició.

"La cursa m'ha agradat molt", va dir Mbishei, que debutava a Granollers. "Els rivals eren molt forts i per això l'Emmanuel i jo hem decidit apujar el ritme durant les dues primeres voltes, per treure'ns rivals del damunt", va explicar. "Ell ha aguantat molt bé el meu ritme i, al final, he pressionat per derrotar-lo", va afegir. "És una cursa molt bonica, amb un recorregut molt variat", va afirmar Bor. Per la seva banda, el tercer classificat i primer en categoria promesa, Mohamed Zarhouni, va acabar exultant d'alegria. "Encara no m'ho crec. Quan m'he vist darrere els kenyans pensava que estava somiant", va dir.

Titus Kipjumba Mbishei creua la línia d'arribada com a guanyador amb Emmanuel Bor a pocs metres de distància (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

Publicat el 5 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El CB Granollers fa el seu millor partit

El parcial de 19-4 del tercer quart, decisiu per decantar la balança

Xavi Mas

El CB Granollers va fer el partit més complet de la temporada davant un Sant Cugat minvat –li mancaven els dos directors de joc– i de qui van saber explotar les mancances. Els de Manel Blanco van jugar molt intensos defensivament durant tot el partit, van tenir un alt percentatge d'encert en atac a la primera meitat, i malgrat que el percentatge d'encert va baixar a la segona, va ser aleshores quan es va decidir el partit.

Ferran Nadal comet falta en atac en una acció de la primera meitat (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

Els granollerins van pressionar molt bé la sortida de pilota del Sant Cugat i els van forçar moltes pèrdues que van aprofitar per córrer. Tot i que el Sant Cugat depenia molt del seu joc interior –Cosialls i Antonio–, la sensació de superioritat demostrada a la primera part es va començar a palesar al tercer quart, en què el Sant Cugat tan sols va anotar quatre punts, i va deixar l'últim quart per al lluïment.

Els protagonistes

Publicat el 5 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Condicions extremes

Desplaçament molt llarg per jugar en una pista lamentable

Xavi Mas (enviat especial)

De seguida que es va conèixer la sort del sorteig on els granollerins quedaven aparellats amb l’equip ucraïnès, equip, cos tècnic i club van ser conscients que no només la part esportiva –la classificació per a la fase de grups– seria complicada, sinó també la part logística; el desplaçament fins a aquesta ciutat del sud-est del país. Zaporoje –o Zaporíjia– és una ciutat industrial, amb prop de 800.000 habitants, que es troba a uns 445 quilòmetres al sud-est de Kíev i a uns 230 quilòmetres a l’oest de Donetsk –ciutat de gran record per al club, ja que va ser allà on el BM Granollers va guanyar l’any 1996 la segona Copa EHF.
El viatge va ser llarg –podia haver-ho estat més en funció de la combinació de vols triada–, amb sortida el dijous a les 6 de la tarda des del Palau d’Esports de Granollers i arribada a l’hotel Teatralny de Zaporoje cap a quarts de 3 de la tarda, hora catalana –una hora més a Ucraïna–, just per l’hora de dinar. Entremig, un primer vol de Barcelona fins a Viena, on l’equip hi va fer nit, i un segon vol des de la capital austríaca fins a l’ucraïnesa de Dnipró, a 85 quilòmetres de Zaporoje –recorregut que es va fer amb l’autocar de l’equip del Zaporozhye.
El viatge va ser llarg i es va fer llarg –sobretot per jugadors com Marc Garcia, que arrossega molèsties a l’esquena–, bàsicament perquè, a més dels dos viatges en avió s’hi va haver de sumar aquest trajecte d’una hora en autocar pel que es podria considerar una autovia, però amb paviment de carretera de muntanya –tot i ser a peu pla i amb unes llarguíssimes i inacabables rectes envoltades d’un paisatge rural a banda i banda.

L'equip, en la tradicional passejada del matí abans del partit per una zona de parades a l'aire lliure a prop de l'hotel (Fotografia: XAVI MAS)

L’anècdota del viatge d’anada va ser l’ambient d’handbol que es respirava a l’aeroport de Viena, on divendres al matí l’equip granollerí va coincidir amb l’equip alemany del Rhein Neckar Lowen –viatjava a Skopje per enfrontar-se al Vardar de Joan Cañellas– i amb el Dinamo de Bucarest –rival de la temporada passada i que també viatjava a Zaporoje, via Kíev, per enfrontar-se a l’altre equip de la ciutat, el Motor, on juga l’exgranollerí Aidenas Malasinskas.

