dissabte, 29 d’abril del 2017

Radouane Nour i Raquel Parrado guanyen la 24a Mitja de Montornès

Els atletes del CA Montornès tornen a destacar en una edició amb menys nombre de participants

Els atletes del CA La Sansi Radouane Nour i Raquel Parrado van ser els vencedors de la 24a edició de la Mitja Marató de Montornès, una edició que ha experimentat una sensible davallada en la participació. Els atletes del Club Atletisme Montornès van tornar a tenir un paper força destacat en la prova; Elías Resina va pujar al podi absolut en acabar segon darrere Nour, la mateixa posició que va aconseguir en la categoria femenina Clara Angélica Esparza. El segon lloc de Resina, sumat al vuitè lloc d'Óscar López i al desè d'Héctor González, va permetre al club local imposar-se en la categoria d'equips, mentre que en la categoria femenina el club local va acabar segon, gràcies al segon lloc d'Esparza, al novè de Silvia Cedillo i al desè de María Gil. A més, Mouad Mbarki va ser el vencedor de la cursa dels sis quilòmetres.

L'atleta del CA La Sansi Radouane Nour, en el moment de creuar la línia d'arribada com a vencedor (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
Tot i ser una cursa més lenta que en anteriors edicions, el que sí que es va decidir amb relativa rapidesa van ser els vencedors. Nour es va posar al capdavant de la cursa tot just començar i va anar distanciant-se quilòmetre a quilòmetre de la resta de participants, passant pel punt quilomètric de la Roca del Vallès –quilòmetre 13– amb un avantatge impossible de recuperar per a José Luis Cruz, que va passar en segona posició, i d'un grup de tres atletes –Miquel Cruz, Isam Mounir i Óscar López– que anaven uns metres per darrere. "Em notava amb forces i he marcat un ritme alt des del començament perquè volia baixar de l'hora i vuit minuts, però al final no ho he pogut aconseguir", va afirmar el guanyador, Radouane Nour. Raquel Parrado, a qui li havia costat una mica més desenganxar-se de les seves rivals, també va passar molt destacada per la Roca.
 Entre el quilòmetre 13 i l'arribada es va produir la remuntada de Resina, que havia passat en sisena posició per la Roca del Vallès. "Nour era impossible de seguir i m'he dedicat a acompanyar un amic que volia baixar de l'hora i quinze minuts. Al quilòmetre 12 m'ha dit que no podia i com que tenia quelcom guardat, he accelerat i he aconseguit atrapar els qui anaven per davant meu", va explicar Resina.
Esparza, segona classificada, i Marta Martín, tercera, també estaven molt contentes de pujar al podi. "No m'ho esperava perquè vinc d'una setmana amb problemes de respiració, però quan estàs de tornada, amb tothom animant, penses que no hi ha cap altra opció que acabar", va dir. Martín, acostumada a córrer distàncies més curtes, també estava molt satisfeta. "Tenia una mica de por per si podria acabar o no, i al final he acabat al podi", va dir.
MENYS PARTICIPACIÓ I PITJORS TEMPS
L'edició d'enguany va fregar els 2.500 atletes inscrits, una participació sensiblement inferior als gairebé 3.000 de l'any passat. "Hem tingut molts condicionants a l'hora de trobar data i potser Sant Jordi no era el millor dia, però crec que al final la gent s'ha animat i estem força contents", va dir Francisco Javier Álvarez, membre del comitè organitzador de la prova. Segons Álvarez, de cara a l'edició de l'any vinent –la 25a– "tenim diversos projectes al cap però els hem d'acabar de madurar". Esteban Jiménez, director esportiu del CA Montornès, creu que la davallada d'incentius econòmics d'algunes curses "ha fet baixar el nombre d'atletes que s'hi dediquen i d'aquí també se'n deriva que els temps siguin pitjors".

D'esquerra a dreta, Marta Martín, Raquel Parrado i Clara Angélica Esparza (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
Publicat el 24 d'abril de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dijous, 27 d’abril del 2017

L’Esport Club venç i té la permanència més a prop

Cano dona els tres punts als d'Albert Cámara en transformar un penal
Xavi Mas

L'Esport Club Granollers va aconseguir una important victòria, davant el FC Santfeliuenc, gràcies a un solitari gol del davanter Carlos Cano, de penal. Àlex Gil va ser objecte de penal al minut 14 i el davanter centre de l'equip granollerí –va ser el millor dels de Cámara durant tot el partit– va transformar-lo en l'únic gol d'un partit marcat pels nervis d'ambdós equips. Els granollerins perquè amb la victòria gairebé allunyaven del tot el fantasma del descens –ja han aconseguit evitar el descens directe, però els faltarien dos punts per tal d'evitar les posicions que podrien comportar els descensos no compensats– i el Santfeliuenc perquè hi està ficat de ple –fins a tres equips de Segona B podrien baixar i, per tant, arrossegar tres equips més de Tercera a Primera Catalana.
L'Esport Club va fer un bon inici de partit, amb un primer quart d'hora on va disposar de diverses ocasions de gol sense èxit, fins que, en una internada a l'àrea per la banda esquerra, Àlex Gil va ser objecte d'un penal molt innocent, per part de Víctor Márquez. Cano no va fallar i va marcar el que acabaria sent l'únic gol del partit. Després del gol, el partit es va equilibrar, amb domini altern i amb el Santfeliuenc creant perill a pilota aturada.

