Sense pietat

CE LLERONA 0 - CF CALDES MONTBUI 6 (Ds., 9h, Instal·lacions parroquials Llerona)

Partit que es disputava contra el segon classificat, per tant, un dels més difícils d'aquest inici de la segona volta.
Un Caldes molt ben posicionat, amb les idees molt clares i amb molta empenta, han posat el llistó molt alt pels nostres. Hem aguantat molt bé les dues primeres parts, però després hem tocat fons, ens han golejat, davant la impotència i ràbia dels lleronins.
No estem acostumats a perdre d'aquesta manera, però és que hi ha clubs i entrenadors que els agrada fer sang si poden, i aquest és l'estil del Caldes. Ja ho van fer igual l'any passat, fer gols i apretar acarnissadament fins a desfer l'equip rival. No importa estar guanyant per cinc gols de diferència, s'ha de mirar de fer-ne deu; no n'hi ha prou en guanyar i fer un bon futbol, s'ha de matxacar el rival, sense pietat!!

Molt bé senyor entrenador del Caldes, ho ha aconseguit; que sigui molt feliç i passi un bon cap de setmana. Segurament serà felicitat pel seu club i pels pares dels nens, enhorabona!!
Però, sap què passa?
Nosaltres tenim un altre estil; som bona gent, som humils, no ens cal destrossar el contrari per ser feliços i, el més important de tot, els nostres nens cada dia en saben més, s'ho passen bé, disfruten dins i fora del camp, aprenen valors per ser persones respectuoses i solidàries. I cregui'm, també ens agrada guanyar i aprendre de les derrotes.
Així doncs, que li aprofiti el dinar, però quan acabi els postres, algun dia el seu equip viurà el mateix que hem viscut nosaltres, i llavors estaran perduts, sense rumb, no sabran sortir-se'n, mentre nosaltres seguirem avançant pel nostre camí amb el cap ben alt.
Nois, no canvieu mai! Sou grans! Blaus per sempre!!
Força Llerona!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografies: Esther Mas

Marc Cañellas s'estrena en un desplaçament europeu

La nissaga Cañellas continua deixant petjada a Granollers, ara amb el petit dels tres germans, en Marc, que amb 19 anys s’estrena a Sant Petersburg en un desplaçament europeu del Fraikin BM Granollers –tot i que va estar a punt de quedar-se a Barcelona–. “Quan estàvem facturant m’he adonat que el passaport m’havia caigut de la butxaca dins l’autocar. Per sort hem pogut trucar el xofer, que l’ha trobat i ens l’ha portat”, explicava amb un somriure. Va ser l’anècdota d’una experiència que defineix com “il•lusionant. Són experiències que molt poca gent pot viure”, va dir. “Quan comences a jugar de petit somies en poder jugar algun dia partits com aquest”, va seguir.
El petit dels Cañellas, que internacionalment té experiència a nivell de seleccions –“la sub-21 i la júnior”–, va saber divendres que entrava a la convocatòria pel partit, tot i que ja s’ensumava alguna cosa per les baixes per lesió d’Arnau Garcia i els germans Puig.

Marc Cañellas a l'habitació de l'hotel (Fotografia: XAVI MAS)

En Marc assegura no sentir cap mena de pressió per ser germà del qui molta gent ja considera millor jugador del món. “En Joan fa temps que està a l’elit i, si en algun moment he sentit pressió, crec que ja l’he superada”, va afirmar. En Marc es defineix com un jugador d’equip, sobretot d’atac, amb bona combinació amb el pivot i en el joc dos contra dos. A l’habitació de l’hotel, durant l’entrevista, esperava no posar-se nerviós si li tocava saltar a pista. “He de sortir amb intensitat i donar el màxim sense precipitació”, va finalitzar.

Publicat el 23 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El primer viatge, al fred rus

El primer viatge d’aquesta fase de grups va portar l’equip al nord de Rússia, a una ciutat atractiva per fer-hi turisme malgrat que l’equip no va tenir temps de fer-ne gaire. L’expedició va comptar amb la presència de 14 jugadors, tot el cos tècnic –Carlos Viver, Antonio Rama, Jordi Boixaderas, Erola Madrigal –fisioterapeuta– i Joan Vives –metge de l’equip–, el gerent Pep Blanchart i el directiu Josep Maria Catot, i va ser rebuda a l’hotel per l’única persona que, pel seu compte, també es va desplaçar fins a terres russes un parell de dies abans –la tresorera del club Mireia Cammany.

Sessió d'estiraments a l'Arena de Sant Petersburg (Fotografia: XAVI MAS)

L’arribada a l’hotel –enganxat al pavelló– a quarts de 10 de la nit de dissabte, hora russa –hi ha dues hores de diferència amb Catalunya–, no va donar marge per a res més que sopar i anar a les habitacions. Diumenge al matí, després d’esmorzar, Viver va planificar una suau sessió d’entrenament –uns jocs i exercicis amb pilota per estirar les cames per la pista de joc i un quart d’hora d’estiraments.
Abans de dinar, alguns agosarats van desafiar el fred (-5ºC) i es van arribar fins a la llera de la desembocadura del riu Neva amb el Golf de Finlàndia –situat al Mar Bàltic–. Després de dinar a una hora ben poc habitual –quarts de 12 hora local, quarts de 10 hora catalana–, el temps just per canviar-se, assistir a la sessió de vídeo prèvia al partit i a preparar-se per saltar a la pista de l’Arena Sant Petersburg a les 3 de la tarda.

