Vicente Álamo torna per la porta gran

El porter granollerí evita l'empat del Valladolid amb el temps esgotat

Xavi Mas

Semblava que després de la convincent victòria de diumenge passat a Benidorm tot havien de ser flors i violes per al Fraikin BM Granollers, però res més enllà de la realitat; el Recoletas Atlético Valladolid, que debuta aquesta temporada a la Lliga Asobal, va fer tocar de peus a terra l’equip i una afició que va tornar a patir com mai. Els jugadors de Carlos Viver van fer un partit ple d’alts i baixos, i això va permetre que l’equip castellà dominés el marcador durant força minuts i que, avançada la segona meitat, fes pensar a més d’un que la festa s’aigualiria –a un quart d’hora del final el Valladolid guanyava de tres gols.
Vicente Álamo, recuperat de la seva lesió al colze, va poder disposar dels primers minuts de joc i va acabar el partit com un heroi, envoltat per un equip que va esclatar d’alegria quan el porter, amb el temps esgotat, li aturava a Daniel Dujshebaev un penal que hauria donat al Valladolid l’empat a 32. Les súpliques de l’afició granollerina, avesada ja a aquests patiments, havien estat escoltades per un Álamo que, abans d’aquesta acció, ja havia estat determinant amb altres aturades per rellançar l’equip.

Vicente Álamo desferma l'eufòria en aturar el penal decisiu que hauria donat l'empat als visitants (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

UN COLADOR AL CENTRE DE LA DEFENSA

Al Fraikin, d’entrada, li va costar molt aturar la connexió entre la primera línia –que movia la pilota amb molta velocitat– i el pivot Abel Serdio, que es va inflar a fer gols; una i altra vegada Serdio trobava un forat al centre de la defensa –seus van ser sis dels set primers gols de l’Atlético Valladolid–. Ell solet, amb l’ajuda de Dujshebaev i Javi Díaz sota els pals, va aconseguir que els de Viver no marquessin distàncies –empat a 7–, minuts abans que un petit desconcert posés els visitants amb el màxim avantatge de la primera meitat (7-10).
Els granollerins van reaccionar a partir d’una primera línia força encertada –Silva va tornar a ser el màxim golejador de l’equip amb set gols i Arnau Garcia en va fer sis– i amb alguns contraatacs va capgirar el marcador, per arribar al descans amb un golàs de Silva.

ANGOIXA FINS AL FINAL

El Fraikin va començar la segona part amb dos homes exclosos i el Valladolid es va posar de nou per davant amb un parcial de 0-4. El temps anava passant i els atacs castellans cada vegada eren més lents. Amb el 22-25 del minut 45 va arribar la reacció granollerina, a base de contraatacs després d’aturades d’Álamo o de recuperacions defensives. Però arribar a guanyar de quatre a cinc minuts del final no va ser suficient per no haver de patir fins al final.
El Valladolid va demanar temps mort a quatre minuts del final perdent per 31-27 i, aprofitant l’exclusió d’Adrià Pérez, va recuperar fins el 32-31. Díaz li va aturar un xut a Silva i, amb el temps esgotat, Álamo li va menjar la moral a Dujshebaev.

Els protagonistes

El post-partit

En el penal, ell tenia més pressió que no pas jo. (Vicente Álamo)

El porter i Carlos Viver coincideixen que l'equip no va saber tancar el partit

Vicente Álamo

Rebaixada l’eufòria però encara amb el penal a la ment, l’heroi del partit va voler treure ferro a la seva providencial intervenció. “En el penal ell tenia més pressió que no pas jo. Per ell és més fàcil perquè sóc jo qui espera, qui està sol”, va explicar Vicente Álamo. “Jo estava tranquil, intentant mirar-li el braç. L’he pogut aturar i tots contents. Són coses del joc”, va afegir el porter, que encara no havia pogut jugar cap minut fins dimecres per culpa d’una lesió al colze.
“Esperàvem que fos un partit complicat, però no que fóssim tan irregulars”, va dir, fent una mica d’autocrítica. “No era necessari arribar a l’extrem de deixar-ho tot pendent d’un penal amb el temps esgotat. Semblava que teníem el partit controlat i ens l’hem complicat nosaltres solets”, va acabar dient.

PASSOS ENDAVANT I COSES PER ANALITZAR

Carlos Viver

Carlos Viver també va fer una mica d’autocrítica sense deixar de recordar que l’equip suma tres victòries en quatre partits. “En un partit com el d’avui gaudeixes veient com s’entrega l’equip, però és cert que si no guanyes de molt també pateixes”, va afirmar. Viver va destacar que, partits com aquest, durant la pretemporada, acabaven amb derrota i ara no. “Això vol dir que l’equip està fent passos endavant”, va assegurar.
Viver va reconèixer que l’equip havia patit defensivament a l’hora de tallar el treball amb el pivot. “Ens ha costat ajustar-ho i també hem hagut de canviar el sistema defensiu, però per això entrenem. Som un equip amb recursos”, va dir.
El tècnic també va tenir paraules d’elogi per a Vicente Álamo. “Ha demostrat la seva experiència, no només en el penal, sinó també traient pilotes que ens haurien complicat encara més el partit. Necessitem la porteria; avui ha estat ell i a Benidorm va ser en Pol”, va concloure.

Publicat el 23 de setembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Al KH7 li falta creure-s'ho

Les de José Luis Villanueva planten cara al potent Rocasa però perden per petits detalls

Xavi Mas

Al KH-7 BM Granollers li va faltar creure-s'ho; va tenir opcions de lluitar de tu a tu amb el potent Rocasa Gran Canaria però li van faltar petits detalls per poder aconseguir-ho. La gran actuació de la portera visitant, la internacional Sílvia Navarro, també va ser determinant per la victòria de l'equip canari.

El partit va començar equilibrat, amb pocs gols –2 a 3 al minut deu– i moltes imprecisions; el Rocasa sempre va anar per davant, tot i que, amb empat a 2, Hatou va tenir un penal per posar les granollerines per davant però el va estavellar al pal. De mica en mica el Rocasa va anar ampliant el marge fins arribar a un màxim avantatge de quatre gols a la primera part (6-10), però abans del descans les de José Luis Villanueva van reaccionar i van reduir el desavantatge fins a la mínima expressió: 11-12.

Judith Vizuete va tornar a tirar de galons, sobretot a la segona part (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

A les granollerines els va faltar decisió en el tir exterior, sobretot a la segona part. Una segona meitat que va començar amb un parcial de 0-4 en poc més de quatre minuts que semblava decidir el signe del partit. Villanueva va demanar temps mort després de l'11-15 i el Rocasa va arribar fins a un màxim avantatge de cinc gols (11-16), però les granollerines no es van rendir.

Judith Vizuete, molt apagada durant els primers vint minuts, va començar a ser decisiva al final de la primera part i durant la segona part, però potser li va faltar que l'equip l'acompanyés una mica més. El KH-7 va començar a retallar les distàncies i no les va retallar del tot, primer per falta de claredat en algunes accions, i segon per l'actuació de Navarro –14 aturades a la segona part, tres d'elles en llançaments de penal–. Les de Villanueva van perdonar l'empat a 21 i van acabar perdent 20-22.

