diumenge, 6 d’agost del 2017

Adeu a Mr. Handbol

Bernhard Kempa va ser un llegendari jugador d'handbol que va aconseguir nombrosos títols amb el seu equip, el Göppingen, i amb la selecció alemanya, i que va tenir una especial vinculació amb el BM Granollers. Les seves lliçons, a finals dels anys 50, van ser el punt d'inflexió per a un club que va esdevenir capdavanter a l'Estat. 

Kempa, amb Alemanya, llançant a porteria durant un partit del Mundial de 1952
Xavi Mas

Tothom, aficionat de l'esport o no, ha sentit a parlar de Pelé, Kubala, Maradona, Magic Johnson, Michael Jordan, Bob Beamon o Carl Lewis, entre d'altres. Grans atletes i grans campions d'esports populars com el futbol, el bàsquet o l'atletisme convertits en veritables mites. En canvi, però, al món de l'handbol han passat totalment desapercebudes al gran públic les figures de grans jugadors, una de les quals ens va deixar la setmana passada: Bernhard Kempa.
La mort de Kempa, a 96 anys, no ha passat desapercebuda a Granollers –ciutat on l'handbol es viu d'una manera especial–, ni al BM Granollers, club amb qui el jugador alemany va tenir una forta vinculació durant la segona meitat de la dècada dels 50. Les lliçons que va impartir a Granollers aquest mite de l'handbol conegut com a Monsieur Handball, van servir perquè el BM Granollers es convertís en un referent d'aquest esport a escala estatal. "Podríem dir que gràcies a ell vam aprendre realment a jugar a handbol", assegura Miquel Prat, un dels jugadors històrics del club que va aconseguir la Recopa de 1976, el primer títol internacional aconseguit per un club estatal. "Ell ens va aportar idees noves que van servir perquè Granollers esdevingués un equip capdavanter", explica Alejandro Viaña, un altre dels jugadors rellevants en la història del club.

Els entrenaments a la pista de Tetuan, amb Bernhard Kempa –a l'esquerra amb samarreta blanca de tirants– van ser molt ben aprofitats pels jugadors granollerins (Fotografia: ARXIU EMILI BOTEY)
PRIMER CONTACTE EL 1954
Tot va començar l'any 1954 durant una gira que el BM Granollers va fer per terres alemanyes. Allà, Vilà –entrenador–, Fontdevila, Cabrera, Pregona o Barbany (Joan i Eduard), entre d'altres, van conèixer Kempa, jugador del Göppingen. Posteriorment va ser Kempa qui va visitar Granollers en una gira amb el seu equip. La càlida rebuda que va tenir a Granollers li va permetre crear uns forts vincles d'amistat, vincles que el van portar, pocs anys després, a fer-hi unes estades durant uns quants estius per ajudar a perfeccionar la tècnica de l'handbol, assessorant l'aleshores tècnic granollerí, Pepe Vilà.

El llegendari jugador alemany és font d'inspiració de la marca esportiva que duu el seu nom
IMPULSOR DE L'HANDBOL MODERN A GRANOLLERS
"Per nosaltres, l'handbol era quelcom molt estàtic: passar, córrer i llançar", explica Miquel Prat. Per això les lliçons de Kempa serviren als jugadors granollerins per fer un salt qualitatiu. "Se'l considera l'impulsor de l'handbol modern a Granollers", afirma Jaume Vivé, impulsor del Verkami per restaurar els trofeus del BM Granollers i gran coneixedor de la història del club.
"Jo encara era de l'equip juvenil. Recordo que va veure en mi un gran potencial de llançament i em va ensenyar a explotar-lo", explica Prat. "Ens va ensenyar a fer una finta per esquivar el defensor, a fer blocatges, a fer circulacions de pilota per dins i per fora... Era una meravella, entrenar amb ell. En sabia tant!", afegeix Prat. "És el millor entrenador que ha passat per aquí. El número u, com el Messi d'ara", afirma Eduard Barbany, un altre dels jugadors de l'època.
Bernhard Kempa fa broma amb un ruc als jardins de l'Hotel Sant Bernat, al Montseny (Fotografia: ARXIU EMILI BOTEY)
GRANS AMISTATS
Kempa va fer bons amics a Granollers, com les famílies Barbany –Joan i Eduard eren jugadors– i Botey –Emili Botey era el president del club–, amb qui va passar bones estones. "Aquí no només hi va trobar gent interessada a aprendre, sinó que hi va trobar grans amics. Per això venia cada estiu", explica Eduard Barbany. Una amistat que es concretava amb trobades cada vegada que hi havia l'ocasió.
De ben segur que aquestes trobades s'haurien pogut repetir al febrer d'aquest any, quan el Granollers va viatjar a Göppingen durant la fase de grups de la Copa EHF. L'equip granollerí, curiosament, es va allotjar al poble de Bad Boll –on residia Kempa–, però el seu ja precari estat de salut va fer impossible aquest nou contacte.

Kempa i Emili Botey en una trobada amb la família Botey -Marci Botey, Rosa M. Vila, Sabina Prat i Marianne- al Montseny (Fotografia: ARXIU EMILI BOTEY)
Kempa: inventor del 'fly' i desllorigador de la defensa de l'Atlético de Madrid

Kempa deixa com a llegat, més enllà dels títols aconseguits com a jugador i com a entrenador, la invenció d'una jugada característica que aquí es coneix com a fly, però que arreu és coneguda com la jugada Kempa –un jugador fa una passada a un altre mentre aquest salta i la rep en l'aire, per acabar llançant sense oposició de defensors. Una jugada que Kempa es va treure del barret durant un entrenament amb el Göppingen i que s'ha convertit en una de les jugades més espectaculars del món de l'handbol. "És una de les moltíssimes coses que ens va ensenyar que no coneixíem", diu Alejandro Viaña.
A banda del fly, i en clau granollerina, les ensenyances de Kempa als jugadors de Pepe Vilà van servir perquè poguessin derrotar el seu màxim rival d'aleshores: l'Atlético de Madrid. "Tenien uns jugadors molt alts i feien una defensa sis-zero que ens costava molt d'atacar. Emili Botey va trucar a Kempa i li va demanar consell. Aquell estiu, quan va venir, ens va ensenyar qüestions tàctiques de com atacar defenses", explica Viaña. Els bloquejos, la passada del central al pivot o les fintes a punt fort i punt dèbil són algunes de les tècniques que van fer del BM Granollers un equip capdavanter a l'Estat.

Kempa va dedicar aquesta postal al seu bon amic Joan Barbany (Fotografia: ARXIU JOAN BARBANY)
"Els jugadors estaven àvids d'aprendre"

En el llibre autobiogràfic Ball ist Trumpf ('La pilota és triomf'), Bernhard Kempa menciona les seves estades a Granollers i la relació d'amistat que l'unia amb gent del club.
"El 23 de setembre de 1958 vaig assistir, amb el Frisch –el Göppingen– a una gira a Granollers. [...] Allà jo havia entrenat durant sis anys, un rere l'altre. Amb el més gran dels èxits: els del BM Granollers varen ser campions d'Espanya sis cops consecutius. El que resulta especial és que es tracta de l'únic club a Espanya en què es juga exclusivament a handbol", relata.
"Els jugadors estaven àvids d'aprendre, tenien ganes d'entrenar, eren temperamentals i, a més, intel·ligents. Aquest entrenament em va donar moltes satisfaccions, i els jugadors del Granollers van aprendre molt", continua.
"Hi va haver una festa d'agraïment [...]. Un detall em va fer veure com m'honorava aquella ciutat: en tot el local del club no penjava cap foto del general Franco, sinó un gran retrat meu. [...] El més bonic de tot és que, encara avui dia, em lliga amb Granollers i amb molts dels protagonistes d'aleshores una amistat cordial", acaba dient.


Lambert Botey, cineasta i escriptor
El darrer 'fly' de Monsieur Handball

Dijous passat va morir, a 96 anys, Bernhard Kempa, l'home que va modernitzar l'handbol. Al nostre país la seva mort ha passat sense gaire ressò. La televisió pública, més interessada en la gira del Barça, ho ha obviat, i el mateix podem dir de la resta de mitjans de comunicació; de fet, l'handbol difícilment ocupa grans titulars.
Bernhard Kempa va començar a jugar quan només tenia 14 anys, però la seva progressió es va aturar cinc anys després a causa de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Va estar set anys sense jugar, i quan el conflicte es va acabar, es va instal·lar amb dos dels seus germans (n'havia perdut un a la guerra) a la ciutat de Göppingen, on va fitxar per al club local i es va convertir en un jugador extraordinari i en una icona de l'handbol alemany, ja que va guanyar molts títols (incloent-hi dos mundials). 
A partir del 1957 va començar la seva també carrera d'èxit com a entrenador. Arran de la seva estada a França, el van passar a anomenar Monsieur Handball. Al llarg d'uns quants anys, Europa s'havia convertit en una segona casa per a ell i va viatjar a moltes ciutats ensenyant els seus conceptes de l'handbol modern; una d'aquestes va ser Granollers.
Si el nostre club continua essent una referència, una petita part del mèrit l'hauríem de donar a ell 
Per això, tot i que va ser una figura clau en la història de l'handbol, la notícia de la seva mort ens afecta molt especialment, ja que també va contribuir a modernitzar l'handbol (llavors balonmano) al nostre club, fent, al llarg d'uns quants estius, una sèrie d'entrenaments en els quals els jugadors del BM Granollers van aprendre allò que ni tan sols podien imaginar-se que es podia arribar a fer: bloqueigs, rectificats des de l'extrem i qui sap si també el seu invent, el fly, una jugada que a la resta d'Europa anomenen Kempa. Jo llavors era un nen, i la veritat és que estava fascinat per aquell gegant alemany, que mantenia una estreta amistat amb la meva família, i per això recordo més l'home que l'esportista. Kempa era un ésser entranyable i força comediant. Em feia riure molt i gaudia jugant amb ell. Intento recordar algunes vivències, però de tot ja fa molt de temps. Remiro, això sí, algunes de les fotos dels àlbums familiars i en una el veig intentant imitar un ruc que se'l mira amb cara de no entendre res. En altres apareix al meu costat, i a la meva mirada no hi ha més que admiració.
La seva empremta a l'handbol és indiscutible, i si el nostre club avui en dia continua sent una referència en l'handbol, una petita part del mèrit l'hauríem de donar a ell. Estic convençut que li hauria agradat tornar a ser a la nostra ciutat en la darrera visita que el Göppingen ens va fer, però ja llavors estava molt malalt i no crec que fos possible. 
Kempa ha fet el seu darrer fly, i la pilota, ben segur, entrarà tocant l'escaire i no s'aturarà a la xarxa, sinó que anirà fins a l'infinit.

Publicat el 31 de juliol de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

0 comentarios :

Publica un comentari a l'entrada