PARQUET DETERIORAT

El pitjor de tot, l’estat de la pista; un pavelló molt antic, amb una pista de parquet molt trinxada, sobretot a la zona de les àrees on solen caure els jugadors després de llançar. De fet, a l’entrenament del dia previ al partit l’extrem Adrià Pérez es va clavar una estella de fusta entre els dits de la mà.
Al final però el partit s’havia de jugar, es va jugar i es va patir com mai. Amb dues úniques veus des de la grada –les del gerent Pep Blanchart i de la directiva Mireia Cammany– donant suport a l’equip davant les del miler d’aficionats locals i arribant a l’èxtasi amb el gol de Cabanas. Durant la celebració a l’hotel, l’expedició va rebre una visita molt especial, la d’Aidenas Malasinskas i l’endemà, amb la classificació a la butxaca, les hores i hores de viatge no es van fer tan feixugues.

Aquest és l'estat de la pista a la zona de les àrees: el parquet, vell i estellat (Fotografia: EDUARD BATLLES)

Publicat el 28 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Álvaro Cabanas entra amb lletres d'or a la història del BM Granollers

El Fraikin BM Granollers va fer història a Ucraïna en aconseguir la primera remuntada a domicili de la seva història europea. Després d’un partit en què l’equip va anar de menys a més, Cabanas va aconseguir el gol d’una victòria i d’una classificació agòniques.

Xavi Mas (enviat especial)

El Fraikin BM Granollers necessitava omplir una nova pàgina en la història europea del club si volia classificar-se per a la tercera fase de grups consecutiva a la Copa EHF –s’havien aconseguit diverses remuntades, però sempre amb la tornada a casa, mai s’havia aconseguit a domicili– i un dels últims a arribar, Álvaro Cabanas, en va ser l’artífex.
Abans de començar el partit, l’objectiu era remuntar dos gols, però veient com va anar el partit, més que una remuntada, l’equip el que necessitava era un miracle –cinc gols per sota més els dos de l’anada, faltant poc més d’un quart d’hora de partit, situaven l’objectiu a set gols, o vuit de distància–. Però per més adversa que es posava la situació, l’equip mai hi va deixar de creure i, en un altre final de partit a cara o creu –no és el primer dels últims anys en competició europea–, la moneda va sortir cara.
El partit no va començar gens bé i això encara va dificultar més les opcions de remuntada; el Fraikin va començar amb un parcial advers de 3-0, amb Anton Dereviankin fent-se gegant sota els pals i rebent gols de contraatac, precisament el que l’equip volia evitar. De fet, el primer gol dels de Carlos Viver no va arribar fins gairebé el minut 7, i de penal. Després, i mentre la connexió amb Adrià Figueras va funcionar –un altre cop va destacar amb vuit gols–, l’equip va mantenir el partit igualat, però de nou les pèrdues de pilota van penalitzar molt els granollerins.
A la primera meitat el Zaporozhye va arribar a guanyar per sis gols (14-8) però el Granollers ho va retallar fins als tres que reflectia el marcador del descans (15-12) –talment el que va passar al Palau la setmana passada, però a l’inrevés–. I a la segona part els ucraïnesos van arribar a guanyar de cinc (20-15) al minut 41, quan Viver va demanar el primer temps mort de la segona meitat. El Fraikin va posar-se dins l’eliminatòria gràcies a un parcial d’1 a 8 (21-23) i ho va saber gestionar fins al final.

Els jugadors del Fraikin BM Granollers van fer pinya al mig de la pista (Fotografia: XAVI MAS)

UN MINUT INOBLIDABLE

A tres minuts del final Viver va demanar temps mort amb un 25-24 en contra i tot semblava impossible. Però van ser uns últims tres minuts d’autèntica bogeria, amb un intercanvi de gols que va afavorir arribar a la xifra de 30 gols final. Arnau Garcia va marcar el 28-29 però només quedava mig minut de partit. El Zaporozhye va intentar allargar l’atac i va aconseguir superar la defensa pressionant a tota la pista dels granollerins per trobar situació de llançament. Vicente Álamo va esdevenir el primer heroi del partit aturant-li un llançament a l’extrem Artemenko. La pilota va anar cap a la cantonada però en els 18 segons que quedaven Álamo va tenir temps d’anar-la a buscar i generar una última jugada d’atac, un xic atropellada, que va anar de cantó a cantó fins a arribar a Álvaro Cabanas, el segon heroi del partit. I aquest, sense gaire angle i jugant-se la falta en atac, es va treure un llançament per sota les cames de Dereviankin que va desfermar l’eufòria damunt la pista. Alguns jugadors saltant i botant, altres abraçant-se de felicitat, i altres amb les mans al cap, no s’ho acabaven de creure. L’equip havia tornat a fer història.