Les protagonistes del partit

Publicat el 19 de setembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El Fraikin atropella el Benidorm

Els de Carlos Viver sumen dos punts més després d'un partit molt complet

Eduard Batlles

El Fraikin BM Granollers va aconseguir una treballada victòria al Palau d'Esports l'Illa de Benidorm. El conjunt de Carlos Viver va atropellar sense miraments un Benidorm que encara no ha aconseguit cap punt en els tres primers partits de la temporada. El 16 a 28 final reflecteix sobretot la bona defensa del Granollers, amb un protagonista clar: Pol Sastre, que va fer 17 aturades, amb un 51% d'efectivitat i amb dos penals aturats. En la parcel·la ofensiva el joc va ser molt més fluid que en els dos primers partits. Tothom va brillar, en especial Silva amb 7 dianes. El Granollers va dominar, pràcticament, els 60 minuts de joc. 

En els primers atacs Marc Cañellas va desembussar la defensa del Benidorm, ben plantada en els primers compassos del partit. Els tercers defensius, Ferrer i Marc Garcia, van apuntalar la defensa vallesana, que va treballar a l'uníson amb Pol Sastre, que es va començar a entonar. Amb atacs ben treballats, sobretot amb els encreuaments al centre de la primera línia i el llançament des dels nou metres, el Granollers va aconseguir el màxim avantatge de la primera meitat (sis gols). El Benidorm, principalment amb Sáez al contraatac, va deixar els sis gols d'avantatge en només dos. El conjunt local va tenir cinc minuts de domini, coincidint amb les dues exclusions (molt seguides) de Marc Garcia i una altra en l'últim minut de joc de Jorge Silva. Unes superioritats que el Benidorm no va acabar d'aprofitar. En l'últim segon de la primera part, Mamadou Gassama es va encarregar de deixar el 10 a 13 al descans.

Danil Chernov intenta aturar al jugador del Fraikin Jorge Silva (Fotografia: PLÁCIDO GUTIÉRREZ CASANOVA)

A la represa, el Granollers va prémer l'accelerador, va clavar un cop de puny sobre la taula i es va escapar. Allà es va acabar el partit. Primer va marxar de cinc gols, després de vuit i fins a la màxima diferència de dotze. En defensa, Arnau Garcia i Ferrer guiaven la defensa i Pol Sastre va continuar amb el recital d'aturades que van desesperar el tècnic local, Fernando Latorre. En atac, van ser uns bons minuts per veure Loncar, encara una mica verd en defensa però que va demostrar el bon llançament des dels nou metres. El Benidorm va fer algun canvi defensiu per aixecar un partit que era insalvable. Va intentar una defensa individual a mitja pista que el Granollers va saber atacar sense gaires dificultats. En els últims 10 minuts, el Fraikin Granollers va passejar-se per la pista blava de l'Illa de Benidorm.    

Els 16 gols encaixats són la millor xifra en defensa de l'equip granollerí d'aquesta temporada i de la passada. Per contra, és la pitjor anotació del Benidorm des que està a la lliga Asobal. Ara, però, cal deixar el fulletó de les estadístiques i centrar els esforços en el Valladolid. Els de Carlos Viver rebran dimecres a partir de 2/4 de 9 del vespre l'equip castellà amb la possibilitat d'encadenar tres victòries seguides. A la classificació, de moment, el Granollers se situa en la cinquena posició amb el balanç de dues victòries i una derrota. El Valladolid, en canvi, suma una victòria i dues derrotes.

Els protagonistes

El post-partit

Les 17 aturades també són mèrit de la defensa. (Pol Sastre)

Un dels herois del partit va ser Pol Sastre. El porter granollerí estava molt content de la seva actuació. Una de les claus per entendre el bon partit de Sastre va ser la defensa. "És molt fàcil posar-se darrere la defensa, perquè fa tot el treball previ", explicava. "Les 17 parades, doncs, són també mèrit seu", afegia. El porter, que va jugar tot el partit, admetia que l'equip venia a Benidorm molt mentalitzat que seria un partit complicat. El fet que el conjunt alacantí encara no hagi guanyat, els feia més perillosos. "Hem estat molt ficats, dins el partit i no els hem donat cap tipus d'opció. Dimecres contra el Valladolid ens costarà moltíssim i el partit es decidirà per petits detalls".

El porter Pol Sastre va ser el gran protagonista del partit (Fotografia: PLÁCIDO GUTIÉRREZ CASANOVA)

Per la seva banda, el tècnic de l'equip vallesà, Carlos Viver, estava molt satisfet de la victòria, ja no tant per la diferència en el marcador, sinó pel joc de l'equip en atac i en defensa. "Des de la banqueta hem gaudit molt, perquè veies que estàvem dominant totes les situacions del joc", afirmava Viver. "L'equip necessitava una victòria així perquè reflecteix el que hem treballat durant la pretemporada". Ara bé, és un partit més i una victòria més. Dimecres, és el torn del Recoletas Atlético Valladolid, al Palau d'Esports. "Tenen molts jugadors de la temporada passada, amb una primera línia molt completa amb Camino, Río i Dani Dujshebaev", repassava un Viver que al final del partit va voler felicitar Sastre. "Es mereixia un partit com aquest".

Publicat el 19 de setembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

El Fraikin sua de valent en l'estrena a casa

Els de Carlos Viver es mantenen ferms tot i l'exigència del Ciudad Encantada

Xavi Mas

Passat el tràngol de l’inici de la competició al Palau Blaugrana, dimecres el Fraikin BM Granollers començava, al Palau d’Esports, l’altra lliga, la dels 13 equips que lluitaran amb els de Carlos Viver per unes posicions de mèrit que, com es va poder veure, es vendran caríssimes. El Liberbank Ciudad Encantada, que venia de guanyar el Bada Huesca de 10 gols, va posar en seriosos problemes un equip granollerí que, malgrat tot, se’n va sortir bé.
Als de Viver encara els falta conjunció –tant en atac com en defensa–, precisió –sobretot en atac– i més aportació d’algunes de les noves incorporacions com Michal Kasal o Vladan Loncar –Álamo, lesionat, encara no ha pogut debutar–, però va demostrar contra l’equip de Conca una gran capacitat de lluita i una mentalitat guanyadora, gràcies a les quals van endur-se els dos primers punts de la temporada.
Tot i que el partit va començar amb una aturada del porter visitant i un gol de Marc Canyigueral, els granollerins van dominar el marcador pràcticament tot el partit –el 0-1 i el 17-18 van ser els únics avantatges del Ciudad Encantada durant tot el matx–. Un primer parcial de 4-0 va posar als de Viver per primera vegada tres gols amunt (4-1) en un partit en què els avantatges granollerins van oscil•lar entre l’un i els tres gols, amb un màxim avantatge de quatre gols a la segona part.

Gonzalo Porras intenta regirar-se davant la defensa de David Mendoza (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

SUPERIORITATS FLUIXES, INFERIORITATS FORTES

Els jugadors del Fraikin van saber gestionar bé les situacions d’inferioritat numèrica –dues– però, curiosament, van estar molt espessos en les de superioritat –cinc–, un dels motius pels quals el partit no es va decidir fins al final.
El partit va transcórrer en situacions de parcials d’uns i altres, reaccionant sempre als temps morts demanats tant per Lidio Jiménez com per Viver –el tècnic visitant aturava el joc perdent de tres i Viver l’aturava veient que els de Conca igualaven el partit després en pocs minuts–. Amb aquesta dinàmica es va arribar al descans amb un mínim avantatge granollerí (16-15).

