dimarts, 7 de març del 2017

Petit pas enrere del Fraikin

L'equip granollerí domina bona part del partit però perd per la mínima contra el Porto
Xavi Mas (enviat especial)

El Fraikin BM Granollers va tornar amb les mans buides de Porto, i com ja va passar a Göppingen, amb la sensació que havia fet un bon partit que no havia servit per treure'n rèdit. Com al partit contra els alemanys, els de Carlos Viver van dominar tota la primera meitat i part de la segona, però quan el Porto va aconseguir capgirar el marcador l'intercanvi de gols va afavorir els portuguesos.
Jorge Silva va rebre un petit reconeixement del club on es va formar
La remuntada del Porto a la segona meitat va ser, en part, per errors de l'atac granollerí, però capítol a banda va merèixer l'actuació arbitral; la parella de germans Vitaku, que havia fet una bona actuació a la primera meitat, va canviar el criteri a la segona, sobretot a partir del 10-14 favorable als granollerins. Va ser a partir d'aquell moment que el Porto va començar a retallar la diferència, gairebé sempre en transicions molt ràpides –en atac estàtic poques vegades va poder superar la bona defensa granollerina– fins a posar-se al davant.
El Fraikin va començar el partit amb una bona defensa que ja va permetre, per exemple, recuperar la possessió als dos primers atacs del Porto. Vicente Álamo, que va començar també molt encertat, va aturar els primers tres llançaments dels portuguesos i els de Viver es van posar ràpidament amb un 1-4 passat el minut 5. Jorge Silva, que tornava al club on es va formar –va rebre un petit homenatge per part del Porto abans de començar el partit–, i Marc Cañellas van liderar l'atac d'un Fraikin que va aconseguir l'avantatge més ampli de tot el partit (2-7) tot just passat el quart d'hora de joc.
LA LESIÓ DE FIGUERAS, PRIMER ENTREBANC
L'entrenador del Porto, Ricardo Costa, ja havia canviat a tota la seva primera línia i, sense reacció, es va veure obligat a demanar temps mort. El Fraikin va mantenir la diferència durant uns minuts més, però amb la lesió de Figueras –li va caure un defensor del Porto damunt el genoll dret i ja no va poder tornar a jugar– i l'exclusió de Michal Kasal el Porto va aconseguir la primera reacció, que els va portar a l'empat a nou –amb l'extrem Antonio Areia com a protagonista amb els seus ràpids contraatacs–. Un gol d'Arnau Garcia va tallar la ratxa local i un parell de bones defenses van conduir al 9-11 amb el qual es va arribar al descans.

Mamadou Gassama i Marc Garcia intenten aturar el pivot del Porto Daymaro Salina (Fotografia: JOSÉ GAGEIRO-FC PORTO)
Al començament de la segona part el Fraikin es va tornar a escapar amb un parcial d'1 a 3 (10-14), però va ser en aquest moment que tot va canviar; la defensa del Porto es va anar endurint cada vegada més, els de Viver van començar a perdre pilotes en atac –algunes provocades per errors arbitrals– i el Porto ho va aprofitar per capgirar el marcador (15-14). Els contraatacs d'Areia i els llançaments exteriors de Leandro Semedo van permetre al Porto agafar una renda de tres gols (22-19) a sis minuts i mig per arribar al final i va anar alentint el joc cada vegada més. Les queixes granollerines pel joc dur del Porto i per l'alentiment desmesurat dels atacs van caure en un sac foradat. Un parell d'aturades de Pol Sastre, que va entrar als últims minuts, van permetre retallar distàncies però no n'hi va haver prou.

Els protagonistes

Una trentena d'aficionats acompanyen l'equip
Aprofitant la proximitat amb Granollers, una trentena d'aficionats del Fraikin BM Granollers –entre els quals el soci número u del club, Eduard Barbany– es van desplaçar fins a aquesta ciutat del nord de Portugal per donar suport a l'equip. Situats darrere d'una de les porteries, es van deixar sentir durant tot el partit i, malgrat la derrota, van ovacionar l'equip al final del partit, gest que l'equip va agrair.

Els aficionats granollerins desplaçats fins a Porto es van deixar sentir des de la seva arribada a O Dragâo Caixa (Fotografia: XAVI MAS)
Publicat el 6 de març de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dilluns, 6 de març del 2017

La millora no és suficient

El benjamí A de l'Esport Club Granollers necessitava guanyar i millorar prestacions en l'inici de la segona volta. L'Atlètic del Vallès, al primer partit de lliga, havia estat molt superior -l'havia guanyat per 6 a 1- i els granollerins volien començar a redreçar el rumb, però la millora respecte aquell partit no va ser suficient i l'equip va tornar a perdre, aquest cop per 0 a 3.
Els nanos del Granollers van començar dominant, però ben aviat l'Atlètic del Vallès va capgirar la dinàmica i va començar a arribar amb perill a l'àrea defensada pel Max. Un córner, dos córners, tres córners...i gol. Semblava que la defensa allunyava el perill, però no ho va acabar de fer amb contundència i en Marc Pérez ho va aprofitar per fer el 0-1. Després d'aquest gol va arribar el primer xut a porteria del Granollers, però amb la mala fortuna que l'Eduard va desviar sense voler el xut del Gerard. Poc després ells dos van tornar a fabricar una jugada de perill però en Ferran, el porter de l'Atlètic del Vallès, va arribar abans que l'Eduard pogués rematar.

En Marc controla la pilota amb l'exterior del peu (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Al segon període l'Atlètic del Vallès va seguir apretant i ben aviat va obligar a la defensa del Granollers a refusar a córner una internada a l'àrea molt perillosa. En el córner, els jugadors de l'Atlètic del Vallès van estar a punt de marcar el segon però el pal ho va evitar. Abans del descans el Granollers podia haver empatat, però primer no va trobar rematador a una centrada de falta, després un xut de l'Eduard, massa fluix, el va aturar en Ferran i per acabar, un altre cop l'Eduard va provar sort, però el seu xut va sortir massa creuat.
QUI PERDONA PERD
És un autèntic tòpic del món del futbol, però moltes vegades es compleix. "Qui perdona, acaba perdent". I això és el que precisament li va acabar passant a l'Esport Club. Va tenir ocasions al començament de la segona part per empatar, les va fallar, l'Atlètic va clavar l'estaca en pocs minuts, i després presses i precipitacions. Al minut tres del tercer període en Guillem va fer una gran passada endavant, a l'espai, cap a en Nouhoun, que hi va arribar massa forçat i només va poder posar la punta de la bota. En Ferran, ben situat, li va aturar el xut. Un minut després novament en Ferran va desviar un xut d'en Cifu després d'una bona jugada en què la pilota es va moure bé de dreta a esquerra. I just després, en Ferran va evitar el gol d'en Pau, de falta directa, damunt mateix de la línia de gol. L'equip apretava i s'ensumava el gol, però no hi va haver continuïtat i en l'última jugada, en Raúl i en Pau van badar en un servei de banda i van deixar sol l'Arnau, que no va perdonar amb un xut pel pal curt.

