Domini persistent però victòria curta

El partit contra el Ponent va ser un altre d'aquells partits en què els nois de l'EC Granollers van dominar completament i aquest domini, malgrat la victòria, no es va acabar traduint en un major nombre de gols, que realment podia haver estat més àmplia.

L'Arnau va ser l'autor del primer gol després de recollir el rebot del pal a un altre xut seu (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

I això que el partit semblava que començava bé amb el primer gol del partit, aconseguit per l'Arnau. Un primer xut seu es va estavellar al pal però el rebot li va tornar a ell mateix, que va tornar a ajustar la pilota al pal però aquest cop, després de tocar-lo, la pilota va acabar entrant. Poc després en Guillem va fer lluir el porter del Ponent Albert Tomas i abans del final l'Arnau va fer una gran jugada, escapant-se de tothom per la banda i arribant fins la línia de fons des d'on va fer una centrada a l'àrea que un defensa va tallar just abans que hi arribés en Xavi per rematar.

En Raúl va ser l'autor del 0-2, un dels gols més bonics del partit, des de molt lluny (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

Al segon quart, més domini granollerí davant un Ponent que, tot i així, va poder empatar en un xut de falta de l'Imad que en Pol va aturar perfectament. Després, un xut d'en Gerard massa alt va ser el preludi d'un gran gol d'en Raúl, que la va rebre al mig del camp, se la va preparar i va llançar un xut llunyà ajustat al pal on l'Albert Tomas no hi va arribar. En David va provar de fer el tercer amb un intent de vaselina, un xic forçat, que va sortir fregant el travesser. Tot semblava encaminat a arribar al descans amb el 0-2 quan una pilota dividida a camp del Granollers la va intentar refusar en Pau però la pilota va rebotar en l'Imad i la pilota va anar cap a la porteria, bombejada, sense que en Pol hi pogués fer res.

Aquesta rematada acrobàtica del David va sortir fora per poc (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

EN RAÚL DE PORTER, EN POL DE DAVANTER

La segona part no podia començar millor pels nois d'en Nico. En David va aprofitar una badada del Ponent, que no va saber allunyar la pilota de l'àrea, i amb un xut creuat va fer l'1-3. El Granollers apretava i va recuperar moltes pilotes al mig del camp. En una d'elles, l'Eduard va fer una conducció de la banda cap al centre, va veure la desmarcada d'en David i li va fer la passada a l'espai. En David, forçat, va arribar a posar-hi la punteta del peu i va marcar l'1-4. El Ponent només aconseguir arribar a l'àrea en comptades ocasions, i sempre amb l'Imad com a protagonista; en una d'elles, la seva centrada es va passejar per l'àrea sense trobar rematador -ni defensor que l'allunyés- i en l'altra, va aprofitar que en Pol es va quedar a mitja sortida en una pilota llarga i va marcar el 2-4.

El porter del Ponent atura un xut a en Pol, que va jugar l'últim quart de davanter (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

En l'últim quart la victòria no va perillar, sinó que els d'en nanos d'en Nico van tenir més oportunitats de marcar però els pals o l'Albert Tomas es van encarregar que el marcador es mantingués sense canvis fins el final. Amb en Raúl de porter i en Pol de davanter van arribar jugades d'atac consecutives; primer en Gerard va estavellar un xut al travesser. Després l'Albert Tomas va refusar amb els peus un intent de xut col·locat d'en Pol -no es va poder estrenar com a golejador-, un xut llunyà d'en Pau, un d'en David, un altre de l'Eduard i un final d'en David, que va buscar el contrapeu.

Els protagonistes

Llegir mes

El KH-7 planta cara al colíder en un partit de comiats

Joana, Pris, Marjo i Andrea diuen adéu

Xavi Mas

Malgrat la derrota (28-33) el KH-7 BM Granollers va fer un molt bon partit contra un dels colíders, el Rocasa Gran Canaria –recentment proclamat campió de la Copa EHF femenina– en un partit que va acabar amb el comiat de quatre jugadores: Joana Capdevila, Marjolaine Dedieu, Priscila Donato i Andrea de la Torre.

Les jugadores de José Luis Villanueva van fer uns primers 20 minuts esplèndids, en què van ser totalment superiors a un equip canari que es va anar espavilant de mica en mica i que ja va arribar al descans per davant. A la segona part el Rocasa va esmorteir el partit amb el pas dels minuts per mantenir les seves opcions de proclamar-se campió.