FINAL D’INFART SUPERAT AMB BONA NOTA

La segona part va ser pràcticament calcada, amb un avantatge visitant poc després de la represa i una reacció granollerina acte seguit. Els de Viver no van saber trencar el partit quan en van tenir l’oportunitat –una situació de doble superioritat, amb 21-20, que va acabar amb empat a zero– però van mantenir el cap fred i van aconseguir mantenir el marge de tres gols estable per arribar al 31-27 definitiu.

Els protagonistes *

* Cal aclarir que l'estadística oficial no es correspon amb la realitat del que va succeir al partit. El resultat final no és 31-29 sinó 31-27, Figueras va marcar 8 gols i Porras 3, i Marc Guàrdia sí va jugar durant 20 minuts a la segona meitat. També hi ha errors en l'estadística del Ciudad Encantada.

El post-partit

L'equip ha estat lineal durant els 60 minuts. (Carlos Viver)

Carlos Viver va donar per bo el patiment sofert durant tot el partit, bàsicament perquè el resultat va ser positiu i perquè li va deixar bones sensacions la feina dels seus jugadors. “Necessitàvem un partit així. Ells són un equip que s’arrapen a la pista fins el final i ens han obligat a fer-ho nosaltres també”, va començar dient. “L’equip ha volgut lluitar i s’ha sabut sobreposar a tots els parcials que encaixàvem per part d’ells”, va seguir. “Durant la pretemporada ens havia faltat un partit com el d’avui, en què la feina de l’equip ha estat lineal durant els 60 minuts”, va afegir.
Viver va reconèixer que l’equip havia comès imprecisions i va explicar que era una cosa totalment normal. “Les imprecisions seran una de les tòniques habituals dels primers partits de la temporada, però de mica en mica els equips aniran millorant i nosaltres també”, va dir. “A més, els altres equips també juguen i el Ciudad Encantada és un molt bon equip, com ja va demostrar contra el Bada Huesca al primer partit. Estaran a la part mitjana-alta de la classificació”, va afirmar el tècnic granollerí.

L'entrenador del Fraikin va acabar satisfet del partit dels seus homes (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

L’equip va palesar mancances i l’entrenador del Fraikin les tenia ben identificades al final del partit. “Encara falta una mica més d’intensitat defensiva, una mica més d’aportació de la porteria –24% entre Pol Sastre i Marc Guàrdia– i una mica més de xut exterior”, va explicar. “Són situacions que s’aniran polint a mesura que passin els partits i quan això passi l’equip es trobarà més còmode damunt la pista. Tot i això, avui els jugadors han estat correctes, sobretot tenint en compte que veníem de la clara derrota contra el Barça”, va afegir. També va destacar com a moment negatiu la situació de doble superioritat desaprofitada a la segona part “no només pel fet de no aprofitar-ho al marcador sinó perquè això també pot implicar inseguretats en el joc, en l’aspecte anímic, i fer-te estar a disgust”, va concloure el tècnic.

Diumenge el Fraikin visita la difícil pista del Benidorm

Sense gaire temps per descansar, l’equip afronta dos partits més en una setmana; diumenge a la pista del BM Benidorm i dimecres vinent, de nou al Palau d’Esports, contra el Recoletas Atlético Valladolid. El primer, a Benidorm, no serà gens fàcil segons Viver. “Allà ja hi vam patir molt la temporada passada –el partit va acabar amb derrota per 23-21– perquè és un equip que juga molt bé i està ben treballat tàcticament”, va explicar Viver. El Benidorm té una primera línia molt potent, difícil de controlar en les situacions d’encreuament, té dos pivots de característiques diferents i l’equip adequa el treball tàctic en funció de quin dels dos està a pista i sap defensar bé tant en defensa 6-0 com en defensa oberta 5-1.

Publicat el 16 de setembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Derrota en un derbi que esdevé secundari

Els de Carlos Viver van tornar a plantar cara al Barça el dia que sis jugadors s'acomiadaven de l'equip

Xavi Mas

El Fraikin BM Granollers va tornar a quedar-se a les portes de sorprendre el FC Barcelona (29-31) en un partit que, a diferència d’altres ocasions contra els blaugranes, va tenir més emocions fortes un cop acabat el partit que no pas durant el matx. El derbi català per excel·lència, al món de l’handbol, va arribar al Palau d’Esports just en l’última jornada de lliga, quan tot ja estava decidit –pel que fa a classificació només podia variar el fet que els granollerins acabessin tercers o quarts–, i va tenir un guió molt semblant al de partits anteriors: igualtat, embranzida del Barça per obrir forat, intent de remuntada granollerina i ofici blaugrana per mantenir la victòria fins al final.
Gonzalo Pérez de Vargas va començar demostrant, en la primera jugada del partit, que marcar-li un gol no seria una tasca senzilla. Malgrat això, els de Carlos Viver van començar manant al marcador amb un parcial de 2-0 –gols d’Arnau Garcia i Adrià Figueras en contraatac– i van mantenir el frec a frec amb els de Xavi Pascual fins passat el quart d’hora de joc.
Les aturades de Pérez de Vargas als primers minuts de partit van evitar que el Fraikin agafés una renda més àmplia i que, minuts més tard, de la mà d’un inspirat Kiril Lazarov, el seu equip es posés per davant. A banda de les intervencions del porter blaugrana, els de Viver van veure com el Barça obria una mica de forat al marcador aprofitant uns minuts de desencert ofensiu –errors en el llançament exterior i pèrdues de pilota–; en escassament tres minuts i mig es va passar del 7-7 a un 8-12 que va obligar Viver a aturar el partit.

11 ADÉUS: Onze jugadors es van acomiadar dels seus equips, sis per part del Fraikin BM Granollers i cinc per part del FC Barcelona

En un primer moment va semblar que els granollerins aturaven el cop, amb l’entrada de Pol Sastre, que va començar a aturar alguns llançaments exteriors, i d’un Teixeira que va tenir uns bons minuts d’inspiració a la primera part. Amb dos gols seguits del brasiler el Fraikin va reduir la diferència a dos gols (13-15) però els de Pascual van començar a dibuixar aquell guió que s’ha repetit diverses vegades contra els granollerins i no van deixar que el Fraikin s’apropés més al marcador –parcial de 0-4 en cinc minuts per agafar el màxim avantatge del partit (13-19)–. Marc Cañellas –que va tornar a fer un gran partit– i Marc Garcia, en un contraatac al límit del temps, van deixar el marge en quatre gols en arribar al descans.

Salva Puig, que ha decidit retirar-se de l'handbol, va ser mantejat pels seus companys (Fotografia: TONI TORRILLAS)

Pol Sastre, que havia substituït Bombóm Almeida a mitjans de la primera meitat, va començar a destacar a l’inici de la represa –en pocs minuts va doblar el nombre d’aturades que havia fet abans del descans, sobretot a llançaments exteriors d’Entrerríos o Jallouz– i, de mica en mica, el Fraikin es va anar apropant al marcador.
Tocava remuntada i els de Viver la van intentar, i van arribar a posar-se a un sol gol (21-22) després de la sisena aturada de Sastre –novena del partit– i d’un gol de qualitat d’Adrià Pérez des de l’extrem. En aquest moment però, va tornar a aparèixer Pérez de Vargas; n’hi va aturar dues de seguides a Arnau Garcia –molt destacat a la primera part– que van ser el preludi d’un altre parcial de 0-4 en pocs minuts.