Solé, Pérez, Cañellas, Sastre, Figueras i Del Arco desafien el fred amb un somriure (Fotografia: XAVI MAS)

Publicat el 23 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Fraikin BM Granollers s'endú de Sant Petersburg una victòria valuosa

Els de Carlos Viver fan uns primers vint minuts espectaculars, sobretot defensivament, i trenquen el partit amb un parcial de 0-7

Després de cedir un empat a casa contra el Team Tvis Holstebro (28-28) la setmana passada era vital pel Fraikin BM Granollers aconseguir la victòria a la pista del Sant Petersburg i els homes de Carlos Viver no van fallar. Amb una primera meitat espectacular en tasques defensives i una segona contemporitzant i aguantant la pressió de l’intent de remuntada rus, els granollerins es van endur la victòria per cinc gols de diferència, 22 a 27, i comparteixen liderat amb l’equip danès, que dissabte es va imposar al Constanta romanès –proper rival dels granollerins– per 34 a 28.
La gran feina de tota la línia defensiva a la primera meitat, sumada a l’efectivitat en atac i les aturades de Dimitrije Pejanovic –catorze aturades, deu de les quals a la primera part– van deixar l’equip rus en només sis gols en arribar al descans –tres passat el minut 20–. En aquest partit, a més, Ferran Solé va aconseguir el gol 3.000 en competició europea del BM Granollers –el 4-11.

Nicklas Grundsten va arribar als 50 gols a Europa (Fotografia: Stanislav Fedorov)

Els dos equips van començar fallant els primers atacs –una pèrdua de pilota, un pal de Grundsten en contraatac i una aturada de Shitsko per part granollerina i una pèrdua de pilota i una aturada de Pejanovic per part russa–.  Taras Dryapochko va marcar el primer gol del partit, i aquest va ser l’únic avantatge de tot el partit a favor del Sant Petersburg. David Resina, recollint el rebot d’un refús de Shitsko a Álvaro Ruiz, va fer l’empat i dues aturades seguides de Pejanovic van ser el preludi del primer avantatge granollerí, aconseguit per Nicklas Grundsten.

UN MUR A LA DEFENSA I SOTA ELS PALS

Fins l’empat a tres, l’intercanvi d’aturades, pèrdues i gols va mantenir l’equip rus al partit però, després de desaprofitar la primera exclusió del partit –Gleb Kalarash– el Fraikin va fer un parcial de 0-7 que va trencar el partit.
La defensa 6-0 granollerina, intensa i vasculant perfectament per no deixar forats, va aconseguir tallar moltes passades al pivot i forçar pèrdues de pilota que van permetre sortir amb ràpids contraatacs. I menció especial també per a Pejanovic, que passat el minut 20 de partit acumulava un encert sota els pals superior al 70%.

David Resina va ser el màxim golejador del Fraikin (Fotografia: XAVI MAS)

Una canonada d’Álvaro Ruiz a la base del pal va ser l’inici del parcial de 0-7 que el tècnic rus, Konstantin Andreenko, va intentar aturar amb un temps mort pels volts del minut 18 amb el marcador 3 a 6. Pejanovic acabava d’aturar dos llançaments més des de la llarga distància i Resina havia culminat les accions a la contra.
Però el temps mort no va reactivar l’equip rus, que va seguir estavellant-se en el bloc defensiu dels de Viver i en Pejanovic. Toledo, Del Arco (2) i Solé de penal, van posar el 3 a 10 al marcador després de deixar el Sant Petersburg durant més de deu minuts sense marcar.
Després del 4-10, Ferran Solé va aconseguir el gol 3.000 del BM Granollers en el còmput general de les competicions europees. L’avantatge encara va créixer fins als vuit gols (6-14) en arribar al descans. Però en la represa el Sant Petersburg no podia empitjorar més; va començar a atacar amb més velocitat en la circulació de pilota i va començar a retallar les distàncies.
Els de Viver tenien força controlat el partit –rendes entre 4 i 5 gols– fins que Grundsten va marcar el seu gol 50 en competició europea. Després el Sant Petersburg, amb un parcial de 4-0 es va posar a dos gols, 22-24, però Del Arco en una contra va sentenciar la victòria. Després una nova aturada de Pejanovic i els gols de Toledo i Solé van posar el 22-27 definitiu al marcador.

