dimecres, 9 de març del 2016

Golejada (capítol segon)

Ruaidi Connell

Al partit de la primera volta, a Montmeló, l'EC Granollers d'en Nico Font ja va golejar l'equip local per un clar 1 a 8 i a la segona volta els granollerins van repetir golejada. L'única diferència és que, tan uns com els altres, van aconseguir marcar un gol més que al primer partit (9-2). Una golejada que va mantenir els granollerins al quart lloc i els montmelonins al desè.
El partit el va dominar de cap a cap l'equip d'en Nico però els gols es van fer esperar una mica; en Xavi i en David van tenir les primeres ocasions de gol, sense sort. Al minut 9 va arribar el primer gol, després d'una combinació molt maca entre en Gerard i en Xavi que va acabar amb el gol d'aquest últim. En la següent jugada d'atac granollerina va poder arribar el segon, amb una altra bona combinació -a tres bandes, entre en Pau, en Marc i en Xavi- que va acabar amb un xut massa creuat.

Moment del xut d'en Guillem que es convertia en el 3-0 (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
El segon quart va començar amb una ocasió del Montmeló -bona jugada col·lectiva- que podia haver empatat el matx i que el pal es va encarregar d'evitar-ho; però el que són les coses en el futbol, en la jugada següent en Gerard va fer el 2-0. Un minut més tard, en un servei de porteria d'Aaron, en Guillem va tallar la passada i va marcar el tercer pels granollerins. Dos minuts després es va repetir l'escena -malauradament pel Montmeló-; en Guillem va tornar a anticipar-se en un servei de porteria però, en aquest cas, en comptes d'acabar la jugada ell, va cedir-li el gust a l'Eduard, que va marcar el quart amb un xut creuat. Tres gols en pocs minuts, i els que faltaven per arribar...El Montmeló, un minut després del 4-0 va fer una bona jugada que va servir perquè en Saúl marqués el primer dels gols montmelonins. Però l'alegria els va durar poc perquè, acte seguit l'Eduard va aprofitar un mal refús de l'Aaron per marcar el 5-1 gairebé des de mig camp. A l'últim minut d'aquest segon quart en Roger va aprofitar una badada defensiva del Granollers per fer el 5-2. I amb aquest gol el marcador va poder descansar.

L'Eduard rep la passada d'en Guillem i xuta des de mig camp per marcar el 4-0 (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
EL TERCER QUART DICTA SENTÈNCIA
El segon gol havia donat esperances a un Montmeló que, després del descans, va tenir més possessió de pilota. Però li va faltar arribada. En canvi els granollerins van marcar de seguida per marcar diferències; en David, màxim golejador de l'equip però que encara no s'havia estrenat al partit, va aprofitar el refús del travesser -després d'un xut de l'Arnau- per fer el 6-2. Minuts després, una jugada entre en Pau, l'Arnau i en David, la va acabar aquest amb el seu segon gol i el setè del Granollers.

En David evita la defensa d'en Marc Ruiz per fer un dels seus dos gols (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
El partit estava vist per sentència però els granollerins no havien dit l'última paraula; tot just començar va arribar el vuitè, amb una jugada col·lectiva que es va encarregar de materialitzar l'Arnau. Quan tot semblava que acabaria així, va arribar un córner favorable als nanos d'en Nico que va acabar amb el 9-2 definitiu gràcies a un xut creuat d'en Raúl.

Els protagonistes

dissabte, 5 de març del 2016

Un ECG de circumstàncies cau a casa golejat pel Vilafranca

Els del Penedès havien negat al Granollers l'ajornament del partit
Eduard Batlles

El Granollers va caure de forma clara a casa per 1-4 davant un Vilafranca en posicions de play-off d’ascens. Els vallesans no es van poder sobreposar a les múltiples baixes, tot i que durant la primera meitat i l’inici de la segona van jugar de tu a tu contra els del Penedès. De fet, l’EC Granollers havia demanat al Vilafranca l’ajornament del partit. “El president no hi va tenir problema, però l’entrenador s’hi va negar perquè va entendre que endarrerir el partit els suposava un problema”, explica un dels tècnics, Albert Garcia. La derrota final deixa l’EC Granollers amb un balanç de 5 punts dels últims 33 possibles i el partit d’aquest diumenge contra el Figueres serà clau per recuperar la moral de l’equip.

Tot i les absències de molts jugadors importants, el Granollers va plantar cara fins que les forces van aguantar (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
En els primers minuts de joc, l’àrbitre podia haver xiulat un penal prou clar sobre Roger Mora per una caiguda dins l’àrea. El Vilafranca, de mica en mica, es va anar entonant i una centrada des de l’esquerra la va aprofitar Oribe per fer el primer gol amb una rematada al primer toc. El Granollers, fresc en els primers minuts, va aconseguir empatar: Roger Martínez va fer un bon xut des de la mitja lluna i després de l’aturada de Ramos, Riki va posar el cap per fer l’1 a 1. Després del gol els vallesans es van trobar molt còmodes i podrien haver fet el segon, però va faltar decisió i contundència en els últims metres. Abans del descans va ser Ayala qui va rebre una passada dins l’àrea i va definir al primer pal per fer l’1 a 2.
A la represa, Roger Martínez va cometre un penal clar sobre Triguero, i el màxim golejador de la categoria es va encarregar de transformar-lo enganyant Ortega. Amb un Granollers abatut i ja sense forces, el Vilafranca va poder ampliar el marcador amb una pilota al pal i un parell de xuts amb perill que va aturar el porter vallesà. Els tècnics Víctor Vera i Albert Garcia van canviar homes tocats com Riki per fer entrar els dos juvenils que havien entrat a la convocatòria, Marc Vélez i Atanasio. Ja en els minuts finals, va ser un altre cop Oribe, amb una jugada personal, qui va donar l’estocada final al Granollers amb el definitiu 1 a 4.

Els protagonistes

El post-partit

Suspendre el partit anava en contra del meu equip. (Ivan Moreno)

Ivan Moreno (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
L’entrenador del Vilafranca, Ivan Moreno, ha explicat a EL 9 NOU els motius per refusar la petició del Granollers d’ajornar el partit. “Has de mirar que no suposi un inconvenient per al teu equip, i en aquest cas ens anava en contra. El partit l’hauríem d’haver jugat abans de Setmana Santa, just quan jo m’havia compromès amb els meus jugadors a donar-los vacances perquè tenim lliure i perquè s’estan comportant fantàsticament. A l’equip hi ha dos russos que ja tenen els bitllets i dos andalusos que també voldran marxar”, explica.
El tècnic, que assegura que va pensar en totes les alternatives, no ha trobat cap més data per jugar el partit. “A banda de la setmana de vacances, només hauríem pogut jugar entre els partits contra el Terrassa i el Prat o entre el Prat i l’Europa, tots ells partits de molt compromís per a nosaltres”, diu. Ivan Moreno lamenta la situació del Granollers però matisa que no és excepcional. “Nosaltres també hem viscut situacions semblants aquesta temporada: a la jornada 17, contra el Sant Andreu vaig anar amb cinc jugadors del filial i el porter del juvenil. Al següent partit érem 15 a la banqueta i vam perdre al camp del Montañesa”, recorda.
Per la seva banda, el secretari tècnic de l’EC Granollers, Dani Rizaldos, considera que els motius d’Ivan Moreno són “excuses”. “Saben les baixes que tenim. M’ha sorprès, perquè hi ha un codi ètic pel qual, quan passen aquestes coses els altres cedeixen, i ara no ho han fet”, diu.