En Max atura un xut de l'Atlètic del Vallès, ajustat al primer pal (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Galleda d'aigua freda per acabar el tercer període, i galleda d'aigua gelada per començar l'últim; en un altre fora de banda de l'Atlètic del Vallès, mal defensat, l'Arnau va tornar a rebre dins l'àrea i va marcar el tercer, calcadet al segon. Després van arribar les presses i les rematades precipitades; una d'en Guillem a les mans d'en Ferran, una d'en Cifu desviada i fluixa i una d'en Dani massa alta. Amb el partit trencat, l'Atlètic del Vallès va aprofitar per fer noves jugades de perill i en Max es va multiplicar; primer aturant un xut de l'Achraf, després amb una doble aturada a una falta des del mig del camp xutada per l'Hugo i el posterior xut de l'Arnau en el refús i després amb una nova doble aturada demostrant grans reflexes. L'últim xut del Granollers el va tenir en Cifu, però en Ferran també el va aturar per mantenir la seva porteria a zero.

El Fraikin recupera sensacions

Pol Sastre esdevé un gegant sota els pals i Adrià Cumplido debuta a l'Asobal
Xavi Mas

El Fraikin BM Granollers havia quedat ferit en l’orgull, dissabte a Valladolid, i dimecres qui en va pagar les conseqüències va ser el Frigoríficos Morrazo, que va veure com abans del descans ja se li escapava el partit de les mans. L’equip de Carlos Viver, amb una defensa molt intensa, un encertadíssim Pol Sastre sota els pals i un atac que en transicions ràpides va donar molt bon rendiment, va passar pel damunt del conjunt gallec (31 a 21). L’absència del jove Ian Tarrafeta –habitual en les últimes convocatòries– va permetre que un altre dels joves del Primera Estatal –l’extrem Adrià Cumplido– debutés a la màxima categoria.
Sastre es va convertir en un autèntic mur sota els pals durant la primera meitat i els seus companys ho van saber aprofitar atacant i contraatacant amb encert. Mica en mica els granollerins van anar obrint escletxa al marcador, i això va permetre a Viver començar les rotacions i fer debutar Cumplido, que a més ho va fer amb gol.

Marc Cañellas lluita amb Daniel Cerqueira per llançar a porteria, en el partit d'aquest dimecres. El de Palautordera va contribuir al triomf amb dos gols (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
El Fraikin va arribar al descans guanyant de deu gols i amb un 63% d’encert de Sastre sota els pals –12 aturades de 19 llançaments–. Tot i que al començament de la segona part els gallecs van fer tres gols molt ràpids, tan sols van aconseguir apropar-se a vuit gols, una diferència que va permetre els granollerins jugar amb tranquil·litat. Tothom va aportar, amb Cabanas molt fi des dels set metres, Figueras marcant en gairebé totes les pilotes que passaven per les seves mans i amb Sastre tancant el partit per damunt del 50% d’encert –24 aturades.
Una bona victòria per recuperar sensacions de cara al partit de la Copa EHF, dissabte a Portugal.

Els protagonistes

El post-partit
Tornem a sentir-nos nosaltres mateixos. (Pol Sastre)

Pol Sastre va fer un partidàs (Fotografia: X.S.)
El gran protagonista del partit, el porter Pol Sastre, va reconèixer que havia estat un partit rodó. “Ha estat un partit per tornar a agafar sensacions, per disfrutar en defensa, que és on hem de treure els partits. Això ens ha permès atacar amb menys pressió i això s’ha vist reflectit al marcador”, va començar explicant. “Ens mereixíem un partit així. Ara tornem a sentir-nos nosaltres mateixos, perquè a Valladolid vam desaparèixer”, va admetre un Sastre que ja pensa en Portugal. “Ara anirem amb el cap ben alt a Porto per intentar sumar dos punts que serien molt importants”, va concloure.
Carlos Viver també va voler passar pàgina respecte el partit de Valladolid. “Aquell partit va ser una garrotada per tots. Probablement va ser el pitjor partit de l’equip des que vaig arribar a la banqueta”, va admetre. “El millor bàlsam era una victòria, però també com l’ha viscuda l’equip, lluitant en tot moment per fer un bon partit. Avui no es pot posar cap pega als jugadors”, va afirmar l’entrenador granollerí.
Ara, segons Viver, l’equip necessita mantenir el nivell de dimecres. “Cal fixar aquesta intensitat com a referència i donar-li continuïtat”, va dir. “Els partits seran molt complicats. Ciudad Encantada està fent patir a molts equips i està sumant punts a tot arreu. No podrem deixar de prémer l’accelerador. De fet no ho fem mai, però no podem perdre la perspectiva d’on estem i de qui ve per darrere”, va afegir.
El tècnic, content pel debut de Cumplido, espera poder donar-li altres oportunitats. “Me n’alegro molt per ell. Està treballant molt bé amb el grup”, va dir.

Adrià Cumplido, un altre jove talent que debuta a l'elit

El Fraikin guanyava 11-5. Era el minut 19 i Carlos Viver va brindar-li al jove extrem Adrià Cumplido un d’aquells moments que tot esportista recorda per sempre: el debut amb el primer equip a la màxima categoria. Cumplido va trigar només quatre minuts a fer el primer gol. “Estic molt content. Vaig entrar en la dinàmica d’equip a l’agost, i treballo per això, però no m’ho esperava. És un somni fet realitat”, va afirmar.


Publicat el 3 de març de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El CB Mollet, l'equip més en forma

L’equip d’Àlex Terés suma 12 victòries seguides i és líder en solitari del seu grup a la Lliga EBA
Xavi Mas

L’equip més en forma de la Lliga EBA, a hores d’ara, és el Recanvis Gaudí CB Mollet. L’equip dirigit per Àlex Terés lidera en solitari el grup C-B –un dels dos grups que engloben els equips catalans, aragonesos, valencians i balears– amb un balanç de 15 victòries i 3 derrotes, i acumula una ratxa de 12 victòries seguides, a tres de la millor ratxa de victòries, que ostenta el líder del grup A-A, l’Igualatorio Cantabria Estela de Santander amb 15.
Aquesta ratxa de victòries dels molletans va començar en la setena jornada, en vèncer el BC Morabanc Andorra B per 78 a 57, just després de perdre amb el CB Quart-Germans Cruz (76-74). L’equip gironí és un dels rivals que persegueixen els molletans en la classificació, a una sola victòria de distància, i serà, precisament, qui posarà a prova aquesta ratxa dels de Terés aquest dissabte, a les 8 del vespre al municipal Plana Lledó. “Plantegem aquest partit pensant en un equip que juga pràcticament de memòria”, explica el tècnic del Mollet en referència a un CB Quart en què la plantilla és pràcticament la mateixa des de fa temporades.

Albert Ferrer condueix una pilota en el partit contra l'Igualada, el gener passat (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
Terés reconeix tenir una de les millors plantilles de la categoria però afirma que amb això no n’hi ha prou. “És un grup de jugadors que es deixa entrenar. La qualitat, sense esforç, ni treball, ni ambició, no serveix de res. A més, cal un punt de sort, i amb les lesions n’hem tingut”, apunta. Per Terés, la ratxa és una simple anècdota. “Costa molt aconseguir-la i molt poc perdre-la”, assegura el tècnic, que té com a objectiu fer-ho cada vegada millor. “Si això porta a jugar les fases d’ascens, millor que millor”, conclou.