El porter de l'Esport Club Víctor Manuel Colchero surt per aturar una centrada dirigida al cap de Zárate (Fotografia: TONI TORRILLAS)
En tornar dels vestidors semblava que el Granollers posava pausa al partit, amb un major control de la possessió i buscant les descàrregues de Cano cap als extrems –Hidalgo o Carrillo–. Carrillo va tenir l'oportunitat més clara, al minut 52, però després de fer un bon control orientat va fallar estrepitosament en el remat.
Va ser a partir d'aquest moment que el Santfeliuenc va capgirar la dinàmica i va passar a dominar i a crear perill. I el perill sempre arribava amb passades llargues en què la defensa granollerina i el porter Víctor Colchero no van estar del tot encertats. Els nervis pel mínim avantatge va provocar indecisions en diverses jugades, i aquestes indecisions van conduir a ocasions de gran perill, la més clara de les quals, al minut 63, –malentès entre Sergi Valls, que no va refusar amb el cap, i Colchero, que no va arribar a temps, i Zárate va provar una vaselina, de cap, que va anar al travesser.


Publicat el 24 d'abril de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El CB Granollers perd l’últim partit a casa

David Garcia i Ferran Nadal, que deixen l'equip, s'acomiaden de la seva afició
Xavi Mas

El CB Granollers va acomiadar-se de la seva afició amb una derrota (58-67) en un partit en què el CB Vic-Universitat de Vic va ser un pèl superior i en què s'hi jugava més –una victòria li assegurava jugar les fases d'ascens mentre els granollerins fa setmanes que no tenen cap mena d'al·licient–. El partit, a més, va servir per acomiadar dos jugadors que deixen l'equip: David Garcia i Ferran Nadal.
La diferència que el Vic va agafar al primer quart, amb un atac més fluid, encertat i amb major domini sota els taulers, va acabar essent decisiu. Els de Manel Blanco van anar a remolc durant tot el partit i això els va penalitzar en excés, sobretot en jugades d'atac precipitades que acabaven en pèrdua de pilota o en llançaments mal seleccionats i sense opció a rebot.
Els triples de López –2–, Schröder i Garcia al segon quart van permetre empatar a 23 després d'acabar perdent de deu (9-19) al final del primer quart, però tot just empatar, el Vic va tornar a escapar-se, amb triple inclòs de Garrote, màxim encistellador vigatà.

Dani Cabañas intenta superar la defensa de Joel Rodríguez, del CB Vic (Fotografia: RAMON FERRANDIS)
En tornar del descans els de Blanco van sortir amb més intensitat i va ser, sens dubte, el millor quart dels granollerins. No tant pel que fa a l'atac –19 punts– sinó per deixar el Vic amb tan sols 14. Els triples de Nadal –màxim encistellador del partit amb 19 punts– i López van situar l'equip a cinc punts (46-51), resultat que es va mantenir fins a l'inici d'un darrer quart d'anades i vingudes i jugades de lluïment individual –dues esmaixades del vigatà Àlex Pou, una de Nadal i alguns taps–. A 20 segons del final, amb el partit resolt, Blanco va canviar Nadal –marxa a Austràlia–. El públic, dempeus, el va ovacionar com feia temps que no es veia al pavelló del carrer Girona.


Publicat el 24 d'abril de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Derrota mínima a Màlaga

El KH-7 té una última opció per empatar però estavella per dues vegades la pilota al pal
EL 9 NOU

El KH-7 BM Granollers va tenir opcions de victòria fins al final però dos gols seguits de Soledad López als últims quatre minuts i la manca d'encert en l'últim atac van donar la victòria al Rincón Fertilidad Málaga per la mínima (23-22). Va ser un partit en què al KH-7 li va costar trobar la cohesió defensiva central en el joc de l'equip andalús amb el pivot i que el va obligar a jugar tota la segona part a remolc.
Va ser un partit complicat, de joc feixuc davant un rival que utilitza molt el contacte físic i que no va ser gaire penalitzat. A l'equip de José Luis Villanueva li va costar defensar els dos contra dos amb la pivot –Paula García– però, malgrat tot, va mantenir el partit equilibrat, amb diverses alternances al marcador durant tota la primera meitat. Amb el partit empatat a 11, el Rincón Fertilidad Málaga va aconseguir dos gols de marge, aprofitant l'exclusió de Hatou –la tercera per les granollerines per només una del Màlaga– i els va mantenir en arribar al descans.

