dijous, 15 de desembre del 2016

Carlos Viver serà l’entrenador de la Selecció catalana

Catalunya s'enfrontarà a Qatar al pavelló del carrer Girona
EL 9 NOU/Xavi Mas

La Federació Catalana d'Handbol va fer oficial aquesta setmana que el pavelló del carrer Girona serà la seu, els dies 21 i 22 de desembre, de la novena edició de la Copa de les Nacions d'handbol femení i del partit que enfrontarà a la Selecció catalana absoluta –que no jugava un partit oficial des de 2009 contra Egipte– amb la de Qatar. En aquest partit, que servirà per commemorar el 75è aniversari de la Federació Catalana, s'hi podrà veure per primera vegada Carlos Viver com a seleccionador català, mentre que a l'altra banqueta s'hi podrà veure un altre entrenador català: Valero Rivera.
Aquesta serà la primera vegada que es podrà veure un partit d'handbol al pavelló del carrer Girona –a banda dels partits que s'hi disputen des de fa tres anys per la Granollers Cup–, tradicionalment dedicat al bàsquet.

Carlos Viver dirigirà a la Selecció de Catalunya el proper 22 de desembre (Fotografia: TONI TORRILLAS)
"És una molt bona notícia que la Selecció de Catalunya torni a jugar un partit perquè feia anys que no jugava", va dir Viver després del partit de diumenge contra el Guadalajara. "És un premi pels jugadors que vinguin, que seran de diversos equips i de diverses lligues, i per mi serà un orgull ser-ne el seleccionador", va afegir. Tot i que la llista de convocats encara no s'ha fet oficial, Viver sí que va avançar que el cos tècnic estarà format per gent de Granollers o que ha passat o sortit de Granollers i que serà una selecció "bonica de veure i amb força nivell", va afirmar.

Publicat el 12 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Fraikin recupera sensacions

L'equip granollerí doblega el Quabit Guadalajara a base de defensa i contraatac
Xavi Mas

Algú havia de pagar els plats trencats de la dura derrota de dimecres a la pista del Naturhouse la Rioja, i aquest va ser el Quabit Guadalajara. Diumenge, en l'últim partit de l'any al Palau d'Esports, els de Carlos Viver van recuperar les bones sensacions que feia alguns partits que havien perdut i van atropellar el Guadalajara de la mateixa manera que ho havien fet, jornades abans, contra el Fertiberia Puerto Sagunto: amb una defensa molt sòlida recolzada amb bones intervencions a la porteria, i amb un contraatac mortífer. 
Amb aquestes armes els granollerins van deixar el partit vist per sentència en arribar al descans, al qual van arribar amb un clar avantatge de 10 gols (19-9). Una diferència que es va ampliar a mitjans de la segona meitat, fins a una màxima diferència de 13 gols (27-14) i que el Quabit va acabar maquillant amb el 34-24 definitiu. Una victòria que manté els granollerins al quart lloc amb 18 punts, un menys que els aconseguits la temporada passada al final de la primera volta, però que a diferència de la temporada passada, no els permetrà encara marxar de vacances perquè hauran de jugar, el proper cap de setmana, la Copa Asobal, a Lleó.
El partit va començar amb un intercanvi de gols que va afavorir el Quabit Guadalajara als primers minuts; José María Bozalongo va obrir el marcador amb un llançament exterior i després va ser Chema Márquez –germà del jugador del Fraikin Álex Márquez i que arribava a Granollers com a quart màxim golejador de la competició– qui li va prendre el relleu amb tres gols seguits. Després del 3 a 4 els jugadors del Fraikin van saber aturar aquesta primera línia del Guadalajara; les recuperacions defensives i les aturades de Pol Sastre –vuit aturades per un 47% d'encert a la primera part– van permetre sortir en ràpids contraatacs i els de Viver, amb un parcial de 7-0 (10-4), van començar a decantar la balança al seu favor.

Adrià Figueras cau acrobàticament a l'àrea després d'un llançament. El pivot va acabar el partit com a màxim golejador (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
El veterà Hombrados es va veure totalment superat per les arribades a la contra dels granollerins –set de vuit abans del descans–, amb un encertadíssim Adrià Figueras, màxim golejador del partit. El tècnic visitant, César Montes, es va veure obligat a demanar dos temps morts abans del descans –minuts 11 i 24– però no va aconseguir aturar la sagnia defensiva ni quan va canviar a una defensa 4-2 oberta, en què la primera línia granollerina va trobar de nou a Figueras perquè inflés el seu compte golejador.
Malgrat que la segona part va començar amb un parcial de 0-4, els jugadors del Fraikin van saber reaccionar i van tornar a ampliar l'avantatge fins a passar dels 10 gols (27-14, minut 42), exhibint un joc bonic i efectiu i amb un Mamadou Gassama que va aprofitar molt bé els minuts de què va disposar –set gols de set llançaments–. Als últims minuts del partit es va tornar a l'intercanvi de gols i això va permetre al Guadalajara retallar les diferències –amb algun contraatac– per deixar-les en els mateixos 10 gols que hi havia en arribar al descans.

Els protagonistes

Publicat el 12 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimecres, 14 de desembre del 2016

L’Ademar, rival a la Copa Asobal

El Fraikin s'enfrontarà a l'amfitrió i el Barça ho farà amb el Naturhouse la Rioja
Xavi Mas

Malgrat la derrota de dimecres passat a la pista del Naturhouse la Rioja, la combinació de la resta de resultats de la jornada intersetmanal va permetre que el Fraikin BM Granollers s'assegurés tornar a jugar la Copa Asobal que juguen els quatre primers classificats al final de la primera volta. Dissabte es va fer el sorteig amb els aparellaments de les dues semifinals –la Copa Asobal es jugarà a Lleó el proper cap de setmana– i al Fraikin li va correspondre l'equip amfitrió com a rival, mentre que l'altra semifinal la jugaran el FC Barcelona i el Naturhouse la Rioja.
L'equip granollerí, que hi havia participat dos anys seguits –temporades 2013/2014 a Barcelona i 2014/2015 a Lleó– en va quedar fora la temporada passada en acabar cinquè al final de la primera volta per culpa de la derrota a la pista del Frigoríficos Morrazo Cangas –tots dos equips van acabar la primera volta empatats amb 19 punts però aquesta derrota va permetre l'equip gallec jugar la Copa Asobal com a quart classificat–. Aquesta temporada, però, amb un punt menys, la tornarà a disputar i amb el mateix rival que en l'última participació fa dues temporades.

Jorge Silva i Álvaro Cabanas en una acció del partit de lliga d'aquesta temporada jugat al Palau d'Esports de Granollers i que va acabar amb victòria de l'Ademar (Fotografia: XAVIER SOLANAS)
Els últims precedents contra l'equip de Lleó no són gens positius –derrota al Palau aquesta temporada i derrota als dos partits de lliga de la temporada passada– i el fet de jugar a casa dóna el cartell de favorit a l'Ademar. "Ens han guanyat els últims partits que hem jugat contra ells i en un torneig organitzat per ells, amb la seva afició animant-los, la complicació de la semifinal serà màxima", afirma un Carlos Viver que tot i així no renuncia a una possible victòria. "Al partit d'aquesta temporada ens van quedar coses al tinter que intentarem tornar a posar damunt la taula en aquest partit i estic segur que tindrem les nostres opcions. Anirem allà a lluitar", afegeix el tècnic granollerí.