La capitana Joana Capdevila es va acomiadar de l'afició com a jugadora de l'equip (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Els primers minuts es van caracteritzar per les nombroses errades en atac i pels encerts d'Andrea de la Torre i Silvia Navarro –les dues porteres van ser les més destacades durant tot el partit–. Les granollerines, amb un joc sòlid –bona defensa i encert en atac– va arribar a guanyar de quatre gols (8-4) però després va estar nou minuts sense marcar mentre el Rocasa capgirava el marcador amb un parcial de 0-7 (8-11).

El KH-7 es va posar a un gol però als últims dos minuts abans del descans el Rocasa va agafar un marge de quatre gols que va ampliar a sis al començament de la segona part. L'equip canari va frustrar qualsevol intent granollerí de refer-se i, amb el pas dels minuts, va anar alentint el joc per assegurar-se la victòria.

Les protagonistes

Publicat el 23 de maig de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Golejada per tallar la mala dinàmica de resultats

L'Atlètic del Vallès va ser l'equip que va pagar els plats trencats després de tres derrotes consecutives d'un EC Granollers que no les havia merescut. I ho va pagar amb una derrota contundent, per 8 gols a 1, que situa l'equip de Nico Font altra vegada entre els màxims golejadors.
El partit va començar amb superioritat granollerina, sobretot en la fase de construcció del joc al mig del camp i amb aproximacions a porteria que, tot i que eren amb perill, no es van transformar en gol fins al minut sis. Una jugada ben trenada pels nois d'en Nico va acabar amb el primer gol, marcat pel David. En Pol va haver d'intervenir en alguna acció d'atac de l'Atlètic del Vallès però va ser l'Esport Club qui va augmentar la diferència al marcador a l'últim minut després d'un teva-meva entre en Gerard Boix i en David que va acabar amb un xut d'en Gerard que va superar per dalt el porter Pablo.
Els nois d'en Nico va començar el segon quart mossegant, amb una pressió molt amunt que els va permetre recuperar moltes pilotes i, fruit d'això va arribar el 3-0, marcat pel Guillem, que no va perdonar després de rebre una passada en profunditat de l'Eduard. Una minuts després, fruit d'un fora de banda, la pilota li va arribar a en Xavi, que no s'ho va pensar i va fer un xut que va suposar el 4-0. Va ser tot just abans que l'Atlètic del Vallès marqués el seu únic gol, a la sortida d'un córner, marcat pel Gerard Profitós. No va ser l'últim gol del quart; en l'últim minut, una jugada de tiralínies entre en Raúl, en Xavi i en Guillem va acabar a peus d'en Dani Soriano que va marcar el 5-1 amb el qual es va arribar al descans.

PABLO EVITA UNA GOLEJADA MÉS ÀMPLIA

El domini, després del descans, també va correspondre a l'equip de Nico Font, que va ampliar el marcador i que podia haver aconseguit una golejada més gran si no fos per les bones intervencions del porter Pablo. Al minut tres en Gerard Boix va recuperar una pilota al mig del camp, li va passar a en Pau i aquest va aconseguir el 6-1. A partir d'aquí va ser quan Pablo va evitar més d'un gol dels nois d'en Nico, que van acabar marcant el 7-1 gràcies a un gran xut d'en Gerard Boix, de falta, que va entrar per l'escaire.
L'últim quart, com el segon, va tenir un Esport Club que pressionava molt, recuperava pilotes, i creava perill, però tan sols va aconseguir transformar una d'aquestes ocasions de perill, ja a les acaballes del partit; en Xavi va recuperar una pilota, la va jugar pel Gerard Boix i aquest, amb un bon xut creuat, va establir el 8 a 1 definitiu, completant així el seu hat trick particular.

Els protagonistes

Llegir mes

Merescut tercer lloc del Fraikin a la Copa EHF

El Fraikin BM Granollers es va quedar a les portes de la final en caure contra el Nantes en la semifinal (26-27) de manera immerescuda, però els de Carlos Viver es van refer diumenge contra el Chambery i, en un altre gran partit, van aconseguir el tercer lloc.