EL BARÇA VA JUGAR AMB EL RELLOTGE, ALS ÚLTIMS MINUTS, PER EVITAR LA REACCIÓ DEL FRAIKIN

En un vist i no vist els blaugranes van esvair qualsevol intent de remuntada dels de Viver per tornar a posar-se cinc gols amunt (21-26). Els de Pascual, a partir d’aquest moment, van saber jugar amb el rellotge –com en la final de la Copa del Rei de la temporada passada a Gijón–, van alentir el joc cada vegada més i, malgrat que els granollerins ho van continuar intentant, van fallar un contraatac que els podia haver posat a un gol a un minut del final, i es mantenia així el 29-31 definitiu.

Els protagonistes

El post-partit

Ens ha faltat molt poc per aconseguir quelcom bonic. (Carlos Viver)

El tècnic granollerí va desitjar sort als jugadors que marxen

L’entrenador del Fraikin BM Granollers, Carlos Viver, va voler treure ferro al resultat final recalcant que el més important del partit de dissabte era acomiadar-se amb una bona imatge. “Crec que el partit passava a un segon pla. L’objectiu era oferir una bona imatge per tal d’acomiadar-nos com cal d’una afició que enguany ens ha ajudat moltíssim i perquè els jugadors que deixen l’equip poguessin fer-ho amb bones sensacions”, va dir en acabar el partit. Viver creu que l’equip es tornarà a reinventar “com ja ha fet aquestes últimes temporades quan ha marxat gent important”, i va desitjar molta sort als jugadors que abandonen la disciplina de l’equip. “Espero que els vagi molt bé allà on vagin”, va afirmar.

Carlos Viver dóna instruccions en un temps mort (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Tot i deixar-ho com a secundari, el tècnic granollerí sí que es va quedar una altra vegada amb la recança que es podia haver aconseguit quelcom més però que no havia pogut ser. “Ens ha faltat molt poc. Sempre és aquell poquet que ens manca per aconseguir quelcom molt bonic”, va assegurar. “Hi ha hagut alguns moments que els hauríem pogut pressionar més i fer que el partit tornés a arribar a un cos a cos fins al final, perquè ells no han acabat de matar el partit”, va continuar dient. “Empates el partit, faltant cada vegada menys i llavors, mai saps com pot acabar”, va afegir.
Viver està convençut que arribarà el moment que un equip derroti el Barça. “Arribarà aquest dia i això ajudarà l’handbol espanyol. S’ha de buscar una dinàmica en què hi hagi més igualtat i per aconseguir-ho s’hi ha de creure”, va afegir. Viver veu el seu equip capaç d’aconseguir-ho.

Emocions a flor de pell en l'hora dels adéus

Puig, Solé, Blanxart, Pacheco, Almeida i Teixeira deixen l'equip

Un cop acabat el partit va arribar el moment més emotiu de la jornada, i potser el més trist: el moment dels comiats. I en van ser un força, perquè un total de sis jugadors –Guilherme Valadao ja fa temps que va deixar la disciplina de l’equip per poder-se operar del genoll i ja no tornarà–, Salva Puig, Ferran Solé, Moisès Blanxart, César Almeida, Fernando Pacheco i Henrique Teixeira, no seguiran la temporada vinent al club.

Blanxart, Pacheco, Almeida, Teixeira, Puig i Solé -d'esquerra a dreta- van rebre un obsequi (Fotografia: TONI TORRILLAS)

El primer de saber-se que deixava l’equip, per retirar-se definitivament de l’handbol, va ser Salva Puig, que va agrair al club haver-lo ajudat a créixer “com a jugador i com a persona”. Puig, després de 20 anys, creia que era el millor moment per acomiadar-se. “Amb un partit contra el Barça en una temporada que ha estat de somni, crec que no podia haver-hi millor moment”, va dir.
Ferran Solé, el segon que va anunciar que deixava l’equip per marxar a Tolosa, va reconèixer que era un moment trist. “Marxo d’un club que per mi ha estat molt important però em quedo amb totes les vivències que he tingut durant aquests 10 anys”, va explicar. Moisès Blanxart, que tampoc seguirà al club després de nou anys al primer equip i 18 al club se’n va “amb una motxilla plena d’amistat amb un munt de jugadors”.
Pel que fa als brasilers César Almeida, Fernando Pacheco i Henrique Teixeira, van destacar la bona acollida que havien tingut. “Ens han fet sentir com si estiguéssim a casa”, va dir Pacheco. “Vaig venir per aconseguir alguna cosa bonica i ho hem aconseguit”, va afirmar Almeida.

La ciutat homenatja l'equip pel gran paper a la lliga i l'EHF

La plantilla del Fraikin BM Granollers, acompanyada del cos tècnic i representants de la junta directiva del club –amb el president Josep Pujadas al capdavant–, va ser objecte d’una recepció oficial, dijous al vespre a l’ajuntament. Amb l’acte, l’alcalde, Josep Mayoral, en nom del Consistori, va felicitar l’equip per l’excel·lent paper a la Copa EHF (va acabar tercer) i la gran actuació també a la lliga, en què l’equip s’ha mantingut entre els primers i s’ha tornat a classificar per Europa.

Jugadors, tècnics i directius del BM Granollers acompanyats de l'alcalde Josep Mayoral (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Publicat el 6 de juny de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Victòria al límit per tancar una gran temporada

Tot i que el partit no va començar massa bé els nois d'en Nico Font van jugar a allò que saben fer millor, tocar-la i tocar-la, buscant sempre la millor opció i, d'aquesta manera, van capgirar el marcador, no sense suspens final. Així, amb la victòria, el benjamí E de l'Esport Club Granollers va tancar la temporada en un excel·lent cinquè lloc i amb una evident evolució de tots els nanos.
El partit va començar tan malament, que tot just començar l'Ametlla del Vallès ja es va avançar al marcador amb un gol d'en Marc (Lozano). Tocava anar a remolc una altra vegada però i els nois d'en Nico no van variar la seva manera de jugar, fidels al seu estil. I si les coses podien empitjorar, van empitjorar; cinc minuts després del 0-1, en un ràpid contraatac l'Enric va fer el 0-2.

En Marc va tenir una bona ocasió per marcar però el seu xut va topar amb l'esquena d'un defensa (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

Tanta mala sort no podia ser i l'equip, al segon quart, va seguir generant joc i jugades de perill, amb la diferència que, aquest cop, la mala sort només va ser en atac. Al minut dos hi va haver una primera ocasió -doble-; primer l'esquena d'en Pau (Codina) va refusar una rematada d'en Marc (Palacios) a la sortida d'un córner, i després va ser el porter Dídac qui va refusar el següent xut d'en Xavi des de fora de l'àrea. Minuts després en Pau (Perales), va xutar per damunt del travesser una falta lateral, l'Arnau, molt forçat, no va poder xutar a porteria en l'atac següent i la seva centrada no la va poder rematar en Marc (Palacios) i després en Dídac va aturar en dos temps un bon xut d'en Dani des de molt lluny. La pilota semblava que no volia entrar, però aquest cop tampoc per part de l'Ametlla, que just després del xut d'en Dani va tenir una gran ocasió que l'Enric va estavellar al pal -un altre ràpid contraatac després d'una pèrdua de pilota granollerina-. I l'Ametlla en va tenir una altra després que en Pol refusés malament una pilota; aquesta va arribar-li al Marc (Lozano) però en Pol va rectificar bé del seu error i va aturar-li el xut, jugada amb la qual es va arribar al descans.