La semifinal contra l'Ademar Lleó serà la reedició de la semifinal de la temporada 2014/2015 que van guanyar els granollerins

La semifinal d'enguany serà la reedició de la de fa dos anys de tan bon record pels granollerins. Els de Viver van imposar-se per 27 a 30 i van jugar la final contra el Barça, amb qui van perdre 37-26. L'equip granollerí ha jugat tres vegades la Copa Asobal i sempre ha arribat a la final; la temporada 1993/1994 va ser-ne el campió guanyant el Barça 21-19. Per contra, les temporades 2013/2014 i 2014/2015 els granollerins van perdre les respectives finals contra el Barça.

Publicat el 12 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El BM La Roca es refà de l’última derrota guanyant la Salle Montcada

L'equip de Ramon Plans decanta el partit a l'inici de la represa
Xavi Mas

El BM La Roca es va recuperar amb rapidesa de la darrera ensopegada amb una victòria davant la Salle Montcada per 28 a 25. Un partit que suposava l'enfrontament entre el pare, Jaume Puig –exjugador del BM Granollers i actualment entrenador de la Salle Montcada– i el fill, Jordi Puig –també exjugador del Granollers i ara jugador del BM La Roca, i que es va acabar enduent el fill, autor de cinc dels 28 gols de l'equip roquerol.

Tres defensors de la Salle Montcada intenten aturar la jugada d'atac del roquerol Dani Ferrer (Fotografia: TONI TORRILLAS)
El Montcada va començar amb força, liderat per Albert Maresma, i va agafar dos gols de marge (2-4) però la bona defensa i algun contraatac van permetre que l'equip de Ramon Plans capgirés el marcador i agafés la iniciativa. Una iniciativa al marcador que ja no va abandonar fins al final del partit, controlant el ritme del joc i mantenint un marge de seguretat d'entre dos i tres gols.
A cinc minuts per arribar al descans els roquerols van agafar la màxima renda de la primera part (12-9) i pels volts del quart d'hora de la segona meitat van arribar al màxim avantatge de tot el partit (22-15). De la mà dels germans Maresma i de Chus Jiménez la Salle Montcada va fer un parcial de 2-6 per posar-se a tres gols (24-21) però la Roca no va donar opció a la sorpresa.

Els protagonistes

Publicat el 12 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El Felmar BM La Roca es complica la vida davant el cuer

L'equip de Dani Lara erra sis penals i es queda curt en la remuntada a la segona part
Xavi Mas

El Felmar BM la Roca tenia una bona oportunitat, davant el cuer OAR Gràcia Sabadell, de sumar la tercera victòria de la temporada i, de retruc, allunyar-se de la zona de descens però va fallar massa ocasions clares de gol i això, al final, els va comportar perdre per un sol gol (21-22) davant un rival que encara no sabia què era guanyar –havia perdut els 12 partits jugats fins ara–. L'equip no va fer un bon inici de partit i per culpa d'això es va veure obligat a anar sempre a remolc. La millora a l'inici de la segona part, però, va perdre la continuïtat just quan l'equip tenia l'opció d'empatar i després l'OAR Gràcia va agafar un marge que les roqueroles no van poder eixugar.
Els gols d'Irene Garcia –tant en penetracions fins als sis metres com en els llançaments exteriors– i de Clàudia Ruiz van situar l'OAR Gràcia amb quatre gols de marge massa aviat (4-8, minut 14). Des de la defensa i amb una mica més d'encert ofensiu l'equip de Dani Lara va fer un petit repunt que va ser com un miratge en un desert;  els gols d'Ana Redondo, Glòria Blancafort i una aturada de Clàudia Fonseca van permetre al Felmar BM la Roca posar-se a dos gols (6-8), però aquest repunt no va tenir continuïtat en un equip que va veure com l'OAR es tornava a escapar al marcador –de sis gols en arribar al descans– i com aconseguia marcar només a través de la clarividència d'Agnès Ribas –la portera de l'OAR, Amanda Riera, també hi va tenir molt a veure amb les seves grans intervencions.
MANCA D'ENCERT DES DELS SET METRES
Un dels aspectes que va passar factura a l'equip de Lara van ser els errors des dels set metres; fins a nou llançaments de penal va tenir l'equip per intentar apropar-se al marcador, però dels nou en va fallar sis. No obstant això, l'equip va millorar en defensa, Fonseca va treure algunes pilotes i l'OAR va estar més de 14 minuts sense marcar. De l'11-17 es va passar a un ajustat 16-17 però sense arribar a empatar. L'OAR es va tornar a escapar de quatre gols i l'intent de remuntada final es va quedar curt per la manca d'encert.

Les protagonistes

Publicat el 12 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dissabte, 10 de desembre del 2016

Bon partit, mal resultat

Després de dues victòries consecutives i de la millora del joc, la visita al camp del Sabadell B era una bona presa de contacte per veure la consistència d'aquesta millora experimentada per l'equip de l'Alberto. El canvi de sistema de joc ha permès que l'equip guanyi en seguretat i mantingui més la pilota que als primers partits de la competició. Tot i avançar-se per dues vegades al marcador a Sabadell, al final la sort no els va somriure i el Sabadell B, rival de la part alta de la classificació, va acabar capgirant el resultat per endur-se els tres punts.
El partit va començar de manera immillorable pel benjamí A de l'Esport Club Granollers, amb una gran jugada per la banda entre en Dani, en Marc i en Xavi que va acabar aquest amb el primer gol del partit. Tots dos equips van demostrar tenir bon toc de pilota però el Sabadell B va pressionar molt i va dificultar el joc granollerí. La defensa granollerina i en Max van refusar tres xuts dels sabadellencs previs al gol de l'empat. També abans de l'empat en Xavi va tenir el 0-2 en una bona jugada començada pel Marc i continuada pel Gerard, però en Leo, el porter del Sabadell B, li va aturar el xut. A l'últim minut en Max no va poder evitar l'empat gràcies a un xut del Mario que va anar alt, per sobre les mans del porter granollerí.

En Xavi intenta escapar-se per velocitat. Ell va ser l'autor del primer gol del partit (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
El segon quart va començar amb una bona jugada d'en Nouhoun, que es va escapar sol a la sortida d'un córner del Sabadell i el seu xut va sortir fora. El mateix Nouhoun i en Gerard van tenir ocasions de perill però també el Sabadell va fer lluir el porter Adrià. Cap a les acaballes del segon quart en Pau va recuperar una pilota en zona defensiva i la va fer arribar a en Nouhoun -passada llarga i precisa-, que va marcar amb un xut ajustat al pal. En l'última jugada abans del descans el Sabadell B va poder empatar però l'Adrià, amb el peu, va evitar el gol.