David Resina intenta superar el porter del Chambery Yann Genty, en una acció del partit de diumenge (Fotografia: EHF)

Xavi Mas (enviat especial)

El tercer lloc no es va escapar. El Fraikin BM Granollers no s’havia merescut perdre la semifinal contra el Nantes i es va recuperar mentalment per afrontar el partit contra el Chambery Savoie Handball, a qui va derrotar 21-25. Els granollerins, com el dissabte contra el Nantes, van dominar des de l’inici, fins i tot amb més claredat, però no va ser una diferència definitiva perquè l’equip francès va millorar de mica en mica i perquè l’arbitratge va impedir que els granollerins trenquessin el partit abans. Els granollerins van fer un final de partit gairebé perfecte, amb Ferran Solé com a home més destacat, i van provocar l’eufòria d’una afició granollerina que també va estar incommensurable.
Almeida va ser un mur durant els primers minuts –no va encaixar el primer gol de jugada fins passat el minut set– i els de Viver van agafar ràpidament un avantatge de 0-3, que encara van ampliar una mica més (2-6), i van obligar el tècnic del Chambery a aturar el partit, estupefacte. Immediatament després del temps mort el Fraikin va disposar del màxim avantatge de tot el partit (2-7), però va ser quan el Chambery va reaccionar, pujant el to defensiu i convertint en inofensiu l’atac de la primera línia granollerina. Els francesos van anar recuperant terreny fins a arribar a empatar a 9, però no es van posar per davant perquè Figueras i Cañellas ho van evitar –10-11 en arribar al descans.
La segona meitat es va complicar, per culpa d’un arbitratge lamentable, que va collar els granollerins amb tres exclusions per protestar i una targeta a Viver. Malgrat tot, els granollerins van resistir les adversitats, es van mantenir dins del partit i, amb un tram final de Solé espectacular, es van endur la victòria. Solé, a més, gràcies als seus 10 gols, va acabar com a màxim golejador de la competició amb 70 gols.

Bombóm Almeida li atura una vaselina a l'extrem Cedric Paty (Fotografia: FLORENCE POIRON)

FORA DE LA FINAL PER UNS MINUTS DE DESENCERT OFENSIU

Dissabte, en la semifinal contra el Nantes, l’equip va fer un gran partit però va penalitzar en excés uns minuts –pocs– d’errades en atac.
Els de Carlos Viver van començar amb serietat defensiva i, malgrat que Matías Schulz va estar molt encertat sota els pals, sempre per davant al marcador. Al començament els avantatges van ser mínims però pels volts del quart d’hora de joc van assolir un màxim avantatge de tres gols que el Nantes va neutralitzar aprofitant una exclusió de Marc Garcia.
La segona part va començar amb empat a 12 i amb David Resina marcant el ritme golejador –màxim del partit amb 10 gols–, però un seguit d’errades en atac i una nova exclusió de Marc Garcia van permetre al Nantes agafar una diferència de quatre gols (16-20). Els de Viver van intentar aixecar el resultat però es van quedar a un gol de la remuntada.

Els protagonistes del partit pel tercer i quart lloc

Els protagonistes de la semifinal

El post-partit

Volíem entrar a la final i ens hem pogut treure l'espina. (Carlos Viver)

Ferran Solé acaba com a màxim golejador de la competició

Ferran Solé i Carlos Viver, somrient després del triomf davant el Chambery (Fotografia: XAVI MAS)

La decepció per la derrota de dissabte va quedar oblidada després de certificar el tercer lloc contra Chambery i Carlos Viver ho demostrava amb un somriure còmplice. “Havíem vingut a competir al màxim en aquesta final a quatre. Ens hauria agradat passar a la final, però no va poder ser i ens hem tret l’espina avui”, va dir el tècnic granollerí. Viver sabia que el partit pel tercer i quart lloc seria molt complicat “no només pel rival, que té molt nivell, sinó perquè el cap et pot jugar males passades”.
L’equip va començar el partit molt motivat però Viver va admetre que no havia estat una diferència definitiva. “Ells han pogut tornar-nos els parcials i ficar-se de nou al partit, sobretot quan han millorat el seu encert en el llançament”, va dir. “Nosaltres patim molt amb els contactes i ells han estat molt durs, sense exclusions. Però on no arribàvem per cansament hi hem arribat per motivació”, va afirmar.
Viver va destacar, a banda del bon paper de Ferran Solé, el de Bombóm Almeida –va acabar amb un 42% d’encert–. “Tot el partit ha estat a un gran nivell. Quan Chambery ha millorat en atac, ell i la defensa ens han mantingut dins del partit”, va afegir. Per la seva banda, Ferran Solé, que va ser el màxim golejador de la competició amb 70 gols –per davant de Marcel Schiller del Göppingen amb 69–, estava molt content, tant pel premi personal com pel tercer lloc de l’equip. “Era molt important per nosaltres sortir d’aquí amb bones sensacions. Estar aquí era quelcom excepcional, per molts la primera vegada. Vés a saber quan n’hi haurà una altra”, va assegurar. “Hem cregut en nosaltres i ho hem demostrat tant al partit contra el Nantes com avui”, va concloure.