La pivot del KH-7 Kaba Gassama demana la pilota a Laura Steinbach en una acció d'atac del partit de dissabte a Màlaga (Fotografia: ÁLVARO CABRERA)
Un parcial de 2-0 de sortida va permetre l'equip malagueny escapar-se de quatre gols, diferència que va mantenir una bona estona durant una fase de partit amb intercanvi de gols. Passat el quart d'hora de la represa, el KH-7 va fer un parcial de 0-4 que empatava el partit a 20. A partir d'aquí, la igualtat va ser màxima i només es va trencar al final amb dos gols de López. El KH-7 va tenir un últim atac per empatar però va estavellar per dues vegades la pilota al pal.
Ara l'equip ja es concentra en l'eliminatòria de quarts de final de la Copa de la Reina del proper dissabte, contra el Mecalia Atlético Guardés.


Publicat el 24 d'abril de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Mollet trenca una ratxa de cinc derrotes seguides amb una victòria a domicili

EL 9 NOU

El CF Mollet UE va aconseguir trencar la dinàmica negativa en la qual es trobava immers –cinc derrotes consecutives– amb una clara victòria al camp del Ripollet. Llobet, Masip i Jandro van ser els autors dels gols que van portar l'equip de David Ortiz a la victòria per 0 gols a 3 i que els fa pujar fins el setè lloc.
Els d'Ortiz van encarrilar el partit ben aviat amb el gol de David Llobet al minut cinc; Arroyo va fer una passada llarga i Llobet, més llest, va aprofitar el malentès entre la defensa i el porter Llaveria per marcar de vaselina. La primera part, però, va tenir poc futbol i molta brega, amb una sola ocasió pel Ripollet –remat desviat d'Iván Peralta al minut 18– i una altra del Mollet, també de Llobet, que no va encertar a rematar una bona centrada de Chipi al minut 39.

Jandro, Arroyo i Édgar -d'esquerra a dreta- celebren el tercer gol aconseguit pel mateix Jandro al minut 83 (Fotografia: JOAN TURA)
El Ripollet va fer un pas endavant en la represa, intentant buscar l'empat –té el descens a tocar i pot veure's immers en els descensos no compensats– però va ser el Mollet qui va aconseguir el 0-2, al minut 69; Juan Pérez va fer efectiu un llançament des de la cantonada i després d'una sèrie de rebots, Masip va fer una rematada acrobàtica que va anar al fons de la xarxa. Aquest gol va fer que el Ripollet s'enfonsés definitivament i al minut 83 Jandro va aconseguir un gran gol per rematar la feina amb un xut des de 30 metres.


Publicat el 24 d'abril de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Recanvis Gaudí Mollet es proclama campió de grup

L'equip d'Àlex Terés s'exhibeix en l'últim partit a casa
EL 9 NOU

Al Recanvis Gaudí CB Mollet li feia falta una victòria per assegurar-se el liderat del grup –les fases d'ascens ja les tenia assegurades– i els d'Àlex Terés la van aconseguir en l'últim partit a casa de la lliga regular. A més, ho van fer de la millor manera possible, amb una exhibició ofensiva davant el CB Cerdanyola al dia, cuer amb només sis victòries, a qui van vèncer per un rotund 104 a 71. El tir exterior –deu triples pels tres del Cerdanyola– i el rebot –44 del Mollet pels 22 del Cerdanyola– van ser la clau d'una victòria que els molletans van encarrilar al segon quart.
Després d'un primer quart equilibrat, amb poca defensa i molt atac, va ser al segon quan els de Terés van trencar el partit, amb un parcial de 30 a 12. Al tercer quart va tornar la igualtat, amb un empat a 19 que va conduir a una nova exhibició ofensiva al darrer quart –parcial de 29 a 16– en què el Mollet va poder superar els 100 punts.

Els protagonistes

Publicat el 24 d'abril de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

divendres, 14 d’abril del 2017

Del joc de toc al joc directe per sumar un puntet 'in extremis'

La derrota contra el Molletense, totalment immerescuda, va aportar sensacions positives a un equip que, a Mollet, contra el benjamí B del CF Mollet UE, va començar a refer-se anímicament. Va ser un partit estrany, que podria haver guanyat el Mollet, però que a darrera hora l'Esport Club va empatar. Quelcom que aquesta temporada li havia passat a l'equip granollerí en alguna ocasió, però a l'inrevés -i que tornaria a passar, com llegireu en properes croniquetes.

En Pau va disposar de tres xuts de falta directa. En un d'ells va aconseguir marcar el 0-1 (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
El partit va començar mogut i va ser l'Esport Club qui va pescar primer. Després que en Max aturés un xut dels molletans al minut dos, al quatre en Pau va marcar el 0-1 en un xut de falta directa, des de tres quarts de camp i força enganxat a la banda esquerra; la pilota va anar a l'escaire curt però el porter Sergio no hi va poder fer res. El domini, durant aquest primer quart, va ser altern, amb el Mollet buscant pilotes en profunditat buscant l'esquena de la defensa i amb un Esport Club que la tocava però que no acabava de generar perill. El Mollet va poder empatar al minut sis en un xut de falta que es va estavellar al pal i en Pau va poder marcar el 0-2 en una altra falta, gairebé calcada a la primera -un pèl més propera- però que va sortir massa alta.