Dels peus d'en Marc en van sortir algunes de les jugades de més perill (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
EL SABADELL B, MÉS AFORTUNAT A LA SEGONA PART
Les alternatives van continuar després del descans, amb ocasions per uns i altres, però va ser el Sabadell B qui va tenir més fortuna. En Raúl va tenir una bona ocasió de gol però el seu xut va topar en un defensa i va sortir desviat, però el Sabadell també va portar perill en una acció que en Marc va haver de treure de sota els pals. Poc després d'aquest primer avís, va arribar el gol de l'empat d'en Max (Fernández). Després de l'empat en Pau va provar-ho de falta però en Leo li va aturar el xut i en David va tenir una altra ocasió molt clara que va sortir fora per ben poc. I de dues ocasions per desfer l'empat a favor dels granollerins es va passar al 3-2 a favor del Sabadell B, en Max (Fernández), al peu del canó, va aprofitar el refús d'en Max (Sala).

En Gerard va ser l'autor del 4-3 aprofitant el refús defensiu d'un córner (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Tot just començar l'últim quart en Guillem va cometre falta per salvar una jugada de perill del Sabadell B, i de la falta en va sortir igualment el 4-2; l'Adrià va refusar inicialment el xut dels sabadellencs però va perdre la pilota de vista i en Mario, atent, va marcar. Els nanos de l'Alberto no es van rendir i poc després van reduir distàncies gràcies a un gol d'en Gerard a la sortida d'un córner provocat per una altra corredissa d'en Nouhoun. En Gerard i en Nouhoun van poder empatar de nou el partit però sense sort. En canvi, a les acaballes del partit, el Sabadell va fer un contraatac que va refusar inicialment l'Adrià però que en Fabián, molt atent al refús, va fer el definitiu 5 a 3.
Va ser un mal resultat després d'un bon partit, fet que no hauria de preocupar als nanos, que estan més confiats en el seu joc.

Els protagonistes

divendres, 9 de desembre del 2016

Podi històric de Laia Andreu, del CA Granollers

Aquest podi és el primer d'una atleta del club en les 50 curses disputades fins ara
Xavi Mas

La cursa absoluta i promesa femenina, a diferència de la masculina, ha tingut un inici amb les participants més agrupades. La vigatana del CA Granollers Laia Andreu va ser l'autèntica animadora de la cursa; va ser la primera a marcar un ritme fort i això va permetre veure com el grup capdavanter es trencava de mica en mica. Andreu va liderar la cursa fins ben entrada la tercera de les quatre voltes que havien de completar al circuit. Salima Charki (Cueva de Nerja Atletismo), que havia quedat segona l'any passat, es va voler treure l'espina i va atacar just abans de començar l'última volta, atac que Andreu no va poder respondre. Tot i això, Andreu va aguantar el segon lloc, i aconseguia per primera vegada a la història una atleta femenina del club granollerí pugés al podi de la cursa.
Per darrere de Charki i d'Andreu va arribar Marta Galimany (FC Barcelona) –guanyadora de l'edició de 2014–, que va repetir el tercer lloc aconseguit l'any passat. El bon paper de les atletes sèniors del CA Granollers es va veure refermat amb la novena posició d'Encarna Núñez, la 13a posició d'Anna Comet i la 14a posició de Marta Molist, posicions que els van permetre ser les guanyadores en la classificació per equips.

Laia Andreu, de blau en primer terme, va liderar la cursa des del començament i fins a l'inici de la darrera volta    (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
"És un honor per mi ser la primera representant del club que puja al podi", va afirmar Laia Andreu acabada la cursa. La vigatana del CA Granollers va explicar que havia intentat imposar el seu ritme. "M'he centrat a buscar el meu ritme i l'he mantingut fins que la Salima ha atacat. Després he intentat que la Marta no m'atrapés perquè és més ràpida que jo", va dir. La guanyadora va destacar el nivell de les rivals: "la cursa ha estat complicada perquè venia d'estar malalta tota la setmana i perquè el nivell de les rivals era molt alt però he pogut atacar al final". Per la seva banda, Marta Galimany, tercera, va destacar el circuit. "És ràpid i de bona trepitjada. Jo m'hi adapto molt bé i sempre el tinc marcat al calendari".

Els atletes vallesans destaquen en les categories de formació

Més enllà del segon lloc de Laia Andreu en la prova absoluta femenina i de la victòria del CA Granollers per equips femenins, també va destacar el CA Mollet, que va guanyar per equips en la categoria juvenil femenina –a la fotografia–, amb Maria Carner, que va acabar en la tercera posició. En categoria prebenjamí Max Garcia i Laia Escote (CAG) van acabar segons; en categoria benjamí femení la guanyadora va ser Irene Rodríguez (Sant Feliu Corre); en alevins, Albert González (CA Canovelles) va guanyar en categoria masculina i Júlia Lahosa (CA Parets) va acabar segona en la femenina. Adam Mounim (CA Canovelles) va acabar segon en la categoria infantil masculí, Isaac Paradas (CA Mollet) va ser tercer en la categoria cadet masculí i Júlia de la Piedra (CA Canovelles) va ser la guanyadora en la categoria cadet femení.


El podi és històric i la participació del club, molt alta. (Joan Cutrina)

Si algú, malgrat la pluja final, estava cofoi en finalitzar totes les curses, aquest era el president del Club Atlètic Granollers, Joan Cutrina. "Estic molt content per dues raons molt importants: la primera, per l'històric podi aconseguit per la Laia Andreu, i la segona, per l'alta participació d'atletes del nostre club", va dir. Una elevada participació que va permetre veure alguns i algunes atletes pujant als diversos podis. "En aquests moments el club té una base formativa molt sòlida i és això el que ens interessa potenciar, ja que econòmicament és l'únic esport que es pot mantenir", va explicar. "Actualment el club compta amb 11 monitors per cobrir les necessitats formatives d'uns 170 atletes en les categories de base, que van des de la categoria prebenjamí –nens de quatre anys– fins a la categoria cadet –15 anys–", va afirmar Jordi Cladellas, màxim responsable de les categories formatives del club.
POSSIBLES ACTES DE CARA A L'ANY VINENT
Un altre dels aspectes que va destacar Cutrina va ser arribar a les 50 curses. "Aguantar 50 anys organitzant una cursa com aquesta, ininterrompudament, pocs clubs ho poden dir", va afirmar. Cutrina es planteja fer algun acte de cara a la propera edició, però que dependrà de l'aspecte econòmic. "No distraurem cap euro que trobem en detriment de la base ni restarem nivell al cros més important de Catalunya", va explicar.

Publicat el 5 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Torna el domini africà al Cros

El kenyà Titus Kipjumba Mbishei s'imposa a Emmanuel Bor al 50è Cros Internacional Ciutat de Granollers
Xavi Mas

Tres coses van destacar al 50è Cros Internacional Ciutat de Granollers; la primera, una dada per a la història, com va ser el primer podi en categoria femenina per a una atleta del Club Atlètic Granollers –el va aconseguir Laia Andreu–. La segona, el retorn del domini africà –en l'edició d'enguany va guanyar el kenyà Titus Kipjumba Mbishei– en la prova absoluta masculina després de la victòria de l'any passat de Carles Castillejo, i la tercera, l'elevada participació, amb gairebé 1.700 participants entre totes les categories.
Capítol a banda va merèixer la pluja; després de l'aigua caiguda a primera hora del matí, que va estovar el terreny, el temps va respectar els atletes fins a la cursa absoluta masculina. Allà els atletes van haver de patir un intens però curt aiguat i, poc després de l'entrega de premis, la pluja més forta la van patir els nens i nenes de les categories més petites –alevins, benjamins i prebenjamins.

