Remuntada del Fraikin al límit

Álvaro Ruiz en una acció espectacular de llançament

L’afició del Palau d’Esports s’ha acostumat a patir als últims partits però, com l’equip, manté la fe fins el final i, fins ara, sempre veu recompensada la seva entrega amb una victòria. Però no cal amagar que l’equip ha perdut aquella xispa de l’inici en què va passar per damunt d’equips com el Naturhouse la Rioja o l’Ademar León. La Lliga Asobal d’enguany –Barça a banda– és més igualada del que demostra la part alta de la classificació i cal donar rellevància a les xifres aconseguides fins ara pel Fraikin BM Granollers –els de Carlos Viver han aconseguit, fins i tot, superar els registres de la temporada passada.
Dimecres, amb el precedent de la derrota a Conca (30-23) encara al cap –com a mínim a la graderia–, l’equip es va veure superat a la primera meitat i part de la segona pel Fertiberia Puerto Sagunto. El joc ràpid que va proposar l’exgranollerí Aidenas Malasinskas va trobar els punts febles d’una defensa que, sense Marc Garcia –autèntic líder al centre de la defensa– encara no ha trobat els mecanismes d’ajustament proposats per Viver.

"Nicklas Grundsten arriba als 500 gols a la Lliga Asobal com a jugador del club"

A la primera part Malasinskas, o aconseguia arribar a sis metres per llançar o forçar penals i cops francs, o aconseguia deixar sol al pivot Nacho Plaza, que es va inflar amb un set de set. I quan no, Rolandas Bernatonis deixava anar el braç davant un Pejanovic que no va tenir la seva millor nit. La defensa granollerina, amb una mitjana de 23 gols encaixats per partit, ja n’havia encaixat 18 al descans. Com a mínim però, i malgrat la bona actuació de David Bruixola sota els pals –set aturades–, l’atac no va anar tan malament; Grundsten va aconseguir el seu gol 500 a la lliga, com a jugador del club –el 9-11–, i el 17-18 del descans era esperançador.

Grundsten, en la imatge contra l'Ademar, va arribar dimecres als 500 gols a la lliga (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

L’intercanvi de gols a l’inici de la represa no afavoria els interessos granollerins, que van veure com Malasinskas situava un màxim avantatge de tres gols (19-22) en un ràpid contraatac. En aquest moment Viver va apostar pel canvi a la porteria i la jugada li va sortir bé; Pol Sastre va aturar, en la seva primera intervenció, el llançament d’un Bernatonis que fins aleshores sumava sis gols de sis llançaments i va agafar la confiança que li havia faltat en altres partits. Les set aturades de Sastre –44% d’encert– van ser claus en l’últim quart de partit. Un llançament de maluc de baix a dalt d’Álvaro Ruiz va suposar el primer avantatge del Fraikin (30-29) a sis minuts del final. La defensa es va tancar millor i va fer desaparèixer de l’escena a Plaza, deixant tot sol Bernatonis –màxim golejador amb dotze gols–. I en atac, l’obertura del joc als extrems va permetre Blanxart rematar la victòria.

Els protagonistes

El post-partit:

Viver: "L'equip lluita com feia temps que no ho veia"

La victòria de dimecres va ser molt important. “Són punts que valen gairebé el doble perquè ha estat un partit molt sofert i treballat”, va dir el tècnic Carlos Viver. I Pol Sastre, un dels herois del matx, coincidia amb ell: “Veníem tocats anímicament de la derrota a Conca i aquests punts són dos senyors punts”. Tant Sastre com Moisès Blanxart, un altre dels jugadors destacats a la segona part, també van coincidir en el factor clau de la remuntada. “Ens hem tancat millor al darrere i això ens ha permès seguir creient en la remuntada”, van afirmar. Una fe i una capacitat de lluita que va remarcar Viver: “L’equip pot estar desajustat al darrere o, en algunes fases, massa caparrut en atac, però lluita com feia temps que no veia lluitar un equip. Està intens, físicament i mental, no dóna mai per perdut un partit i això és el primer que demana un entrenador”.
L’entrenador del Fraikin també va voler posar en valor la feina aconseguida fins ara. “Puerto Sagunto és un equip molt complicat, l’hem guanyat i sumem 19 punts, 19. Això és moltíssim, i a vegades em dóna la sensació que no es valora prou”, va dir taxatiu.

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 21 de novembre de 2014)

Llegir mes

El Recanvis Gaudí CB Mollet derrota el Sant Cugat amb solvència

Recanvis Gaudí CB Mollet i UE Sant Cugat es van enfrontar dissabte empatats a cinc victòries i a una dels líders i va ser el Mollet d’Àlex Coma qui es va endur la victòria per 84 a 70 –la sisena de la temporada– i qui es manté a una victòria del líder One Ceset. El partit no va començar bé i Coma va haver de reorganitzar el joc dels seus a mitjans del primer quart. El canvi de tendència els va portar a capgirar el marcador al segon quart i a liderar el matx des d’aquell moment i fins el final.
El Mollet va cometre massa errades en atac durant els primers minuts del partit i el Sant Cugat ho va aprofitar per agafar avantatge gràcies a un parcial de 0-11 –del 2-2 al 2-13–. Entremig, Coma va demanar temps mort per posar una mica de pausa a l’allau de joc del Sant Cugat; amb Cuesta i Naharro com a homes més destacats, el Mollet va apropar-se a sis punts (12-18) al final del primer quart, que va tancar amb un parcial de 5-0 que va ampliar fins a 9-0 a l’inici del segon quart.
Aquest bon inici de segon quart va tenir continuïtat amb dos triples seguits de Naharro i Pau Reina, que van situar els de Coma per primera vegada al davant (22-20). A mitjans del segon quart el marcador estava equilibrat (23-24) i Coma va situar els seus homes en una zona 2-3; el Sant Cugat es va bloquejar en atac durant uns minuts (31-24) i l’intercanvi de cistelles posterior va conduir al descans amb un avantatge de vuit punts favorable al Mollet (39-31).
En tornar dels vestidors els de Coma van sortir disposats a sentenciar el partit amb l’aportació d’homes com Ferrer, Griso i Cuesta i tancant bé el rebot defensiu i van deixar el partit vist per sentència abans de començar l’últim quart (65-49). L’intent de remuntada del Sant Cugat els va arribar a situar a només sis punts (72-66) però el Mollet no es va deixar sorprendre.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 17 de novembre de 2014)