Publicat el 4 de març de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Plou sobre mullat

El Fraikin perd a la pista del potent Magdeburg i Valadao es lesiona al genoll dret
Xavi Mas

El Fraikin BM Granollers no va poder treure res de positiu de la pista del líder invicte, l'SC Magdeburg. És més, no només va perdre el partit (32-28), sinó que podria perdre també el concurs de Guilherme Valadao de cara als propers partits; el lateral brasiler es va fer mal al genoll dret –minut 18:40– i ara li hauran de fer proves per saber l'abast exacte de la lesió. 
Podria ser, doncs, un problema afegit per als homes de Carlos Viver, que amb aquesta derrota han perdut qualsevol marge d'error en la competició europea; un cop jugats els tres primers partits –meitat de la fase de grups– el Fraikin és tercer amb dos punts, per darrere del Magdeburg, que en té sis –ha guanyat els tres partits– i del Dinamo de Bucarest, que en té tres després de l'empat d'aquest dissabte a la pista de l'Aalborg, cuer amb un punt.

L'extrem austríac del Magdeburg Robert Weber va ser el màxim golejador del partit amb vuit gols
El partit va començar equilibrat, amb intercanvi de gols i d'errades i avantatges mínims; Almeida va començar encertat –dues aturades dels tres primers llançaments– i en atac, tot i no trobar connexió amb el pivot, hi havia encert des de la distància. Quan els de Viver, a més, van trobar Figueras, els avantatges mínims favorables al Magdeburg es van convertir en avantatges mínims favorables als granollerins –4-5, primer avantatge granollerí després d'un contraatac de David Resina–. Va ser el millor moment d'un Fraikin que es va posar dos gols amunt (6-8) i que va disposar de diverses ocasions per ampliar el marge.
APAREIX GREEN 
Alguna aturada d'Almeida, però sobretot les anticipacions defensives en la circulació de pilota del Magdeburg van donar dues accions seguides de contraatac de Ferran Solé i Álvaro Ferrer  que el porter Jannick Green va aturar. Va ser l'inici del recital de l'internacional danès –en va fer unes quantes de seguides– que, a més, va coincidir amb la lesió de Valadao.
El Magdeburg va capgirar el marcador amb un parcial de 3-0 –del 7-9 al 10-9– i, després de l'empat a 12, es va escapar de quatre gols (16-12), encara que els granollerins van reaccionar per deixar el desavantatge en tan sols dos gols en arribar al descans.
Valadao va provar de jugar a l'inici de la segona meitat però de seguida va veure que no podia continuar. L'intercanvi de gols va afavorir el Magdeburg als primers minuts i unes quantes aturades més de Green els van permetre ampliar el marge. L'encert del Fraikin des de la distància, a la primera meitat, no va tenir continuïtat a la segona, en part per la bona defensa alemanya i, en part, per la major permissivitat arbitral en els contactes defensius dels alemanys.
El Magdeburg ho va saber explotar amb ràpids contraatacs que pràcticament deixaven el partit per sentenciat (28-21), si no fos perquè els de Viver, tirant d'orgull, van fer un parcial de 0-5 que els tornava a ficar dins del partit (28-26). Michael Damgaard, que no va brillar, va fer el gol més decisiu, el que trencava el parcial granollerí (29-26). A partir d'aquell moment qualsevol esperança dels granollerins per remuntar es va esvair.

Els protagonistes

El post-partit

El Magdeburg no és invencible. (Carlos Viver)

Carlos Viver (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Carlos Viver va voler buscar la lectura positiva del partit. "Hem competit bé i estic convençut que el Magdeburg no és imbatible. La setmana vinent, al Palau, ho tornarem a intentar", va afirmar després del partit. "Encara tenim opcions, i mentre les tinguem, l'equip lluitarà, cal confiar en la feina que està fent", va afegir un Viver que admet que els seus homes comencen a notar el cansament. "Hi ha gent tocada i estem forçant la màquina, però no ens podem rendir".
Viver va explicar que l'equip havia tingut el partit controlat fins a la lesió de Valadao. "Ens ha costat ajustar de nou el sistema defensiu però hem arribat al descans amb opcions d'atacar el partit". Viver va afegir que els errors en atac a la segona part havien donat massa facilitats al Magdeburg.
Álvaro Ferrer, acostumat al joc físic de la Bundesliga, ja s'esperava un partit dur. "Es juga amb molt contacte i un pavelló ple hi fa molt. Ara toca aprendre dels errors perquè diumenge, al Palau, la situació serà completament diferent", va assegurar.

Publicat el 29 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

divendres, 4 de març del 2016

Un Granollers coix d’efectius cau davant l’Ascó

Les baixes de Didi, Gil i Cano i la lesió de Suárez són un escull insuperable
Eduard Batlles

L'EC Granollers viatjava a Ascó en hores baixes i amb l'equip pràcticament en quadre. Didi, sancionat, i Cano i Gil, encara amb molèsties, deixaven el Granollers amb pocs efectius en atac. I al minut vuit de partit, una altra lesió, la de Ramon Suárez, que és dubte pel partit d'aquest dimecres a casa contra el Vilafranca. Amb tots aquests factors, el Granollers tenia una difícil visita al camp d'un rival necessitat de punts. Gespa natural, la central nuclear a una banda i molins d'energia eòlica a l'altra; bon temps i 90 minuts per mantenir-se a la zona còmoda de la taula.
El matx no podia començar millor, als 10 segons de partit David va disposar de la seva millor oportunitat del partit, un un contra un que va enviar al lateral de la xarxa. L'Ascó també ho va provar, sobretot per les bandes i en dues centrades va arribar el perill, però Ortega, molt segur, les va atrapar. Ferran Vila, titular després de molts partits a la banqueta, també va tenir una bona oportunitat, però va marxar fora. Els asconencs van tenir una nova ocasió, però la falta de Roigé va marxar a la dreta d'Ortega.

Gerard Roigé controla la pilota al centre del camp, vigilat per Pedro Bilbao (Fotografia: IRIS SOLÀ)
A la represa, el tècnic Miguel Rubio va moure la banqueta i va fer entrar Bertomeu i Argilaga. Amb aquests moviments, l'Ascó va ser més incisiu. Abans, però, Vila va tenir un dels pocs xuts a porteria de la segona meitat que va aturar Manolo. Al minut 71, a la sortida d'un córner, Virgili va fer l'únic gol del partit amb una rematada de cap que va picar al travesser abans d'entrar. L'entrada de Mora no va revolucionar el partit, li van arribar poques pilotes i les centrades per dalt les va atrapar totes Manolo. 
Amb la desfeta, el Granollers no aconsegueix la victòria des del 24 de gener i es manté a nou punts del descens. Amb el Vilafranca, a casa, els vallesans hauran de sumar.