En Max, ben col·locat, va veure com aquest xut de falta lateral s'estavellava al pal (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Al segon quart va ser quan es van començar a torçar les coses pels granollerins, que van veure com el Mollet li menjava terreny i li capgirava el marcador. L'empat va arribar al minut quatre quan Jairo va provar un xut de lluny, molt centrat i bombejat, que va superar en Max per dalt. Tot i que els granollerins van reaccionar tot seguit, amb una bona jugada entre en Marc i l'Eduard que va acabar amb un xut del primer que va anar fora, el Mollet va ser qui va crear més perill i qui va acabar marcant de nou. En Fèlix, molt actiu lluitant per pilotes dividides, va tenir un primer remat de cap dins l'àrea, que no va trobar porteria. Poc després l'Esport Club va badar en un servei de porteria en curt, en Fèlix la va recuperar i va fer la centrada a l'àrea perquè l'Aleix Lobo, després de controlar d'esquena a porteria, amb el pit, es regirés i marqués el 2-1. El gol va deixar grogui l'equip, que va estar a punt d'encaixar el tercer en un xut de l'Aleix Ballescà que es va estavellar al pal -va rebre una gran passada de cantó a cantó de l'Aleix Lobo-. I al límit del descans el Mollet va perdonar de nou en un xut de falta molt proper a l'àrea i en què el xut de Jairo va sortir per damunt del travesser.
JOC DIRECTE PER RECUPERAR TERRENY
Tot just començar el tercer quart va arribar el tercer del Mollet; en Nouhoun va perdre una pilota a camp contrari i el Mollet va fer una jugada molt vertical, buscant l'Héctor, que va definir perfectament en l'un contra un, enganyant en Max. Amb el gol el Mollet va fer-se enrere i els granollerins ho van aprofitar. En Nouhoun, que després de molts partits donant suport a l'equip no n'havia tret massa bon resultat, va començar a esdevenir protagonista i, dels seus peus, van començar a sortir jugades de perill. En la primera el porter Sergio li va refusar el xut col·locat i amb rosca -buscant el pal llarg- després d'una gran cavalcada per la banda -l'àrbitre va donar fora de porteria quan era córner-. Després d'aquesta ocasió d'en Nouhoun, en Pau en va tenir dues de seguides; la primera en una altra falta directa que va sortir per damunt del travesser, i la segona, arribant en cursa per la banda dreta, amb un xut que va refusar en Sergio i que després ningú va poder rematar.

En Guillem controla la pilota al mig del camp, envoltat de jugadors del Mollet (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Amb el Mollet cada cop més endarrerit, semblava que la pilota no volia entrar i que una nova derrota s'apropava. Però dues genialitats consecutives d'en Nouhoun -fins aleshores només havia marcat un gol amb l'equip- van permetre l'Esport Club empatar el partit en només tres minuts; en la primera jugada de l'últim quart els granollerins van buscar la passada llarga i en Nouhoun va fer gala de la seva velocitat per superar tota la línia defensiva molletana, per avançar-se al porter Sergio amb un toc suau, i marcar a porteria buida. Al minut tres l'Esport Club va tornar a buscar Nouhoun en llarg -aquest cop en un servei de porteria de l'Oriol-. Després d'un canvi de ritme el davanter granollerí va endinsar-se a l'àrea, va rebre un penal que l'àrbitre no va xiular, es va aixecar, va recuperar la pilota i va acabar marcant l'empat a 3. Un minut després d'aquest gol el Mollet va marcar un gol que l'àrbitre va anul·lar per fora de joc. Amb l'empat, el Mollet va revifar buscant el gol de la victòria i el partit es va obrir. L'Aleix Lobo va poder marcar en dues ocasions, una de les quals, en l'últim minut, salvada pel Pau in extremis llançant-se en planxa, i per part granollerina en Nouhoun en va tenir una altra però la pilota se li va avançar massa en el control i el porter Sergio va poder arribar-hi abans.
Amb aquest final trepidant, la victòria podia haver caigut de qualsevol cantó, però l'empat ja va ser un bon resultat per un equip que necessitava estímuls positius.

Els protagonistes

Final amb espectacle lamentable

Després de vèncer al camp de l'OAR Vic per 3 a 6 i agafar una mica de moral pel que mancava de temporada, el benjamí A de l'Esport Club Granollers volia donar continuïtat a aquest bon resultat guanyant el Molletense, a casa. A l'anada, l'equip molletà havia estat molt superior, sobretot en intensitat de joc, i ara es tractava d'igualar aquesta intensitat perquè de qualitat, els nanos prou que en tenen. Potser, vist el partit, la victòria hagués estat un premi excessiu, però l'empat hagués estat totalment merescut. Tot i aconseguir-lo -jutge-ho vosaltres mateixos mirant les imatges adjuntes- l'àrbitre no el va concedir. Era l'últim minut del partit, la jugada va acabar en un embolic dins l'àrea i una invasió de camp per part de pares i aficionats, d'ambdós equips- totalment lamentable i fora de lloc.