Llegir mes

Sisena derrota seguida

El KH-7 BM Granollers va poder trencar la dinàmica negativa –cinc derrotes– però a l’últim quart d’hora de partit es va quedar sense idees en atac i va veure com l’Aula Cultural, que venia de dues derrotes seguides, li capgirava el resultat per endur-se la victòria.

Clara Poo va ser la màxima golejadora del KH-7

L’Aula Cultural va començar amb un joc ràpid i efectiu i es va posar amb dos gols de marge (1-3) però les de José Luis Villanueva van capgirar el resultat ben aviat i van dominar tota la primera part, amb avantatges d’un i dos gols i un màxim de tres –10-7 i 12-9– gràcies als cinc gols de Clara Poo i als tres seguits de Maria Mora.
Les granollerines van arribar al descans guanyant de dos gols (14-12) i van ampliar l’avantatge fins a un màxim de quatre gols (16-12) tot just començar la segona part. Però de mica en mica l’Aula Cultural es va anar apropant al marcador, aprofitant primer les imprecisions en atac de les de Villanueva i després quatre exclusions seguides de les granollerines –una del tècnic per protestar–. El KH-7, en inferioritat, va estar gairebé deu minuts sense marcar i l’Aula Cultural, amb un parcial de 0-8 –del 21-18 al 21-26–, va capgirar i sentenciar el matx, i va esvair les esperances granollerines de victòria.

Les protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 17 de novembre de 2014)

Llegir mes

Primera victòria (i les que vindran...!)

CE LLERONA 8 - CF MARTORELLES 1 (Diumenge, 9:30h, Instal·lacions Parroquials de Llerona)

Gran partit de l'equip local, que surt del pou i puja posicions a la classificació.

L'equip celebra la tan esperada primera victòria

Amb el porter ben situat, una defensa sòlida, un mig del camp bregador i una davantera encertada han fet estèrils els intents de jugada per part del Martorelles.
Com s'acostuma a dir, avui s'ha escombrat a l'equip rival, no hi ha hagut color. O més ben dit, avui el blau ha jugat amb ambició, disciplina i de cara a la feina. Avui el blau ha estat or.
Victòria que s'ha fet esperar però al final ha arribat i el cert és que els nens se la mereixien feia dies. Felicitats nois!!
Cada cop més valents, cada cop més idees, cada cop més equip, cada cop més Llerona!!!!!

Crònica: Josep Bru
Fotografia: Esther Mas

Els protagonistes

Llegir mes

EC Granollers 4 - CE Llerona 2 (Prebenjamí-7, Grup 44)

Jugada d'atac del Llerona a la tercera part (Fotografia: Xavi Mas)

Partit jugat de tu a tu, amb només 8 jugadors, ja que hi havien moltes baixes. Tot apuntava a pallissa però malgrat jugar amb una pilota del tercer món, i encara que hagués sigut amb una pedra, els nostres han deixat bocabadats a tota la gent de l'olimp; jugades de teva-meva, passades precises, lluita, entrega, i un pèl de mala sort, han donat lloc a un espectacle que ens fa somiar.
Avui hem perdut al marcador, però hem guanyat en ambició, en il·lusió i en valentia, i això no ens ho podrà negar ningú.
Nois, seguiu amb aquest coratge i veureu com en breu sereu un equip admirat i imitat.

Força Llerona!!!!

Crònica de: Josep Bru

Els protagonistes

Llegir mes

L'Esport Club Granollers referma la condició de líder

L’Esport Club Granollers es consolida al capdavant de la classificació després de vèncer l’UE la Jonquera per 2 a 1 en un partit en què els de Raúl Matito van dominar totalment durant la primera part però cedint una mica de terreny en la represa. L’equip va reaccionar bé al gol de l’empat, poc després va marcar el 2-1 i podia haver sentenciat abans de passar les típiques angúnies amb els empordanesos penjant pilotes a l’àrea.
La victòria, juntament amb l’empat del Júpiter, situa els de Matito amb 25 punts, a cinc de l’Escala, nou segon classificat, i a sis del Júpiter, tercer –té un partit pendent.
L’Esport Club va sortir decidit i ben aviat –els deu primers minuts– van arribar les primeres ocasions clares de gol –dues centrades des de la banda a l’àrea petita i un un contra un de Novo– però el porter López les va resoldre amb encert. Al minut 19 novament Novo va plantar-se sol davant López però aquest li va tornar a refusar l’un contra un amb els peus i al 27, en un córner assajat, Almendros va xutar massa desviat. El mateix Almendros, un minut més tard, va rebre un cop d’esperó de Novo i es va endinsar dins l’àrea, on va ser travat per darrere –segons l’àrbitre, tot i les protestes dels jugadors empordanesos–. Oriol Vila va inaugurar el marcador transformant el penal.