Publicat el 3 de març de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dijous, 2 de març del 2017

L’Esport Club es veu sorprès per un Sabadell B més intens

Els d'Albert Cámara perdonen dues clares ocasions per empatar, una a cada part
Xavi Mas

L'Esport Club Granollers va sumar la segona derrota consecutiva en perdre, aquest cop al municipal del carrer Girona, davant un dels cuers de la classificació –penúltim–, el CE Sabadell B, per 0 gols a 1 en un partit en què els d'Albert Cámara van ser incapaços de generar perill a l'àrea rival. Els granollerins es van veure sorpresos per un gran gol de Max al minut sis de partit i tenien tot el partit per reaccionar, però la major intensitat i el bon posicionament al camp dels jugadors del filial arlequinat va impedir l'esperada reacció.
El Sabadell B va començar el partit tancant l'Esport Club a la seva àrea i, als primers cinc minuts, ja va avisar amb un parell de triangulacions buscant les entrades per les bandes de Diego i Max, que van obligar la defensa granollerina a treure's el perill del damunt. En la tercera incursió sabadellenca, aquesta per la banda esquerra, Max va retallar Alejandro cap endins, buscant el vèrtex de l'àrea i, des d'allà, va etzibar un gran xut amb rosca que va anar al segon pal, lluny de l'abast de Víctor Colchero.
Quedava molt partit per endavant però només el Sabadell B semblava generar sensació de perill, sempre buscant el desequilibri i els desdoblaments per les bandes, buscant l'espai a l'esquena dels laterals. Als uns contra uns sempre sortien vencedors els sabadellencs, fent anar de corcoll a la defensa i el mig del camp dels de Cámara. La primera arribada de l'Esport Club a l'àrea rival va ser al minut 18, però un defensa va arribar just a temps per evitar el xut d'Español, que l'havia superat en primera instància amb un barret. Colchero va evitar el 0-2 al minut 23 en un xut de Sarmiento i el granollerí Alejandro va xutar massa alt, al minut 31, en l'únic xut a porteria dels granollerins en tota la primera meitat.

El jugador de l'Esport Club Àlex Español intenta prendre la pilota a Diego, el lateral dret del Sabadell B (Fotografia: FÈLIX SANCHO)
Tot just començar la segona part, el canvi ofensiu fet per Cámara –va entrar Carrillo en el lloc de Suárez– va començar a donar els seus fruits; en una triangulació entre Carrillo i Cano, la pilota va arribar a Alejandro, que va desbordar per velocitat; va encarar el porter Arnau però aquest li va aturar el mà a mà. Semblava que la dinàmica canviaria, però aquesta ocasió va ser un miratge, amb arribades amb comptagotes i sense claredat d'idees. El Sabadell B es va defensar bé, però els granollerins van tenir l'empat al 82. Cano la va rebre d'esquena però Alejandro va dubtar en la finalització, desaprofitant l'última ocasió clara de gol del partit.

Els protagonistes

Publicat el 27 de febrer de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Un penal frustra la victòria

El KH-7 remunta cinc gols de desavantatge a la segona part però encaixa l'empat a l'últim segon
Xavi Mas

Confiança, capacitat de lluita i superació. Tot això va demostrar el KH-7 BM Granollers davant el quart classificat, el Prosetecnisa Zuazo, en un partit que va acabar amb un injust empat a 21 gràcies a un penal transformat per Naiara Egozkue amb el temps exhaurit. L'equip de José Luis Villanueva va capgirar un desavantatge de cinc gols a la segona part i va tenir la victòria a la punta dels dits.
L'equip granollerí va fer un bon inici de partit, agafant un avantatge de dos gols que l'equip de Barakaldo va contrarestar ràpidament. A l'equip de Villanueva li va costar defensar Ainhoa Hernández, màxima golejadora del partit amb deu gols. La pivot basca va fer molt mal i va mantenir un duel de golejadores amb Laura Steinbach, que va liderar l'atac granollerí.

Judith Vizuete, que va marcar quatre gols, cau a terra just abans de poder fer un llançament (Fotografia: TONI TORRILLAS)
A partir del 4-5 el Zuazo va posar-se al davant i l'intercanvi de gols es va mantenir durant bona part d'una primera meitat en què les basques van arribar a guanyar de tres gols (7-10). Dos gols de Steinbach van posar el KH-7 a un gol, però el Zuazo va aconseguir arribar al descans amb dos gols de marge.
EMOCIÓ, IGUALTAT I POLÈMICA FINAL
El Zuazo es va escapar de cinc gols a l'inici de la segona meitat gràcies a les aturades de Mercedes Castellanos i els gols d'Hernández, però després va arribar la reacció granollerina, que va anar recuperant diferència fins que Míriam va empatar a 19. Egozkue, de penal, va mantenir el Zuazo al davant, però novament Míriam i després Steinbach van posar el 21-20 a 11 segons del final. El tècnic visitant va preveure una última jugada en què buscaven la seva referència i aquesta –Hernández– va treure petroli en forçar un penal, força rigorós, que va significar l'empat definitiu.

Les protagonistes

Publicat el 27 de febrer de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Fraikin naufraga a Valladolid

Els de Carlos Viver fan un mal partit en què la primera meitat és per oblidar (20-9)
Eduard Batlles