En Pau condueix la pilota i intenta evitar la falta per part d'un jugador del Molletense (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
El partit va començar bé però l'alegria va durar ben poc. Al minut cinc en Daniel, des de força lluny, va provar un xut bombejat i alt que va superar per dalt el porter del Molletense Rubén. Mig encantats encara, celebrant el gol, el Molletense va treure de centre, va fer una bona jugada d'atac i va aconseguir empatar amb un gol d'en Marc Soldado. De l'alegria del gol es va passar a la decepció de l'empat i a l'ensurt pel possible 1-2 del Molletense, que no va arribar per ben poc; primer en una rematada d'en Yeray, al sobrebot i amb l'exterior del peu, que va sortir fora. I després en un contraatac en què l'Adrià -substituïa el lesionat Max- va haver de sortir fora de l'àrea per refusar el xut d'en Taha.
El segon quart va començar amb una bona jugada del Granollers, amb un teva-meva entre en Gerard i en Pau. Aquest va arribar a la línia de fons i va centrar enrere cap a en Nouhoun, que arribava en cursa, però la pilota li va arribar un pèl forçada i la seva rematada va sortir defectuosa. No va ser l'única ocasió d'en Nouhoun, que va veure com el porter Rubén li aturava un xut al minut 9 -després de rebre una passada d'en Pau- i com una munió de defenses li acabaven prenent la pilota en una jugada en què va estar massa individualista. Per la seva banda, el Molletense només va tenir un xut a porteria, d'en Dídac, que va aturar l'Adrià.

Aquest xut d'en Daniel, des de fora l'àrea, va suposar el primer gol del partit (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
L'AMBIENT S'ENRAREIX I ACABA MOLT I MOLT TENS
Els primers minuts després de tornar dels vestidors van passar sense pena ni glòria fins que una nova genialitat d'en Nouhoun va acabar en un rebot -l'habilidós jugador granollerí la va perdre, altra vegada per excés d'individualisme- que va arribar a en Gerard. El seu xut però, el va aturar en Rubén. Del que podia haver estat el 2-1, com sol passar sovint, es va passar a l'1-2; el Molletense va fer una bona jugada d'atac, obrint del centre cap a la banda dreta i amb una centrada a l'àrea que va rematar en Taha, tal com venia, per marcar. Aquest gol va descentrar els nanos granollerins, que van estar a punt d'encaixar el tercer; una pèrdua de l'Oriol va permetre un contraatac del Molletense en què en Pol va estavellar el seu primer xut al pal i va enviar el segon a fora per ben poc.
Passat aquest ensurt va arribar l'últim quart, i els nanos de l'Esport Club van buscar l'empat i el van merèixer, però el porter Rubén el va evitar en diverses ocasions i l'àrbitre el va frustrar en l'última jugada del partit. Al minut tres en Rubén va aturar un xut d'en Pau, fluixet, a la sortida d'un córner i després de diversos rebots dins l'àrea. Al minut sis, una altra vegada en Rubén va aturar un xut granollerí, aquest cop de l'Eduard, després d'una bona jugada d'en Pau per la banda dreta. I al set en Guillem va provar un xut de lluny que va sortir massa desviat.

Les aturades del porter del Molletense van ser claus, sobretot a l'últim quart, perquè el seu equip acabés guanyant el partit (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Els ànims s'havien anat caldejant mica en mica; els granollerins, a la part baixa, necessitaven puntuar i el Molletense es va passar l'últim quart defensant-se. En la lluita per la pilota hi va haver moltes jugades amb contactes -aspecte que els granollerins no controlen massa- que l'àrbitre va deixar seguir. Aquesta passivitat va treure de polleguera a pares i aficionats, nervis que van fer-se evidents en l'última jugada del partit, una falta a favor del Granollers, que va executar perfectament en Gerard; el porter Rubén va treure la pilota des de dins la porteria però l'àrbitre no va donar el gol. La jugada va continuar amb un embolic dins de l'àrea del Molletense, en Dídac i l'Oriol van lluitar per una pilota i tots dos van acabar al terra. I a partir d'aquí, l'espectacle va ser lamentable, amb pares d'un i altre equip saltant al camp a fer, ben bé, no sé què. Sortosament, tot va quedar en això, en una escena que mai s'hauria de veure, i molt menys quan parlem de nens, que el que necessiten són estímuls positius i no aquesta demostració de manca d'esportivitat.
En fi, i resumint, una derrota totalment injusta però que va servir perquè els nanos del Granollers comencessin a creure-s'ho i a sumar alguns punts en partits posteriors (us ho explicaré en les següents croniquetes, és clar!)