"LA JUGADA DE L’EMPAT GENERA PROTESTES"

Els granollerins van dominar territorialment i posicional fins al descans, en què la Jonquera va fer el primer remat de perill amb un cop de cap que va sortir massa alt, i van mantenir el domini en la represa.
Si el penal de l’1-0 va aixecar protestes dels empordanesos, l’empat en va generar en la parròquia local; Gerard Font, amb la posició guanyada a la banda, va rebre una empenta que l’àrbitre no va xiular, i la centrada posterior la va rematar Güell amb el cap, dins l’àrea petita, per fer l’empat. Dos minuts després, Novo va perdonar un altre un contra un que va treure López, i al 68, en una falta a tres quarts de camp, centrada per Oriol Vila, la va rematar Mario per fer el 2-1.
La Jonquera va pressionar penjant pilotes a l’àrea però va veure com eren expulsats Fernández i Compte.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 10 de novembre de 2014)

Llegir mes

Eufòria després de la primera victòria del BM la Roca

El BM la Roca va aconseguir, finalment, la primera victòria de la temporada a la nova categoria. I ho va aconseguir davant el –fins dissabte– segon classificat Zumosol ARS Palma del Río, per 31 a 30, en un partit que va començar dominant a plaer, que se li va complicar a mesura que avançava la segona meitat però que va saber rescatar als últims cinc minuts. Amb aquesta victòria els de Guillem Estapé deixen la cua de la classificació i pugen fins al 13è lloc abans d’enfrontar-se al líder.
Els d’Estapé, amb una defensa 5-1 i a vegades 4-2, van sorprendre un equip andalús que va ser incapaç d’aturar l’allau de joc roquerol durant la primera meitat. La bona defensa, sumada a les intervencions del porter Pau Puget i a l’efectivitat inicial en atac van permetre arribar a un parcial inicial demolidor de 8 gols a 0. El primer gol del Palma del Río no va arribar fins passat el minut 12 de joc, just abans que el BM la Roca agafés per primera vegada un màxim avantatge de nou gols (10-1).
Els andalusos van reaccionar tímidament amb tres gols de Diógenes Cruz però els d’Estapé van igualar la màxima renda de nou gols a sis minuts del descans (14-5), i això va obligar el tècnic visitant a esgotar el segon temps mort, que va servir per retallar distàncies fins al 16-9 amb què es va arribar al descans.

"CANVI RADICAL"

A la segona part la dinàmica va canviar; el Palma del Río va sortir convençut de poder capgirar el marcador i, de fet, ho va aconseguir. El porter López va millorar la seva eficàcia sota els pals i el pivot Da Silva i la primera línia amb Corral, Da Mota i Cruz van portar de corcoll la defensa roquerola. L’empat –a 24– va arribar al minut 51 des de l’extrem –Jesús Morales– i Da Silva i Corral –abans de lesionar-se– van fer un preocupant 24-26 a sis minuts del final. Estapé va demanar temps mort, l’equip va reaccionar amb un parcial de 4-0 (28-26) en tres minuts i després va saber mantenir-lo per desfermar l’eufòria a la graderia.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 10 de novembre de 2014)

Llegir mes

Segona victòria del CB Granollers

El CB Granollers va fer el millor partit de la temporada –com a mínim el més complert– i va aconseguir la segona victòria de la temporada contra un CB Vic-Universitat de Vic que va tenir en Del Hoyo el seu millor home. Amb aquesta victòria l’equip de Cesc Jané empata a victòries amb els vigatans.
L’equilibri de forces va durar poc; després del 5-4 va arribar un primer parcial de 6-0 dels granollerins que els va permetre obrir la primera escletxa (11-4) al marcador; una escletxa que va arribar a ser de nou punts passat el minut cinc (15-6), que es va reduir a només un punt (15-14) amb un parcial de 0-8 i que va tornar a ser de nou punts (27-18) en acabar el primer quart.
El pitjor moment dels de Jané va arribar a l’inici del segon quart, amb un seguit d’errades en atac que van permetre el Vic apropar-se de nou a un punt (27-26), però no va arribar a posar-se per davant gràcies a una cistella de Nil Colomer, que va ser l’inici d’un parcial de rèplica granollerina de 13-4. Això va obligar el tècnic vigatà a demanar un temps mort que no va ser efectiu i el Granollers va arribar al descans amb un màxim avantatge de 12 punts.

"MÀXIM AVANTATGE DE 16 PUNTS"

En tornar dels vestidors els de Jané van aconseguir el màxim avantatge del partit (53-37) gràcies a una de les assignatures pendents de l’equip: el rebot. La diferència va oscil•lar entre els deu i els 15 punts i el Granollers va començar l’últim quart amb un esperançador 68-55.
El Vic, amb un triple de Vila i dues cistelles seguides de Del Hoyo –màxim encistellador amb 30 punts, 15 dels quals a l’últim quart– va fer un últim intent; va arribar a posar-se a sis punts (80-74) a tres minuts del final, però tres cistelles seguides de Cervantes van assegurar la victòria granollerina.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 10 de novembre de 2014)

Llegir mes

El Fraikin es manté immaculat

El Fraikin BM Granollers, que ja havia derrotat amb solvència el Naturhouse la Rioja i l’ABANCA Ademar León al Palau d’Esports, va derrotar també el Frigoríficos Morrazo Cangas –quart classificat– malgrat haver jugat dimecres un partit de Copa del Rei a Zamora, molt exigent, i malgrat que el Cangas venia descansat –eliminat a la Copa, ha tingut tota la setmana per preparar el partit–. L’equip de Carlos Viver va dominar el partit des del principi però no el va poder donar per tancat perquè l’equip gallec, amb una bona defensa i una primera línia molt efectiva –18 dels 27 gols–, va oposar resistència fins el final. La victòria va situar el Fraikin líder provisional –per segona jornada consecutiva, mentre no jugava el Barça–, amb sis punts de marge respecte el quart classificat.
El Cangas va plantejar, durant la primera meitat, una defensa 5-1 per intentar aturar Álvaro Ruiz, però van ser els granollerins els primers a fer valer la seva bona tasca defensiva amb dues recuperacions i una aturada de Pejanovic, i es van posar per davant al marcador. Sempre va anar per davant al marcador –a excepció dels diferents empats– amb avantatges d’entre un i dos gols i una màxima diferència de quatre (13-9) després d’un parcial de 4-0 amb l’empat a nou.
La primera línia gallega, movent la pilota de cantó a cantó amb atacs molt llargs, va ser molt incisiva –deu dels 14 gols a la primera part– i el Cangas va aconseguir eixugar la diferència i deixar-la en dos gols en arribar al descans gràcies als gols de Muratovic i Rosales.