SALVATS PER LA CAMPANA

En tornar dels vestidors la dinàmica va continuar igual, amb els granollerins tocant i creant joc i perill. En Xavi va ser el primer d'avisar, amb un xut desviat després d'una recuperació defensiva i una molt bona jugada entre en Gerard i en Guillem. I en Guillem va ser el segon d'avisar, però ho va fer amb el primer gol; en Raúl va treure la pilota jugada des del darrere, la va passar a en Xavi i aquest a en Guillem, que va fer un retall cap endins i va superar l'Alessandro amb un bon xut creuat. La mala sort en atac semblava que s'havia acabat. Uns minuts més tard, i després d'un parell d'ocasions sense concretar, en Guillem va interceptar un servei de porteria i va ser objecte d'un penal que ell mateix va transformar en el gol de l'empat. Amb l'empat l'Ametlla va fer un últim intent però el xut d'en Sergi va sortir fora per ben poc.

Amb aquest llançament de penal en Guillem va marcar l'empat a dos (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

Arribava el quart decisiu amb empat al marcador i tots dos van tenir ocasions per desfer aquest empat, però la pilota no volia entrar; en Pol i el travesser van evitar que l'Ametlla marqués el 2-3 i les ocasions granollerines anaven fora per poc, fins que a l'últim minut va arribar un gol d'aquells que en diuen "in extremis"; en Gerard, sol al segon pal, va rebre una centrada i el seu xut el va aturar en Dídac, tot i que se li va escapar la pilota. L'Arnau, molt atent, va posar la punta de la bota, la pilota va rodolar poc a poc fins entrar dins la porteria i, quan ja havia creuat la línia de gol, en Dídac la va treure -massa tard-. No quedava temps per més, però l'àrbitre va allargar el partit quatre minuts; l'Ametlla no semblava crear perill però els nervis li van jugar una mala passada a en Dani, que va fer una passada enrere cap a en Pol, que havia sortit fora de la porteria i, per sort, la pilota va anar al pal i no va entrar. Passat l'ensurt, el xiulet final va confirmar la victòria dels nois d'en Nico, que avançaven l'Ametlla en la classificació per acabar cinquens.

L'Arnau marca el 3 a 2 definitiu fent passar la pilota per sota el porter de l'Ametlla (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

MOLT BONA FEINA NOIS!! ENHORABONA!!!!

Els protagonistes

Llegir mes

Brahim Fateh i Gema Barrachina s’enduen la setena Milla Urbana

Els atletes vallesans ocupen la major part de les posicions de podi en les categories inferiors

Xavi Mas

L'atleta de l'ISS l'Hospitalet Brahim Fateh i Gema Barrachina, del Bilbao Atletismo, van ser els guanyadors de la setena edició de la Milla Urbana de Granollers, una edició que va comptar amb un total de 300 participants entre totes les categories i que era Campionat de Catalunya. El bon temps i que el recorregut fos en ple centre de la ciutat –carrer Anselm Clavé, entre la plaça de la Corona i la plaça de Lluís Perpinyà– van afavorir una bona afluència de públic a banda i banda del circuit, cosa que els atletes van agrair. Els atletes vallesans van tenir un paper força destacat en les proves de categories inferiors, en què van ocupar bona part de les places de podi.

La cursa absoluta masculina va ser l'última de disputar-se i la més igualada de totes. Els atletes participants van completar la primera volta al recorregut –des de la plaça Maluquer i Salvador fins a la de la Corona i tornar– i fins a cinc atletes van començar el camí de pujada des de la Corona fins a l'arribada a Lluís Perpinyà per disputar-se la victòria. D'aquests cinc tres van arribar als últims metres amb opcions i el guanyador es va decidir en un ajustat esprint que va endur-se Fateh, per davant d'El Mehdi Aboujanah –que no puntuava pel campionat de Catalunya–, Youssef Taoussi (Playas de Castellón) i Mohamed Zarhouni (FC Barcelona). "Ha estat una cursa molt tàctica i igualada. Ha vingut de ben poc", va dir Fateh amb un somriure.

Míriam Ortiz -dorsal 33- va començar molt forta però Barrachina -dorsal 25- es va endur la victòria (Fotografia: TONI TORRILLAS)

Pel que fa a la categoria femenina, la cursa es va començar a trencar ben aviat; Míriam Ortiz (Agrupació Atlètica Catalunya) –segona classificada– va sortir molt forta i va obrir forat ben aviat, però no va poder aguantar el ritme fins al final i en la recta final es va veure superada per Barrachina. Isabel Rodríguez (Pamplona Atlético), va acabar tercera. "La Míriam ha sortit molt forta però he aguantat força bé i al final, malgrat que era en pujada i amb el vent en contra, l'he pogut superar", va explicar Barrachina, valenciana resident a Santa Agnès de Malanyanes. Barrachina feia més de dos anys que no competia, primer per culpa d'una lesió i després perquè va ser mare. "Tornar a la competició al màxim nivell i fer-ho amb una victòria és el millor de tot. Realment no m'ho esperava", va afegir la guanyadora.

ELS VALLESANS DESTAQUEN EN INFERIORS

En categoria absoluta no hi va haver cap representant vallesà al podi però en les categories de base hi va haver molts guanyadors i molts podis amb atletes locals –sis victòries i onze podis pels atletes del CA Canovelles, tres victòries i dos podis pel CA Granollers, quatre podis per atletes del CA Parets i un podi per un representant del CA Sant Celoni–. "És del que estem més orgullosos. La salut de l'atletisme català, a nivell de la base, està en creixement", va afirmar Joan Villuendas, president de la Federació Catalana. Villuendas creu que la Milla Urbana de Granollers ja està consolidada en el calendari de curses i ara es plantegen donar-li caire internacional de cara a properes edicions.

Els atletes vallesans van ser els dominadors en les categories inferiors (Fotografia: TONI TORRILLAS)

Publicat el 30 de maig de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Domini persistent però victòria curta

El partit contra el Ponent va ser un altre d'aquells partits en què els nois de l'EC Granollers van dominar completament i aquest domini, malgrat la victòria, no es va acabar traduint en un major nombre de gols, que realment podia haver estat més àmplia.

L'Arnau va ser l'autor del primer gol després de recollir el rebot del pal a un altre xut seu (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

I això que el partit semblava que començava bé amb el primer gol del partit, aconseguit per l'Arnau. Un primer xut seu es va estavellar al pal però el rebot li va tornar a ell mateix, que va tornar a ajustar la pilota al pal però aquest cop, després de tocar-lo, la pilota va acabar entrant. Poc després en Guillem va fer lluir el porter del Ponent Albert Tomas i abans del final l'Arnau va fer una gran jugada, escapant-se de tothom per la banda i arribant fins la línia de fons des d'on va fer una centrada a l'àrea que un defensa va tallar just abans que hi arribés en Xavi per rematar.