Poc després de donar-se el tret de sortida els atletes del FC Barcelona Marc Alcalà i Mohamed Zarhouni van posar-se per davant. Zarhouni –a la dreta de la imatge– va acabar tercer de la cursa i va guanyar en la categoria promesa           (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
La cursa absoluta masculina, sobre una distància total de 10 quilòmetres –cinc voltes a un circuit de dos quilòmetres– es va trencar ben aviat; quan encara no s'havia completat la primera volta al circuit els dos atletes kenyans van imposar un fort ritme que gairebé ningú va poder seguir; Titus Kipjumba Mbishei i Emmanuel Bor es van destacar al capdavant i van passar per primera vegada per la línia d'arribada amb uns metres d'avantatge respecte a Mohamed Zarhouni i Marc Alcalà. De mica en mica, però, les distàncies es van anar incrementant i el català del FC Barcelona, més especialitzat en proves de mig fons, va anar cedint terreny, i va deixar tot sol el seu company d'equip Zarhouni en la persecució dels kenyans. En l'últim tram de baixada abans d'entrar a les pistes d'atletisme Mbishei va apujar el ritme i l'actual subcampió de la Mitja Marató, Emmanuel Bor, va haver de conformar-se amb el segon lloc. Fora del podi, en sisena posició, va arribar l'atleta del CA Montornès Driss Lakouaja, mentre que el primer atleta classificat del CA Granollers va ser Ramon Linares, que va creuar la línia d'arribada en la 30a posició.
"La cursa m'ha agradat molt", va dir Mbishei, que debutava a Granollers. "Els rivals eren molt forts i per això l'Emmanuel i jo hem decidit apujar el ritme durant les dues primeres voltes, per treure'ns rivals del damunt", va explicar. "Ell ha aguantat molt bé el meu ritme i, al final, he pressionat per derrotar-lo", va afegir. "És una cursa molt bonica, amb un recorregut molt variat", va afirmar Bor. Per la seva banda, el tercer classificat i primer en categoria promesa, Mohamed Zarhouni, va acabar exultant d'alegria. "Encara no m'ho crec. Quan m'he vist darrere els kenyans pensava que estava somiant", va dir.

Titus Kipjumba Mbishei creua la línia d'arribada com a guanyador amb Emmanuel Bor a pocs metres de distància (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Publicat el 5 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

El CB Granollers fa el seu millor partit

El parcial de 19-4 del tercer quart, decisiu per decantar la balança
Xavi Mas

El CB Granollers va fer el partit més complet de la temporada davant un Sant Cugat minvat –li mancaven els dos directors de joc– i de qui van saber explotar les mancances. Els de Manel Blanco van jugar molt intensos defensivament durant tot el partit, van tenir un alt percentatge d'encert en atac a la primera meitat, i malgrat que el percentatge d'encert va baixar a la segona, va ser aleshores quan es va decidir el partit.

Ferran Nadal comet falta en atac en una acció de la primera meitat (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Els granollerins van pressionar molt bé la sortida de pilota del Sant Cugat i els van forçar moltes pèrdues que van aprofitar per córrer. Tot i que el Sant Cugat depenia molt del seu joc interior –Cosialls i Antonio–, la sensació de superioritat demostrada a la primera part es va començar a palesar al tercer quart, en què el Sant Cugat tan sols va anotar quatre punts, i va deixar l'últim quart per al lluïment.

Els protagonistes

Publicat el 5 de desembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dimecres, 30 de novembre del 2016

Condicions extremes

Desplaçament molt llarg per jugar en una pista lamentable
Xavi Mas (enviat especial)

De seguida que es va conèixer la sort del sorteig on els granollerins quedaven aparellats amb l’equip ucraïnès, equip, cos tècnic i club van ser conscients que no només la part esportiva –la classificació per a la fase de grups– seria complicada, sinó també la part logística; el desplaçament fins a aquesta ciutat del sud-est del país. Zaporoje –o Zaporíjia– és una ciutat industrial, amb prop de 800.000 habitants, que es troba a uns 445 quilòmetres al sud-est de Kíev i a uns 230 quilòmetres a l’oest de Donetsk –ciutat de gran record per al club, ja que va ser allà on el BM Granollers va guanyar l’any 1996 la segona Copa EHF.
El viatge va ser llarg –podia haver-ho estat més en funció de la combinació de vols triada–, amb sortida el dijous a les 6 de la tarda des del Palau d’Esports de Granollers i arribada a l’hotel Teatralny de Zaporoje cap a quarts de 3 de la tarda, hora catalana –una hora més a Ucraïna–, just per l’hora de dinar. Entremig, un primer vol de Barcelona fins a Viena, on l’equip hi va fer nit, i un segon vol des de la capital austríaca fins a l’ucraïnesa de Dnipró, a 85 quilòmetres de Zaporoje –recorregut que es va fer amb l’autocar de l’equip del Zaporozhye.
El viatge va ser llarg i es va fer llarg –sobretot per jugadors com Marc Garcia, que arrossega molèsties a l’esquena–, bàsicament perquè, a més dels dos viatges en avió s’hi va haver de sumar aquest trajecte d’una hora en autocar pel que es podria considerar una autovia, però amb paviment de carretera de muntanya –tot i ser a peu pla i amb unes llarguíssimes i inacabables rectes envoltades d’un paisatge rural a banda i banda.

L'equip, en la tradicional passejada del matí abans del partit per una zona de parades a l'aire lliure a prop de l'hotel (Fotografia: XAVI MAS)
L’anècdota del viatge d’anada va ser l’ambient d’handbol que es respirava a l’aeroport de Viena, on divendres al matí l’equip granollerí va coincidir amb l’equip alemany del Rhein Neckar Lowen –viatjava a Skopje per enfrontar-se al Vardar de Joan Cañellas– i amb el Dinamo de Bucarest –rival de la temporada passada i que també viatjava a Zaporoje, via Kíev, per enfrontar-se a l’altre equip de la ciutat, el Motor, on juga l’exgranollerí Aidenas Malasinskas.
PARQUET DETERIORAT
El pitjor de tot, l’estat de la pista; un pavelló molt antic, amb una pista de parquet molt trinxada, sobretot a la zona de les àrees on solen caure els jugadors després de llançar. De fet, a l’entrenament del dia previ al partit l’extrem Adrià Pérez es va clavar una estella de fusta entre els dits de la mà.
Al final però el partit s’havia de jugar, es va jugar i es va patir com mai. Amb dues úniques veus des de la grada –les del gerent Pep Blanchart i de la directiva Mireia Cammany– donant suport a l’equip davant les del miler d’aficionats locals i arribant a l’èxtasi amb el gol de Cabanas. Durant la celebració a l’hotel, l’expedició va rebre una visita molt especial, la d’Aidenas Malasinskas i l’endemà, amb la classificació a la butxaca, les hores i hores de viatge no es van fer tan feixugues.