Ferran Solé celebra amb l'afició el premi de màxim golejador del torneig amb 70 gols (Fotografia: XAVI MAS)

El bronze fa justícia. (Josep Pujadas)

El president del club, Josep Pujadas, estava orgullós de la fita aconseguida per l’equip. “Ens hem de sentir molt satisfets”, va començar dient. “Dissabte vam tutejar l’amfitrió, el Nantes, i avui ho hem tornat a fer amb el Chambery”, va afirmar. “Aquesta medalla de bronze és molt meritòria i crec que fa justícia a la gran temporada que ha fet l’equip”, va afegir. Pujadas no es va descuidar de l’afició, tant de la que es va desplaçar fins a Nantes com la que no ho havia pogut fer. “Es mereixen un 10”, va assenyalar. “Dimecres, contra el Go Fit, obrirem les portes del Palau a tothom qui vulgui venir”. Pujadas va deixar clar, també, que qui havia posat més joc “hem estat nosaltres. Malgrat que els arbitratges no ens han ajudat gaire ens n’hem pogut sortir”, va finalitzar.
Un dels 150 aficionats desplaçats a Nantes va ser el soci número u del club, Eduard Barbany. Barbany va recordar que no era la primera vegada que viatjava per animar l’equip. “N’he viscut de tots colors”, va assegurar. Després de la derrota de dissabte, Barbany es va fer una foto amb els jugadors i els va animar per aconseguir el tercer lloc. “No ha estat gens fàcil, perquè avui, igual que ahir, els àrbitres ens han perjudicat molt, però hem fet un molt bon joc, molt seriós i ho hem aconseguit malgrat tot”, va dir. “L’afició ha estat sensacional i fins i tot els francesos ens han aplaudit”, va afegir.

Publicat el 16 de maig de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Una falta esguerra la remuntada

Semblava que l'Esport Club Granollers de Nico Font havia esgotat el cúmul de la mala sort al partit anterior contra l'Escola Pia. Però el futbol, també el de formació, pot arribar a ser sorprenent en aquest aspecte i, al camp del Vilamajor, la història es va repetir. L'equip va tornar a tenir ocasions i, malgrat que aquest cop en va aprofitar alguna més, el resultat va tornar a ser una derrota.

El partit no va començar bé malgrat que el domini corresponia als nois d'en Nico. Un contraatac del Vilamajor fallat per aquí, una aturada d'en Pol damunt la línia per allà i, just després d'una clara ocasió d'en Xavi que va refusar el porter del Vilamajor Marc Fernàndez, va arribar el primer gol; recuperació al mig del camp, circulació de pilota d'esquerra a dreta i gol d'en David López de xut creuat. El primer gol del Vilamajor no va canviar res, perquè els nois d'en Nico van seguir controlant la pilota i creant ocasions que novament en Marc Fernàndez refusava.

En Xavi, rodejat de contraris, va ser qui més maldecaps va crear en la defensa del Vilamajor (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

El segon quart va començar elèctric i amb ocasions ràpides pels nois d'en Nico. Primer un xut d'en Marc Palacios després d'una jugada d'en Xavi i, tot seguit, recuperació i xut amb efecte d'en Xavi que va sortir fora per poc. Tot al primer minut de joc. Però al segon, el Vilamajor va treure petroli d'una jugada aparentment sense perill; recuperació al mig del camp amb passada cap a en Lluc, aquest va conduir la pilota per la banda i quan va arribar a l'àrea va provar la centrada a l'àrea. En Pau no va arribar a interceptar la centrada i la pilota va passar pel poc espai que hi havia entre en Pol i el pal. Una galleda d'aigua freda per un equip que va seguir dominant i aculant el Vilamajor dins la seva àrea. Un xut d'en Pau desviat, una jugada en què en Xavi va arribar massa just a la rematada donant temps que el porter del Vilamajor arribés abans, un xut d'en David Mateo que va refusar de nou el porter del Vilamajor, un altre xut d'en Pau -també aturat pel David López-, un un contra un de l'Arnau que va sortir desviat, i per fi, el gol. La insistència va acabar tenint premi: un autogol de l'Aaron, que va refusar dins la seva porteria un xut de l'Arnau des de fora l'àrea.