Els protagonistes

Publicat el 29 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimarts, 1 de març del 2016

Victòria pensant en Alemanya

Als de Carlos Viver els costa arrencar, sentencien passat el descans i es relaxen al final
Xavi Mas

El partit davant un equip –el cuer BM Aragón– que no té res a perdre i molt a guanyar podia ser una trampa per a un equip com el Fraikin BM Granollers amb un calendari tan atapeït que no li permet preparar amb temps els partits. I al començament del partit així ho semblava, amb moltes imprecisions que van permetre a l'equip aragonès mantenir el frec a frec i l'esperança, però l'estat de gràcia en què es troba Bombóm Almeida i l'habitual bona defensa granollerina van permetre encarrilar el partit just abans del descans i sentenciar-lo tot just tornar-ne. El relaxament posterior va permetre al BM Aragón maquillar el resultat als últims deu minuts.

Ferran Solé intenta llançar a porteria obstaculitzat per Pedro Fuentes (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Al Fraikin li convenia marcar el ritme però que aquest no fos excessivament alt –els jugadors ja comencen a notar el cansament, i tan sols han arribat a una tercera part de la fase de doble partit per setmana– i això va topar amb la defensa dels homes de Jorge Juan Millán, una 6-0 amb sortides d'Amadeo Sorli. Els de Viver van cometre moltes imprecisions en atac –nou pèrdues de pilota i sis llançaments fallats a la primera meitat– i el BM Aragón ho va aprofitar per mantenir el frec a frec i l'alternança al marcador.
UN PARCIAL DE 4-0 PER MARCAR DISTÀNCIES
Passat el quart d'hora de joc, després d'un temps mort de Viver i del primer gol de l'exjugador granollerí Borja Lancina (9-10), la bona defensa granollerina va començar a donar fruits i quatre gols seguits van marcar distàncies en poc més de tres minuts –13-10 al minut 19–. Millán també va aturar el joc però els granollerins van seguir sòlids defensivament –Almeida va arribar al descans amb vuit aturades i un 40% d'encert i la defensa va recuperar algunes possessions– i efectius al contraatac, i va arribar al descans amb sis gols de marge (18-12).
DEU MINUTS PER RESOLDRE I DEU PER DOSIFICAR
Al començament de la segona part el Fraikin va seguir intens en defensa; Almeida va fer tres aturades més a llançaments exteriors i els aragonesos es van veure obligats a buscar el joc amb el pivot, però en van abusar i la defensa granollerina va saber anticipar-se i recuperar moltes pilotes.
Quatre gols pràcticament seguits de David Resina van fer arribar els granollerins a un màxim avantatge d'onze gols (26-15) –minut 42– just després d'un temps mort demanat pels visitants, que no va aportar solucions i, durant uns minuts els de Viver van mantenir el marge amb un estètic –i un xic afortunat– gol de Valadao (27-16).
El partit estava resolt i els jugadors van frenar l'impuls –dissabte els granollerins tenen un altre partit transcendent a la Copa EHF amb un altre llarg desplaçament a Alemanya–; els atacs es van fer cada vegada més llargs i el nivell d'encert va baixar. L'equip aragonès, que no es va rendir en cap moment, va seguir lluitant amb il·lusió i amb un canvi defensiu que els va començar a donar rèdits; Millán va ordenar una defensa oberta 3-3 que va fer encallar l'atac granollerí. De mica en mica el marcador es va anar escurçant, i va arribar als quatre gols de diferència (29-25), però sense temps per arribar enlloc més.

Els protagonistes

El post-partit

Estic molt satisfet pel joc i l'esforç de l'equip. (Carlos Viver)

Carlos Viver dóna instruccions als seus jugadors (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Abans del partit Carlos Viver havia avisat que el partit podia ser perillós i després del matx va repetir el perquè: "Ells són un equip que no dóna mai ni la temporada per perduda ni els partits per perduts", va afirmar el tècnic granollerí. "Per això van guanyar davant un gran equip com és Anaitasuna i, per això, quan nosaltres hem començat a pensar en quelcom diferent del partit que estàvem jugant –el partit de dissabte a Magdeburg– se'ns han atansat al marcador", va afegir. "Al final han fet un parcial que potser pot entelar un partit del qual estic molt satisfet, pel joc i per l'esforç de l'equip", va emfasitzar. "Són dos punts molt valuosos perquè seguim tercers, perquè continuem lluitant per ser a la part alta i perquè som un equip que ha passat per diverses situacions canviants aquesta temporada i, a vegades, ens n'oblidem", va concloure.
El partit de dimecres va servir perquè l'afició del Palau d'Esports ovacionés un jugador, el cardedeuenc Borja Lancina, que tornava per primera vegada com a rival després de nou anys a les categories inferiors del club. "Ha estat molt emocionant. Ha vingut gent de Cardedeu i els nanos han jugat a la mitja part", va afirmar. "Ho he donat tot per aquest club, sempre vull que guanyi i la gent no ho oblida", va dir emocionat.

Publicat el 26 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Recam Làser cau als penals

Els vallesans fan un gran partit però el Noia té més encert en la pena màxima
Eduard Batlles (enviat especial)

El Recam Làser Caldes va caure als quarts de final de la Copa del Rei, després d'un partit més que igualat contra el Noia Freixenet. Després d'acabar els 50 minuts amb 5-5 i d'una pròrroga sense gols, el partit es va haver de resoldre a la tanda de penals.
El Noia va dominar uns primers instants de partit completament bojos, amb ocasions a les dues porteries. Els del Penedès van colpejar primer amb un xut llunyà de Del Amor que Campor no va veure. Segons després, era Humberto Mendes qui empatava des del punt de penal. Pocs moments de relaxament en uns primers minuts elèctrics. Mendes, molt motivat, va estar a punt de fer l'1-2 al minut 4 en una acció individual. El Noia, en un contraatac, va fer el 2-1 amb una rematada d'Esteller al segon pal. El Recam Làser no canviava la seva idea de joc i madurava les jugades fins que Xavi Rovira es va treure un gran xut des del mig del camp que va agafar el porter Luis Gil desprevingut. El Caldes va perdre una oportunitat claríssima per avançar-se en un contraatac, i el Noia també en va tenir una altra al minut 25, que Campor va aturar.