L'expedició granollerina va celebrar la victòria amb un espectador especial, Viatcheslav Atavin (Fotografia: XAVI MAS)

Els protagonistes

El post-partit:

Ens ha sortit una primera meitat rodona. (Carlos Viver)

Al final del partit Carlos Viver no podia amagar la satisfacció per la victòria i, sobretot, per l’esforç que havia fet l’equip. “Podria afirmar que la primera meitat, sobretot a nivell defensiu, ha estat la millor des de començament de temporada”, va afirmar el tècnic a peu de camp. “Ens ha sortir una primera meitat rodona i sabíem que la segona part seria més complicada, i així ha estat”, va seguir explicant. “A la segona part s’ha vist l’autèntic nivell del Sant Petersburg, amb circulacions més ràpides de pilota, i això ens ha complicat la feina defensiva”, motiu pel qual l’equip rus, que va millorar en atac, va retallar distàncies. “Com en tots els partits i en tots els equips, hem tingut una petita davallada que hem sabut superar novament des del bon treball defensiu”. Aquesta victòria, segons Viver, “fa bo l’empat de la primera jornada, veient la resta de resultats”, va finalitzar.
Per la seva banda Pejanovic va reconèixer que l’equip havia patit a la segona. “La competició cada tres dies és molt exigent. Estàvem fosos però ens n’hem sortit”, va dir.

Carlos Viver felicita als jugadors després de la victòria (Fotografia: XAVI MAS)

Publicat el 23 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Nou ensurt, però aquest cop amb final feliç

Als de Carlos Viver, erràtics en atac, els salva el bon treball defensiu

Que el Fraikin BM Granollers no està com a principis de temporada no sorprendrà ningú. I que l’equip té un calendari infernal –Viver no es cansa de repetir que és per això pel que lluiten i que no serà excusa– que l’obligarà a jugar 17 partits en només dos mesos entre lliga, Copa EHF i Copa del Rei, tampoc. Així doncs, que a l’equip li costi treure els partits no ha d’estranyar ningú, bàsicament perquè aquest cansament provoca més errades de l’habitual i aquestes errades provoquen que els rivals posin l’equip en problemes i això crea ansietat als jugadors. Malgrat tot això, l’equip va tornar a guanyar (22-20) i manté les distàncies respecte al Naturhouse la Rioja, segon, a qui també li passa factura el cansament de la multicompetició.
El BM Guadalajara, sense fer un gran partit, va posar l’ai al cor de l’escassa afició granollerina que es va atansar al Palau d’Esports –la baixa assistència de públic, uns 800, comença a ser preocupant per un equip amb molts reptes per davant i, tots ells, engrescadors.
El partit va començar bé, amb dues aturades seguides de Pejanovic i l’exclusió, al primer minut, del pivot del Guadalajara Alexandro Pozzer. Els de Viver es van posar per davant, d’un o dos gols, i van mantenir la primera meitat controlada, augmentant la diferència a partir del quart d’hora de joc fins a arribar a un màxim avantatge de cinc gols (12-7). Però el porter Almeida no volia ser menys que Pejanovic, va entrar en escena abans del descans i la precipitació sobtada de l’atac granollerí va anivellar les coses abans del descans (12-11).
La sortida a pista després del descans va tornar a ser bona i l’equip va situar-se a tres gols en pocs minuts (14-11), però de mica en mica Almeida va anar prenent el número als llançadors de la primera línia granollerina –Del Arco, Toledo i Solé es van estavellar en el porter brasiler del Guadalajara– i la defensa va augmentar en intensitat.
El Guadalajara va empatar a 14 i va mantenir la igualtat força minuts, aprofitant les indecisions granollerines en contraatcs o atacs estàtics. I no només va empatar el partit, sinó que va aprofitar les exclusions de Valadâo i Marc Garcia per posar-se per primera vegada al davant (16-17) –gràcies a un gol d’Íker Antonio amenaçat de joc passiu i canviant-se la pilota de mà.

El Fraikin comença a notar el cansament, sobretot en les jugades d’atac

L’alegria però, els va durar molt poc. Viver va demanar temps mort i va ser oli en un llum; l’equip va aprofitar la segona exclusió de Pozzer per marcar un parcial de 4-0 –3-0 en superioritat numèrica– i capgirar de nou el marcador –del 17-18 al 21-18 amb dues jugades seguides ben acabades en contraatac per David Resina després de recuperació defensiva.
Si el Granollers no va estar fi, el Guadalajara menys; va perdre situacions clau per haver reequilibrat el marcador i, tot i l’exclusió de Valadâo –la segona del partit– no ho va saber aprofitar. En tornar de l’exclusió va ser el brasiler qui va assegurar la victòria (22-19), tot i que els granollerins van tancar el partit amb un home menys –exclusió de De Toledo– i havent de desempallegar-se de la defensa oberta i pressionant del Guadalajara.