No va ser el dia del Fraikin Granollers. Així es podria resumir el partit que els vallesans van perdre a Huerta del Rey davant l'Atlético Valladolid per 33 a 21. A la pista castellana es va veure un Granollers que no tenia intensitat, que perdia pilotes fàcilment i que no trobava situacions fàcils de llançament. "No va sortir res i no hi ha excuses", explicava després del partit el tècnic Carlos Viver. A les xarxes socials, molts jugadors afirmaven que havia estat el pitjor partit de la temporada. I ho va ser. 
En els primers minuts de partit el Valladolid ja va marcar diferències clares en el marcador (6 a 2 en els primers 10 minuts). La primera línia castellana, formada per Diego Camino, Roberto Pérez i Víctor Rodríguez, va trobar espais a les 6-0 del Fraikin per anotar amb facilitat des dels 9 metres, però també amb penetracions fins als 6 metres. La col·laboració entre defensa i porteria tampoc va ser la millor de la temporada i l'encert sota pals només va arribar al 10%. Tot el contrari que a la porteria del Valladolid, on entre Javi Díaz i César Pérez van arribar al 48% d'encert. 
A la mitja part, però, la remuntada encara era possible i el Granollers va tenir un petit moment de rauxa amb un parcial de 0 a 4. La defensa va recuperar un parell de pilotes i al contraatac el Granollers va fer mal. Però quan es podia trencar la barrera dels 10 gols, un altre parcial a favor del Valladolid va esborrar les opcions vallesanes.
Marc Garcia i Arnau Garcia intenten aturar el jugador del Recoletas Atlético Valladolid Víctor Rodríguez (Fotografia: Club Balonmano Atlético Valladollid)
Després del partit, en declaracions a Ràdio Granollers (107.6 FM), el capità David Resina va admetre que el Valladolid els havia passat per sobre en atac i en defensa. "No hi ha hagut aportació del llançament exterior, no hi ha hagut col·laboració defensa-porteria, no ens ha sortit res; havíem preparat el partit com qualsevol altre i ens ha sortit tot al revés". Resina explicava que "no té cap explicació fer la primera meitat que l'equip ha fet", però també admetia que el conjunt treballarà des de dilluns mateix perquè no es torni a repetir un partit com aquest. "Queden dos mesos de competició i això no ens pot fer més mal del que ens hauria de fer".
En la mateixa línia, el tècnic Carlos Viver afirmava que l'equip no havia estat en tensió i que es treballaria per no tornar a repetir un partit com aquest. "Hi ha hagut partits on hem salvat situacions d'aquestes, però contra el Valladolid no ens ha sortit res". L'equip, admetia Viver, està tocat i el viatge de tornada va ser llarg i dur, amb molt temps per pensar en els errors individuals i col·lectius. "Hi ha hagut una reflexió i estic convençut que l'equip se sobreposarà, hi ha confiança i l'equip té molt esperit de lluita", confessava. 
La derrota, però, no pot amagar la bona temporada de l'equip, molt viu a la Copa EHF i que conserva la quarta posició de la Lliga –empatat a 21 punts amb el Ciudad Encantada i amb un punt de marge respecte al Puerto Sagunto. Dimecres, el Cangas, al Palau d'Esports, pot pagar els plats trencats.

Els protagonistes

Publicat el 27 de febrer de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimecres, 1 de març del 2017

Res a fer contra el líder

El desplaçament al camp del líder no arribava en el millor moment per al benjamí A de l'Esport Club Granollers, però s'havia de jugar i mai se sap... Però va passar el que entrava dins la lògica: el Manlleu va imposar la seva condició de líder i ho va fer des d'un bon començament. El 4-0 amb què va acabar el primer període no va deixar lloc a la sorpresa.
El partit va començar lent, amb control de la pilota, amb un xut d'en Pau que va aturar el porter del Manlleu i amb un intent de remat d'en Gerard, a sobrebot, que es va frustrar per culpa que el porter osonenc va arribar un xic abans a la pilota -la passada en llarg i bombejada, cap a en Gerard, va ser d'en Daniel-. A partir d'aquí, el Manlleu va passar el rodet i va deixar el partit vist per sentència; primer amb un gol aprofitant el refús defensiu a un xut de falta. En Martí va provar un xut alt al qual no hi va arribar en Max. Després, tres gols més -dos de l'Aniol i un de l'Àlex-, gairebé calcats, en què els jugadors del Manlleu es van escapar dels defensors granollerins per plantar-se sols davant en Max. Entremig del 2-0 i del 3-0 en Pau va disposar d'un xut de falta directa, des d'un lateral, que el porter del Manlleu va desviar bé amb la mà.

En Raúl es llança al terra per intentar tallar una jugada d'atac del Manlleu (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
El segon quart va començar amb una bona aturada d'en Max, evitant el que hauria estat el cinquè, que malgrat tot, va arribar minuts més tard. El Manlleu movia bé la pilota i la defensa granollerina quedava moltes vegades desguarnida. En Pau va tenir dos xuts més de falta, un va sortir directament fora i l'altre li va aturar el porter sense que hi hagués ningú a punt per aprofitar el refús. I de falta a falta, però aquest cop en contra i amb el 5-0; l'Àlex va xutar per damunt de la tanca i per damunt de les mans d'en Max. Just abans del descans el Granollers hauria pogut marcar el primer gol, en una bona jugada per la banda entre l'Eduard i en Guillem. Aquest últim va driblar el seu defensor i va provar un xut que li va aturar el porter local.
NO HI HA RENDICIÓ PERÒ SÍ ERRORS EN SITUACIONS CLARES DE GOL
En tornar dels vestidors, i amb el clar 5-0 a les esquenes, l'equip es podia haver arronsat, però no ho va fer. Va sortir amb ganes de fer bon futbol i de generar perill. I ho va aconseguir, tot i que va faltar encert. Hi va haver una primera jugada clara de gol, després d'una gran jugada de combinació -des de la porteria fins a la porteria contrària- però el porter del Manlleu va tornar a evitar el gol amb una bona aturada. Després, en David va xutar al lateral de la xarxa una altra jugada d'atac i hi va haver una altra clara ocasió de gol en un llançament de penal que en Pau va xutar per damunt del travesser. Una única errada en defensa, en la sortida de pilota, va suposar el sisè del Manlleu.
Els granollerins ho van seguir intentant i finalment, van aconseguir marcar el de l'honor. Primer de tot, el porter del Manlleu va aturar-li un remat a en Marc -la pilota anava alta i ben dirigida però el porter la va poder aturar-, però després no va poder evitar el gol d'en Guillem en el segon penal xiulat a favor dels granollerins, comès sobre l'Eduard. Amb el 6-1, el Manlleu va tancar el marcador a la sortida d'un córner.

En Guillem va marcar, amb aquest xut de penal, l'únic gol del Granollers (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Que a l'equip li xiulessin dos penals a favor -a banda de ser poc habitual- és indicatiu de la sensació que l'equip va donar, generant-li perill a un líder indiscutible. Va ser un partit que, probablement s'hauria acabat perdent igualment, però que podia haver acabat perfectament amb un 7 a 4 o un 7 a 5 amb una mica més d'encert -i si el porter del Manlleu no hagués estat excel·lent-, però la sensació amb la que hauria acabat l'equip granollerí hauria estat una altra.

Els protagonistes

dijous, 23 de febrer del 2017

Primers punts a l’EHF

El Fraikin es desfà d'un Midtjylland molt potent des de la distància en un partit eminentment ofensiu
Xavi Mas

El Fraikin BM Granollers va necessitar exhibir la seva millor versió ofensiva per tal de vèncer a un HC Midtjylland extremadament contundent en atac. Al final, el gran encert en atac i la recuperació de prestacions sota els pals a la segona part –a la primera l'aportació de defensa i porteria van ser gairebé nul·les– van ser claus per aconseguir remuntar un partit que s'havia complicat en excés a l'inici de la segona part. Aquesta victòria per 34 a 32 iguala granollerins i danesos en la classificació –amb una victòria cadascun, amb els danesos per davant per haver encaixat un gol menys en aquests dos primers partits–, amb el Göppingen com a líder en solitari després de guanyar el Porto per 27 a 31.
El partit, sobretot a la primera meitat, va ser un autèntic intercanvi de cops; el pivot Jacob Sjörslev-Ostergaard i els canoners Eivind Tangen i Espen Lie Hansen van demostrar el gran potencial ofensiu d'un Midtjylland que va saber atacar molt bé a una defensa 6-0 granollerina que no va saber trobar la distància on aturar els jugadors danesos. Per contra, l'equip de Carlos Viver també es va mostrar molt efectiu en atac, amb Mamadou –va sortir d'inici com a lateral, en el lloc de Jorge Silva–, Arnau Garcia i Marc Cañellas marcant des de la distància.