El Caldes va lluitar fins al final en un duel en què els porters Campor i Gil van ser protagonistes (Fotografia: J.A. SENDIN)
Als 30 segons de la represa Del Amor va tornar a xutar des de fora de l'àrea per avançar el Noia. Els vallesans van aturar l'embranzida inicial i Molera va fer el 3-3. Humberto Mendes va tornar a forçar un penal però Gil li va aturar. El partit es va escalfar i Esteller va veure la blava per protestar. Tot i això el Noia va mantenir el resultat amb tres homes a pista i va forçar la desena falta del Caldes. Albesa la va convertir en el 4-3. El Caldes no es va rendir i un contracop portat per Mendes el va culminar Molera en el 4-4. Xavi Rovira va fallar una falta directa i en la següent jugada, Albesa, també de falta, va fer el 5-4 a set minuts del final. Jordi Urbano, que no havia aparegut gaire, va etzibar un potent xut llunyà per fer l'empat a 5. En el tram final, Campor va aturar un penal vital per forçar la pròrroga. 
Després d'una pròrroga amb dos equips més preocupats de no encaixar gols va arribar la tanda de penals, que es va resoldre a la mort sobtada després d'empatar els cinc llançaments. Marc Palau va fer el gol que eliminava el Caldes de la Copa.

Els protagonistes

Publicat el 26 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dissabte, 27 de febrer del 2016

Com un motoret dièsel

Ruaidi Connell

L'EC Granollers de Nico Font, davant el Lliçà d'Amunt, va fer un partit en què, com un motoret dièsel, va anar marcant el ritme "increscendo" per acabar golejant el rival. Els gols van trigar en arribar, però quan ho van fer, van anar caient un darrere l'altre fins el 7-0 definitiu.
Els nois d'en Nico van marcar el ritme des del primer minut, amb la possessió com a senyal d'identitat però amb escassa profunditat i poques ocasions de gol -la primera en un xut d'en Guillem sense massa perill i la de més perill, amb un xut d'en Marc, a la sortida d'un córner, que va sortir fregant el pal-. A mitjans d'aquest primer quart va arribar l'única ocasió de gol del Lliçà d'Amunt, en un xut de falta que va topar amb la tanca defensiva granollerina.

En Raúl celebra el gol després que el porter Íker li hagués aturat el xut de penal (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
El partit però, es va començar a animar al segon quart, bàsicament perquè van començar a arribar els gols, el primer bastant aviat; al minut dos -14 de partit- en Guillem va estrenar el marcador gràcies a un bon xut de fora l'àrea. El partit ja estava on volia el Granollers: domini de la possessió i amb el marcador a favor, tot i això, el Lliçà va donar un ensurt pocs minuts després però en Xavi, molt atent, va tallar i enviar a córner el que podia haver estat l'empat a un. Passat el perill, una bona jugada dels granollerins, començada des del darrere, va acabar en el 2-0; en Pau va fer una bona passada en profunditat per en David, que la va centrar a l'àrea on l'Arnau va rematar al fons de la xarxa. Al límit del descans en Xavi va protagonitzar una bona jugada per la banda però el Lliçà va refusar a córner, d'on no en va sortir cap jugada de perill, arribant a la mitja part amb aquest 2-0.

SENTÈNCIA PER LA VIA RÀPIDA
Després del descans el Granollers va estar molt encertat d'inici i, com al segon quart, al minut dos ja va aconseguir el primer gol -el 3-0- amb una bona jugada que va acabar amb una centrada de la mort d'en Marc que va rematar perfectament en Dani. Els nanos d'en Nico van seguir apretant i, dos minuts després, van treure un penal; l'Íker, el porter del Lliçà li va aturar el xut a en Raúl, però ell mateix va agafar el rebot i allà no va perdonar. Quatre minuts més tard en Dani va repetir com a golejador, aquest cop amb un xut de falta.

Amb aquest xut de falta en Dani va marcar el que era el cinquè gol del Granollers (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Al començament de l'últim quart el Lliçà va poder fer el gol de l'honor, però no va estar encertat perquè el xut va sortir per damunt del travesser. Els minuts van anar passant però el millor encara havia d'arribar: l'Eduard va fer una gran jugada, superant un contrari amb una autopassada per sobre del defensa -un barret-, la pilota li va arribar a en Gerard i aquest no va fallar. Poc després, i perquè marqués un altre jugador diferent, va ser en David qui va tancar el marcador amb el 7-0 definitiu després d'una passada en profunditat d'en Pau.

Superats porter i últim defensor, en David es disposa a marcar l'últim gol del partit (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

Els protagonistes

dijous, 25 de febrer del 2016

Victòria de prestigi

Els de Carlos Viver marquen distàncies des de l'inici i es mantenen per davant tot el partit
Xavi Mas

La decepció de la derrota de diumenge passat contra el Dinamo de Bucarest va quedar ràpidament oblidada dissabte, després d'una gran exhibició a Dinamarca. Davant gairebé 4.000 espectadors, el Fraikin va fer un partit molt seriós des de l'inici, amb una gran defensa, un atac ben estructurat i un Bombóm Almeida que va tornar a fregar el 40% d'encert. Els de Carlos Viver van manar des d'un bon començament però, a diferència del partit de diumenge passat, van saber superar els moments de mal tràngol per sentenciar a 10 minuts del final i deixar el Jutlander Bank Arena d'Aalborg glaçat i l'equip danès entre l'espasa i la paret.

Valadao i Marc Garcia intenten aturar Morten Andreas Slundt (Fotografia: HENRIK HANSEN)
La bona defensa i una aturada d'Almeida van obligar el tècnic danès Jesper Jensen a demanar temps mort just passat el minut 5 (1-4) però la dinàmica es va mantenir fins a arribar a l'1-7 –parcial de 0-5–. Els de Viver van sobreviure a les dues exclusions de Marc Garcia en pocs minuts i van arribar a guanyar de set gols (4-11), defensant molt bé un dels seus referents ofensius –Martin Larsen– en absència del seu millor jugador –Sander Sagosen, lesionat–, però als últims minuts de la primera part l'entrada del porter Soren Westphal va suposar un petit revulsiu per a l'Aalborg, que va retallar les distàncies fins a l'11-15 del descans.
PORRAS I MÁRQUEZ, DECISIUS EN LA SENTÈNCIA
L'Aalborg va continuar retallant les distàncies al començament de la segona part, i va arribar a posar-se un gol per sota (15-16) –parcial de 4-1 que va obligar Carlos Viver a demanar temps mort–, però Berggren va fallar l'atac per empatar i Valadao va fer el gol que va servir perquè el Fraikin tornés a agafar embranzida.
Amb aquest llançament Álex Márquez va sorprendre la defensa i el porter Westphal (Fotografia: HENRIK HANSEN)
Amb 17-22 al marcador, Jensen va demanar el seu últim temps mort per ordenar una defensa més oberta; en un principi els va sortir bé i van aconseguir retallar de nou les distàncies fins a un gol (21-22), però David Resina, amb un gol de penal, va evitar que l'Aalborg disposés d'atac per empatar –com ja havia tingut minuts abans–. Després, amb 22-23 al marcador, Almeida va aturar un parell de llançaments clau i Gonzalo Porras i Álex Márquez van prendre protagonisme per tornar a estirar el marcador i deixar definitivament sense opcions un Aalborg que va abaixar els braços a 10 minuts del final, després d'estar més de cinc minuts sense marcar –sense Sagosen i amb Larsen molt vigilat, l'Aalborg va tirar de Jörgensen i de l'extrem Christian Jensen–. Amb el 22-27 Porras, Valadao i Márquez van carregar-se l'equip a les esquenes i el van rematar sense contemplacions.
DIMECRES, PARTIT TRAMPA A LA LLIGA
Els homes de Carlos Viver hauran d'assaborir ràpidament aquesta victòria i s'hauran de reunir per tal d'analitzar el proper rival, el BM Aragón, que dimecres visitarà el Palau d'Esports necessitat de punts –per abandonar el fanalet vermell– i amb la intenció d'aconseguir una victòria que els apropi encara més a la permanència després de derrotar Anaitasuna.