En Raúl va ser l'autor del 0-2, un dels gols més bonics del partit, des de molt lluny (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

Al segon quart, més domini granollerí davant un Ponent que, tot i així, va poder empatar en un xut de falta de l'Imad que en Pol va aturar perfectament. Després, un xut d'en Gerard massa alt va ser el preludi d'un gran gol d'en Raúl, que la va rebre al mig del camp, se la va preparar i va llançar un xut llunyà ajustat al pal on l'Albert Tomas no hi va arribar. En David va provar de fer el tercer amb un intent de vaselina, un xic forçat, que va sortir fregant el travesser. Tot semblava encaminat a arribar al descans amb el 0-2 quan una pilota dividida a camp del Granollers la va intentar refusar en Pau però la pilota va rebotar en l'Imad i la pilota va anar cap a la porteria, bombejada, sense que en Pol hi pogués fer res.

Aquesta rematada acrobàtica del David va sortir fora per poc (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

EN RAÚL DE PORTER, EN POL DE DAVANTER

La segona part no podia començar millor pels nois d'en Nico. En David va aprofitar una badada del Ponent, que no va saber allunyar la pilota de l'àrea, i amb un xut creuat va fer l'1-3. El Granollers apretava i va recuperar moltes pilotes al mig del camp. En una d'elles, l'Eduard va fer una conducció de la banda cap al centre, va veure la desmarcada d'en David i li va fer la passada a l'espai. En David, forçat, va arribar a posar-hi la punteta del peu i va marcar l'1-4. El Ponent només aconseguir arribar a l'àrea en comptades ocasions, i sempre amb l'Imad com a protagonista; en una d'elles, la seva centrada es va passejar per l'àrea sense trobar rematador -ni defensor que l'allunyés- i en l'altra, va aprofitar que en Pol es va quedar a mitja sortida en una pilota llarga i va marcar el 2-4.

El porter del Ponent atura un xut a en Pol, que va jugar l'últim quart de davanter (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

En l'últim quart la victòria no va perillar, sinó que els d'en nanos d'en Nico van tenir més oportunitats de marcar però els pals o l'Albert Tomas es van encarregar que el marcador es mantingués sense canvis fins el final. Amb en Raúl de porter i en Pol de davanter van arribar jugades d'atac consecutives; primer en Gerard va estavellar un xut al travesser. Després l'Albert Tomas va refusar amb els peus un intent de xut col·locat d'en Pol -no es va poder estrenar com a golejador-, un xut llunyà d'en Pau, un d'en David, un altre de l'Eduard i un final d'en David, que va buscar el contrapeu.

Els protagonistes

Llegir mes

El KH-7 planta cara al colíder en un partit de comiats

Joana, Pris, Marjo i Andrea diuen adéu

Xavi Mas

Malgrat la derrota (28-33) el KH-7 BM Granollers va fer un molt bon partit contra un dels colíders, el Rocasa Gran Canaria –recentment proclamat campió de la Copa EHF femenina– en un partit que va acabar amb el comiat de quatre jugadores: Joana Capdevila, Marjolaine Dedieu, Priscila Donato i Andrea de la Torre.

Les jugadores de José Luis Villanueva van fer uns primers 20 minuts esplèndids, en què van ser totalment superiors a un equip canari que es va anar espavilant de mica en mica i que ja va arribar al descans per davant. A la segona part el Rocasa va esmorteir el partit amb el pas dels minuts per mantenir les seves opcions de proclamar-se campió.

La capitana Joana Capdevila es va acomiadar de l'afició com a jugadora de l'equip (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Els primers minuts es van caracteritzar per les nombroses errades en atac i pels encerts d'Andrea de la Torre i Silvia Navarro –les dues porteres van ser les més destacades durant tot el partit–. Les granollerines, amb un joc sòlid –bona defensa i encert en atac– va arribar a guanyar de quatre gols (8-4) però després va estar nou minuts sense marcar mentre el Rocasa capgirava el marcador amb un parcial de 0-7 (8-11).

El KH-7 es va posar a un gol però als últims dos minuts abans del descans el Rocasa va agafar un marge de quatre gols que va ampliar a sis al començament de la segona part. L'equip canari va frustrar qualsevol intent granollerí de refer-se i, amb el pas dels minuts, va anar alentint el joc per assegurar-se la victòria.

Les protagonistes

Publicat el 23 de maig de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Golejada per tallar la mala dinàmica de resultats

L'Atlètic del Vallès va ser l'equip que va pagar els plats trencats després de tres derrotes consecutives d'un EC Granollers que no les havia merescut. I ho va pagar amb una derrota contundent, per 8 gols a 1, que situa l'equip de Nico Font altra vegada entre els màxims golejadors.
El partit va començar amb superioritat granollerina, sobretot en la fase de construcció del joc al mig del camp i amb aproximacions a porteria que, tot i que eren amb perill, no es van transformar en gol fins al minut sis. Una jugada ben trenada pels nois d'en Nico va acabar amb el primer gol, marcat pel David. En Pol va haver d'intervenir en alguna acció d'atac de l'Atlètic del Vallès però va ser l'Esport Club qui va augmentar la diferència al marcador a l'últim minut després d'un teva-meva entre en Gerard Boix i en David que va acabar amb un xut d'en Gerard que va superar per dalt el porter Pablo.
Els nois d'en Nico va començar el segon quart mossegant, amb una pressió molt amunt que els va permetre recuperar moltes pilotes i, fruit d'això va arribar el 3-0, marcat pel Guillem, que no va perdonar després de rebre una passada en profunditat de l'Eduard. Una minuts després, fruit d'un fora de banda, la pilota li va arribar a en Xavi, que no s'ho va pensar i va fer un xut que va suposar el 4-0. Va ser tot just abans que l'Atlètic del Vallès marqués el seu únic gol, a la sortida d'un córner, marcat pel Gerard Profitós. No va ser l'últim gol del quart; en l'últim minut, una jugada de tiralínies entre en Raúl, en Xavi i en Guillem va acabar a peus d'en Dani Soriano que va marcar el 5-1 amb el qual es va arribar al descans.

PABLO EVITA UNA GOLEJADA MÉS ÀMPLIA

El domini, després del descans, també va correspondre a l'equip de Nico Font, que va ampliar el marcador i que podia haver aconseguit una golejada més gran si no fos per les bones intervencions del porter Pablo. Al minut tres en Gerard Boix va recuperar una pilota al mig del camp, li va passar a en Pau i aquest va aconseguir el 6-1. A partir d'aquí va ser quan Pablo va evitar més d'un gol dels nois d'en Nico, que van acabar marcant el 7-1 gràcies a un gran xut d'en Gerard Boix, de falta, que va entrar per l'escaire.
L'últim quart, com el segon, va tenir un Esport Club que pressionava molt, recuperava pilotes, i creava perill, però tan sols va aconseguir transformar una d'aquestes ocasions de perill, ja a les acaballes del partit; en Xavi va recuperar una pilota, la va jugar pel Gerard Boix i aquest, amb un bon xut creuat, va establir el 8 a 1 definitiu, completant així el seu hat trick particular.