Els jugadors del Fraikin BM Granollers van esclatar, eufòrics, després d'aconseguir una important victòria davant d'un rival complicat, el Midtjylland danès, que va demostrar un gran potencial (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Les canonades des de la distància van començar superant Vicente Álamo i, a excepció del 3 a 2 i del 4 a 3, el Midtjylland va agafar la davantera al marcador. El primer llançament fallat del Fraikin i dues pèrdues consecutives en atac van permetre a l'equip danès agafar el màxim avantatge durant la primera part –dos gols–, diferència que van aconseguir mantenir –sempre van anar per davant amb un o dos gols de marge–. Després del cinquè gol des de la llarga distància –el 8-9 al marcador– i amb un Álamo que encara no havia aconseguit aturar cap llançament, Viver va fer entrar Pol Sastre, però d'aquí i fins a arribar al descans, la dinàmica no va canviar gaire –Sastre en va aconseguir aturar dues però el percentatge seguia molt baix.
El Midtjylland va arribar al descans al davant amb un marcador altíssim (19-20) i va aconseguir la seva màxima diferència tot just tornar dels vestidors, amb un parcial d'1 a 4 de sortida (20-24). Viver va canviar la defensa 6-0 per una 5-1 amb Mamadou perseguint Hansen per tota la pista i això –i l'encert de Sastre sota els pals– va permetre revertir la situació. El partit s'havia complicat en excés però els granollerins, amb un parcial de 5 a 0 va capgirar el marcador. La intensitat defensiva, les aturades de Sastre, el 100% d'encert de Cabanas des dels set metres i les bones elaboracions en atac van permetre al Fraikin sentenciar el partit i fer desaparèixer l'equip danès de la pista.

Els protagonistes

El post-partit
Els hem generat dubtes amb el canvi defensiu. (Carlos Viver)

Eduard Batlles

Carlos Viver celebra un gol (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Carlos Viver estava molt content després del partit però era conscient que la fase de grups serà complicada. "La igualtat al grup és màxima. Podem guanyar algun partit fora de casa però també podríem perdre'n algun a casa", va afirmar. "No hem de mirar encara la classificació. Hem d'anar partit a partit i ja arribarà el moment de fer càbales", va seguir. El tècnic granollerí va destacar per damunt de tot la intensitat del seu equip. "És la que requereixen aquests partits. Els espectadors que vinguin s'ho passaran d'allò més bé", va afegir. Respecte al partit Viver va reconèixer que els llançaments des de tan lluny els havien tret de polleguera a la primera meitat però que havien reaccionat a la segona. "Els hem generat dubtes amb el canvi defensiu", va explicar, en referència a la mixta que Mamadou va fer-li a Hansen. Per la seva banda, Marc Cañellas va destacar la importància de la victòria: "Necessitàvem guanyar i ho hem aconseguit amb un partit molt complet", va dir.

Publicat el 20 de febrer de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El KH-7 es desfà d’un altre rival directe en la lluita per l’ascens

Xavi Mas

El KH-7 BM Granollers es va imposar (26-21) a un altre dels seus rivals en la lluita per l'ascens, l'H Sant Quirze, i es consolida encara més com a candidat a jugar el play-off d'ascens. El Sant Quirze va sortir amb molta força i va dominar els primers minuts però els de Sergio Pozo van capgirar el marcador abans del quart d'hora de joc i van aconseguir una renda de cinc gols en arribar al descans. En la represa els granollerins van controlar el ritme del partit i van mantenir la diferència controlada en una segona meitat en què van destacar els porters Marc Guàrdia i Ignasi Admella.

Els protagonistes

Publicat el 20 de febrer de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El KH-7, endavant a la Copa

L'equip granollerí venç el Canyamelar València i estarà a la fase final que es jugarà a Porriño
Xavi Mas

El KH-7 BM Granollers estarà a la fase final de la Copa de la Reina. L'equip de José Luis Villanueva es jugava la classificació en una eliminatòria de tot o res –partit únic– contra el Canyamelar València, i l'equip va confirmar, ajudat pel factor Palau d'Esports, que la bona dinàmica no és flor d'un dia (23-20). Les granollerines van dominar gairebé tot el partit, el van tenir molt ben encarat, i quan les valencianes van pressionar, van saber mantenir-se al davant per rematar la feina als últims minuts.
El Canyamelar València va posar-se al davant als primers minuts, amb un màxim avantatge de dos gols (2-4) gràcies a l'aportació de Nagore Sáenz des de la distància i les penetracions de Raquel Bejarano. Però l'equip de Villanueva va aconseguir ajustar la seva defensa i van capgirar el marcador gràcies a un parcial de 7-0 –del 4-5 a l'11-5–. Aquest màxim avantatge de sis gols el Canyamelar el va reduir a tres poc abans del descans (13-10) però una aturada de Nicole Morales –molt destacada durant tot el partit– i un gol de Míriam Gonzàlez van deixar el 14-10 amb què es va arribar al descans.

José Luis Villanueva i Robert Cuesta feliciten a les seves jugadores després d'aquesta important victòria (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
El començament de la segona meitat va ser el moment en què les de Villanueva van estar més espesses, sobretot en atac. El Canyamelar va aconseguir aturar el llançament exterior de Steinbach i a l'equip li va costar trobar bones situacions d'atac. Passat el minut 16 l'equip valencià va empatar a 16 però immediatament després d'un temps mort de Villanueva, Buforn i Rojas van posar el 18-16. El Canyamelar es va posar a un gol (21-20) a dos minuts del final però Vizu i Vegué van certificar el bitllet cap a Porriño.

Les protagonistes

Publicat el 20 de febrer de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dilluns, 20 de febrer del 2017

El Fraikin també sap patir

L'equip de Carlos Viver remunta als últims minuts després d'un partit espès, sobretot en atac
Xavi Mas

El Fraikin BM Granollers no va tenir el partit més lluït davant el BM Benidorm –cuer de la lliga–, però va demostrar saber patir i tenir capacitat de reacció per acabar resolent al seu favor un partit d’espessor i grisor absolutes. Carlos Viver ja havia avisat, abans del partit, que el cuer vindria a Granollers a jugar-s’hi la vida i que no era tan mal equip com deia la classificació, i així va ser. A més, els alacantins arribaven al Palau amb un nou tècnic –provisional–, per la renúncia de Fernando Latorre; sigui per això, o no, el Benidorm va fer un partit molt intens, sobretot en defensa, que va posar molts problemes a l’atac granollerí. La reacció final dels de Viver i la pressió per la seva mala situació a la classificació va poder més que ells, que van acabar el partit abatuts.
L’intercanvi de gols inicial favorable al Fraikin –amb transicions molt ràpides del Benidorm a contragol–, es va torçar ràpidament a favor d’uns alacantins liderats pel seu darrer fitxatge, Guillermo Corzo, i per David Jiménez. Del 2-1 es va passar al 2-4 i, abans d’arribar al minut 14, a un preocupant 3-6, que va obligar Viver a demanar temps mort. Després de l’aturada, el Fraikin va aconseguir restablir l’equilibri –empats a 7 i a 8– però en cap cas va poder capgirar el marcador.
L’equip de Viver va desaprofitar una primera situació de superioritat amb 3-4 al marcador –empat a 0 en dos minuts– i, posteriorment, tampoc va saber aprofitar del tot una situació de doble superioritat amb el 8-10. El Benidorm, que va defensar amb una 6-0 però amb constants sortides a nou metres per tallar creuaments i trajectòries de passada, va sobreviure a defensar-se amb quatre homes i va arribar al descans per davant aprofitant una badada defensiva.