Els protagonistes

El post-partit

Aquesta victòria ens torna a donar opcions. (Carlos Viver)

Carlos Viver (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
De tornada a l'hotel, Carlos Viver no podia estar més satisfet. "Estem molt feliços perquè, després de la derrota de l'altre dia, aquesta victòria ens torna a donar opcions i neteja definitivament qualsevol mala sensació", va afirmar. "Sabíem que l'Aalborg pressionaria durant tot el partit i hem aconseguit ser disciplinats en tot allò que sabíem que podia passar", va continuar explicant. Una derrota hauria deixat l'equip molt tocat i, per això, "tothom era molt conscient de la importància d'aquest partit. L'equip ha reaccionat bé a totes les variants que ens han plantejat", segons va assegurar el tècnic del Fraikin –l'Aalborg va començar amb defensa 6-0 però va passar per una 5-1 i, fins i tot, amb una 4-2.
Viver va felicitar els seus jugadors: "Hem estat fins, tant en atac com en defensa, i els jugadors han tancat qualsevol porta que l'Aalborg ha intentar obrir", va explicar el tècnic vallesà. "Mentalment hem estat forts i hem sabut tenir paciència quan semblava que les coses es torçaven", va dir. Païda la victòria, diumenge, des d'Aalborg mateix, Viver i Rama van començar a preparar els vídeos per estudiar el joc del BM Aragón, rival de dimecres. No hi ha temps per perdre.

Publicat el 22 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Granollers, sense pólvora, encaixa la tercera derrota consecutiva

El Cerdanyola, amb dues jugades de córner, deixa l'Esport Club clavat amb 34 punts
Eduard Batlles

La Tercera Divisió és molt competida i de la primera volta a la segona poden passar moltíssimes coses. El 0 a 4 del Granollers al Cerdanyola a la primera volta era un precedent massa enganyós i qui pensava que el partit d'aquest diumenge al Municipal del carrer Girona aniria pel mateix camí estava molt equivocat. L'equip del Vallès Occidental s'ha reforçat aquest mercat d'hivern i el joc que desenvolupa continua sense ser vistós, però és molt més efectiu. La derrota del Granollers per 1 gol a 2 té alguns patrons similars a les de les últimes desfetes: bon joc, però poca efectivitat de cara al gol.
El matx va començar amb els dos equips expectants, a veure-les venir i amb molta por a cometre errades. El perill del Cerdanyola podia venir o bé per les bandes amb dos extrems molt ràpids com Daisuke o Jota, o bé en les jugades a pilota aturada. A la mitja hora de joc i després d'un rebuig defensiu del Granollers en un córner, Juli va engaltar la pilota amb la dreta a la mitja lluna de l'àrea i va fer el primer gol.

El granollerí Aitor Torres refusa una pilota davant la pressió de Jota (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
La reacció del Granollers va ser instantània. Roger Mora –titular en detriment de Bauli– va entrar dins l'àrea per buscar l'un contra un i Barriendos el va envestir i va fer penal. Roger Martínez, pel centre, va batre a Avilés per fer l'empat. Després d'aquests dos minuts de bogeria, el partit va tornar a entrar en una dinàmica lenta i amb poques ocasions.
A la segona, Molins va avisar amb una rematada al travesser i minuts després, i una altra vegada a la sortida d'un córner, el mateix Molins va rematar al primer pal per fer l'1 a 2. La reacció del Granollers va ser més lenta i la defensa del Cerdanyola va estar molt concentrada. Només Bauli amb un cop de cap molt forçat va intimidar la portaria d'Avilés.
Aquesta és la tercera derrota consecutiva del Granollers, que necessita reaccionar diumenge que ve al camp de l'Ascó si no vol començar a mirar avall i patir per salvar la categoria.

Els protagonistes

Publicat el 22 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

divendres, 19 de febrer del 2016

La venjança, millor freda

Després de l'estranyíssima derrota en el primer partit de lliga contra el Bigues -estranya per la pèssima tasca arbitral d'un noi que xiulava per primera vegada i que va acabar treient de polleguera jugadors, entrenadors i espectadors- el benjamí E de l'Esport Club Granollers va tornar-li la moneda al Bigues en el primer partit de la segona volta. Els nanos d'en Nico, a més, van aconseguir la victòria al límit del temps, un gol d'aquells que deixa glaçat a l'equip rival i que desborda l'alegria del qui marca. Com diu la dita, la venjança es serveix millor freda, tot i que segurament, van tenir més sensació de venjança els pares i espectadors granollerins que no pas els nanos, que segueixen jugant -i que duri- amb aquella innocència que els aporta l'edat que tenen.
El partit va començar amb un Granollers que va pressionar bé i molt amunt, amb la qual cosa el Bigues se les veia i se les desitjava per fer avançar la pilota més enllà del mig camp. Fruit d'aquesta pressió van arribar dos xuts d'en David -un de fluix després de rebre d'esquena i regirar-se, aturat pel porter del Bigues Pierre, i un de desviat- i un d'en Xavi que va sortir massa alt. Aquests van ser els tres primers avisos d'un Granollers que va tenir, minuts més tard, l'ocasió més clara per marcar; després d'una recuperació la pilota va circular fins en David, que va fer una bona internada per l'esquerra. La seva centrada la va rebre en Dani que, arribant des del darrere en cursa, va engaltar de primeres amb tanta mala sort que el xut va estavellar-se al pal. Després d'això, un xut d'en Pau aturat per en Pierre i un xut de lluny del Bigues -Miguel- aturat per en Dídac -en Pol estava malalt.

En Xavi intenta avançar envoltat de jugadors del Bigues (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
El Bigues en prou feines havia passat de mig camp al primer quart però, ves per on, en la primera jugada del segon quart, va aconseguir avançar-se al marcador; els nanos d'en Nico van dubtar a l'hora de refusar la pilota i aquesta li va arribar a en Miguel, que va fer un xut per alt que va superar en Dídac. Tot i el gol, els nanos d'en Nico no es van arronsar i van seguir buscant el gol; en Pau ho va provar dues vegades en llançaments de falta -un aturat per Pierre i un massa alt- i en Xavi en va tenir dues més -una després d'una bona combinació teva-meva amb en Guillem i l'altra després d'una altra bona jugada col·lectiva amb centrada d'en Guillem-, però la pilota no va voler entrar, motiu pel qual es va arribar al descans amb avantatge pel Bigues.
REMUNTADA 'IN EXTREMIS'
A diferència dels dos primers quarts, després del descans va ser el Bigues qui va crear més perill, amb dues grans ocasions en què va fer lluir el porter Dídac -minut 27 i 29- i amb una tercera que va topar amb el travesser -un xut de falta de Miguel, des de molt lluny i enganxada a la banda-. També de falta va arribar l'única ocasió clara del Granollers, però el xut d'en Dani va sortir fregant la creueta.

Celebració del gol de l'empat. Amb aquest gol començaa la remuntada (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Les ocasions que va tenir el Bigues al tercer quart van esperonar els nanos d'en Nico, que van començar l'últim quart pressionant altra vegada molt amunt i tornant a crear perill; en la primera en David va xutar massa fluix però en la segona va arribar l'empat. Va ser després d'una gran jugada de tot l'equip que en Guillem va provar un xut de lluny. La pilota va rebotar en un defensa i li va arribar a en Dani; el xut d'aquest el va refusar el porter Pierre i, a la tercera, en Xavi no va perdonar des de l'àrea petita. Era el gol de l'empat i, no conformes amb això, els granollerins van seguir provant-ho, amb un xut de falta d'en Pau o un d'en David des de la banda dreta. En Gerard també ho va provar però el seu xut va arribar fluix a les mans d'en Pierre. El final s'apropava i el partit es va convertir en un anar i venir sense massa encert; un atac del Granollers per aquí, un contraatac del Bigues per allà...Amb el temps al límit, i just després d'un contraatac del Bigues aturat per Dídac, va arribar el gol de la victòria granollerina; en Dídac va treure ràpid i en llarg, la pilota li va arribar a en David que va encarar el seu defensor, el va retallar cap enfora i, amb l'embranzida de la cursa, va engaltar un xut magnífic que va superar el porter Pierre per dalt. Amb el temps esgotat, el Bigues va poder treure de centre però el xut directe d'en Miguel el va poder aturar en Dídac en dos temps.

Amb aquest xut en David va aconseguir el gol de la victòria, al límit del temps (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Va ser una victòria molt celebrada, tant pels nois com pels pares i espectadors. L'equip havia fet un molt bon partit i s'ho havia merescut i els pares i espectadors, després de patir com mai, van poder assaborir el plaer de la victòria.

Els protagonistes

dijous, 18 de febrer del 2016

La portera argentina Ayelen Rosalez debuta amb bon peu

Xavi Mas

Les lesions de Lorena Ramírez i Anna Pregona deixaven la porteria de l'equip de José Luis Villanueva només a les mans d'Andrea de la Torre i el club va decidir incorporar una jove portera argentina, internacional amb les seleccions cadet, juvenil i júnior, que va arribar a Granollers a mitjans de setmana: Ayelen Rosalez. El tècnic granollerí la va fer debutar ben entrada la segona part del partit davant el Canyamelar València i la portera no va decebre les expectatives.

Ayelen Rosalez va debutar amb el BM Granollers aturant-li aquest penal a Sheila Segura (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Rosalez va rebre l'alternativa de mans de Villanueva al minut 19, per intentar aturar un penal. L'argentina va aturar el llançament de Sheila Segura –malgrat que va rebre gol en el rebot posterior–, una aturada que va ser com un revulsiu per l'equip. Poc després Villanueva li va concedir els últims cinc minuts de partit i Rosalez va arrodonir la seva bona actuació –tres de sis– amb dues aturades seguides que van tallar en sec l'atac valencià.

Publicat el 15 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El KH-7 supera les adversitats

Priscila Donato, Mireia Torras i Míriam Gonzàlez acaben el partit lesionades
Xavi Mas

El KH-7 BM Granollers rebia al Palau d'Esports un dels rivals directes a la part mitjana de la classificació, el Canyamelar València –abans del partit tots dos equips estaven empatats amb 12 punts–, i ho feia amb diverses baixes –les porteres Anna Pregona, Lorena Ramírez, les pivots Anna Pi i Joana Capdevila– que al final del partit encara es van incrementar. Malgrat totes aquestes adversitats, l'equip de José Luis Villanueva era conscient de la importància del partit i va sortir disposat a marcar el ritme i ho va aconseguir. No el va arribar a sentenciar però el va tenir controlat, i només als últims minuts el Canyamelar va inquietar apropant-se al marcador. Malgrat tot, l'equip se'n va sortir molt bé i va aconseguir la setena victòria de la temporada.
Les jugadores de Villanueva van començar amb molta força i encert en atac –Carlota va agafar responsabilitat en el llançament i va estar molt encertada– i amb Andrea de la Torre aturant el que se li escapava a la defensa. D'aquesta manera, a partir del minut 4, les granollerines van fer un parcial de 5-0 (7-2), aprofitant algun contraatacs després de recuperació. Passat el quart d'hora de joc, amb el 10-4 a favor, el tècnic del Canyamelar va demanar temps mort, va plantejar una defensa mixta sobre Judith Vizuete i, durant una bona estona, van aconseguir encallar l'atac granollerí. L'equip valencià, però, no va aprofitar ni això ni les dues exclusions de Hatou i només es van apropar a quatre gols (11-7).
L'ATAC S'ENCALLA PERÒ L'EQUIP SOBREVIU
La primera jugadora a engruixir l'infermeria de l'equip va ser la nova incorporació brasilera, Priscila Donato, quan encara no s'havien jugat 10 minuts de partit –va rebre un cop al genoll– però l'equip va aconseguir mantenir les distàncies per damunt dels cinc gols (14-8). L'encert d'Ana Marín i els pals –dos de seguits de Clara Poo– van frenar l'atac granollerí als primers minuts de la represa però al minut nou, amb un parcial de 3-0, les de Villanueva van aconseguir el màxim avantatge del partit (18-10).

Carlota Rubio, agafada per Beatriz Herreros, va ser la màxima golejadora del partit (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
El partit semblava vist per sentència però el Canyamelar no havia dit l'última paraula; l'equip valencià va millorar les seves prestacions defensives i va aconseguir encallar l'atac del KH-7 –molts llançaments al límit de la possessió, forçats, que acabaven al bloqueig defensiu o a les mans de Marín–, apropant-se de mica en mica al marcador. Villanueva va aturar el partit amb el 19-15 –minut 45– però el Canyamelar va aconseguir apropar-se encara més amb el 20-17, just després de la lesió de Mireia Torras.
Quan més malament ho estava passant l'equip –també es va lesionar Míriam Gonzàlez al quàdriceps– Alba Sevilla va fer un gran gol des de l'extrem per trencar la sequera i, després, va tornar a aparèixer la figura de Carlota Rubio, que amb tres gols seguits va acabar de rematar la feina.