Els protagonistes

I per si esteu interessats en discutir si la pilota havia entrat o no, aquí us deixo el vídeo, cedit per en Joan Miquel Boix, per poder-ho avaluar. En directe em va semblar gol i veient les imatges d'on està el porter quan refusa la pilota, em corroboro en l'afirmació. Però jutgeu-ho vosaltres mateixos; les opinions, per descomptat, són totalment lliures...

dijous, 13 d’abril del 2017

El Fraikin suma dos punts vitals

Els de Viver derroten per la mínima el Bidasoa en un partit enrarit per l'arbitratge
Xavi Mas

El Fraikin BM Granollers va tirar de rauxa als últims minuts per endur-se un partit igualat, ple d'alternances i amb un arbitratge escandalós, que va treure de polleguera ambdós equips. La victòria per 28 a 27 manté l'equip de Carlos Viver en la tant preuada quarta posició que dona accés a l'EHF de cara a la temporada vinent i que amb la derrota a Lleó de dimecres s'havia posat en compromís. 
L'Helvetia Anaitasuna, que havia guanyat dimecres a la pista del Fertiberia Puerto Sagunto, s'havia posat a només dos punts, i amb la victòria d'aquest diumenge contra l'Ángel Ximénez Puente Genil, podia haver atrapat els granollerins en cas que els de Viver haguessin perdut.
Però no va ser així perquè al tram final del partit, després de l'exclusió de l'extrem Kauldi Odriozola, els granollerins van agafar un avantatge de dos gols que els va donar un petit marge en l'intercanvi de cops final. Eduard Nonó, que havia portat el pes del joc d'atac del Bidasoa a la segona part, es va jugar un llançament de maluc –amb el 26-25– que va sortir per damunt del travesser i Marc Cañellas va fer el 27-25 acte seguit i a un minut i mig del final.
El partit havia començat amb imprecisions per part d'ambdós equips i amb els granollerins fallant un parell de penals –un Cabanas i un altre Resina–. El Bidasoa es va posar al davant amb avantatges mínims en uns primers minuts que van ser força estranys, amb tres exclusions pràcticament seguides pel Bidasoa abans del minut 10 –que els granollerins no van acabar d'aprofitar– i alguna en contra del Fraikin per compensar.
Després de dos gols seguits de l'extrem Iñaki Cavero (6-7), el Fraikin va fer un parcial de 4-0 que va obligar el tècnic visitant, Jacobo Cuétara, a demanar temps mort amb el 10-7. El recital d'exclusions va continuar i el Bidasoa, que va aconseguir descentrar-se menys, va aconseguir arribar al descans a només un gol.

El lateral dret del Fraikin BM Granollers Jorge Silva es prepara per llançar defensat pel jugador del Bidasoa Markel Beltza (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
L'equip basc no es va quedar aquí, sinó que, després que Cabanas fallés un altre penal tot just començar la segona part, va capgirar novament el marcador (12-13) i va fer tornar el partit a l'escenari dels nervis i la pressió màxima. Una pressió que es va veure incrementada amb l'expulsió de Marc Garcia amb vermella directa per un contacte molt dur sobre Nonó, que començava a convertir-se en un corcó per a la defensa del Fraikin.
Aquest cop l'expulsió del central defensiu granollerí no va descentrar l'equip, que es va haver de multiplicar en defensa. Viver va reaccionar ràpid i va optar per una defensa mixta sobre el central cardedeuenc Borja Lancina i el Bidasoa va passar a dependre de les canonades de Nonó i de la seguretat de Kauldi Odriozola des de l'extrem. A partir de l'empat a 22 i del temps mort demanat per Cuétara en aquest punt, els avantatges sempre van ser favorables als granollerins, amb un Adrià Pérez immaculat –cinc de cinc– i un Cañellas que va portar boja la defensa basca.
VIVER: "ENS HAN TRET DE POLLEGUERA A TOTS"
Al final del partit Carlos Viver estava satisfet perquè el treball de l'equip havia donat els seus fruits. "Ha costat molt guanyar-los, primer per la dificultat del rival, i després perquè l'arbitratge ha aconseguit treure'ns de polleguera a tots plegats", va dir. "Al final l'equip ha tret la casta i ha tingut l'encert necessari per aconseguir dos punts molt valuosos", va afegir. Per la seva banda el central Álvaro Ferrer va admetre que l'equip tenia una certa "ansietat" després de l'eliminació europea i la derrota a Lleó, dimecres.

Els protagonistes

El post-partit

Vicente Álamo, rep un obsequi pels 500 partits a la Lliga Asobal

Just abans del partit i després de les presentacions dels jugadors, el club va voler retre un petit homenatge al porter Vicente Álamo, que dimecres passat a Lleó va jugar el seu partit número 500 a la Lliga Asobal. Álamo va rebre, de mans del president Josep Pujadas, una samarreta amb el seu nom i el dorsal 500 –a la imatge–. EL 9 NOU publicarà una extensa entrevista al porter granollerí, a propòsit d'aquesta fita, en l'edició del proper dijous 13 d'abril.