"SOLÉ I RUIZ, AUTÈNTICS REFERENTS"

Ivan Amarelle li fa el llit a Ferran Solé, que tot i així marca

El Cangas va empatar el partit tot just començar la segona part amb un parcial de 0-2 i va mantenir la igualtat fins l’empat a 19, combinant els bons llançaments de la primera línia amb les assistències a la posició de pivot Fernando Eijo –no va ser el dia dels porters–. Un nou parcial de 3-0 del Fraikin va servir per agafar una mica d’aire i obligar el Cangas a demanar temps mort amb el 22-19. A partir d’aquest moment la diferència es va mantenir entre els dos i els tres gols amb un altra màxima de quatre (26-22).
Amarelle i Muratovic van apropar el Cangas a dos gols, però Ruiz i Solé –màxim golejador del partit amb deu gols– es van posar l’equip a l’esquena. Amb poques errades en atac, el marcador va ser elevat –el Fraikin tenia un promig de 22,5 gols en contra i en va encaixar 27– però els de Viver van mantenir el marge de seguretat i, a les acaballes del matx van aprofitar l’exclusió d’Eijo per certificar la vuitena victòria en nou partits.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 10 de novembre de 2014)

Llegir mes

El Fraikin, endavant a la Copa

Amb més feina de la que es podria despendre en veure el marcador final (24-31), però el Fraikin BM Granollers va començar amb bon peu el seu camí a la Copa del Rei d’enguany i ja se’n pot oblidar fins el mes de febrer, en què es jugaran els quarts de final –aquests a doble partit–. A l’equip de Carlos Viver li va costar trobar remei a la bona defensa plantejada pel MMT Seguros Zamora, que sempre buscava la primera línia granollerina molt endavant –una línia de tres als nou metres–, però quan el va trobar començada la segona meitat, va posar la directa i el Zamora ja no va poder reaccionar.
El Fraikin va fallar els quatre primers atacs, amb dues pèrdues de pilota forçades per la bona defensa local i amb dues bones aturades de l’habitual porter suplent del Zamora, Luis Posado –de llarg, el millor del seu equip a la primera part amb deu aturades–. Així, el Zamora va aconseguir un parcial de 5 a 2, amb tres gols de contraatac, aprofitant un total de quatre pèrdues de pilota del Fraikin i de tres aturades de Posado. Viver, que ja tenia la targeta per demanar temps mort amb 4-2 al marcador, es va estalviar finalment de demanar-lo per la reacció de l’equip, amb dos gols d’Álvaro Ruiz –els únics en tot el matx– i tres de consecutius de Ferran Solé –màxim golejador del partit amb onze– que van servir per empatar el partit a sis.
A partir d’aquest moment, el partit es va mantenir equilibrat, amb encerts i errades d’uns i altres –set aturades de Posado i quatre de Pejanovic– i amb alternances al marcador, un gol amunt, un gol avall que es van mantenir fins més enllà del descans (13-13). Després d’un gol d’Iñaki Gómez (14-13) que va agafar Pejanovic a contrapeu, va arribar un parcial de 0-5 amb tres gols seguits de Solé i dos de Grundsten que ni un temps mort demanat pel tècnic local van poder aturar.

"Solé, amb onze gols, i Blanxart i Resina des de l'extrem, van trencar la defensa local"

Solé va estar excel•lent des de la línia dels set metres –va marcar els quatre penals de què va disposar l’equip– i va ser el primer dels jugadors granollerins de primera línia de trobar escletxes en la defensa avançada del Zamora. Amb Álvaro Ruiz molt marcat, també Valadâo va agafar el relleu en atac –dos gols–, però sobretot van ser els extrems David Resina i Moisès Blanxart els qui van trobar el punt feble de la defensa del Zamora –quatre i tres gols, respectivament– quan l’equip, amb paciència, circulava la pilota fins a trobar la millor situació.
El Zamora, superada la barrera dels cinc gols en contra, es va rendir a l’evidència tot i acabar el partit amb molta dignitat.

L'equip fa pinya després d'aconseguir la classificació pels quarts de final (Fotografia: XAVI MAS)

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 7 de novembre de 2014)

Llegir mes

Diari de bord (2a part)

Fotografia: XAVI MAS

Vaig acabar el diari d'ahir desitjant sort a l'equip. I com podeu veure a la fotografia, tan l'equip del MMT Seguros Zamora com l'afició local present al Polideportivo Ángel Nieto van acabar aplaudint esportivament el bon joc i la victòria aconseguida pels de Carlos Viver. Una victòria que no va ser fàcil malgrat els set gols de diferència (24-31) que reflectia el marcador al final del matx.
Però després de la petita celebració, al mig de la pista, per la consecució del pas als quarts de final, calia afanyar-se. Recollida ràpida dels trastets -unitats mòbils radiofòniques i portàtils del sector premsa-, una dutxa ràpida -els jugadors, és clar- i cap a l'autocar on esperava un sopar "personalitzat".
Com ja us he explicat abans, en "Buixa" tenia el pla de viatge calculat al mil·límetre i es van complir els horaris estrictament, com a mínim fins a l'arribada a l'estació de Renfe de Palència. Allà, el que ni en "Buixa" ni l'expedició sencera esperàvem era:

Fotografia: XAVI MAS

Un retard de 45 minuts al tren que venia de Galícia i que ens havia de retornar a terres catalanes -hora prevista: 1:24h; hora estimada: 2:11h, com es podia comprovar a la pantalla de l'estació-.
L'autocar ens havia deixat, fins i tot abans d'hora, a l'estació de Palència -eren quarts d'una de la matinada- i ens havíem d'esperar en una estació desèrtica durant gairebé dues hores!!!
En "Buixa" no es va quedar tranquil fins que va esbrinar el motiu del retard: "M'han explicat que el tren ha atropellat un gos i s'ha hagut d'aturar una bona estona", m'ha dit aquest matí, ja amb el cafetó a la mà, al vagó cafeteria.
No vull ni pensar com haurien estat aquelles gairebé dues hores després d'una derrota, però amb la victòria al sac, l'estómac ple i poca son, l'equip s'ho va agafar amb certa filosofia.

Fotografia: XAVI MAS

Mentre la gran majoria jugava o tuitejava amb tauletes, mòbils o iphones, i altres entaulaven llargues converses -a saber de què deurien estar parlant en Pejanovic i en Pol Estopiñan de la ràdio durant gairebé dues hores- els místers -Viver i Rama- editaven i visualitzaven vídeos de partits del Frigoríficos Morrazo Cangas, rival de dissabte al Palau d'Esports. D'això sí que se'n diu aprofitar el temps!!
A les 2:11h en punt, el Tren-Hotel va arribar a l'estació de Palència, cadascú es va tancar als compartiments corresponents, i a fer nones!

Cap a les nou del matí, ja en terres catalanes, una dutxa i un cafè han servit per espavilar a més d'un (no desvetllaré qui...).

Un cop a Barcelona Sants ha tornat la infal·libilitat d'en "Buixa": bescanvi de bitllets pels de Rodalies direcció Granollers Centre i arribada a casa sense més problemes.

Objectiu complert: 1/4 de final aconseguits i aparcats fins el febrer i a pensar en el Cangas de dissabte, partit clau pensant en la lliga i en una possible Copa Asobal al desembre -avui s'ha sabut que es jugarà a Lleó-, per tancar l'any. "Tan de bo cada any a partir d'ara poguéssim disputar tantes competicions com siguin possibles, Europa inclosa. El cansament mai el posarem com excusa en una derrota", m'ha reconegut el míster.
Doncs sí, tan de bo!!

M'agradaria acabar aquest diari de bord amb dues coses:
- pels que llegiu això: valia la pena veure jugar aquest equip la temporada passada i continua valent la pena veure'l jugar aquesta. Amb molts jugadors de la casa, entrenadors de la casa, imbatuts i amb unes ganes de guanyar i d'agradar inacabables. Si no sou assidus del Palau, afanyeu-vos a fer-vos-en!!
- per l'equip i el cos tècnic: ha estat un plaer compartir aquest viatge amb vosaltres. Moltes gràcies a tots per aquesta gran experiència! (a tu també Pol, gran company de viatge!!)

Llegir mes

Diari de bord (1a part)

Fotografia: XAVI MAS

Avui el Fraikin BM Granollers ha posat rumb a Zamora per començar el camí de l'edició d'enguany de la Copa del Rei.
Ben d'hora, ben d'hora, un autocar esperava jugadors, tècnics i premsa -en Pol Estopiñan de Ràdio Granollers i un servidor- per dur-los a la T2 de l'aeroport del Prat (prèvia aturada a Llars Mundet per recollir els barcelonins Marc Garcia i Adrià Figueras).
Un vol de Ryanair ha conduït l'expedició fins a l'aeroport de Valladolid, on un altre autocar esperava per fer el trasllat fins a l'Hotel Casa Aurelia, als afores de Zamora, primera aturada del viatge.

Fotografia: XAVI MAS

En Jordi Boixaderas -delegat de l'equip des de 1996, l'home que ho sap tot del club i que ho té tot sota control-, tenia ben planificat els horaris del viatge:
A les 14h: dinar (déu n'hi do com mengen aquests ganàpies!!)

Fotografia: POL ESTOPIÑAN

De 14:45h a 17:15h: migdiada (alguns, com els brasilers Guilherme Valadâo i Jose Guilherme de Toledo, encara amb jet lag després de tornar del Brasil de jugar amb la seva selecció, la necessiten més que altres)
De 17:30h a 18h: passeig per la vora del Duero (fa un bon dia de sol i fred i després de la migdiada cal estirar la musculatura)
De 18h a 18:30h: sessió de vídeo (cal estudiar al rival abans d'enfrontar-s'hi)
De 18:30h a 19h: berenar
A les 19h: trasllat al pavelló
A les 19:20h arribada al Polideportivo Ángel Nieto

Fotografia: XAVI MAS

I a les 21h, inici del partit de vuitens de final: MMT Seguros Zamora-Fraikin BM Granollers

Fotografia: XAVI MAS

Molta sort!!