Els protagonistes

Llegir mes

Merescut tercer lloc del Fraikin a la Copa EHF

El Fraikin BM Granollers es va quedar a les portes de la final en caure contra el Nantes en la semifinal (26-27) de manera immerescuda, però els de Carlos Viver es van refer diumenge contra el Chambery i, en un altre gran partit, van aconseguir el tercer lloc.

David Resina intenta superar el porter del Chambery Yann Genty, en una acció del partit de diumenge (Fotografia: EHF)

Xavi Mas (enviat especial)

El tercer lloc no es va escapar. El Fraikin BM Granollers no s’havia merescut perdre la semifinal contra el Nantes i es va recuperar mentalment per afrontar el partit contra el Chambery Savoie Handball, a qui va derrotar 21-25. Els granollerins, com el dissabte contra el Nantes, van dominar des de l’inici, fins i tot amb més claredat, però no va ser una diferència definitiva perquè l’equip francès va millorar de mica en mica i perquè l’arbitratge va impedir que els granollerins trenquessin el partit abans. Els granollerins van fer un final de partit gairebé perfecte, amb Ferran Solé com a home més destacat, i van provocar l’eufòria d’una afició granollerina que també va estar incommensurable.
Almeida va ser un mur durant els primers minuts –no va encaixar el primer gol de jugada fins passat el minut set– i els de Viver van agafar ràpidament un avantatge de 0-3, que encara van ampliar una mica més (2-6), i van obligar el tècnic del Chambery a aturar el partit, estupefacte. Immediatament després del temps mort el Fraikin va disposar del màxim avantatge de tot el partit (2-7), però va ser quan el Chambery va reaccionar, pujant el to defensiu i convertint en inofensiu l’atac de la primera línia granollerina. Els francesos van anar recuperant terreny fins a arribar a empatar a 9, però no es van posar per davant perquè Figueras i Cañellas ho van evitar –10-11 en arribar al descans.
La segona meitat es va complicar, per culpa d’un arbitratge lamentable, que va collar els granollerins amb tres exclusions per protestar i una targeta a Viver. Malgrat tot, els granollerins van resistir les adversitats, es van mantenir dins del partit i, amb un tram final de Solé espectacular, es van endur la victòria. Solé, a més, gràcies als seus 10 gols, va acabar com a màxim golejador de la competició amb 70 gols.

Bombóm Almeida li atura una vaselina a l'extrem Cedric Paty (Fotografia: FLORENCE POIRON)

FORA DE LA FINAL PER UNS MINUTS DE DESENCERT OFENSIU

Dissabte, en la semifinal contra el Nantes, l’equip va fer un gran partit però va penalitzar en excés uns minuts –pocs– d’errades en atac.
Els de Carlos Viver van començar amb serietat defensiva i, malgrat que Matías Schulz va estar molt encertat sota els pals, sempre per davant al marcador. Al començament els avantatges van ser mínims però pels volts del quart d’hora de joc van assolir un màxim avantatge de tres gols que el Nantes va neutralitzar aprofitant una exclusió de Marc Garcia.
La segona part va començar amb empat a 12 i amb David Resina marcant el ritme golejador –màxim del partit amb 10 gols–, però un seguit d’errades en atac i una nova exclusió de Marc Garcia van permetre al Nantes agafar una diferència de quatre gols (16-20). Els de Viver van intentar aixecar el resultat però es van quedar a un gol de la remuntada.

Els protagonistes del partit pel tercer i quart lloc

Els protagonistes de la semifinal

El post-partit

Volíem entrar a la final i ens hem pogut treure l'espina. (Carlos Viver)

Ferran Solé acaba com a màxim golejador de la competició

Ferran Solé i Carlos Viver, somrient després del triomf davant el Chambery (Fotografia: XAVI MAS)

La decepció per la derrota de dissabte va quedar oblidada després de certificar el tercer lloc contra Chambery i Carlos Viver ho demostrava amb un somriure còmplice. “Havíem vingut a competir al màxim en aquesta final a quatre. Ens hauria agradat passar a la final, però no va poder ser i ens hem tret l’espina avui”, va dir el tècnic granollerí. Viver sabia que el partit pel tercer i quart lloc seria molt complicat “no només pel rival, que té molt nivell, sinó perquè el cap et pot jugar males passades”.
L’equip va començar el partit molt motivat però Viver va admetre que no havia estat una diferència definitiva. “Ells han pogut tornar-nos els parcials i ficar-se de nou al partit, sobretot quan han millorat el seu encert en el llançament”, va dir. “Nosaltres patim molt amb els contactes i ells han estat molt durs, sense exclusions. Però on no arribàvem per cansament hi hem arribat per motivació”, va afirmar.
Viver va destacar, a banda del bon paper de Ferran Solé, el de Bombóm Almeida –va acabar amb un 42% d’encert–. “Tot el partit ha estat a un gran nivell. Quan Chambery ha millorat en atac, ell i la defensa ens han mantingut dins del partit”, va afegir. Per la seva banda, Ferran Solé, que va ser el màxim golejador de la competició amb 70 gols –per davant de Marcel Schiller del Göppingen amb 69–, estava molt content, tant pel premi personal com pel tercer lloc de l’equip. “Era molt important per nosaltres sortir d’aquí amb bones sensacions. Estar aquí era quelcom excepcional, per molts la primera vegada. Vés a saber quan n’hi haurà una altra”, va assegurar. “Hem cregut en nosaltres i ho hem demostrat tant al partit contra el Nantes com avui”, va concloure.

Ferran Solé celebra amb l'afició el premi de màxim golejador del torneig amb 70 gols (Fotografia: XAVI MAS)

El bronze fa justícia. (Josep Pujadas)

El president del club, Josep Pujadas, estava orgullós de la fita aconseguida per l’equip. “Ens hem de sentir molt satisfets”, va començar dient. “Dissabte vam tutejar l’amfitrió, el Nantes, i avui ho hem tornat a fer amb el Chambery”, va afirmar. “Aquesta medalla de bronze és molt meritòria i crec que fa justícia a la gran temporada que ha fet l’equip”, va afegir. Pujadas no es va descuidar de l’afició, tant de la que es va desplaçar fins a Nantes com la que no ho havia pogut fer. “Es mereixen un 10”, va assenyalar. “Dimecres, contra el Go Fit, obrirem les portes del Palau a tothom qui vulgui venir”. Pujadas va deixar clar, també, que qui havia posat més joc “hem estat nosaltres. Malgrat que els arbitratges no ens han ajudat gaire ens n’hem pogut sortir”, va finalitzar.
Un dels 150 aficionats desplaçats a Nantes va ser el soci número u del club, Eduard Barbany. Barbany va recordar que no era la primera vegada que viatjava per animar l’equip. “N’he viscut de tots colors”, va assegurar. Després de la derrota de dissabte, Barbany es va fer una foto amb els jugadors i els va animar per aconseguir el tercer lloc. “No ha estat gens fàcil, perquè avui, igual que ahir, els àrbitres ens han perjudicat molt, però hem fet un molt bon joc, molt seriós i ho hem aconseguit malgrat tot”, va dir. “L’afició ha estat sensacional i fins i tot els francesos ens han aplaudit”, va afegir.