Aquest és l'estat de la pista a la zona de les àrees: el parquet, vell i estellat (Fotografia: EDUARD BATLLES)

Publicat el 28 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Álvaro Cabanas entra amb lletres d'or a la història del BM Granollers

El Fraikin BM Granollers va fer història a Ucraïna en aconseguir la primera remuntada a domicili de la seva història europea. Després d’un partit en què l’equip va anar de menys a més, Cabanas va aconseguir el gol d’una victòria i d’una classificació agòniques.

Xavi Mas (enviat especial)

El Fraikin BM Granollers necessitava omplir una nova pàgina en la història europea del club si volia classificar-se per a la tercera fase de grups consecutiva a la Copa EHF –s’havien aconseguit diverses remuntades, però sempre amb la tornada a casa, mai s’havia aconseguit a domicili– i un dels últims a arribar, Álvaro Cabanas, en va ser l’artífex.
Abans de començar el partit, l’objectiu era remuntar dos gols, però veient com va anar el partit, més que una remuntada, l’equip el que necessitava era un miracle –cinc gols per sota més els dos de l’anada, faltant poc més d’un quart d’hora de partit, situaven l’objectiu a set gols, o vuit de distància–. Però per més adversa que es posava la situació, l’equip mai hi va deixar de creure i, en un altre final de partit a cara o creu –no és el primer dels últims anys en competició europea–, la moneda va sortir cara.
El partit no va començar gens bé i això encara va dificultar més les opcions de remuntada; el Fraikin va començar amb un parcial advers de 3-0, amb Anton Dereviankin fent-se gegant sota els pals i rebent gols de contraatac, precisament el que l’equip volia evitar. De fet, el primer gol dels de Carlos Viver no va arribar fins gairebé el minut 7, i de penal. Després, i mentre la connexió amb Adrià Figueras va funcionar –un altre cop va destacar amb vuit gols–, l’equip va mantenir el partit igualat, però de nou les pèrdues de pilota van penalitzar molt els granollerins.
A la primera meitat el Zaporozhye va arribar a guanyar per sis gols (14-8) però el Granollers ho va retallar fins als tres que reflectia el marcador del descans (15-12) –talment el que va passar al Palau la setmana passada, però a l’inrevés–. I a la segona part els ucraïnesos van arribar a guanyar de cinc (20-15) al minut 41, quan Viver va demanar el primer temps mort de la segona meitat. El Fraikin va posar-se dins l’eliminatòria gràcies a un parcial d’1 a 8 (21-23) i ho va saber gestionar fins al final.

Els jugadors del Fraikin BM Granollers van fer pinya al mig de la pista (Fotografia: XAVI MAS)
UN MINUT INOBLIDABLE
A tres minuts del final Viver va demanar temps mort amb un 25-24 en contra i tot semblava impossible. Però van ser uns últims tres minuts d’autèntica bogeria, amb un intercanvi de gols que va afavorir arribar a la xifra de 30 gols final. Arnau Garcia va marcar el 28-29 però només quedava mig minut de partit. El Zaporozhye va intentar allargar l’atac i va aconseguir superar la defensa pressionant a tota la pista dels granollerins per trobar situació de llançament. Vicente Álamo va esdevenir el primer heroi del partit aturant-li un llançament a l’extrem Artemenko. La pilota va anar cap a la cantonada però en els 18 segons que quedaven Álamo va tenir temps d’anar-la a buscar i generar una última jugada d’atac, un xic atropellada, que va anar de cantó a cantó fins a arribar a Álvaro Cabanas, el segon heroi del partit. I aquest, sense gaire angle i jugant-se la falta en atac, es va treure un llançament per sota les cames de Dereviankin que va desfermar l’eufòria damunt la pista. Alguns jugadors saltant i botant, altres abraçant-se de felicitat, i altres amb les mans al cap, no s’ho acabaven de creure. L’equip havia tornat a fer història.

Els protagonistes **

El post-partit
Si no penses que pots aconseguir-ho, llavors és impossible. (Carlos Viver)

“Si no penses que pots aconseguir-ho, llavors sí que és impossible. Ho hem aconseguit perquè hi hem cregut”. Així de clar va ser Carlos Viver després d’un final de partit i d’una segona meitat per emmarcar. No es pot obviar que la situació, que ja era complicada abans del partit del Palau, s’havia complicat més després de perdre l’anada a casa. Però és que a més, el Zaporozhye va sortir amb molta empenta i encara ho va complicar més anant sempre per davant i amb avantatges força clars. “A la mitja part perdíem de tres però estàvem jugant bé en atac, tot i fallar més del compte i encaixar massa gols de contraatac. Després ho hem sabut corregir i això ens ha permès tenir les nostres opcions al final”, va dir el tècnic granollerí. “Quan ha calgut hem arriscat, com ja havíem fet en altres partits, i amb una mica més d’encert, un punt de sort i sense perdre l’esperança ens n’hem tornat a sortir”, va afegir un Viver que no es va estar de repetir que l’equip sempre està obligat a guanyar i fer més que les temporades anteriors. “Cada vegada és més complicat guanyar, aquí i a la lliga, però se’ns dóna per favorits sense haver jugat. La gent no és conscient de la dificultat que això suposa per a l’equip i per això estic tan orgullós del treball i l’esforç que realitza el meu equip”.

Carlos Viver i Vicente Álamo s'abracen eufòrics (Fotografia: XAVI MAS)
Álvaro Cabanas, màxim golejador del partit i artífex del gol que va donar la classificació, estava exultant d’alegria després del partit. “Estic molt content, no només pel gol, que és anecdòtic, sinó pel que significava per a l’equip. La classificació, per nosaltres, era primordial. A tots ens feia molta il·lusió i ens ha costat molt”, va dir. De fet, durant el partit, l’equip només va estar classificat després del seu gol, en cap altre moment del partit ho havia estat. L’extrem dret del Fraikin va explicar com havia vist l’última jugada del partit: “He mirat el marcador i he vist que faltaven 15 segons i que ens faltava un gol. L’Arnau ha fet una finta, me l’ha fet arribar, i tot i que tenia poc espai li he intentat tirar entre les cames i ha sortit bé”. Cabanas coincidia amb Viver que la clau va ser creure-hi. “No hem pensat mai en l’eliminació, ni tan sols quan les coses s’han torçat més”, va afegir.
L’altre protagonista del partit, Vicente Álamo, que ja havia viscut una remuntada al límit quan jugava a Lleó, va poder repetir-ho al seu club de sempre. “Vaig tornar per gaudir. Per aquest club entrar a la fase de grups era molt important i jo volia viure aquesta experiència. El partit d’avui fa que tornar hagi valgut la pena”, va assegurar.
Aquest dijous, a partir de les 11 del matí, el Fraikin sabrà els seus tres propers rivals.

Publicat el 28 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

** L'acta oficial de l'EHF no es correspon a la realitat (i per tant, tampoc a la fitxa tècnica publicada a El 9 Nou), ja que atorga un gol a Pol Sastre (que no va jugar), quatre a Vladan Loncar (que no va marcar) i un a Jorge Silva (que en va marcar quatre). Michal Kasal, que en va marcar un, consta com que no en va fer cap.

Es compliquen la vida

El Fraikin haurà de remuntar-li dos gols a un Zaporozhye molt expeditiu en defensa
Xavi Mas

Al Fraikin BM Granollers li tocarà remuntar si vol estar en la tercera fase de grups consecutiva a la Copa EHF. L'equip granollerí va tornar a experimentar –en menor mesura que la temporada passada en el partit inaugural de la fase de grups contra el Dinamo de Bucarest– que a Europa els partits es tanquen després de 60 minuts. L'equip de Carlos Viver va fer uns excel·lents primers 27 minuts de partit en què defensivament es va saber aturar el potent atac del Zaporozhye i va tenir força encert en atac. Però en només tres minuts es va passar d'un magnífic 17 a 11 a un bon 17-14 en arribar al descans i a un preocupant 17-17 tot just començar la segona part. A partir d'aquí la igualtat es va mantenir i es va trencar del cantó ucraïnès, als últims minuts, gràcies a les grans intervencions del porter Anton Dereviankin.
Els primers 10 minuts van ser força igualats; el llançament exterior del Zaporozhye –l'esquerrà Ganchev sobretot i el dretà Karamyshev– es va demostrar que era potent, però també l'encert des dels extrems –l'esquerrà Severyn al principi i sobretot el dretà Artemenko– i les sortides a la contra, mentre que per part granollerina Silva va començar força encertat, així com el capità David Resina –cinc de cinc a la primera meitat– i Michal Kasal.
Els ucraïnesos, excessivament durs en els contactes defensius, es van carregar ràpidament d'exclusions –l'arbitratge va ser molt estricte a cantó i cantó– i això el Fraikin ho va saber aprofitar sobretot a partir del minut 10. Després de l'empat a cinc els granollerins van aconseguir un parcial de 5-0 que va situar l'equip de Viver amb un bon 10 a 5 poc després del quart d'hora de partit. L'entrenador ucraïnès Vitaliy Nat, que havia demanat temps mort amb el 8-5 al marcador– va veure com els seus jugadors aconseguien aturar la sagnia durant una bona estona, gràcies a un intercanvi de gols que va mantenir les distàncies malgrat les exclusions –quatre a la primera meitat–. A les acaballes de la primera part el Fraikin va aconseguir la màxima diferència del partit (17-11) però va veure com l'exclusió de Jorge Silva –la primera del partit– li acabava suposant un parcial de 0-3 que ficava de nou el Zaporozhye dins del partit.

Adrià Figueras és agafat de la samarreta per Denys Isanchuk i Oleksandr Tilte (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Tot just començar la segona meitat els ucraïnesos van fer un altre parcial de 0-3 –0-6 acumulat– que va obligar Viver a aturar el partit. Els seus homes van aconseguir tallar la dinàmica negativa gràcies a l'únic gol de Gonzalo Porras, però no va saber treure profit de les noves exclusions del rival –quatre més per un total de vuit.
L'estira-i-arronsa va ser la dinàmica de bona part de la segona meitat, amb el Fraikin escapant-se de dos gols i el Zaporozhye equilibrant de nou la balança sense arribar a posar-se per davant. Fins que va aparèixer la figura de Dereviankin sota els pals i de Ganchev en atac. Sis aturades gairebé consecutives i quatre gols gairebé seguits de l'esquerrà van posar el 26-27 al marcador. Dereviankin va evitar l'empat i el Zaporozhye, mitjançant els extrems Severyn i Artemenko, van posar els dos gols finals de diferència.

Els protagonistes

El post-partit

Ens cal més sang freda. (Carlos Viver)
L'entrenador del Fraikin reconeix que va faltar encert en atac

Carlos Viver sabia que l'eliminatòria no seria gens fàcil i, després de la derrota, la complicació serà molt més alta. "És difícil transmetre que guanyar no és senzill. L'eliminatòria ja sabíem que seria complicada, i ara encara més", va començar afirmant. Viver va dir que tenien una setmana per davant per polir el que no van saber fer bé –menys si es té en compte que dimecres hi ha partit de lliga contra Helvetia Anaitasuna–. "Hem d'analitzar allò que no hem sabut solucionar i per què no hem sabut tancar algunes situacions", va dir. El porter Dereviankin va ser l'autèntic heroi del partit i Viver va destacar, com a coses a millorar, precisament les opcions d'atac més clares. "Hem fallat moltes situacions clares de llançament, sobretot a la segona part i als sis metres, on hem acabat amb un 50% d'encert justet", va afirmar. "Potser ens cal més sang freda en aquestes situacions", va afegir.
De cara al partit de tornada, i veient la duresa del rival, Viver té clar què han d'evitar i què han de millorar. "La pilota ha de circular amb més fluïdesa perquè en el cos a cos hi sortirem perdent segur. I quan trobem situacions de desequilibri les hem d'aprofitar", va explicar. "Ara, el que està clar és que haurem d'anar allà i estar millor que avui", va dir amb certa resignació.

Publicat el 21 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dissabte, 26 de novembre del 2016

Golejada amb les coses ben fetes

Si bé una golejada contra el cuer no necessàriament ha de servir com a bon referent, el cert és que la millora que ja havia experimentat el benjamí A de l'Esport Club Granollers al camp del CF les Franqueses va tenir continuïtat diumenge passat contra un Olímpic la Garriga que va aguantar futbolísticament durant els dos primers quarts i anímicament fins a l'últim quart. Després es va desfer com un terròs de sucre davant d'un equip que, amb el canvi de sistema de joc, ha aconseguit més seguretat en la sortida de la pilota i més possessió.

En David dribla el porter de l'Olímpic en la jugada del primer gol del Granollers (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Tots dos equips van començar el partit amb la mateixa idea de joc: intentar arribar a la zona de, perill tocant la pilota amb criteri, però va ser l'equip de l'Alberto qui va encarrilar el partit ben aviat. Tot i que durant el primer quart va costar trobar precisió de mig camp cap endavant, tot just al minut tres de partit els granollerins van aconseguir marcar; en Guillem va treure un servei de banda cap a en Gerard i aquest li va tornar a en Guillem. Aquest, amb l'exterior del peu, va obrir a la banda cap al Marc i aquest, de primeres, la va passar en profunditat cap al David, que va encarar el porter, el va driblar i va marcar a porteria buida. Va ser una bona manera de començar i agafar confiança per un equip que va dominar el joc però amb manca de precisió als últims metres. L'Olímpic en canvi, tot i sortir bé amb la pilota jugada, va ser més imprecís i no va crear perill.
Al segon quart el partit ja es va començar a convertir en un atac i gol constant, amb un Àlex -el porter garriguenc- que va tenir molta feina. L'Àlex, el porter garriguenc, va refusar un primer xut d'en Pau des de gairebé mig camp i un segon xut de l'Unax a la sortida del córner. També va aturar un xut de falta lateral d'en Pau al minut sis i va veure com un parell de xuts de l'Eduard i l'Unax sortien fora per poc. I a l'últim minut abans del descans, l'Àlex va refusar a córner un xut a boca de canó d'en Xavi i va aturar el xut posterior de l'Unax. El segon rebot però, li va tornar a caure a l'Unax que, aquest cop, no va perdonar.