El porter Marc Fernàndez surt a tapar i arriba abans que en Xavi (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

FALTA, RIGOROSA I FATÍDICA

Semblava que la dinàmica havia canviat, però una jugada embolicada dins l'àrea en una centrada de córner va acabar amb una altra galleda d'aigua glaçada; ningú va encertar a allunyar la pilota de l'àrea, el refús inicial d'en Pol es va quedar curt i l'Aidan només va haver d'empènyer la pilota a boca de canó. Una mica desorientat, l'equip va intentar reaccionar sense massa ordre i, tot i que va disposar d'una bona ocasió per reduir la diferència, el porter del Vilamajor ho va tornar a evitar.

El Vilamajor, en un descuit de la defensa granollerina, va poder sentenciar en la primera jugada de l'últim quart, però el xut d'en David López -amb l'exterior del peu- va sortir desviat. Després però, monòleg granollerí; en Marc Fernàndez va aturar un parell de xuts de l'Eduard i d'en Guillem però no va poder aturar el posterior d'en Xavi, que molt atent, va pispar una pilota i es va plantar sol davant el porter local. I tampoc va poder aturar un altre xut d'en Xavi, de lluny, després d'una recuperació d'en Dani. El porter del Vilamajor, massa avançat, no va arribar al xut en paràbola que va fer en Xavi. L'equip ja havia fet el més difícil: remuntar un 3-1 en contra per empatar. I seguia apretant per capgirar el marcador quan l'àrbitre va assenyalar una falta molt rigorosa -tots dos jugadors s'agafaven del braç i va acabar castigat el defensor-. Era una falta molt perillosa, a prop de l'àrea, que l'Adai va transformar en el 4-3. Un altre cop dur que l'equip ja no va poder superar.

L'Adai, a punt per llançar la falta que va donar la victòria al Vilamajor (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

Els protagonistes

Llegir mes

Fe fins el final, malgrat la mala sort

L'Esport Club Granollers d'en Nico Font va seguir les premisses que ha seguit tota la temporada, lluitant fins el final però, en un partit en què tot va sortir del revés, va patir una derrota massa àmplia -1 a 5 contra l'Escola Pia- vist l'esforç, les ganes i el joc desplegat per l'equip.
Els nois d'en Nico van començar amb molta empenta i ben aviat van tenir la primera ocasió clara de gol, d'en David, però com s'aniria veient durant la resta de partit, la sort o l'encert no els va acompanyar. En canvi, a la primera l'Escola Pia va aconseguir marcar -gol de l'Arnau Ortega-. El partit, amb el 0-1, es va igualar, amb molt joc al mig del camp. Els nanos d'en Nico van poder empatar al minut vuit però el pal va escopir el xut d'en Xavi després d'una bona jugada amb en David Mateo. La mala sort va continuar en l'última jugada del primer quart; en Pol va refusar una pilota, aquesta va rebotar en el Carlos i la pilota, ajudada per un camp molt moll, va acabar entrant a la porteria granollerina.

En Dani va ser un dels que van provar sort a la primera part (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

Els nois d'en Nico van insistir al segon quart, buscant el gol i dominant a un equip cada vegada més tancat; en David González -porter de l'Escola Pia- va evitar el gol de l'Eduard Borrell en la primera de les ocasions granollerines. Tot seguit un córner llançat pel Marc es va passejar per l'àrea de l'Escola Pia sense que ningú encertés a rematar-la i, finalment, un defensa va rebutjar damunt la línia de gol una bona jugada entre en Marc i l'Arnau Ylla.