Íker Antonio i Javi Parra intenten aturar un llançament de Jose Guilherme de Toledo (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Els protagonistes

El post-partit:

El Sant Petersburg, un os dur

Viver en destaca el seu poder físic, el llançament exterior i la bona defensa 6-0

A diferència del partit contra el Villa de Aranda, en què a l’equip li va mancar capacitat de reacció, al partit contra el Guadalajara va ser diferent i així ho va palesar el tècnic Carlos Viver. “Em costa fer una lectura negativa del partit d’avui. L’equip s’ha buidat defensivament, la porteria ha tret les pilotes que calia treure i en atac s’han generat les accions que teníem pautades”, va afirmar d’inici, tot i admetre els errors comesos: “Hem creat situacions clares de llançament però és veritat que, en alguns moments clau, n’hem fallat més del compte i ens hem ficat a la gola del llop”, va dir referint-se al moment en què el Guadalajara es va posar per davant. Segons Viver això va crear “inseguretat en els jugadors i que el marcador no s’hagi trencat mai al nostre favor”, i va assegurar que, malgrat acabar patint, “dóna gust patir amb 27 punts al sarró a aquestes alçades de la competició”.

Tot i el cansament, Viver veu a l’equip capacitat per lluitar en totes les competicions

Viver veu a l’equip “bé, cansat però bé”, va afirmar rotund. “Acabem de començar però el ritme de partit dimecres-dissabte-dimecres pesa als jugadors, sobretot en aquells que tenen un pes més rellevant. Ho sabem els tècnics, ho saben ells i, sobretot, les seves cames. Per això intentem dosificar els esforços tant com podem”, va seguir. I pensant ja en Sant Petersburg Viver creu que l’equip “farà un bon partit, n’estic convençut”.

Carlos Viver (esquerra) i Antonio Rama

Un cop analitzat el joc de l’equip rus Viver va explicar que és un equip “amb molt poder físic, amb bon llançament exterior, bona sortida a la contra i amb una defensa 6-0 molt tancada”. Al partit Constanta-Sant Petersburg de diumenge el tècnic del Fraikin hi va veure “un nivell molt alt per part de tots dos equips. Caldrà fer partits molt seriosos per treure resultats positius però crec que l’equip està capacitat per aconseguir-ho”, va finalitzar.
Per la seva banda Jose Guilherme de Toledo, màxim golejador del partit de dimecres, va assegurar que el partit havia estat dur. “Pensàvem que el teníem guanyat a la primera meitat i se’ns ha complicat. Però ens hem refet”, va dir. “Si alguna cosa ha fallat avui, individualment, ha estat el llançament”, va admetre. Toledo va afirmar sentir-se cada vegada amb més confiança.

Publicat el 20 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Recanvis Gaudí CB Mollet cau contra el líder i perd Darío per lesió

El Recanvis Gaudí CB Mollet no va tenir el seu millor dia contra el líder Netsport-el Masnou, amb qui va perdre per 66 a 74 i en què, a més, va perdre per lesió homes clau com Darío Naharro –segon quart– i Albert Ferrer –últim quart–. L’equip d’Àlex Coma no va estar encertat en el tir exterior i, tot i disposar de molts més tirs lliures que l’equip del Maresme, en va fallar la meitat –18 dels 35 llançats.
El Mollet va començar amb un Ferran Huerta molt inspirat –sis dels nou primers punts de l’equip van ser seus– però amb una taca que es va anar reproduint durant tot el partit: els tirs lliures –cinc fallats de set als primers cinc minuts–. El Mollet va començar dominant amb un 9 a 2 que podia haver estat 14-2, però en poc més d’un minut, i amb tres triples gairebé consecutius –dos de Crespo i un de Balagué– el Masnou va capgirar el marcador –del 9-2 al 11-13–.
D’aquí fins al final del primer quart la igualtat es va mantenir però sempre amb els maresmencs per davant al marcador. El segon quart va començar amb un triple polèmic de Darío –la banqueta maresmenca va reclamar-la com a cistella de dos punts– que Camins va replicar ràpidament. Minuts més tard Darío es va lesionar al genoll –no va poder tornar a pista–. Amb el Masnou guanyant de quatre (24-28), el Mollet va desaprofitar una falta antiesportiva de Crespo –va fallar els dos tirs lliures i la possessió– i, tot i tornar-se a posar per davant (36-34) amb un triple de Gerard Bas, el líder va aconseguir arribar al descans per davant.
Amb Darío fora de joc i Ferrer molt ben marcat, només Cuesta i Huerta tiraven del carro molletà. El Masnou es va escapar d’onze punts (38-49) amb un triple de Balagué després de rebot ofensiu però el Mollet no es va rendir i dos triples seguits de Cuesta van situar el 50-55 al final del tercer quart.
Una tècnica a la banqueta del Masnou i un triple de Bas van apropar el Mollet a dos punts (56-58) però va perdre la possessió per empatar i el Masnou ja no va deixar escapar la victòria.