Publicat el 16 de maig de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Una falta esguerra la remuntada

Semblava que l'Esport Club Granollers de Nico Font havia esgotat el cúmul de la mala sort al partit anterior contra l'Escola Pia. Però el futbol, també el de formació, pot arribar a ser sorprenent en aquest aspecte i, al camp del Vilamajor, la història es va repetir. L'equip va tornar a tenir ocasions i, malgrat que aquest cop en va aprofitar alguna més, el resultat va tornar a ser una derrota.

El partit no va començar bé malgrat que el domini corresponia als nois d'en Nico. Un contraatac del Vilamajor fallat per aquí, una aturada d'en Pol damunt la línia per allà i, just després d'una clara ocasió d'en Xavi que va refusar el porter del Vilamajor Marc Fernàndez, va arribar el primer gol; recuperació al mig del camp, circulació de pilota d'esquerra a dreta i gol d'en David López de xut creuat. El primer gol del Vilamajor no va canviar res, perquè els nois d'en Nico van seguir controlant la pilota i creant ocasions que novament en Marc Fernàndez refusava.

En Xavi, rodejat de contraris, va ser qui més maldecaps va crear en la defensa del Vilamajor (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

El segon quart va començar elèctric i amb ocasions ràpides pels nois d'en Nico. Primer un xut d'en Marc Palacios després d'una jugada d'en Xavi i, tot seguit, recuperació i xut amb efecte d'en Xavi que va sortir fora per poc. Tot al primer minut de joc. Però al segon, el Vilamajor va treure petroli d'una jugada aparentment sense perill; recuperació al mig del camp amb passada cap a en Lluc, aquest va conduir la pilota per la banda i quan va arribar a l'àrea va provar la centrada a l'àrea. En Pau no va arribar a interceptar la centrada i la pilota va passar pel poc espai que hi havia entre en Pol i el pal. Una galleda d'aigua freda per un equip que va seguir dominant i aculant el Vilamajor dins la seva àrea. Un xut d'en Pau desviat, una jugada en què en Xavi va arribar massa just a la rematada donant temps que el porter del Vilamajor arribés abans, un xut d'en David Mateo que va refusar de nou el porter del Vilamajor, un altre xut d'en Pau -també aturat pel David López-, un un contra un de l'Arnau que va sortir desviat, i per fi, el gol. La insistència va acabar tenint premi: un autogol de l'Aaron, que va refusar dins la seva porteria un xut de l'Arnau des de fora l'àrea.

El porter Marc Fernàndez surt a tapar i arriba abans que en Xavi (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

FALTA, RIGOROSA I FATÍDICA

Semblava que la dinàmica havia canviat, però una jugada embolicada dins l'àrea en una centrada de córner va acabar amb una altra galleda d'aigua glaçada; ningú va encertar a allunyar la pilota de l'àrea, el refús inicial d'en Pol es va quedar curt i l'Aidan només va haver d'empènyer la pilota a boca de canó. Una mica desorientat, l'equip va intentar reaccionar sense massa ordre i, tot i que va disposar d'una bona ocasió per reduir la diferència, el porter del Vilamajor ho va tornar a evitar.

El Vilamajor, en un descuit de la defensa granollerina, va poder sentenciar en la primera jugada de l'últim quart, però el xut d'en David López -amb l'exterior del peu- va sortir desviat. Després però, monòleg granollerí; en Marc Fernàndez va aturar un parell de xuts de l'Eduard i d'en Guillem però no va poder aturar el posterior d'en Xavi, que molt atent, va pispar una pilota i es va plantar sol davant el porter local. I tampoc va poder aturar un altre xut d'en Xavi, de lluny, després d'una recuperació d'en Dani. El porter del Vilamajor, massa avançat, no va arribar al xut en paràbola que va fer en Xavi. L'equip ja havia fet el més difícil: remuntar un 3-1 en contra per empatar. I seguia apretant per capgirar el marcador quan l'àrbitre va assenyalar una falta molt rigorosa -tots dos jugadors s'agafaven del braç i va acabar castigat el defensor-. Era una falta molt perillosa, a prop de l'àrea, que l'Adai va transformar en el 4-3. Un altre cop dur que l'equip ja no va poder superar.

L'Adai, a punt per llançar la falta que va donar la victòria al Vilamajor (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

Els protagonistes

Llegir mes

Fe fins el final, malgrat la mala sort

L'Esport Club Granollers d'en Nico Font va seguir les premisses que ha seguit tota la temporada, lluitant fins el final però, en un partit en què tot va sortir del revés, va patir una derrota massa àmplia -1 a 5 contra l'Escola Pia- vist l'esforç, les ganes i el joc desplegat per l'equip.
Els nois d'en Nico van començar amb molta empenta i ben aviat van tenir la primera ocasió clara de gol, d'en David, però com s'aniria veient durant la resta de partit, la sort o l'encert no els va acompanyar. En canvi, a la primera l'Escola Pia va aconseguir marcar -gol de l'Arnau Ortega-. El partit, amb el 0-1, es va igualar, amb molt joc al mig del camp. Els nanos d'en Nico van poder empatar al minut vuit però el pal va escopir el xut d'en Xavi després d'una bona jugada amb en David Mateo. La mala sort va continuar en l'última jugada del primer quart; en Pol va refusar una pilota, aquesta va rebotar en el Carlos i la pilota, ajudada per un camp molt moll, va acabar entrant a la porteria granollerina.

En Dani va ser un dels que van provar sort a la primera part (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

Els nois d'en Nico van insistir al segon quart, buscant el gol i dominant a un equip cada vegada més tancat; en David González -porter de l'Escola Pia- va evitar el gol de l'Eduard Borrell en la primera de les ocasions granollerines. Tot seguit un córner llançat pel Marc es va passejar per l'àrea de l'Escola Pia sense que ningú encertés a rematar-la i, finalment, un defensa va rebutjar damunt la línia de gol una bona jugada entre en Marc i l'Arnau Ylla.

EL BON JOC NO ES TRADUEIX EN GOLS

L'Escola Pia havia aconseguit sobreviure a un domini creixent de l'Esport Club durant el segon quart i al tercer quart, no només va sobreviure, sinó que, sabent què volia, va esperar el seu moment per donar l'estocada. Els nanos d'en Nico dominaven però una jugada de contraatac acabada pel Carlos va suposar el 0-3. El mateix Carlos, en un xut de falta, va fer el 0-4, un resultat que no reflectia per res el bon joc de l'Esport Club. Per acabar-ho d'arrodonir, en una altra falta favorable a l'Escola Pia, en Pol es va lluir amb una aturada espectacular; el refús però, va quedar a peus d'en Carles, que va marcar un 0-5 totalment injust.

El xut de falta d'en Carlos supera l'estirada d'en Pol per convertir-se en el 0-4 (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

El partit estava perdut, però els nanos d'en Nico no van abaixar els braços ni van deixar de creure en el seu estil; van seguir dominant, creant ocasions -sense massa sort- i patint en algun contraatac de l'Escola Pia que, aquest cop, no va acabar en gol. I de tant intentar-ho, al final va arribar el gol de l'honor després d'un xut d'en Guillem que l'Eduard Borrell va rematar al fons de la xarxa. Un premi escàs a un bon partit, molt més igualat del que va reflectir el marcador.

L'Eduard va ser qui finalment va aconseguir el gol de l'honor de l'Esport Club (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

Els protagonistes

Llegir mes