EL BON JOC NO ES TRADUEIX EN GOLS

L'Escola Pia havia aconseguit sobreviure a un domini creixent de l'Esport Club durant el segon quart i al tercer quart, no només va sobreviure, sinó que, sabent què volia, va esperar el seu moment per donar l'estocada. Els nanos d'en Nico dominaven però una jugada de contraatac acabada pel Carlos va suposar el 0-3. El mateix Carlos, en un xut de falta, va fer el 0-4, un resultat que no reflectia per res el bon joc de l'Esport Club. Per acabar-ho d'arrodonir, en una altra falta favorable a l'Escola Pia, en Pol es va lluir amb una aturada espectacular; el refús però, va quedar a peus d'en Carles, que va marcar un 0-5 totalment injust.

El xut de falta d'en Carlos supera l'estirada d'en Pol per convertir-se en el 0-4 (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

El partit estava perdut, però els nanos d'en Nico no van abaixar els braços ni van deixar de creure en el seu estil; van seguir dominant, creant ocasions -sense massa sort- i patint en algun contraatac de l'Escola Pia que, aquest cop, no va acabar en gol. I de tant intentar-ho, al final va arribar el gol de l'honor després d'un xut d'en Guillem que l'Eduard Borrell va rematar al fons de la xarxa. Un premi escàs a un bon partit, molt més igualat del que va reflectir el marcador.

L'Eduard va ser qui finalment va aconseguir el gol de l'honor de l'Esport Club (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)

Els protagonistes

Llegir mes

Nantes ja és una realitat

Els de Carlos Viver saben patir i fan bons els sis gols de l’anada gràcies al valor doble dels gols fora de casa

En acabar el partit els jugadors granollerins van celebrar-ho al mig de la pista (Fotografia: XAVI MAS)

Xavi Mas (enviat especial)

Vint anys després de l’últim títol a l’EHF –temporada 1995/1996 contra el Shaktyor Donetsk– i sis anys després de l’última final –temporada 2009/2010, contra el Gummersbach a la Recopa– el somni d’estar en una fase final d’una competició europea torna a ser realitat. El Fraikin BM Granollers va aconseguir la tan desitjada classificació per a la final a quatre que es disputarà el 14 i 15 de maig a Nantes, tot i perdre a la pista del Bjerringbro-Silkeborg per sis gols de diferència (32-26). El primer rival a la final a quatre es coneixerà en el sorteig de dimarts.
L’eliminatòria i la classificació es van decidir gràcies al valor doble dels gols en camp contrari i, com ja havia passat en anteriors partits –com el de classificació pels quarts de final contra l’Aalborg al Palau d’Esports o el de classificació per la fase de grups de la temporada passada contra l’Sporting de Portugal–, en l’últim sospir. A diferència d’aquelles dues ocasions, que va ser gràcies a una jugada ofensiva, aquest cop, com a Bucarest enguany, va ser gràcies a una bona defensa.

EL PRIMER AVÍS DANÈS, A LA PRIMERA PART

El Fraikin va començar el partit atacant i marcant gràcies a un llançament exterior de Marc Cañellas, jugador que va resultar clau. El Silkeborg, però, es va posar tot seguit per davant i, a partir d’aquest moment, ja no va deixar de manar al marcador.  Els granollerins, mentre va funcionar la primera línia van mantenir el marcador igualat, però quan es va començar a fallar, i amb els pivots ben defensats, el marcador es va eixamplar.

Jugadors i cos tècnic van fer una petita celebració al vestidor del JYSK Arena (Fotografia: MIREIA CAMMANY)

El central eslovè del Silkeborg, Sebastian Skube, va tornar a fer molt mal amb la seva habilitat en l’un contra un i generant joc per la resta de primeres línies, per Knudsen al pivot o per Hansen a l’extrem, i el Silkeborg va igualar l’eliminatòria massa aviat (12-6, min. 16). Solé, Arnau i Resina van fer un parcial de 0-3 pel Fraikin, aprofitant l’exclusió de Rasmus Jensen, que va tornar la diferència als tres gols (12-9), marge que es va mantenir fins al descans.
Després d’aquest 12-9 Peter Bredsdorff-Larsen va aturar el partit –Carlos Viver ja l’havia hagut d’aturar al minut 15 després de l’11-6 aconseguit per Hansen– i va aconseguir reconduir la situació. El seu equip va aconseguir tallar la ratxa granollerina i, jugant en inferioritat per l’exclusió de Hundstrup, va tornar a la diferència de cinc gols (17-12) amb molta aportació de Nielsen –bàsicament des del punt fatídic dels set metres–. El Fraikin, però, va arribar al descans tres gols per sota amb un gol d’Álvaro Ferrer –el central iguala Viver en nombre de partits jugats a Europa amb el BM Granollers– i una bona defensa.

EL SILKEBORG CAPGIRA L’ELIMINATÒRIA

El Silkeborg tenia mitja feina feta i li quedava l’altra mitja i va començar la segona part disposat a fer-la realitat; un parcial inicial de 2-0 va tornar a deixar la diferència en els cinc gols (20-15). Cañellas i Solé van tornar el parcial però, després del 20-17, el Fraikin va estar més de cinc minuts sense marcar. Aquesta va ser la fase més compromesa i el Silkeborg ho va aprofitar per capgirar per primera vegada l’eliminatòria (24-17, min 40), cosa que va obligar a Viver a aturar el partit.
Solé i Adrià Pérez van donar aire amb dos gols seguits però de nou el Silkeborg va tornar als set gols de diferència (26-19) –cinquè penal convertit per Nielsen–. A partir d’aquest moment, el Fraikin va aconseguir posar-se a cinc gols de nou, amb gols de David Resina de penal i de Gonzalo Porras, i la diferència, d’aquí fins al final, va anar fluctuant entre els cinc i els sis gols. Resina de contraatac i Solé des de la llarga distància van obligar el Silkeborg a guanyar de set en superar els 24 gols dels danesos a l’anada i va arribar la fase més emocionant del partit.

Pacheco, Sastre i Almeida van dedicar la classificació a Guilherme Valadao, operat al Brasil (Fotografia: XAVI MAS)

MARC CAÑELLAS VA SER L'ARTÍFEX DEL BLOQUEIG DEFENSIU A MARKUSSEN EN L'ÚLTIMA ACCIÓ

Amb 30-25 tothom va cantar gol en un fly d’Arnau Garcia, però la pilota es va estavellar al pal i amb 32-26 Cañellas va poder matar el partit però Rasmussen li va aturar el llançament a boca de canó. Quedava mig minut i el Silkeborg atacava per guanyar; Bredsdorff-Larsen va demanar temps mort. Marc Garcia i Nielsen van ser exclosos per una topada. Amb vint segons que van semblar eterns i amb una afició local cridant com mai, Resina va tallar una passada a l’extrem, però el rebot va anar a parar a l’altra cantonada. Hundstrup va dubtar, va passar la pilota a Markussen però Cañellas va bloquejar-li el llançament, i va desfermar l’alegria granollerina damunt la pista.

Els protagonistes

El post-partit

Tothom ho havia somiat però encara no ens ho creiem. (Carlos Viver)

Amb les seqüeles encara d’un bon refredat, a Carlos Viver li van passar tots els mals i somreia de felicitat després de la classificació per la final a quatre. “Tothom ho havia somiat però ara ho diem i encara no ens ho creiem”, va afirmar. El tècnic del Fraikin va destacar, per damunt de tot, la mentalitat de ferro de l’equip. “Ha estat molt important que l’equip es mantingués ferm. Sabíem que podia passar això i estàvem preparats per no defallir en els moments més crítics”, va continuar explicant. “Ells només podien millorar i s’ha vist que ja no els hem sorprès tant com al Palau”, va afegir.

Carlos Viver i Antonio Rama donen instruccions a Marc Cañellas (Fotografia: MIREIA CAMMANY)

Álvaro Ferrer, que iguala Carlos Viver com el jugador amb més partits europeus dins del club –42– va afirmar que la sensació era “espectacular”.

JORNADA RODONA PER A LA FAMÍLIA CAÑELLAS

Marc Cañellas va ser un dels protagonistes del partit i el seu germà Joan ho va ser en la classificació del Kiel per a la final a quatre de la Champions, contra el Barça. “Me n’he assabentat just abans del partit. Estic molt content. És un dels dies més meravellosos de la meva vida”, va dir el petit de la família.