Les protagonistes

Publicat el 15 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El KH-7 derrota un altre rival directe en la lluita per l’ascens

Els de Sergio Pozo són líders en solitari amb tres punts de marge
Xavi Mas

El KH-7 BM Granollers cada vegada és més líder; els de Sergio Pozo es van imposar a un altre dels rivals directes en la lluita per l'ascens –l'Augi UE Sarrià– (31-24) en un partit intens i molt calent i, aprofitant les ensopegades del segon i tercer classificats –Sant Quirze i Sant Martí-Adrianenc–, es posen a tres punts del Sant Quirze i a cinc de Sant Martí i Sarrià.
Els de Pozo van començar amb un parcial de 3-0 però van veure com el Sarrià es posava per davant aprofitant la primera exclusió del partit. De nou en igualtat numèrica, un parell de bones defenses i sortides ràpides en contraatac van tornar a posar els granollerins per davant, avantatge que van aconseguir mantenir i ampliar malgrat que l'últim minut i mig el van jugar en triple inferioritat; Édgar Pérez –dretà–, va sorprendre tothom amb un llançament amb l'esquerra quan eren tres atacants contra cinc defensors.
Amb aquest gol d'Édgar, i amb un penal aturat per Marc Guàrdia just abans, es va arribar al descans (16-11). Els granollerins van començar la segona part amb doble inferioritat, i durant bona part de la segona meitat va jugar en inferioritat. Les aturades de Forns, les de penal de Guàrdia –tres de quatre– i l'encert en atac en els minuts més complicats van permetre a l'equip de Pozo mantenir a ratlla el Sarrià i aconseguir una còmoda victòria.

Els protagonistes

Publicat el 15 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Mollet perd però acaba líder

El Quart va imposar-se en el rebot
Xavi Mas

El Recanvis Gaudí CB Mollet no en va tenir prou amb els 11 triples que va aconseguir per derrotar el CB Quart-Germans Cruz, segon classificat, i va acabar la primera fase de la competició amb la quarta derrota de la temporada (71-73). Una derrota, però, que no li impedirà acabar aquesta primera fase com a líder –la victòria a la pista dels gironins en la primera volta (73-81) li permet mantenir la diferència de punts favorable.
Així doncs, de cara a la segona fase de la competició –la que decidirà els equips que lluitaran per l'ascens–, l'equip d'Àlex Coma la començarà arrossegant tan sols dues derrotes –la de dissabte contra el Quart i una davant el JAC Sants– i sis victòries.
Els molletans van començar molt forts i amb molt encert en el tir exterior; això els va permetre obrir un petit forat inicial (13-7) que el Quart va anivellar als últims quatre minuts amb un parcial de 5-11 amb dos triples i demostrant la seva superioritat en la lluita pel rebot –Lozano, Kanis i Dos Santos van fer molt mal sota la cistella molletana.

Aquesta esmaixada de Ramon Espuña va ser un dels revulsius del Mollet (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Al començament del segon quart els gironins es van posar per davant i es van escapar lleugerament –parcial 0-9–. El Mollet el va trencar amb un triple de Gerard Bas però acte seguit els àrbitres van concedir com a tap vàlid una penetració de Toni Gómez –va rebre el tap després que la pilota toqués el tauler–. El jugador molletà va rebre una tècnica per protestar però la situació va esperonar l'equip, que va reduir el màxim desavantatge de 12 punts (21-33) a només sis (29-35).
El CB Quart va arribar al descans amb nou punts de marge (31-40) després d'un triple d'Èric Jiménez i van ser els triples els que van permetre al Mollet capgirar el marcador al tercer quart (49-48) –triple de Marc Torres–. Els gironins van mantenir-se per davant gràcies al poder de Dos Santos sota cistella, sobretot en el rebot ofensiu, i van aguantar l'empenta final molletana, que va empatar a 70 amb un triple d'Albert Ferrer, a 24 segons del final, però que va fallar un tir lliure a set del final.

Els protagonistes

Publicat el 15 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Derrota inexplicable

Els de Carlos Viver es deixen remuntar 10 gols (18-8) per acabar perdent per la mínima en l'últim sospir
Xavi Mas

El Fraikin BM Granollers arribava pletòric de moral al debut a la fase de grups de la Copa EHF després del gran partit de dimecres davant l'Helvetia Anaitasuna i, veient el joc desplegat pels de Carlos Viver durant els primers 25 minuts, res feia pensar que al final l'equip es quedaria amb un pam de nas. Però a la segona part, tot el que havia sortit bé a la primera va sortir malament; els errors inicials en el tir exterior van conduir a més errors en situacions clares de llançament –de tres penals marcats a la primera es va passar a tres de fallats en la segona– i, de mica en mica, el Dinamo de Bucarest va anar menjant-li terreny als granollerins. L'equip va intentar aguantar, mancat d'encert en atac, però el desencant va arribar a l'últim minut, amb el gol de l'empat romanès, una pèrdua de pilota i el posterior gol que deixava glaçat el Palau d'Esports.
Els granollerins van començar marcant de penal i amb Almeida aturant-n'hi un altre a Zulfic. La circulació de pilota des de la primera línia –Cañellas, Valadao i Zeba Pacheco– va anar molt ràpida i, si no trobava forat de llançament trobava forat amb un Adrià Figueras molt inspirat o amb algun contraatac de Ferran Solé. D'aquesta manera el Fraikin va aconseguir el primer gran avantatge (9-4), que va obligar el tècnic romanès a aturar el temps.
Preocupats a tancar les línies de passada amb Figueras, els romanesos van rebre la següent tanda de gols des del tir exterior –Pacheco i Valadao– mentre Almeida seguia fent de les seves sota els pals –va aturar-li un altre penal a Sandru–, malgrat que va encaixar gairebé tots els gols des de la llunyania –tres de Sandru i dos de Ragot–. Amb 15-6 Eliador Voica va demanar un segon temps mort i, poc després, va arribar el màxim avantatge granollerí –18-8–, que els romanesos van reduir a set (20-13) en arribar al descans.

Seyed Mousavi agafa de la samarreta a Gonzalo Porras en una acció del partit (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
La sortida de Stefan Grigoras a la porteria del Dinamo va començar a donar els seus fruits als últims minuts de la primera meitat i els granollerins van veure com a l'inici de la represa el Dinamo tornava a entrar dins del partit. Dos llançaments exteriors errats de Márquez, un penal fallat per Solé –que en portava tres de tres–, un altre de Resina –aturat per Adrian Irimus– i algun llançament de sis metres també fallat van començar a posar els nervis en el joc granollerí.
L'ESTOCADA DEFINITIVA, A 13 SEGONS DEL FINAL
Almeida va continuar aturant i va mantenir un bon percentatge però no va ser suficient davant un atac que cada vegada estava més encallat davant la millora defensiva dels romanesos. El Dinamo de Bucarest va aprofitar algunes de les errades granollerines per fer ràpids contraatacs i apropar-se al marcador. El marge cada vegada era més petit, fins que Diaw –desaparegut durant tot el partit– va marcar tres dels últims quatre gols, entre els quals l'empat a 28 i el definitiu 28-29, a 13 segons del final després d'una pèrdua de pilota innocent.