Els protagonistes **

El post-partit

Si no penses que pots aconseguir-ho, llavors és impossible. (Carlos Viver)

“Si no penses que pots aconseguir-ho, llavors sí que és impossible. Ho hem aconseguit perquè hi hem cregut”. Així de clar va ser Carlos Viver després d’un final de partit i d’una segona meitat per emmarcar. No es pot obviar que la situació, que ja era complicada abans del partit del Palau, s’havia complicat més després de perdre l’anada a casa. Però és que a més, el Zaporozhye va sortir amb molta empenta i encara ho va complicar més anant sempre per davant i amb avantatges força clars. “A la mitja part perdíem de tres però estàvem jugant bé en atac, tot i fallar més del compte i encaixar massa gols de contraatac. Després ho hem sabut corregir i això ens ha permès tenir les nostres opcions al final”, va dir el tècnic granollerí. “Quan ha calgut hem arriscat, com ja havíem fet en altres partits, i amb una mica més d’encert, un punt de sort i sense perdre l’esperança ens n’hem tornat a sortir”, va afegir un Viver que no es va estar de repetir que l’equip sempre està obligat a guanyar i fer més que les temporades anteriors. “Cada vegada és més complicat guanyar, aquí i a la lliga, però se’ns dóna per favorits sense haver jugat. La gent no és conscient de la dificultat que això suposa per a l’equip i per això estic tan orgullós del treball i l’esforç que realitza el meu equip”.

Carlos Viver i Vicente Álamo s'abracen eufòrics (Fotografia: XAVI MAS)

Álvaro Cabanas, màxim golejador del partit i artífex del gol que va donar la classificació, estava exultant d’alegria després del partit. “Estic molt content, no només pel gol, que és anecdòtic, sinó pel que significava per a l’equip. La classificació, per nosaltres, era primordial. A tots ens feia molta il·lusió i ens ha costat molt”, va dir. De fet, durant el partit, l’equip només va estar classificat després del seu gol, en cap altre moment del partit ho havia estat. L’extrem dret del Fraikin va explicar com havia vist l’última jugada del partit: “He mirat el marcador i he vist que faltaven 15 segons i que ens faltava un gol. L’Arnau ha fet una finta, me l’ha fet arribar, i tot i que tenia poc espai li he intentat tirar entre les cames i ha sortit bé”. Cabanas coincidia amb Viver que la clau va ser creure-hi. “No hem pensat mai en l’eliminació, ni tan sols quan les coses s’han torçat més”, va afegir.
L’altre protagonista del partit, Vicente Álamo, que ja havia viscut una remuntada al límit quan jugava a Lleó, va poder repetir-ho al seu club de sempre. “Vaig tornar per gaudir. Per aquest club entrar a la fase de grups era molt important i jo volia viure aquesta experiència. El partit d’avui fa que tornar hagi valgut la pena”, va assegurar.
Aquest dijous, a partir de les 11 del matí, el Fraikin sabrà els seus tres propers rivals.

Publicat el 28 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

** L'acta oficial de l'EHF no es correspon a la realitat (i per tant, tampoc a la fitxa tècnica publicada a El 9 Nou), ja que atorga un gol a Pol Sastre (que no va jugar), quatre a Vladan Loncar (que no va marcar) i un a Jorge Silva (que en va marcar quatre). Michal Kasal, que en va marcar un, consta com que no en va fer cap.

Llegir mes

Es compliquen la vida

El Fraikin haurà de remuntar-li dos gols a un Zaporozhye molt expeditiu en defensa

Xavi Mas

Al Fraikin BM Granollers li tocarà remuntar si vol estar en la tercera fase de grups consecutiva a la Copa EHF. L'equip granollerí va tornar a experimentar –en menor mesura que la temporada passada en el partit inaugural de la fase de grups contra el Dinamo de Bucarest– que a Europa els partits es tanquen després de 60 minuts. L'equip de Carlos Viver va fer uns excel·lents primers 27 minuts de partit en què defensivament es va saber aturar el potent atac del Zaporozhye i va tenir força encert en atac. Però en només tres minuts es va passar d'un magnífic 17 a 11 a un bon 17-14 en arribar al descans i a un preocupant 17-17 tot just començar la segona part. A partir d'aquí la igualtat es va mantenir i es va trencar del cantó ucraïnès, als últims minuts, gràcies a les grans intervencions del porter Anton Dereviankin.