Publicat el 10 d'abril de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dissabte, 8 d’abril del 2017

El KH-7 es complica la vida

L'equip de José Luis Villanueva perd amb el Canyamelar, rival directe en la lluita per la salvació
EL 9 NOU

El KH-7 BM Granollers va fer un pas enrere en perdre (19-22), al Palau d'Esports, contra un dels seus rivals directes en la lluita per la permanència, el Canyamelar València. L'equip de José Luis Villanueva va anar a remolc bona part del partit però va mantenir opcions fins als tres últims minuts, en què va cometre tres errors seguits en atac que el Canyamelar no va desaprofitar.
Després de deu primers minuts d'igualtat màxima, el Canyamelar va fer una petita estirada al marcador, amb Nagore Sáenz –no va poder acabar el partit per lesió– i Patricia Alonso com a protagonistes ofensives. L'equip valencià va arribar a un màxim avantatge de quatre gols (6-10) al minut 18 però les granollerines, gràcies a tres gols seguits de Laura Steinbach, van aconseguir retallar les diferències en arribar al descans a la mínima expressió (10-11). Va ser una fase de joc amb moltes imprecisions i amb els gols molt espaiats en el temps.

Dues jugadores del Canyamelar València aturen amb falta a la pivot del KH-7 BM Granollers Kaba Gassama (Fotografia: TONI TORRILLAS)
A la segona part la igualtat va ser màxima; el Canyamelar sempre anava un pas per davant, amb avantatges màxims de tres gols (13-16, minut 42) que les granollerines, de mica en mica, aconseguien revertir, tot i que sempre es quedaven a les portes de l'empat per culpa d'alguna pèrdua de pilota o algun llançament al pal. Amb un contraatac de Rojas i un llançament de Steinbach, el KH-7 va empatar a 19, i va tenir un contraatac per posar-se 20-19 en què es va precipitar i va perdre la possessió. Del possible 20-19 es va passar al 19-20 i la portera Ana Marín, després d'una aturada, va fer el 19-21 que sentenciava la derrota, tot i que les valencianes encara van tenir un últim atac per fer el definitiu 19 a 22.


Publicat el 3 d'abril de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Victòria estèril

El Fraikin BM Granollers guanya a Dinamarca però la victòria del Saint Raphael del grup A els deixa fora dels quarts
Xavi Mas (enviat especial)

No dependre d'un mateix i ser el primer dels implicats a jugar comporta riscos, acompanyats d'angoixa. El Fraikin BM Granollers havia de guanyar a Dinamarca i esperar una derrota del Saint Raphael, a casa, contra el Füchse Berlin –ja classificat i sense res més en joc que acabar la fase de grups immaculat–; els de Viver van fer els deures i van aconseguir la victòria (24-27), però al grup A el Saint Raphael no va perdre i, per tant, deixava els granollerins, amb sis punts, com a pitjor segon classificat –la classificació directa del Göppingen per la final a 4, com a líder de grup, deixava fora dels quarts de final el pitjor segon de tots els grups.
L'equip granollerí va començar el partit amb força, conscient que si marcava diferències aviat podia desmoralitzar encara més un equip mancat de confiança –11 derrotes seguides i sense els seus dos màxims referents ofensius, Hansen i Tangen–; Pol Sastre va aturar el primer llançament del partit al central Carlsen i Álvaro Cabanas va avançar el Fraikin. El bon inici dels de Viver els va portar al minut cinc amb un 2-5 esperançador, però els danesos es van recuperar aviat, amb un parcial de 4-0 que els va posar al davant en arribar al minut 10 de partit (6-5).
Cabanas, màxim golejador del matx, va tallar el parcial marcant l'empat a 6, que va ser l'inici d'uns minuts d'igualtat en què ambdós equips van alternar-se els avantatges. El 7-6 va ser l'últim cop que el Midtjylland va anar al davant; després del 9-10, el Fraikin va aprofitar l'exclusió del pivot Bondrop per agafar un avantatge de més d'un gol, i va ampliar el marge fins a un màxim de cinc (12-17).
El Midtjylland, que havia reduït a quatre la distància en arribar al descans, es va posar a tres (14-17) de sortida. El Fraikin, malgrat l'exclusió d'Álvaro Ferrer, va aconseguir el màxim avantatge de tot l'enfrontament (16-22) i semblava que trencava el partit, però li va faltar continuïtat en atac i el Midtjylland ho va aprofitar per apropar-se a un sol gol (23-24). Els granollerins van frenar la reacció local a temps i, aquest cop sí, van rematar la feina per acabar guanyant de tres gols (24-27).
Una victòria que, vist el partit i les necessitats de l'equip d'eixugar la diferència de gols amb el Saint Raphael –com un dels objectius–, va deixar els jugadors una mica capcots. Una victòria més àmplia però, al cap i a la fi, tampoc hauria servit de res per la posterior victòria dels francesos.