Álvaro Cabanas i Arnau Garcia feliciten Mamadou Gassama (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
La segona meitat va començar amb una aturada de Mile Mijuskovic –en alguns moments va ser clau pel seu equip– i un posterior parcial de 0-3 que va fer saltar totes les alarmes (11-15, min. 34). L’entrada de Vicente Álamo sota els pals tampoc va suposar el revulsiu que Viver buscava i el partit va seguir avançant amb un Fraikin en la corda fluixa.
ADRIÀ FIGUERAS LIDERA LA REMUNTADA
El partit s’anava apropant al final i el Fraikin es veia incapaç de redreçar el rumb, amb llançaments precipitats i errors clars de contraatac. L’equip alacantí es va posar amb quatre gols de renda (18-22, min. 48) i va tenir possessió per escapar-se de cinc gols però va cometre falta en atac. I aquí va arribar la reacció dels granollerins.
La segona exclusió d’Eloy González, un gol d’Adrià Figueras –no marcava des de l’1-0– i una aturada d’Álamo van ser l’inici d’un parcial de 6 a 1 en què el pivot va tenir especial rellevància –cinc dels sis gols van ser seus– i que va servir per capgirar el marcador (24-23). L’intercanvi de gols posterior es va trencar amb un error del pivot Esteban Salinas; el Fraikin es va posar amb dos gols de marge i després va saber trencar la defensa individual per tota la pista d’un Benidorm desesperat, que va veure com se li escapava un partit que havia tingut a les mans.

Els protagonistes

El post-partit

L'equip es deixa la pell a la pista partit rere partit. (Carlos Viver)

Carlos Viver (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Carlos Viver no havia enganyat ningú abans del partit i ho va recordar al final del matx. “Ja sabíem que seria complicat”, va començar dient. “El canvi d’entrenador no necessàriament ha de ser un revulsiu, però si coincideix que comences bé, i t’ho creus, et pot donar ales”, va afegir un Viver satisfet pel sacrifici del seu equip. “Al final nosaltres hi hem cregut i hem estat encertats en les últimes accions. Per això hem guanyat”, va dir. I va insistir en un discurs que no para de repetir. “Qualsevol equip de la lliga et pot crear problemes. La gent pensa que guanyar és fàcil però no és així. Ens costarà. A nosaltres, però també a l’Ademar o al Naturhouse. Als humans ens costarà guanyar partits d’aquí al final”, va advertir. “L’equip es deixa la pell a la pista partit rere partit. Anem quarts i estem jugant amb molts minuts per gent jove a la primera línia i crec que això no es valora prou”, va puntualitzar.
Del partit el tècnic va admetre que el seu equip no havia estat fi en atac. “Coneixíem el treball defensiu que han fet des de l’inici de la segona volta i, tot i això, ens han creat problemes. Ens ha faltat encert”, va dir.
De cara al partit de diumenge contra el Midtjylland, Viver va demanar més suport de l’afició. “No parlo només de quantitat. El públic pensa que només juguen els 16 convocats però ells també desenvolupen un paper molt important. Han de jugar el seu partit també. Els jugadors això ho noten i ho agraeixen”, va concloure.

Publicat el 17 de febrer de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimecres, 15 de febrer del 2017

El campió, contra les cordes

El Fraikin supera el Göppingen a la primera part però acaba perdent per la mínima
Xavi Mas (enviat especial)

El Fraikin BM Granollers va tenir contra les cordes a l’actual campió de la Copa EHF, el Frisch Auf Göppingen, al partit inaugural de la fase de grups, però al final va tornar amb les mans buides en un final a cara o creu, que va sortir creu. Potser per això, el sentiment al final del partit era d’haver perdut una gran ocasió de donar un fort cop a la taula i de posar la por al cos d’un Göppingen que pretén arribar a la final a quatre que ells mateixos organitzaran.
Si algú havia somiat en un inici de partit ideal pels granollerins, segur que no l’haurien somiat tal com va anar; quatre aturades de Vicente Álamo –100%–, una gran defensa que va forçar pèrdues i faltes en atac de l’equip alemany i la tan desitjada millora en l’eficàcia ofensiva. Així, els de Carlos Viver van clavar un parcial de 0-6 a un Göppingen desorientat i massa previsible. Magnus Andersson, el tècnic local, va intentar apagar el foc amb el 0-4, però els seus homes van continuar estavellant-se contra Álamo o els pals.
El primer gol local no va arribar fins passat el minut 11, però va ser el gol que va encendre la metxa de la seva reacció. Esperonat pel nombrós públic –2.800 sorollosos i respectuosos espectadors– i per alguna intervenció del seu porter, l’internacional eslovè Primoz Prost, el Göppingen va passar del 2 a 8 al 7 a 8 en uns escassos cinc minuts en què la primera línia amb Sesum i Kneule va marcar la pauta.
L’exclusió de tots dos, cap al minut 20, no la va saber aprofitar del tot bé un Fraikin que, malgrat tot, tan sols va permetre que el Göppingen empatés el partit (10-10). Va continuar marcant el ritme del partit i va arribar al descans amb dos gols de marge. En tornar dels vestidors el Göppingen va posar un punt més d’intensitat defensiva –si és que encara era possible posar-n’hi més– i aquesta capacitat física –i algunes aturades de Prost primer i de Bastian Rutschmann després– va ser clau per acabar igualant el partit i portar-lo a un emocionant final.

El pivot del Fraikin Gonzalo Porras intenta un llançament caient acrobàticament (Fotografia: JÜRGEN WEBER)
Amb la segona exclusió d’Arnau Garcia va arribar un parcial de 3-0 i el primer avantatge del Göppingen en tot el partit (17-16, min. 37.55), però els granollerins es van refer i van tornar a agafar un petit avantatge de tres gols (18-21). L’entrada de Rutschmann sota els pals va ser clau pel Göppingen; una gran aturada seva a Cañellas, que havia circulat al doble pivot, va permetre un contraatac en què l’extrem Marco Rentschler va fer el 23-22. A partir d’aquí, el partit es va encaminar a un vibrant final, amb un intercanvi de gols que va afavorir l’equip alemany. A 20 segons del final el pivot Niclas Barud va fer el 29-28. Viver va demanar temps mort i va preparar una jugada en què Mamadou no va poder rebre en condicions la passada en l’aire de Resina –va arribar-hi forçat–, i només va poder empènyer la pilota. Rutschmann, llançant-se al terra, la va aturar al sobrebot, i va frustrar el que hauria estat un bon empat.
De tornada a Granollers, i sense temps per rumiar-hi gaire, dimecres el cuer Benidorm, necessitat de punts, visitarà el Palau d’Esports.