Llegir mes

Pressió (i2)

Si fa uns dies us parlava de la pressió a la qual està sotmès l'Esport Club Granollers, avui toca parlar de la que també ha de suportar el nou projecte de Carlos Viver al capdavant del Fraikin BM Granollers. La temporada passada va ser històrica -feia molts anys que, en conjunt, l'equip no aconseguia tants bons resultats- i el llistó deixat per Toni Garcia va quedar molt alt.
El canvi en la direcció de l'equip, la pèrdua de jugadors de referència com eren Rodrigo Salinas o Matías Schulz i la del gran capità Raül Campos -retirat de la pràctica activa després de passar els últims 13 anys a la disciplina del club- feien pensar en una temporada de transició i d'adaptació als canvis en una Lliga Asobal que, tret del FC Barcelona -molt per damunt de la resta d'equips-, cada vegada està més igualada.
De moment però, els fets, i en conseqüència el treball de tot l'equip, han desmentit aquesta tesi. Si fem la comparativa entre la passada temporada i aquesta, després de les vuit primeres jornades, els de Toni Garcia eren segons a la lliga amb 12 punts -sis victòries, dues derrotes, 210 gols marcats i 200 d'encaixats- mentre que enguany l'equip repeteix segon lloc però ara amb 15 punts -set victòries, un empat, 219 gols marcats i només 181 d'encaixats.
Avui, l'equip de Viver té un nou repte al davant: intentar repetir el bon paper realitzat la temporada passada a la Copa del Rei -l'equip de Toni Garcia va arribar a la final on va perdre amb el Barça-. I l'inici no serà senzill -com tampoc ho va ser la temporada passada a la pista d'un Divisió d'Honor Plata com era el Teucro de Pontevedra, on els de Garcia van guanyar per la mínima (22-23)-. El MMT Seguros Zamora ha arribat amb força a la Lliga Asobal -hi debuta aquesta temporada- i durant les primeres jornades en va ser l'equip revelació. A més, ja ha superat una ronda de la Copa del Rei després d'eliminar el BM la Roca (25-31) el passat 22 d'octubre i el fet de jugar a casa, en una eliminatòria a partit únic, deixa el resultat molt obert.
Veurem de què és capaç aquest nou Fraikin.

Llegir mes

Esportivitat

Estem farts de veure-ho als partits de la lliga espanyola, de la Premier, de la Bundesliga o del Calcio, però no per habitual ho hauríem de considerar normal. I això mateix que us explicaré, es veu constantment als camps del nostre futbol territorial.
A saber: un jugador es lesiona i queda estès damunt la gespa. L'àrbitre, que té la potestat d'aturar el joc si ho considera oportú, no atura immediatament el joc -pot creure que el jugador fa comèdia, que no n'hi ha per tant o simplement no ha vist el jugador al terra- i acaben essent els propis jugadors els qui, després d'escoltar les protestes de l'afició de l'equip afectat, aturen el joc xutant la pilota fora. Fins aquí, tot "més o menys" normal.
El jugador es recupera i l'equip que s'ha beneficiat de la pèrdua voluntària de la pilota, els la torna. El públic, aplaudeix el gest. Esportivitat, en diuen.
Doncs no!
Com que no?, em preguntareu.
M'explico posant un exemple:
Al derbi entre l'EC Granollers i el CF Mollet UE aquesta situació es va veure dues vegades. En les dues, els jugadors van aturar voluntàriament el joc llançant la pilota fora al mig del camp, a l'alçada de les banquetes, però quan els jugadors de l'equip contrari els la van tornar, ho van fer enviant-la 40 metres més enrere.
El públic present al camp del carrer Girona va aplaudir ambdues vegades i jo, incrèdul, em vaig preguntar: per què? Esteu segurs que aquesta és una actitud que s'hagi d'agrair amb aplaudiments? Doncs jo crec que NO. I posaria la mà al foc per afirmar que el jurat del Premi a l'Esportivitat Joan Creus, que es dóna anualment durant la Nit de l'Esport de Granollers, pensa igual que jo.
En canvi, durant el partit entre el CF Caldes de Montbui i el CF Atlètic Gironella (@AtGironella) -grup 4 de 2a Catalana- vaig poder veure com els jugadors del Caldes tornaven la pilota als del Gironella al mateix punt on l'havien rebuda. Aquell dia -11 d'octubre, dissabte de Festa Major a Caldes- vaig aplaudir entusiàsticament l'ESPORTIVITAT dels calderins.
Espero no haver d'anar només a Caldes si vull veure quelcom que hauria de passar a tots els camps.

Llegir mes

Segona derrota a casa d'un Mollet sense idees

El Mollet, sense una idea clara de joc i en dinàmica negativa de resultats, va sumar la quarta derrota consecutiva i segona seguida a casa després de perdre per 0 gols a 1 davant un Girona B que va començar molt bé però que a mesura que anaven passant els minuts es va anar desinflant. Els d’Albert Cámara van poder empatar a la segona part, en un parell de jugades aïllades i sempre amb Hassen com a referent, però un cop la creueta i una altra el porter Andrés van evitar-ho. Aquesta derrota situa el Mollet –amb nou punts– a només un de la zona de descens.

Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS

El Girona B va ser el clar dominador del joc a la primera mitja hora de partit, sortint sempre amb la pilota controlada mentre el Mollet ho intentava amb passades llargues, a l’esquena de la defensa gironina, buscant la figura de Hassen –el molletà més incisiu.
L’únic gol del partit va arribar al minut onze; Uri va allargar d’esperó un servei de banda i la pilota li va arribar a Juampi, que va controlar i va buscar posició per engaltar un gran xut amb efecte de fora cap endins que va fer inútil l’estirada de Pol Flores. Hassen, al minut 18 en un remat de cap en planxa, i Cristian al 41, amb un xut de fora l’àrea, van tenir les ocasions més clares del Mollet.
A la segona part Hassen va seguir sent el referent ofensiu del Mollet i ell solet, barallant-se amb la parella de centrals gironins –Eloy i Bigas–, va buscar-se les que acabarien sent les ocasions més clares per empatar; primer amb una mitja volta dins l’àrea que es va estavellar a la creueta, i poc després amb un xut sense mirar, que va refusar Andrés. El Girona va resistir, ben tancat al darrere, per endur-se la victòria.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 3 de novembre de 2014)