Els protagonistes

El post-partit

Ens ha mancat encert. (Carlos Viver)
Vist com hem començat, és una derrota dura. (Ferran Solé) 

Carlos Viver dóna instruccions (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
La cara de desencís de Carlos Viver durant la roda de premsa posterior al partit ho deia tot. Viver es va mostrar decebut per la derrota: "Malgrat que podem perdre tots els partits perquè els rivals tenen molta qualitat, a la primera part hem demostrat que tenim nivell per competir contra tothom", va assegurar.  "Els errors en el llançament exterior a l'inici de la segona part han minat la confiança de la nostra primera línia i no hem sabut trobar recursos per sortir del guió", va explicar el tècnic del Fraikin. Viver creu que han de fer autocrítica de cara als propers partits però no va voler oblidar l'entitat del rival. "Són els líders de la lliga de Romania i, tot i anar perdent de molt, no s'han rendit mai i han seguit lluitant fins el final". Per la seva banda Ferran Solé es va mostrar decebut: "La derrota ha estat molt dura, sobretot després de veure el gran nivell que hem exhibit a la primera meitat".

Publicat el 15 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dissabte, 13 de febrer del 2016

El KH-7 reforça el lateral i l'extrem dret amb Priscila Donato

Xavi Mas

En un primer moment Priscila Donato va arribar a Granollers per acompanyar i ajudar el seu marit, Fernando Zeba Pacheco, a adaptar-se al seu nou equip. Però la nostàlgia de la competició i la necessitat de José Luis Villanueva de complementar una posició que tenia un xic coixa van acabar en una oferta que la jugadora brasilera no va poder refusar i que va culminar aquest dilluns a la seva presentació com a nova jugadora del KH-7 BM Granollers.
“Vaig arribar aquí per donar suport al meu marit i per conèixer la ciutat. Quan vaig saber que també tenien un equip femení em vaig oferir per entrenar”, va explicar Donato. I una cosa va portar a l’altra. “Vaig convèncer el tècnic, les jugadores em van rebre amb els braços oberts i, quan em van oferir jugar no m’hi vaig poder negar”, va afirmar. Donato, de 32 anys, en feia tres que havia deixat l’handbol en actiu per poder ser mare –l’Esporte Clube Pinheiros de Sao Paulo va ser el seu últim equip, l’any 2012– i ara el club li ha ofert la possibilitat d’aportar el seu bagatge a un grup de jugadores joves.

La nova jugadora del KH-7, Priscila Donato (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
La jugadora brasilera, que ja va debutar amb l’equip, al Palau, contra el Prosetecnisa Zuazo –va ser la segona màxima golejadora de l’equip amb cinc gols– es defineix com una jugadora ràpida i forta. “Com a bona brasilera, de sang calenta, no desisteixo mai”, va afegir. Donato creu que el nivell de l’handbol femení estatal és molt més elevat que el del Brasil. “Allà hi ha dos o tres equips de bon nivell i la resta tenen un joc molt senzill. Aquí tots tenen un gran nivell. M’agrada molt i estic contenta d’haver pres la decisió de jugar”, va finalitzar.
JUGADORA GLOBAL
L’entrenador del KH-7, José Luis Villanueva, en tenia bones referències pel seleccionador brasiler, el danès Morten Soubak. “L’arribada d’en Zeba a l’equip de Carlos Viver ens va obrir la porta i de seguida vam veure que encaixaria perfectament a l’equip”, va afirmar el tècnic. “Ens pot aportar l’experiència d’haver jugat a primeríssim nivell, la competitivitat pròpia de les brasileres i el domini de dos llocs específics importants per nosaltres, com són el lateral i l’extrem dret, on tindrem més opcions de rotació”, va afegir. “És una jugadora global; ofensivament ens aportarà llançament exterior, penetració i finalització, i defensivament aportarà agressivitat i anticipació, que ens permetrà consolidar el nostre sistema defensiu”, va concloure.

Publicat el 12 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Fraikin no té pietat de l'Helvetia

El porter Bombóm Almeida, ovacionat gràcies al seu 40% d'encert sota els pals
Xavi Mas

Carlos Viver esperava un partit molt complicat contra l’Helvetia Anaitasuna –venia de disputar-li 50 minuts al Barça a gran nivell–, diferent del partit d’anada en què els seus homes van decidir el partit gràcies a un bon inici, però a la pràctica, els granollerins van pràcticament calcar el desenvolupament del partit i, amb un parcial de 8-2 en poc més de deu minuts, van encarrilar el partit. El duel, doncs, va deixar sensacions diferents als dos equips, que aquest cap de setmana debutaran en la fase de grups de la Copa EHF.
Viver va començar el partit amb una primera línia formada per Teixeira, el nou fitxatge Zeba Pacheco i Arnau Garcia, i l’aposta li va sortir bé; la pilota va circular ràpid, l’atac va ser fluid i l’encert, màxim –set gols als primers vuit llançaments–. Defensivament l’equip també va ratllar a un gran nivell i Bombóm Almeida va avorrir la primera línia de l’Helvetia des dels primers minuts –16 aturades per un 40% d’encert–. Així va ser com el Fraikin va obligar el tècnic visitant a demanar temps mort, quan només s’havien jugat nou minuts i mig, amb un 7-2 al marcador.

Adrià Figueras en una acció de llançament davant Sergey Hernández (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
La dinàmica no va canviar, bàsicament perquè la defensa granollerina va fer que l’atac d’Anaitasuna no es trobés mai còmode –poca connexió amb el pivot Ánder Ugarte i els seus llançadors no van tenir el seu millor dia–, i 10 minuts després el tècnic visitant va tornar a aturar el joc amb un 13-6 favorable al Fraikin.
LA SEGONA MEITAT, DE TRÀMIT 
Poc després, els de Viver van arribar a guanyar de vuit gols (16-8), van marxar al descans guanyant de set (18-11) i van matar definitivament el partit gràcies a un parcial de 3-0 –tres gols de contraatac de David Resina després de tres aturades d’Almeida– que situava un clar 21-11 al marcador.
El partit havia quedat vist per sentència, els jugadors del Fraikin van saber contemporitzar el joc i Viver ho va aprofitar per donar minuts a tothom. L’atac va ser menys fluid –l’Anaitasuna hi va contribuir amb diferents canvis defensius– però defensivament no van abaixar la guàrdia i Almeida va seguir molt encertat, i va acabar ovacionat pel públic.
LA MILLOR PREPARACIÓ PER AFRONTAR L’EHF
“Hem fet molt bon partit en defensa i en la porteria i hem sabut aprofitar les opcions de contraatac que hem tingut”, va afirmar Viver al final del partit. “L’equip no ha parat de pressionar durant tot el partit i s’ha sabut adaptar als diferents sistemes defensius que ens ha plantejat el rival”, va seguir. “El partit d’avui és el que millor ens prepara de cara al d’EHF de diumenge”, va concloure, pensant en el Dinamo de Bucarest, líder de la lliga romanesa.

Els protagonistes

Publicat el 12 de febrer de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)