Els protagonistes

El post-partit

Jugant a aquest nivell tindrem coses a dir. (Carlos Viver)
El tècnic, molt satisfet de l'esperit de lluita dels seus jugadors

Carlos Viver (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
L’entrenador del Fraikin, Carlos Viver, tot i doldre-li no sumar cap punt, va buscar-li la lectura positiva al partit. “Tenint en compte que jugàvem a la pista alemanya, l’equip va fer un gran partit”, va dir. “Ara no serveix de res perquè no n’hem tret cap punt, però sí que servirà per refermar la confiança i per marcar el nivell que haurem de tenir en aquesta fase de grups. Si l’equip juga a aquest nivell, tindrem coses a dir”, va afirmar rotund.
Viver va explicar que després del bon inici de partit, l’equip alemany havia igualat molt ràpidament el matx, però que els seus homes havien aguantat prou bé el cos a cos. “El partit ha tingut 30 o 40 minuts de brega constant en què ells ens donaven un cop i nosaltres els el tornàvem. Són un equip que té, com un dels seus punts forts, la capacitat física, i l’han aprofitada. Però em quedo tranquil perquè l’equip ha tingut capacitat de sacrifici fins al final”, va apuntar.
El proper rival a l’EHF serà el Midtjylland danès, diumenge al Palau d’Esports. Un equip que, segons Viver, també és molt físic i amb bon xut. “Segur que tindran un gran bagatge ofensiu. L’haurem de controlar bé per reduir-ne el percentatge d’efectivitat”, va advertir.

Publicat el 13 de febrer de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dissabte, 11 de febrer del 2017

El KH-7, pel bon camí

L'equip de José Luis Villanueva lluita fins al final per vèncer el Porriño, cinquè classificat
Xavi Mas

El cinquè classificat, el Godoy Maceira BM Porriño, era una bona pedra de toc per veure si el punt d'inflexió del KH-7 BM Granollers era una realitat o no. I ho va ser. En part, gràcies a la bona direcció de joc i als gols de Laura Steinbach –en va marcar 12 i ja en suma 26 en només dos partits–, i en part per algunes aturades de Nicole Morales en moments clau de la segona part. Va ser un partit molt equilibrat, amb avantatges mínims per unes i altres i amb un KH-7 que va saber lluitar fins al final per acabar sumant dos punts més que l'allunyen a quatre del descens i que el situen al novè lloc.
El partit va ser un constant frec a frec, amb gols als primers minuts del KH-7 replicats per les jugadores de l'equip gallec. Els avantatges mínims es van mantenir fins més enllà del quart d'hora de joc, quan el Porriño va aconseguir escapar-se de tres gols (7-10), diferència que va mantenir gairebé fins al descans. En l'últim minut i mig, però, dos gols de Paulina Buforn van tornar a apropar les granollerines a un sol gol a la mitja part.

La treballada victòria davant el Porriño va fer que al final del partit les jugadores s'abracessin d'alegria (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
A la segona part el dibuix del partit es va mantenir, amb un intercanvi de gols que posava ara un equip per davant, ara a l'altre. L'equip de José Luis Villanueva va superar dues situacions d'inferioritat amb un parcial de 3-1 però tot i això el partit es va mantenir igualat fins al final, amb els nervis cada vegada més a flor de pell. Les exclusions d'Alba Dapena i Sarai Samartín als últims cinc minuts van ser claus; un gol de Kaba Gassama, una aturada de Nicole i un penal transformat per Steinbach van assegurar la victòria granollerina.

Les protagonistes

Publicat el 6 de febrer de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El KH-7 venç el Palautordera i es manté intractable

La defensa i el contraatac, claus en la victòria granollerina
Xavi Mas

El KH-7 BM Granollers es manté intractable al capdavant de la classificació després de derrotar, amb comoditat, el Palautordera-Salicrú per 40 a 23. L'equip que entrena Sergio Pozo va trencar el partit als últims 10 minuts de la primera meitat per marxar al descans amb set gols de marge i a la segona va anar ampliant la diferència. Les nombroses exclusions assenyalades pels àrbitres a l'equip de Marc Lurbe –sis i una vermella directa a Xavi Sala, per tan sols dues exclusions dels granollerins– va deslluir el joc, que en moltes fases del partit va ser elèctric i vistós.
El KH-7 va començar amb un parcial de 3-0 al qual va donar continuïtat poc després arribant a una màxima de quatre gols quan encara no s'havien jugat 10 minuts. Un parcial de 4-0 –els quatre de contraatac– va trencar definitivament el partit, i es va arribar al final de la primera meitat amb set gols de marge.
La bona defensa i el contraatac van ser les armes amb què els granollerins van endur-se el partit mentre el Palautordera tenia en Morales el jugador més destacat.

Els protagonistes

Publicat el 6 de febrer de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimecres, 8 de febrer del 2017

El derbi, com de costum

Derrota contundent d'un Fraikin que perd Álex Márquez pel que resta de temporada
Xavi Mas

Res a fer. Ni cansament ni sorpresa. El FC Barcelona Lassa va tornar a demostrar la seva superioritat a la Lliga Asobal –ja són 107 partits consecutius guanyant–, i al particular que ens ocupa, respecte d'un Fraikin BM Granollers que no guanya l'equip blaugrana, al Palau d'Esports, des de fa 10 temporades. 
El partit –el servei d'honor del qual la va fer el pilot Isidre Esteve– va començar torçat, amb la constatació que l'equip de Carlos Viver perdrà pel que resta de temporada el lateral dret Álex Márquez per lesió. Márquez es va torçar el genoll esquerre, durant el partit amistós de diumenge passat contra el Leipzig, i les proves que s'ha fet aquesta setmana han confirmat el trencament dels lligaments encreuats, una lesió que l'obligarà a passar pel quiròfan.
DEBUT ALS 17 ANYS
Amb aquest panorama –lesions de Márquez, Resina i la baixa definitiva de Loncar– Viver va convocar els jugadors del filial Édgar Pérez i Ian Tarrafeta –a qui va fer debutar amb tan sols 17 anys– i va optar per fer jugar Mamadou Gassama com a lateral dret en la rotació amb Jorge Silva.
Les defenses i els porters van ser els autèntics protagonistes de la primera meitat –Pol Sastre va arribar al descans amb un 39% d'encert i Gonzalo Pérez de Vargas amb un espectacular 67%–; els primers minuts van ser escassos en gols i aquests arribaven en llargues elaboracions fins a trobar Adrià Figueras o Cedric Sorhaindo en la posició de pivot. Els homes de Viver van fer una bona defensa però no els va servir de gran cosa per culpa de l'escassa efectivitat en atac. Un parell de gols afortunats de Wael Jallouz i Raúl Entrerríos i un contraatac van servir perquè el Barça obrís el primer forat al marcador al quart d'hora de joc.