Llegir mes

Pressió

Ja sé que és molt aviat. En prou feines ha passat la primera quarta part de la temporada i tot pot ser relatiu, però m'aventuro a dir que la condició de líder que ostenta l'Esport Club Granollers (@ecgranollers) després de vuit jornades -i tinc en compte que potser no és una posició real perquè el Júpiter té un partit pendent amb l'Avià- no l'ocupa per casualitat.
I ara em vénen al cap algunes de les paraules que es van dir, durant la presentació dels equips de Granollers -EC Granollers, CB Granollers (@CB_Granollers), Fraikin BM Granollers (@BMGranollers) i KH-7 BM Granollers femení-, al pati del Casino, farà gairebé dos mesos. Després de destacar els grans papers dels dos equips d'handbol -ascens del femení a Divisió d'Honor i tercer lloc, finalista de la Copa del Rei i de la Copa Asobal del masculí- i del de bàsquet -ascens a Copa Catalunya- més d'un, micròfon en mà, va reptar l'equip de futbol: "aquesta ha de ser la vostra"!
Vaig pensar que aquella frase, més que un bon desig, podia convertir-se en un dard enverinat. Quanta pressió!
Doncs bé. Sembla que Raúl Matito i els seus homes s'ho han pres al peu de la lletra; han prescindit d'aquesta suposada pressió afegida i allà estan, al capdavant del grup 1 de Primera Catalana, amb sis victòries, un empat i una derrota, com un dels màxims golejadors i amb la tercera millor defensa. I aquestes xifres les han aconseguides, al meu entendre -tot i haver vist només tres dels vuit partits que han jugat- perquè saben a què juguen. Defensivament l'equip comença en la línia ofensiva, que pressiona molt amunt i continua amb un mig del camp molt treballador. La línia defensiva és força sòlida i Juan Antonio Cañadas és tota una assegurança sota els pals -sense anar més lluny diumenge va salvar tres possibles gols del Mollet, dos amb empat a un i un ja amb el 2-1 al marcador-. I ofensivament a l'equip li agrada remenar-la, començant pel mateix Cañadas i seguint per una línia defensiva que no defuig la responsabilitat de pujar la pilota. I quan aquesta arriba al mig del camp la premissa és atacar obrint el camp.
Els de Matito, a més, han demostrat molta capacitat de superació en moments complicats; l'expulsió de David Duran, al partit contra el Vic, va obligar-los a jugar en inferioritat des del minut 38 amb empat a zero -van acabar guanyant amb gol de Diego Novo-. I l'expulsió de Mario Martín, diumenge passat contra el Mollet, els va obligar a aguantar l'empat a un els últims vint minuts -també van acabar guanyant el partit.
El projecte d'aquesta temporada de Raúl Matito pinta bé, però com he dit abans, queda molt per jugar i els imponderables, en el món de l'esport, apareixen sense avisar. De moment, per anar obrint boca, aquest diumenge l'equip tindrà una autèntica revàlida: l'enfrontament contra el Júpiter, segon classificat i, fins diumenge, imbatut -el va derrotar el Lloret-, l'únic equip que també ha estat capaç de derrotar els granollerins.
Molta sort!

Llegir mes

Un autogol decideix el derbi

Fotografia: RAMON FERRANDIS

Un autogol de Marc Reyes a l’últim minut va donar els tres punts del derbi vallesà a un Esport Club Granollers (@ecgranollers) que es manté a la part alta de la classificació. El Mollet (@CFMolletUE) d’Albert Cámara, que continua sense sumar cap punt fora de casa, va tenir l’empat a tocar però no va saber resoldre –amb empat a un i un home més per l’expulsió del granollerí Mario– les opcions d’atac de què va disposar intentant guanyar l’esquena de la defensa granollerina amb Bangoura i Hassen com a puntes de llança. Amb el 2-1, el porter granollerí Cañadas va evitar l’empat en una gran intervenció.
La primera part va tenir poca història; el Granollers dominava la possessió de la pilota però sense arribades clares –un remat d’Héctor a la sortida d’un córner va ser la més clara– mentre el Mollet ho provava amb xuts llunyans –Cristian o Brian–. Quan tot semblava conduir a l’empat a zero al descans, una falta servida ràpidament per Almendros, veient la diagonal que li marcava Novo, va permetre a aquest últim posar la punta del peu i superar per baix Pol Flores.
Tot just començar la segona part es va lesionar el granollerí Peke i a l’onze de la represa un xut perfecte de falta directa de Brian, que va entrar per l’escaire, va situar l’empat al marcador. Amb l’expulsió de Mario al minut 70 el Mollet va pressionar; Cañadas va aturar un llançament de falta de Vidal a l’arrel del pal i Bangoura amb un xut potentíssim també va fer lluir Cañadas, tot i que l’àrbitre va assenyalar fora de porteria. A l’últim minut però, Oriol Vila va penjar a l’àrea una falta des de mig camp –en terreny molletà– i Reyes va desviar la trajectòria de la pilota i la va fer entrar a la seva porteria.

Els protagonistes (*)

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 27 d'octubre de 2014)

* Aclariment: L'àrbitre, segons l'acta oficial, atribueix el gol de la victòria granollerina a Oriol Vila, que és qui executa el llançament de la falta. Veient la jugada en directe, entenc que el jugador del Mollet Marc Reyes desvia substancialment la trajectòria de la pilota en el seu intent de refusar-la a córner, i és per això que, en aquesta crònica del partit, atribueixo aquest gol com un autogol de Reyes.

Llegir mes

El BM la Roca frega la proesa

L’afició del BM la Roca va sortir del partit de dimecres molt orgullosa del seu equip. Els vallesans van caure eliminats de la Copa del Rei a la segona eliminatòria, però ho van fer després d’un partit formidable davant del MMT Seguros Zamora de lliga Asobal, que no va poder encarrilar el triomf fins als darrers 10 minuts de partit. El resultat final de 25-31, resulta enganyós: l’equip de Guillem Estapé va portar la iniciativa durant pràcticament tota la primera part i va resistir l’empenta visitant fins al minut 20 de la segona, en què els roquerols van començar a acusar el desgast físic i van veure com el rival obria forat al marcador.