José Luis Piñero defensat per Eñeso en una jugada d'atac del Mollet (Fotografia: RAMON FERRANDIS)

Els protagonistes

Publicat el 16 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Fraikin remunta a la segona part però acaba empatant

L’estrena a la fase de grups de l’EHF Cup va acabar amb un empat a 28 gols per a un Fraikin BM Granollers que, a la mitja part l’hauria donat per bo, però veient la gran segona meitat es va quedar curt. Els de Carlos Viver van remuntar els cinc gols de desavantatge amb què havien arribat al descans (12-17) i es van arribar a posar tres gols amunt (27-24), a cinc minuts del final i amb situació de superioritat numèrica, però el Team Tvis Holstebro va aconseguir rescatar un punt a l’últim minut.
Als granollerins els va faltar cap fred per jugar les últimes possessions d’atac –un xut al pal de Valadâo i dues aturades del porter Lind a Solé i el mateix Valadâo en llançaments un xic forçats–, sobretot en l’última, en què van tenir 25 segons per marcar i guanyar i no van ser capaços de trobar forat per llançar.
A la primera part, malgrat que els de Viver no van saber com aturar el lateral Michael Nielsen, el partit semblava sota control; però al cap i a la fi el Fraikin s’aguantava gràcies a les genialitats d’Álvaro Ruiz, que va tornar a dirigir el joc esplèndidament i va aconseguir convertir en gol o penal tota pilota que passava per les seves mans –set gols dels deu que va fer van ser a la primera part–. Però l’equip danès va aprofitar totes i cada una de les errades granollerines i, a partir del 10-8 va fer un parcial de 2 a 9 que els va fer arribar al descans amb el màxim avantatge de tot el partit: 12-17.
L’equip havia d’apel•lar a l’èpica, com va passar al partit contra l’Sporting Clube de Portugal, però amb la diferència que contra els portuguesos l’afició va respondre –2.900 espectadors– però dissabte no –només 1.200 aficionats van apropar-se al Palau–. Malgrat això l’equip va canviar d’imatge totalment; va aparèixer Pejanovic sota els pals, defensivament es van tancar espais i es van recuperar possessions, i ofensivament van aparèixer més jugadors –a Ruiz se li van sumar Grundsten, Valadâo i Solé.

DE LA REMUNTADA A LA DESCONNEXIÓ FINAL

La reacció del Fraikin a la represa va escalfar els ànims a un Palau molt fred fins aleshores; un parcial de 10 a 6 va obligar el tècnic del Holstebro a demanar temps mort passat el quart d’hora, encara amb avantatge al marcador (22-23), però els de Viver van seguir pressionant, van empatar a 23 –per primera vegada en molts minuts– amb un gol d’Álvaro Ruiz i van capgirar el marcador amb dos gols seguits de Grundsten (25-24).
A cinc minuts del final els de Viver van agafar el màxim avantatge del partit (27-24), en convertir Solé un penal i amb un home més per l’exclusió d’Oechsler, però de cop i volta van perdre l’encert en atac que havien tingut –un pal i dues aturades de Lind– i l’equip danès ho va aprofitar per tornar a equilibrar el marcador.

El jugador danès Simon Birkefeldt agafa del coll a Jose Guilherme de Toledo (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Els protagonistes

El post-partit:

Jugant com a la segona part podem fer grans coses. (Carlos Viver)

Al final del partit l’entrenador del Fraikin Carlos Viver no sabia com qualificar l’empat aconseguit. “No és ben bé una sensació agredolça sinó de sentiments oposats”, va començar dient. “A la mitja part hauria firmat l’empat però veient la segona part, crec que podríem haver guanyat”, va seguir. “Només que hagués entrat una bola i teníem el partit”, referint-se a un llançament de Valadâo que es va estavellar al pal, amb 27-25 al marcador i jugant en superioritat.
Viver va reconèixer que a la primera part l’equip no havia estat fi, sobretot en defensa, però que el canvi tàctic els havia sortit bé. “No trobàvem la distància per sortir a defensar Michael Nielsen i, amb la mixta que li hem fet a la segona, tot i que era arriscada, ens ha funcionat”, va assegurar.

DIMECRES VE EL GUADALAJARA A LA LLIGA

Sense temps per descansar, dimecres el Fraikin rebrà al Palau al BM Guadalajara en un nou partit de lliga. Viver creu que jugant com a la segona part “podem fer grans coses encara, tant sigui amb la defensa 6-0 com amb una defensa oberta”.

Publicat el 16 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Dos gols de Carreño posen la cirereta en la victòria del Cardedeu

Al Cardedeu li va costar però al final va assegurar la victòria gràcies a dos gols a les acaballes del partit de Carreño. El partit el va dominar l’equip de Carlos Gutiérrez, tot i que li va faltar encert per decidir-lo abans. El Sant Quirze, tot i jugar a batzegades, va disposar d’ocasions per avançar-se al marcador amb l’empat a zero i en va tenir per empatar quan ja perdia per 1-0.
Després de salvar sota els pals el 0-1 del Sant Quirze el Cardedeu va pressionar i va aconseguir l’1 a 0 mitjançant un remat de Beltran a centrada de Cirera. Després de diverses ocasions fallades a banda i banda Carreño va sentenciar amb dos gols en dues jugades consecutives.

