dimarts, 22 de novembre del 2016

La victòria de l’Esport Club, el millor d’un partit per oblidar

El gol d'Alejandro talla una ratxa de cinc derrotes i un empat en les últimes sis jornades
Xavi Mas

Esport Club Granollers i Júpiter, en un partit d'urgències per a tots dos equips –el Júpiter per sortir de la zona de perill i els granollerins per tallar la mala dinàmica de resultats– van oferir un partit per oblidar del qual el millor, en clau granollerina, va ser la victòria i el golàs d'Alejandro. Tots dos equips van intentar controlar el joc i la possessió però cap d'ells va ser capaç de ser precís més enllà del mig del camp, creant perill només a pilota aturada i en jugades aïllades com la que va suposar l'únic gol del partit.
La victòria dels d'Albert Cámara suposa pujar fins a l'11è lloc de la classificació i, sobretot, trencar una ratxa de sis jornades sense guanyar –cinc derrotes i un empat.
El partit va començar amb molt de joc al mig del camp, imprecisions al davant i perill creat en pilotes penjades a l'àrea. La primera gran ocasió va arribar al minut 11 amb un xut de Darbra ajustat al pal dret que Colchero va refusar a córner i no va ser fins al minut 26 que no va arribar la primera pels granollerins, en una centrada des de la dreta de Carrillo que Joel va rematar per damunt del travesser. De l'ensurt a la porteria del Júpiter es va passar a l'ensurt a la de Colchero, que va evitar que un remat en semierrada de Blasco entrés ajustat al pal esquerre de la porteria granollerina. I d'aquí i fins al descans, un parell de xuts llunyans i sense encert; el primer del Júpiter, a peus de Blasco, que va sortir per damunt del travesser, i el segon per l'Esport Club, de Javi Sánchez i que va aturar l'exporter granollerí Iván Fuentes.

El migcampista de l'Esport Club Joel Sánchez protegeix la pilota davant de la pressió del jugador del Júpiter Joan Vives (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
GOLÀS D'ALEJANDRO I MANCA DE CONTINUÏTAT
Tot just començar la segona meitat Darbra va fer treballar Colchero en una gran jugada personal per la banda dreta de l'atac del Júpiter –Darbra, de llarg, va ser el millor jugador dels barcelonins–, però el gol va arribar per part granollerina; Valls, des de camp propi, va penjar a l'àrea una falta comesa sobre Héctor. El refús del Júpiter va quedar curt i la pilota li va arribar a Alejandro, que va engaltar un bon xut de rosca, al sobrebot, que va anar a l'escaire –Fuentes la va arribar a tocar però no la va poder aturar.
Poc després, Carrillo al 58 i Alejandro al 59, van tenir dues ocasions seguides per marcar però els seus remats van sortir fora. El Júpiter, amb més cor que cap, va intentar buscar Uroz dins l'àrea però aquest no va estar gens fi en la definició –un parell de rematades–. Al temps afegit, en un contraatac, Cano no va veure que Fuentes estava fora de la porteria, va seguir la jugada i dins l'àrea ni ell ni Hidalgo van saber definir i Alejandro la va acabar xutant als núvols.

Els protagonistes

Publicat el 21 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Sisena victòria en un bon inici i un bon final de partit

Els de Manel Blanco guanyen gràcies a un bon inici i final de partit
Xavi Mas

Un bon inici de partit i un bon final van servir perquè el CB Granollers s'emportés la victòria (79-71) davant un Sol Gironès Bisbal Bàsquet que va aprofitar la irregularitat granollerina al segon i tercer quarts. La victòria apropa els granollerins al líder Mataró, que va perdre.

Ignasi Maspons va ser un dels jugadors destacats del partit de dissabte (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Els de Manel Blanco, amb una defensa molt intensa, van fer una bona sortida amb ràpids contraatacs però el Sol Gironès es va posar amb un 4-8 que els granollerins van capgirar per acabar el primer quart per davant (24-15). Durant el segon i sobretot el tercer quarts, els triples dels empordanesos els van tornar a posar per davant però van fallar molt en atac en un últim quart en què Farrando, amb nou punts consecutius, va tornar a posar els granollerins per davant (67-61), amb un marge irrecuperable pels empordanesos.

Els protagonistes

Publicat el 21 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dissabte, 19 de novembre del 2016

Victòria per començar a creure-s'ho

Que l'equip té molta qualitat ningú ho dubta. Als partits jugats fins ara però, havia faltat un punt de sort en alguns, i sobretot intensitat en bona part d'ells. Dissabte, al camp del CF les Franqueses, el benjamí A de l'Esport Club Granollers hi va posar aquesta intensitat que havia faltat en altres partits, i això, sumat a la gran qualitat que tenen, els va conduir a la segona victòria de la temporada.
Durant el primer període va ser l'equip de les Franqueses el que va portar més perill -amb en Jordi per la banda dreta o l'Ian per l'esquerra-, tot i que a nivell de control de joc les coses estaven força equilibrades. El primer xut a porteria va ser del local Aleix -de lluny i massa alt en una jugada aparentment sense perill- i el segon va ser dels nois de l'Alberto, en una jugada que va acabar en gol del David anul·lat per fora de joc -bona jugada d'en Dani que va buscar en Guillem en profunditat. El porter Èric -Salvat- va refusar l'un contra un del Guillem i en David va recollir el refús en fora de joc-. Just després però, van començar a arribar les jugades de més perill de les Franqueses. Primer en Pau va haver de tallar una bona centrada d'en Jordi des de la dreta i poc després els granollerins, en un embolic dins l'àrea, van treure gairebé de damunt la línia de gol el que podia haver estat el primer gol. La pilota va acabar en córner, que va centrar l'Aitor i va rematar impecablement de cap l'Aleix per fer el primer gol.

Aleix remata impecablement amb el cap una centrada de córner per fer el primer gol del CF les Franqueses           (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Sense temps per gaire més va acabar el primer període i va començar el segon, amb la incorporació del Nouhoun, que va revolucionar el partit a nivell ofensiu. La seva velocitat, habilitat i intensitat van canviar la dinàmica del partit tot just començar. Això va quedar ben palès en la primera jugada; en Nouhoun va treure de centre cap enrere, en Pau va començar la jugada d'atac des del darrere, obrint a l'esquerra per l'Eduard i aquest la va fer arribar de nou a en Nouhoun, que un cop amb la pilota als peus va fer un autèntic recital de control i conducció de pilota fins arribar a l'àrea i marcar l'empat de xut creuat. Tres minuts després, una nova sortida de pilota d'en Pau en llarg va buscar la incorporació d'en Nouhoun a mig camp, aquest de primeres la va passar a en Gerard i aquest va controlar i va xutar ajustadíssim al pal per capgirar el marcador. En Nouhoun -en alguna ocasió amb massa conducció individual- va seguir portant perill en cada pilota que tocava més enllà de mig camp però curiosament l'1 a 3 va arribar en una de les poques jugades que no van passar per ell; sortint des del darrere, la van tocar en Pau, en Raúl, en Gerard i l'Eduard. Aquest la va tornar al Gerard i aquest la va obrir a la banda per la pujada d'en Marc, que va engaltar un bon xut que el porter Èric no va poder aturar. Quedava poc pel descans però les  Franqueses va donar l'ensurt després d'una pèrdua de pilota d'en Marc. El xut de les Franqueses el va refusar l'Adrià i en Pau la va enviar a córner. La centrada des de la cantonada va tornar a ser molt perillosa -molt tancada a l'àrea petita- però aquest cop l'Adrià la va refusar amb els punys i va allunyar l'última opció de perill de les Franqueses.