Fotografia: RAMON FERRANDIS

El pavelló oferia un aspecte de gala, amb una afició presta a viure un partit històric. El BM la Roca va sortir amb moltíssima intensitat i va encendre les graderies amb els primers parcials favorables (4-1 al minut 10); en aquest primer tram de partit, els dos porters van tenir intervencions destacables. Amb un 11-8 en contra, l’entrenador visitant va demanar un temps mort i el Zamora va aconseguir empatar. Dues accions desafortunades de la Roca (una pèrdua de pilota i una aturada del porter visitant) als segons finals del primer temps van resoldre’s amb contraatac i gol en contra i el primer avantatge visitant (12-14).
A la represa el BM la Roca va tornar a sortir intens i va empatar el partit a 14 gols; a partir d’allà, uns i altres van anar augmentant els marcadors amb diferències d’un o dos gols fins al minut 20: el Zamora, amb molt bona connexió amb el pivot i aprofitant-se de les mancances locals en llançament exterior, va marxar en el marcador. Els darrers minuts no van tenir història però l’afició va animar l’equip com si guanyessin. No n’hi havia per menys.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el dia 24 d'octubre de 2014)

Llegir mes

Dolç despertar

Fotografia: XAVI MAS

Aquesta taula tan ben parada, tot just a l'entrar, rebia dimecres als aficionats roquerols i de la comarca que es van apropar al pavelló municipal de la Roca del Vallès ("el nou") per viure un altre dia històric per al BM la Roca (@bmlaroca): la segona eliminatòria de la Copa del Rei i contra un equip de la Lliga Asobal (@balonmanoASOBAL), el MMT Seguros Zamora (@BalonmanoZamora). El pica-pica "solidari" -és una de les iniciatives endegades per familiars de jugadors del club per aconseguir fons i així poder minimitzar les despeses de la nova categoria- i la cita històrica bé valia un dimecres d'arribar tard a casa.
Pels jugadors roquerols, que gràcies a l'ascens a Divisió d'Honor Plata s'havien guanyat el dret de jugar aquesta competició per primera vegada, era un somni i un incentiu jugar contra un equip de la màxima categoria. La victòria contra el Barakaldo (@CBBarakaldo), la primera de la temporada, era un bon precedent i l'equip sabia què podia suposar aconseguir-ne una altra -jugar contra un altre equip Asobal, dels de pedigree. Però també era conscient -i així m'ho va reconèixer l'entrenador, en Guillem Estapé, al final del partit- que el partit important de debò era el d'aquest dissabte, a Alcobendas, per no perdre més pistonada a la lliga -l'equip ha sumat un punt de deu possibles.
Així doncs, el partit va començar amb la il·lusió i l'empenta d'un equip i una afició que volien seguir somiant. Durant la primera meitat i fins a mitjans de la segona els homes d'Estapé es pot dir que mantenien el somni ben viu -guanyaven de tres (11-8) a sis minuts del descans i perdien d'un (20-21) passat el quart d'hora de la segona-. Després però, el cansament -la defensa avançada ordenada per Estapé va ser molt exigent físicament- va permetre el Zamora imposar la lògica superioritat.
El despertar del somni va ser dolç. L'equip s'hi va deixar les banyes i l'esma, i l'afició la veu, però tant uns com altres van tornar a casa satisfets d'haver viscut una gran experiència. "Per la gent que no hem viscut l'elit, això ha estat molt maco", em va dir en Guillem.
Quanta raó! Inoblidable, sens dubte!

Fotografia: RAMON FERRANDIS

Crònica del partit

Llegir mes

El KH-7 perd la imbatibilitat al Palau en el derbi català

El públic del Palau d’Esports de Granollers es va abonar als intents de remuntada aquest cap de setmana. Si el de divendres del Fraikin va sortir cara amb el gol a l’últim segon de Juan del Arco, el de dissabte del KH-7 BM Granollers (@BMGranollers) femení va sortir creu. L’equip de José Luis Villanueva es va veure clarament superat a la primera part per un Esportiu Castelldefels (@E_Castelldefels) que encara no havia guanyat cap partit i que venia amb ganes de revenja després de la derrota contra les granollerines a la Supercopa de Catalunya. Les de Villanueva, que perdien de set gols a la mitja part (9-16) van tenir opció de posar-se a un gol als últims deu minuts, però no ho van aconseguir i el Castelldefels va rematar la feina.
A la primera part l’equilibri es va mantenir fins l’empat a sis. La portera del Castelldefels Sílvia Lladró, que ja havia fet tres aturades, va veure avançada Andrea de la Torre i va marcar un gol de porteria a porteria. Aquest gol va ser l’inici d’un parcial de 0-6 que va trencar el partit. Les jugades des de l’extrem i les canonades de Manaut –màxima golejadora del partit amb deu gols– van ser un martiri per una defensa granollerina que es veia desbordada i que no trobava rèplica en atac –l’equip va cometre moltes errades i no va saber aprofitar les tres situacions de superioritat de què va disposar.

"L’INTENT DE REMUNTADA ES QUEDA CURT"

A la segona part va canviar la dinàmica; l’equip va superar bé les dues situacions d’inferioritat, defensivament es va tancar millor i al Castelldefels li va costar atacar –només nou gols–. De mica en mica les de Villanueva es van anar apropant al marcador i la remuntada semblava possible. Després d’un contraatac de Míriam González (21-23) l’equip va tenir fins a quatre opcions d’atac per posar-se a un gol i pressionar encara més, però es van fallar i Manaut va arrodonir la seva actuació amb el seu desè gol (21-24) que deixava el partit vist per sentència.

Fotografia: XAVIER SOLANAS

Les protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el dia 20 d'octubre de 2014)

Llegir mes