Nou ensurt, però aquest cop amb final feliç

Als de Carlos Viver, erràtics en atac, els salva el bon treball defensiu

Que el Fraikin BM Granollers no està com a principis de temporada no sorprendrà ningú. I que l’equip té un calendari infernal –Viver no es cansa de repetir que és per això pel que lluiten i que no serà excusa– que l’obligarà a jugar 17 partits en només dos mesos entre lliga, Copa EHF i Copa del Rei, tampoc. Així doncs, que a l’equip li costi treure els partits no ha d’estranyar ningú, bàsicament perquè aquest cansament provoca més errades de l’habitual i aquestes errades provoquen que els rivals posin l’equip en problemes i això crea ansietat als jugadors. Malgrat tot això, l’equip va tornar a guanyar (22-20) i manté les distàncies respecte al Naturhouse la Rioja, segon, a qui també li passa factura el cansament de la multicompetició.
El BM Guadalajara, sense fer un gran partit, va posar l’ai al cor de l’escassa afició granollerina que es va atansar al Palau d’Esports –la baixa assistència de públic, uns 800, comença a ser preocupant per un equip amb molts reptes per davant i, tots ells, engrescadors.
El partit va començar bé, amb dues aturades seguides de Pejanovic i l’exclusió, al primer minut, del pivot del Guadalajara Alexandro Pozzer. Els de Viver es van posar per davant, d’un o dos gols, i van mantenir la primera meitat controlada, augmentant la diferència a partir del quart d’hora de joc fins a arribar a un màxim avantatge de cinc gols (12-7). Però el porter Almeida no volia ser menys que Pejanovic, va entrar en escena abans del descans i la precipitació sobtada de l’atac granollerí va anivellar les coses abans del descans (12-11).
La sortida a pista després del descans va tornar a ser bona i l’equip va situar-se a tres gols en pocs minuts (14-11), però de mica en mica Almeida va anar prenent el número als llançadors de la primera línia granollerina –Del Arco, Toledo i Solé es van estavellar en el porter brasiler del Guadalajara– i la defensa va augmentar en intensitat.
El Guadalajara va empatar a 14 i va mantenir la igualtat força minuts, aprofitant les indecisions granollerines en contraatcs o atacs estàtics. I no només va empatar el partit, sinó que va aprofitar les exclusions de Valadâo i Marc Garcia per posar-se per primera vegada al davant (16-17) –gràcies a un gol d’Íker Antonio amenaçat de joc passiu i canviant-se la pilota de mà.

El Fraikin comença a notar el cansament, sobretot en les jugades d’atac

L’alegria però, els va durar molt poc. Viver va demanar temps mort i va ser oli en un llum; l’equip va aprofitar la segona exclusió de Pozzer per marcar un parcial de 4-0 –3-0 en superioritat numèrica– i capgirar de nou el marcador –del 17-18 al 21-18 amb dues jugades seguides ben acabades en contraatac per David Resina després de recuperació defensiva.
Si el Granollers no va estar fi, el Guadalajara menys; va perdre situacions clau per haver reequilibrat el marcador i, tot i l’exclusió de Valadâo –la segona del partit– no ho va saber aprofitar. En tornar de l’exclusió va ser el brasiler qui va assegurar la victòria (22-19), tot i que els granollerins van tancar el partit amb un home menys –exclusió de De Toledo– i havent de desempallegar-se de la defensa oberta i pressionant del Guadalajara.

Íker Antonio i Javi Parra intenten aturar un llançament de Jose Guilherme de Toledo (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Els protagonistes

El post-partit:

El Sant Petersburg, un os dur

Viver en destaca el seu poder físic, el llançament exterior i la bona defensa 6-0

A diferència del partit contra el Villa de Aranda, en què a l’equip li va mancar capacitat de reacció, al partit contra el Guadalajara va ser diferent i així ho va palesar el tècnic Carlos Viver. “Em costa fer una lectura negativa del partit d’avui. L’equip s’ha buidat defensivament, la porteria ha tret les pilotes que calia treure i en atac s’han generat les accions que teníem pautades”, va afirmar d’inici, tot i admetre els errors comesos: “Hem creat situacions clares de llançament però és veritat que, en alguns moments clau, n’hem fallat més del compte i ens hem ficat a la gola del llop”, va dir referint-se al moment en què el Guadalajara es va posar per davant. Segons Viver això va crear “inseguretat en els jugadors i que el marcador no s’hagi trencat mai al nostre favor”, i va assegurar que, malgrat acabar patint, “dóna gust patir amb 27 punts al sarró a aquestes alçades de la competició”.

Tot i el cansament, Viver veu a l’equip capacitat per lluitar en totes les competicions

Viver veu a l’equip “bé, cansat però bé”, va afirmar rotund. “Acabem de començar però el ritme de partit dimecres-dissabte-dimecres pesa als jugadors, sobretot en aquells que tenen un pes més rellevant. Ho sabem els tècnics, ho saben ells i, sobretot, les seves cames. Per això intentem dosificar els esforços tant com podem”, va seguir. I pensant ja en Sant Petersburg Viver creu que l’equip “farà un bon partit, n’estic convençut”.

Carlos Viver (esquerra) i Antonio Rama

Un cop analitzat el joc de l’equip rus Viver va explicar que és un equip “amb molt poder físic, amb bon llançament exterior, bona sortida a la contra i amb una defensa 6-0 molt tancada”. Al partit Constanta-Sant Petersburg de diumenge el tècnic del Fraikin hi va veure “un nivell molt alt per part de tots dos equips. Caldrà fer partits molt seriosos per treure resultats positius però crec que l’equip està capacitat per aconseguir-ho”, va finalitzar.
Per la seva banda Jose Guilherme de Toledo, màxim golejador del partit de dimecres, va assegurar que el partit havia estat dur. “Pensàvem que el teníem guanyat a la primera meitat i se’ns ha complicat. Però ens hem refet”, va dir. “Si alguna cosa ha fallat avui, individualment, ha estat el llançament”, va admetre. Toledo va afirmar sentir-se cada vegada amb més confiança.

Publicat el 20 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)