Els primers 10 minuts van ser força igualats; el llançament exterior del Zaporozhye –l'esquerrà Ganchev sobretot i el dretà Karamyshev– es va demostrar que era potent, però també l'encert des dels extrems –l'esquerrà Severyn al principi i sobretot el dretà Artemenko– i les sortides a la contra, mentre que per part granollerina Silva va començar força encertat, així com el capità David Resina –cinc de cinc a la primera meitat– i Michal Kasal.

Els ucraïnesos, excessivament durs en els contactes defensius, es van carregar ràpidament d'exclusions –l'arbitratge va ser molt estricte a cantó i cantó– i això el Fraikin ho va saber aprofitar sobretot a partir del minut 10. Després de l'empat a cinc els granollerins van aconseguir un parcial de 5-0 que va situar l'equip de Viver amb un bon 10 a 5 poc després del quart d'hora de partit. L'entrenador ucraïnès Vitaliy Nat, que havia demanat temps mort amb el 8-5 al marcador– va veure com els seus jugadors aconseguien aturar la sagnia durant una bona estona, gràcies a un intercanvi de gols que va mantenir les distàncies malgrat les exclusions –quatre a la primera meitat–. A les acaballes de la primera part el Fraikin va aconseguir la màxima diferència del partit (17-11) però va veure com l'exclusió de Jorge Silva –la primera del partit– li acabava suposant un parcial de 0-3 que ficava de nou el Zaporozhye dins del partit.

Adrià Figueras és agafat de la samarreta per Denys Isanchuk i Oleksandr Tilte (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

Tot just començar la segona meitat els ucraïnesos van fer un altre parcial de 0-3 –0-6 acumulat– que va obligar Viver a aturar el partit. Els seus homes van aconseguir tallar la dinàmica negativa gràcies a l'únic gol de Gonzalo Porras, però no va saber treure profit de les noves exclusions del rival –quatre més per un total de vuit.

L'estira-i-arronsa va ser la dinàmica de bona part de la segona meitat, amb el Fraikin escapant-se de dos gols i el Zaporozhye equilibrant de nou la balança sense arribar a posar-se per davant. Fins que va aparèixer la figura de Dereviankin sota els pals i de Ganchev en atac. Sis aturades gairebé consecutives i quatre gols gairebé seguits de l'esquerrà van posar el 26-27 al marcador. Dereviankin va evitar l'empat i el Zaporozhye, mitjançant els extrems Severyn i Artemenko, van posar els dos gols finals de diferència.

Els protagonistes

El post-partit

Ens cal més sang freda. (Carlos Viver)

L'entrenador del Fraikin reconeix que va faltar encert en atac

Carlos Viver sabia que l'eliminatòria no seria gens fàcil i, després de la derrota, la complicació serà molt més alta. "És difícil transmetre que guanyar no és senzill. L'eliminatòria ja sabíem que seria complicada, i ara encara més", va començar afirmant. Viver va dir que tenien una setmana per davant per polir el que no van saber fer bé –menys si es té en compte que dimecres hi ha partit de lliga contra Helvetia Anaitasuna–. "Hem d'analitzar allò que no hem sabut solucionar i per què no hem sabut tancar algunes situacions", va dir. El porter Dereviankin va ser l'autèntic heroi del partit i Viver va destacar, com a coses a millorar, precisament les opcions d'atac més clares. "Hem fallat moltes situacions clares de llançament, sobretot a la segona part i als sis metres, on hem acabat amb un 50% d'encert justet", va afirmar. "Potser ens cal més sang freda en aquestes situacions", va afegir.

De cara al partit de tornada, i veient la duresa del rival, Viver té clar què han d'evitar i què han de millorar. "La pilota ha de circular amb més fluïdesa perquè en el cos a cos hi sortirem perdent segur. I quan trobem situacions de desequilibri les hem d'aprofitar", va explicar. "Ara, el que està clar és que haurem d'anar allà i estar millor que avui", va dir amb certa resignació.

Publicat el 21 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes