Condicions extremes

Desplaçament molt llarg per jugar en una pista lamentable

Xavi Mas (enviat especial)

De seguida que es va conèixer la sort del sorteig on els granollerins quedaven aparellats amb l’equip ucraïnès, equip, cos tècnic i club van ser conscients que no només la part esportiva –la classificació per a la fase de grups– seria complicada, sinó també la part logística; el desplaçament fins a aquesta ciutat del sud-est del país. Zaporoje –o Zaporíjia– és una ciutat industrial, amb prop de 800.000 habitants, que es troba a uns 445 quilòmetres al sud-est de Kíev i a uns 230 quilòmetres a l’oest de Donetsk –ciutat de gran record per al club, ja que va ser allà on el BM Granollers va guanyar l’any 1996 la segona Copa EHF.
El viatge va ser llarg –podia haver-ho estat més en funció de la combinació de vols triada–, amb sortida el dijous a les 6 de la tarda des del Palau d’Esports de Granollers i arribada a l’hotel Teatralny de Zaporoje cap a quarts de 3 de la tarda, hora catalana –una hora més a Ucraïna–, just per l’hora de dinar. Entremig, un primer vol de Barcelona fins a Viena, on l’equip hi va fer nit, i un segon vol des de la capital austríaca fins a l’ucraïnesa de Dnipró, a 85 quilòmetres de Zaporoje –recorregut que es va fer amb l’autocar de l’equip del Zaporozhye.
El viatge va ser llarg i es va fer llarg –sobretot per jugadors com Marc Garcia, que arrossega molèsties a l’esquena–, bàsicament perquè, a més dels dos viatges en avió s’hi va haver de sumar aquest trajecte d’una hora en autocar pel que es podria considerar una autovia, però amb paviment de carretera de muntanya –tot i ser a peu pla i amb unes llarguíssimes i inacabables rectes envoltades d’un paisatge rural a banda i banda.

L'equip, en la tradicional passejada del matí abans del partit per una zona de parades a l'aire lliure a prop de l'hotel (Fotografia: XAVI MAS)

L’anècdota del viatge d’anada va ser l’ambient d’handbol que es respirava a l’aeroport de Viena, on divendres al matí l’equip granollerí va coincidir amb l’equip alemany del Rhein Neckar Lowen –viatjava a Skopje per enfrontar-se al Vardar de Joan Cañellas– i amb el Dinamo de Bucarest –rival de la temporada passada i que també viatjava a Zaporoje, via Kíev, per enfrontar-se a l’altre equip de la ciutat, el Motor, on juga l’exgranollerí Aidenas Malasinskas.

PARQUET DETERIORAT

El pitjor de tot, l’estat de la pista; un pavelló molt antic, amb una pista de parquet molt trinxada, sobretot a la zona de les àrees on solen caure els jugadors després de llançar. De fet, a l’entrenament del dia previ al partit l’extrem Adrià Pérez es va clavar una estella de fusta entre els dits de la mà.
Al final però el partit s’havia de jugar, es va jugar i es va patir com mai. Amb dues úniques veus des de la grada –les del gerent Pep Blanchart i de la directiva Mireia Cammany– donant suport a l’equip davant les del miler d’aficionats locals i arribant a l’èxtasi amb el gol de Cabanas. Durant la celebració a l’hotel, l’expedició va rebre una visita molt especial, la d’Aidenas Malasinskas i l’endemà, amb la classificació a la butxaca, les hores i hores de viatge no es van fer tan feixugues.

Aquest és l'estat de la pista a la zona de les àrees: el parquet, vell i estellat (Fotografia: EDUARD BATLLES)

Publicat el 28 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)