El jugador del Cardedeu Jordi Rosúa entrat en falta per Marc Alfonso (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

Els protagonistes

Publicat el 9 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Fraikin comença la segona volta amb mal peu

El Fraikin BM Granollers no va acabar bé la primera volta de la lliga i tampoc va començar bé la segona volta. En un mal partit en línies generals, però sobretot allà on no solia fallar –la defensa– i en un ambient gèlid, els de Carlos Viver van perdre contra un Villa de Aranda que ja els havia pispat un punt en la jornada inaugural i que es va endur els dos punts del Palau d’Esports per segona vegada de les tres que ha visitat Granollers –la temporada passada va guanyar 25 a 27.
Amb aquesta derrota –tercera consecutiva a la lliga– els granollerins veuen com el Naturhouse la Rioja –tot i patir van guanyar a la pista del Globalcaja Ciudad Encantada–, segon, s’allunya a cinc punts i com el Benidorm, quart, se’ls apropa a dos després de vèncer a la pista de l’Helvetia Anaitasuna.
A l’equip de Viver se li va escapar el partit durant els primers minuts; cinc pilotes perdudes en atac en deu minuts –moltes d’elles intentant connectar amb la posició de pivot molt ben tancada per la defensa del Villa de Aranda– i quatre aturades de Francisco Javier Santana –tres a Del Arco des de la llarga distància i una a Marc Garcia en contraatac–, van permetre l’equip de Jacobo Cuétara obrir la primera escletxa al marcador, aprofitant també la primera exclusió de Grundsten, al minut 4.
Al minut 10 els granollerins ja perdien de cinc gols (2-7), amb un Villa de Aranda atacant a plaer des de la primera línia –els brasilers Patrianova i Guimarâes van acabar amb sis gols cadascun–. Viver va canviar Pejanovic per Pol Sastre a la porteria però la millora no es va començar a notar fins minuts més tard, quan el Fraikin ja perdia de set gols (5-12); quatre aturades pràcticament seguides en pocs minuts van permetre al Fraikin apropar-se a tres gols (10-13), diferència que es va mantenir en arribar al descans.

Álvaro  Ruiz en una acció d'atac (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

Tot just començar la segona part Valadâo va posar el Fraikin a només dos gols (14-16), però va ser el més a prop que van aconseguir estar. Els granollerins no van saber aprofitar les situacions de superioritat de què van disposar –tres més que el Villa de Aranda– i els de Cuétara van mantenir les distàncies entre els tres i els cinc gols.
El Villa de Aranda va aprofitar el marcador a favor per alentir el joc, amb atacs cada vegada més llargs –permesos pels àrbitres– que gairebé sempre acabaven en gol, mentre que el Fraikin no en tenia prou amb la millora ofensiva d’Álvaro Ruiz ni amb la retrobada connexió amb el pivot –Figueras–. Els minuts anaven passant, la diferència es mantenia i les opcions s’acabaven. Amb el 24-30 al marcador, dos penals no xiulats en accions sobre Adrià Pérez i Moisès Blanxart van suposar la rendició dels de Viver.

DIMECRES, VISITA A LA PISTA DEL CUER GIJÓN

Sense gaire temps per lamentar-se ni llepar-se les ferides, el Fraikin intentarà redreçar el rumb a la competició domèstica a la pista del cuer, el Juanfersa Grupo Fegar de Gijón, dimecres a quarts de 9 del vespre. Una victòria necessària per afrontar el primer partit de la fase de grups de l’EHF, dissabte al Palau. “Cal canviar la dinàmica i la imatge de l’equip. Avui hem comès grans errors que no podem repetir a Gijón”, va assegurar Viver al final del partit.

Els protagonistes

Publicat el 9 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Un partit especial

FC CARDEDEU 2 - CE LLERONA 2 (Dissabte, 11h, Municipal de Cardedeu)

Emocionats i decidits hem començat un partit especial. Un partit amb baixes, reincorporacions enyorades i un únic objectiu: fer un gran partit per dedicar-lo al nostre estimat amic i delegat.
A l'inici hem tingut ocasions de gol fallides que ens han desinflat una mica, però un gol del Cardedeu ens ha fet reaccionar i hem tret la força blava. Estones de desorganització barrejades amb tocs de "teva-meva" ens han dut a assolir l'empat.
En l'última part, quan ja ho teníem coll avall, un davanter ràpid i amb bon toc se'ns escapa i ni defenses ni porter poden parar el segon gol local...
Però aquests nois són molt grans, increïbles, incansables i, quan ja ningú creia en la remuntada fan una passada aquí, un regat allà, un xut a porteria i ens planten el segon gol empatant de nou el partit a pocs minuts del final. Això és emoció! Això és el futbol!
Empat amb ganes de més. Cal seguir millorant dia a dia i treballar en equip. Tot just comencem la segona volta i ens queda molt per disfrutar.
El crit unànime d'avui és i serà: AMUNT BLAUS! FORÇA ALEIX!!!!!!!!