Jugada de la segona part en què en David s'escapa directe cap a la porteria. Els defenses de les Franqueses van evitar que xutés a porteria (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
EL NOU SISTEMA 2-3-1 FUNCIONA
L'Alberto va fer jugar el Granollers amb un dibuix tàctic de 2-3-1 que, a l'hora de treure la pilota jugada des del darrere, va donar més seguretat i menys pèrdues de pilota, amb en Dani o en Gerard com a pivots centrals que van donar bons recolzaments i van generar bones jugades d'atac.
El tercer període va començar amb una errada del porter local Dani -Parra- que en Guillem no va poder aprofitar i amb dos xuts del local Jordi que en Max va aturar perfectament. Poc després en Nouhoun va servir un fora de banda buscant la velocitat d'en David, que es va escapar cap a la porteria però que no va poder xutar perquè li van acabar prenent per darrere. El perill seguia rondant l'àrea local, i va arribar de falta -en Pol va travar la conducció d'en Nouhoun quan s'escapava de nou per velocitat-. La falta la va executar perfectament en Pau, aconseguint l'1 a 4. El partit es va calmar, amb els granollerins tocant més i minimitzant el perill a la seva àrea i en Pau va poder marcar en una nova falta -una mica més llunyana- però aquest cop el seu xut va anar massa centrat a les mans del porter de les Franqueses.

Aquest xut de falta d'en Pau, que va anar a l'escaire, va suposar l'1 a 4 pel Granollers (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Només començar l'últim període en David va poder sentenciar el partit, en un xut creuat que va sortir fregant el pal després d'un gran teva-meva amb en Marc. Les Franqueses creava perill només a pilota aturada -córners i fores de banda- i en una d'aquestes la pilota li va arribar a l'Èric -del Valle- que va marcar el 2-4 de xut creuat. La resposta granollerina però, va ser rapidíssima; en la següent jugada d'atac en David i l'Eduard van començar la jugada que va arribar a peus d'en Gerard, i aquest va engaltar un bon xut bombejat que el porter Dani no va poder aturar. Després d'aquest 2 a 5, el local Aleix va estavellar un xut de falta a la tanca i el granollerí Raúl va provar un xut des de molt lluny que va aturar el porter de les Franqueses.
Una victòria, acompanyada de bon joc, que ha d'esperonar aquests nois que tenen molta qualitat i als quals només els falta creure-s'ho. Passar de Tercera a Primera és un gran canvi i no és gens fàcil, però amb ganes segur que se'n sortiran. Endavant!!

Els protagonistes

dimecres, 16 de novembre del 2016

Derrota mínima del KH-7

José Luis Villanueva fa debutar la juvenil Aina Fernàndez, que s'estrena com a golejadora
Xavi Mas

El KH-7 BM Granollers tenia, contra el Rincón Fertilidad Málaga, una gran oportunitat d'aprofitar l'embranzida de les últimes victòries –Supercopa de Catalunya, Copa de la Reina i lliga contra el Cleba León– per començar a mirar cap amunt, però es va quedar amb les ganes, deixant-se portar en algun moment pel desconcert creat per les males arts de l'equip andalús. El partit, molt tens a causa de les constants provocacions i interrupcions forçades per les malaguenyes, va tenir un final esperpèntic per un error de la taula i per una parella arbitral que no va estar a l'alçada.
El partit va ser molt igualat i amb un inici en què Vizu per un cantó i Soledad López per l'altre portaven la batuta en els respectius atacs. La diferència de dos gols va ser la màxima de què van disposar tots dos equips; les granollerines en van gaudir en quatre ocasions –totes a la primera meitat– i en una (7-5), van tenir diverses opcions de posar-se tres gols amunt però les van fallar. El Rincón Fertilidad Málaga en va tenir dues als últims 10 minuts (22-24 i 23-25) i en van tenir prou per matar el partit i endur-se la victòria.

La jugadora juvenil Aina Fernàndez, que debutava amb el primer equip, va estrenar-se com a golejadora en aquesta jugada, amb l'equip jugant en inferioritat (Fotografia: TONI TORRILLAS)
Abans del minut 10 la parella arbitral ja havia castigat l'equip de José Luis Villanueva amb tres penals en contra –dos aturats per Ayelen Rosalez– i dues exclusions al mateix minut –en aquesta situació de doble inferioritat Villanueva va fer debutar la juvenil Aina Fernàndez, que va estrenar-se com a golejadora–, però les malaguenyes semblava que no en tenien mai prou i es van dedicar a protestar-ho tot durant tot el matx. Tot i que els àrbitres van castigar algunes d'aquestes protestes, no van aconseguir frenar-les i, malgrat que les granollerines mai van caure en les seves provocacions, sí que es van deixar endur pel desconcert.
El Málaga va aconseguir arribar al descans amb empat i durant tota la segona meitat va ser el marcador més habitual. L'intercanvi de mínims avantatges es va mantenir fins al 22-24. Amb 23-25 i superioritat, Ona Vegué va fallar un penal que va ser clau. La posterior aturada d'Ayelen i el gol de Míriam van arribar massa tard i el Málaga va esgotar la possessió en un final de partit molt polèmic.

Les protagonistes

Publicat el 14 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El CB Mollet talla la ratxa de dues derrotes

Els d'Àlex Terés es mostren molt superiors a l'Andorra B
Xavi Mas

El Recanvis Gaudí CB Mollet va aprofitar la visita d'un dels cuers de la competició, el Morabanc Andorra B, per refer-se de les dues últimes derrotes i ho va fer davant d'un espectador d'excepció: Aíto García Reneses, considerat un dels entrenadors més prestigiosos del bàsquet espanyol, i que va ser present a les grades del municipal de Plana Lladó. La victòria dels homes d'Àlex Terés es va decidir a la primera meitat, arribant al descans amb 20 punts de marge (43-23).
L'equip molletà va dominar completament la primera part, marcant diferències al segon quart. El 23-16 del primer quart va tenir continuïtat en un segon període en què, a més, van aturar l'atac del filial andorrà, que va estar molts minuts sense aconseguir cistella –parcial de 13-0 per passar del 27-21 al 40-21.

El pivot Albert Griso va ser el màxim encistellador del partit amb 21 punts (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
A la segona part els andorrans van incrementar el to defensiu i van millorar en atac per l'encert de Maric, però això els va resultar insuficient per recuperar una diferència que va arribar a ser de 24 punts (64-40) a l'inici de l'últim quart.

Els protagonistes

Publicat el 14 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

diumenge, 13 de novembre del 2016

El Fraikin referma la quarta posició

Els de Carlos Viver es desfan del Puerto Sagunto a base de defensa i contraatacs
Xavi Mas

El Fraikin BM Granollers venia de dues derrotes seguides –tres comptant la del Trofeu Internacional Ciutat de Granollers– i es jugava la quarta posició a la lliga davant un Fertiberia Puerto Sagunto, que estava just per darrere dels granollerins –a un sol punt– i els jugadors de Carlos Viver van sortir a la pista amb els conceptes clars. Va aparèixer de nou la solidesa de la defensa 6-0 i la porteria –Pol Sastre– va tenir bona aportació. Tot plegat –sobretot durant la primera meitat– va permetre als granollerins córrer el contraatac i obrir un forat al marcador gairebé definitiu en arribar al descans.
Va ser un dimecres en què, a banda de la victòria granollerina, el Barça es va imposar amb moltes dificultats a l’Ademar León (26-25) i el Naturhouse la Rioja va remuntar als últims minuts per vèncer a la pista de l’Helvetia Anaitasuna (31-32), resultats que fan que l’equip de Viver, tot i mantenir-se quart, s’apropi a només un punt de l’equip lleonès i es mantingui a sis i dos punts de Barça i Naturhouse, respectivament.
El tècnic del Puerto Sagunto, Nikola Milos, va demanar temps mort quan encara no s’havien jugat quatre minuts de partit després de dos gols seguits de contraatac del Fraikin. Milos semblava olorar el desastre i hi va voler posar remei abans que fos massa tard, però només ho va aconseguir durant uns minuts.

Gonzalo Porras llença en un espectacular moviment, durant el partit d'aquest dimecres al Palau (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
L’exjugador del Fraikin Zeba Pacheco, amb dos gols seguits va posar el 6-5 al marcador just abans que el Fraikin s’escapés de quatre gols amb un parcial de 3-0. Aquest parcial el va tornar el Puerto Sagunto per apropar-se de nou a un sol gol (9-8), però va ser el més a prop que van estar dels granollerins.
ONZE CONTRAATACS A LA PRIMERA MEITAT
Després d’un temps mort demanat per Viver, va arribar la primera etzibada del Fraikin; les pèrdues del Puerto Sagunto –forçades per la bona defensa granollerina– van permetre obrir el primer gran forat amb un parcial de 5-0, tots ells de contraatac (14-8).
Milos va tornar a aturar el partit però la sagnia va continuar fins arribar al descans, amb un Fraikin que, a base de contraatacs –11 dels 20 gols de la primera part ho van ser– va deixar mig decidit el partit. La segona meitat, en canvi, no va ser tan prolífica malgrat que els de Viver no van baixar mai el nivell defensiu. El Puerto Sagunto va continuar tenint molts problemes per atacar en estàtic i el Fraikin va acabar de rematar la feina.
A banda dels contraatacs, l’espectacularitat del joc granollerí es va demostrar en les connexions de la primera línia amb Adrià Figueras, la seva excel•lent definició i les fuetades de Michal Kasal, que va sortir als últims minuts.

Els protagonistes

El post-partit

Necessitàvem una victòria com aquesta. (Carlos Viver)

Carlos Viver (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Al final del partit Carlos Viver estava més que satisfet amb el rendiment i les prestacions del seu equip. El tècnic granollerí va voler destacar, sobretot, la solidesa en el joc i la continuïtat en l’esforç. “La primera meitat ha estat molt bona i sens dubte ha marcat la resta del partit però la continuïtat que l’equip ha donat a la segona també ha estat digne d’esment, sobretot pel que fa a concentració”, va explicar. “Hem viscut algun partit en què l’equip passava d’un nivell de joc altíssim, amb diversitat en el joc, a abaixar el nivell i permetre al rival ficar-se de nou al partit, però aquest cop això no ha passat perquè l’equip en tot moment ha estat molt seriós. A més, el joc ha estat molt alegre i reconec que necessitàvem una victòria així”, va afegir.
Mamadou Gassama (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
L’entrenador del Fraikin va admetre que l’equip havia fet un treball defensiu molt bo. “Hem estat molt disciplinats en el treball defensiu, sobretot tallant les línies de passada amb el pivot Pozzer”, va afirmar. Tant el central Ángel Pérez de Inestrosa com l’exgranollerí Zeba Pacheco el van intentar buscar durant tot el partit, però va ser en va. “Ens hem tancat molt bé, amb el suport dels exteriors quan era necessari i en les recuperacions hem pujat molt bé en contraatac”, va continuar explicant. Viver també va voler destacar l’actuació de Pol Sastre i de Michal Kasal. “En Pol ha fet un gran partit i en Michal està cremant etapes en la seva integració a l’equip”, va concloure.
Per la seva banda, Mamadou Gassama va dir que havien sortit “molt motivats i amb ganes de trencar la ratxa de derrotes”. L’extrem granollerí va admetre que l’equip juga molt còmode a la contra.

Publicat l'11 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El ciclocròs de primer nivell torna a fer parada a les Franqueses

Xavi Mas

Aquest diumenge el parc del Mirador, a Bellavista, tornarà a ser la seu, per segon any consecutiu, del Gran Premi les Franqueses de ciclocròs, puntuable per la Copa d’Espanya de l’especialitat i que està enquadrada dins del calendari de la Unió Ciclista Internacional (UCI). L’èxit participatiu i organitzatiu de la prova celebrada la temporada passada ha permès que la Federació Espanyola de Ciclisme confiés de nou en la Unió Ciclista les Franqueses per la organització d’aquesta prova. Un campionat, la Copa d’Espanya, que enguany compta amb la implicació de Loterías y Apuestas del Estado com a patrocinador principal, i amb un seguiment televisiu per part de Teledeporte.

La cursa es va presentar aquest dimarts al vespre a la zona esportiva de Corró d'Amunt (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
“Això, sens dubte, serà un benefici per a nosaltres perquè donarà més visibilitat a aquesta disciplina que durant alguns anys havia quedat oblidada i perquè situarà les Franqueses al mapa”, va afirmar el president de la UC les Franqueses Antoni Serra. Serra va confirmar la presència de ciclistes txecs, anglesos, italians i francesos entre els gairebé 300 inscrits –uns 70 més que l’any passat– entre cadets, júniors, sub-23, elit, màster-30, màster-40, màster-50 i màster-60.
“El tret diferencial de la nostra prova, en comparació amb altres, és que el nostre circuit està pensat i dissenyat per ciclistes entesos en la matèria”, va afegir Serra. Un circuit –de 2,8 quilòmetres– que també va destacar Albert Pol –secretari de la Federació Catalana–. “Les Franqueses és un municipi amb una multitud d’espais on es podria realitzar la prova i amb uns paisatges immillorables que fan d’aquesta cursa un gran esdeveniment”, va assegurar Pol.

Publicat l'11 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

divendres, 11 de novembre del 2016

L'equip necessita millorar. El club també

El partit que diumenge al matí van disputar el benjamí A de l'Esport Club Granollers i el benjamí B del CF Mollet UE el va guanyar un equip molletà que va fer jugar tres jugadors -un dels quals va ser el porter- del seu benjamí A de Preferent, la qual cosa la reglamentació no permet. És evident que l'equip que entrena l'Alberto té molt recorregut per millorar -no cal oblidar que aquests nois la temporada passada jugaven a Tercera i aquest any ho estan fent a Primera- però el club granollerí també té marge per millorar -hauria d'haver detectat aquesta infracció i haver impugnat el partit-. Sigui com sigui, el Mollet va aconseguir el que havia vingut a buscar: la victòria.

En Guillem s'escapa cap a la porteria per velocitat moments abans de fer el xut que va suposar el gol de l'empat a un (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
El partit ja no va començar massa bé, tot i que poc després els nanos de l'Alberto semblava que milloraven; el Mollet va penjar a l'àrea una falta des de la línia lateral, la defensa granollerina i el porter Adrià no van encertar a refusar i en Pol no va desaprofitar l'ocasió per marcar el 0-1. De mica en mica els nois del Granollers es van anar refent i a les acaballes del primer quart van aconseguir l'empat i podien haver capgirat el marcador; l'Adrià va treure ràpid de porteria cap a en "Cifu" i aquest va fer la passada llarga pel Guillem, que va controlar bé, orientant-se cap a la porteria i va fer un xut bombejat que va suposar l'empat a un. Un minut després, una recuperació d'en Dani va tornar a arribar a peus d'en Guillem però, aquest cop, el seu xut va sortir fora per poc.
Al segon quart però ja es va poder observar la superioritat molletana, sobretot quan les pilotes passaven pels peus de l'Ian o de l'Oriol -molt més hàbils i que van demostrar perquè juguen en una categoria superior-. L'Oriol va estavellar una pilota al pal al minut cinc i poc després la defensa granollerina tallava en última instància una bona jugada individual de l'Ian. El mateix Ian, en una altra jugada individual de molta qualitat, es va desfer de tots els rivals i va marcar l'1 a 2.
GOL ANUL·LAT AL GRANOLLERS I SENTÈNCIA ALS ÚLTIMS MINUTS
El tercer període va començar amb un bon xut de falta d'en Pau, des de la dreta, que va anar al pal. Va ser un període en què, a banda d'un gol anul·lat al Granollers a la sortida d'un córner -no se sap ben bé per què-, tan sols hi va haver un parell de xuts de falta -un per equip- com a jugades més destacades.

L'Eduard intenta arribar a una passada a l'espai però el porter del Mollet arriba abans i evita una clara ocasió de gol (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Els nois de l'Alberto, a mesura que avançava l'últim període, van anar buscant l'empat però sense sort; en Dani i en Xavi van tenir dues ocasions, la primera aturada pel porter Sergio i la segona refusada per la defensa. En Raúl, a les acaballes del partit, no va encertar a rematar de cap una centrada de córner i just després va arribar la sentència. També en un córner l'Héctor va estar a punt de fer el tercer del Mollet però el seu remat va sortir fregant el pal. En la jugada següent l'Oriol va fer una gran jugada personal i va engaltar un xut fort i alt que va superar el porter Max.

Els protagonistes

dijous, 10 de novembre del 2016

L’Esport Club salva un punt amb un gol polèmic

La defensa granollerina regala dos gols a un Manlleu que acaba el partit amb dos expulsats
Xavi Mas

L'Esport Club Granollers tenia una bona opció de trencar la mala dinàmica de resultats –quatre derrotes seguides– davant el Manlleu, però els errors propis els van obligar a anar a remolc tot el partit i, amb una mica de fortuna, van acabar salvant un punt al temps afegit gràcies a un gol polèmic –els jugadors del Manlleu van reclamar que la pilota no havia entrat.
Va ser un partit estrany, en què tot el que havia fet bé el Manlleu durant el partit –aprofitar els regals de la defensa granollerina per posar-se per davant al marcador– ho va esguerrar als últims minuts amb pèrdues de temps exagerades que els va costar l'expulsió del porter Aroca –es va autoexpulsar amb dues targetes grogues en pocs minuts, una per simular una agressió i l'altra per perdre temps en un servei de porteria– una expulsió que va aprofitar l'Esport Club per marcar l'empat.
Després d'uns 10 primers minuts de tempteig va arribar la primera emoció forta del partit; Sergi Valls, pressionat per Trulls, va fer una mala cessió a Colchero, que estava a l'alçada del punt de penal i que no va poder arribar a temps per evitar el primer gol –la jugada absurda del partit–. Els granollerins van quedar groguis i van estar a punt de fer-se un altre autogol en un xut de falta de Fernàndez que va pentinar enrere Joel i que va obligar Colchero a refusar a córner. Passat l'ensurt, l'Esport Club va començar a avisar amb internades per la banda fins a aconseguir l'empat en una jugada d'estratègia –falta lateral centrada al segon pal on Valls la va tornar a l'àrea petita per la rematada final de Fran Fuentes.
Ricky, de l'Esport Club Granollers, controla una pilota davant l'oposició d'Ivan Fernández del Manlleu                    (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
La segona meitat va començar amb una altra badada defensiva granollerina, aquest cop en una falta lateral del Manlleu que ningú va encertar a refusar –tampoc Colchero– i que Canal va aprofitar per fer l'1 a 2. Els minuts anaven passant, sense que passés absolutament res rellevant, i amb un Manlleu que de mica en mica anava perdent temps –a l'hora de fer els canvis, teatralitzant faltes i lesions curades miraculosament o simulant agressions com la que li va suposar la primera groga al porter Aroca.
Els granollerins, aprofitant l'expulsió d'Aroca per la segona groga, van incrementar les pilotes penjades a l'àrea i una d'aquestes, ja al temps afegit, va arribar a peus de Cano. El seu xut el va refusar Seuma –porter accidental dels osonencs–, segons l'àrbitre des de dins de la porteria. Les irades protestes de Dan Coll al jutge de línia li van costar l'expulsió a l'osonenc i el Manlleu va acabar els tres últims minuts de temps afegit amb dos jugadors menys en un final de partit força calent.

Els protagonistes

Publicat el 7 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El KH-7 es desfà de l’Esplugues en un tres i no res

Els de Sergio Pozo deixen el partit vist per sentència al quart d'hora
Xavi Mas

El KH-7 BM Granollers es va refer de la primera derrota de la temporada escombrant de la pista un Handbol Esplugues que va veure com els granollerins deixaven el partit vist per sentència al primer quart d'hora de joc.
Els jugadors de Sergio Pozo van fer un inici de partit fulgurant, amb un parcial d'11 a 4 en poc més de 10 minuts, cinc gols dels quals van ser de contraatac. Els granollerins van penalitzar totes i cadascuna de les pèrdues de pilota de l'Esplugues –o de les aturades de Marc Guàrdia– amb la rapidesa d'Adrià Cumplido o amb els llançaments d'Ian Tarrafeta i Pol Valera. Passat el quart d'hora de joc els granollerins ja guanyaven d'11 (16-5) i, tot i que l'Esplugues ho va reduir a set en arribar al descans (21-14), a la segona els de Pozo van sentenciar.

El pivot del KH-7 Aleix Martínez supera la defensa de tres jugadors de l'Esplugues per fer un dels seus tres gols   (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

Els protagonistes

Publicat el 7 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimarts, 8 de novembre del 2016

Primera victòria de la temporada del KH-7

L'equip de José Luis Villanueva domina i venç l'Esencia 27 Cleba León, rival directe
Xavi Mas

El KH-7 BM Granollers i l'Esencia 27 Cleba León eren els dos únics equips que encara no havien guanyat cap partit i que compartien la cua de la classificació. Això donava més transcendència a un partit en què les jugadores de José Luis Villanueva es volien treure la pressió del damunt, cosa que finalment van aconseguir en vèncer per 25 a 21 un equip que va dependre en excés de les individualitats de la veterana Raquel Caño i del llançament exterior de Marta Méndez.
Durant el partit hi va haver moltes imprecisions; l'equip de Lleó va aprofitar-ho als primers minuts per posar-se per davant però amb avantatges d'un o dos gols mentre Judith Vizuete portava el pes del joc ofensiu granollerí i mantenia el marcador equilibrat. Un gol de Lora Sarandeva va donar el primer avantatge a les de Villanueva (8-7) passat el primer quart d'hora de partit, i poc després, un parcial de 4-0 amb alguns bons gols de contraatac, va donar el màxim avantatge del partit (14-10) minuts abans d'arribar al descans amb 14-11.

La pivot del KH-7 Hatou Jabby es desfà de Camejo i Rodríguez per aconseguir una bona acció de llançament        (Fotografia: TONI TORRILLAS)
Les granollerines van començar la segona meitat en inferioritat però van mantenir les distàncies, amb una gran actuació de Paulina Buforn –màxima golejadora del partit amb set gols–. Els gols de Caño van mantenir el Cleba León dins del partit fins l'empat a 18 –tots dos equips van estar més de cinc minuts sense marcar després del 18-17– però el KH-7 va impedir que capgiressin el marcador, es va tornar a posar per davant i de nou els gols de Buforn i les aturades d'Ayelen Rosalez als últims minuts van ser claus per assegurar la primera victòria de la temporada.

Les protagonistes

Publicat el 7 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Kadetten s’endú el Trofeu Ciutat de Granollers

El campió de la lliga suïssa trenca una ratxa d'11 victòries seguides del BM Granollers
Xavi Mas

Onze edicions seguides portava el BM Granollers guanyant el seu torneig, el Trofeu Internacional Ciutat de Granollers –habitualment disputat durant la pretemporada però que enguany, amb els Jocs Olímpics, es va haver d'endarrerir en no trobar el club un rival per jugar-lo–, una ratxa que va trencar el Kadetten Schaffhausen, que va vèncer per 33 a 37 –l'últim equip a endur-se la victòria del Palau havia estat el BM Torrevella, la temporada 2004/2005.
El partit va servir perquè Carlos Viver provés diversitat de sistemes defensius i d'atac i també per veure el debut amb el primer equip de l'encara juvenil Ian Tarrafeta, actualment jugador del Primera Estatal, així com els interessants minuts del pivot Carles Asensio i del central Miquel FloresÁlvaro Ferrer era baixa per lesió i Jorge Silva, Vladan Loncar i Adrià Figueras estaven absents pels diferents compromisos de seleccions estatals en la fase de classificació per l'Europeu 2018.
El porter del Kadetten Schaffhausen, Aurel Bringolf, va començar aturant els dos primers llançaments granollerins i l'equip suís es va posar ràpidament amb un 0-2 a favor però la primera part va ser força equilibrada, amb alternances al marcador i joc ràpid –després d'encaixar gol, el Kadetten va sorprendre en més d'una ocasió la defensa granollerina amb atacs ràpids aprofitant els canvis atac-defensa del Fraikin–. L'alçada de la primera línia suïssa intimidava i això els va permetre jugar també amb el pivot Johan Koch –màxim golejador del partit amb 11 gols–, a qui els granollerins no van saber aturar. Malgrat tot, el Fraikin va anar equilibrant el marcador fins a donar-li la volta (8-7) i arribant a un màxim avantatge de dos gols.

El jove pivot Carles Asensio passa entremig de Sergio Muggli i Kristian Bliznac en una espectacular acció de llançament (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
La primera meitat va acabar amb un avantatge de dos gols pel Fraikin (18-16), amb detalls de qualitat de Miquel Flores i Carles Asensio i amb un Michal Kasal que va començar a demostrar la qualitat i la potència que tothom espera del seu llançament exterior. Però tot just començar la segona meitat el Kadetten va fer un parcial de 0-4, amb una bona direcció de joc de Pendic i un atac molt polivalent, liderat per l'extrem Nik Tominec –vuit gols, cinc a la segona part– i el pivot Koch –cinc més.
Dos gols consecutius de Kasal van portar a l'últim empat del partit (20-20); després el Kadetten es va posar per davant, amb marges d'entre un i tres gols, i Viver ho intentava redreçar amb diversos canvis defensius que no van acabar de sortir bé –defenses 4-2, 5-1 i una individual per tota la pista als últims minuts–. A la segona part Viver va fer debutar el jove Tarrafeta, que va demostrar el seu gran talent.

El post-partit
La defensa 6-0 ens ha costat molt. (Carlos Viver)
El tècnic destaca la maduresa dels joves Tarrafeta i Asensio

Al final del partit l'entrenador del Fraikin BM Granollers, Carlos Viver, tenia clar que el desencadenant de la derrota havia estat la defensa. "La 6-0 ens ha costat molt", va afirmar. Per aquest motiu a la segona meitat el tècnic granollerí va plantejar diverses variants, com una 4-2 al principi, que no va sortir gaire bé, i una 5-1 després, per acabar el partit amb una defensa individual per tota la pista. "La defensa 4-2 potser ha estat el que pitjor ens ha sortit. En canvi, amb la 5-1 els hem provocat problemes i amb la individual final hem aconseguit recuperar algunes pilotes tot i que no les hem sabut materialitzar", va afegir.

Carlos Viver (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
La fluïdesa ofensiva amb la que el Kadetten aconseguia anotar no la va saber aturar un Fraikin que va patir en excés el bon treball amb el pivot Johan Koch. "Hem anat a un intercanvi de gols en què és molt complicat guanyar i a Koch l'hem intentat aturar de totes les maneres però no ens n'hem sortit", va reconèixer. Viver, en canvi, estava força satisfet pel joc ofensiu del seu equip i va destacar la bona actuació de Michal Kasal.
Viver també va destacar la bona actuació dels joves Ian Tarrafeta i Carles Asensio. "Han fet molt bon partit, aportant minuts i demostrant la gran maduresa que tenen malgrat la seva joventut", va dir.

El Fraikin afronta el partit de dimecres contra el Puerto Sagunto com una final

Sense gaire temps per descansar, dimecres els granollerins rebran al Palau d'Esports al Fertiberia Puerto Sagunto, contra qui intentaran trencar la ratxa de dues derrotes consecutives. "Per nosaltres serà una final, com tots els partits que hem jugat fins ara", va afirmar l'entrenador del Fraikin. "Nosaltres tenim un potencial molt semblant a molts altres equips i m'agradaria que la gent fos conscient que guanyar, per nosaltres, no és fàcil", va dir. El Puerto Sagunto, on juga l'exjugador del Fraikin Zeba Pacheco, és el cinquè classificat, just darrere els granollerins, a un sol punt. "No cal que digui que serà un partit complicat. Han puntuat contra rivals molt perillosos", va explicar sobre un rival de dimecres del qual en destaca el pivot, la solidesa defensiva i la porteria. "Alexandro Pozzer està fent una gran temporada, Zeba els dóna molt criteri en el joc, tenen una defensa molt sòlida i Bruixola està aturant molt", va concloure Viver.

Publicat el 7 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dijous, 3 de novembre del 2016

El Fraikin no troba el camí del triomf a Irun

Els granollerins capgiren el marcador a la segona part però cometen massa errors
Eduard Batlles

El Fraikin BM Granollers va caure a la mítica pista d'Artaleku per 28 a 27 i encadena la segona derrota consecutiva. El Bidasoa Irun, més encertat i empès per una afició molt entregada, va sortir en tromba i va dominar en els primers instants de joc. Al final de la primera i a l'inici de la segona meitat el Granollers va jugar els seus millors minuts, amb atacs ben construïts, transicions ràpides i aportació des de la defensa. En aquest moment el Fraikin va aconseguir el seu màxim avantatge de tres gols. Però quan semblava que els de Carlos Viver podien trencar el partit, el Bidasoa va tornar a empatar i es va acabar enduent el partit en uns minuts finals d'alta tensió. 
El jugador format a la base del Granollers Borja Lancina va ser un dels millors jugadors per part del conjunt irundarra. Lancina va estirar el seu equip en els primers compassos del partit quan el Bidasoa va superar clarament el Granollers (7 a 3, als 10 minuts de joc). Aquest parcial en contra va obligar Carlos Viver a demanar un temps mort. Pol Sastre, que va sortir d'inici, no va tenir el seu dia i Viver va fer entrar Vicente Álamo al minut 14. Gràcies a l'aportació de Marc Cañellas en la direcció de joc i als gols de Figueras i Silva el Fraikin es va anar acostant al marcador i va aconseguir l'empat a 11 al minut 20. L'exjugador del Bordils Edu Nonó a un lateral i Borragán a l'altre van ser les principals amenaces locals d'una primera meitat que va acabar amb 17 a 16 al marcador.

El central de Cardedeu Borja Lancina, ara a les files del Bidasoa, va ser un autèntic maldecap pels jugadors del Fraikin (Fotografia: FERNANDO DE LA HERA / DIARIO VASCO)
A la represa, el Granollers va sortir convençut que s'havia d'endur els dos punts. Resina, Mamadou i Cabanas van aparèixer des dels extrems i va ser aleshores quan el Fraikin va trobar més facilitats a la dura defensa basca i va aconseguir la seva màxima diferència al marcador (19-22). El Bidasoa va sumar cinc exclusions a la segona meitat, però tot i així va continuar donant molta guerra en defensa. Els atacs del Granollers van començar a ser precipitats i els de Cuétara van començar a reduir la distància de nou. El públic va començar a protestar-ho tot i els jugadors locals es van anar contagiant de l'ambient per tornar-se a posar per davant. Amb el marcador en contra, el Granollers no va trobar la tecla en atac i va errar massa llançaments. Al final, una derrota per la mínima gràcies a un gol de Resina a 5 segons del final. 
Després del partit, el tècnic Carlos Viver, en declaracions a Ràdio Granollers (107.6 FM), es va mostrar decebut amb el joc de l'equip. "No estic content amb el resultat, l'equip no ha rendit i ha comès molts errors". Tot i això, assegurava que "no hi ha temps per lamentar-se; cal continuar treballant i corregint errors". Viver va felicitar el rival per la victòria, però reiterava que haurien d'haver jugat molt més fluids en atac. "El rival ens ha plantejat problemes que hauríem de saber resoldre amb més facilitat. No hem sabut minimitzar els errors i al final perds d'un sol gol i saps que si haguéssim comès la meitat o tres quartes parts dels errors potser hauríem guanyat".

Els protagonistes

Publicat el 31 d'octubre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimecres, 2 de novembre del 2016

El CB Mollet perd en un últim quart ple d’errades

El visitant Rubén Pérez, artífex de la remuntada del Sant Adrià
Xavi Mas

El Recanvis Gaudí CB Mollet va perdre per 74 a 82 contra l'UB Sant Adrià un partit que en començar l'últim quart semblava que tenia controlat. El partit va tenir un ritme molt alt i diverses alternances al marcador, però quan semblava que la victòria es quedaria a Mollet va arribar la remuntada del Sant Adrià, de la mà d'un inspirat Rubén Pérez, autor de 12 punts, 10 dels quals –dos triples inclosos– van arribar a l'últim quart.
A mitjans del primer quart el Sant Adrià, amb un parcial de 0-9, va agafar un petit avantatge (6-13) que el Mollet va aconseguir retallar fins al 20-22 al final del primer quart. Ambdós equips aconseguien fer cistella amb més facilitat en jugades ràpides de contraatac que no pas en atac estàtic. El Mollet va dominar el capítol rebotador però no en va tenir prou davant un equip que va lluitar i va recuperar moltes pilotes. Pérez va fer el triple que empatava el partit a 67 i va fer cinc punts consecutius per trencar l'empat a 71 (71-76). Als últims minuts els errors en el tir exterior van condemnar els d'Àlex Terés.

Els protagonistes

Publicat el 31 d'octubre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Les Franqueses se situa líder

Els de Manolo Parralo derroten el Sallent i aprofiten l'ensopegada del Sant Quirze del Vallès
Xavi Mas

El CF Les Franqueses torna a ser líder en solitari. L'equip de Manolo Parralo va derrotar el Sallent per 3 gols a 1 i va aprofitar la derrota del Sant Quirze del Vallès contra el Bellavista (1-2) –els de Parralo començaven la jornada com a colíders, empatats amb el Sant Quirze, però amb els del Vallès Occidental per davant per la diferència de gols.
El partit contra el Sallent va ser molt igualat, amb domini altern, i es va decidir per petits detalls; el primer, un penal comès pel porter del Sallent que Dídac Moreno va transformar. Abans del descans, però, en una recuperació al mig del camp, Xavier Boltor va fer una gran jugada individual i va engaltar un gran xut a l'escaire per empatar.
En la represa les Franqueses va dominar una mica més i va marcar el 2-1, obra de David Sánchez, tres minuts després que Pladellorens evités el gol en un xut de Rubio des de fora de l'àrea. A dos minuts del final Carmona va aprofitar la passivitat defensiva del Sallent per fer el 3-1 en una jugada de murri.

Els protagonistes


El club reclama millors horaris d'entrenaments en la presentació dels seus equips

Just abans del partit contra el Sallent el club va aprofitar l'ocasió per fer la presentació de tots els equips del club, un total de 23. Després de la desfilada de tots ells va venir el torn de paraula, per part del vicepresident Joan Arabia, que va ser molt crític amb l'Ajuntament. Arabia va reclamar més disponibilitat d'horaris del camp de Corró d'Avall, que està compartit amb el Bellavista Milan. "Hi ha dies que hem d'entrenar vuit equips alhora mentre altres dies al camp només hi entrena un equip", va dir Arabia. Segons Arabia és una situació que s'arrossega des de fa més de cinc anys. "Si l'acord per compartir el camp genera malestar, n'haurem de parlar", va dir l'alcalde Francesc Colomé, que va destacar l'estrena de la nova gespa com a millora d'enguany.

Publicat el 31 d'octubre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

divendres, 28 d’octubre del 2016

Els pals no eviten la primera victòria

Esther Mas i Pau Perales

Exceptuant el primer partit, en què l'equip es va veure clarament superat per un Atlètic del Vallès que va saber aprofitar les errades comeses, el benjamí A de l'Esport Club Granollers s'havia quedat a les portes de sumar quelcom de positiu. Dissabte, al quart partit de lliga, semblava que la mala fortuna tornaria a evitar un bon resultat, però finalment va arribar la primera alegria de la temporada.

En Guillem, que va marcar el gol de l'empat a un, controla la pilota envoltat per dos jugadors de l'OAR Vic (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
L'OAR Vic, el rival de dissabte, tampoc havia guanyat cap partit, amb la qual cosa el partit esdevenia un duel entre equips necessitats de punts i, per una estona, va estar fins i tot per davant al marcador. I ho va estar perquè durant molts minuts, els pals de la porteria defensada per l'Albert van ser els grans salvadors dels osonencs. Fins a sis vegades els nois que entrena l'Alberto van estavellar la pilota als pals durant els primers deu minuts. La pilota, capriciosa, semblava que no volia entrar i, en canvi, en la primera jugada clara de gol l'OAR Vic aconseguia avançar-se al marcador amb un gol d'en Carles.
Amb aquesta galleda d'aigua freda va acabar el primer període i va començar un segon en què les coses semblava que no canviarien. Els nois de l'Esport Club no van parar de buscar un gol que no arribava, fins que a pocs minuts del descans en Guillem va aconseguir trencar la mala sort. Aquest gol de l'empat va donar ales als nois de l'Alberto, que van aconseguir capgirar el marcador just abans del descans; l'Albert va refusar amb les mans una centrada de córner d'en Guillem però la pilota li va caure als peus d'en Pau, que dins l'àrea no va perdonar.
LA SENTÈNCIA ES FA ESPERAR
Amb el marcador a favor, els granollerins van aconseguir fer el millor partit dels quatre jugats fins ara, sense cometre errors en zones properes a l'àrea, millorant la sortida de la pilota des del darrere i tocant i tocant amb criteri per buscar ocasions de gol. Val a dir que l'OAR Vic no es va rendir en cap moment i va aconseguir que el marcador no es mogués durant el tercer període.

