El Fraikin no té cap opció davant el Barça i cau en les semifinals per un clar 23 a 37
Eduard Batlles
La papereta era difícil, però el Fraikin
BM Granollers tenia il·lusió per discutir o, almenys, fer patir el
Barça. Els de Xavi Pascual venien de perdre els dos partits de Colònia, a la final four de la Champions, i tot i que anímicament encara els pesava, esportivament continuen mantenint la seva hegemonia absoluta en totes les competicions d'àmbit estatal. El Granollers no tenia marge d'error i les quatre pilotes perdudes en els 10 primers minuts de partit van ser el pròleg d'una victòria còmode del Barça per 23 a 37. El Granollers, físicament, també venia tocat després del partit de quarts de final amb victòria per 31 a 29 contra el
Bidasoa Irun; va ser un partit complet del Fraikin, però que va passar factura.
El Fraikin no va començar malament el partit;
Figueras va prendre el protagonisme en les primeres accions i l'internacional no va fallar. En defensa, Álamo va començar prou entonat i va salvar alguns llançaments de la primera línia blaugrana. Però el Barça ràpidament va anar collant defensivament els granollerins i els d'Antonio Rama van errar. Algunes pèrdues de pilota de Michal Kasal i
Jorge Silva van donar contraatacs fàcils, sobretot a
Valero Rivera, que es va inflar ràpid al contracop. Pascual no volia cap mena de sorpresa i no se la va jugar en cap posició, a la porteria (on potser hi ha més diferències entre els dos jugadors),
Pérez de Vargas ho va jugar tot. La lesió de
Timothey N'Guessan no va restar potencial al Barça i qui va entrar va ser Jallouz. Una rotació de banqueta àmplia, mentre que Rama havia de donar descans a homes com
Arnau,
Cañellas o Silva. Al descans la diferència ja era massa àmplia (10-17).
A la represa, el Barça no va afluixar, decidit a fer encara més gran la ferida. Tot i que el Granollers no va abaixar els braços, va continuar veient com el Barça el superava. Bons minuts d'
Adrià Cumplido, amb tres gols des de l'extrem, i de
Miquel Flores al central. Els dos centrals defensius titulars de tota la temporada, Álvaro Ferrer i
Marc Garcia, van patir, sobretot amb el pivot Kamil Syprzak, que va ser un corcó durant tot el partit –amb alguna acció fora del reglament–. Ja amb la diferència per sobre dels 10 gols, el partit va perdre tot l'interès, amb un Fraikin sense opcions i físicament i anímica tocat.
 |
| El central del Fraikin BM Granollers Marc Cañellas intenta passar entre dos jugadors del FC Barcelona en una acció d'atac de la semifinal de dissabte, a Lleó (Fotografia: JAVIER QUINTANA) |
COMIATS DE VICENTE ÁLAMO I ÁLVARO FERRER
El Palacio de los Deportes de León va reconèixer i agrair els anys d'handbol de dos jugadors vitals d'aquest Granollers que ahir vivien el seu últim partit:
Álvaro Ferrer i
Vicente Álamo –tots dos exjugadors de l'Ademar León–. El central es retira després de 16 temporades a l'elit, 13 al BM Granollers. Ferrer no va poder contenir les llàgrimes al final del partit en una de les imatges més boniques de la competició, abraçant-se a la seva dona. Álamo, després de 23 anys a l'elit, també va penjar el dorsal 1.
"M'hauria agradat que aquest no hagués estat l'últim dia, que hagués estat demà [per aquest diumenge] però el partit ha estat molt complicat, moltes pèrdues de pilota; acabo en unes semifinals de la Copa del Rei davant un superequip i ara sí que poso el punt final a la meva carrera", explicava visiblement emocionat
Álamo en declaracions a
Ràdio Granollers.
"Estic molt orgullós de la meva carrera", afegia.
"Són dos referents, sap greu per ells haver acabat així, ha estat una experiència brutal estar al seu costat i s'ha pogut retirar en el club de la seva vida com tots voldríem fer sempre", comentava
Miquel Flores.
Rama: "No estàvem al nivell per competir-los de tu a tu"
El tècnic del Granollers en aquesta Copa del Rei,
Antonio Rama, era molt clar després del partit.
"No estàvem al nivell per poder competir de tu a tu amb el Barça, hi ha una superioritat física que no es pot contrarestar", analitzava. Rama va explicar que per guanyar el Barça
"has d'arriscar i que et surti bé, si no, has d'arriscar encara més; sabíem què ens farien i sabíem com juguen, però tot i així són superiors i nosaltres no estàvem al nivell, sobretot físic".
Pel que fa la competició, Rama considera que "sempre és millor perdre contra el Barça a les semifinals que contra el Bidasoa als quarts". "Pel Vicente i l'Álvaro potser no ha estat el millor comiat, però ha estat digne; els he d'agrair la manera com han treballat. Penso que hem après molt, els jugadors joves i nosaltres; la pèrdua de l'Álvaro es notarà molt en l'aspecte defensiu, serà una baixa important", avança el tècnic de la propera temporada.
Publicat el 12 de juny de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)