Els protagonistes

FORÇA ALEIX

La solidesa del líder i un mal arbitratge tomben el KH-7 BM Granollers

El KH-7 BM Granollers va perdre el primer partit de la segona volta contra el Balonmano Bera Bera, líder de la competició, per 21 a 31. L’equip de José Luis Villanueva va aguantar l’equilibri de forces fins més enllà del quart d’hora de joc, moment en què l’equip basc, entrenat per l’exjugador del BM Granollers Aitor Etxaburu, va trobar el punt feble en la defensa 5-1 granollerina –Sandra Pérez com a jugadora avançada–, i va marcar un parcial d’1 a 9 que va deixar el partit pràcticament decidit abans d’arribar al descans (8-16).

Patricia Elorza atura l'atac de la granollerina Clara Poo (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

En tornar dels vestidors les granollerines van mantenir les distàncies fins que un seguit de decisions arbitrals discutibles van permetre al Bera Bera superar la barrera dels 10 gols –Villanueva va protestar unes passes en atac amb el marcador en 12-19 i, en la jugada següent, un gol fantasma d’Ezkurdia que els àrbitres van donar com a bo–. Les protestes li van costar l’exclusió i, en la jugada següent, Sandra Pérez va ser exclosa per entrar a pista quan no tocava; aquesta doble inferioritat va permetre al Bera Bera passar del 12-19 a un 13-25 impossible de remuntar-li al líder en tan sols un quart d’hora.
Malgrat tot, les granollerines no van defallir i, amb un joc ofensiu més ràpid i directe van aconseguir reduir la diferència fins al 21 a 31 definitiu.

Les protagonistes

Publicat el 6 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Mollet, de penal, salva un punt en el derbi molletà

Tot i ser novell en la categoria, el Molletenca sembla que li té la mida presa al Mollet aquesta temporada; al partit d’anada, al municipal de la Zona Sud, els d’Antoni Filgaira van derrotar els d’Albert Cámara per 2-1 i, si no hagués estat per un penal al minut 87, aquest diumenge s’haurien endut també la victòria del municipal Germans Gonzalvo. Unes mans del lateral dret del Molletenca Jairo dins l’àrea les va fer bones Cristian des del punt fatídic per salvar un punt a última hora.
L’empat dels de Cámara, el tercer consecutiu, deixa el Mollet a mitja taula –vuitè– a deu punts del Granollers –líder–, mentre que el Molletenca es manté en zona de perill amb 22 punts.
El partit no va ser gens agraït, tot i que el vent tampoc hi va ajudar. El Mollet va ser qui més va intentar jugar la pilota però no va estar gens precís i el partit es va convertir en un seguit d’anades i vingudes sense arribar a bon port. Xuts llunyans desviats, o fluixos aturats per Yamandú –el més clar va ser obra de Peke pels volts de la mitja hora de partit–, van ser tot el bagatge ofensiu dels de Cámara a la primera part. El Molletenca en canvi, va avisar al minut set, amb un xut d’Édgar des de fora l’àrea –després d’un refús defensiu– que va sortir fregant el travesser, i amb un altre de Jordi Fernàndez, al minut 25, que va sortir arran del pal dret de la porteria de Pol Flores.

El jugador del Mollet Adrián Padilla pressionat per un jugador del Molletenca (Fotografia: JAIME BLANCO)

BALL TÀCTIC DESPRÉS DEL GOL DEL MOLLETENCA

Tot just començar la segona part una jugada per la banda dreta del Molletenca la va culminar Agustín amb un xut creuat que Flores no va poder aturar. Amb el 0-1, Cámara va arriscar posant més efectius al davant i deixant una defensa de tres mentre Filgaira feia tot el contrari –defensa de cinc–. El Mollet va guanyar profunditat amb l’entrada de Biyong però va buscar l’empat amb més ganes que no pas encert. Amb el vent a favor va errar moltes passades, amb pilotes perdent-se per la línia de fons o per la banda sense que ningú pogués arribar a controlar-les. Només una centrada xut d’Arroyo –enverinada pel vent–, que es va estavellar a la creueta, va portar perill abans de la jugada que va suposar el penal i l’empat.

Els protagonistes

Publicat el 2 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Llerona remunta i acaba golejant el Súria

Àlex Español -al centre- va fer la passada de l'empat a dos i va marcar el 5 a 2 (Fotografia: RAMON FERRANDIS)

El Llerona va acabar golejant el Súria per 5 gols a 2 en un partit –marcat pel fort vent durant tot el partit i una pedregada a la primera meitat– en què el Llerona va haver de remuntar un 1-2 advers després d’avançar-se al marcador.
El partit va començar amb un gol de David Cabezuelo, Cabe, però el Súria va aprofitar el vent a favor de la primera meitat per apropar-se a l’àrea, empatar i provocar un penal que els va posar amb avantatge, enmig d’una pedregada. Una gran jugada d’Español va servir perquè Sierra empatés abans del descans i, en la represa, el Llerona va traduir el major domini en tres gols. El millor, el quart, de Sierra de vaselina.