En Marc aixeca el puny celebrant el definitiu 3 a 1 que consolidava la primera victòria (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
A l'últim període però, els nois de l'Alberto van aconseguir marcar el 3 a 1 i posar un marge de dos gols que encara els va donar més seguretat. El gol va arribar aviat, amb una gran passada a l'espai d'en Gerard que va aprofitar perfectament en Marc, escapant-se per velocitat i ajustant el seu xut entre el pal i les cames del porter Albert.
L'equip finalment va aconseguir la victòria que per joc mereixia i, de ben segur, no serà l'última.

Els protagonistes

Aquí teniu un vídeo -cedit per l'Eva Triviño- amb un dels sis xuts al pal de l'Esport Club Granollers:


dimarts, 25 d’octubre del 2016

Nova ensopegada del KH-7

L'equip de José Luis Villanueva, molt castigat pels àrbitres, continua sense guanyar
Xavi Mas

Els qui van anar dissabte al Palau d'Esports, per veure primer el partit del Fraikin davant l'Ademar i després el partit del KH-7 davant l'Elche Mustang, segur que en aquest segon partit van tenir un déjà vu. Amb alguna excepció –arbitratge, bàsicament– tots dos partits es van complicar a la primera part de mala manera, i van quedar mig sentenciats en arribar al descans, i tots dos van tenir segones parts de ritme lent i exasperant –per part dels rivals, amb el marcador favorable– i amb un Granollers intentant-ho tot sense aconseguir gairebé res.
En el cas del KH-7, però, la derrota és més punyent perquè suposa la sisena consecutiva d'un equip que, en competició oficial, encara no sap què és guanyar.
El partit de les de José Luis Villanueva no va començar gens bé, encaixant un parcial de 0-4 i amb una exclusió –la primera de les set amb què els àrbitres les van castigar–, però es va saber recuperar i, malgrat dues exclusions més abans del primer quart d'hora de partit, l'equip va aconseguir eixugar diferències de mica en mica fins a arribar a empatar (9-9) al minut 16.
Paulina Buforn circula a doble pivot i rep la pilota per llançar sense oposició. Buforn va ser la màxima golejadora del partit (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Els àrbitres, amb un criteri desigual a cantó i cantó, van continuar castigant la defensa granollerina –cinc exclusions a la primera part i set en total per tan sols una a l'Elche en tot el partit– i l'equip de Villanueva va veure com l'Elche Mustang, amb Ivet Musons i Laura Hernández com a jugadores més desequilibrants, s'escapaven al marcador aprofitant primer l'exclusió d'Anna Rojas i poc després la de Vizu. Així, l'equip alacantí va arribar a una màxima diferència de vuit gols (11-19) poc abans del descans.
MASSA DIFERÈNCIA PER RETALLAR
L'Elche, com l'Ademar, va alentir el joc tant com li van permetre els àrbitres, i va arribar a gaudir d'una màxima renda de 10 gols (14-24) al minut sis de la represa. Villanueva va ordenar defensa mixta sobre Musons, va utilitzar set jugadores en atac i va deixar la porteria buida i l'equip va aconseguir retallar distàncies fins al 23-27 –igual que havia fet el Fraikin– però l'ansietat va poder més que el cap i la diferència era massa àmplia.

Les protagonistes

Publicat el 24 d'octubre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Primera derrota al Palau

El Fraikin comet massa errors en atac i l'Ademar li pispa la segona posició
Xavi Mas

El partit entre el Fraikin BM Granollers i l'Abanca Ademar León posava el segon lloc de la classificació en joc. Els granollerins l'havien de defensar i els castellans lluitar per prendre'ls-la, i al final va passar això últim. L'equip de Lleó va saber aprofitar les errades dels de Carlos Viver per posar-se per davant durant la primera part i després van saber aguantar l'avantatge durant una segona part de ritme molt i molt lent. A la segona part les defenses i les porteries van tenir un paper significatiu en l'escarransit 10-10, marcador que no va permetre als granollerins recuperar el 14-19 en contra amb què havien marxat als vestidors.
Els granollerins van començar bé tot i els dos primers llançaments de Silva estavellats al pal –el Granollers va estavellar 10 pilotes als pals, entre les quals quatre de Jorge Silva i un penal de Cabanas– i es van posar amb un 2-0 i un 3-1 a favor als primers minuts de partit però el primer gol de contraatac de Mario López –en va fer cinc, tots a la primera part– va restablir l'equilibri (3-3).
Els de Viver no van saber trobar ni Figueras al principi, ni Porras més tard, en la posició de pivot i van fonamentar molt del joc ofensiu de la primera part en un xut exterior que massa vegades va topar amb els pals. I quan no eren els pals eren pèrdues de pilota que l'Ademar va aprofitar a la perfecció per penalitzar amb ràpids contraatacs –cinc de Mario López i un de Diego Piñeiro.
El pivot de l'Ademar Diego Piñeiro -dorsal 10- i Mario López agafen Adrià Figueras en un intent de llançament (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
L'Ademar es va escapar de tres gols gràcies als primers contraatacs (6-9) però els granollerins van reaccionar, després d'un temps mort demanat per Viver, amb un parcial de 3-0 en dos minuts i mig, també amb dos gols de contraatac. Després d'aquest empat a 9, les aturades primer de Vladimir Cupara i després de Nacho Biosca i amb algun gol més de contraatac, l'Ademar es va tornar a escapar de tres gols primer i de sis gols després –el màxim avantatge de la primera part (13-19)– just abans d'arribar al descans amb un 14-19.
VOLER PERÒ NO PODER
Amb cinc gols de marge l'Ademar ho va tenir clar a la segona part: alentir el joc fins al límit del passiu. Això, el major encert sota els pals –tant Pol Sastre com Nacho Biosca van estar molt fins– i de nou els pals, van fer que el marcador a la segona part fos molt curt.
Passat el quart d'hora de la represa l'Ademar va agafar el seu màxim avantatge (19-26) i va ser quan Viver va ordenar a Cabanas i Adrià Pérez una doble mixta a Simonet i Sampaio. El Fraikin va retallar distàncies fins al 23-27 però quedaven menys de cinc minuts i, a més, va seguir faltant encert en atac. Un llançament al pal d'Arnau Garcia va evitar que el Granollers es posés a tres gols i va significar la rendició definitiva.
"No hem sabut llegir la seva defensa; quan podíem buscar el pivot hem llançat de fora i hem fallat més del compte, i quan podíem llançar de fora a la segona part, no ho hem fet", va explicar Viver un cop acabat el partit.

Els protagonistes

Publicat el 24 d'octubre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

L’entrenador cooperatiu

L'osonenc Joan Arumí intenta relacionar cooperació i competició en un llibre

Xavi Mas

En l'esport no tot és guanyar. Sí que en sol ser l'objectiu, però hi ha maneres i maneres d'arribar a una victòria. I això és el que ha volgut demostrar l'osonenc Joan Arumí –entrenador d'un equip de minibàsquet femení a Sant Julià de Vilatorta i professor del grau de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la UVic– a través d'un llibre, que es va presentar a La Gralla el dijous passat i que sorgeix de la seva tesi doctoral, en la qual intentava relacionar la cooperació amb la competició.
El llibre neix d'un estudi que Arumí va fer l'any 2011, quan era entrenador d'un equip de nois de 13 anys del CB Vic, i que el va portar a gravar i transcriure les converses postpartit al vestidor, per veure l'evolució del comportament dels seus jugadors aplicant la fórmula de l'entrenador cooperatiu. "Encara és l'hora que es demostri que un entrenador autoritari assoleix millors resultats que un entrenador cooperatiu", va afirmar un Arumí, que acaba el llibre amb una conclusió: "He après a escoltar".