En acabar el partit els jugadors del Fraikin BM Granollers es van felicitar per la victòria malgrat que aquesta no els havia acabat de convèncer. La decepció total va arribar en aterrar a Girona (Fotografia: FLEMMING SCULLY / HC MIDTJYLLAND)

El post-partit

Queda molta motivació encara. (Carlos Viver)

Asseguts dalt de l'avió, esperant l'enlairament i esgotant les últimes línies de cobertura al mòbil per saber com arrencava el partit a França. Nervis, passejades per l'avió i converses tot comentant les opcions, durant el vol. I tot just aterrar, el més ràpid va informar de la situació: "Ha guanyat Saint Raphael 27 a 21", va dir Adrià Figueras. Eliminació consumada i cares, inevitablement, desencaixades de frustració i ràbia. Dues hores i 45 minuts d'angoixa que van acabar tal com Viver ja intuïa, tot i mantenir internament un bri d'esperança. "Si Saint Raphael es posava per davant era molt difícil que el Füchse lluités fins al final", va afirmar el tècnic. I tal dit, tal fet.
"Dependre d'altres té aquestes coses. L'equip ha complert fins al final, però tocava esperar i l'espera no ens ha estat positiva", va dir Viver tot just arribar a l'aeroport de Girona. "Quan es va saber el grup que ens tocava, ja firmava quedar segon", va dir. "Era un grup molt complicat, hem tingut lesions, hem fet molt bons partit en pistes molt difícils i ho hem tingut a tocar. Potser guanyant un partit més, potser el goal average...és una llàstima", va afegir. "Hem fet una bona fase de grups, hem estat finalistes de la Copa Asobal, ens queda la fase final de la Copa del Rei i estar al més amunt possible a la lliga per tornar a l'EHF. Queda molta motivació encara per a un equip que ha tornat a complir objectius amb escreix", va concloure guaitant l'horitzó en positiu.

Publicat el 3 d'abril de 2017 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dissabte, 1 d’abril del 2017

Les faltes, una creu

Després de la derrota inapel·lable contra el Parets, el benjamí A de l'Esport Club Granollers tenia l'opció de mirar cap amunt davant l'UE Sant Celoni B. Un equip que es va presentar a Granollers amb el reforç de l'Arnau Ylla -juga al Sant Celoni A de Preferent-, un vell conegut pels nanos granollerins. Però va ser un partit en què els celonins van saber explotar perfectament les mancances de l'equip granollerí i la condescendència arbitral, que va ser molt més rigorós penalitzant els contactes del Granollers que no pas els del Sant Celoni.
Tot just començar el partit va arribar la primera galleda d'aigua freda pel Granollers; en Pau va refusar una jugada d'atac del Sant Celoni però la defensa granollerina va quedar descol·locada. El Sant Celoni va fer una passada llarga i creuada que li va arribar a en Leo, que va superar en Max pel pal curt, fent-li passar la pilota per sota els braços. Dos minuts després el Sant Celoni va tenir una gran ocasió per augmentar l'avantatge en un contraatac que va solucionar bé en Max i que havia sorgit del refús d'un córner favorable als granollerins. Just després d'un xut d'en Guillem que no va trobar porteria, va arribar el segon gol del Sant Celoni. En Pau va fer una falta al llindar de la línia divisòria del camp, en Leo va avançar la pilota un parell de metres i va aprofitar la seva potència de xut per marcar el 0-2. Al límit del final del període en Raúl va rematar completament sol, a boca de canó, una centrada de córner d'en Marc per retallar distàncies.

En Max va tenir molta feina, sobretot en els nombrosos xuts de falta de què va disposar el Sant Celoni (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
El segon quart va tenir poques jugades destacables, amb dos equips intentant controlar el joc sense arribar a trepitjar les àrees amb perill; només un xut d'en Daniel per part granollerina i una aturada d'en Max, que no va poder fer-hi res, a un minut del descans, en un altre xut de falta directa, aquest cop de l'Aniol.
EL GOL NO ARRIBA I LES FALTES SENTENCIEN
El Granollers va sortir amb una mica més d'empenta després de passar pels vestidors i va començar a donar feina a la Xantal, la portera de l'equip celoní, que se'n va sortir força bé; en Guillem i en Marc van ser els que van tenir les ocasions més clares, però unes vegades la Xantal i altres vegades la mala punteria van fer que el marcador es mantingués inamovible fins al darrer minut, en què un altre xut de falta -aquest cop de l'Arnau- va suposar l'1 a 4.

En Raúl remata dins l'àrea en el que va ser l'únic gol del Granollers (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Per acabar-ho de rematar, en la primera jugada de l'últim període va arribar l'1 a 5, també de falta directa. L'Aniol va xutar amb potència i lluny de l'abast d'en Max. El Sant Celoni encara va marcar un altre gol -aquest cop no va ser de falta-, en un contraatac que va culminar en David, en un últim quart en què els granollerins van apretar i buscar algun altre gol que els fes acabar el partit amb millors sensacions. La Xantal però, va estar molt segura sota els pals i va evitar que aquest gol arribés.

Els protagonistes