Els protagonistes

Publicat el 2 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El CB Mollet fa bo el primer quart

El Recanvis Gaudí CB Mollet va fer bo el primer quart del partit, en què va agafar una renda d’onze punts, per acabar derrotant el CB Castellar per deu punts de diferència (77-67). Els altres tres períodes van ser anivellats, amb més errades que encerts i amb estirades al marcador per part dels d’Àlex Coma que eren replicades pel Castellar. I quan el Castellar intentava pressionar per rebaixar la diferència el Mollet li ho impedia, controlant força bé el rebot, tant defensiu com ofensiu.
Aquesta victòria situa el Mollet en un grup de quatre equips –One Ceset, Auto Net&Oil Boet-Mataró i Baricentro Barberà i els de Coma– amb onze victòries, just per darrere del líder en solitari, el Netsport-el Masnou, que aquesta setmana va perdre a la pista del One Ceset (73-69). El Masnou, però, té tres victòries de marge respecte a aquest grup de quatre equips on es troba el Recanvis Gaudí CB Mollet.
El Castellar va començar el partit amb encert en els dos primers llançaments –un triple de Roure i un bàsquet sota els taulers d’Ewulu–. Però després va estar més de cinc minuts sense encistellar i el Mollet, amb un parcial de 14-0, va capgirar el marcador i va obrir un marge que ja no va deixar escapar durant la resta del partit. Un triple de Pau Reina va ser l’inici del parcial de 14-0 que va conduir del 2-5 en contra al 16-5 a favor. Tot això en tan sols cinc minuts. Després la diferència es va mantenir fins al 22-11 al final del primer quart.
A l’inici del segon quart el Castellar es va apropar a set punts (26-19) però el temps mort demanat per Coma va trencar la dinàmica, eixamplant el marge fins a un màxim de 15 punts (40-25) a dos minuts per arribar al descans, tot i arribar-hi amb els mateixos onze del primer quart (40-29). A l’inici del tercer quart va ser el Mollet qui va estirar el marcador fins als setze punts de diferència (49-33) però el Castellar va reduir-la una altra vegada a deu per començar un últim quart en què es va reproduir la dinàmica.

Els protagonistes

Publicat el 2 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Ben d'hora, ben d'hora

CF LES FRANQUESES 1 - CE LLERONA 1 (Diumenge, 9h, Municipal Corró d'Avall)

La lluita per defensar els córners va ser aferrissada

Amb un fred que pelava i amb baixes importants començava el partit al municipal de les Franqueses. Hi havia ganes de revenja; ells recordaven quan els vam eliminar al passat torneig (International Golden Cup), i avui, des de l'inici, han anat a per totes. Els nostres han aguantat l'envestida fins que ens han fet el gol, en una jugada amb poca fortuna.
Mitja part, no pinta bé...no ho veig clar...avui em sembla que...

Lluc Roig controla la pilota a prop de la banda

Però els nanos han apretat les dents, han lluitat més amb el cor que amb el cap però, endavant. Cal seguir, no podem perdre i, d'un bon xut de falta, GOOOOOOLLLL, empat i final!!!!!
Valuós punt, bon partit d'entrega i coratge.
Ni el fred, ni la Mitja han pogut amb els nostres. I, és que avui, des de ben d'hora, ben d'hora, s'ha escoltat: Força Llerona!!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru
Fotografies: Esther Mas

El KH-7 s'enfonsa a la represa

El KH-7 BM Granollers va aguantar força bé fins als deu primers minuts de la segona part però una apagada general, sobretot en l’aspecte ofensiu –la portera granollerina del Prosetecnisa BM Zuazo Lorena Ramírez hi va tenir molt a veure– va acabar suposant la desena derrota de la temporada del conjunt de José Luis Villanueva (23-29). Malgrat aquesta derrota, l’equip granollerí tanca la primera volta de la competició fora de la zona de descens, amb tres victòries, totes al Palau d’Esports.
La primera part va ser equilibrada, amb alternatives en el marcador i en el joc i amb avantatges curts per a un i altre equip. Va destacar per damunt de tot Ainhoa Hernández, autora d’11 gols –màxima golejadora–, que va saber aprofitar la seva corpulència física per fer molt mal en la posició de pivot –a la primera part va fer cinc gols i va forçar tres penals.

Judith Vizuete, en una jugada d'atac, obstaculitzada per Ainhoa Hernández i Oihane Gil (Fotografia: RAMON FERRANDIS)

A deu minuts del descans el Zuazo guanyava de dos gols (9-11) però les de Villanueva van aconseguir deixar el desavantatge en només un gol en arribar al descans (12-13), marge que van capgirar a l’inici de la represa gràcies a un parcial de 4-1 aprofitant una situació de doble superioritat. Les granollerines van obrir una petita escletxa de tres gols (19-16) però es van quedar clavades aquí; l’atac, molt travat i amb poca capacitat per sorprendre el rival, va ser la creu d’un equip que va veure com cada errada ofensiva era penalitzada amb rapidesa i eficàcia pel conjunt basc.
El parcial en contra va anar creixent fins a un 1-11 que va suposar passar del 19-16 a favor al 20-27 en contra. L’ansietat i la precipitació es van apoderar de l’atac granollerí, que s’estavellava una i altra vegada en Lorena Ramírez –11 aturades a la segona part.

Les protagonistes

Publicat el 2 de febrer de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)