Joan Arumí, en primer terme, va explicar la seva teoria de l'entrenador cooperatiu acompanyat de Manel Blanco (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
La presentació del llibre, molt amena i amb molta participació per part del públic assistent, va comptar amb la presència de l'entrenador del CB Granollers, Manel Blanco, amic d'Arumí. Blanco va ajudar Arumí a extreure l'essència del contingut del llibre, va aportar la seva experiència a les banquetes i va ajudar a dinamitzar una xerrada que va tenir l'eix principal de la conversa en els valors i els comportaments, emmarcant l'esport com una manera més d'educar les persones.

Publicat el 24 d'octubre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dilluns, 24 d’octubre del 2016

Adrià Figueras: "Aquest premi reconeix una trajectòria d'esforç"

El pivot del BM Granollers analitza i valora el premi rebut com a jugador més valuós
Xavi Mas

Després de passar uns anys complicats a Almeria –va ser un dels equips que van desaparèixer en l’època de vaques flaques– i d’un any a l’ombra d’un dels referents dels últims anys al BM Granollers –Nicklas Grundsten–, Adrià Figueras va explotar la temporada passada amb un joc i unes xifres que li han valgut el reconeixement com a millor pivot de la Lliga Asobal 2015/2016 i el premi al jugador més valuós.

   Que els entrenadors de la lliga l’hagin triat com el millor jugador de la temporada no deu ser casualitat.
   Si he de ser sincer, no m’ho esperava. Sabia que m’havien triat com el millor pivot, per votació popular, però un cop allà a la gala, envoltat de tants bons jugadors i tenint en compte que competim amb grans equips com el Barça, el Naturhouse o l’Ademar, que tenen grandíssims jugadors, no m’hauria imaginat mai que podia ser l’escollit.
   Però els seus números van ser excepcionals...
   És cert. Si mirem les meves estadístiques de la temporada passada, va ser un any increïble. Però no és només mèrit meu, l’equip hi té molt a veure també. Que l’equip fes un paper excepcional a la lliga, classificant-se de nou per jugar l’EHF, i que arribés a la final a quatre de l’EHF segur que també ha influït a l’hora d’aconseguir aquests reconeixements a títol personal.
   Què suposa per a vostè aquest premi?
   És quelcom molt especial, perquè suposa un reconeixement a una trajectòria de treball dia a dia, d’esforç, de creure en un mateix. Sempre hi ha algun moment en què les coses es torcen o no surten com un vol i és complicat continuar treballant al màxim. Per això crec que és un reconeixement a aquest esforç, com també és un reconeixement a la manera de jugar que tinc.
   La posició de pivot és una posició oblidada?
   Potser sí. És una posició estranya, que depèn molt del treball col·lectiu de tot l’equip i moltes vegades no es valora prou el treball que fem els pivots.
   Que s’hagi premiat un pivot, i que no sigui un jugador estranger, demostra que la Lliga Asobal ha canviat aquests últims anys?
   Hi va haver un primer canvi, fa uns anys, que crec que no va ser positiu i aquests últims anys hi ha hagut un segon canvi on sí que sembla que s’estan començant a fer les coses bé. A mi em va tocar viure una mala experiència en un equip on les coses no es feien bé i pel que fa a pagaments ens en ressentíem. Com a conseqüència d’això la lliga ha anat millorant, s’està aconseguint que tant jugadors com entrenadors puguin treballar en millors condicions, i gràcies a això el nivell esportiu també està pujant. Els últims anys la lliga Asobal ha fet un salt de qualitat, i aquesta temporada, amb l’arribada de dos històrics com són el Bidasoa i el Valladolid, aquest salt qualitatiu ha pujat un graó més.
   Quin treball específic feu els pivots?
   Durant els entrenaments fem una part de treball individual, amb l’Antonio Rama –segon entrenador–. En Gonzalo [Porras], jo i en Carles Asensio del segon equip, que entrena moltes vegades amb nosaltres, fem un treball específic de recepció de pilota, de desmarcades i de bloquejos. Evidentment, per assolir aquesta millora també és imprescindible el treball col·lectiu, perquè la nostra posició està molt condicionada pel treball tàctic de l’equip. L’evolució es nota molt quan no tenim baixes i podem entrenar tots. Conèixer els mecanismes de la gent amb qui jugues és molt important perquè l’equip funcioni.
   Amb l’arribada dels nous fitxatges a la primera línia, heu notat molt canvi en la manera de jugar?
   Amb l’arribada de Michal Kasal, Vladan Loncar i Jorge Silva, i amb l’Arnau Garcia i l’Álex Márquez, tenim una primera línia que amenaça molt amb el tir exterior i obliga les defenses a sortir. Això fa que els pivots tinguem molts més espais a les esquenes de les defenses. I si ens volen aturar a nosaltres, ells tenen més opcions de llançament. Crec que ha estat tot un encert del Carlos [Viver] i l’Antonio a l’hora de configurar la plantilla, analitzant els punts forts i els punts febles que vam tenir la passada temporada.
   Els pivots sou els que us endueu més garrotades?
   D’això en podeu estar segurs –somriu–. És part del treball. Som conscients que estar a sis metres és estar rodejat de rivals i que això implica rebre cops, però ara mateix no tornaria a la posició de central on vaig començar perquè estic molt a gust jugant de pivot.
   Vostè és un pivot atípic...
   No sóc el típic pivot fort, alt i de molts quilos, és cert. Potser és el meu tret distintiu. Puc atacar i defensar, i això em permet córrer, moure’m àgilment i marcar molts gols.
   Atacar o defensar?
   A mi m’agrada molt més atacar, però si li pregunteu als entrenadors, us diran que el més important és defensar. A tot jugador li agrada atacar, fer gols i el públic vol gaudir veient handbol, i crec que la faceta ofensiva és primordial per això.
   On és el límit d’aquest equip?
   Des que vaig arribar a Granollers que el llistó ha anat pujant. Estem fent les coses bé i la sort també influeix perquè hi ha resultats que es decideixen per petits detalls. Si continuem treballant igual de bé, anant partit a partit, podem assolir grans reptes.

Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS
Del futbol a l'handbol, i de central a pivot

No és el típic pivot corpulent al qual els aficionats a l’handbol estaven acostumats però potser per això ha arribat on ha arribat. De petit, l’Adrià Figueras va iniciar-se en el món de l’esport jugant a futbol, però quan els seus companys de l’escola SAFA Horta van passar-se a l’handbol, ell els va acompanyar. En només dos anys el Barça es va fixar en ell, i de la seva formació allà, primer com a central, i de mica en mica, transformat a pivot, se’n va derivar el seu salt a la Lliga Asobal, primer al Keymare Almería i després al Fraikin BM Granollers, on va arribar la temporada 2014/2015. A Granollers, aquest barceloní de 28 anys va créixer a l’ombra de Nicklas Grundsten però, amb la marxa del suec, Viver li va atorgar galons i ell va respondre erigint-se en el màxim golejador de l’equip a la lliga, amb un joc i uns detalls de gran qualitat.

Publicat el 21 d'octubre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)