El pivot del Fraikin BM Granollers Adrià Figueras va ser un dels jugadors més destacats de l'equip i va ser el màxim golejador del partit amb sis gols (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Les rotacions en atac –entrada de Mamadou, Kasal i del debutant Tarrafeta– tampoc van servir per resoldre la poca efectivitat en atac; amb Figueras –i després Porras– molt ben defensats, el xut exterior s'estavellava una i altra vegada als braços de la defensa blaugrana o a les mans de Pérez de Vargas.
Raúl Entrerríos va fer el 6-12 tot just començar la segona meitat i, acte seguit, Viver va optar per l'atac en superioritat –set contra sis–. El Barça, coneixedor d'aquesta opció, va trobar l'antídot i va forçar moltes pèrdues de pilota d'un Fraikin –tres de les quals van acabar amb gol a porteria buida– que en només cinc minuts ja perdia de deu (7-17). Viver va demanar el seu segon temps mort i, a partir d'aquí, els granollerins van fer un parcial de 7-1, en els millors minuts de joc, que els va apropar a quatre gols. Però no hi va haver continuïtat; un gol de Syprzak i un altre de Víctor Tomàs a porta buida van deixar tot l'esforç granollerí en un no-res, penalitzant tots i cadascun dels errors granollerins amb gols fàcils que van anar eixamplant la diferència fins als 11 gols definitius.
EL QUART LLOC EN JOC, DIMECRES A CONCA
Sense massa temps per reflexionar, els granollerins afrontaran dimecres un altre partit complicat a la pista del Liberbank Ciudad Encantada. L'equip de Conca, després de vèncer dissabte a Osca, ha empatat a punts amb els granollerins, que es mantenen quarts. Una posició que els de Viver hauran de defensar abans de viatjar a Göppingen per començar la fase de grups de la Copa EHF.

Els protagonistes

L'atac de la primera part ha estat solemnement dolent. (Carlos Viver)

Carlos Viver (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Carlos Viver no estava gens satisfet al final del partit i tenia molt clar el perquè. "El joc d'atac de la primera part ha estat solemnement dolent. Hem estat molt precipitats, i que Gonzalo Pérez de Vargas arribi amb gairebé un 70% d'encert al descans ho diu tot", va dir, rotund. El tècnic granollerí va reconèixer que amb l'atac set contra sis no havien estat fins i va afirmar que es quedava amb el to defensiu i l'estona que l'equip ha tret el punt d'honor. "Defensivament els hem obligat a allargar molt els atacs i, a la segona part, hi ha hagut una estona que l'equip s'ha esquinçat les vestidures i ha anat com un avió. La llàstima és que això s'ha de mantenir més estona, creure-hi", va afirmar. El que sí que el va satisfer va ser el debut d'Ian Tarrafeta. "És un altre jugador jovenet de la casa que ens pot ajudar i que té una carrera molt llarga al davant. El dia d'avui el recordarà sempre", va afegir.
Per la seva banda Xavi Pascual va admetre haver estat molt superiors i va destacar el joc del Fraikin. "És un equip que m'encanta perquè li treu profit a tot. Espero que acabi al més amunt possible, darrere nostre, és clar", va dir.

Publicat el 6 de febrer de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimarts, 7 de febrer del 2017

La situació esclata

La situació al benjamí A de l'Esport Club Granollers feia temps que era irrespirable i va explotar justament el dia en què alguns dels jugadors granollerins es retrobaven amb antics companys del CE Llerona. Ja fa uns dies -perdoneu-me el retard-, el que havia de ser un dia de bon rotllo -més enllà dels 48 minuts que dura el partit- va acabar com el rosari de l'Aurora per les decisions que, des de fa temps -el focus de tot plegat l'hauríem de buscar abans de començar la temporada-, s'estan prenent des del club.
Centrant-nos en el partit, a tots dos equips els convenia una victòria per sortir de la zona de perill -el Llerona- o allunyar-se'n -l'Esport Club-, i l'empat no devia deixar satisfet a ningú.
L'Eduard va aconseguir, amb aquest xut, superar en Joel i marcar el primer gol del partit (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Després d'uns primers minuts de tempteig, en la primera jugada de perill real va arribar el primer gol. I en la segona, un altre gol. Al minut sis en Guillem va tenir una primera ocasió de gol que en Joel va aturar. Acte seguit l'Esport Club va recuperar la pilota i aquesta li va arribar a l'Eduard, que amb un xut creuat va marcar el primer gol granollerí. L'alegria però, va durar ben poc; en la següent jugada el Llerona va lluitar una pilota fins que va aconseguir endur-se-la i la centrada a l'àrea va trobar en Jan que va marcar el gol de l'empat. Dos gols seguits en dos minuts i poca cosa més a banda de dos xuts desviats d'en Gerard i d'en Dani.

En Jan va marcar l'empat a un només un minut després del primer gol del Granollers (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
El segon quart va començar amb l'Esport Club apretant i creant ocasions -un xut llunyà d'en Pau, un xut desviat d'en Xavi i una gran ocasió d'en Nouhoun que en Joel va desviar a córner. El Llerona també va posar a prova el porter Adrià un parell de vegades i, finalment, va arribar el 2-1. A un minut de la mitja part en Pau va controlar la pilota a camp contrari i, des de molt lluny va engaltar un bon xut que va superar en Joel. El Llerona va protestar per entendre que en David, que va fer l'intent de rematar, estava en fora de joc -i ho estava- i tapava la visibilitat d'en Joel, però l'àrbitre no en va voler saber res i va amonestar l'entrenador del Llerona. I així es va arribar al descans.

En Gerard intenta centrar la pilota a l'àrea (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
EL DESPROPÒSIT ARRIBA AL FINAL
El Llerona necessitava guanyar i, tot just després del descans, va aconseguir capgirar el resultat, tot i que després, no el va poder aguantar. Al minut quatre en Pol Martínez va rematar completament sol una centrada des de la cantonada d'en Jan per fer l'empat a dos, i poc després, en Jonay -en fora de joc igual que en David en el 2-1- va fer el 2-3 en una jugada en què en Max va aturar un primer xut d'en Cesc i un segon d'en Jan, però no el tercer d'en Jonay. Els granollerins van reaccionar bé i, dos minuts després, van tornar a empatar el partit amb un gol d'en Guillem, que va aprofitar el refús d'en Joel a un xut de l'Eduard.

En Pau intenta escapolir-se de tres jugadors del Llerona (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Quedava un últim quart per desequilibrar la balança, però va ser el moment en què la mala maror a l'equip granollerí va esclatar -bàsicament per les decisions preses des de la banqueta, que no van agradar a tothom-. Hi va haver un parell d'ocasions per cada equip que van acabar en un no res i es va mantenir l'empat final. La paciència, que estava al límit, es va acabar. I les conseqüències, ja les sabem: dos dels tres màxims golejadors han marxat de l'equip per desacord amb el que passa a l'equip i amb les explicacions que es donen des del club. I ja veurem si la cosa s'acaba aquí...

Els protagonistes