En Gerard va ser el catalitzador del joc granollerí al mig del camp (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
CANVI DE PORTER A L'OLÍMPIC I GOLEJADA FINAL
El tercer quart va començar tal i com ho havia fet el primer; amb un gol al minut tres -l'Eduard va fer un bon xut, de primeres, que l'Àlex va tocar però no va poder atura-. El setge va continuar, l'Àlex va fer tot el que va poder aturant un parell de pilotes providencials però no va poder evitar el quart gol, obra d'en Gerard.
Al darrer quart l'entrenador de l'Olímpic, amb el partit ja perdut, va permetre que l'Àlex jugués com a jugador de camp -de lateral- i va posar en Manel com a porter. Aquest però, no va tenir massa sort; en Xavi, va marcar el 5-0 després d'una recuperació i passada llarga d'en Pau. El mateix Pau va tornar-ho a provar des de mig camp i en una rematada de córner i en aquestes dues ocasions en Manel va tenir l'encert d'evitar el sisè gol. Però no va poder fer res per evitar-lo en un embolic dins de la seva àrea que va resoldre en Xavi -en va marcar quatre-. Un cop va entrar aquest gol, l'Olímpic es va desfer com un terròs de sucre. En Xavi va fer el sisè, en David el setè i en Xavi i l'Unax van repetir per arrodonir el partit.

En Xavi, a punt de xutar en una de les jugades que va acabar amb un dels seus quatre gols (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Arribaran partits més complicats, és clar, però amb aquesta determinació en el joc dels dos últims partits l'equip ha demostrat sempre capacitat de reacció.

Els protagonistes

dimarts, 22 de novembre del 2016

La victòria de l’Esport Club, el millor d’un partit per oblidar

El gol d'Alejandro talla una ratxa de cinc derrotes i un empat en les últimes sis jornades
Xavi Mas

Esport Club Granollers i Júpiter, en un partit d'urgències per a tots dos equips –el Júpiter per sortir de la zona de perill i els granollerins per tallar la mala dinàmica de resultats– van oferir un partit per oblidar del qual el millor, en clau granollerina, va ser la victòria i el golàs d'Alejandro. Tots dos equips van intentar controlar el joc i la possessió però cap d'ells va ser capaç de ser precís més enllà del mig del camp, creant perill només a pilota aturada i en jugades aïllades com la que va suposar l'únic gol del partit.
La victòria dels d'Albert Cámara suposa pujar fins a l'11è lloc de la classificació i, sobretot, trencar una ratxa de sis jornades sense guanyar –cinc derrotes i un empat.
El partit va començar amb molt de joc al mig del camp, imprecisions al davant i perill creat en pilotes penjades a l'àrea. La primera gran ocasió va arribar al minut 11 amb un xut de Darbra ajustat al pal dret que Colchero va refusar a córner i no va ser fins al minut 26 que no va arribar la primera pels granollerins, en una centrada des de la dreta de Carrillo que Joel va rematar per damunt del travesser. De l'ensurt a la porteria del Júpiter es va passar a l'ensurt a la de Colchero, que va evitar que un remat en semierrada de Blasco entrés ajustat al pal esquerre de la porteria granollerina. I d'aquí i fins al descans, un parell de xuts llunyans i sense encert; el primer del Júpiter, a peus de Blasco, que va sortir per damunt del travesser, i el segon per l'Esport Club, de Javi Sánchez i que va aturar l'exporter granollerí Iván Fuentes.

El migcampista de l'Esport Club Joel Sánchez protegeix la pilota davant de la pressió del jugador del Júpiter Joan Vives (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
GOLÀS D'ALEJANDRO I MANCA DE CONTINUÏTAT
Tot just començar la segona meitat Darbra va fer treballar Colchero en una gran jugada personal per la banda dreta de l'atac del Júpiter –Darbra, de llarg, va ser el millor jugador dels barcelonins–, però el gol va arribar per part granollerina; Valls, des de camp propi, va penjar a l'àrea una falta comesa sobre Héctor. El refús del Júpiter va quedar curt i la pilota li va arribar a Alejandro, que va engaltar un bon xut de rosca, al sobrebot, que va anar a l'escaire –Fuentes la va arribar a tocar però no la va poder aturar.
Poc després, Carrillo al 58 i Alejandro al 59, van tenir dues ocasions seguides per marcar però els seus remats van sortir fora. El Júpiter, amb més cor que cap, va intentar buscar Uroz dins l'àrea però aquest no va estar gens fi en la definició –un parell de rematades–. Al temps afegit, en un contraatac, Cano no va veure que Fuentes estava fora de la porteria, va seguir la jugada i dins l'àrea ni ell ni Hidalgo van saber definir i Alejandro la va acabar xutant als núvols.

Els protagonistes

Publicat el 21 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Sisena victòria en un bon inici i un bon final de partit

Els de Manel Blanco guanyen gràcies a un bon inici i final de partit
Xavi Mas

Un bon inici de partit i un bon final van servir perquè el CB Granollers s'emportés la victòria (79-71) davant un Sol Gironès Bisbal Bàsquet que va aprofitar la irregularitat granollerina al segon i tercer quarts. La victòria apropa els granollerins al líder Mataró, que va perdre.

Ignasi Maspons va ser un dels jugadors destacats del partit de dissabte (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)
Els de Manel Blanco, amb una defensa molt intensa, van fer una bona sortida amb ràpids contraatacs però el Sol Gironès es va posar amb un 4-8 que els granollerins van capgirar per acabar el primer quart per davant (24-15). Durant el segon i sobretot el tercer quarts, els triples dels empordanesos els van tornar a posar per davant però van fallar molt en atac en un últim quart en què Farrando, amb nou punts consecutius, va tornar a posar els granollerins per davant (67-61), amb un marge irrecuperable pels empordanesos.

Els protagonistes

Publicat el 21 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

dissabte, 19 de novembre del 2016

Victòria per començar a creure-s'ho

Que l'equip té molta qualitat ningú ho dubta. Als partits jugats fins ara però, havia faltat un punt de sort en alguns, i sobretot intensitat en bona part d'ells. Dissabte, al camp del CF les Franqueses, el benjamí A de l'Esport Club Granollers hi va posar aquesta intensitat que havia faltat en altres partits, i això, sumat a la gran qualitat que tenen, els va conduir a la segona victòria de la temporada.
Durant el primer període va ser l'equip de les Franqueses el que va portar més perill -amb en Jordi per la banda dreta o l'Ian per l'esquerra-, tot i que a nivell de control de joc les coses estaven força equilibrades. El primer xut a porteria va ser del local Aleix -de lluny i massa alt en una jugada aparentment sense perill- i el segon va ser dels nois de l'Alberto, en una jugada que va acabar en gol del David anul·lat per fora de joc -bona jugada d'en Dani que va buscar en Guillem en profunditat. El porter Èric -Salvat- va refusar l'un contra un del Guillem i en David va recollir el refús en fora de joc-. Just després però, van començar a arribar les jugades de més perill de les Franqueses. Primer en Pau va haver de tallar una bona centrada d'en Jordi des de la dreta i poc després els granollerins, en un embolic dins l'àrea, van treure gairebé de damunt la línia de gol el que podia haver estat el primer gol. La pilota va acabar en córner, que va centrar l'Aitor i va rematar impecablement de cap l'Aleix per fer el primer gol.