Dos catalans residents a Dinamarca viuen la classificació del Fraikin

La Rosa Miguélez, de Polinyà, i la seva parella, en Manel Salinas, que viuen a Dinamarca des de fa dos anys i mig, van ser l’únic suport del Fraikin al JYSK Arena de Silkeborg. Miguélez és cosina de l’exjugador del BM Granollers –ara al BM la Roca– Eloy Félez i havia estat jugadora d’handbol, i el seu xicot és actualment jugador de l’equip de veterans del Bjerringbro-Silkeborg, motiu pel qual tenien entrades per veure el partit. “Hem patit molt. Ha estat molt estressant”, va dir Salinas. “Durant el partit, quan ens sentien animar el Granollers, tothom ens mirava però val a dir que són gent molt respectuosa”, va explicar Miguélez. “Fins i tot, al final del partit, alguns aficionats ens han vingut a felicitar per la victòria”, va afegir.

Rosa Miguélez i Manel Salinas, l'únic suport del Fraikin a Silkeborg (Fotografia: XAVI MAS)

Publicat el 2 de maig de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Descol·locats

El partit contra el Parets va ser el clar exemple d'un partit en què, malgrat no jugar bé, es podia haver guanyat. L'equip semblava que arribava sempre tard a tot, un xic descol·locat o descentrat, i va haver de jugar a remolc des del primer quart. Va poder empatar en qualsevol dels tres quarts restants però no va tenir encert i al final ho va pagar encaixant un segon gol de contraatac.
El partit semblava que començava bé, amb una bona jugada de combinació de l'equip que va acabar amb un xut tovet que va aturar en Jan, el porter del Parets. Però lluny de donar continuïtat a aquesta bona jugada, l'equip es va perdre al mig del camp, amb passades que, o no arribaven a destí o no es controlaven bé i donaven opció de recuperació als nois del Parets. I així va ser com els locals van començar a avisar, sempre a la contra. Primer al minut sis, amb una pèrdua de pilota; el Parets la va passar ràpid cap endavant on en Dídac va encarar en Pol, que va aguantar bé i la va treure amb el peu. En la jugada següent, una nova pèrdua de pilota en defensa va permetre l'Izan regirar-se i provar un xut creuat que en Pol va refusar a córner. Del córner no s'en va derivar perill, però sí en la jugada següent, amb una nova pèrdua al mig del camp dels nois d'en Nico; en Dídac va tornar a quedar sol davant en Pol i, aquest cop, no va fallar, ajustant-la al pal dret de la porteria granollerina.
Al segon quart el Granollers va començar pressionant millor i al Parets li costava treure la pilota del seu camp, però les opcions d'atac van escassejar. La més perillosa va ser tot just començar, amb un teva-meva entre en Pau i l'Arnau; la centrada d'aquest va superar el porter Jan però no hi havia ningú al centre de l'àrea per rematar i sí un defensor del Parets que va allunyar el perill. I res més fins a l'últim minut, en què l'Arnau es va fabricar ell solet una opció de gol, amb un xut de fora l'àrea, que en Jan va refusar.

SENTÈNCIA A LA CONTRA I SENSE TEMPS PER REACCIONAR

El tercer quart va començar amb un bon ensurt; una bona rematada de l'Hugo, a boca de canó -novament per una badada defensiva- la va refusar en Pol. La pilota va anar al travesser i de nou en Pol la va haver d'allunyar. Els nois d'en Nico ho van provar amb xuts de lluny de Dani i Guillem -minuts tres i quatre- sense encert -van anar al lateral de la xarxa- i amb una bona jugada d'en Guillem, que després de retallar el seu defensor, va provar un xut que va refusar en Jan. Al final però, el tercer quart va acabar com havia començat, amb un contraatac del Parets en què l'Izan va provar una vaselina que en Pol va poder aturar.
L'ocasió més clara per empatar va ser a l'inici de l'últim quart. Al minut tres en Raúl va recuperar una pilota en línia defensiva, la va passar a l'Arnau, que va avançar i va obrir per la pujada d'en Marc per la banda. Aquest va provar el xut creuat, al pal curt, però en Jan, ben situat, la va refusar a córner. Després però, poca cosa més. El partit es va encallar al mig del camp, sense que cap dels dos equips aconseguís apropar-se a les àrees, fins que, a dos minuts del final el Granollers va desaprofitar una nova opció per empatar; va ser un xut de falta de l'Arnau que en Jan va refusar ben col·locat. Els d'en Nico semblava que apretaven per empatar, però en un ràpid contraatac del Parets l'Izan va fer el definitiu 2-0 i, sense pràcticament temps per treure de centre, es va acabar el partit.

Els protagonistes

Llegir mes