Aleix remata impecablement amb el cap una centrada de córner per fer el primer gol del CF les Franqueses           (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Sense temps per gaire més va acabar el primer període i va començar el segon, amb la incorporació del Nouhoun, que va revolucionar el partit a nivell ofensiu. La seva velocitat, habilitat i intensitat van canviar la dinàmica del partit tot just començar. Això va quedar ben palès en la primera jugada; en Nouhoun va treure de centre cap enrere, en Pau va començar la jugada d'atac des del darrere, obrint a l'esquerra per l'Eduard i aquest la va fer arribar de nou a en Nouhoun, que un cop amb la pilota als peus va fer un autèntic recital de control i conducció de pilota fins arribar a l'àrea i marcar l'empat de xut creuat. Tres minuts després, una nova sortida de pilota d'en Pau en llarg va buscar la incorporació d'en Nouhoun a mig camp, aquest de primeres la va passar a en Gerard i aquest va controlar i va xutar ajustadíssim al pal per capgirar el marcador. En Nouhoun -en alguna ocasió amb massa conducció individual- va seguir portant perill en cada pilota que tocava més enllà de mig camp però curiosament l'1 a 3 va arribar en una de les poques jugades que no van passar per ell; sortint des del darrere, la van tocar en Pau, en Raúl, en Gerard i l'Eduard. Aquest la va tornar al Gerard i aquest la va obrir a la banda per la pujada d'en Marc, que va engaltar un bon xut que el porter Èric no va poder aturar. Quedava poc pel descans però les  Franqueses va donar l'ensurt després d'una pèrdua de pilota d'en Marc. El xut de les Franqueses el va refusar l'Adrià i en Pau la va enviar a córner. La centrada des de la cantonada va tornar a ser molt perillosa -molt tancada a l'àrea petita- però aquest cop l'Adrià la va refusar amb els punys i va allunyar l'última opció de perill de les Franqueses.

Jugada de la segona part en què en David s'escapa directe cap a la porteria. Els defenses de les Franqueses van evitar que xutés a porteria (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
EL NOU SISTEMA 2-3-1 FUNCIONA
L'Alberto va fer jugar el Granollers amb un dibuix tàctic de 2-3-1 que, a l'hora de treure la pilota jugada des del darrere, va donar més seguretat i menys pèrdues de pilota, amb en Dani o en Gerard com a pivots centrals que van donar bons recolzaments i van generar bones jugades d'atac.
El tercer període va començar amb una errada del porter local Dani -Parra- que en Guillem no va poder aprofitar i amb dos xuts del local Jordi que en Max va aturar perfectament. Poc després en Nouhoun va servir un fora de banda buscant la velocitat d'en David, que es va escapar cap a la porteria però que no va poder xutar perquè li van acabar prenent per darrere. El perill seguia rondant l'àrea local, i va arribar de falta -en Pol va travar la conducció d'en Nouhoun quan s'escapava de nou per velocitat-. La falta la va executar perfectament en Pau, aconseguint l'1 a 4. El partit es va calmar, amb els granollerins tocant més i minimitzant el perill a la seva àrea i en Pau va poder marcar en una nova falta -una mica més llunyana- però aquest cop el seu xut va anar massa centrat a les mans del porter de les Franqueses.

Aquest xut de falta d'en Pau, que va anar a l'escaire, va suposar l'1 a 4 pel Granollers (Fotografia: JESÚS JIMÉNEZ)
Només començar l'últim període en David va poder sentenciar el partit, en un xut creuat que va sortir fregant el pal després d'un gran teva-meva amb en Marc. Les Franqueses creava perill només a pilota aturada -córners i fores de banda- i en una d'aquestes la pilota li va arribar a l'Èric -del Valle- que va marcar el 2-4 de xut creuat. La resposta granollerina però, va ser rapidíssima; en la següent jugada d'atac en David i l'Eduard van començar la jugada que va arribar a peus d'en Gerard, i aquest va engaltar un bon xut bombejat que el porter Dani no va poder aturar. Després d'aquest 2 a 5, el local Aleix va estavellar un xut de falta a la tanca i el granollerí Raúl va provar un xut des de molt lluny que va aturar el porter de les Franqueses.
Una victòria, acompanyada de bon joc, que ha d'esperonar aquests nois que tenen molta qualitat i als quals només els falta creure-s'ho. Passar de Tercera a Primera és un gran canvi i no és gens fàcil, però amb ganes segur que se'n sortiran. Endavant!!

Els protagonistes

dimecres, 16 de novembre del 2016

Derrota mínima del KH-7

José Luis Villanueva fa debutar la juvenil Aina Fernàndez, que s'estrena com a golejadora
Xavi Mas

El KH-7 BM Granollers tenia, contra el Rincón Fertilidad Málaga, una gran oportunitat d'aprofitar l'embranzida de les últimes victòries –Supercopa de Catalunya, Copa de la Reina i lliga contra el Cleba León– per començar a mirar cap amunt, però es va quedar amb les ganes, deixant-se portar en algun moment pel desconcert creat per les males arts de l'equip andalús. El partit, molt tens a causa de les constants provocacions i interrupcions forçades per les malaguenyes, va tenir un final esperpèntic per un error de la taula i per una parella arbitral que no va estar a l'alçada.
El partit va ser molt igualat i amb un inici en què Vizu per un cantó i Soledad López per l'altre portaven la batuta en els respectius atacs. La diferència de dos gols va ser la màxima de què van disposar tots dos equips; les granollerines en van gaudir en quatre ocasions –totes a la primera meitat– i en una (7-5), van tenir diverses opcions de posar-se tres gols amunt però les van fallar. El Rincón Fertilidad Málaga en va tenir dues als últims 10 minuts (22-24 i 23-25) i en van tenir prou per matar el partit i endur-se la victòria.

La jugadora juvenil Aina Fernàndez, que debutava amb el primer equip, va estrenar-se com a golejadora en aquesta jugada, amb l'equip jugant en inferioritat (Fotografia: TONI TORRILLAS)
Abans del minut 10 la parella arbitral ja havia castigat l'equip de José Luis Villanueva amb tres penals en contra –dos aturats per Ayelen Rosalez– i dues exclusions al mateix minut –en aquesta situació de doble inferioritat Villanueva va fer debutar la juvenil Aina Fernàndez, que va estrenar-se com a golejadora–, però les malaguenyes semblava que no en tenien mai prou i es van dedicar a protestar-ho tot durant tot el matx. Tot i que els àrbitres van castigar algunes d'aquestes protestes, no van aconseguir frenar-les i, malgrat que les granollerines mai van caure en les seves provocacions, sí que es van deixar endur pel desconcert.
El Málaga va aconseguir arribar al descans amb empat i durant tota la segona meitat va ser el marcador més habitual. L'intercanvi de mínims avantatges es va mantenir fins al 22-24. Amb 23-25 i superioritat, Ona Vegué va fallar un penal que va ser clau. La posterior aturada d'Ayelen i el gol de Míriam van arribar massa tard i el Málaga va esgotar la possessió en un final de partit molt polèmic.

Les protagonistes

Publicat el 14 de novembre de 2016 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)